La presentació del dia de Sant Jordi a l'auditori del Caixa Fòrum pels alumnes de l'Escola de Jardineria Rubió i Tudurí Un públic genial!!!

1. Ecosistemes periurbans:
claus per entendre un paisatge nou
J Lascurain

2. ECOSISTEMES EMERGENTS
Producte de l’abandonament de
la regulació per part de l’home

3. Producte d’un canvi de les condicions
ambientals

4. O quan una espècie invasora modifica l’estructura de
l’ecosistema...

5. O per una barreja dels factors desencadenants

6. I la seva persistència pot ser molt més important del que pensem.... Fins que
no es deixi d’aplicar energia, la bola no cau.

7. El que diuen els llibres sobre la
successió ecològica vers el
clímax
La realitat

10. Als espais periurbans els nobel ecosystems són dominants

11. La influència humana arriba fins les zones aparentment
més “prístines” Fins i tot, al Parc Natural de l’Alt Pirineu,
cal gestionar la competència pels prats alpins. Els cavalls
no deixen prou menjar als ungulats salvatges.

12. Ecosistemes que necessiten ser gestionats

13. ?
I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de
gestió

14. Les praderes de vegetació ruderal han substituit els antics sistemes braided sense
vegetació

15. Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i
animals que aprofiten aquesta riquesa.

16. Al Besòs un vespre qualsevol es veu molt moviment. Fins i tot dormiders importants per
diverses espècies d’ocells (alàudids, esplugabous,..).

17. No oblidem que una de les colònies de cria d’Ardea cinerea més importants és al Zoo
de BCN

18. Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que
es pot potenciar

19. A menys de 1 Km de distància jo he vist un dormider de Bubulcus ibis en un canyar
al Besòs

20. Noves aproximacions al concepte de gestió dels espais oberts
Quan a la noció de procés i d’ecosistema novell s’afegeix el concepte
de serveis ecosistèmics

21. L’abandonament dels conreus extensius de secà és un dels
principals factors de degradació ambiental a Europa. La
regressió d’espècies emblemàtiques com l’àguila cuabarrada
estan directament vinculades a aquest procés

23. IMPRODUCTIU ???

24. Un model car, difícil de mantenir, i que, quan no es
defineixen correctament els objectius de gestió, és
ineficient.

25. Deleguem solament a l’administració la
gestió del 80% del país?
Pot la natura generar els recursos
necessaris per la seva gestió?
I si es torna a admetre la participació de
més braços?
I si li fem cas?

28. El concepte dels serveis ecosistèmics introdueix no
solament el factor econòmic sino també la necessitat
d’assolir una gestió multifuncional

29. Als anys 70 a Gavà encara es veien dunes com aquesta
El cas de les dunes urbanes és un exemple

30. 1992 Dunes construïdes al passeig marítim de Gavà: múltiples serveis ecosistèmics

31. Avui dia la el vent ha deixat de construir el relleu dunar. Com
a molt tenim acumulacions de sorra a sotavent d’una planta
com en aquesta foto.

32. O superfícies planes cobertes al 100% per vegetació

33. Quan hi ha transport eòlic, la sorra conforma mants eòlics però no dunes

34. Aquest procés, que passa també en altres llocs d’Europa, té el seu origen en l’acció
combinada de diversos factors

35. Pluja de purins de gos, predació per gats domèstics, etc... són també
alguns dels factors.

36. Segurament la proliferació de vegetació invasora també és important

37. El trepig del relleu dunar és segurament un dels factors més importants. Els
ripple marks (arrissaments de sorra) desapareixen gairegé de forma complerta
sota el trepig.

38. El creixement dels pins ha estat espectacular

39. Un procés que s’accelera

40. Un procés que s’accelera

41. El projecte
DUNES
HÍBRIDES té
l’objectiu de
cercar fòrmules
de gestió que
permetin
recuperar els
processos dunars
tot potenciant la
gestió de les
dunes sota la
perspectiva dels
serveis
ecosistèmics.

42. Les intervencions tenen l’objectiu de promoure un experiment en temps real.
Es tracta de fer petites intervencions per poder analitzar els resultats.
Per exemple, obrir cubetes de deflacció i reconstruir dunes.
També arrancar alguns pins que tenen menys de 30 anys.

43. Un altre objectiu es cercar estratègies més extensives i simples d’eliminació de
carpobrotus. Concretament es faran proves amb diferents profunditats
d’enterrament.

44. Aprofitar l’energia del mar per
crear paisatge: tractament
paisatgístic de la platja a l’est del
port de Calafell

45. Es tracta d’aprofitar un procés que es repeteix a la major part dels
ports esportius on els corrents marins transporten sorra.
Oportunitats de fer paisatge que fins ara s’han perdut!
Port Ginesta, Sitges 1994

46. Ara mateix tenim un escenari amb moltes senyals que ens inviten a crear paisatge!

47. Una làmina d’aigües salobres sense mosquits però amb peixos i qualitat visual

48. Una colonització espontània de vegetació de zona humida

49. La mateixa vegetació que en aquesta zona humida protegida (els Muntanyans)

50. A tan sols 7 km de distància tenim una situació similar

51. Una platja urbana molt natural on cria
el corriol camanegre.
Podem fer el mateix!

52. Podem re-introduir el fartet, una espècie amenaçada, pròpia
d’aquests ecosistemes

53. I, amb un petit movement de terres, podem transformar això ...

54. ....en això!

55. Amb un petit moviment de terres tindrem:
•una làmina d’aigua sense mosquits
•unes dunes
•i un paisatge amb personalitat pròpia!

56. Les dunes seràn una marca de qualitat

57. El gran potencial de recolonització natural fa que l’esforç de plantació es limiti a
les dunes, a les plantacions perimetrals, i a elements puntuals per crear les
millors visuals.

58. El paisatge pristi, l’escenografia
prístina on la natura no
necessita de la mà de l’home
per mantenir la seva harmonia,
segurament NO
EXISTEIX A
CATALUNYA

59. Tanmateix bona part del
lobby verd i fins i tot de la
comunitat científica encara
manté aquest predujici
cultural

60. No tots

61. Una finca de Collserola com a “case study”

62. Fins i tot a les zones
amb pendent hi havia
conreus

63. Amb una trama de murs i sistemes de control de l’escorrentiu pluvial

64. Molt posiblement una vinya

65. Activitat ja vestigial als anys 70

66. I disfuncions per quasi abandonament al 2010

67. En 30 anys ha desaparegut el 87% de la superfície conreada

68. Amb efectes rellevants sobre la biodiversitat

69. Es poden pensar en solucions?

70. Es pot pensar en una gestió multifuncional?

71. Es pot modificar el balanç entre aigua verda i aigua blava?

72. Podem treure profit de l’excés
de senglars?

73. VISIONS DIVERGENTS

74. I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic?
I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural?
Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient.
I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?

75. Un altre estudi de cas: restauració de pedreres o tradició?

76. Una pedrera en un
entorn de suredes i
explotacions forestals
abandonades. Forta
disminució d’espais
oberts.

77. El soroll es localitza a unes instal·lacions fixes i una voladura setmanal

78. A l’edifici més alt cria una parella de xoriguers

79. Zones amb diferent intensitat de
frequentació/alteració

80. 44 anys per establir relacions funcionals amb els ecosistemes propers

81. Els tolls de les pedreres són els principals llocs de reproducció de
Bufo calamita, una espècie catalogada per la Directiva d’hàbitats

82. La qualitat de l’aigua és un factor rellevant

83. Biodiversitat florística

84. Augment vegetació herbàcia i molts conills que aprofiten els saulons

85. Els rastres de cabirol són abundants

86. Penya-segats i aigua, una bona combinació?

87. Els tolls de la pedrera són lúnic punt d’aigua a l’estiu.
Es podria considerar un servei ecosistèmic la contemplació dels cabirols?

88. Doncs a Catalunya la restauració del relleu és la norma legal.
No donen permís per fer restauracions reconeixent els nous paisatges

90. Hi ha moltes “tradicions” que podriem
sotmetre a un millor anàlisi

91. La terrible història dels plàtans urbans a BCN

92. Els plàtans ofereixen molts serveis ecosistèmics

93. Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos a causa de
l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partíicules PM10. Redueixen la contaminació
lumínica…….

94. Generen escenografies emblemàtiques de la ciutat

95. Sabem que els plàtans poden refrescar la pell de la ciutat i que
són l’espècie d’arbrat urbà que manté més biodiversitat

96. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

97. És el clima a causa del declivi dels plàtans?

98. Com era aquest hàbitat fins els anys 70?
Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen
pistes ben clares: no hi havia asfalt!

99. Són els escocells
un disseny
invariable?

100. Si dissenyem l’escocell BCN
i els deixem desenvolupar
de forma natural, ....
..podríem refrescar la
pell de la ciutat al pic
de l’estiu!

101. Perquè això passa massa sovint a BCN!
I si podem alguns podadors?

102. Quina és la raó per
podar aquest plàtan en
més de la meitat de la
seva capçada?
Consell de Cent esquina Provença

103. Quina és la raó per
podar aquest plàtan en
més de la meitat de la
seva capçada?

104. Quan es desenvolupen de forma natural, les branques creixen en equilibri
amb els condicionants de vent i càrrega. Amb la poda això desapareix

105. 55ºC en octubre!
La pell de la ciutat s’escalfa molt: supera en molts llocs
els 40ºC durant 6 mesos a l’any. I davant les previsions
de canvi climàtic toca idear estratègies d’adaptació!

106. Els plàtans podrien reduir molt la temperatura a les façanes de major
insolació (50% aproximadament de la trama Eixample).

107. Ja hem vist que recerca i gestió poden encaixar
Però sobre tot necessitem aproximacions noves
als vells escenaris!

108. @lascuSGMsl info@sgm.es http://www.croma.org.es