SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 69
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Màrqueting de continguts
Dialoga amb els teus clients oferint-
         los materials útils
                  Mercè Muntada
               mmuntada@compartia.net
                    935 660 106
                 www.compartia.net
                   @CompartiaSL
Hàbits dels consumidors de continguts digitals

• Al 2011 el 91,5% dels espanyols va consumir algun
  tipus de contingut digital mitjançant Internet.
• El consum de continguts digitals mitjançant Internet
  ha augmentat fins el 69,2% de la població espanyola.
• La música i les pel·lícules són els continguts més
  consumits.
• L’ordinador és el dispositiu de major penetració en el
  consum de continguts digitals.
• Un 43,7% dels individus declara que ha reemplaçat
  les activitats tradicionals de consum de continguts en
  pro del consum en format digital.
Hàbits dels consumidors de continguts digitals

Consum general de continguts a Espanya: 2010-2011 (% sobre el total de la
població entre 16 i 74 anys i % sobre el total d’usuaris a Internet)




                                                                 Font: ONTSI
Inversió en Màrqueting i Publicitat
La indústria dels continguts digitals manté ratis de creixement constant a nivell
mundial, europeu i nacional tot i la situació de la crisi econòmica internacional.




                                                              Font: a partir d’InfoAdex
Informe de la Industria de Contenidos
              Digitales 2011 (CEDRO)
                      http://www.cedro.org/docs/documentos/informe_contenidosdigitales2011.pdf?Status=Master


A Espanya durant el 2010 es van incrementar els usuaris a les xarxes socials fins arribar a ser 10,1 milions d’usuaris, amb una
penetració sobre la població del 43% sobre el nombre d’internautes.

L’impacte de les xarxes socials ha continuat creixent de forma espectacular al 2010, tant en nombre d’usuaris com en temps
invertit i ingressos obtinguts. A mitjans de 2011 s’estima que la penetració d’aquests serveis, mesurada com usuaris actius de
xarxes socials del total d’internautes actius, es situï en torn al 52% a nivell mundial.

La publicitat interactiva segueix comportant-se com un dels sectors de continguts digitals de major creixement. Al 2010 va
aconseguir un volum de negoci de 49.931 M€, un 9,3% més que al 2009.

El 2010 ha estat l’any de la irrupció de les aplicacions per dispositius mòbils. S’estima que els ingresos de les principals botigues
d’aplicacions, Apple Store, Android Market, Blackberry App World i OVI de Nokia, van aconseguir arribar als 2.100 M$, amb un
increment del 152% respecte al 2009.

Un dels aspectes més impactants del 2010 ha estat l’espectacular increment de l’accés a les xarxes socials a través de dispositius
mòbils. Si al 2009 més de la meitat dels usuaris d’Internet mòbil no accedia a les xarxes socials (51%), al 2010 aquest percentatge
s’ha reduït fins al 18%.

A nivell nacional, la xarxa més utilitzada és Facebook, amb un increment del percentatge d’usuaris que disposen d’un compte a
aquesta xarxa i la utilitza de 14 punts percentuals entre gener de 2010 i febrer de 2011.
Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011
        (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)




• Durant l’any 2011 el 91,5% de la població espanyola
  ha fet ús d'algun tipus de contingut digital, ja sigui
  online o amb un dispositiu no connectat a Internet.
Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011
              (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)


Desglossament de la facturació de la indústria dels continguts digitals per
sector a l’any 2010 (% sobre la facturació total de la indústria dels continguts digitals)




                                                                  Font: ONTSI
Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011
          (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI)


• Les companyies espanyoles van invertir prop de 799 milions
  d’€ al 2010 en publicitat digital, un 22,1% més que l’any
  anterior (IAB, 2011).
• La inversió en formats gràfics va incrementar-se un
  25,1%, elevant la xifra de facturació a 372,4 milions d’€. Per la
  seva part, la inversió en enllaços patrocinats va créixer un
  17,2% al 2010, amb una xifra de negoci de 417 milions d’€
• A Espanya, la inversió en publicitat per dispositius mòbils va
  ser de 9,3 milions d’€.
• Les empreses publicitàries de mobiliari urbà estan incorporant
  elements tecnològics com antenes mòbils, pantalles tàctils i
  tridimensionals, alta definició, ordinadors i connexió a
  Internet.
Publicitat digital
               Dades del sector
Inversió publicitària a Internet a Espanya: evolució 2006-2010 (en milions d’€)




                                                         Font: IAB
Per què està augmentant la inversió en
         continguts digitals?
Factors claus que impliquen l’augment de la inversió en
continguts digitals:
   1. La saturació publicitària.




   2. El valor de la prescripció en el mitjà digital:

                     Cas TripAdvisor
Per què està augmentant la inversió en
         continguts digitals?
Factors claus que impliquen l’augment de la inversió en
continguts digitals:
   3. El valor dels intangibles.



   4. La batalla per l’ “atenció” dels usuaris.
   5. Estat de canvi permanent dels hàbits de consum.
   6. Adaptació i variació dels continguts.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

El màrqueting de continguts és percebut com un procés
sistemàtic que es retro-alimenta. Segons Heike
Simmet, inclou de sis fases:
   1.   Objectius vinculats als continguts.
   2.   Estratègia de continguts.
   3.   Planificació de continguts.
   4.   Obtenció i producció de continguts.
   5.   Comunicació i distribució dels continguts.
   6.   Monitorització dels continguts.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

1. Objectius vinculats als continguts.
La definició d’objectius tant de caràcter quantitatiu com de
caràcter qualitatiu es focalitza en el procés d’interacció digital
amb els diferents grups d’usuaris. La recuperació de la
informació i el diàleg són els dos principals vectors que orienten
aquest procés d’interacció.
Per tant, els objectius es defineixen en base a la concreció en la
tipologia i context dels continguts i la personalització basada en
la segmentació d’usuaris.
Quin tipus de continguts necessiten els teus
                   clients?
• Existeixen una sèrie de qüestions fonamentals per realitzar
  una anàlisi de necessitats de contingut que ens podem
  plantejar prèviament en la casuística de cada client:
       • A quines finalitats generals i específiques han d’estar orientats els
         continguts?
       • Quin grau de vinculació tenen els continguts amb els objectius de
         l’organització-client?
       • Com ajudaran els continguts a flexibilitzar els processos de treball
         del client per incrementar la seva eficiència?
       • Quin perfil d’imatge corporativa i quins valors filosòfics vol
         transmetre el client a través dels continguts?
• Quines tipologies de contingut pot necessitar un client?
       • Publicacions periòdiques
       • Informació tècnica
       • Informació institucional
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases
2. Estratègia de continguts.
El desenvolupament de l’estratègia de continguts fa incís en un
conjunt de línies de millora de manera que es puguin derivar en
l’augment de la presència digital en un entorn interactiu cada
cop més imbuït per les xarxes socials.
La web social constitueix un canal de màrqueting de continguts
Business-To-Customer, la qual cosa significa que l’eficiència
operativa i la visibilitat en la gestió de continguts són dos eixos
estratègics que es tradueixen en l’agilització de la relació amb els
clients.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

3. Planificació de continguts.
La creació de continguts és un procés que requereix una
planificació rigorosa i una coordinació constant al llarg de tot el
cicle global de desenvolupament, incloent-hi també l’assignació
de responsabilitats. És per això que la definició de fluxos de
treball esdevé un requisit previ per la producció de continguts i
l’elaboració de publicacions digitals.
Les tres principals etapes de la planificació de continguts són:
   1.   Planificació cronològica: durant aquesta fase és planifica el calendari
        de redacció i es defineix la periodicitat de les publicacions.
   2.   Planificació pressupostària.
   3.   Previsió de recursos a invertir.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases
4. Obtenció i producció de continguts.
La creació interna de continguts es pot iniciar dins el marc d’una
estratègia de Social Media. És a dir, és recomanable confiar en
els propis membres per dinamitzar les xarxes socials i donar-los-
hi l’oportunitat de tenir una participació activa.
D’altra banda, els clients també poden ajudar a elevar la qualitat
del contingut a través d’una estratègia earned media. D’aquesta
manera, treballadors i clients tenen una forta implicació en
l’estratègia de màrqueting.
No obstant, s’ha de tenir en compte que un capital humà limitat i
un know-how absent són dos punts dèbils que poden empobrir
els continguts generats per una organització.
Qui genera continguts de valor?
• Tothom ha sentit parlar de Twitter però qui el fa servir?
  Segons un estudi de Pew Internet & American Life Project el
  92% de la població americana ha sentit parlar de Twitter però
  només un 8% el fa servir.
La paradoxa de Twitter i el retuiteig de
             continguts
• Escassetat de continguts inèdits i de qualitat.




• Tendència a fer redifusió de continguts creats per altres i a
  generar poc contingut de qualitat.
Qui genera continguts de valor?
• Per què fer servir Twitter?




                                Font: adigital
Qui genera continguts de valor?
• Perquè fer servir Twitter?




                               Font: adigital
Qui genera continguts de valor?
• Per què fer servir Twitter?




                                Font: adigital
Qui genera continguts de valor?
Poden haver continguts sense coneixement? Els continguts poden ajudar a
consolidar la gestió del coneixement. En les organitzacions, les Comunitats
d’experts treballen per a la regulació dels fluxos del coneixement de manera
que els continguts siguin rellevants i pertinents per a la consecució dels
objectius de l’organització. Qui el crea? A partir de quines fonts? Com es crea?
Com es difon? Les operacions que conformen la cadena de valor de la gestió
del coneixement són:

    1.   Creació de nou coneixement en els membres d’una comunitat
    2.   Identificació i extracció del coneixement
    3.   Estructuració i processament del coneixement
    4.   Transferència i difusió del coneixement
    5.   Aprehensió del coneixement per part dels membres
    6.   Reinterpretació i aplicació del coneixement
Qui genera continguts de valor?
• El “Dorado”: els consumidors o visitants com a
  creadors de continguts.
Qui genera continguts de valor?
• El “Dorado”: els consumidors o visitants com a
  creadors de continguts.
• Fòrum de Marca.com http://www.marca.com/encuentros/villalobos/2012/05/29/index.html
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases
5. Comunicació i distribució de continguts.
El contingut de qualitat no conté informació merament
publicitària o bé en una quantitat moderada. El component més
important és el feedback generat per l’usuari, pel qual es
dedueix el nivell de qualitat. L’estat de satisfacció que desitja
l’usuari és estar informat i entretingut. La captació d’usuaris
orientada a aquests principis és l’objectiu de la tècnica del story-
telling. Per la qual cosa, les pautes d’estil han d’estar alineades
amb el context d’ús i propietats de la plataforma.
La distribució de continguts es realitza a través d’una
multiplicitat de canals diferents i coordinats entre sí. A més, els
continguts han d’estar encapsulats en un disseny corporatiu únic.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases
5. Comunicació i distribució de continguts.
El màrqueting viral fa ús dels efectes de les xarxes socials i altres
mitjans digitals per arribar a incrementar exponencialment el
reconeixement dels continguts.
Una altra possibilitat de difusió és la sindicació de continguts en
RSS es pot donar freqüentment en espais per compartir diversos
continguts en un format comú.
Els continguts han d’estar enfocats cap a diversos conjunts
d’usuaris i plataformes (dispositius portàtils). Per tant, la
segmentació dels continguts ha d’estar definida mitjançant
múltiples variables i la personalització, la qual cosa afecta al
disseny de continguts.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

6. Monitorització dels continguts.
L’efecte del màrqueting de continguts es pot controlar i dirigir
mitjançant la utilització de eines de software, i en principi s’ha
de tenir present les xifres quantitatives i qualitatives.
Les quantitatives recullen, entre d’altres coses, els costos per
clic, nombre d’usuaris, activació de pàgines, temps de
retenció, etc., així com la reacció davant de les publicacions.
També s’ha de tenir present (followers, amics, fans, “me
gusta”, retuitejos) i el nombre d’enllaços externs cap a perfils de
Social Media, publicacions de blocs o pàgines web.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

6. Monitorizació dels continguts.
• Eines quantitatives de monitorització:
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

6. Monitorització dels continguts.
• Sistemes de medició qualitativa de continguts:
     1.   El Twitrratr permet classificar els tweets en: negatius, positius i neutres.
     2.   El Appinions permet mesurar la influència d’un determinat contingut.
     3.   El Website Grader permet identificar els continguts de competidors i extreure conclusions.
El procés del màrqueting de continguts
                                   En sis fases

6. Monitorització dels continguts.
• Com es pot mesurar l’emotivitat dels continguts?
PRWeb és una eina que detecta l’estat emocional i la reacció emocional dels lectors respecte a
un contingut.
Cas pràctic: l’ús de continguts negatius
• Colutoris bucals
Cas pràctic: els continguts i la gestió de
                 les crisis
Cas pràctic: els continguts i la gestió de
                 les crisis
Cas pràctic: els continguts i la gestió de
                 les crisis
Cas pràctic: els continguts i la gestió de
                 les crisis
S’imposa el pensament…
                                        Positiu
• Els usuaris de les xarxes socials prefereixen compartir opinions
  positives sobre les empreses i productes amb els que interactuen.
• Quan es parla de marques a les xarxes socials els temes de conversa
  més recurrents estan relacionats amb la satisfacció que provoquin
  els productes i experiències personals.
• Les empreses tendeixen a utilitzar les xarxes socials més aviat per
  comunicar que no pas per fer publicitat. La publicitat normalment
  està penalitzada pels seguidors que volen comunicar-se lliurement i
  on no tingui cabuda un transfons comercial agressiu.
• La presència de les empreses a les xarxes socials és molt
  desequilibrada: mentre unes tenen una gran presència unes altres a
  penes tenen referències.
Armats i perillosos
      Evitar una crisi de reputació online
• Què s’ha de fer davant una crítica o queixa a les
  xarxes socials? Escolta activa per poder saber què és
  el que estan dient sobre la nostra marca.
  1. Detectar el comentari negatiu o queixa, i ser assertiu.
     Què és el que li ha passat? En què el podem ajudar per
     poder millorar la seva experiència?
  2. Portar la conversació de forma privada. Solucionar els
     problemes amb missatges privats evitant que s’airegin
     “draps bruts”.
Armats i perillosos
       Evitar una crisi de reputació online
• I si ja s’ha produït la crisis? Seguir el protocol d’actuació
  en cas de crisi:
   1. Detecció i avaluació de la crisi. On es produeix? Quina és la
      gravetat dels comentaris? Són certs?
   2. Qui ha iniciat la crisi? És un influenciador o no? El nivell
      d’influència que tingui un client no fa que la queixa sigui
      menys important.
   3. Aplicar las mesures necessàries per solventar la crisi. Què es
      contestarà? Quan? Com es contestarà? De vegades la
      comunitat s’autoregula. Hi ha dues tendències: contestar
      ràpidament o contestar bé.
   4. El millor mètode: la prevenció. Per això s’ha de ser transparent
      i coherent entre el que es diu i el que s’ofereix.
Armats i perillosos
      Evitar una crisi de reputació online
• Eines per mesurar la reputació.
  RXL és una eina que mesura la reputació online que
  estén la seva cerca a nivell de
  microbbling, blocs, xarxes socials, llocs
  webs, revistes, premsa i fòrums de tota la xarxa.
Màrqueting de continguts
                  Atraure les empreses
• El 99% de les empreses utilitzen al menys una
  fórmula de màrqueting de continguts en les seves
  accions online (Brandpoing & Content Marketing
  Institute, 2012)
• Les accions que proporcionen un millor resultat als
  anunciants es realitzen mitjançant Social
  Media, newsletters i blocs.
YouTube li guanya la batalla a Google?
• Una imatge diu més que mil paraules: La informació
  visual atrau més l’atenció als usuaris que volen
  solucionar el seu procés de cerca amb un sol pas
  sense necessitat de consultar una llista inacabable de
  links.
• YouTube vs. Google: Preferència dels usuaris a
  utilitzar YouTube en comptes de Google com a mitjà
  de cerca i recuperació de continguts.
Pinterest
• Boom de la xarxa social basada en imatges Pinterest
• El Pinterest d’Obama va aconseguir 1.000 seguidors en unes
  hores.
• Pinterest és:
   –   Necessites que algú et convidi.
   –   Textos lleugers i al gra.
   –   Foto immediates i al teu mòbil.
   –   Publicació de contingut fàcil i immediat.
   –   Incorpora Android y sistemes operatius per tablet, netbook, PC i Mac.
   –   Pots connectar el teu compte a Facebook i a Twitter.
   –   Informació visual instantània i minimalista.
   –   Senzillesa i usabilitat.
   –   Un món comercial immediat destinat als ulls.
Pinterest
Màrqueting de continguts
                  Atraure les empreses
• El 70% dels anunciants confien els servies de
  màrqueting de continguts a serveis externs.
• Els continguts online de qualitat han de ser
  atractius, personalitzats i professionalitzats, i un 80%
  d’empreses no tenen cap inconvenient a pagar més
  per un contingut de més qualitat.
Màrqueting de continguts
    Storytelling un mètode per connectar
Les marques necessiten seduir i connectar amb els seus
clients. L’art d’explicar histories pot ajudar.
Kunocreative proposa les 10 C del màrqueting de
continguts:

   1.   Contingut            6. Consumidor
   2.   Consistència         7. Contagi
   3.   Continuïtat          8. Cooperació
   4.   Congruència          9. Concurrència
   5.   Claredat             10. Calendari
Màrqueting de continguts
    Storytelling un mètode per connectar
• 1. Contingut: ja sigui en forma d’entrades
  posts, vídeos, podcasts, infografies, newsletters, o ebooks, és el contingut
  el que dona forma al storytelling.
• 2. Consistència: el contingut fabricat per la marca te que ser coherent i
  consistent en el temps. Quan el contingut és consistent, el client és també
  més consistent.
• 3. Continuïtat: el màrqueting de continguts no es para mai el temps. És un
  procés constant.
• 4. Congruència: mai han d’existir incongruències entre les estratègies de
  màrqueting de continguts de la marca i altres accions promocionals de
  l’empresa.
• 5. Claredat: el contingut ha de ser clar i senzill i posar-li les coses el més
  fàcil possible.
Màrqueting de continguts
  Storytelling un mètode para connectar
• 6. Consumidor: les marques han d’utilitzar el punt de vista del consumidor
  per fabricar continguts de qualitat.
• 7. Contagi: quan el contingut és divertit i a més a més resol problemes al
  consumidor, augmenta el seu potencial de contagi.
• 8. Cooperació: per extreure el màxim partit al màrqueting de
  continguts, la marca ha d’involucrar a tots els seus departaments interns.
  El màrqueting de continguts no és activitat que sigui competència
  exclusiva al departament de màrqueting. Pot, i ha de, recolzar-se en altres
  departaments.
• 9. Concurrència: el contingut fabricat per les marques ha de tenir la
  capacitat de concorre en diversos canals simultàniament.
• 10. Calendari: un calendari és imprescindible per exprimir al màxim les
  possibilitats del màrqueting de continguts.
Màrqueting de continguts
                  Quantitat o qualitat?
• Quan parlem de màrqueting de continguts, poden existir dos objectius:
  notorietat i posicionament web, i l’ideal és que vagin units.




•   Màrqueting d’afiliació: Màrqueting online basat en els resultats. Els anunciants ofereixen una
    remuneració a una sèrie d’afiliats per la consecució de determinats objectius a través de la plataforma
    d’afiliació.
•   Referral marketing: El màrqueting de referència o de recomanació utilitza les relacions personals i les
    xarxes de clients per promocionar uns determinats continguts. La seva estratègia està basada en el “boca a
    orella”.
Màrqueting de continguts
                  Quantitat o qualitat?

Publicar un article a un mitjà        Publicar un article a un mitjà gran
petit (com un bloc)              VS   (medi de comunicació)
• Contingut únic                      • Difícil de publicar
• Generador link-baiting              • Analítica web més
• Poques visites                        controlada
                                      • Millor posicionament
                                        web
                                      • Major impacte
Màrqueting de continguts
                  L’escolta activa
• Cedir el torn de paraula és important però no sols
  s’ha de sentir, el més important és fer una escolta
  activa.
• L’escolta activa és conèixer la nostra audiència i
  potencials clients, localitzar del nostre target per
  dirigir-nos a ell de forma adequada, conèixer les
  seves tendències, hàbits, la percepció que tenen cap
  a la nostra pròpia marca i el que diuen
  d’aquesta, saber com actua la competència...
  Resumint: recollir informació a través del seguiment i
  l’anàlisi.
Màrqueting de continguts
                  L’escolta activa
• Localitzar el nostre públic objectiu.
• Conèixer l’opinió que el públic té de nosaltres. És
  important per desenvolupar una estratègia efectiva
  al Social Media. Saber on es parla de nosaltres, què
  es diu, amb què estan d’acord els usuaris i amb què
  estan en desacord.
• Satisfer las necessitats dels membres i participants
  de la nostra comunitat. Saber què necessiten
  realment.
Màrqueting de continguts
   L’escolta activa, sense deixar d’actuar

• Alguns estudis assenyalen que el 75% de les
  empreses no responen als seus seguidors a través de
  les xarxes socials.
• Si no es genera un feedback efectiu amb la
  comunitat, no podem atendre a les seves necessitats.
Màrqueting de continguts
      L’escolta activa: crítiques, suggeriments i opinions


• Són una font de coneixement.
• Es pot saber com millorar els seus productes d’èxit a
  través de l’anàlisi.
• La majoria ofereixen canvis (42,5%) o millores (37%)
  del producte.
Màrqueting de continguts
                                  4 tipus de continguts virals
Objectius que ha de complir qualsevol contingut per a ser considerat de qualitat, viral i de
referència:
1. Formació: Educar és una consigna i una responsabilitat comuna pels productors i consumidors.
Els clients formen a altres clients amb el “boca a orella” (wom) a través de les xarxes, les
empreses formen als seus clients amb els seus continguts, la formació permanent i l’entrega
d’una guia que permeti identificar a través de la informació noves formes de produir eficiència, la
qual cosa és indispensable.
2. Atraure: La clau del contingut és que impacti i atregui, amb la qual cosa s’aconsegueix el record
i el retorn. Quan alguna cosa et motiva i t’entreté és més fàcil de retenir a la memòria.
3. Convèncer: Aquest és un dels objectius més complexos d’assolir. Posem com a exemple una
marca consolidada com a autora de continguts web. Resulta evident que l’exposició dels seus
treballs és el que atrau a les empreses i la resposta dels consumidors definida per la seva
influencia, és el que acaba de convèncer. La clau per a que un contingut pugui convèncer és que
sigui genuí, no parlem de gustos, parlem de confiança i credibilitat.
4. Estimular: Quan un contingut ens mostra una manera d’aconseguir un objectiu des d’una
experiència real, ens sentim estimulats per seguir avançant. Quan una empresa arriba a nosaltres
a través d’un producte que ens permet desenvolupar-nos d’una forma o una altra, aconsegueix el
mateix. Avui es denomina Experiència del consumidor a la capacitat de les marques per estimular
als seus clients i aconseguir una experiència única.
Màrqueting de continguts
                                            4 tipus de continguts virals
Els més eficients:
• Recomanem... Aquells continguts en els que es realitzin comparatives, rànquing d’avaluacions, els que
tinguin una bona acollida i siguin exponencialment virals...
• Com s’aconsegueix… A partir de l’experiència, de missatges breus i directes, d’accions senzilles i
lògiques, els continguts que mostren com s’aconsegueixen les coses tenen un alt nivell d’audiència i
promoció social.
• Posem-nos cara… Les entrevistes són grans aliats de la viralitat, a tots ens agrada conèixer els rostres
que hi ha darrere cada clic, saber una mica més de la seva experiència de vida i establir vincles entre els
seus talents, aprenentatges i experiències.
• Analitzant la realitat… Els continguts que mostren campanyes de màrqueting o estratègies d’altres
marques, casos concrets a través dels quals es poden entregar idees més pràctiques sobre accions
eficients, aporten qualitat al lector.
• Just do it! Diferents formats, cada un, un benefici. Finalment, no hem de deixar passar els diferents
tipus de formats de continguts que avui són considerats un element diferenciador i de valor afegit degut
a la seva màxima eficiència i el escàs ús.
      –   Parlem de contingut pedagògic, cursos de formació, material d’interès
      –   Parlem de Newsletter
      –   Parlem de material audiovisual
      –   Parlem de galeries d’imatges (de creació pròpia)
      –   Parlem d’infografies
Infografia elaborada per Esimad Escuela Interactiva que mostra els diferents formats de continguts existents i el seu ús eficient en les
estratègies de màrqueting.
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
La confiança en el Social Media




• Un 63% de les empreses afirmen que el màrqueting en les xarxes socials
  és una tàctica que promet i que generarà beneficis, tot i que, tampoc s’ho
  jugarien tot en elles.
• 20% de les empreses creu molt més en aquest potencial.
• 6% és mostra molt escèptic.
                                                                     Pagemondo
Mesurar els beneficis i el retorn de la
                    inversió




La majoria afirma que mesura els beneficis i el ROI d’aquest tipus d’estratègies prenent
com a indicador el nombre de fans o seguidors, recomanacions (likes, RTs), nombre de
continguts compartits, leads generats a través d’aquestes accions, o el increment de
vendes que en teoria es generen com a resultat d’aquestes accions.
Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils
SxSW de 2012
                  http://elblogde.porternovelli.es/tag/contenidos-digitales/

1.    Infravalores el Google+? Doncs fas malament. Doncs vés en compte en vaticinar el fracàs de Google massa
      aviat. La major part dels 20.000 experts assistents al SxSW, alguns dels més influents, com Guy
      Kawasaki, opinen que quan Google es proposa alguna cosa… només és qüestió de temps que ho aconsegueixi.
2.    Pinterest, aquest gran foc artificial. “Ensenya’m el teu Board i et diré qui ets”
3.    Digital Health ja és un gran negoci: el R+D+i i las aplicacions (APPs) per la salut es posicionen com un dels
      negocis de major i més creixement al món.
4.    Spotify podria ser un element de transició. Els artistes necessiten crear els propis móns de contingut digital.
5.    No hi ha mitjans tradicionals i mitjans socials. Només hi ha mitjans. Això sí, en el suport o pantalla que més
      prefereixis.
6.    Lo digital mai més serà alguna cosa cool o tendència. Lo digital ha passat ha ser una realitat, és el pur dia a dia
      de milions de persones.
7.    El periodisme no ha mort. Simplement s’ha convertit en públic i, a més, ho ha fet fugaçment i amb molt soroll.
      Jo no hi ha diferència entre un bon periodista i un bon i influent blogger.
8.    Estratègia integrada: per la multitud consumidora global, ja no hi ha missatges procedents del departament de
      màrqueting i missatges del de comunicació. Tots són missatges d’una mateixa marca.
9.    El pensament negre. Visionaris com Bruce Sterling diuen que tot el món digital es redueix a la mare de totes les
      batalles entre les Big Five d’Internet: Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft. Totes lluiten per atraure a
      tothom al seu propi ecosistema, amb l’objectiu de destruir la resta d’ecosistemes.
10.   Ja no controlo res. ¿Què dimonis puc fer? Si l’usuari és qui mana, llavors ja no podem dir-li que la nostra
      empresa és bona, bonica i barata. Només podem fer una cosa: mostrar-li que de veritat és bona, bonica i
      barata.

Más contenido relacionado

Ähnlich wie Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils

Marqueting continguts, Apropa't al teu client
Marqueting continguts, Apropa't al teu clientMarqueting continguts, Apropa't al teu client
Marqueting continguts, Apropa't al teu clientDigital Granollers
 
Grup7 tic tac
Grup7 tic tacGrup7 tic tac
Grup7 tic tacmsansra
 
Curs communit manager 2020
Curs communit manager 2020Curs communit manager 2020
Curs communit manager 2020Marketing per tu
 
El rol del consumidor a Internet @srodriguezd
El rol del consumidor a Internet @srodriguezdEl rol del consumidor a Internet @srodriguezd
El rol del consumidor a Internet @srodriguezdIQS Barcelona
 
Màrketing Online i ROI
Màrketing Online i ROIMàrketing Online i ROI
Màrketing Online i ROICan Antaviana
 
Ineedit Xarxes Socials I Negocis Locals
Ineedit Xarxes Socials I Negocis LocalsIneedit Xarxes Socials I Negocis Locals
Ineedit Xarxes Socials I Negocis LocalsIneedit
 
Comunicació digital a gencat.cat
Comunicació digital a gencat.catComunicació digital a gencat.cat
Comunicació digital a gencat.catgencat .
 
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)Festibity
 
Planificació de mitjans
Planificació de mitjansPlanificació de mitjans
Planificació de mitjansLaietta M
 
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketing
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketingXarxes socials 4 - Estratègia de marketing
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketingMagda Pedrós Bellostes
 
Marketing 2.0 el nou marketing a les xarxes socials
Marketing 2.0  el nou marketing a les xarxes socialsMarketing 2.0  el nou marketing a les xarxes socials
Marketing 2.0 el nou marketing a les xarxes socials★Jordi Rius Bonjorn
 
Grup8 alto tic
Grup8 alto ticGrup8 alto tic
Grup8 alto ticmsansra
 
Perspectives des de Catalunya en formació
Perspectives des de Catalunya en formacióPerspectives des de Catalunya en formació
Perspectives des de Catalunya en formacióstsiweb
 
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negoci
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negociCurs facebook i twitter per publicitar el teu negoci
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negociFundació Bit
 
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYA
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYATELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYA
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYATelefonica Catalunya
 
Comissió osi junta 14062016v0
Comissió osi   junta 14062016v0Comissió osi   junta 14062016v0
Comissió osi junta 14062016v0Josep Ma. Gallart
 
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA IQS Barcelona
 

Ähnlich wie Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils (20)

Marqueting continguts, Apropa't al teu client
Marqueting continguts, Apropa't al teu clientMarqueting continguts, Apropa't al teu client
Marqueting continguts, Apropa't al teu client
 
Grup7 tic tac
Grup7 tic tacGrup7 tic tac
Grup7 tic tac
 
Sessio20-SOC.pdf
Sessio20-SOC.pdfSessio20-SOC.pdf
Sessio20-SOC.pdf
 
Curs communit manager 2020
Curs communit manager 2020Curs communit manager 2020
Curs communit manager 2020
 
El rol del consumidor a Internet @srodriguezd
El rol del consumidor a Internet @srodriguezdEl rol del consumidor a Internet @srodriguezd
El rol del consumidor a Internet @srodriguezd
 
Màrketing Online i ROI
Màrketing Online i ROIMàrketing Online i ROI
Màrketing Online i ROI
 
Ineedit Xarxes Socials I Negocis Locals
Ineedit Xarxes Socials I Negocis LocalsIneedit Xarxes Socials I Negocis Locals
Ineedit Xarxes Socials I Negocis Locals
 
Comunicació digital a gencat.cat
Comunicació digital a gencat.catComunicació digital a gencat.cat
Comunicació digital a gencat.cat
 
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)
Telefónica: Iniciativa TIC 2017 (Comando)
 
Planificació de mitjans
Planificació de mitjansPlanificació de mitjans
Planificació de mitjans
 
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketing
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketingXarxes socials 4 - Estratègia de marketing
Xarxes socials 4 - Estratègia de marketing
 
Marketing 2.0 el nou marketing a les xarxes socials
Marketing 2.0  el nou marketing a les xarxes socialsMarketing 2.0  el nou marketing a les xarxes socials
Marketing 2.0 el nou marketing a les xarxes socials
 
Grup8 alto tic
Grup8 alto ticGrup8 alto tic
Grup8 alto tic
 
Perspectives des de Catalunya en formació
Perspectives des de Catalunya en formacióPerspectives des de Catalunya en formació
Perspectives des de Catalunya en formació
 
Curs 1.3. Economia Open Data i Impacte Social
Curs 1.3. Economia Open Data i Impacte SocialCurs 1.3. Economia Open Data i Impacte Social
Curs 1.3. Economia Open Data i Impacte Social
 
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negoci
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negociCurs facebook i twitter per publicitar el teu negoci
Curs facebook i twitter per publicitar el teu negoci
 
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYA
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYATELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYA
TELEFÓNICA, DEU ANYS D’INNOVACIÓ A CATALUNYA
 
Comissió osi junta 14062016v0
Comissió osi   junta 14062016v0Comissió osi   junta 14062016v0
Comissió osi junta 14062016v0
 
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA
DISSENYA LA TEVA ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA PER LA TEVA EMPRESA
 
TIC i Turisme. Català
TIC i Turisme. CatalàTIC i Turisme. Català
TIC i Turisme. Català
 

Màrqueting de continguts: Dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils

  • 1. Màrqueting de continguts Dialoga amb els teus clients oferint- los materials útils Mercè Muntada mmuntada@compartia.net 935 660 106 www.compartia.net @CompartiaSL
  • 2. Hàbits dels consumidors de continguts digitals • Al 2011 el 91,5% dels espanyols va consumir algun tipus de contingut digital mitjançant Internet. • El consum de continguts digitals mitjançant Internet ha augmentat fins el 69,2% de la població espanyola. • La música i les pel·lícules són els continguts més consumits. • L’ordinador és el dispositiu de major penetració en el consum de continguts digitals. • Un 43,7% dels individus declara que ha reemplaçat les activitats tradicionals de consum de continguts en pro del consum en format digital.
  • 3. Hàbits dels consumidors de continguts digitals Consum general de continguts a Espanya: 2010-2011 (% sobre el total de la població entre 16 i 74 anys i % sobre el total d’usuaris a Internet) Font: ONTSI
  • 4. Inversió en Màrqueting i Publicitat La indústria dels continguts digitals manté ratis de creixement constant a nivell mundial, europeu i nacional tot i la situació de la crisi econòmica internacional. Font: a partir d’InfoAdex
  • 5. Informe de la Industria de Contenidos Digitales 2011 (CEDRO) http://www.cedro.org/docs/documentos/informe_contenidosdigitales2011.pdf?Status=Master A Espanya durant el 2010 es van incrementar els usuaris a les xarxes socials fins arribar a ser 10,1 milions d’usuaris, amb una penetració sobre la població del 43% sobre el nombre d’internautes. L’impacte de les xarxes socials ha continuat creixent de forma espectacular al 2010, tant en nombre d’usuaris com en temps invertit i ingressos obtinguts. A mitjans de 2011 s’estima que la penetració d’aquests serveis, mesurada com usuaris actius de xarxes socials del total d’internautes actius, es situï en torn al 52% a nivell mundial. La publicitat interactiva segueix comportant-se com un dels sectors de continguts digitals de major creixement. Al 2010 va aconseguir un volum de negoci de 49.931 M€, un 9,3% més que al 2009. El 2010 ha estat l’any de la irrupció de les aplicacions per dispositius mòbils. S’estima que els ingresos de les principals botigues d’aplicacions, Apple Store, Android Market, Blackberry App World i OVI de Nokia, van aconseguir arribar als 2.100 M$, amb un increment del 152% respecte al 2009. Un dels aspectes més impactants del 2010 ha estat l’espectacular increment de l’accés a les xarxes socials a través de dispositius mòbils. Si al 2009 més de la meitat dels usuaris d’Internet mòbil no accedia a les xarxes socials (51%), al 2010 aquest percentatge s’ha reduït fins al 18%. A nivell nacional, la xarxa més utilitzada és Facebook, amb un increment del percentatge d’usuaris que disposen d’un compte a aquesta xarxa i la utilitza de 14 punts percentuals entre gener de 2010 i febrer de 2011.
  • 6. Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI) • Durant l’any 2011 el 91,5% de la població espanyola ha fet ús d'algun tipus de contingut digital, ja sigui online o amb un dispositiu no connectat a Internet.
  • 7. Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI) Desglossament de la facturació de la indústria dels continguts digitals per sector a l’any 2010 (% sobre la facturació total de la indústria dels continguts digitals) Font: ONTSI
  • 8. Informe anual dels continguts digitals a Espanya 2011 (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI) • Les companyies espanyoles van invertir prop de 799 milions d’€ al 2010 en publicitat digital, un 22,1% més que l’any anterior (IAB, 2011). • La inversió en formats gràfics va incrementar-se un 25,1%, elevant la xifra de facturació a 372,4 milions d’€. Per la seva part, la inversió en enllaços patrocinats va créixer un 17,2% al 2010, amb una xifra de negoci de 417 milions d’€ • A Espanya, la inversió en publicitat per dispositius mòbils va ser de 9,3 milions d’€. • Les empreses publicitàries de mobiliari urbà estan incorporant elements tecnològics com antenes mòbils, pantalles tàctils i tridimensionals, alta definició, ordinadors i connexió a Internet.
  • 9. Publicitat digital Dades del sector Inversió publicitària a Internet a Espanya: evolució 2006-2010 (en milions d’€) Font: IAB
  • 10. Per què està augmentant la inversió en continguts digitals? Factors claus que impliquen l’augment de la inversió en continguts digitals: 1. La saturació publicitària. 2. El valor de la prescripció en el mitjà digital: Cas TripAdvisor
  • 11. Per què està augmentant la inversió en continguts digitals? Factors claus que impliquen l’augment de la inversió en continguts digitals: 3. El valor dels intangibles. 4. La batalla per l’ “atenció” dels usuaris. 5. Estat de canvi permanent dels hàbits de consum. 6. Adaptació i variació dels continguts.
  • 12. El procés del màrqueting de continguts En sis fases El màrqueting de continguts és percebut com un procés sistemàtic que es retro-alimenta. Segons Heike Simmet, inclou de sis fases: 1. Objectius vinculats als continguts. 2. Estratègia de continguts. 3. Planificació de continguts. 4. Obtenció i producció de continguts. 5. Comunicació i distribució dels continguts. 6. Monitorització dels continguts.
  • 13. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 1. Objectius vinculats als continguts. La definició d’objectius tant de caràcter quantitatiu com de caràcter qualitatiu es focalitza en el procés d’interacció digital amb els diferents grups d’usuaris. La recuperació de la informació i el diàleg són els dos principals vectors que orienten aquest procés d’interacció. Per tant, els objectius es defineixen en base a la concreció en la tipologia i context dels continguts i la personalització basada en la segmentació d’usuaris.
  • 14. Quin tipus de continguts necessiten els teus clients? • Existeixen una sèrie de qüestions fonamentals per realitzar una anàlisi de necessitats de contingut que ens podem plantejar prèviament en la casuística de cada client: • A quines finalitats generals i específiques han d’estar orientats els continguts? • Quin grau de vinculació tenen els continguts amb els objectius de l’organització-client? • Com ajudaran els continguts a flexibilitzar els processos de treball del client per incrementar la seva eficiència? • Quin perfil d’imatge corporativa i quins valors filosòfics vol transmetre el client a través dels continguts? • Quines tipologies de contingut pot necessitar un client? • Publicacions periòdiques • Informació tècnica • Informació institucional
  • 15. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 2. Estratègia de continguts. El desenvolupament de l’estratègia de continguts fa incís en un conjunt de línies de millora de manera que es puguin derivar en l’augment de la presència digital en un entorn interactiu cada cop més imbuït per les xarxes socials. La web social constitueix un canal de màrqueting de continguts Business-To-Customer, la qual cosa significa que l’eficiència operativa i la visibilitat en la gestió de continguts són dos eixos estratègics que es tradueixen en l’agilització de la relació amb els clients.
  • 16. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 3. Planificació de continguts. La creació de continguts és un procés que requereix una planificació rigorosa i una coordinació constant al llarg de tot el cicle global de desenvolupament, incloent-hi també l’assignació de responsabilitats. És per això que la definició de fluxos de treball esdevé un requisit previ per la producció de continguts i l’elaboració de publicacions digitals. Les tres principals etapes de la planificació de continguts són: 1. Planificació cronològica: durant aquesta fase és planifica el calendari de redacció i es defineix la periodicitat de les publicacions. 2. Planificació pressupostària. 3. Previsió de recursos a invertir.
  • 17. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 4. Obtenció i producció de continguts. La creació interna de continguts es pot iniciar dins el marc d’una estratègia de Social Media. És a dir, és recomanable confiar en els propis membres per dinamitzar les xarxes socials i donar-los- hi l’oportunitat de tenir una participació activa. D’altra banda, els clients també poden ajudar a elevar la qualitat del contingut a través d’una estratègia earned media. D’aquesta manera, treballadors i clients tenen una forta implicació en l’estratègia de màrqueting. No obstant, s’ha de tenir en compte que un capital humà limitat i un know-how absent són dos punts dèbils que poden empobrir els continguts generats per una organització.
  • 18. Qui genera continguts de valor? • Tothom ha sentit parlar de Twitter però qui el fa servir? Segons un estudi de Pew Internet & American Life Project el 92% de la població americana ha sentit parlar de Twitter però només un 8% el fa servir.
  • 19. La paradoxa de Twitter i el retuiteig de continguts • Escassetat de continguts inèdits i de qualitat. • Tendència a fer redifusió de continguts creats per altres i a generar poc contingut de qualitat.
  • 20. Qui genera continguts de valor? • Per què fer servir Twitter? Font: adigital
  • 21. Qui genera continguts de valor? • Perquè fer servir Twitter? Font: adigital
  • 22. Qui genera continguts de valor? • Per què fer servir Twitter? Font: adigital
  • 23. Qui genera continguts de valor? Poden haver continguts sense coneixement? Els continguts poden ajudar a consolidar la gestió del coneixement. En les organitzacions, les Comunitats d’experts treballen per a la regulació dels fluxos del coneixement de manera que els continguts siguin rellevants i pertinents per a la consecució dels objectius de l’organització. Qui el crea? A partir de quines fonts? Com es crea? Com es difon? Les operacions que conformen la cadena de valor de la gestió del coneixement són: 1. Creació de nou coneixement en els membres d’una comunitat 2. Identificació i extracció del coneixement 3. Estructuració i processament del coneixement 4. Transferència i difusió del coneixement 5. Aprehensió del coneixement per part dels membres 6. Reinterpretació i aplicació del coneixement
  • 24. Qui genera continguts de valor? • El “Dorado”: els consumidors o visitants com a creadors de continguts.
  • 25. Qui genera continguts de valor? • El “Dorado”: els consumidors o visitants com a creadors de continguts. • Fòrum de Marca.com http://www.marca.com/encuentros/villalobos/2012/05/29/index.html
  • 26. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 5. Comunicació i distribució de continguts. El contingut de qualitat no conté informació merament publicitària o bé en una quantitat moderada. El component més important és el feedback generat per l’usuari, pel qual es dedueix el nivell de qualitat. L’estat de satisfacció que desitja l’usuari és estar informat i entretingut. La captació d’usuaris orientada a aquests principis és l’objectiu de la tècnica del story- telling. Per la qual cosa, les pautes d’estil han d’estar alineades amb el context d’ús i propietats de la plataforma. La distribució de continguts es realitza a través d’una multiplicitat de canals diferents i coordinats entre sí. A més, els continguts han d’estar encapsulats en un disseny corporatiu únic.
  • 27. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 5. Comunicació i distribució de continguts. El màrqueting viral fa ús dels efectes de les xarxes socials i altres mitjans digitals per arribar a incrementar exponencialment el reconeixement dels continguts. Una altra possibilitat de difusió és la sindicació de continguts en RSS es pot donar freqüentment en espais per compartir diversos continguts en un format comú. Els continguts han d’estar enfocats cap a diversos conjunts d’usuaris i plataformes (dispositius portàtils). Per tant, la segmentació dels continguts ha d’estar definida mitjançant múltiples variables i la personalització, la qual cosa afecta al disseny de continguts.
  • 28. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 6. Monitorització dels continguts. L’efecte del màrqueting de continguts es pot controlar i dirigir mitjançant la utilització de eines de software, i en principi s’ha de tenir present les xifres quantitatives i qualitatives. Les quantitatives recullen, entre d’altres coses, els costos per clic, nombre d’usuaris, activació de pàgines, temps de retenció, etc., així com la reacció davant de les publicacions. També s’ha de tenir present (followers, amics, fans, “me gusta”, retuitejos) i el nombre d’enllaços externs cap a perfils de Social Media, publicacions de blocs o pàgines web.
  • 29. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 6. Monitorizació dels continguts. • Eines quantitatives de monitorització:
  • 30. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 6. Monitorització dels continguts. • Sistemes de medició qualitativa de continguts: 1. El Twitrratr permet classificar els tweets en: negatius, positius i neutres. 2. El Appinions permet mesurar la influència d’un determinat contingut. 3. El Website Grader permet identificar els continguts de competidors i extreure conclusions.
  • 31. El procés del màrqueting de continguts En sis fases 6. Monitorització dels continguts. • Com es pot mesurar l’emotivitat dels continguts? PRWeb és una eina que detecta l’estat emocional i la reacció emocional dels lectors respecte a un contingut.
  • 32. Cas pràctic: l’ús de continguts negatius • Colutoris bucals
  • 33. Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
  • 34. Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
  • 35. Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
  • 36. Cas pràctic: els continguts i la gestió de les crisis
  • 37. S’imposa el pensament… Positiu • Els usuaris de les xarxes socials prefereixen compartir opinions positives sobre les empreses i productes amb els que interactuen. • Quan es parla de marques a les xarxes socials els temes de conversa més recurrents estan relacionats amb la satisfacció que provoquin els productes i experiències personals. • Les empreses tendeixen a utilitzar les xarxes socials més aviat per comunicar que no pas per fer publicitat. La publicitat normalment està penalitzada pels seguidors que volen comunicar-se lliurement i on no tingui cabuda un transfons comercial agressiu. • La presència de les empreses a les xarxes socials és molt desequilibrada: mentre unes tenen una gran presència unes altres a penes tenen referències.
  • 38. Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online • Què s’ha de fer davant una crítica o queixa a les xarxes socials? Escolta activa per poder saber què és el que estan dient sobre la nostra marca. 1. Detectar el comentari negatiu o queixa, i ser assertiu. Què és el que li ha passat? En què el podem ajudar per poder millorar la seva experiència? 2. Portar la conversació de forma privada. Solucionar els problemes amb missatges privats evitant que s’airegin “draps bruts”.
  • 39. Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online • I si ja s’ha produït la crisis? Seguir el protocol d’actuació en cas de crisi: 1. Detecció i avaluació de la crisi. On es produeix? Quina és la gravetat dels comentaris? Són certs? 2. Qui ha iniciat la crisi? És un influenciador o no? El nivell d’influència que tingui un client no fa que la queixa sigui menys important. 3. Aplicar las mesures necessàries per solventar la crisi. Què es contestarà? Quan? Com es contestarà? De vegades la comunitat s’autoregula. Hi ha dues tendències: contestar ràpidament o contestar bé. 4. El millor mètode: la prevenció. Per això s’ha de ser transparent i coherent entre el que es diu i el que s’ofereix.
  • 40. Armats i perillosos Evitar una crisi de reputació online • Eines per mesurar la reputació. RXL és una eina que mesura la reputació online que estén la seva cerca a nivell de microbbling, blocs, xarxes socials, llocs webs, revistes, premsa i fòrums de tota la xarxa.
  • 41. Màrqueting de continguts Atraure les empreses • El 99% de les empreses utilitzen al menys una fórmula de màrqueting de continguts en les seves accions online (Brandpoing & Content Marketing Institute, 2012) • Les accions que proporcionen un millor resultat als anunciants es realitzen mitjançant Social Media, newsletters i blocs.
  • 42. YouTube li guanya la batalla a Google? • Una imatge diu més que mil paraules: La informació visual atrau més l’atenció als usuaris que volen solucionar el seu procés de cerca amb un sol pas sense necessitat de consultar una llista inacabable de links. • YouTube vs. Google: Preferència dels usuaris a utilitzar YouTube en comptes de Google com a mitjà de cerca i recuperació de continguts.
  • 43. Pinterest • Boom de la xarxa social basada en imatges Pinterest • El Pinterest d’Obama va aconseguir 1.000 seguidors en unes hores. • Pinterest és: – Necessites que algú et convidi. – Textos lleugers i al gra. – Foto immediates i al teu mòbil. – Publicació de contingut fàcil i immediat. – Incorpora Android y sistemes operatius per tablet, netbook, PC i Mac. – Pots connectar el teu compte a Facebook i a Twitter. – Informació visual instantània i minimalista. – Senzillesa i usabilitat. – Un món comercial immediat destinat als ulls.
  • 45. Màrqueting de continguts Atraure les empreses • El 70% dels anunciants confien els servies de màrqueting de continguts a serveis externs. • Els continguts online de qualitat han de ser atractius, personalitzats i professionalitzats, i un 80% d’empreses no tenen cap inconvenient a pagar més per un contingut de més qualitat.
  • 46. Màrqueting de continguts Storytelling un mètode per connectar Les marques necessiten seduir i connectar amb els seus clients. L’art d’explicar histories pot ajudar. Kunocreative proposa les 10 C del màrqueting de continguts: 1. Contingut 6. Consumidor 2. Consistència 7. Contagi 3. Continuïtat 8. Cooperació 4. Congruència 9. Concurrència 5. Claredat 10. Calendari
  • 47. Màrqueting de continguts Storytelling un mètode per connectar • 1. Contingut: ja sigui en forma d’entrades posts, vídeos, podcasts, infografies, newsletters, o ebooks, és el contingut el que dona forma al storytelling. • 2. Consistència: el contingut fabricat per la marca te que ser coherent i consistent en el temps. Quan el contingut és consistent, el client és també més consistent. • 3. Continuïtat: el màrqueting de continguts no es para mai el temps. És un procés constant. • 4. Congruència: mai han d’existir incongruències entre les estratègies de màrqueting de continguts de la marca i altres accions promocionals de l’empresa. • 5. Claredat: el contingut ha de ser clar i senzill i posar-li les coses el més fàcil possible.
  • 48. Màrqueting de continguts Storytelling un mètode para connectar • 6. Consumidor: les marques han d’utilitzar el punt de vista del consumidor per fabricar continguts de qualitat. • 7. Contagi: quan el contingut és divertit i a més a més resol problemes al consumidor, augmenta el seu potencial de contagi. • 8. Cooperació: per extreure el màxim partit al màrqueting de continguts, la marca ha d’involucrar a tots els seus departaments interns. El màrqueting de continguts no és activitat que sigui competència exclusiva al departament de màrqueting. Pot, i ha de, recolzar-se en altres departaments. • 9. Concurrència: el contingut fabricat per les marques ha de tenir la capacitat de concorre en diversos canals simultàniament. • 10. Calendari: un calendari és imprescindible per exprimir al màxim les possibilitats del màrqueting de continguts.
  • 49. Màrqueting de continguts Quantitat o qualitat? • Quan parlem de màrqueting de continguts, poden existir dos objectius: notorietat i posicionament web, i l’ideal és que vagin units. • Màrqueting d’afiliació: Màrqueting online basat en els resultats. Els anunciants ofereixen una remuneració a una sèrie d’afiliats per la consecució de determinats objectius a través de la plataforma d’afiliació. • Referral marketing: El màrqueting de referència o de recomanació utilitza les relacions personals i les xarxes de clients per promocionar uns determinats continguts. La seva estratègia està basada en el “boca a orella”.
  • 50. Màrqueting de continguts Quantitat o qualitat? Publicar un article a un mitjà Publicar un article a un mitjà gran petit (com un bloc) VS (medi de comunicació) • Contingut únic • Difícil de publicar • Generador link-baiting • Analítica web més • Poques visites controlada • Millor posicionament web • Major impacte
  • 51. Màrqueting de continguts L’escolta activa • Cedir el torn de paraula és important però no sols s’ha de sentir, el més important és fer una escolta activa. • L’escolta activa és conèixer la nostra audiència i potencials clients, localitzar del nostre target per dirigir-nos a ell de forma adequada, conèixer les seves tendències, hàbits, la percepció que tenen cap a la nostra pròpia marca i el que diuen d’aquesta, saber com actua la competència... Resumint: recollir informació a través del seguiment i l’anàlisi.
  • 52. Màrqueting de continguts L’escolta activa • Localitzar el nostre públic objectiu. • Conèixer l’opinió que el públic té de nosaltres. És important per desenvolupar una estratègia efectiva al Social Media. Saber on es parla de nosaltres, què es diu, amb què estan d’acord els usuaris i amb què estan en desacord. • Satisfer las necessitats dels membres i participants de la nostra comunitat. Saber què necessiten realment.
  • 53. Màrqueting de continguts L’escolta activa, sense deixar d’actuar • Alguns estudis assenyalen que el 75% de les empreses no responen als seus seguidors a través de les xarxes socials. • Si no es genera un feedback efectiu amb la comunitat, no podem atendre a les seves necessitats.
  • 54. Màrqueting de continguts L’escolta activa: crítiques, suggeriments i opinions • Són una font de coneixement. • Es pot saber com millorar els seus productes d’èxit a través de l’anàlisi. • La majoria ofereixen canvis (42,5%) o millores (37%) del producte.
  • 55. Màrqueting de continguts 4 tipus de continguts virals Objectius que ha de complir qualsevol contingut per a ser considerat de qualitat, viral i de referència: 1. Formació: Educar és una consigna i una responsabilitat comuna pels productors i consumidors. Els clients formen a altres clients amb el “boca a orella” (wom) a través de les xarxes, les empreses formen als seus clients amb els seus continguts, la formació permanent i l’entrega d’una guia que permeti identificar a través de la informació noves formes de produir eficiència, la qual cosa és indispensable. 2. Atraure: La clau del contingut és que impacti i atregui, amb la qual cosa s’aconsegueix el record i el retorn. Quan alguna cosa et motiva i t’entreté és més fàcil de retenir a la memòria. 3. Convèncer: Aquest és un dels objectius més complexos d’assolir. Posem com a exemple una marca consolidada com a autora de continguts web. Resulta evident que l’exposició dels seus treballs és el que atrau a les empreses i la resposta dels consumidors definida per la seva influencia, és el que acaba de convèncer. La clau per a que un contingut pugui convèncer és que sigui genuí, no parlem de gustos, parlem de confiança i credibilitat. 4. Estimular: Quan un contingut ens mostra una manera d’aconseguir un objectiu des d’una experiència real, ens sentim estimulats per seguir avançant. Quan una empresa arriba a nosaltres a través d’un producte que ens permet desenvolupar-nos d’una forma o una altra, aconsegueix el mateix. Avui es denomina Experiència del consumidor a la capacitat de les marques per estimular als seus clients i aconseguir una experiència única.
  • 56. Màrqueting de continguts 4 tipus de continguts virals Els més eficients: • Recomanem... Aquells continguts en els que es realitzin comparatives, rànquing d’avaluacions, els que tinguin una bona acollida i siguin exponencialment virals... • Com s’aconsegueix… A partir de l’experiència, de missatges breus i directes, d’accions senzilles i lògiques, els continguts que mostren com s’aconsegueixen les coses tenen un alt nivell d’audiència i promoció social. • Posem-nos cara… Les entrevistes són grans aliats de la viralitat, a tots ens agrada conèixer els rostres que hi ha darrere cada clic, saber una mica més de la seva experiència de vida i establir vincles entre els seus talents, aprenentatges i experiències. • Analitzant la realitat… Els continguts que mostren campanyes de màrqueting o estratègies d’altres marques, casos concrets a través dels quals es poden entregar idees més pràctiques sobre accions eficients, aporten qualitat al lector. • Just do it! Diferents formats, cada un, un benefici. Finalment, no hem de deixar passar els diferents tipus de formats de continguts que avui són considerats un element diferenciador i de valor afegit degut a la seva màxima eficiència i el escàs ús. – Parlem de contingut pedagògic, cursos de formació, material d’interès – Parlem de Newsletter – Parlem de material audiovisual – Parlem de galeries d’imatges (de creació pròpia) – Parlem d’infografies
  • 57. Infografia elaborada per Esimad Escuela Interactiva que mostra els diferents formats de continguts existents i el seu ús eficient en les estratègies de màrqueting.
  • 66. La confiança en el Social Media • Un 63% de les empreses afirmen que el màrqueting en les xarxes socials és una tàctica que promet i que generarà beneficis, tot i que, tampoc s’ho jugarien tot en elles. • 20% de les empreses creu molt més en aquest potencial. • 6% és mostra molt escèptic. Pagemondo
  • 67. Mesurar els beneficis i el retorn de la inversió La majoria afirma que mesura els beneficis i el ROI d’aquest tipus d’estratègies prenent com a indicador el nombre de fans o seguidors, recomanacions (likes, RTs), nombre de continguts compartits, leads generats a través d’aquestes accions, o el increment de vendes que en teoria es generen com a resultat d’aquestes accions.
  • 69. SxSW de 2012 http://elblogde.porternovelli.es/tag/contenidos-digitales/ 1. Infravalores el Google+? Doncs fas malament. Doncs vés en compte en vaticinar el fracàs de Google massa aviat. La major part dels 20.000 experts assistents al SxSW, alguns dels més influents, com Guy Kawasaki, opinen que quan Google es proposa alguna cosa… només és qüestió de temps que ho aconsegueixi. 2. Pinterest, aquest gran foc artificial. “Ensenya’m el teu Board i et diré qui ets” 3. Digital Health ja és un gran negoci: el R+D+i i las aplicacions (APPs) per la salut es posicionen com un dels negocis de major i més creixement al món. 4. Spotify podria ser un element de transició. Els artistes necessiten crear els propis móns de contingut digital. 5. No hi ha mitjans tradicionals i mitjans socials. Només hi ha mitjans. Això sí, en el suport o pantalla que més prefereixis. 6. Lo digital mai més serà alguna cosa cool o tendència. Lo digital ha passat ha ser una realitat, és el pur dia a dia de milions de persones. 7. El periodisme no ha mort. Simplement s’ha convertit en públic i, a més, ho ha fet fugaçment i amb molt soroll. Jo no hi ha diferència entre un bon periodista i un bon i influent blogger. 8. Estratègia integrada: per la multitud consumidora global, ja no hi ha missatges procedents del departament de màrqueting i missatges del de comunicació. Tots són missatges d’una mateixa marca. 9. El pensament negre. Visionaris com Bruce Sterling diuen que tot el món digital es redueix a la mare de totes les batalles entre les Big Five d’Internet: Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft. Totes lluiten per atraure a tothom al seu propi ecosistema, amb l’objectiu de destruir la resta d’ecosistemes. 10. Ja no controlo res. ¿Què dimonis puc fer? Si l’usuari és qui mana, llavors ja no podem dir-li que la nostra empresa és bona, bonica i barata. Només podem fer una cosa: mostrar-li que de veritat és bona, bonica i barata.