2. Introducció
Sistema informàtic: conjunt de dades i el seu processament.
Dades: Unitats mínimes d’informació que un cop processades
generen la informació.
Processar dades: Fer les operacions
necessàries per transformar les dades
inicials en resultats concrets.

3. Informàtica
Ciència encarregada de l’estudi i desenvolupament del tractament
automàtic de la informació
INFORmació – autotMÀTICA
Orígens – Representació - Fases

4. Equip informàtic
Dispositiu electrònic que processa dades
a gran velocitat
Funció bàsica:
Tractament de la informació: recull dades, les
processa i transmet els resultats.

5. Història dels ordinadors
1830.- Primera computadora
mecànica
1887. – Màquina amb targetes
perforades
1951.- Primeres computadores
electròniques: generacions

6. Tractament de la informació
Conjunt d’operacions que es realitzen amb la informació
 Entrada: Recollida, depuració i emmagatzematge de dades
 Processament: Aritmètic i lògic
 Sortida: Recollida i distribució de resultats

7. Pilars bàsics de la informàtica
Per a que el tractament de la informació sigui
possible, calen tres pilars bàsics:
1.
2.
3.
Hardware (part física): conjunt de
components o elements físics de l’ordinador:
CPU (Unitat central de procés), discs
durs, memòria RAM, placa base, perifèrics...
Software (part lògica): conjunt de
programes que permet treballar amb
l’ordinador: Sistema operatiu, paquets
informàtics, antivirus...
Element humà

8. Elements del hardware
CPU
Placa base
Memòries
Busos
Discs durs

9. Microprocessadors o CPU
Unitat: és un xip amb milions de transistors.
Processament: mou i calcula les dades.
Central: és el centre de processament de
dades.
La velocitat d’execució es mesura en Mhz o Ghz

10. Placa base
Element bàsic per al funcionament de l’ordinador on es troben
o es connecten tots els altres dispositius.
Físicament es tracta d'una planxa de material aïllant
(baquelita), sobre la qual existeix un circuit electrònic que
connecta els diversos elements que es troben connectats a
ella.

11. Els discs durs
Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu
d'emmagatzemament no volàtil.
S’hi guarden grans quantitats de dades digitals en la
superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que
conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part
del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els
diferents tipus de memòries és classificat com a memòria
secundària.
Interior d’un disc dur on s’aprecien els discs
magnètics apilats, el capçal de lectura/escriptura
superior
http://blocs.xtec.cat/jgomez/2010/06/19/disc-dur-funcionant

12. Els busos
Conductors elèctrics que
interconnecten els diferents
elements de l’ordinador

13. Memòries segons accés
RAM (Random Acces Memory)
 Volàtil
 Memòria de treball amb programes i
dades
ROM (Read Only Memory)
 Programada de fàbrica amb
programes per a la posada en
marxa de l’ordinador
 Permanent

14. Memòries segons accés
 Memòries externes
 Disc Dur
 Disquets
 CD-ROM, DVD
 Pendrive

15. Perifèrics
Dispositius que permeten la comunicació d'un sistema informàtic amb
l'exterior
Segons la seva ubicació
 Externs
 Interns
Segons la seva funció
 D’entrada
 De sortida
 D’entrada/sortida
 De comunicació
 D’emmagatzematge

16. Perifèrics d’entrada
Elements que permeten introduir informació a l’ordinador







Teclat
Ratolí
Escàner
Càmeres
Targeta digitalitzadora
Micròfon
Etc.

17. Teclat
Permet introduir, de forma manual, dades a l’ordinador.
Està format per un conjunt de tecles que poden agrupar-se en diferents
famílies, segons la seva funció

18. Ratolí
Dispositiu que controla el moviment del cursor al monitor, permetent
seleccionar menús i realitzar tasques segons el programari.
Des de la estandardització de Windows com a entorn gràfic el ratolí ha
pres una importància indiscutible, ja que permet utilitzar l'ordinador
d'una manera còmoda, ràpida i eficaç.
TrackBalls
Existeixen diferents tecnologies: mecànica, òptica i optomecànica.

19. Escàner
Dispositiu que permet digitalitzar imatges i documents.
Digitalitzar consisteix en transformar la imatge o el document (en paper) en un
arxiu que pot ser utilitzat per l’ordinador.
Antigament existien escàners manuals (es movien directament amb la mà), però
han estat substituïts pels automàtics. La qualitat de la imatge digitalitzada es
mesura en ppi (píxels per polzada).

20. Càmeres digitals (fotos, video, WebCam)
Dispositius pensats per captar imatges fixes (fotos) o en moviment
(vídeo) i enviar-les a través del web (WebCam).
Hi ha moltes característiques que determinen la qualitat de la imatge
resultant, però la més important és la seva resolució (mesurada en Megapíxels
del sensor).
Les càmeres web solen ser les que tenen menys resolució, ja que el més
important és la rapidesa en la tramesa de les imatges, més que no pas la seva
qualitat.

21. Targeta digitalitzadora
Perifèric que permet:
• Introduir gràfics o dibuixos a mà, tal com es faria amb llapis i paper
• Apuntar i assenyalar els objectes que es troben en la pantalla
Consisteix en una superfície plana
sobre la qual l'usuari pot dibuixar
una imatge utilitzant el estilet (llapis).
La imatge no apareix en la targeta
sinó que es mostra en la pantalla
de l’ordinador. Algunes targetes
digitalitzadores estan dissenyades
per ser utilitzades reemplaçant al
ratolí com el dispositiu apuntador
principal.

22. Micròfon
Permet introduir a l’ordinador la informació sonora
(paraules, música…).
Converteix els senyals acústics en corrent elèctric.
Avui en dia es solen presentar en un pack amb auriculars, molt útil per a
realitzar àudio-conferències.

23. Perifèrics de sortida
Mostren la el resultat de les diferents operacions realitzades





Monitor
Impressora
Altaveus
Plotter
...

24. Monitor
Pantalla que visualitza l’activitat de l’ordinador a partir d’un senyal de
vídeo al qual està connectat per cable
Hi ha de dues tecnologies bàsiques:
• CRT (Tub de raigs catòdics)
• TFT (pantalla plana). Actualment els TFT han
desbancat totalment els CRT,ja que ocupen menys
espai i gasten menys energia
La seva mida es mesura en polzades, a partir de
la diagonal de la pantalla.
La definició de la imatge es mesura en píxels (punts de llum)
en horitzontal i vertical (per exemple, 1024x768).

25. Impressora
Dispositiu de sortida que permet transferir la
informació de l’ordinador a un paper, un
plàstic, etc., en forma de textos, imatges, gràfics…
Tres tecnologies diferents:
• Matricial
• Injecció de tinta
• Làser
La qualitat de la impressió es mesura en ppi (píxels per
polzada).

26. Altaveus
Permeten escoltar la informació sonora provinent de l’ordinador.
Transformen el corrent elèctric en sons de la mateixa freqüència
La seva potència es mesura en Watts
Els altaveus van connectats a la targeta de so que té dues funcions:
• Sintetitzar sons
• Gravar els sons exteriors
Els sons es poden generar amb el programa adequat,
a través d’un micròfon i guardar-se

27. Plotter
Utilitzat en el món de la publicitat i de la enginyeria, aquest
dispositiu permet obtenir còpies en paper a gran format
El seu funcionament es fonamenta
en un braç mecànic que va
traçant, amb gran precisió
dibuixos, mapes, plànols…amb
llapis o retoladors de diferents
colors.

28. Projector
Dispositiu que com el monitor- visualitza l’activitat de l’ordinador, però
projectant la imatge sobre una superfície plana (una pantalla de
projecció, una paret blanca)
Permet mostrar imatges a gran format.
La seva resolució es mesura en píxels
horitzontals i verticals, i la seva potència
lumínica, en ANSI lúmens.

29. Perifèrics de comunicació
•Targetes de xarxa
• Mòdem
•Router

30. Targeta de xarxa NIC (Network Interface Card)
Permet la comunicació entre diferents dispositius connectats entre si així
com compartir recursos entre 2 o més equips
Un cop instal·lada i configurada
l’ordinador es podrà comunicar
amb altres dispositius (hubs,
routers, impressores, escàners…)
a través dels mitjans
de transmissió que poden ser
guiats (cables) o sense fils.

31. Mòdem/router
Dispositiu que permet connectar l’ordinador a Internet i/o a altres
ordinadors propers (xarxa local)
El mòdem només té capacitat per
connectar un equip, mentre que el
router en pot connectar varis.
Tant un com l’altre es poden
connectar al PC per cable o
sense fils (wi-fi). Són de diferent
tipus segons la connexió
(adsl, fibra òptica, xarxa mòbil)

32. Perifèrics d’emmagatzemamatge
Són memòries secundàries que permeten guardar la informació de
forma massiva i permanent
Diferències entre la memòria principal i la secundària:
Principal
• Electrònica
• Molt ràpida
• Capacitat limitada
• Volàtil i dinàmica
• Imprescindible
• Per ella hi passen
obligatòriament totes les dades
• Cara
Secundària
• Magnètica o òptica
• Comparativament molt lenta
• Capacitat il·limitada
• Permanent i estàtica
• Opcional
• Suport temporal
• Comparativament més barata

33. Perifèrics d’emmagatzematge
Classificació
Suports magnètics
Suports òptics
• Disquets
• Discs Zip
• Discs durs
• Memòria USB
• Blu-Ray Disc
• Memòria flaix
• Cinta magnètica
• CD-Rom
• DVD

34. Disquets
Els discs flexibles o disquets són un dispositiu
d'emmagatzemament de dades formats per una peça circular de
material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades
És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic.
Durant la dècada del 2000, han estat majoritàriament substituïts per discs
òptics i pels dispositius de memòria flaix

35. Disquets
Disquets de (8"), (5¼") i (3½“)
Unitat de disquet de
8 polzades amb un
disquet parcialment
inserit
Lector de disc 3 1/2

36. Memòria USB
Petit dispositiu de memòria que connectat directament a un port USB,
permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos,
música, pel·lícules, programes, sistemes operatius, etc.) i fer-los servir en
un ordinador, reproductor de música, de video, etc...
Són dispositius molt comuns, perquè no els cal cap instal·lació. Són compatibles
amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.).
Semblants als discs durs externs amb una capacitat ja comparable amb els de
gamma baixa; i que s’utilitzen normalment per a guardar-hi arxius personals.

37. Memòria Flaix
.
És un xip de memòria que manté el seu
contingut sense tensió d’alimentació.
És molt utilitzat a càmeres digitals, ordinadors
personals portàtils i PDA's, telèfons, reproduct
ors de música, videoconsoles, i més
aplicacions electròniques
Té una gran capacitat de regravabilitat, emmagatzematge, mida petita, i
compleix els requisits de medi ambient.
Dues memòries FLAIX de
1GB cada una

38. Cinta magnètica
Mitjà o suport d'emmagatzematge d’informació que es grava en
pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat,
generalment òxid de ferro o algun cromat.
El tipus d’informació que es pot emmagatzemar és variat, com vídeo,
àudio i dades

39. Blu-ray Disc (BD)
Mitjà d'emmagatzematge de disc òptic
dissenyat per substituir el DVD.
Es diferencia dels seus predecessors per l’alta definició quan a video i so i
el gran volum de dades que permet guardar
S’utilitza en videojocs de PlayStation 3 i
pel·lícules.
Té la capacitat de 25 GB en una simple capa,
i 50 GB si és de doble capa.
Els disc té les mateixes dimensions que el DVD i el CD.

40. CD-Rom
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge
de dades. Va ser originàriament creat per a àudio, però posteriorment va
ser usat per emmagatzemar dades (CD-ROM)
CD regravable de 8 cm
Imatge de la cara superior
d’un disc compacte
Utilitza el sistema digital d’enregistrament, a diferència del casset i el disc de
vinil, que són sistemes analògics. Això vol dir que les ones sonores han estat
descrites usant una codificació numèrica, que és el que s’enregistra en el
disc. L’aparell reproductor crearà el so a partir d’aquesta informació
enregistrada en el disc.

41. DVD
DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil
Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament
òptic de dades i vídeo de forma digital
Amb la mateix grandària que els CD-ROM,
però amb un poder d’emmagatzemament
sis vegades superior degut a l’ús de pistes
més fines, osques més petites, més
superfície de dades i una correcció d’errors
més eficient.

42. Ports de comunicacions
Connexions o vies d’entrada i sortida que permeten la comunicació
entre els perifèrics i la CPU
xarxa
Connexió al
corrent elèctric
Connexió telefònica (si la
CPU compta amb un
mòdem intern)
Bluetooth: Port sense fils que pot connectar diferents perifèrics
(ratolins, teclats, smartphones, reproductors mp3/mp
http://blocs.xtec.cat/jgomez/2010/06/18/videocpu/

43. Ports de comunicacions
 Sèrie i paral·lel. Actualment desbancats per l’USB
 PS/2. Connexió de teclat i ratolí
 USB. El més utilitzat en l’actualitat per a la connexió
de la majoria dels perifèrics.
 FireWire. Funciona a gran velocitat i es troba a
càmeres de vídeo i alguns dics durs externs.

44. Altres perifèrics
• Reproductor M P 3/M P 4
• Smartphone(telèfon intel·ligent)
• Joystick
• Pissarra digital interactiva ( PDI)
• Lector de codi de barres

45. Innovació
Google
Glass
Són unes ulleres de realitat-augmentada que
funcionen com un ordinador portàtil, amb una
pantalla muntada davant dels ulls Està sent
desenvolupat per Google, dins del projecte de
recerca i desenvolupament. Les primeres
versions estant en fase de proves. El producte
pels consumidors arribarà a principis de 2014.

46. El software
El software es el component lògic del sistema informàtic; està format per
un conjunt de programes que treballen sobre el maquinari d’un sistema
informàtic i, que permeten realitzar el tractament de la informació.

47. Classificació de software
El programari es pot classificar en :
1. Programari de diagnòstic. conjunt de programes que permeten
configurar i comprovar el funcionament correcte de tots els
elements del maquinari d'un sistema informàtic.
1. Programari de sistema o bàsic. Encarregat de dur a terme les
operacions bàsiques de control de l'ordinador i del conjunt dels
seus perifèrics.
2. Programari d’aplicació. El software d'aplicació és el conjunt de
programes que permeten la gestió de documents, el tractament de
dades, el retoc digital d'imatges, la navegació per Internet...

48. Sistemes operatius
Conjunt de programes que serveixen d’intermediari o
interfície entre els usuaris i els programes d’aplicació.
Es pot considerar com un entorn per executar programes.
L’objectiu principal del sistema operatiu és aconseguir
que l’usuari utilitzi l’ordinador de forma còmoda, útil i eficaç

49. Sistemes operatius. Funcions
 Coordinar el funcionament de tot l’equip
 Autodiagnòstic del funcionament del hardware: memòria, discs,...
 Control d'errades del hardware i de la pèrdua de dades
 Seqüenciar els processos i feines a realitzar.
 Administrar els usuaris i els recursos que poden utilitzar.
 Interpretar i executar les ordres dels usuaris.
 Comunicar la màquina amb d'altres de properes o remotes.
 Arbitrar perquè els diferents usuaris i programes actuïn
simultàniament.
 Gestionar la memòria
 ...

50. Tipus de sistemes operatius
Entre els sistemes operatius més utilitzats
actualment, destaquen:




Windows Vista
Windows 7
Unix
...
I les diferents distribucions de Linux de llicència lliure com:




Ubuntu
Max
LinEx
...

51. Windows
(finestra)
Família de sistemes operatius gràfics (GUI)
per a ordinadors, desenvolupada per l’empresa
Microsoft.
És el sistema operatiu més utilitzat en el món.
Breu història:
1985. Primera versió. Poc èxit.
1987. Windows 2. Inici d’Excel, Word for Windows, Corel Draw!...
1990. Versió 3.0. Comença a fer-se popular. Competeix amb Apple
1995. Versió Windows 95. Èxit mundial
2007. Windows Vista
2009. Windows 7.
Cada nova versió amb millores en el disseny, l’estabilitat, més
dispositius de xarxa, nous serveis, més capacitat multimèdia…

52. Windows 7





Aquesta versió es va llençar al mercat el 22 d’octubre
de 2009 per Microfoft Windows.
Versió dissenyada per a PC, portàtils, netbooks…
Manté certa compatibilitat amb aplicacions i maquinari
ja existents.
Es va millorar l’interface per fer les tasques més fàcils
i ràpides a més d’importants millores en el rendiment
del sistema.
Inclou alguns avenços com el reconeixement de
veus, l’escriptura tàctil,…

53. Botó d’inici de Windows
 Obre un menú donant accés a les diferents aplicacions
instal·lades.
 Permet l’accés ràpid:
 a les carpetes més utilitzades:
documents, imatges, música…
 a la gestió de l’ordinador: equip, taulell de
control, ajuda…
 A les darreres versions, inclou un quadre de text per
buscar arxius, carpetes…
 Permet crear accés directes a l’escriptori

54. Barra de tasques
Àrea d’inici ràpid, per accedir a aplicacions com
l’explorador, navegador...
 Aplicacions amb les que s’està treballant, permetent
passar d’una a altra i visualitzar-les només passant el
ratolí per sobre
 Barra d’eines: idioma...
 Barra de notificacions: connexió
volum, pendrive, antivirus...


55. Escriptori
 Obrir fitxers, carpetes, programes...
 Amb el botó dret, explorar, buscar, canviar
nom, tallar...
 Accés al menú contextual :
 Veure i ordenar les icones
 Crear nous documents, carpetes..
 Compartir carpetes
 Modificar pantalla
 ...

56. Finestres i quadres de diàleg
Faciliten el “diàleg” entre l’ordinador i l’usuari
 Barra de títol
 Barra d’adreces
 Quadre de cerca
 Barra de menú
 Barra d’eines
 Subfinestra de navegació
 Subfinestra de visualització prèvia
 Barra d’estat

57. Subfinestra de control
Part del sistema operatiu destinada a canviar la configuració del
nostre equip

58. Sistema operatiu Linux (1991)
És un sistema lliure: es pot utilitzar, modificar, i
redistribuir lliurement.
 Gratuït
 Modificable
 La majoria de manuals són
disponibles a la xarxa
 Disponible en llengües no
majoritàries como el català
 ...
Tux, el pingüí
mascota de Linux

59. Fitxers o arxius
Els fitxers o arxiu són estructures per guardar dades
El sistema operatiu imposa les normes per nomenar els fitxers. En
Windows no són vàlids els següents caràcters:
/ : * ? ” > <
|
El nom de qualsevol fitxer es compon de dues parts: el nom pròpiament
dit i l’extensió
Nom
Extensió
Informe de clients. docx

60. Fitxes o arxius. Estructura
En el disc dur de qualsevol ordinador podem comptar desenes de
milers de fitxers de la següent manera:
Arxiu
Directoris (carpetes)
Programes executables
Resta
Arxius de
dades, textos, so, imat
ges...

61. Fitxers i arxius. Arbre

62. Explorador de Windows

63. Xarxes
Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors
interconnectats entre si per compartir informació
(programes i dades), recursos (impressores, discs
durs,...) i serveis en un àrea.
Per fer-ho es necessiten targetes de xarxa, cables i
programari.

64. Avantatges d’una xarxa informàtica
 Compartir perifèrics
 Compartir informació
 Eliminació de dades disperses als ordinadors
 Control més exhaustiu d’usuaris
 Còpies de seguretat més ràpides i segures

65. Desavantatges d’una xarxa
 Complexitat de gestió
 Dependència del servidor
 Propagació de virus
 Etc.

66. Components d’un sistema en xarxa
 Servidor. Ordinadors d’alt nivell controlats per




l’administrador. Porten software específic per a control i
seguretat.
Estacions de treball. Ordinadors pels usuaris.
Mitjans de transmissió. Forma de comunicació de la
xarxa (cablejat i ones)
Dispositius de connexió. Elements hardware que
permeten formar la xarxa i distribuir els senyals.
Software de xarxa. Programa instal·lat amb el sistema
operatiu que permet el funcionament de la xarxa.

67. Dispositius de connexió
Per fer possible la connexió i el diàleg entre els ordinadors
i la xarxa calen uns dispositius que distribueixin els
senyals elèctrics:




Targeta de xarxa
Concentradors
Connectors
Mòdem o router

68. Targeta de xarxa
Cal instal·lar a cada ordinador una targeta de
xarxa, també anomenada NIC (Network Interface Card)

69. Concentradors
Permeten connectar diversos dispositius en xarxa
(ordinadors, impressores...).
Hi ha de dos tipus:


Switch
HUB

70. Concentradors. Switch
Disposen d’una sèrie de ports per connectar els
dispositius de xarxa.
Aquest commutador genera en la seva memòria interna
una taula on recull què hi ha connectat en cadascun
dels seus ports, de forma que és capaç de direccionar
la informació que li arriba cap al dispositiu al qual va
dirigida.

71. Concentradors. HUB
HUB: A diferència dels SWITCH, no disposa de la
capacitat de reconèixer quin dispositiu té connectat a
cada port, és per això que envia a tots els ports la
informació que va rebent.
Cada dispositiu ha de reconèixer si la informació va
dirigida a ell o no.

72. Connectors
Als extrems dels cables que fan
possible la connexió entre els
diferents dispositius hi ha els
connectors. Es tracta de quatre
parells de fils trenats, tots ells
agrupats per un recobriment
extern que els aïlla (cable UTP).

73. Mòdem o router
Són els dispositius que fan possible que la xarxa tingui
connexió amb Internet, és a dir, fan de pont entre la
xarxa Internet i la xarxa local.

74. Xarxes locals a Windows
El sistema operatiu té incorporat tot el
software necessari per treballar en xarxa.
Un cop instal·lada la xarxa físicament
(topologia, cablejat, punts sense fils,
targetes de xarxa, dispositius de
comunicació,...) s’han d configurar els
paràmetres per establir el protocol de
comunicació de forma correcta.

75. Protocol d’una xarxa
Regles i especificacions tècniques que han de seguir
els dispositius connectats en xarxa per poder comunicarse i transmetre’s informació entre si . El protocol més
utilitzat és el TCP/IP, format per dos protocols:


TCP (transmissió control protocol), i
IP (Internet protocol).

76. Protocol d’una xarxa. Protocol TCP
S’encarrega de:
 A l’emissor :
 Divideix la informació a transmetre en paquets.
 Afegeix un codi detector d’errors per poder comprovar
si el paquet s’ha rebut correctament quan arribi a la
seva destinació.
 Passa el paquet al protocol IP perquè en gestioni la
tramesa.

77. Protocol d’una xarxa. Protocol TCP
 Al receptor :
 Rep els paquets que li passa
el protocol IP a mesura que
van arribant.
 Ordena els paquets, comprova que hi siguin tots i que
siguin correctes.
 Extreu la informació útil dels paquets. Si detecta que
algun paquet no ha arribat o és incorrecte, genera un
paquet per ser enviat a l’emissor indicant-li que ha de
tornar a enviar el paquet malmès.

78. Protocol d’una xarxa. Protocol IP
S’encarrega de:
 Identificar les estacions origen i
destinació mitjançant l’adreça IP
 Ajudar a establir els camins que
seguiran els paquets d’informació
per arribar al seu destí.
 L’encaminament de la de paquets d’informació. Cada
paquet es comporta com un element independent de la
resta i cadascun d’ells pot anar per camins diferents

79. Protocol d’una xarxa. Adreça IP
Cada equip que pertany a la xarxa disposa d’un
identificador únic per poder saber a qui va adreçat cada
paquet en les transmissions i qui en són els remitents.
Com que aquests identificadors pertanyen al protocol
IP, s’anomenen adreces IP.
Amb l’adreça IP hem d’identificar tant la
xarxa on es troba l’equip com l’equip
concret.

80. Tipus de xarxes
Segons el mitjà
Segons l’àrea
geogràfica
• Amb cable
• Inalàmbrica
• LAN
• MAN
• WAN
Segons el sistema • Client – servidor
• Punt a punt
utilitzat
Segons la propietat • Públiques
• Privades
de les línies

81. Tipus de xarxa. Sistema
Client -servidor
• Un o més ordinadors
(servidors) donen servei a les
diferents estacions (clients)
• L’administrador s’ocupa dels
servidors.
• Sistema adient per controlar
gran volum de tràfic de
dades.
Punt a punt
• Tots els ordinadors tenen les
mateixes prestacions i són
els usuaris qui decideixen la
informació que volen
compartir i amb qui.
• Qualsevol equip pot fer de
servidor o de client
• Mínim dos dispositius

82. Tipus de xarxes. Abast
LAN
MAN
WAN
Àrea
Local . 1 km
(un edifici)
Metropolitana .
Fins a 100 km.
(una ciutat)
Extensa. Més de 100
km. (tot el món)
Connexió
Cablejat o
inalàmbrica
Cablejat o
inalàmbrica
Línies telefòniques,
fibra òptica o satèl·lits.
Topologia
Bus, estrella,
anell...
Mixta
Mixta
Usuaris
Domèstic,
Pymes
Grans empreses,
organismes
oficials...
Tots
Xarxes
Privades
Privades i
públiques
Públiques

83. Topologia de xarxes
Segons la disposició física dels cables i els nodes
tenim, entre altres, les següents topologies de xarxa
ANELL
BUS
ESTRELLA

84. Internet
És una gran xarxa mundial d'ordinadors
Els ordinadors es poden comunicar perquè estan units a través de connexions i
gràcies a que utilitzen un llenguatge o protocol comú, el TCP/IP

85. Internet. Orígens
Als anys 60 al Departament de Defensa dels Estats Units
van imaginar un sistema de comunicacions que pogués
resistir qualsevol guerra nuclear. Es tracta d’una xarxa d’ordinadors sense
centre vital ni connexions ni propietaris on les comunicacions no tenen una
única ruta per passar d’un punt a l’altre. Es va començar a utilitzar com a mitjà
de comunicació a la Universitat i entre centres d’investigació. A finals dels anys
80 era ja un conjunt de xarxes de dimensions il·limitades.
Gran auge des de 1994
aproximadament degut a
diverses causes:




Aparició de la Web
Mòdems telefònics
Programari gratuït per als servidors
web
Augment dels ordinadors
personals

86. Internet. Característiques
Una de les principals característiques
d'Internet és l'enorme quantitat d'informació
que conté i que en la majoria dels casos és
accessible de forma lliure i gratuïta






Fàcil d’utilitzar
Econòmic
Multimèdia
Universal
Variat
Útil





Lliure i anònim
Autoregulat
Caòtic
Insegur
Creixement vertiginós

87. Internet. Utilitats
EMPRESES/INSTITUCIONS
ÀMBIT DOMÈSTIC

Comunicació/relació/discussió/difusió

Informació

Comerç/publicitat/vendes/
gestions

Aprenentatge/training
empresarial

Compres/gestions

Entreteniment/oci

Aprenentatge formal/informal

88. Recursos en línea





http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/maquinari/index.htm
http://servidorti.uib.es/adelaida/5215/pdf/introinfor.pdf
http://www.gva.es/disemina/intro_informatica_1.htm
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0307-02/h5_peri.html
http://weib.caib.es/Recursos/introduccio_informatica_webquest/WQ/
intro_info.html#Int
 http://blocs.xtec.cat/jgomez/