Tema desenvolupat per al temari de 2n de batxillerat d'arts plàstiques, tècniques d'expressió grafico-plàstica

1. SANGUINA
ELS CLARIONS I LA SANGUINA

2. Clarions naturals, artificials i crayons
És corrent utilitzar termes com clarió, pastel, sanguina,
creta, Conté, crayon o cera per a referi r-se a aquest tipus
de tècniques gràfiques seques de dibuix colorejat.
En alguns casos la semblança del producte és tanta que és
molt fàcil confondre o utilitzar una paraula per l’altra. Tot
i que no és fàcil classificar inequívocament cadascun, serà
més senzill si es defineixen les seues característiques
principals. Seguint açò es poden fer tres apartats: clarions
naturals,clarions artificials i crayons.

3. clarions
naturals
Estoig amb clarions naturals (negre,
blanc i sanguina) més el clarió sèpia
Els clarions naturals són substàncies
minerals tallades en la forma desitjada
i emprades per a dibuixar.

4. clarions
fabricats
Clarions fabricats
Els clarions fabricats i els pastels es fan
amb pigments secs, polvoritzats i
mesclats amb un medi aglutinant
soluble en aigua amb els quals es
forma una pas ta

5. crayons
crayons de cera
ELs crayons són una subcategoria:
els pigments en pols es mesclen
amb un medi que conté un aglutinant
greixós.

6. ELS CLARIONS
NATURALS
Els tres clarions naturals més
comuns eren el roig o sanguina
(varietat d’òxid de ferro), el
negre (pissarra carbonífera) i el
blanc (guix). El roig i el negre no
eren materials purs, sinó
composicions on l’argila era un
element important. Açò
contribuïa a la seua suavitat i
textura
Mineral d’òxid de ferro Pedra de carbó mineral
Pedres de guix natural Pedra de guix calcinat

7. Composició del
material
Depenent del grau de cocció, dels
percentatges d’argila que continga i
fins i tot del jaciment del qual s’
extraga, el seu color pot variar
ostensiblement, amb tons que van des
del roig anglés fins el marró fosc. Per
tant, el color sanguina no existeix com
a tal, tot i que es denomina així a tota
esta gamma parda rogenca.
La seua estructura està
composta per argila i òxid fèrric
que li confereix un característic
color rogenc.

9. Estil, época i artistes
destacats

10. Breu història
La utilització dels clarions
naturals com a material de
dibuix és antiquíssima puix
els pintors prehistòrics de
les cavernes arribaren a
usar en les seues pintures
algunes formes de clarió
natural.
Pintura rupestre d’un cavall a
Altamira (Cantàbria) realitzada a
base d’òxid fèrric i carbó

11. Origens del terme
Antigament s’anomenava sinopia -per la
ciutat turca de Sinope, d'on procedia la
hematites- .
Va ser utilitzada en principi per a dibuixos
preparatoris de la tècnica del fresc: el traçat
de sanguina era aplicat directament sobre el
revestiment del mur que s'anava a pintar.
Dibuix a la sanguina preparatori per un fresc

12. Ús dels clarions
al Renaiximent
Encara que s’han conservat alguns
dibuixos medievals amb clarió negre, l’
ús de clarions naturals per a dibuixar
no es popularitzà fins a finals del segle
XV.
Cap a 1540 s’empraven clarions rojos,
blancs i negres –sols o combinats–,
sovint sobre papers colorejats.
Els clarions podien usar-se d’una
manera lineal o estenent-se per a
produir tons.

13. La sanguina es va convertir en tècnica de dibuix pròpiament
dita a la fi del segle XIV: va ser emprada llavors sobre un suport
de paper, bé sota la forma sòlida -traço deixat per la barra de
sanguinaris , bé sota la forma líquida -aigua aplicada amb el
pincel- , i barrejada sovint amb altres tècniques : ploma, pedra
negra o guix blanc . Les qualitats essencials d'aquest material
són la lluminositat i el poder il·lusionista en l'acabat de les
encarnacions, que fan d'aquesta tècnica la ideal per a dos tipus
d'estudi : el retrat i el nu.

14. Autorretrat de Leonardo da Vinci
(c. 1512) realitzat en sanguina
Estudi de plantes de Leonardo da
Vinci (c. 1505), sanguina realçada
amb negre
Leonardo da Vinci, estudis de figura
humana

15. Els clarions rojos o sanguines, de variats colors,
combinats amb el negre produïen una rica gamma de
marrons.
Banyant el clarió immediatament abans d’usar-lo s’
aconseguia una línia més fosca i sòlida.
La funció del clarió blanc era accentuar els volums en
els dibuixos.
Ús dels clarions al Renaiximent

16. Miguel Angel, dibuix

17. Estudi per a un nu, Michelangelo Buonarroti, sanguina amb tocs de blanc de plom (cerussa),
Viena,Museu Albertina

18. Rafael SanzioLeonardo da Vinci

19. Ús dels clarions al Barroc
Els clarions naturals foren el material de dibuix més típic
fins al segle XVIII, quan començaren a escassejar els
clarions de qualitat i, en conseqüència, s’inicià el declivi de
la seua popularitat.
Tres caps de negre, Jean AntoineWatteau (segle XVIII) clarió negre,
sanguina i il·luminacions amb clarió blanc

20. Cap d’home dolent, sanguina, anònim francés, segle XVII Bisbe, anònim, dibuix a sanguina

22. Dibuixos de dones, Jean AntoineWatteau (segle
XVIII), clarió negre, sanguina i il·luminacions
amb clarió blanc

23. Ús dels clarions al segle XIX
En el segle XIX es començaren a elaborar barres de dibuix de
característiques similars a les dels clarions naturals. Pel
contrari, amb la majoria dels pigments secs existents es poden
confeccionar els denominats clarions fabricats amb els que s’
obté una enorme gamma de tints i tons, cosa que és
impossible de realitzar amb els clarions naturals.

24. Fragonard, Mujer joven de píe. 1775-1785. Sanguina. 38 x 24.2 cm.
Rijksmuseum. Amsterdam. Holanda

25. ARTISTES
DESTACATSLa sanguina ha estat utilitzada per nombrosos pintors, especialment Leonardo,
Miguel Àngel, Pontormo, Claude Lorrain, Charles Le Brun, Jean-Honoré
Fragonard i els impressionistes francesos -Manet, Renoir, Morisot, etc.

26. Leonardo da Vinci

27. Giacomo Pontormo

28. Giacomo Pontormo, 1517

29. Claude Lorrain, 1640

30. Charles le Brun, 1619-90

32. Murillo 1665

34. Giuseppe Maria Crepi, 1720

35. Jean Honore Fragonard, 1775

36. François Boucher, 1703-70

37. Estudi de xic, Edouard Manet , 1862-63

38. Grans banyistes, 1885
Pierre Auguste Renoir
Colecció particular, 108 x 162 cm.

39. John William Waterhouse, 1900

40. DESCRIPCIÓ DE LA
TÈCNICA, ÚS, UTILS
I SUPORTS

46. John Wilson

49. Franco Fusari

53. Andrey Kartashov