2. Clarions naturals, artificials i crayons
És corrent utilitzar termes com clarió, pastel, sanguina,
creta, Conté, crayon o cera per a referi r-se a aquest tipus
de tècniques gràfiques seques de dibuix colorejat.
En alguns casos la semblança del producte és tanta que és
molt fàcil confondre o utilitzar una paraula per l’altra. Tot
i que no és fàcil classificar inequívocament cadascun, serà
més senzill si es defineixen les seues característiques
principals. Seguint açò es poden fer tres apartats: clarions
naturals,clarions artificials i crayons.
3. clarions
naturals
Estoig amb clarions naturals (negre,
blanc i sanguina) més el clarió sèpia
Els clarions naturals són substàncies
minerals tallades en la forma desitjada
i emprades per a dibuixar.
5. crayons
crayons de cera
ELs crayons són una subcategoria:
els pigments en pols es mesclen
amb un medi que conté un aglutinant
greixós.
6. ELS CLARIONS
NATURALS
Els tres clarions naturals més
comuns eren el roig o sanguina
(varietat d’òxid de ferro), el
negre (pissarra carbonífera) i el
blanc (guix). El roig i el negre no
eren materials purs, sinó
composicions on l’argila era un
element important. Açò
contribuïa a la seua suavitat i
textura
Mineral d’òxid de ferro Pedra de carbó mineral
Pedres de guix natural Pedra de guix calcinat
7. Composició del
material
Depenent del grau de cocció, dels
percentatges d’argila que continga i
fins i tot del jaciment del qual s’
extraga, el seu color pot variar
ostensiblement, amb tons que van des
del roig anglés fins el marró fosc. Per
tant, el color sanguina no existeix com
a tal, tot i que es denomina així a tota
esta gamma parda rogenca.
La seua estructura està
composta per argila i òxid fèrric
que li confereix un característic
color rogenc.
10. Breu història
La utilització dels clarions
naturals com a material de
dibuix és antiquíssima puix
els pintors prehistòrics de
les cavernes arribaren a
usar en les seues pintures
algunes formes de clarió
natural.
Pintura rupestre d’un cavall a
Altamira (Cantàbria) realitzada a
base d’òxid fèrric i carbó
11. Origens del terme
Antigament s’anomenava sinopia -per la
ciutat turca de Sinope, d'on procedia la
hematites- .
Va ser utilitzada en principi per a dibuixos
preparatoris de la tècnica del fresc: el traçat
de sanguina era aplicat directament sobre el
revestiment del mur que s'anava a pintar.
Dibuix a la sanguina preparatori per un fresc
12. Ús dels clarions
al Renaiximent
Encara que s’han conservat alguns
dibuixos medievals amb clarió negre, l’
ús de clarions naturals per a dibuixar
no es popularitzà fins a finals del segle
XV.
Cap a 1540 s’empraven clarions rojos,
blancs i negres –sols o combinats–,
sovint sobre papers colorejats.
Els clarions podien usar-se d’una
manera lineal o estenent-se per a
produir tons.
13. La sanguina es va convertir en tècnica de dibuix pròpiament
dita a la fi del segle XIV: va ser emprada llavors sobre un suport
de paper, bé sota la forma sòlida -traço deixat per la barra de
sanguinaris , bé sota la forma líquida -aigua aplicada amb el
pincel- , i barrejada sovint amb altres tècniques : ploma, pedra
negra o guix blanc . Les qualitats essencials d'aquest material
són la lluminositat i el poder il·lusionista en l'acabat de les
encarnacions, que fan d'aquesta tècnica la ideal per a dos tipus
d'estudi : el retrat i el nu.
14. Autorretrat de Leonardo da Vinci
(c. 1512) realitzat en sanguina
Estudi de plantes de Leonardo da
Vinci (c. 1505), sanguina realçada
amb negre
Leonardo da Vinci, estudis de figura
humana
15. Els clarions rojos o sanguines, de variats colors,
combinats amb el negre produïen una rica gamma de
marrons.
Banyant el clarió immediatament abans d’usar-lo s’
aconseguia una línia més fosca i sòlida.
La funció del clarió blanc era accentuar els volums en
els dibuixos.
Ús dels clarions al Renaiximent
19. Ús dels clarions al Barroc
Els clarions naturals foren el material de dibuix més típic
fins al segle XVIII, quan començaren a escassejar els
clarions de qualitat i, en conseqüència, s’inicià el declivi de
la seua popularitat.
Tres caps de negre, Jean AntoineWatteau (segle XVIII) clarió negre,
sanguina i il·luminacions amb clarió blanc
20. Cap d’home dolent, sanguina, anònim francés, segle XVII Bisbe, anònim, dibuix a sanguina
21.
22. Dibuixos de dones, Jean AntoineWatteau (segle
XVIII), clarió negre, sanguina i il·luminacions
amb clarió blanc
23. Ús dels clarions al segle XIX
En el segle XIX es començaren a elaborar barres de dibuix de
característiques similars a les dels clarions naturals. Pel
contrari, amb la majoria dels pigments secs existents es poden
confeccionar els denominats clarions fabricats amb els que s’
obté una enorme gamma de tints i tons, cosa que és
impossible de realitzar amb els clarions naturals.
24. Fragonard, Mujer joven de píe. 1775-1785. Sanguina. 38 x 24.2 cm.
Rijksmuseum. Amsterdam. Holanda
25. ARTISTES
DESTACATSLa sanguina ha estat utilitzada per nombrosos pintors, especialment Leonardo,
Miguel Àngel, Pontormo, Claude Lorrain, Charles Le Brun, Jean-Honoré
Fragonard i els impressionistes francesos -Manet, Renoir, Morisot, etc.