Els Jocs Florals
Exponent emblemàtic
de la
Renaixença de la Literatura Catalana

Els Jocs Florals (1859)
 QUÈ SÓN?
Un concurs literari de poesia. Durant la
Renaixença es recupera una festa literària
medieval que s’havia començat a celebrar al
segle XIV amb els trobadors sota el regnat de
Joan I al 1393.
 El lema (temes) :
- Pàtria
- Fe
- Amor
 Es donava un premi a la millor poesia
patriòtica, Englantina d'or.Englantina d'or. Un altre a la millor
poesia religiosa, Viola d'or i argent,Viola d'or i argent, i un
tercer al millor poema d’amor, Flor naturalFlor natural. Si
algun poeta guanyava tots tres premis en el
mateix certamen o en certàmens diferents era
proclamat Mestre en gai saber.

 El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i
tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt
importants perquè van aconseguir que:
- la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social,
- sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i
Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors
amb els Jocs Florals),
- les editorials comencessin a publicar regularment llibres en
llengua catalana.
 Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple
concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura
en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs
Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia
catalana després de tant de temps d’inactivitat.

d. Els autors
 Tot i que durant el segle XIX
molts escriptors van contribuir
amb les seves obres a la
recuperació de la literatura
catalana, tres dels grans autors
d’aquests anys són:
 JACINT VERDAGUER en
poesia
 ÀNGEL GUIMERÀ en teatre
 NARCÍS OLLER en novel·la

Obres premiades
De Verdaguer :De Verdaguer :
 La barretina 1880 li val el títol de
Mestre en gai saber, dedicada al
pintor olotí Joaquim Vayreda
 Oda a BarcelonaOda a Barcelona: 1883: 1883
 L’AtlàntidaL’Atlàntida :: descriu el mític
enfonsament del continent Atlàntida
i la lluita d’Hèrcules contra els
atlans. Verdaguer combina
l’enfonsament de l’Atlàntida amb el
naixement d’Espanya i el
descobriment d’Amèrica. Obté un
premi en els Jocs Florals de 1877 i
es traduí a diversos idiomes.

Etapes dels Jocs Florals
 Entre 1859 i 1879, els Jocs Florals
actuen com a centre i motor de la
Renaixença. Des d'uns inicis
exclusivament poètics, s'obren,
mitjançant els premis extraordinaris
oferts per entitats diverses, a nous
camps: narrativa, teatre, estudis
literaris, etc.
 Entre 1880 i 1899, la repetició
temàtica i l'anquilosament de la
mètrica provoquen la dissidència de
les noves generacions, que
abandonen la festa.
 Entre 1900 i 1910,
s’accepten les noves
estètiques i augmenta la
qualitat de les obres
 1911-1936, etapa marcada
pel distanciament dels
responsables dels Jocs
Florals de les estructures
oficials, a causa de l'intent,
no reeixit, de controlar el
certamen per part dels
noucentistes.
 1936 i 1939 S’interrompen
per la guerra civil

Jocs Florals clandestins o a l’exili
1940 a 1971 etapa marcada per la celebració dels jocs en dos àmbits diferents: a l'interior del país,
en la més estricta clandestinitat i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a
partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any
1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona.
37 ciutats en van ser seus:
 1941: Buenos Aires, Argentina
 1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1943: Santiago de Xile, Xile
 1944: L'Havana, Cuba
 1945: Bogotà, Colòmbia
 1946: Montpeller, Occitània, França
 1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit
 1948: París, França
 1949: Montevideo, Uruguai
 1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica
 1952: Tolosa, Occitània, França
 1953: Caracas, Veneçuela
 1954: Sao Paulo, Brasil
 1955: San José, Costa Rica
 1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit
 1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1958: Mendoza, Argentina
 1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1960: Buenos Aires, Argentina
 1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia
 1962: Santiago de Xile, Xile
 1963: Montevideo, Uruguai
 1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1965: París, França
 1966: Caracas, Veneçuela
 1967: Marsella, Occitània, França
 1968: Zuric, Suïssa
 1969: Guadalajara, Mèxic
 1970: Tubinga, Alemanya
 1971: Brussel·les, Bèlgica
 1972: Ginebra, Suïssa
 1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1974: Amsterdam, Holanda Septentrional,
Països Baixos
 1975: Caracas, Veneçuela
 1976: Lausana, Suïssa
 1977: Munic, Alemanya