Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.

1. Ciència Oberta
Activitats i serveis de l'àrea del CSUC
per a les universitats de Catalunya
Lluís Anglada
CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Universitat de les Illes
Balears
11 de novembre de 2019

2. SUMARI
Què és això de la ciència oberta?
• Les actuacions europees
El rol de les biblioteques
• Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
El que estem fent al CSUC
• Portal de la recerca, accés obert, altres activitats
Gestió de les dades de la recerca
• Plans de Gestió de dades i repositori de dades

3. SUMARI
Què és això de la ciència oberta?
• Les actuacions europees
El rol de les biblioteques
• Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
El que estem fent al CSUC
• Portal de la recerca, accés obert, altres activitats
Gestió de les dades de la recerca
• Plans de Gestió de dades i repositori de dades

4. Hay una sensación generalizada de cambio de ciclo

5. El ciclo de la investigación no cambia, pero sí los instrumentos usados
Las nuevas
herramientas
tecnológicas han
cambiado de
forma substancial
como se hace y
difunde la ciencia
• ‘Science 2.0’ as a holistic
approach, therefore, is
much more than only one
of its features (such as
Open Access) and
represents a paradigm
shift in the modus
operandi of research and
science impacting the
entire scientific process.

6. Què és la ciència oberta?
Nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i
les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies
digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca
(publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera
lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a
tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió
i reutilització d'aquests.
Disponibilitat en accés obert
de publicacions i dades
Obertura del procés de recerca,
reforçant la recerca i innovació
responsable
Transferència del
coneixement científic a la
societat

7. La Ciencia Abierta es un conjunto de cambios
• es el contenido de una lata por abrir,
• un paraguas para muchas cosas,
• un ecosistema de engranajes,
• una seta con raíces

8. Planificació
del projecte
Adquisició
de dades
Anàlisis de
les dades
Publicació
El cicle de vida de la recerca i de les dades
Tradicional
Planificació
del projecte i
de la gestió
de les dades
Adquisició
de dades
Anàlisis de
les dades
Publicació;
Compartició
i preservació
de les dades
Actual
Polítiques de
dades d'agències
de finançament i
revistes de dades
ReproductibilitatReutilització
Gràfic de M.Crosas

9. Europa impulsa la ciència i la innovació obertes
 Per al benestar futur
• Cal un canvi de model econòmic
• De societat industrial a societat informacional (basada en el coneixement)
 Per donar resposta als grans reptes socials del nostre temps
• Més informació, implicació i participació ciutadanes
• Per transparència i control (accountability): utilitat, fiabilitat i replicabilitat de la
recerca
 Perquè el coneixement científic és un bé públic
• El que està finançat públicament (de forma majoritària) ha de ser públic
• La ciència millor quan està oberta: més ràpita, per a tothom, reutilitzable

10. Europa
European Open Science Cloud (EOSC) =
• Entorno federado de infraestructuras
• Para investigadores, empresas y ciudadanos
• Recursos en abierto para reutilizar
• Para investigación, innovación y fines educativos

11. Open Science Policy Platform Recommendations
Recommendations
grouped into priorities
/ key areas
Rewards and Incentives
Research Indicators and Next-
Generation Metrics
Future of Scholarly
Communication (= OA)
European Open Science Cloud
FAIR Data
Research Integrity
Skills and Education
Citizen Science

12. SUMARI
Què és això de la ciència oberta?
• Les actuacions europees
El rol de les biblioteques
• Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
El que estem fent al CSUC
• Portal de la recerca, accés obert, altres activitats
Gestió de les dades de la recerca
• Plans de Gestió de dades i repositori de dades

13. Planes nacionales de Open Science
 Finlàndia
• Ministeri d’Educació I Cultura
• Open science and research leads to surprising discoveries and creative insights: Open science and research roadmap
2014–2017, 2014
– http://julkaisut.valtioneuvosto.fi/handle/10024/75210
 Eslovènia
• Govern de la República d’Eslovènia
• National strategy of open access to scientific publications and research data in Slovenia 2015-2020, setembre 2015
– http://www.vlada.si/en/media_room/government_press_releases/press_release/article/national_strategy_of_open_access_to_scientific_publicatio
ns_and_research_data_55387/
 Portugal
• Resolução do Conselho de Ministros n.º 21/2016
• Princípios orientadores para a implementação de uma Política Nacional de Ciência Aberta, abril 2016
– https://dre.pt/pesquisa/-/search/74094659/details/maximized
 Holanda
• Plataforma d’institucions
• National Plan Open Science, febrer 2017
– https://www.openscience.nl/binaries/content/assets/subsites-evenementen/open-
science/national_plan_open_science_the_netherlands_february_2017_en_.pdf
 Francia
• Ministère de l’Enseignement supérieur, de la Recherche et de l'Innovation, MESRI)
• National plan for open science, juliol 2018
– https://libereurope.eu/wp-content/uploads/2018/07/SO_A4_2018_05-EN_print.pdf
 Sèrbia
• Ministry of Education, Science and Technological Development of the Republic of Serbia (MESTD)
• Open Science Platform, juliol 2018
– https://www.openaire.eu/public-documents?id=911&task=document.viewdoc

14. Netherland
 … there are now new opportunities to exchange results of scientific research - publications and research data
- and even scientific methods and practices.
 The transition towards an open science system requires ambition, investments in people and resources, and
alertness to risks, because they too exist.
 The key ambitions [of the Plan] are:
• Full open access to publications in 2020
– Continue the Dutch approach for all Dutch research organisations and research areas whilst recognising their
differences and similarities.
• To make research data optimally suited for reuse
– To set clear and agreed technical and policy-related preconditions to facilitate reuse of research data, including provision
of the necessary expertise and support.
• Recognition and rewards
– To examine together how open science can be an element of the evaluation and reward system for researchers,
research groups and research proposals.
• To promote and support
– To establish a ‘clearing house’ for all information regarding all available research support.

15. Asociaciones

16. La ciencia abierta está llena de oportunidades para las
bibliotecas académicas, es nuestra gran oportunidad

17. En estos momentos, donde
las bibliotecas académicas
son más activas es en (por
este orden):
• Acceso Abierto
• ‘Advocacy’ y formación
• RDM

19. Las bibliotecas de las universidades

20. SUMARI
Què és això de la ciència oberta?
• Les actuacions europees
El rol de les biblioteques
• Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
El que estem fent al CSUC
• Portal de la recerca, accés obert, altres activitats
Gestió de les dades de la recerca
• Plans de Gestió de dades i repositori de dades

21. Els orígens del CSUC

22. El CBUC, el CSUC y la Ciencia Abierta
• Desde 1998, el consorcio de bibliotecas había creado servicios de apoyo a
la investigación
• contratación de revistas (1998)
• Repositorios:
• tesis (2001),
• working papers (2004),
• revistas (2006) …
• Grupo de trabajo de referencia bibliográficas – Mendeley (2014)
• El 2013 se crea una nueva línea estratégica de apoyo a la investigación
• Grupo de trabajo (2013)
• Servicios de gestión de datos (2016)
• En 2017 se considera que la ciencia abierta es una ventana de
oportunidad y se crea una nueva Área dedicada a la misma

23. ÀREADECIÈNCIAOBERTA
Comissió de vicerectors de recerca
Grup de Treball
de Suport a la Recerca
Comissió per al Portal de la
Recerca de Catalunya
Àrea de Ciència Oberta

24. L’àrea de Ciència Oberta del CSUC
• Missió de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC
• col·laborar amb les universitats (i centres de recerca i institucions
culturals) per disminuir l'esforç d'adaptació als requeriments de la
ciència oberta i, alhora, incrementar la visibilitat de la recerca feta a
Catalunya.
• Principis rectors de les actuacions
• Explorar conjuntament
• Compartir bones pràctiques
• Crear i mantenir solucions conjuntes, si fos el cas
• La nostra fórmula
• OS = O (M + A + D) + O

25. La biblioteca tradicional
Donar accés al que es publica forade la institució

26. La biblioteca actual
Donar accés al que es publica fora...
+ al que es publica dins de la institució

27. Què fem a l’Àrea de Ciència Oberta?
Portal de la Recerca de Catalunya (PRC)
• Visualitzar i difondre des d'un lloc únic l'activitat investigadora que es duu a
terme a Catalunya
Accés Obert
• Acords transformatius (de pagar per llegir a pagar per publicar)
• Repositoris cooperatius
Research Data Management
• Gestió, dipòsit i reaprofitament de les dades de recerca
Humanitat Digitals
• Nova disciplina en què convergeixen els estudis humanístics i socials amb
les noves eines informàtiques

28. Portal de la Recerca de Catalunya
 Finalidad:
• visualizar y difundir desde un único lugar la
actividad investigadora hecha en Cataluña
 Actualmente incluye todas las universidades y
algunos centros de investigación
28

29. OA: accions en curs
• Contenció de preus en contratacions
• Promoció d’acords transformatius (quan es
pot)
• Monitorizació de despesa en APCs
• Preparar-se per accedir a continguts de
revistes ‘if the case’ no es renovessin alguns
dels acords actuals
• Promoure polítiques d'arxivat ‘per defecte’
Crear i mantenir repositoris
• De revistes: RACO
• De working papers: Recercat
• De tesis: TDX
• D’imatges: MDC
• …
29

30. Repositoris cooperatius
• MDC
– Memòria Digital de Catalunya
• RACO
– Revistes Catalanes amb Accés Obert
• RECERCAT / RPB
– Repositori de documents de recerca / Repositori institucional
• TDX
– Tesis Doctorals en Xarxa
• MDX
– Materials Docents en Xarxa
• RDR
– Repositori de Dades de Recerca

31. RACO. Novetats al 2020
S’establiran 3 modalitats de participació
 RACO bàsic
 RACO avançat (amb cost)
• Assignació DOIs
• Altmètriques
 RACO profesional (amb cost)
• Gestió procés editorial
• Assignació DOIs
• Altmètriques
Jornada per celebrar les 500 revistes i el canvi de versió (Format:
presentació, 3 sessions i taula rodona. Durada: 1 matí. Lloc: IEC)

32. SUMARI
Què és això de la ciència oberta?
• Les actuacions europees
El rol de les biblioteques
• Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
El que estem fent al CSUC
• Portal de la recerca, accés obert, altres activitats
Gestió de les dades de la recerca
• Plans de Gestió de dades i repositori de dades

33. Antecedents
 Importància creixent de les dades
• Open Research Data Pilot dins el programa Horitzó 2020:
– Elaborar un DMP (en els 6 primers mesos del projecte + al final)
– Dipositar en obert les dades seguint els principis FAIR
 Realitzades dues enquestes a investigadors
de les universitats catalanes per a conèixer
les seves necessitats
 Inici del servei de suport a la gestió de dades de recerca al 2016
• Els serveis s’ofereixen a nivell d’universitat
• El desenvolupament d’accions i l’alineament entre institucions es coordina des de
l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC

34. Gestió de dades de recerca: el servei
http://csuc.cat/ca/ciencia-oberta/gestio-de-dades-de-recerca

35. Formació i promoció
 Formació
• A nivell de CSUC (convidant experts)
– Paul Ayris, UCL (2015)
– Fernanda Peset, UPV (2016)
– Eloy Rodrigues, UMinho (2019)
– Propers:
– Heather Andrews, TUDelft
– Mercè Crosas, Harvard
– Clara Llebot, UOregon
• A nivell d’universitat (organitzant cursos pel
personal)
 Difusió
• Article a LQ (DOI: 10.18352/lq.10253)
• Infografies
• Vídeos càpsula

36. Política d’accés obert a les dades
• Acord marc aprovat pels Vicerectors de Recerca de les Universitats de
Catalunya (2016) que inclou:
– Accés Obert per defecte
– Responsabilitats
– Termini del dipòsit i emmagatzematge
– Data Management Plan
– Costs
– Preservació
– Suport i seguiment
• Model de plantilla (2018) per aprovar la política a cada institució, seguint les
recomanacions anteriors i d’altres proposades per la LEARN
Promoure la implementació de polítiques d’accés
obert a les dades
La UB ja disposa de política de dades institucional (octubre 2019)

37.  Moltes agències requereixen crear DMPs  Per aquesta raó, la
primera acció va ser centrar-se en donar suport als
investigadors a l’hora de crear DMPs
• Guia disponible a http://hdl.handle.net/2072/357988
 Les guies estan específicament pensades per als projectes
finançats per la Comissió Europea:
• Horizon 2020
• European Research Council (ERC)
També inclouen:
– Els principis FAIR
– Exemples seleccionats de DMPs reals
 Al 2016, 1a versió de l’eiNa DMP (dmp.csuc.cat)
• i actualitzada al 2018
 eiNa DMP està
• Creada col·lectivament
• Usada a nivell personal / institucional
Data Management Plan (DMP)

38.  Eina gratuïta que permet:
• Crear: respon preguntes i aconsegueix un DMP FAIR
• Compartir: col·labora amb d’altres investigadors atorgant-los permisos de lectura, edició
o co-autoria
• Exportar: converteix el teu document a DOC, PDF, XML…
eiNa DMP (dmp.csuc.cat)
 Instància del DMPRoadmap
• Programari de codi lliure
(llicència MIT)
• Desenvolupat pel Digital Curation
Center i la University of California
Curation Center

39. eiNa DMP – Plantilles i guies mantingudes col·laborativament

40. eiNa DMP – Especificacions individuals per a cada institució

41. Avaluar repositoris (i adaptar els RI per alguns casos)
 Recomanacions per seleccionar un dipòsit per a les dades de recerca
que mostra:
• Repositoris disciplinaris (directoris, recomanacions dels editors, etc.)
• Repositoris multidisciplinaris (taula comparativa que mostra diferents conceptes
 Adaptar els repositoris institucionals
• Solució fàcil i ràpida per afavorir la publicació de dades
• Aquesta solució té moltes limitacions i no té futur
Revisió
periòdica
(v1 Jul’16,
v2 Nov’16,
v3 Mai’17 &
v4 Oct’19)

42. Creant un repositori de dades FAIR
 Punts dèbils del servei, avui:
• Les dades són heterogènies
• Gran distancia entre oferta i demanda
• No es disposa de la infraestructura (repositori) adequada per publicar dades seguint
el que demana la CE
N.Tonello (06.06.19)
E.Méndez (21.06.18)

43. Creant un repositori de dades FAIR
Nº of projects
Sizeandcomplexity
 Els Vicerectors de les Universitats van decidir crear una
comissió que elaborés un informe amb els requeriments
mínims i factibles per a complir amb els principis FAIR
 L’informe “Feasible, Affordable and Implementable
Requirements for a FAIR data repository” es va publicar al
maig de 2019:
• Analitza casos d’altres països
• Estudia informes tècnics
• Entrevista a 32 experts
• Determina 25 requeriments funcionals
• Proposa unes recomanacions finals
http://hdl.handle.net/2072/356460

44. Determinants de context i bones pràctiques
Les entrevistes a experts van confirmar que:
• Calia prendre una sèrie de decisions que determinarien
el context del repositori:
– Ara o esperar
– Definitiu o en evolució
– Dades finals o també incloure dades provisionals
– Aquí a Catalunya o externalitzar-lo
– Per totes les disciplines o focalitzar-lo a aquelles disciplines sense repositoris
consolidats
• És bàsic desenvolupar bones pràctiques en RDM:
– Curació de dades
– Selecció de les dades a preservar
– Promoció Encouraging the use of open formats
– Using widely-accepted controlled standards, protocols and vocabularies

45. Requisits funcionals mínims i factibles
Identificadors persistents
• Assignar el DOI com identificador
• Suport d’ORCID
 Capacitat d’emmagatzematge alt
 Prestacions mitjanes-altes de preservació
 Interoperabilitat amb d’altres sistemes
 Gestió de característiques especials
 Identificadors persistents
Capacitat d’emmagatzematge alt
• Fitxers fins a 10 GB per defecte
• Espai elàstic que permeti el creixement
 Prestacions mitjanes-altes de preservació
 Interoperabilitat amb d’altres sistemes
 Gestió de característiques especials
 Identificadors persistents
 Capacitat d’emmagatzematge alt
Prestacions mitjanes-altes de preservació
• Disponibilitat del fitxer un mínim de 10 anys
• Dues còpies geogràficament distribuïdes com a mínim
• Comprovar la integritat de les dades periòdicament
• Seguir el model de preservació OAIS
 Interoperabilitat amb d’altres sistemes
 Gestió de característiques especials
Identificadors persistents
Capacitat d’emmagatzematge alt
Prestacions mitjanes-altes de preservació
Interoperabilitat amb d’altres sistemes
Gestió de característiques especials

46. Recomanacions finals
1. Crear immediatament un repositori a Catalunya per publicar dades de recerca que
permeti desenvolupar expertesa i bones pràctiques i que:
– compleixi amb els requeriments FAIR,
– ofereixi valor afegit en comparació amb les opcions existents,
– utilitzi programari de codi lliure ja existent
2. Promoure i facilitar la publicació de dades
– Promocionar la creació de DMPs
– Difondre el servei
– The service must be publicized in a coordinated way involving all the services and research
offices
3. Fer formació sobre els conceptes de Ciència Oberta en general i RDM en particular.
– A tots els membres de la comunitat universitària distingint entre:
– Usuaris avançats
– Investigadors novells
– Personal de suport a la recerca

47. Pla de treball
 Programari  Es proposa usar el programari de codi lliure Dataverse per la
característica que té de permetre una construcció federada de repositoris.
 Servidors i emmagatzematge  Cal adoptar una solució adaptable a les necessitats reals (inicialment
incertes però creixents). El CSUC ja disposa d’una infraestructura escalable.
 Preservació  Per tal que les dades siguin accessibles d’aquí uns anys cal gestionar-les sota un model
de preservació Open Archival Information System (OAIS) i fer-ne còpies que han dipositar-se a
diferents llocs.
 Curació de dades  Fer públiques les dades de recerca en forma FAIR requereix la seva preparació i
descripció de manera determinada. Això només es pot fer amb els coneixements i feina d’un ‘data
curator’ o ‘data officer’.
 Identificadors persistents  Als conjunts de dades se’ls ha d’assignat identificadors persistents i es
proposa usar DOIs com a tals.
 Formació i promoció  Cal dur a terme activitats de formació i de promoció de l’ús de la
infraestructura que es creï.
 Calendari. El projecte tindria les fases següents: (1) Preparació: tres mesos, (2) Fase pilot: sis mesos,
(3) Obertura del servei: quinze mesos (4) Avaluació: els tres mesos finals.

48. Gracies!
Lluís Anglada
lluis.anglada@csuc.cat