Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.

Conclusions de la Jornada "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions"

0

Teilen

1 von 4
1 von 4

Conclusions de la Jornada "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions"

0

Teilen

Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.

Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.

Weitere Verwandte Inhalte

Weitere von Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Conclusions de la Jornada "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions"

  1. 1. CONCLUSIONS DE LA JORNADA “SER MIR EN TEMPS DE CRISI. BUSQUEM SOLUCIONS” El dijous 19 de gener es va celebrar la jornada “Ser MIR en temps de crisi. Busquem solucions”, a la sala d’actes del COMB, organitzada per la secció de residents del COMB i en el marc del Fòrum de la Professió Mèdica. Inauguració de la jornada – Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB El Dr. Jaume Padrós va inaugurar la jornada i va explicar que el Fòrum de la Professió Mèdica és un espai obert al qual han participat més de 300 metges i metgesses que treballen en l’àmbit assistencial, amb l’objectiu d’elaborar mesures per la sostenibilitat i millora del sistema sanitari. Aquestes solucions recauen en els professionals, gestors, responsables polítics i ciutadans. Amb el document que es va fer públic el passat 30 de novembre, els metges volem participar i expressem el compromís en la cerca de solucions. La situació de crisi posa en evidència que cal redistribuir els recursos i prioritzar en funció del cost- benefici, però és fonamental continuar mantenint expectatives d’excel—lència en la formació de metges, que són el futur de la professió. Taula 1 – Problemes del MIR en la crisi actual El Dr. Marc Ramentol, resident de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del Grup de Treball de Residents de Catalunya, va explicar que les retallades en sanitat preocupen als residents en tres eixos: la seva formació, la seva economia i condicions laborals, així com també pel que fa a les seves perspectives de futur. En quant a la formació, en reduir-se tant l’activitat ordinària (número de llits, operacions programades, priorització del que és urgent) com l’atenció continuada (urgències, guàrdies), es veu alhora reduït el temps i l’activitat assistencial en que els residents adquireixen coneixements de l’especialitat. Econòmicament, preocupa en el sentit que hi ha una problemàtica estructural que al voltant del 50% del sou dels residents prové de l’atenció continuada. La reducció de l’horari laboral implica que no es puguin acomplir els objectius docents i preocupa també que no hi pugui haver una supervisió adequada per part dels adjunts, que permeti l’adquisició progressiva de responsabilitat. L’entorn actual provoca una situació d’incertesa en el resident respecte les seves perspectives de futur ja que el centre docent on ha fet la residència és improbable que el pugui contractar o si ho fa, serà amb contractes laborals més precaris. D’altra banda, disminueixen els ajuts públics a la recerca biomèdica. Aquests fets 1
  2. 2. provoquen que els nous especialistes, moltes vegades sense ser la primera elecció, trobin més possibilitats a la sanitat privada. La Dra. Rosa Villalonga, cap d’estudis de l’Hospital de Bellvitge, davant d’aquesta situació descrita pel Dr. Ramentol, va explicar que cal un canvi de mentalitat a tots els nivells: adaptar els programes formatius, incrementar la participació i implicació de tutors i residents en la docència i utilitzar tots els recursos docents i formatius. I cal que s’hi impliquin tant les institucions i responsables dels centres, coordinacions de docència, tutors com residents. La ponència del Dr. Jaume Roigé, director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, va girar al voltant de la residència com a període de pràctica professional programada, amb la finalitat d’anar assolint responsabilitat professional, entesa com a exercici autònom i eficient de l’especialitat. El Dr. Marc Soler, director de l’Àrea Professional del COMB, va exposar les perspectives de feina que tenen els residents quan acaben aquest període formatiu, fent una anàlisi de l’actual situació demogràfica i d’ocupació de llocs de treball. Tot i que actualment han disminuït els nous contractes al sector públic, pel que fa a la demografia mèdica i en vista de l’actual piràmide de col—legiats, amb forma romboïdal, és previsible que en els propers anys es jubili un gran nombre de professionals. Davant la dificultat de predir el futur, donats els canvis econòmics i la conseqüent limitació del pressupost sanitari, és necessari que els professionals s’adaptin als canvis, tal i com s’intenta en d’altres sectors. En el 2011 el balanç d’altes, baixes i jubilacions, ha donat una situació d’equilibri, és a dir que el saldo ha estat de pràcticament 0, quan els darrers dos o tres anys havia estat al voltant de 400 nous professionals per any. També va presentar els resultats d’un estudi del Gabinet d’Estudis del COMB sobre la situació professional en acabar la residència al juny de 2011. Tot i la situació de crisi, el 65% (410) dels residents que van acabar ja havien trobat feina, mentre un 23% continuaven buscant-ne i un 12% optaven per formació... Si es compara amb els metges MIR que van acabar el 2006, els metges que van trobar feina eren el 78% (436), un 15% continuaven buscant-ne i un 7% optaven per formació. La variació en termes absoluts ha estat molt petita. El Dr. Soler també va parlar del Servei d’Ocupació del COMB, que dóna suport als col—legiats que cerquen feina, però també, als metges que cerquen millorar la seva situació professional amb un canvi o en la recerca d’un complement professional. Informa també sobre requisits per treballar a l’estranger. 2
  3. 3. Taula 2 – Busquem solucions Aquesta taula va començar amb la intervenció de la Dra. Antònia Sans, coordinadora de l’àmbit de docència del Fòrum de la Professió Mèdica, que va presentar les conclusions d’aquest grup de treball: Per mantenir i millorar la qualitat de la docència i formació dels professionals actuals i futurs, minimitzar l’impacte negatiu de les restriccions econòmiques sobre la docència i formació i contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari amb la docència i formació, es proposen les següents mesures: – Introduir la formació sistemàtica en gestió i utilització eficient de recursos. – Innovar en noves metodologies de formació. – Aplicar el protocol de supervisió del resident, permetent detectar i millorar l’eficiència de les activitats del residents a les àrees assistencials. – Vetllar pel compliment íntegre dels programes de formació especialitzada. – Reorganització de les unitats docents. La Dra. Adriana Bataller, presidenta de la secció MIR del COMB, va presentar el Grup de Treball de Residents de Catalunya, que es va posar en funcionament el juliol de 2011. És un grup obert a tots els residents catalans i en formen part metges residents dels diferents hospitals, centres d’atenció primària, els vocals MIR dels col—legis de metges de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona i el representant MIR de la CAMFIC. Es va crear amb l’objectiu de detectar els possibles problemes relacionats amb la docència ens els diferents centres sanitaris, tractar-los entre el col—lectiu i intentar trobar solucions. També per ser interlocutor amb la Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya, els col—legis de metges de Catalunya, les juntes clíniques del diferents hospitals i l’Administració. Des de la seva creació, aquest grup de treball ha elaborat el Manifest de Metges Residents de Catalunya (setembre de 2011), ha organitzat la manifestació a davant de l’ICS (29 de setembre de 2011, “La nostra formació, la Salut de tothom”), ha fet un treball sobre les mesures de l’ICS en les modificacions de les hores de guàrdia i altres, ha format part del Fòrum de la Professió Mèdica del COMB (àmbit docència i formació) i ha mantingut dues reunions amb el Conseller Boi Ruiz. D’altra banda, la Dra. Elvira Bisbe, membre de la Junta del COMB, va animar als residents a que s’impliquin en els òrgans de representació, tant en l’àmbit professional (comissions de docència, comissió nacional d’especialitats, societats científiques, secció de residents dels col—legis de metges, grup de treball de residents de Catalunya, OMC, juntes clíniques) com en l’àmbit laboral (afiliació sindical, secció dins el sindicat de metges, comitè d’empresa). Taula 3 – L’activitat professional del MIR En la darrera taula, els professionals convidats, Dr. Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, Sr. Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica del COMB, la Sra. Olinda Ania, subdirectora de l’IES i el Dr. Gustavo Tolchinsky, tutor 3
  4. 4. MIR i membre de la Junta del COMB, van respondre a les preguntes dels assistents sobre la seva activitat professional. Cloenda – Dr. Miquel Vilardell, President del COMB, i Dr. Francesc Sancho, Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut El Dr. Vilardell va presentar el Dr. Francesc Sancho, que va ressaltar la importància de, davant la crisi, donar respostes a les necessitats des de la professió i amb creativitat. 4

×