TITULAR: 24 reconeixements forenses al mes per violència domèstica FOTO: Espanya debuta amb espat (1-1)

1. dilluns 11 DE juny 2012
Rajoy defensa que les
acn
seves reformes han
evitat la intervenció
El president diu que la “línia de crèdit” a la banca
“no afecta en absolut al dèficit públic”. Rubalcaba
(PSOE) afirma, en canvi, que “el rescat deteriora la
imatge d’Espanya” i demana una comissió al Con-
grés dels Diputats. Avui Pàgina 3 i Ed. 4
24 reconeixements forenses al
mes per violència domèstica
L’Institut de Medicina Legal de Lleida en va realitzar 288 l’any passat, un
20% menys que al 2010, quan se’n van practicar fins a 364 Lleida Pàgina 7
UEFA
> Junta de seguretat a la
Segarra pels robatoris Espanya debuta
comarques Pàgina 8
amb empat (1-1)
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
Esports P. 11
> Lluïda diada de Corpus
a la ciutat de Lleida
lleida Pàgina 7
> Èxit de la 1a Fira del
Playmobil de Tàrrega
comarques Pàgina 8
cat
Gaudeix del teu entorn
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ:
Núm. 1.577 Any 7/ BONDIA
per naus industrials, carrers,
pistes poliesportives,
granges...
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ
ESTAMPATS: per decorar el
teu jardí, entrades i entorns
de cases, places, carrers,
voreres...
visiteu la nostra nova web
www.pavimbell.com
Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es
619 120 549 Bellvís - Lleida

2. 2 d’interÈs dilluns 11 de juny de 2012 Arxiu
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Fons Díez-Coronel
Associació Amics de la
EL TEMPS
Seu Vella
Vielha
Vielha Reproducció fotogràfica
9/19 J.I. Rodríguez
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars
Urgències Mossos 088
alta meteo@bondia.cat
ribagorça Sobirà
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
La catedral
06.23h 11/23
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.31h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 10/23
Tot i que no serà un dia
de Suert
Urgències mèdiques 7/21 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222 massa rúfol, no deixeu d’Urgell
11/23
10/21
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 lluny el paraigua minvant
Tremp
14/27 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 La setmana ens portarà més aviat un temps
pallars
Associació Amics de la Seu Vella
Fibrolleida 649 873 838 tranquil, però avui i demà serà més mogut.
Creu Roja De fet, els que no volen calor estaran de sort jussà Solsona
Arxiu fotogràfic
Lleida 973 279 900 14/26
Agramunt 973 390 880
perquè per uns dies respirarem millor. De
Balaguer 973 445 795 pluges poques, ja diem. Només avui al llarg
Cervera 973 532 084 solsonès
del dia núvols aquí i allà, i aquesta tarda so- noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
bretot alguns ruixats. A qualsevol lloc, però
Tàrrega 973 500 679 enmig de clarianes i menys probables al
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
Pla. Ambient càlid encara. Demà vent i Balaguer
Servei de Suport 15/27
en el Dol de Ponent 973 501 503
més “fresca”, però amb força sol al sud.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Fotografia: J.I. Rodríguez
Estació d’Autobusos 973 268 500 14/26
urgell
Dimarts
Dimecres
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Gené Av. Catalunya, 26 Lleida 16/27
15/26
Rami Baró de Maials, 93 16/27
De 22.00 a 00.00 h
Villalonga Rambla de Ferran, 34 segrià
Yeregui Corregidor Escofet, 18 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h 16/27
l’Associació Amics de la
Yeregui Corregidor Escofet, 18
garrigues
Seu Vella de Lleida!!!
farmàcies Dema
és la 2a Meravella de Catalunya
De 9.00 a 22.00 h
García Pius XII, 7
Fes-te soci de
Ara és el nostre símbol,
Isanta Alcalde Porqueras, 76
De 22.00 a 00.00 h
Garrós Prat de la Riba, 53 Agència d’Assegurances
Hellín Sant Antoni, 13
Serveis Laborals
De 00.00 a 09.00 h
Hellín Sant Antoni, 13 Assessorament Comptable i Fiscal
Al·lèrgies (del 05-06 a l’11-06)
Adreça: Av. Catalunya 6 Tel. 973 310.218 – 973 50 14 06
Parietària 2 = Pi 4 =
Població: Tàrrega e-mail: assessoria@purgimon.com
Gramínies 4 = Plàtan - -
Olivera 4 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze 0 =
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe 0 = Xiprer 0 = ● Tramitació de baixes Fa 300 anys
Melcoratge 0 = Alternaria 4 = ● Compra de ferralla en
Om - - Cladosporium 4 = general, paper i metalls Felip V la va tancar
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA ● Transports de i la va fer Vella
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4 EMPRESA AUTORITZADA residus industrials
Baix 1 Alt 3 PER MEDI AMBIENT Entre tots cal fer-la cada
NIVELLS DE PREVISIÓ Polígon Canaleta, s/n Apartat 93 cop més Bella.
En augment A En descens D 25300 Tàrrega (Lleida) Ajuda’ns a aconseguir la
Estable = Situació excepcional ? Tel. 973 310 243 - 686 993 226
declaració de Patrimoni
Mundial del conjunt
monumental del Turó
de la Seu Vella
Fa 300 anys Felip V la va tanc
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
J.I. Rodríguez
Seu Vella
Fa 300 anys Felip V la va tancarLa la va fer Vella
i catedral Ar
Ar
Arxiu fotogràfi
Associació Amics de la
Fons Díez-Coronel Arxiu
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
és la 2a
Associació Amics de la
és la 2a
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestado
J.I. Rodríguez
Associació Amics de la J.I. Rodríguez
Fa 300 anys Fe
Seu Vella
Fe
Fons Díez-Coronel Arxiu Seu Vella
Fa 300 anys Felip V la va tancar l’Assoc i la va
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
Reproducció fotogràfica
La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
J.I. Rodríguez
Arxiu fotogràfic
Fa Fa 300 anys Felip Felip Albesa va fertancar i la va és el nostre símbol,
300 anys V la va tancar la va99.4
V i la fer Vella
Fotografia: J.I. Rodríguez
Seu V
Associació Amics de la Seu Vella
Associació Amics de la Seu Vella
Seu Vella
J.I. Rodríguez
Fons Díez-Coronel Arxiu
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) ·· c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
233 621 (contestador) c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Ara
Reproducció fotogràfica
Vella
Associació Amics de la
és
Entre tots cal fer-la cada
Seu Vella
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Alguaire 96.5 és la 2a Meravella de Catalunya
Mundial del conjunt
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
J.I. Rodríguez
Seu Vella
Almenar 107.7 Fes-te soci de
Seu Vella
La catedral Corbins 107.1
Arxiu fotogràfic l’Associació Amics de la
Fotografia: J.I. Rodríguez La catedral
Rosselló 107.5 La catedral Seu Vella de Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
l’Ass
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Arxiu fotogràfic Fo
Associació Amics de la Seu Vella
La catedral Arxiu fotogràfic
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte ·
Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les Associació Amics de la Seu Vella
teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Seu

3. dilluns 11 de juny de 2012 avui 3
rescat dels bancs espanyols
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, està davant la premsa, gràcies al fet “d’haver guanyat la Regne d’Espanya”. Per primera vegada, l’Executiu
“satisfet” que Europa hagi acabat per rescatar la banca credibilitat” dels socis europeus durant el mig any que espanyol admet obertament l’escenari que les financers
espanyola amb un màxim de 100.000 milions d’euros. porta governant -a través de les reformes i les polítiques de l’Estat s’haurien col∙lapsat si no s’hagués pres una
Segons va assegurar ahir en una compareixença d’austeritat- ha aconseguit evitar “la intervenció del mesura dràstica europea com a tallafoc.
Rajoy fa gala d’haver evitat la
intervenció europea d’Espanya
Assegura que la banca rebrà “una línia de crèdit” que no obligarà el govern a fer més retalls
roger pi de cabanyes (ACN)
Grècia i Itàlia, és precisament
per aquest pla de reformes
que el seu govern va posar en ‘Time’ es riu
marxa des que va arribar a La
Moncloa. del govern
Rubalcaba demana ga-
per evitar
rantir la transparència
El secretari general del
parlar de
PSOE, Alfredo Pérez Rubalca- “rescat”
ba, va assegurar que “el rescat
deteriora la imatge d’Espanya” La revista Time dedicava
i va demanar una comissió al ahir un article punyent
Parlament “que investigui, vi- als esforços del Govern
gili i proposi mesures durant espanyol per negar-se a
el procés” i doni als ciutadans titllar de rescat la injec-
la transparència suficient per ció de 100.000 milions a
poder veure com la injecció a la banca. Burlant-se de
la banca deriva en una ajuda Mariano Rajoy, la publi-
a tots els ciutadans que tenen cació fa servir un joc de
problemes i que estan patint la paraules molt recurrent
crisi. en anglès: “Tu en dius to-
El cap dels socialistes va cri- màquet, jo en dic rescat”.
ticar el fet que el govern pre- L’origen del titular és un
Mariano Rajoy va comparèixer ahir al matí a la Moncloa per explicar la mesura anunciada dissabte
tengui fer-nos creure que ens joc de paraules que, per
agències perquè “si no haguéssim fet bilitat que torni a fluir el crèdit ha tocat la loteria o que “han exemple, es pot veure en
madrid
el que hem fet en aquests cinc a les famílies, emprenedors, les vingut els Reis”, ja que tot res- una escena on Fred Astai-
El president espanyol, Maria- mesos el que s’hagués plante- pimes i empreses per mantenir cat, segons va dir “és un prés- re canta a Ginger Rogers
no Rajoy, va comparèixer ahir jat dissabte era la intervenció i crear empreses i crear ocupa- tec que signa l’Estat” i per tant, una cançó on va contrapo-
en roda de premsa per valorar del regne d’Espanya”. A més, ció”, va afirmar Rajoy abans de tots els espanyols. “Estem par- sant els diferents accents
positivament l’acord de l’Euro- va dir que la “línia de crèdit” dir que el préstec acordat dis- lant d’un rescat”, va aclarir. amb què es pot pronun-
grup per fer un préstec de fins oberta al sector financer “no sabte forma part del “pla glo- En roda de premsa a la seu ciar una paraula per refe-
a 100.000 milions d’euros als afecta en absolut al dèficit pú- bal” de sanejament de l’econo- del PSOE, el líder socialista va rir-se a una mateixa cosa.
bancs espanyols, una mesura, blic” ni tampoc els plans del mia del seu executiu. indicar que el fet que Espanya Segons Time, el president
va dir, que enforteix la “credi- govern, que “no es canvien en En contra de la valoració que hagi hagut de demanar ajuda del Govern espanyol evi-
bilitat al projecte europeu” i absolut”. en fan els socialistes espanyols, per al seu sistema financer “de- ta utilitzar el terme rescat
la “solidesa del sistema finan- “Dissabte va guanyar la cre- Rajoy va treure pit i va asse- teriora la seva imatge” perquè veient com ha condemnat
cer”. Segons Rajoy tot plegat dibilitat del projecte europeu, gurar que si la situació actual “el préstec es fa a l’Estat” i po- els líders d’altres països
és gràcies a les reformes que el futur de l’euro, la solidesa és la que és i no una interven- dria interferir en futures inver- rescatats.
ha impulsat el seu executiu del sistema financer i la possi- ció de l’Estat, com ha passat a sions de l’estranger.
bondia BICI 5x2.pdf 1 28/05/12 16:09
www.paeria.cat
Gràcies al reciclatge les llaunes van sobre rodes
Reciclem!
C
M
Y
Envasos de plàstic,
llaunes i brics.
CM
MY
CY
Envasos de cartró, paper,
CMY periòdics i revistes.
K
Ampolles de vidre,
flascons i pots.
Les llaunes tenen molta vida, diposita-les al Contenidor Groc amb els envasos de plàstic i els brics.

4. 4 opinió dilluns 11 de juny de 2012
editorial
Rajoy surt del cau
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anun- que hi ha la sensació generalitzada que alguns vo- dó per usar aquesta paraula). Rajoy, fins i tot, es va
ciar dissabte la línia de crèdit a la banca espanyola len protegir al màxim la seva imatge i no sotmetre’l vanagloriar d’haver estat ell l’encarregat de pressio-
(100.000 milions d’euros). Res de rescat; que s’en- al desgast que provoca la situació econòmica. Ahir, nar a Europa per demanar aquest crèdit. No
faden. Molts es van sorprendre que el president del però, Rajoy va cedir finalment a la pressió i va com- ens passem. Madrid s’hi ha vist obligat. I,
govern, Mariano Rajoy, no fos qui ho anunciés. I és parèixer davant els mitjans per valorar el rescat (per- per cert, els diners s’han de tornar.
opinió
Aquest catàleg de serveis també té en compte un
Compromís social amb la ciutat col·lectiu especialment desprotegit, com és el de les
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
persones sense llar, per a les quals existeixen 4 habi-
tatges d’inclusió, pisos pont per assolir una certa au-
Aquesta setmana hem signat amb el conseller de creix any rere any, com ho demostra el nou Centre de tonomia social que permeti superar la situació. A més,
Benestar i Família el contracte-programa per quatre Dia de Magraners, concertat recentment amb la Gene- es realitzen plans de millora individual com a part
anys que garanteix l’atenció social als nostres ciuta- ralitat. L’any passat, 350 professionals van treballar en d’aquest procés i es disposa d’un servei d’intervenció
dans i ciutadanes. els diferents programes i serveis municipals d’aquest en salut mental i exclusió social. A banda d’aquests
Els Serveis Socials de la Paeria compleixen 30 anys àmbit. En situacions de dificultat de l’autonomia indi- serveis, es cobreixen les necessitats més bàsiques. Per
de dedicació a la ciutadania en un moment especial- vidual -en molts casos, gent gran- es pot disposar de treballar específicament pels més febles i els sense llar,
ment complicat per a un bon nombre de famílies i de teleassistència, rebre ajuda i menjar a domicili, partici- la Paeria, Cáritas, Arrels i el Bisbat han constituït un
veïns i veïnes de Lleida. En situacions com l’actual, par en tallers adreçats a vetlladors no professionals i consorci per unir esforços, coordinar i consensuar les
el treball dels professionals d’aquest departament i beneficiar-se del “SAD- Servei d’Atenció Domiciliària actuacions i serveis per donar suport a aquestes per-
l’engranatge de serveis que ofereix –forjat després de respir”, tres hores de suport setmanal per a persones sones. Els serveis socials són un dret universal que
tres dècades d’experiència- adquireixen una dimensió que cuiden d’altres persones, entre d’altres programes. hem de tractar i entendre com a una inversió, perquè
encara més important, juntament amb la tasca de les D’altra banda, cal destacar la participació de la Paeria, només d’aquesta manera superarem el concepte de
beneficiència que durant anys ha lacrat l’atenció a les
empreses concessionàries de serveis, el voluntariat, les fonamental en el desplegament de la Llei de Depen-
persones.
ONGs, les associacions d’inspiració cristiana o les ma- dència a la ciutat de la mateixa manera que, tradicio-
En una ciutat com la nostra, amb un 20 per cent de
teixes parròquies, i el conjunt de les entitats socials de nalment, ho ha estat en la tramitació d’una ajuda tan
població d’origen estranger, és obvi que la immigració
Lleida. És ara quan més se’ns necessita. important com la Renda Mínima d’Inserció.
és i ha de ser destinatària també de programes dels
Dels 139.407 habitants que té la ciutat, la infància La protecció i la promoció de la infància és un dels serveis socials. Per aquesta raó, preocupa la dràstica
representa el 18’3 per cent de la població i les perso- principals focus de l’acció dels serveis socials munici- reducció pressupostària a nivell de l’Estat que s’ha
nes de més 65 anys, el 15’52 per cent. La gran majoria pals, amb programes de capacitació parental, de pre- produït en l’atenció a aquestes persones dins dels
d’aquest darrer percentatge són dones. Per tant, és in- venció de l’abús de drogues en els preadolescents, de pressupostos de l’Estat, tal i com el conseller Josep
dubtable que el principal esforç dels nostres Serveis seguiment a l’escolarització per a nens i nenes amb risc Lluis Cleries i jo mateix varem manifestar en la sig-
Socials s’ha de dedicar a aquests col·lectius més vulne- social, el servei maternoinfantil d’atenció a criatures de natura dels contractes a què em referia a l’inici per
rables i a les famílies que hi tenen cura. Cal promoure- 0 a 3 anys i a les seves famílies, i la gran tasca que es re- a programes de serveis socials entre la Generalitat i
hi la màxima qualitat de vida en el present i les condi- alitza als Centre Oberts Municipals, que proporcionen l’Ajuntament.
cions més adequades per al futur. activitats preventives fora de l’horari escolar. La cohesió social en un context socioeconòmic com
Per donar-hi una resposta adequada, és imprescin- Cal destacar que els infants i la gent gran, en tant l’actual depèn, en bona mesura, d’una programació
dible disposar d’una xarxa àmplia d’equipaments i que part d’una família, solen ser els principals bene- consistent i responsable dels serveis socials, que tin-
d’un equip humà que la Paeria ha construït i ha conso- ficiaris de serveis cabdals com el de Garantia de l’Ali- gui present absolutament a tots els col·lectius que els
lidat al llarg d’aquests 30 anys. Per tant, Lleida té cen- mentació o bé l’Atenció Social Bàsica, que l’any passat puguin necessitar. El compromís de la Paeria concerta-
tres d’atenció social, en concret 10, a més a més de tot va arribar a 11.831 unitats familiars de Lleida, un 13 dament amb la Generalitat i amb les entitats d’atenció
un seguit de serveis específics ubicats als barris i que per cent més que l’any anterior. social és garantia de cohesió social i convivència.
de responsabilitats als qui, incapaços d’as- no disposició de la caixa i de la clau que Generalitat han avançat en el camí que hi
Política i pacte fiscal sumir-les ells mateixos, han fet (o no han l’obre i tanca obliga a dependre massa de du, amb ànim de trobar els acords que sa-
vetllat prou perquè no es produís) el forat les transferències de l’Estat, ni que siguin tisfacin la voluntat de la gran majoria dels
ramon farré roure / president de cdc a lleida
incommensurable de Bankia comencen a de diners propis, en tenir complicat acce- catalans.
Els qui van viure la transició demo- apuntar a senyals de canvi. dir al crèdit en condicions acceptables. La Els polítics i els partits no poden no
cràtica apreciaven la política com l’art de La política és massa seriosa per deixar- necessitat de disposar de control sobre els respondre als interessos generals dels ciu-
canviar les realitats socials insatisfactòri- la només en mans dels polítics. Una bona ingressos, i no només sobre les despeses, tadans si no volen allunyar-se’n i si volen
es. La consolidació de l’estat del benestar munió de ciutadans reclamen tenir paper es fa evident quan hom vol exercir ple- ser vistos com a instruments útils de re-
en l’escenari de la cosa pública ja sigui nament l’autogovern per sobreviure en presentació i acció polítiques. Aquells par-
ajudava molt a fer-la estimar.
perquè dubten, i sovint sense raó, dels qui temps d’incertesa. tits que ignorin el sentiment general dels
Conforme s’acabava el segle i la trans-
han de conduir el vaixell o perquè volen Els països seriosos són els qui volen i ciutadans no faran bé la feina que tenen
formació social no acabava de sortir del
estar també on es decideix el seu futur, si saben exercir les responsabilitats que els encomanada i poden ser deixats de banda
tot bé, el desencís anava ocupant els ter-
més no influir en els que decideixen o en pertoca sense dependre d’altres països o pels ciutadans, cada cop més ben formats
renys fèrtils de l’anàlisi, la contestació i les polítiques públiques. estats, malgrat se sàpiga que cap nació no i informats, preocupats per ser actors de-
la crítica. La política i els polítics, adés Els catalans han vist amb cruesa que el viu aïllada ni cap poble és independent en cisius de la vida pública.
ben vistos, començaven a perdre brillan- sistema de finançament de la Generalitat tot i per a tot dels altres. La interdepen- Avui és temps de canvi social i polí-
tor. L’expressió “ja no hi ha polítics com no rutlla prou. La crisi ho ha fet evident, dència és normal quan la complexitat go- tic altre cop. Sabem que res no serà com
els d’abans” ho testimonia, malgrat que com mai. A les dificultats que es deriven verna el món. abans de la crisi de 2008. Els ciutadans,
cal reconèixer que les fotos sèpia sempre de la gestió anterior expansiva de la des- Catalunya vol ser simplement el que és: conscients de ser els qui ostenten la so-
són les dels anys feliços. pesa i dels deutes acumulats, s’hi afegei- un país seriós. Els qui aquí viuen ho sa- birania nacional, no deixaran passar bou
D’un temps ençà, s’aprecien signes de xen les de finançament de l’activitat or- ben i per això el suport ciutadà a disposar per bèstia grossa. No acceptaran qualse-
canvi. La crisi que tot ho embolcalla tam- dinària de la institució motivades per la d’hisenda pròpia, que no vol dir aïllada en vol decisió en matèria de finançament de
bé fa forat en el camp de la política. La contracció de l’activitat i la urgència de la un món tancat, és tan gran. El pacte fiscal, Catalunya i el seu bon govern perquè es
manifestació del juliol de 2010 en favor consolidació fiscal, amb problemes puntu- que pressuposa bilateralitat en les relaci- tracta de l’administració dels seus diners.
de l’Estatut a Barcelona, el moviment als de tresoreria. ons amb l’Estat, n’és l’instrument. Els par- Els partits hem d’estar al servei del poble
dels indignats, la reclamació d’exigència Malgrat la riquesa generada al país, la tits polítics convocats pel President de la de Catalunya. Ara més que mai.

5. dilluns 11 De juny DE 2012 opinió 5
opinió
Trobada Empresarial al Pirineu, la trobada de referència
joan reñé i huguet / president de la diputació de lleida
Aquesta setmana la capital de l’Alt cadascú intenta fer allò que entén que Vaig tenir l’oportunitat de participar la capacitat emprenedora, del treball, de
Urgell ha acollit una nova edició de la pot ser més positiu per a la col·lectivitat. en una de les taules rodones de dijous la persistència i, a base de recomençar,
Trobada Empresarial del Pirineu. L’an- En el cas de la Trobada Empresarial és 7 de juny, que sota el lema Experiències de l’èxit. Són referents d’aquest tarannà
tic convent dels Predicadors de La Seu prou clar: la posada en comú, l’inter- empresarials d’èxit liderades per llei- de gent del dilluns, que ens identifica com
d’Urgell s’ha convertit per uns pocs dies canvi d’idees i experiències és la millor datans, reunia persones i empresaris a catalans.
en el principal focus d’atenció del món manera de contribuir a aquesta causa. d’aquestes terres, vinculats al món de En la conjuntura actual, els professio-
empresarial del nostre país. La vint-i- En poques paraules, hem de fer gruix, l’empresa i l’emprenedoria, per expli- nals com ells, amb talent, són més neces-
tresena edició, doncs, coincideix amb perquè tot allò que nosaltres no fem, di- car-nos la seva experiència professional saris que mai per sortir de l’atzucac eco-
una de les etapes econòmiques més fícilment ens ho faran des de fora. i vital, dos aspectes indestriables en el nòmic, per generar desenvolupament,
complicades dels últims anys. La primera lliçó que s’extreu d’un camp de l’empresa. Crec, sincerament, riquesa i llocs de treball.
En l’àmbit europeu vivim una situa- context de crisi econòmica i financera és que tots els qui vam assistir a la seva ex- La Trobada Empresarial del Pirineu
ció de contracció de les economies i de que cal sumar, col·laborar per respon- posició vam sortir profundament com- és una iniciativa important, que té una
desmoralització de la societat que, a l’Es- sabilitat i per sentit comú. I la segona, plaguts. Primerament, per l’interès de funció imprescindible per al món de
tat espanyol, s’agreuja encara més, per la que cal potenciar l’emprenedoria, as- les seves experiències (tant pels encerts l’empresa, però també per a la visibilitat
situació que tots coneixem. Per això hem sumir risc i exercir compromís. Neces- com pels fracassos) i, segonament, per- del territori. Per tant, crec que cal feli-
de ser capaços, uns i altres (administraci- sitem retornar a la il·lusió individual i què aquesta gent ha sortit de casa nostra citar un any més les persones, entitats
ons, agents polítics, socials i econòmics), col·lectiva. Necessitem, en definitiva, i ells són els primers en recordar-nos-ho i institucions que fan possible aquesta
de buscar solucions de forma conjunta conèixer i escoltar gent amb empenta, amb emotivitat i orgull. trobada, i els empresaris i professionals
per resoldre i millorar aquest panorama propostes i projectes exitosos per cons- Noms com Raül Bobet, Esteban Far- que són el veritable motor de la trobada
extremadament complex. truir noves empreses i per seduir nous rero, Felip Massot o Carme Balcells són i són a la base de la recuperació econò-
Davant d’aquesta situació general, emprenedors. exemple dels valors de la innovació, de mica del nostre país.
Corpus-Càritas-Donació
joan piris / bisbe de lleida
De fet, són sinònims i ens parlen d’amor que també ells han de deixar-se animar Sabem que en aquest món hi ha de tots ells.
incondicional a tothom, especialment als per aquest mateix amor que el duu a fer- tot… però, gràcies a Déu, són moltes les El cristianisme seria impensable sense
més febles, un amor que podem fer pre- se servent. Per això diu: “¿Compreneu el persones sacrificades, senzilles, silencio- l’Eucaristia: Jesús ens va deixar com a me-
sent (i rebre’l) amb petits o grans gestos que us he fet? Em dieu Mestre i Senyor ses i humils que fan de la seva vida una morial el pa partit davant el qual cantem
de donació personal i/o material, segons i feu bé perquè ho sóc. Doncs, si jo, el donació generosa: lliurade a fer el bé, a amb freqüència i amb veritat Déu és aquí,
les nostres possibilitats i generositat. Tots Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, curar a qui pateix, a ensenyar a qui no sap, atès que el signe sacramental realitza efi-
en tenim experiència des de ben petits del també vosaltres us els heu de rentar els compartint amb qui no té. I no de qualse- caçment allò que significa, no sols recorda
poder de l’entrega, de la donació, del lliu- uns als altres. Us he donat exemple per vol manera sinó donant-se ells mateixos, sinó que ho fa realment present.
rament. En el fons es tracta de viure per a què, com jo ho he fet, ho feu també vo- els propis projectes, el seu temps. Però celebrar l’Eucaristia significa re-
als altres com Jesús. saltres... Coneixent aquestes coses, sereu Tothom agraïm molt rebre estimació conèixer el Senyor present en el Santíssim
Però el de Jesús és tot un desafiament benaurats si les poseu en pràctica” (vv.12- i tendresa, comprensió, escolta, acollida, i present també en els germans, que són el
amorós: ¿vols viure, viure més, viure bé, 15.17). perdó, respecte, confiança, i fins i tot coses seu cos. Per això, la celebració eucarística
viure millor, viure per sempre? Ell diu El sentiment que anima Jesús en el Sant més materials (un vas d’aigua, diners…) i és sempre un acte comunitari-eclesial que
que té la definitiva solució per a aquesta Sopar és únicament l’amor que es fa “do, moltes vegades sense cap contrapartida. té com a efecte propi reunir el poble de
aspiració fonamental dels humans: “Jo servei i sacrifici”. I ens proposa reprodu- ¿Què seria de l’acció caritativa i social Déu en la Caritat. Acte comunitari no sols
sóc el pa de vida... Qui menja d’aquest pa ir-ho: la vida del cristià ha de ser, preci- de les nostres Parròquies i Comunitats perquè ho celebrem tots junts sinó perquè
viurà per sempre” (Jo 6, 48-51). sament, un servei als altres per al seu bé, sense aquest gran nombre de voluntaris ho celebrem tots units. I en combregar,
En celebrar per primera vegada l’Euca- com ha fet Jesús que ha vingut “no per a anònims que es multipliquen dia i nit? sentim com a propi tot allò que afecta als
ristia amb els seus deixebles, i amb el seu ser servit, sinó per a servir i donar la seva Celebrant el CORPUS, Diada Nacional altres, sobre tot els seus sofriments tantes
‘gest’ de rentar-los els peus, els fa veure vida per molts” (Mc 10,45). de Caritat, cal donar-ne gràcies a Déu per vegades injustos.
cartes al director
la màgia de la julieta putxinel·lis l’han fet tirar endavant i lluitar per allò en què creia. art que tots pensàvem dedicat només als petits ens atrapés també
Ella ho ha viscut amb intensitat, empenta, enlluernada, tal i com als grans. La seva tasca, però, està a la ciutat i al país, i ha de
El món cultural està de dol. Encara ara es fa difícil acceptar que després ens ho ha transmès a nosaltres, expectants i il·lusionats seguir. Entre tots hem de fer possible regar l’arbre de les titelles
la Julieta Agustí ja no es troba entre nosaltres. La ciutat viu amb en cada edició de la fira, reconeguda internacional. de la Julieta perquè segueixi donant fruit i vida als nens i no tan
consternació i tristesa aquesta tràgica pèrdua, que deixa un gran Aquest mes de maig, quan inauguràvem la 23a edició d’aquest nens del país.
buit en la família de les arts escèniques. Tothom coneixíem la gran espectacle que és la Fira, escoltàvem com ella i el Joan A la seva família, una forta i càlida abraçada. Que en aquests mo-
tenacitat, l’energia inesgotable i la entusiasme de la Julieta, que Andreu ens narraven la història d’un arbre que havien plantat ments tan difícils siguin capaços d’obrir l’ànima per rebre totes
ens ha encomanat en els bons moments, amb la seva dedicació feia molts anys, amb la creació del Centre de Titelles a Lleida les mostres d’estima que els seus amics, companys i tota la seva
apassionada a les titelles. el 1986 i després amb la Fira. En tot aquest temps, l’arbre ha altra família, la de les arts escèniques, li fan arribar. Perquè és
La Julieta, amb el seu marit, el Joan Andreu Vallvé, ens han fet anat creixent i s’ha alimentat del treball i la dedicació dels seus aquesta ànima la que es mantindrà i es reconeixerà cada any a la
descobrir, a grans i petits, l’encant i la màgia de les titelles i han impulsors i col·laboradors. Però, també ha recollit els desitjos, la ciutat, quan es transformi en un gran escenari per tornar a aixe-
aconseguit que ninots de drap, escuma o paper donessin vida a un imaginació i els somnis de molta gent que, cada any, s’intenten car, encara amb la seva màgia, empenta i compromís, el teló.
projecte, que ha s’ha convertit en un projecte de ciutat, la Fira de fer realitat en els equipaments, carrers i places de la ciutat. Sempre estaràs amb nosaltres. Descansa en pau.
Teatre de Titelles de Lleida. Aquesta entranyable fascinació pels La Julieta, la seva família i el seu equip han aconseguit que un àngel ros i domingo / alcalde de lleida
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/