Pec Csj09

FUNDACIÓ CARLES BLANCH

PROJECTE EDUCATIU

CENTRE SANT JAUME

BADALONA
ANY 2008

CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

1.ÍNDEX
1. ÍNDEX

2. GUIÓ PEC (part general i comuna)
2.1. Introducció pàg. 4
2.2. Marc Legal pàg. 5
2.3. La nostra realitat pàg. 7
2.4. Ideari: què pretenem? pàg. 16
2.5. Recursos materials i humans pàg. 19

3. GUIÓ PEC (part projectes)- CENTRE OBERT
3.1. Introducció
3.2. Justificació
3.3. Població destinatària
3.4. Objectius del Centre Obert
3.5. Línia pedagògica i metodològica
3.5.1.Vida quotidiana
3.5.2.La Relació educativa
3.5.2.1.La relació educador – menor. La transmissió de valors
3.5.2.2.La relació tutor – menor
3.5.2.3.La relació grup – menor
3.5.3.Mediació en la interacció amb els principals agents i medis socialitzadors
3.5.3.1.Família
3.5.3.2.Escola
3.5.3.3.Entorn
3.5.4.Objectivació de la intervenció
3.5.5.Treball interdisciplinar o treball en xarxa
3.5.5.1.Procés altes i baixes
3.6. Organització
3.6.1.Local
3.6.2.Equip Pedagògic: Funcions
3.6.3.Grup de Menors
3.6.4.Horari i Activitats generals
3.6.5.Àrees de Responsabilitat
3.6.6.Mecanismes de coordinació
3.6.7.Assessorament
3.7. Eines d’interpretació
3.7.1.Diari
3.7.2.Dossier Individual
3.7.2.1.Informe Social Familiar
3.7.2.2.Projecte Educatiu Individual (PEI)
3.7.2.3.Pauta Trimestral d’Observació Individual
3.7.2.4.Informe Educatiu Individual
3.7.3.Projecte Educatiu de Centre (PEC)
3.7.4.Memòria Anyal

4. GUIÓ PEC (part projectes)- ABSENTISME
4.1. Introducció
4.2. Marc Legal
4.3. Població Destinatària. Detecció de necessitats.
4.4. Objectius i Mitjans
4.5. Línia metodològica
Centre Sant Jaume 2
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


4.5.1.Principis metodològics
4.5.1.1.pedagogia del quotidià
4.5.1.2.Relació educativa
4.5.1.3.Mediació
4.5.1.4.Objectivació
4.5.1.5.Treball interdisciplinar o treball en xarxa
4.5.1.6.Procés altes i baixes
4.5.2.Eines d’interpretació
4.5.3.Organització

5. GUIÓ PEC (part projectes)- AULA OBERTA

6. GUIÓ PEC (part projectes)- SUPORT A L’ESCOLARITZACIÓ

7. ANNEX
Acabat
Manca redactat final
Sense fer
Tenim la informació però cal revisar i redactar

Centre Sant Jaume 3
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


2.PEC CENTRE SANT JAUME
2.1. INTRODUCCIÓ
Després d’un any de debat i reflexió podem presentar l’Ideari del Centre Sant
Jaume i el Projecte Educatiu que volem dur a terme conjuntament amb les
persones que estan amb nosaltres. Un text que vol ser una eina de treball i al mateix
temps una denúncia a favor dels més desvalguts Moltes d’elles, ja des de petites,
estan excloses dels drets que com a persona tenen pel sol fet d’haver nascut en un
context de marginació.

L’any 1996 amb motiu de la celebració del centenari del Col·legi Sant Ignasi,
es decidí endegar un projecte social que concretés un signe de solidaritat de la seva
comunitat educativa: alumnes, pares de família, professors i personal de l'Escola,
Antics Alumnes i la Companyia de Jesús. Es constituí la Fundació Carles Blanch que
té com objectiu “contribuir a la promoció, formació i inserció humana i cultural dels
menors i adults, en situació de risc social, a través del Centre Sant Jaume de
Badalona i promoure o ajudar qualsevol altra obra de caràcter educatiu i social.”
(Article 2n Estatuts)

Amb la creació del Centre Sant Jaume es volia fer que el centenari no fos una
mirada cap a un passat inamovible sinó cap a un futur al que apostava la missió
educativa del Centre. Neix de la preocupació per les situacions de pobresa i
d’injustícia de la societat del nostre temps. I alhora pretén ser un servei educatiu de
sensibilització social per a totes aquelles persones que s’hi apropen per visitar-nos o
col·laborar-hi.

El que fa uns anys era una utopia, avui és una realitat plena de vida.

Centre Sant Jaume 4
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


2.2.MARC LEGAL
La intervenció educativa que portem a terme des del Centre Sant Jaume es
desprèn dels principis que regeixen els següents documents:

A. Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, de 10
de desembre de 1948.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau
elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament
tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors
amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al
reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir
la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o
religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la
pau.

B. Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, de
1959.
Principi 7
L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa
elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti,
en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici
individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la
societat.
L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat
de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus
pares.
L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats a les
finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a
promoure la satisfacció d'aquest dret.

C. Constitució Espanyola
Centre Sant Jaume 5
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Artículo 27
L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.

D. Estatut d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya, de 18 de juny de
2006
Article 15.2 sobre els drets de les persones
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure
desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.

Article 17 sobre els drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de
llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Article 42 sobre la cohesió i el Benestar Socials
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió
social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i
concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de
les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que
es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de
les persones, especialment de les més vulnerables.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de
garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen
com a bàsics.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre
totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions
ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals
per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació.
També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a
salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble.

Centre Sant Jaume 6
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


E. Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i de protecció dels infants i els
adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre,
sobre mesures de protecció
Classifica entre els menors, els que són considerats infants (fins a 12 anys) i els
considerats adolescents (de 12 a 18 anys) i especifica els drets del menor de
participació, desenvolupament, sanitat, etc. També es troba un llistat de les infraccions
considerades lleus, greus o molt greus vers la infància i adolescència.

2.3.LA NOSTRA REALITAT
La nostra realitat

El Centre Sant Jaume està ubicat al Carrer Tortosa, 33 de la ciutat de
Badalona, al barri del Gorg, situat al sud de la ciutat. Els usuaris del Centre Sant
Jaume provenen de diferents barris de la perifèria sud de la ciutat (La Salut, Llefià,
Sant Roc, Congrés, Artigues, Sistrell, Gorg...) dels 34 barris que conformen el
municipi. L’emmarcament de la institució cal fer-lo des d’aquests barris i des del
treball que es desenvolupa amb la població.

El Centre Sant Jaume, es situa en el propi medi on viuen els menors i adults
que hi assisteixen. Una intervenció individualitzada i continuada permet facilitar un
correcte desenvolupament personal, relacional i social.

Terme Municipal de Badalona Ubicació Centre Sant Jaume

Centre Sant Jaume 7
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Història de la població

Badalona ha estat una ciutat que ha anant creixent al llarg de la seva història
com a conseqüència del seu teixit industrial constituint-se com a punt important
d’arribada d’immigrants. L’aportació demogràfica d’aquests que procedeixen,
sobretot, d’Andalusia, Castella, Múrcia i la resta de Catalunya, fa doblar la seva
població en només vint anys (dècada dels anys 60).
La ciutat va cobrint la necessitat d’habitatges amb improvisació, un important
dèficit de recursos i eines antiquades de planificació. A finals dels 60 es construeix el
barri de Sant Roc que ubica gent procedent de diferents zones i situacions (riuades,
barraques Montjuïc, afectats per la construcció de l’Autopista de Mataró,
immigrants...).

De 1960 a 1979 hi ha un augment continu de la població, que es dobla en
menys de 15 anys i, d’altra banda, un augment, també continu, de noves edificacions
destinades a habitatge, de manera que l’any 1970 més d’un 55% dels habitatges de
Badalona han estat construïts durant els 10 anys anteriors.

Aquest creixement incontrolat és el que va promoure els dèficits urbanístics
actuals amb una construcció ràpida i precària, fins i tot de “barraquisme” i una manca
de política urbanística de serveis i d’infraestructures mínimes.

De 1979 a 1990 la població augmenta moderadament fins a la meitat dels
anys vuitanta, en què comença a descendir. La crisi econòmica internacional iniciada
el 1973 afecta molt la indústria badalonina: la ciutat ja no pot oferir llocs de treball i
deixen d’arribar immigrants, alhora que alguns perden la feina i tornen al seu lloc
d’origen.

De 1990 a 2000, el nombre d’habitants continua baixant a causa de diversos
factors com el descens de la natalitat, l’envelliment de la població, l’elevat preu de
l’habitatge i el canvi de residència a localitats més petites. A partir de llavors i fins
l’actualitat comença un període on població immigrant de fora de l’estat espanyol

Centre Sant Jaume 8
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


incrementant la població de la ciutat. Pel que fa a la procedència dels nous fluxos
d’immigració, el país de naixement d’un major nombre de residents a Badalona és el
Marroc, seguit de la Xina, l’Equador i el Pakistan.

Demografia

• Característiques principals

Superfície del terme municipal: 21 km2

Superfície de la ciutat: 8,7 km2

Nombre d'habitants: 216.201 hab. (2007)

• Població de Badalona per sexe i grups quinquenals d’edat (2002)

Centre Sant Jaume 9
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Del total de població que hi ha a Badalona més del 20 % són menors de 19
anys. El major gruix de població és la població activa jove (20-35 anys). Els 11 barris
que componen el radi d’actuació del Centre Sant Jaume suposen el 50.5 % de la
població total de Badalona. Aquesta dada ens evidencia que la major part de la
població de Badalona està ubicada en els barris de la perifèria i en concret en la
zona sud. En els últims anys Badalona està sent receptora de població nou-vinguda
(segons el cens el 6.89 % de la població de Badalona és estrangera).

Novament aquesta població acostuma a ubicar-se en els barris de la perifèria
on és més accessible l’habitatge, tal i com es mostra a la següent gràfica on ....

Centre Sant Jaume 10
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Característiques Població

La població que atén directament el Centre Sant Jaume a través dels seus
diferents projectes és essencialment menors d’edat, tot i que, per coherència amb
els principis educatius que regeixen la nostra tasca, també hi ha un seguiment i
acompanyament de les situacions dels familiars d’aquests infants i joves.

A continuació, detallem amb una taula i dues gràfiques els totals de població
dels diferents barris de Badalona que estan dintre de l’àrea d’influència de la nostra
intervenció educativa i el percentatge de població 0-19 anys que hi ha en aquest
territori.

POBLACIÓ
Total Població Menors 0-19 Mes grans 19 %
El Gorg 5.544 764 4.780 13,8
Congrés 3.922 404 3.518 10,3
La Salut 17.625 2470 15.155 14,0
Llefià 45.307 7123 38.184 15,7
Sant Roc 12.476 2301 10.175 18,4

% de menys de 19

20

18

16

14

11
c/Tortosa 33 10

08918 Badalona 8

Telf. i Fax: 93.383.33.18 6

4

2

0
El Gorg Congrés La Salut Llefià Sant Roc


Total població

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0
El Gorg Congrés La Salut Llefià Sant Roc

Aspectes sòcio-econòmics i culturals

En relació als aspectes socio-econòmics i culturals, són bàsicament dos els
que destaquem, ja que estan estretament relacionats amb les situacions que viuen
els usuaris del Centre Sant Jaume. Aquests dos aspectes són el nivell d’instrucció i
les taxes d’atur de la població de Badalona. Cal ser prudent a l’hora de valorar
aquestes dades i també destacar que la situació que viuen els usuaris del centre
acostumen a variar i modificar-se segons els fets que poden donar-se en un moment
donat.

A nivell d’instrucció queda evidenciat que la població que té un dèficit
instrucció més acusat és la situada en els districtes 6 i 4 que compren barris com
Sant Roc, Congrés, La Salut... A la següent gràfica queden reflectides aquestes
dades:

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


La taula següent ens presenta l’atur registrat segons edat i sexe, observem
que, essent el nombre total d’aturats 8.714, hi ha una taxa d’atur aproximadament
del 4,8%, el que significa que en comparació a Catalunya i a l’Estat espanyol,
Badalona està pràcticament a la meitat. Però és més preocupant en relació als
usuaris del centre que les taxes més altes d’atur estiguin compreses entre els 25 i 40
anys d’edat (37%). Població activa jove amb les mateixes edats que el progenitors
dels menors del Centre Sant Jaume. Volem destacar també que l’atur femení és més
elevat que el masculí en totes les franges excepte dels 16-19 anys i en més grans de
55 anys. Per tant, moltes de les famílies monoparentals que són usuaris del centre,
on la dona és qui pot aportar els ingressos, pateix aquesta situació.

Atur registrat, per sexe i edat
Badalona. 2003.
Sexe
Edat Homes Dones TOTAL
De 16 a 19 anys 323 254 577
De 20 a 24 anys 467 480 947
De 25 a 29 anys 504 640 1.144
De 30 a 34 anys 443 717 1.160
De 35 a 39 anys 382 607 989
De 40 a 44 anys 267 429 696
De 45 a 49 anys 311 483 794
c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


De 50 a 54 anys 362 530 892
De 55 a 59 anys 559 454 1.013
De 60 i més 345 157 502
TOTAL 3.963 4.751 8.714
Font: Web de l’Institut d’Estadistica de Catalunya

Tipologia de la població potencialment usuària del Centre Sant Jaume

El Centre Sant Jaume està inserit en aquest context. La seva àrea d’influència
abasta diferents districtes (2, 3, 4, 5, 6 i 7). No obstant, la seva intervenció va
adreçada a la població que presenta més dificultats socials i personals per poder
desenvolupar-se de manera integral.

La problemàtica que presenta aquesta població és molt diversa: dificultats
econòmiques, problemes de salut i consum de drogues, manca de necessitats
bàsiques cobertes, habitatges sense mínims (aigua i llum), deficiències
urbanístiques pel que fa a les vivendes, espais verds.... La majoria de població és
fruit de les migracions dels anys 60 i receptora de població immigrant (Magrib,
Amèrica del Sud, Àsia...).

Els menors són els receptors passius de tota aquesta problemàtica. Això
comporta problemes escolars de retard, absentisme, falta de motivació, deserció. La
problemàtica s’agreuja des de la primera infància.

Aquesta població vindria definida per alguns dels següents trets o
característiques:
- Atur perllongat per la dificultat de trobar feina (manca de formació,
d’hàbits...)
- Treballs submergits (confecció, neteges i venda ambulant sense permís) i
marginals (recollida de cartrons i ferralla, mendicitat, venda d’objectes
robats, tràfic de drogues...)
- Baix nivell d’instrucció.
- Habitatges precaris i sense subministraments mínims.
- Manca de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques.

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


- Problemes de salut mental
- Situacions de maltractaments físics i psicològics.
- Consum de drogues i tota la problemàtica social que d’aquesta se’n deriva
- Dificultats en les relacions personals i en les habilitats socials.
- Famílies monoparentals (mares solteres o separades).
- Famílies nou vingudes (sense permís de residència ni de treball,
desconeixement de la llengua, manca de relacions socials, etc.)
- Temes pendents amb la justícia. Ingrés en presons. Consum de drogues i
tota la problemàtica social que d’aquesta se’n deriva.

A l’inici, la línia de treball del Centre Sant Jaume va anar encaminada a
treballar amb els menors que vivien dins aquest context. Amb el pas dels anys s’ha
anat perfilant una intervenció que engloba el conjunt del nucli familiar fent un
abordatge integral de la situació i treballant tant amb els menors com amb els adults
que hi conviuen.

Analitzant aquesta tipologia de població les necessitats paleses són múltiples
però els projectes que es duen a terme al Centre intenten focalitzar la seva àrea
d’actuació prioritzant l’educació integral dels menors per tal que puguin dur a terme
totes les seves activitats quotidianes de la manera més normalitzada possible i amb
el recursos socials i personals adients. De la mateixa manera, es va prioritzar el
treball amb les famílies per tal de potenciar l’èxit de la integració social d’aquests
menors. Paral·lelament s’està atent i es duen a terme projectes en col·laboració amb
altres entitats per donar resposta a realitats emergents on cal una intervenció sòcio-
educativa.

2.4.QUÈ PRETENEM
“Tothom -infant, adolescent o adult- ha de poder gaudir d’una formació que doni
resposta a les seves necessitats educatives fonamentals. Aquestes necessitats fan
referència tant a les eines essencials d’aprenentatge com als continguts educatius
fonamentals que l’ésser humà necessita per viure i treballar dignament, per participar

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


plenament en el desenvolupament, per millorar la qualitat de la seva existència, per
prendre decisions pensades i per continuar aprenent”.

Article 1.1 de la Declaració mundial sobre l’educació per tothom i Marc d’acció per a
respondre a les necessitats educatives fonamentals 1990.

Entenem per educar, acompanyar cada noi/a a descobrir, despertar, enfortir el
potencial creador que cadascú porta a dins.

Sabem que eduquem des de la nostra identitat, molt més pel que som que pel que
diem. Podem dir que eduquem amb el que diem quan no diem res, amb el que
ensenyem quan no donem continguts. Eduquem amb el nostre estil de vida, amb la
nostra actitud, en definitiva amb la nostra vida.

L’educació en el nostre context demana un equilibri entre integració en els àmbits
socials existents, família, ambient ... etc. i crítica dels mateixos àmbits. Si sols
integréssim educaríem per a la continuïtat i el conservadorisme. Si sols critiquéssim
col·laboraríem a fer persones automarginades, impotents en front del mal que
domina en moltes dimensions de la societat.

El mateix sistema educatiu condueix el col·lectiu amb qui treballem, molts cops a
situacions d’exclusió. El nostre projecte, el nostre ideari, té sentit si ajudem a les
persones a sortir d’aquesta situació. Ja ara, i més en el futur, els exclosos ho seran
més per no tenir accés a la cultura i educació que per qüestions econòmiques.

Seguint l’esquema dels “Quatre pilars de l’educació” proposat per J. Delors volem
presentar el nostre Ideari:

Aprendre a conèixer
És l’aprenentatge orientat cap el domini dels instruments del coneixement: treballant
l’atenció, entrenant la memòria i exercitant el pensament. Aquest tipus
d’aprenentatge ha de possibilitar un desvetllament de la capacitat intel·lectual i

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


hauria de despertar interès per comprendre, conèixer i descobrir el propi entorn
estimulant alhora un sentit crític.

És fonamental que prioritzem el desenvolupament del llenguatge verbal que els
permeti una integració i comprensió del món que els envolta. Aquest
desenvolupament ha de possibilitar una adquisició d’altres aprenentatges i
estructures del propi pensament.

És important partir de la comprensió de la realitat més propera i concreta, així per la
progressiva ampliació d’aquest entorn, poder arribar a conceptes més abstractes i
més allunyats. Si aquest aprenentatge es fa de manera correcta el procés d’aquesta
persona podrà continuar al llarg de la vida.

Aprendre a fer
Posar en pràctica els coneixements els permet ser competents a dos nivells:
Amb la qualificació tècnica, és a dir, que aprenguin a partir de l’experiència i la
manipulació. Treballar el gust del treball ben fet, per l’exigència de la pròpia
superació i trobar sentit a l’adquisició de noves competències tècniques.

I amb la qualificació personal, ensenyant les aptituds pel treball en equip, la
iniciativa, el compromís personal, la capacitat per dialogar i comunicar, saber
resoldre conflictes, etc. en definitiva treballar les relacions humanes.

Aprendre a viure junts
Ajudar a la descoberta progressiva de l’altre a partir del descobriment de la pròpia
persona. Això comporta reconèixer l’altre, descobrir-lo, ser capaç de posar-se en el
seu lloc, de dialogar.

Ajudar a la resolució pacífica de conflictes, a partir del diàleg i l’intercanvi
d’arguments. Facilitant actituds d’empatia i assertivitat. El Centre vol proporcionar
vivències i experiències positives de compartir i col·laborar com vehicle per
promoure una visió justa del món tot treballant i desenvolupant les habilitats socials i
cognitives dels nois i noies.

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Aprendre a ser
És el desenvolupament global de la persona, promovent un pensament autònom i
crític. Hem de facilitat referències que permetin comprendre el món canviant que els
envolta perquè siguin protagonistes de la seva vida.

L’autonomia en pensar i decidir pel seu compte ha d’anar acompanyada del cultiu
del sentiment, la imaginació i la creativitat per arribar a la realització de l’ésser humà
lliure.

Aquest és un procés educatiu que comença en l’autoconeixement on caldrà treballar
l’autoestima per aconseguir una imatge realista i positiva d’un mateix, per valorar el
que som i el que tenim.

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


2.5.RECURSOS MATERIALS, FUNCIONALS I HUMANS
La Fundació Carles Blanch ofereix, a través del Centre Sant Jaume per poder donar
resposta a la realitat que l’envolta i des dels pilars del seu ideari es planteja dur a terme els
següents projectes.

• Centre obert
Dirigit a nois/es d’ entre els 5 i els 16 anys en situació de risc social.
Realitzar una tasca educativa i preventiva.
Derivats pels serveis socials de Càritas i l’Ajuntament de Badalona.

• Alternativa a l’absentisme
Dirigit a nois/es de primer cicle d’ESO amb un absentisme crònic.
Facilitar una mínima formació bàsica tant personal com de continguts.
Derivats per l’IES Eugeni d’Ors de Badalona.

• Formació per treballar a les llars.
Dirigit a dones immigrants sense papers.
Formar per facilitar l’entrada en el servei domèstic, a l’acompanyament de la gent gran,
tenir cura de nens...
Derivats per Càritas i altres Institucions.

• Acompanyament i inserció laboral.
Nois/es que han deixat el Centre.
Acompanyar la seva inserció laboral, ser “punt de referència” en aquest nou camí que
emprenen sovint tot sols.

RECURSOS CSJ
Recursos Infrastructurals

Local i infrastructures.
Ubicat al barri del Gorg de Badalona en el carrer Tortosa núm.33, el local té dues
plantes. Plànol del centre:

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


S a la I n f o r m à tic a
T e rra ssa
S a la S a la
12m 2 18m 2

P a s - d is tr ib u id o r

C u in a S a la S a la D e s p a tx
S a la M e n ja d o r 16m 2 15m 2 17m 2 14m 2
P a ti 45m 2
100m 2 A ccés
P a s - d is tr ib u id o r
L a v .a d a p ta t

Material
El centre disposa del material propi per les tasques que desenvolupa, ja sigui amb
material no fungible (jocs i joguines, material didàctic, material informàtic,
fotocopiadora, telèfon, utensilis cuina, ...) com fungible (material d’oficina, de tallers,
pel reforç escolar, ...).

Recursos Humans
Organigrama.
El Centre Sant Jaume està composat per diferents professionals, figures educatives
i/o agents que intervenen en el funcionament del mateix.

REVISIÓ 2009?

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18



Patronat

Director/a

Coordinadora/r projecte

CENTRE UEC SUPORT AULA
OBERT ABSENTISME ESCOLARITZACIÓ OBERTA

Responsable Responsable Responsable
Equip de
Voluntaris i altres voluntaris/es
Equip agents d’intervenció
Equip
d’Educadors/es · acció directa Centre Centre Centre
d’Educadors/es
· acció indirecta Escolar Escolar Escolar

Grup Grup Grup Grup Grup Grup
d’edat d’edat d’edat d’edat d’edat d’edat

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Funcions.
Coordinadora del Centre Sant Jaume:
- Garantir que tots els projectes estiguin en la línia del Projecte del Centre
Sant Jaume.
- Ser el vincle entre els projectes i la Fundació Carles Blanch i el Col·legi Sant
Ignasi.
- Mantenir les relacions amb l’administració i altres institucions vinculades en
l’àmbit.
- Responsable de la tramitació de subvencions i/o convenis amb
l’administració i/o altres entitats.
- Coordinar els diferents projectes del Centre Sant Jaume:
· reunions periòdiques amb tots els educadors del centre.
· vetllar per la formació permanent dels educadors.
· avaluació de la tasca realitzada per tot l’equip.
· selecció del personal.
- Elaboració i supervisió del pressupost del Centre Sant Jaume.
- Responsable de l’àrea de voluntaris: noves entrades, recerca, informació,...
- Responsable del màrqueting del Centre Sant Jaume.
- Supervisar les diferents àrees de responsabilitat del Centre Sant Jaume.

Responsables dels projectes d’intervenció concrets:
- Assumir i mantenir la línia educativa i pedagògica del Centre Obert Sant
Jaume:
· coordinar les reunions de l’equip del centre obert.
· vetllar perquè la programació (centre, grupal, PEI...) , desenvolupament i
avaluació (informes, memòries...) del treball educatiu es porti a terme.
· revisar l’elaboració dels informes socials, memòria i PEI.
· vetllar per a que totes les accions que es portin a terme vagin en la línia
del que marca el Projecte Educatiu.
- Representar al centre obert a les instàncies oportunes.
- Garantir el traspàs de tota la informació al Coordinador/a del Centre Sant
Jaume.
- Supervisar les tasques del quotidià (ordre, compres...).

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


- Garantir el traspàs d’informació i acompanyament de les noves
incorporacions a l’equip del centre obert.
- Recolzar la figura de l’educador en situacions o moments que es valori com
a necessari.

Educadors socials:
- Responsables d’un grup d’edat.
- Oferir un model adult de referència.
- Potenciar pautes de conducta que afavoreixin la socialització dels nois i
noies.
- Desenvolupar la funció tutorial.
- Assumir el contactes necessaris amb les famílies dels seus tutorats.
- Treballar coordinadament amb la xarxa social.
- Coordinar i vetllar per una correcta integració dels voluntaris en la dinàmica
del grup i en les tasques assignades.
- Formar part activa de l’equip educatiu del centre obert i del Centre Sant
Jaume.
- Atendre el funcionament de les Àrees de responsabilitat que li siguin
assignades.
- Programació, desenvolupament i avaluació de les accions que es realitzin,
en la línia que marca el projecte educatiu. Del grup referent en concret i del
centre en general.

Voluntaris:
- Recolzar la intervenció dels educadors.
- Realització de les tasques assignades.
- Participar en l’avaluació de les activitats i espais de centre obert.

Altres agents de la intervenció:
Alumnes en pràctiques universitàries (d’educació social, psicopedagogia...) o
de Mòduls d’Acció Social.

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18


Àrees de Responsabilitat
Cada membre de l'equip pedagògic assumeix les àrees assignades. Aquestes
són distribuïdes per l'equip seguint criteris d'operativitat.

• Àrea d’Economia Diària
• Àrea Voluntaris
• Àrea Comunicions
• Àrea Ludoteca
• Àrea Informàtica
• Àrea de xarxa del barri
• Àrea de material
• Àrea d'alimentació i neteja
• Àrea de manteniment

c/Tortosa 33
08918 Badalona
Telf. i Fax: 93.383.33.18

• Àrea d’Economia Diària
Objectius:
- Portar el control de la caixa petit del centre.
- Coordinar la comptabilitat amb Sant Ignasi.
- Fer supervisó del pressupost.
Funcions:
- Control de l’economia diària.
- Facturació petita

• Àrea Voluntaris
Objectius:
- Buscar nous voluntaris.
- Fer un seguiment del voluntaris del centre.
- Coordinar els voluntaris cuina i neteja
- Vetllar per oferir una formació.
Funcions:
- Recerca de voluntaris i de formació adient per ells.
- Seguiment i coordinació dels voluntaris del centre.

• Àrea Comunicacions
Objectius:
- Informar a voluntaris, famílies, noies i noies,...del que es pugui ser
necessari.
- Actualizar les dades.
- Suport al màrqueting del centre.
Funcions:
- Elaboració de documents i mecanismes necessaris per transmetre
informació.
- Actualizació de les dades de les famílies, voluntaris, recursos,...

• Àrea Ludoteca
Objectius:
- Classificar els jocs.
- Tenir cura de la conservació dels jocs.
- Renovar els jocs.
Funcions:
- Classificació, ordre i manteniment dels jocs.

• Àrea Informàtica
Objectius:
- Tenir cura de la conservació de la sala i l’equip informàtic.
- Fer els contactes amb el servei de manteniment informàtic.
- Crear i actualitzar un guia de l’usuari específica pel centre.
Funcions:
- Manteniment i conservació dels ordinadors.
- Creació i actualització de la guia de l’usuari.

• Àrea de xarxa del barri

Objectius:
- Recerca informacions sobre les activitats que es realitzen al barri.
- Participar de les activitats adients, que s'ofertin al barri.
Funcions:
- Coordinació amb altres recursos de la zona.
- Informar a l'equip de les activitats.
- Elaborar llistat de recursos amb adreces, telèfons i horaris.

• Àrea de material
Objectius:

- Garantir que hi hagi el material pedagògic, didàctic, d'oficina, farmaciola i
manteniment necessari.
- Mantenir l'ordre general del material.
Funcions:
- Realitzar l'inventari del material.
- Coordinació amb els voluntaris que assumeixin tasques relacionades amb
aquesta àrea.

• Àrea d'alimentació i neteja
Objectius:
- Garantir el compliment de la normativa referent a la cuina i neteja.
- Oferir una dieta variada i equilibrada.
- Coordinar-se els voluntaris que realitzin tasques relacionades.
- Garantir que hi hagi el material d'alimentació i neteja necessaris.
- Vetllar per l'ordre dels espais on es guardi material d'aquesta àrea.
- Tenir el carnet de manipulador d'aliments les persones responsables
d'aquesta àrea.
Funcions:
- Programació de la dieta de berenars i sopars.
- Elaboració de la llista de comanda d'aliments, material de neteja i estris
de cuina i neteja que calgui reposar.
- Organització de l'emmagatzematge dels aliments i del material de
neteja.
- Coordinació amb els voluntaris i/o entitats que assumeixin tasques
relacionades amb aquesta àrea (compra, banc d’aliments, neteja...).

• Àrea de manteniment

Objectius:
- Garantir que les instal·lacions del centre estiguin en bon estat.
- Vetllar per que hi hagi el material necessari referent a aquesta àrea.

- Coordinar-se amb els voluntaris i/o professionals que duguin a terme
tasques d'aquesta àrea.
Funcions:
- Contacte amb els professionals que facin tasques referents a aquesta
àrea.
- Elaboració d’un llistat d'adreces i telèfons necessaris per les
reparacions.
- Control de garanties i contractes amb companyies i empreses (llum,
gas,...).

3.PEC CENTRE OBERT SANT JAUME
3.1.INTRODUCCIÓ
Una de les opcions que té la Companyia de Jesús, és la profunda preocupació
pels pobres i menystinguts de la nostra societat. Amb la intencionalitat d'ajudar
a aquest sector de població i amb motiu de la celebració del centenari del
Col·legi Sant Ignasi, es decideix endegar un projecte social que sigui un signe
materialitzat de solidaritat per part de la seva comunitat educativa.

Un projecte social, que sorgeix i té sentit en tant que la comunitat educativa,
formada per: alumnes, pares de família, professors i personal de l'escola,
antics alumnes i Companyia de Jesús, és sensible vers els infants més
desafavorits i s'implica en poder oferir una alternativa real perquè puguin optar
a una vida més digna.

Es considera com a primordial poder fer un recurs per infants en situació de
risc, que sigui complementari de la tasca d'altres institucions que es dediquen
específicament a aquest camp, i que coneixen més d'aprop les necessitats
reals. Es demana assessorament a Càritas Diocesana de Barcelona, on
valoren que Badalona seria un dels llocs on més falta faria un equipament per
a infants. Es pren com a model els Centres de Dia d'Acció Educativa que
funcionen a Càritas, i s'utilitza la seva documentació com a font d'informació.

Aquest recurs es fonamenta en el treball complementari entre els professionals
i els voluntaris de la comunitat educativa de Sant Ignasi, els quals col·laboren
tant en l'atenció directa als infants, com en totes les altres tasques d'atenció
indirecta que fan possible el funcionament del centre.

El Centre Obert Sant Jaume, es situa en el propi medi on viuen els menors que
hi assisteixen, amb una intervenció individualitzada i continuada, que permet
donar a infants en situació de risc social, unes pautes i uns models de

referència estructuradors, ajudant-los a ser crítics amb la seva realitat i a
descobrir i potenciar tot allò de positiu que té la mateixa, facilitant-lis un
correcte desenvolupament personal, relacional i social.

3.2.JUSTIFICACIÓ
Des de Càritas se'ns informa que una de les zones que estan més mancades
de recursos en relació a les necessitats d'atenció de la infància i adolescents
en risc és Badalona. El servei de la Secció Territorial Barcelonès Nord de
Càritas Diocesana de Barcelona facilita l' estudi que s'ha realitzat sobre la
població amb la que treballen. Tot seguit en transcrivim alguns apartats:

3.2.1.Aspectes generals de la població de Badalona
"El municipi de Badalona té una superfície aproximada de 2000 Ha. Està
dividit en 34 barris. Segons el cens de 1990, la població és de 225.0000
habitants. Els districtes amb major densitat de població són els de Llefià,
Sant Roc, Lloreda i La Salut. La majoria d'habitants d'aquests barris
provenen de la immigració de la dècada dels 60.

Segons un estudi de l' Àrea de serveis socials de la Diputació de Barcelona
de l'any 1990, afirma que a la província de Barcelona les zones amb un
grau de necessitat social més elevat se situen a les fronteres nord i sud de
la ciutat de Barcelona.

Pel que fa als menors d'edat, nens/es entre 0-14 anys n'hi ha 57.898 que
representen un 25,9% de la població. D'aquests, 15.000 tenen menys de 4
anys.

A la franja compresa entre els 15-19 anys, hi ha un total de 19.000
persones. D'aquestes, 400 estan casades de dret.

Del total de la població major de 16 anys, un 6% són analfabets i un 24%
no tenen certificat d'estudis primaris.

Els barris amb l'índex més elevat d'analfabetisme es troben a la perifèria de
Badalona (barris de Lloreda, Llefià , Sant Roc). Hi ha un alt percentatge
d'atur i les taxes més altes es concentren en les edats més joves,
concretament en el grup de 16-19 anys.

Així doncs, citant el mateix estudi, aquestes poblacions assoleixen els
pitjors índexs d'atur, analfabetisme i renda familiar disponible, per citar-ne
tres dels més importants. Les zones amb un percentatge més alt de
població infantil es localitzen al marge del riu Besòs i més concretament al
municipi de Badalona".

3.2.2.Problemàtica detectada des del Centre
"La problemàtica que presenta aquesta població és molt diversa: gent que
fa molt de temps que està a l'atur, dificultats per trobar la primera feina,
drogues i tota la problemàtica social que d'aquesta se'n deriva, els treballs
submergits (sobretot en el camp de la confecció i venda ambulant sense
permís) i marginals recollida de cartrons i ferralla, mendicitat, venda
d'objectes robats, tràfic de drogues...). Pel que fa a la problemàtica familiar,
des dels serveis socials de Càritas i Ajuntament de Badalona s'han detectat
famílies amb greus discapacitats socials. L'atur perllongat, les dificultats
dels joves per trobar la primera feina, el problema de la droga, les
maternitats prematures, són factors que agreugen encara més aquestes
situacions. Es tracta de famílies, sovint dones soles amb càrregues
familiars, moltes d'ètnia gitana, magrabís, algunes d'analfabetes i amb
recursos econòmics i humans insuficients.

Ens trobem també amb un col·lectiu de famílies en què les mares són molt
joves, que no han rebut una escolaritat regular. Han tingut els fills de molt

joves, gairebé en l'adolescència, generalment sense la preparació ni la
maduresa suficients per poder donar als fills l'atenció necessària i
adequada.

Hi ha dificultats d'abordatge d'aquestes situacions, sobretot a nivell
individual, perquè són famílies que acostumen a crear dependència dels
serveis socials i tenen tendència a viure d'això, sense modificar actituds.
Posen molt poc de la seva part per sortir-se'n de la situació.

Pel que fa a la infància, els nens són els receptors passius de tota la
problemàtica fins ara exposada, això comporta que ens trobem amb nens
amb problemes escolars de retard, absentisme, falta de motivació, deserció
(infants que deixen l'escola un cop acabada la Primària, normalment són
nenes que s'han de fer càrrec dels seus germans petits). També s'han
detectat nois/es hiperactius o al contrari, nois/es amb manca d'estimulació.
La problemàtica s'agreuja a la primera infància.

Malgrat la situació descrita, actualment existeixen pocs recursos en els
Serveis Socials de Badalona pocs programes públics que contemplin l'
acció preventiva envers la població infantil, tot i el risc evident en que es
troba un elevat nombre d'aquesta població.

3.3.POBLACIÓ DESTINATÀRIA
Edats compreses entre els 5 i els 16 anys. Seran provinents de famílies ateses
als serveis socials de la Secció Territorial Barcelonès Nord de Càritas a
Badalona (majoritàriament beneficiàries del PIRMI) i dels serveis socials
d'Atenció Primària de l'Ajuntament.

El gruix de població menor d’edat de Badalona, segons dades del 2002, se
situa al voltant de 45.552 habitants. D’aquests 16.904 viuen als barris on el

Centre Obert Sant Jaume incideix (Sant Roc, Llefià, La Salut, Artigues, El
Congrés) el 37’1% de la població menor d’edat.

Dins aquesta població els destinataris als quals va dirigit el centre obert, la
població diana, és la infància més vulnerable, aquells infants i adolescents
amb fragilitats, risc o maltractament social. Inserits en un ambient sòcio-
familiar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els
dèficits socials que conflueixen en la seva realitat, fan preveure l’emergència i
el desenvolupament de conductes asocials, i on cal potenciar els aspectes
positius.

Una descripció general de les característiques de les famílies d’aquest tipus
de menor poden ajudar a trobar elements per entendre les actituds i
comportaments del menor:
- Conflictes conjugals crònics, separacions, successius matrimonis o
aparellaments
- Fills de parelles diferents
- Absència temporal o permanent d’un o ambdós progenitors
- Mort d’un o ambdós progenitors
- Història familiar amb maltractaments i abandonaments
- Problemes sòcio-culturals: analfabetisme, famílies nombroses, situació
d’il·legalitat al país, immigració,...
- Desarrelament de la família del seu entorn comunitari
- Famílies nou-vingudes amb dificultats econòmiques i desarrelades de la seva
realitat.
- Problemes econòmics: atur perllongat, feines precàries...
- Dependència d’institucions d’ajut social
- Problemes personals del pare o de la mare: trastorns de caràcter a nivell
intel·lectual, personalitats molt febles o insegures, dependència de les drogues
i l’alcohol, delinqüència, incapacitats d’organització domèstica, hàbits negatius.

- Nivell cultural dels pares molt baix, que no proporcionen una formació bàsica,
estímuls ni inquietuds intel·lectuals, hàbits de cultura, ajuda ni orientació en
temes escolars, recolzament positiu...
- Actituds negatives dels pares vers els fills: autoritarisme, despreocupació,
excessiva llibertat, irresponsabilitat, proteccionisme excessiu, incoherència,..
- Conductes inadaptades

Generalitzant, el perfil d’aquests menors, entenent com a perfil tant la seva
persona com el que l’envolta més directament ( la família i l’escola), quedaria
recollit dins aquests aspectes:
- Dificultats de relació i comunicació.
- Manca de judici ètic, manca de límits en les seves actuacions.
- Incomprensió de la norma.
- Demanda contínua d’atenció i intent de destacar davant dels altres.
- Baixa tolerància al fracàs i la frustració.
- Immediatesa, no tenen capacitat d’espera
- Poca capacitat empàtica i assertiva.
- Baix nivell d’autoestima i pobre concepte d’ells mateixos.
- Risc de caure en conductes predelictives
- Alteracions i canvis d’humor i estat d’ànim.
- Situacions de maltractaments físics i psicològics
- Manca d’hàbits alimentaris i d’higiene

Analitzant el perfil escolar:
- Manca d’hàbits de treball i estudi
- Falta d’atenció i concentració
- Inconstància reiterada, incapacitat d’acabar una feina sense una motivació
constant
- Poca memòria per falta d’estimulació
- Llenguatge poc elaborat, immadur i sovint estereotipat
- Falta de raonament abans i desprès de l’acció

- Dificultat per accedir al raonament abstracte
- Nivell escolar baix
- Absentisme parcial o abandonament dels estudis
- Manca d’èxit escolar o múltiples repeticions de curs
- Problemes de disciplina i d’adaptació a l’escola
- Rebuig a l’escola, poca motivació vers l’aprenentatge
- Dificultat per adquirir i consolidar aprenentatges.

Necessitats que es deriven d’aquesta realitat i priorització:
- Recolzament escolar per compensar desigualtats.
- Acompanyament i prevenció de situacions de risc socials o desadaptació
social.
- Detecció d’abusos i/o maltractament.
- Detecció de situacions de desemparament i abandó.
- Treballar la manca d’hàbits de relació.
- Reconduir situacions de conflicte. Donar eines per a resoldre els conflictes
de manera assertiva.
- Espais de teràpia psicològica per poder treballar baixa autoestima i pobre
concepte de si mateix.
- Garantir els àpats i hàbits alimentaris.
- Tenir un espai normalitzador i amb referents adults.

3.4.OBJECTIUS DEL CENTRE OBERT
L'objectiu darrer del Centre Obert, és capacitar al menor per una inserció crítica
en la societat. Per assolir-ho, el projecte es fonamenta en els següents
objectius generals de centre en relació als infants:

- que esdevinguin conscients i protagonistes de la seva pròpia història i
situació.
- que coneguin i siguin crítics amb la seva realitat.

- que puguin afrontar de manera autònoma i crítica les opcions que al llarg de
la vida hagin de perdre.
- que tinguin els recursos personals necessaris per construir el propi projecte
de futur conscients de les seves capacitats i limitacions.

Aquests objectius generals es desglossen en els objectius específics de
centre que especifiquem a continuació:

- que adquireixin les habilitats socials necessàries per a una correcta
circulació social.
- que tinguin una visió positiva d'ells mateixos.
- que siguin responsables de les seves actuacions i de les seves
conseqüències.
- que siguin conscients de la seva situació tant personal com familiar.
- que tinguin els elements necessaris per poder tenir una visió crítica
constructiva de la realitat.
- que mantinguin relacions positives amb les persones que els envolten.
- que tinguin el màxim rendiment escolar que poden donar en funció de les
seves capacitats (latents i emergents).
- que coneguin i s'integrin a les activitats del propi barri.
- que adquireixi un codi de valors basat amb la solidaritat i la cooperació.
- que tinguin cura de la seva higiene i del seu aspecte personal.
- que tinguin un correcte desenvolupament fisiològic.
- que adquireixin els hàbits d'ordre i d'ús de les coses i espais.

Per a la seva consecució, es plantegen els següents mitjans generals de
centre:
- Proporcionar una atenció individualitzada i professionalitzada, reforçada
amb la intervenció de voluntaris. El mitjà principal seran les tutories.
- Potenciar els recursos personals dels menor en totes les seves àrees
(creativitat, valors...)

- Vetllar perquè siguin compensades les mancances familiars que
repercuteixen en el menor, en tots els àmbits, potenciant sempre que sigui
possible que sigui la pròpia família qui els cobreixi (treballar la implicació de
la família).
- Vetllar per una correcta evolució escolar, estimulant i potenciant totes les
seves capacitats (coordinació amb els mestres, adaptació del reforç
escolar,...)
- Potenciar els recursos positius (xarxes relacionals, equipaments,
activitats,...) del propi entorn, preservant el menor del contacte continuat
amb aquells espais i persones que considerem negatius pel seu correcte
desenvolupament.
- Fomentar un codi de valors basat en el respecte, la llibertat, l'autonomia i la
solidaritat (el puntal bàsic serà el mestratge, educació per imitació, basada
en l'exemple dels propis adults).

• Donar suport, estimular i potenciar l’estructuració i el desenvolupament de
la personalitat del menor.
• Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies.
• Acompanyar i orientar les famílies en els processos educatius que afecten
els seus fills i filles.
• Prevenir les situacions de risc social. ( i de ruptura amb la família i l’escola).
• Compensar dèficits socioeducatius.
• Adquirir aprenentatges i competències.

Inspirats en el principi de Prevenció el centre obert actua en dos nivells:
L’Acció Comunitària:
El Centre Obert Sant Jaume manté una forta vinculació amb l’entorn on
desenvolupa la seva acció, amb una estreta relació amb la realitat física i social
que l’envolta, i es caracteritza per educar en el propi medi. Fent-se present en

els processos, dinàmiques i realitats que afecten els nois i noies i les seves
famílies.
L’Acció Socioeducativa. Des de:
- L’educació activa: entenen a l’infant com a subjecte del seu procès,
respectant les fases de la seva pròpia evolució.
- L’educació integral: com a procés que afavoreix i posa a disposició de
l’educant els elements necessaris per assolir un grau òptim de maduresa
com a persona i membre actiu de la societat, treballant tots els àmbits del
menor: físic, psíquic, afectiu, social i cultural.
- L’educació Intercultural: afavorint la convivència i la relació entre les diverse
cultures.
- La Coeduació: educant en condicions d’igualtat d’oportunitats entre nois i
noies, amb l’objectiu que creixin en el respecte i la valoració mútua.
- L’Educació en valors: com la demòcracia, la tolerància i el respecte i la
valoració de la diversitat i les diferències d’opinions, opcions i orientacions
personals.

La tasca educativa es desenvolupa mitjançant programes socioeducatius que
tenen en compte les dimensions dels nois i noies, atenent a les seves
necessitats, havent-hi els següents:
- Educació per la Salut: en els hàbits d’higiene i salut normalitzats, així com
l’ajut a les famílies a cobrir les necessitats bàsiques de salut i higiene quan
sigui necessari. Es concreta en
- Suport al procés d’escolarització: potenciant l’escolarització i l’adequada
formació acadèmica, tot fent un seguiment dels nois i noies i incidint en
aquells aspectes, al nostre abast, que ho possibilitin. Es concreta en fer
reforç escolar, coordinació amb les escoles i instituts i mediació amb
aquests.
- Competència social: treballant el desenvolupament d’habilitats socials de
comunicació i de relació amb tercers i el foment del descobriement i

assumpció de valors socials, així com d’habilitats i competències cognitives
per a dur-lo a terme. Es concreta en
- Dinàmiques de participació: de les persones implicades en els seu propi
procés de canvi. Formant persones en la seva dimensió social i en el
foment de la ciutadania. Concretant-se en les assembles, el Consell de
Participación dels Infants de l’Ajuntament de Badalona,...
- Eduació en el lleure i esportiva: mitjançant tècniques pròpies de
l’educació en el lleure i l’esport, realitzants tallers, jocs cooperatius,
activitats esportives, ludoteca,...
- Atenció a les famílies: amb el compromís, de manera activa, de la família
en el mateix procés de millora i en l’educació i satisfacció de mancances
dels fills. Es concreta en les entrevistes periòdiques, el contacte diari, l’espai
mensual de dinàmiques familiars...
- Formació prelaboral: la facilitació i el recolzament de la formació
prelaboral, en l’aspecte teòric i pràctic i la inserció laboral dels joves majors
de 16 anys que no desitgin continuar els estudis. Fent

3.5.LÍNIA PEDAGÒGICA I METODOLÒGICA
Està duplicada, però cal que estigui així!!!
5. Línia metodològica

Actuació basada en la participació i implicació del noi/a com a protagonista actiu del
seu desenvolupament. L'educador ajuda al noi/a en aquest procés autoestructurant. Li
ofereix el temps i l'espai necessaris per poder reflexionar, potencia les seves capacitats, i
introdueix nous elements que enriqueixen el seu bagatge personal, i que l'incentiven a ser
més autònom en les seves decisions i en l'organització de les seves actuacions.

Per a que aquest procés autoestructurant sigui positiu, el noi/a s'ha de sentir segur d'ell
mateix, i trobar en el centre un clima de confiança. El noi/a ha de saber que s'és honest
amb ell i que pot comptar amb el recolzament dels adults. Mitjançant una relació
afectuosa i de respecte, contribuïm a la construcció d'una imatge positiva de si mateix.

5.1 Principis metodològics

5.1.1 Pedagogia del quotidià

Els nois/es amb els que intervenim sovint es troben amb dificultats per a poder
relacionar-se amb altres persones, que no siguin les del seu entorn més immediat, i per a
accedir als recursos "normalitzats" del seu barri. La nostra actuació s'emmarca en el
quotidià com a context referencial. Dintre d'aquest marc l'educador medià entre el noi i el
seu entorn. La relació quotidiana, afectuosa i acollidora, junt amb la continuïtat i
l'estabilitat de la nostra intervenció, permeten que el noi/a descobreixi i visqui noves
formes de relació, i possibilita una reestructuració de les pautes de conducta, i
posteriorment poder fer una extrapolació en els altres àmbits de la seva vida. Ha de sentir
la necessitat i entendre un seguit de normes, hàbits, habilitats socials,...que considerem
importants per poder conviure en societat, però cal que les visqui dia a dia, per a conèixer-
les, entendre-les i incorporar-les.
Un espai pautat i emmarcat on el nois/es se sentin segurs i puguin desenvolupar-
se íntegrament. Una estructura horària limitada però flexible que els ajudi a organitzar-se
i estructurar-se en les diferents tasques i/o activitats que realitzen. Un ritme adequat i
adaptat a cada edat i procés sense perdre de vista els objectius que cal aconseguir o
treballar. Un acompanyament i seguiment en els diferents espais (joc, reforç, dutxes,
sopar...) que ajudi a treballar l’autonomia i la responsabilitat personal.

5.1.2 La relació educativa

La relació educador - menor. La transmissió de valors.

L'educador pretén esdevenir un model referencial important pel menor, l'educació per
imitació és una eina important de transmissió de valors. L'educador transmet amb la seva
actitud i les seves actuacions una manera de fer. Donant elements perquè sigui crític.
Serà bàsic posar el nostre punt de mira en el com actuem i fer-ho amb coherència.

Per assolir aquests aspectes, és necessari un treball individualitzat en el que el subjecte
es senti únic i diferent a la resta, que tot i formar part d'un grup, se'l reconeix i ajuda com a
persona. Acceptant les seves característiques personals, el ritme de desenvolupament,
els interessos i les necessitats, tenint en compte que aquestes característiques són
dinàmiques i canviants.

La relació tutor-menor

La tutoria és una de les eines bàsiques de la intervenció socioeducativa, i permet donar
una atenció individualitzada. Cada educador assumeix les tutories dels nois del seu
grup. El tutor manté un seguiment i una relació personalitzada i individualitzada amb cada
un d'ells dels quals és tutor, permetent trobar un espai propi amb un adult que l'orienta,
recolza, escolta i l'ajuda a prendre les pròpies decisions. L’educador-tutor és el referent
per al menor i ha de facilitar en tot moment espais on el menor se senti acollit i acceptat.
Paral·lelament és imprescindible un bon nivell de coordinació i entesa entre tots els qui
intervenen en atenció directe, per poder oferir dins de la riquesa de la pluralitat de
caràcters, un model de persona coherent amb la línia del projecte.

La relació grup-menor

El grup, en tant que s'hi estableixen unes relacions afectives i que el menor necessita
sentir-se valorat dintre d'aquest, és també un punt de referència important. La manera
en que el grup aprèn a resoldre els problemes, les decisions consensuades, els diàlegs a
les assemblees, són entre d'altres, part integrant del procés d'aprenentatge d'habilitats
socials, necessàries per a la convivència en societat.

Pels nens més petits, la relació privilegiada, és la que estableix amb l'adult, però en la
mesura en que el nen creix, va adquirint més importància el grup d'iguals. S’ha de
treballar perquè el grup sigui un espai de convivència positiu per a tots els membres on
l’educador fa de mediador entre ells i alhora permet que les relacions es donin de forma
natural i espontània. L’èxit de les relacions que estableixin els nois i noies dins el seu grup
poden ajudar a extrapolar-les a altres contextos.

5.1.3 Mediació

En tant que treballem en el medi, podem incidir en aspectes del mateix, per això cal
conèixer i respectar, i ser molt prudents quan confrontem al menor davant de la seva
realitat.

- Família

Generalment són famílies amb un baix nivell de comunicació, negligents, segons el nostre
punt de vista, en la cura dels seus fills, i que no potencien ni estimulen les capacitats
d'aquests, amb una tendència a veure només allò negatiu que tenen. Cal tenir en compte,
que sovint són pares que han viscut situacions semblants o pitjors, mancats d'estímuls i
poc valorats. La nostra mediació es basa en potenciar tot allò positiu que tenen, en
acostar-los a la realitat dels seus fills i les seves necessitats, en afavorir la comunicació
entre ells, des de la comprensió per ambdues bandes de la seva situació Periòdicament
es realitzaran reunions dels educadors-tutors amb cada una de les famílies. La nostra
posició privilegiada de mediadors entre els diferents contextos on es mou el noi/a han de
ser una eina que permeti implicar a les famílies en l’educació i desenvolupament dels
seus fills, evitant, en la mesura del possible, ser protagonistes secundaris d’aquest procés
com molt sovint estan acostumats a ser.
Des del centre es valora molt important el treball d’acompanyament a les famílies i el
recolzament en l’educació dels seus fills per això els educadors han de prioritzar
l’oferiment d’espais i moments on compartir els neguits, dubtes, informacions... sobre els
seus fills i filles. Alhora el Centre Obert ofereix un espai mensual de dinàmiques
familiars on pares, mares i educadors treballen al voltant d’un tema central relacionat
amb l’educació i desenvolupament dels nois i noies. És un espai d’intercanvi i
coneixements de la realitat infantil que ajuda tant als professionals com als pares i
mares.

- Escola

La manca d’èxit escolar és un dels greus problemes que pateixen aquests menors, a
nivell acadèmic i sovint relacional. Donada la importància que aquest factor té en el seu
present i el seu futur, des del Centre Obert es fa una especial incidència en aquest
aspecte, es realitza un seguiment i reforç escolar individualitzat. L’absentisme escolar, el

canvi d’educació primària a educació secundària, la continuïtat dels estudis... són altres
temes importants que cal acompanyar i treballar amb els nois i noies, les famílies i la resta
d’agents. La coordinació amb els centres educatius ha de garantir el treball conjunt
entre els tutors del centre educatiu i els educadors. L’educador ha de facilitar que la
realitat personal del noi/a arribi a l’escola per a possibilitar que es tinguin en compte les
seves particularitats. Hem de treballar per a que els nois i noies tinguis experiències
positives en relació als seus aprenentatges.

- Entorn

L'entorn és el medi en el que conflueixen molt dels agents socialitzadors. El barri, els
grups d'amics, són elements condicionadors de la vida del menor. És l'espai en el que
viu i que possiblement viurà, per tant, hem de donar elements que afavoreixin una
consciència de barri, configurada partint del coneixement i de la crítica constructiva.
L'educador té com a objectiu apropar el menor a d'altres persones i realitats del mateix
barri, que puguin ser facilitadores d'una millor circulació social. Així com també als
recursos del mateix, que el menor conegui i pugui arribar a utilitzar autònomament.

5.1.4 Objectivació de la intervenció

L'educador és l'eix vertebrador de tota l'acció educativa que realitzen les diferents
persones que atenen als menors en el centre obert. Per tal d'objectivar la intervenció es
basa en un esquema bàsic de: observació-anàlisi-interpretació-actuació. L'educador
elabora la documentació relativa al menor, i estableix els criteris d'actuació que unifiquen
la intervenció. L'educador parteix de la visió global que li permet la relació continuada amb
el noi/a, el contacte amb la família, l'observació i reflexió de tots els adults del Centre que
envolten l'infant, i les reunions amb els altres professionals. En base a les observacions,
s'analitza i interpreta els motius, les causes, l'actuació que s'ha fet fins el moment,,,,
d'aquí s'extreuen les conclusions per una posterior actuació més adequada, o validar la
que s'ha fet fins el moment.

Aquest procés circular i de retroalimentació continuada, permet evitar una actuació lineal
(estímul/resposta), i ajuda a mantenir la distància professional òptima.

5.1.5 Treball interdisciplinar o treball en xarxa

És la coordinació i abordatge conjunt amb tots aquells professionals de diferents
disciplines que estan implicats en un mateix cas. És necessària una acció globalitzadora
per la comprensió i coneixement de la situació, així com també per poder donar una
resposta adequada i complementària en les diverses actuacions. El Centre Obert molt
sovint es troba en un posicionament privilegiat que li permet potenciar aquest treball en
xarxa ja que té accés als diferents àmbits del menor i la seva actuació, generalment, no
està condicionada per institucions que el noi/a pot veure com a sancionadores. El treball
en xarxa és la garantia d’una intervenció acurada i exitosa on el noi/a és el centre i les
institucions es marquen la millora de la situació com a objectiu comú.

5.1.6 Procés d’altes i baixes

- Altes
Els menors vénen derivats dels serveis socials de l’ajuntament (EBASP) o de
Càritas Barcelonès Nord, són la porta d’entrada al nostre recurs malgrat la demanda pugui
haver arribat per altres vies: CEIP, IES, EAIA, CSMIJ... sempre derivem a Serveis Socials
per a iniciar el procés. El procés d’entrada s’inicia quan arriba al centre una demanda a
través d’un informe social del menor. L’equip educatiu del centre valora el cas per decidir
si s’accepta o no.
Els criteris que prioritza l’equip per valorar una demanda són:
• la situació familiar i personal del menor (indicadors de risc)
• la situació del grup on hauria d’anar assignat (número de places, moment
del grup...)
• la implicació de la família i del menor.
Quan s’accepta una demanda es poden donar dues situacions:
- el menor entra en el moment en que s’hagi fet la demanda
sigui a l’alçada que sigui del curs
- o es posa en llista d’espera PERSONAL quan sigui possible.
Un cop acceptada la demanda l’equip educatiu del centre obert es reuneix amb
serveis socials per parlar del cas més detalladament, més tard es manté una reunió amb
serveis socials i la família del menor conjuntament on s’explicarà a la família el
funcionament del centre i signarà el contracte de sol·licitud i els acords als quals s’arribin
(dies d’assistència, dutxes, recollides a la nit...).

- Baixes
Existeixen quatre motius pels quals un destinatari del recurs seria baixa del centre:
• Pot donar-se que la família del menor faci la demanda. El pas següent és
informar als serveis socials de referència de la situació i prendre una
mesura.
• Els mateixos serveis socials facin la demanda de baixa.
• El mateix centre obert pot fer la demanda si valora que l’usuari en qüestió
no ha d’estar al centre: per que considera a la família no col·laboradora en
els mínims que l’equip educatiu estableix, o bé perquè no és el recurs
adequat i necessita un altre o bé perquè ja s’han treballat les mancances
que el van dur al centre.
• Per últim, també es dóna el cas d’ingrés en centres residencials o canvi de
domicili, fet que obliga a deixar el recurs.
En general, els grups del centre obert acostumen a ser estables al llargs dels anys.
Els plans de treball requereixen un treball continuat i a llarg termini. En la majoria de
casos les situacions familiars són complexes i crítiques i cal una intervenció més global i
que va més enllà de la feina adreçada als menors.

5.2 Eines d’interpretació

Basades en un esquema bàsic d'actuació de caràcter circular: observació-anàlisi-
interpretació-actuació, que permeti una acció educativa flexible i adaptada el màxim a les
necessitats del menor. Aquestes eines, faciliten la validesa de la nostra acció, en tant que
permeten una actuació posterior més coherent, no basada en la immediates. L'educador

és l'eix vertebrador de la tasca educativa, elabora la documentació partint de tota la
informació rebuda de les persones que atenen als menors.

5.2.1 El Diari
Recull del més significatiu que s'ha observat sobre cada noi/a durant cada dia que
assisteix al centre. El realitza l’educador-tutor del grup.

5.2.2 El dossier individual
Carpeta dossier on es recopila tota la documentació de cada menor. Inclou:

5.2.2.1 Informe Social Familiar (protocol de derivació)
Dades inicials que l'assistent social o educador social que porta el cas facilita a
l'equipament, abans de la incorporació al centre.

5.2.2.2 Projecte Educatiu Individual (PEI)
Cada educador realitza, durant el primer trimestre del curs, el PEI dels seus tutorats. En
aquest es prioritzen els objectius en que es farà especial incidència, així com també els
mitjans, els recursos, els mecanismes d'avaluació a emprar i el termini de temps en que
s'aplicarà cada un d'ells.

Aquest document és la base de tota l'actuació posterior, que tot i ser anual, es revisa
trimestralment per si cal adaptar-lo a noves realitats.

5.2.2.3 Pautes Individuals i Familiars d'Observació de fragilitat, risc i
maltractament (PIFO)
Pauta d’observació d’indicadors per tal de fer un extrapolació objectiva del nivell de
fragilitat, risc o possible maltractament.

5.2.3 Informe social del menor
És un document que ajuda a tenir una visió global dels processos i que pot adreçar-se a la
resta d’agents que treballen el cas. L’informe recull el treball plantejat al PEI del menor i
com s’ha concretat en els diferents àmbits: sòcio-familiar, emocional-relacional, cognitiu-
intel.lectual i sanitari així com una proposta de treball. Dos cops al curs l’educador-tutor
elabora l’informe social del menor on recull l’evolució i moment actual d’aquest.

5.2.4 El Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Document que emmarca tota l'activitat del centre, on es recull la línia pedagògica
metodològica, els objectius més generals del centre i tots els elements organitzatius.

És un document que cal revisar i, si és necessari, modificar a partir de les memòries
anuals i/o avaluacions que es vagin realitzant.

5.2.5 Memòria Anyal

Document que s'elabora al finalitzar el curs, en el qual es revisa i recull tota la tasca
realitzada. Moment en que es valora què cal modificar per optimitzar la nostra intervenció.
Serà l'instrument base pel posterior Projecte Educatiu. La memòria constarà de dues parts
una general i una grupal. Trimestralment es faran valoracions que ajudaran a anar
perfilant el contingut de la memòria de final de curs o anyal.

5.3 Organització

5.3.1 Local

Ubicat al carrer Tortosa 33 al barri del Gorg de Badalona. El Centre Obert Sant Jaume,
disposa de dues plantes equipades amb aules, sala polivalent, aula informàtica, cuina,
lavabos, dutxes, despatx professionals. Tots els espais són compartits amb la resta de
projectes del Centre Sant Jaume.

5.3.2 Equip Pedagògic. Funcions

L'equip pedagògic està composat per:

- Un educador social responsable del projecte (pot donar-se el cas que sigui un dels tres
educadors socials o un educador diferent)

- Tres educadors socials: Cadascú d'ells responsable del diferents grups marcats per
l'edat, petits (de 5 a 9 anys), mitjans (de 9 a 12 anys) i adolescents (de12 a 16 anys).

- Voluntaris d'atenció directa

Una de les funcions comuna per a tot l'equip pedagògic és la d'oferir un model d'adult
coherent a la línia del projecte.

L’horari de l’equip educatiu estarà marcat per l’horari aprovat a principi de cada curs. Aquest horari

contempla hores d’atenció directa i d’atenció indirecta.

Les funcions dels diferents membres de l'equip queden recollides al RRI aprovat pel
Patronat de la Fundació Carles Blanch el dia 26 de setembre de 2005.

5.3.3 Els grups de menors

Els nois/es distribuïts en tres grups de nivell:
- Petits: d'entre 5 i 8 anys.
- Grans: d'entre 9 i 11 anys.
- Adolescents: d'entre 12 i 16 anys.

Un educador per grup, que assumirà les tutories i les coordinacions que siguin
necessàries del seu grup. També comptarà amb el suport de voluntaris per als diferents
espais de la tarda.

5.3.4 Horari i activitats generals

De dilluns a divendres, de 16,00 a 20’30 hores.

L'horari marc serà el següent:
- 16:00 entrevistes familiars i de coordinacions
preparació de la tarda
- 16:45 atenció individualitzada de nois/ies (tutories, dutxes,...)
- 17:00 Arribada
- 17:20 Berenar
Activitats lúdiques (ludoteca, jocs de pati,...)
- 18:10 treball per grups: reforç escolar
- 19:30 sopar
- 20:00 sortida
- 20.30 finalització atenció famílies

L'horari es modificarà puntualment en funció de les programacions grupals.
Els continguts i organització de cada moment de la tarda són els següents:

16’00. Entrevistes familiars i coordinacions.

És un espai reservat a l’atenció individual de les famílies (entrevistes de
seguiment, devolucions del procés de seu fill,...).
És un moment on també es realitzen coordinacions amb els diferents
tècnics de la xarxa social del noi/a.

16’45. Atenció individualització de nois/es.

Especialment pensat pel grup d’adolescents, que fan demanda d’espais de tutoria
individualitzada, d’algun reforç escolar extra, o de l’espai de dutxes.

17’20. Activitats Lúdiques.

Els educadors es distribueixen entre els dos espais de joc: sala-ludoteca i pati. Cal
anar introduint alternatives per poder introduir jocs exteriors i reorganitzar l’espai de
ludoteca. La presència de l’adult a d’ajudar a dinamitzar l’espai i reduir conflictes tendint a
que els nois i noies siguin els protagonistes i puguin resoldre les situacions que vagin
sortint.

18’10. Treball per grups: reforç escolar.

Cada grup organitza l’estona de reforç a partir de la situació i necessitats dels
membres del grup. La subdivisió de grups de treball ajuda a treballar de manera més

relaxada i concentrada. La coordinació amb les escoles ajuda a millorar la resposta que
donem a les necessitats dels nois i noies. La segona estona del reforç ha d’incloure
dinàmiques motivadores que potenciïn els aspectes grupals-relacionals o de continguts
més distesos.

19’30. Sopar

És un espai privilegiat per a treballar hàbits d’higiene, alimentació saludable i
comportament a taula alhora que permet la relació grupal distesa. Es sopa dividit per
grups, cada grup s’organitza per a distribuir el servei de taula entre els membres de cada
grup. Els educadors sopen amb el grup i han de garantir el ritme i comportament.

20’00-20’30. Acompanyaments i recollida per part de les famílies

Durant la sortida dels nois i noies a la nit els educadors poden aprofitar per
comentar als pares i mares aspectes a destacar sobre els nois i noies. Cal assegurar que la
sortida sigui tranquil·la i que ningú no surtin del centre fins que les famílies no estiguin a la
porta per recollir-los. Els nois i noies del grup d’adolescents poden marxar sols i emportar-
se els seus germans petits si ho hem acordat amb les famílies.

20’30 Recollida i neteja del centre

20’45 Temps per a fer el diari i revisar la programació

A partir de la recollida del centre els educadors realitzaran el diari del grup i
comentaran aspectes a destacar del dia passat o de la programació per al dia següent.
L’hora de sortida serà el que es marqui a l’horari del educadors.

Actuació basada en la participació i implicació del noi/a com a protagonista
actiu del seu desenvolupament. L'educador ajuda al noi/a en aquest procés
autoestructurant. Li ofereix el temps i l'espai necessaris per poder reflexionar,
potencia les seves capacitats, i introdueix nous elements que enriqueixen el
seu bagatge personal, i que l'incentiven a ser més autònom en les seves
decisions i en l'organització de les seves actuacions.

Per a que aquest procés autoestructurant sigui positiu, el noi/a s'ha de sentir
segur d'ell mateix, i trobar en el centre un clima de confiança. El noi/a ha de
saber que s'és honest amb ell i que pot comptar amb el recolzament dels

adults. Mitjançant una relació afectuosa i de respecte, contribuïm a la
construcció d'una imatge positiva de si mateix.

3.5.1.Vida quotidiana com a marc estructurador de la
personalitat de l’infant
Els nostres nois/es sovint es troben amb dificultats per a poder relacionar-se
amb altres persones, que no siguin les del seu entorn més immediat, i per a
accedir als recursos "normalitzats" del barri. La nostra actuació s'emmarca
en el quotidià com a context referencial. Dintre d'aquest marc l'educador
medià entre el noi i el seu entorn. La relació quotidiana, afectuosa i
acollidora, junt amb la continuïtat i l'estabilitat de la nostra intervenció,
permeten que el noi/a descobreixi i visqui noves formes de relació, i
possibilita una reestructuració de les pautes de conducta, i posteriorment
poder fer una extrapolació en els altres àmbits de la seva vida. Ha de sentir
la necessitat i entendre un seguit de normes, hàbits, habilitats socials,...que
considerem importants per poder conviure en societat, però cal que les
visqui dia a dia, per a conèixer-les i entendre-les.

3.5.2.La relació educativa
3.5.2.1.La relació educador – menor. La
transmissió de valors
L'educador pretén esdevenir un model referencial important pel menor,
l'educació per imitació és una eina important de transmissió de valors.
L'educador transmet amb la seva actitud i les seves actuacions, una
nova manera de fer, molt sovint oposada a la que està acostumat a
veure, aquest fet crea un conflicte en el noi/a, el qual necessita patrons
clars de modelatge, cal doncs donar elements perquè sigui crític i valori
els dos models.Serà bàsic posar el nostre punt de mira en el com
actuem i fer-ho amb coherència.

Caldrà un bon nivell de coordinació i entesa entre tots els qui intervenen
en atenció directe, per poder oferir dintre de la riquesa de la pluralitat de
caràcters, un model d'home coherent amb la línia del projecte.

Per assolir aquests aspectes, és necessari un treball individualitzat en el
que el subjecte es senti únic i diferent a la resta, que tot i formar part
d'un grup, se'l reconeix i ajuda com a persona. Acceptant les seves
característiques personals, el ritme de desenvolupament, els interessos i
les necessitats, tenint en compte que aquestes característiques són
dinàmiques i canviants.

3.5.2.2.La relació tutor – menor
La tutoria és una de les eines bàsiques de la intervenció sòcio-
educativa, i permet donar una atenció individualitzada. Cada educador
assumeix les tutories dels nois del seu grup. El tutor manté un
seguiment i una relació personalitzada i individualitzada amb cada un
d'ells dels quals és tutor, permetent trobar un espai propi amb un adult
que l'orienta, resclosa, escolta i l'ajuda a prendre les pròpies decisions.
El tutor arriba a esdevenir un punt de referència important en la vida del
noi/a.

3.5.2.3.La relació grup – menor
El grup, en tant que s'hi estableixen unes relacions afectives i que el
menor necessita sentir-se valorat dintre d'aquest, és també un punt de
referència important. La manera en que el grup aprèn a resoldre els
problemes, les decisions consensuades, els diàlegs a les assemblees,
són entre d'altres, part integrant del procés d'aprenentatge d'habilitats
socials, necessàries per a la convivència en societat.

Pels nens més petits, la relació privilegiada, és la que estableix amb
l'adult, però en la mesura en que el nen creix, va adquirint més
importància el grup d'iguals.

3.5.3.Mediació en la interacció amb els principals
agents i medis socialitzadors
En tant que treballem en el medi, podem incidir en aspectes del mateix, per
això cal conèixer i respectar, i ser molt prudents quan confrontem al menor
davant de la seva realitat.

3.5.3.1.Família
Generalment són famílies amb un baix nivell de comunicació, negligents,
segons el nostre punt de vista, en la cura dels seus fills, i que no
potencien ni estimulen les capacitats d'aquests, tendents a veure només
allò negatiu que tenen. Cal tenir en compte, que sovint són pares que
han viscut situacions semblants o pitjors, mancats d'estímuls i poc
valorats. La nostra mediació es basa en potenciar tot allò positiu que
tenen, en acostar-los a la realitat dels seus fills i les seves necessitats,
en afavorir la comunicació entre ells, des de la comprensió per ambdues
bandes de la seva situació Trimestralment es realitzaran reunions dels
educadors-tutors amb cada un dels pares.

Aquest és un dels aspectes que fa més necessari, una bona coordinació
amb els assistents socials.

3.5.3.2.Escola
El fracàs escolar és un dels greus problemes que pateixen aquests
menors, a nivell acadèmic i sovint relacional. Donada la importància que
aquest factor té en el seu present i el seu futur, des del Centre Obert es

fa una especial incidència en aquest aspecte, es realitza un seguiment i
reforç escolar individualitzat.

3.5.3.3.Entorn
L'entorn és el medi en el que conflueixen molt dels agents
socialitzadors. El barri, les colles d'amics, són elements condicionadors
de la vida del menor. És l'espai en el que viu i que possiblement viurà,
per tant, hem de donar elements que afavoreixin una consciència de
barri, configurada partint del coneixement i de la crítica constructiva.
L'educador té com a objectiu apropar el menor a d'altres persones i
realitats del mateix barri, que puguin ser facilitadores d'una millor
circulació social. Així com també als recursos del mateix, que el menor
conegui i pugui arribar a utilitzar autònomament.

3.5.4.Objectivació de la intervenció
L'educador és l'eix vertebrador de tota l'acció educativa que realitzen les
diferents persones que atenen als menors en el Centre. Per tal d'objectivar
la intervenció es basa en un esquema bàsic de: observació-anàlisi-
interpretació-actuació. L'educador elabora la documentació relativa al
menor, i estableix els criteris d'actuació que unifiquen la intervenció.
L'educador parteix de la visió global que li permet la relació continuada amb
el noi/a, el contacte amb la família, l'observació i reflexió de tots els adults
del Centre que envolten l'infant, i les reunions amb els altres professionals.
En base a les observacions, s'analitza i interpreta els motius, les causes,
l'actuació que s'ha fet fins el moment,,,, d'aquí s'extreuen les conclusions
per una posterior actuació més adequada, o validar la que s'ha fet fins el
moment.

Aquest procés circular i de retroalimentació continuada, permet evitar una
actuació lineal (estímul/resposta), i ajuda a mantenir la distància
professional òptima.

3.5.5.Treball interdisciplinar
És la coordinació i abordatge conjunt amb tots aquells professionals de
diferents disciplines que estan implicats en un mateix cas. És necessària
una acció globalitzadora per la comprensió i coneixement de la situació,
així com també per poder donar una resposta adequada i complementària
en les diverses actuacions.

3.5.5.1.Procés d’altes i baixes
• Altes
Els menors vénen derivats dels serveis socials de l’ajuntament (EBASP)
o de Càritas Barcelonès Nord. El procés d’entrada al centre es fa per
una demanda a través d’un informe social que s’envia al centre obert.
L’equip educatiu del centre valora el cas per decidir si s’accepta o no.
Els criteris que prioritza l’equip per valorar una demanda són:
• la situació familiar i personal del menor (indicadors de risc)
• la situació del grup on hauria d’anar assignat (número de places,
moment del grup...)
• la implicació de la família i del menor.
Quan s’accepta una demanda es poden donar dues situacions:
- el menor entra en el moment en que s’hagi fet la demanda sigui
a l’alçada que sigui del curs
- o es posa en llista d’espera pel pròxim any o quan es cregui
convenient.
Un cop acceptada la demanda l’equip educatiu del centre obert es
reuneix amb serveis socials per parlar del cas més detalladament, més
tard es manté una reunió amb serveis socials i la família del menor
conjuntament on s’explicarà a la família el funcionament del centre i
signarà el contracte de sol.licitud i els acords als quals s’arribin (dies
d’assistència, recollides escola, dutxes, recollides a la nit...).

• Baixes
Existeixen quatre motius pels quals un destinatari del recurs seria baixa
del centre:
• Pot donar-se que la família del menor faci la demanda. El pas
següent és informar als serveis socials de referència de la situació i
prendre una mesura.
• Els mateixos serveis socials facin la demanda de baixa.
• El mateix centre obert pot fer la demanda si valora que l’usuari en
qüestió no ha d’estar al centre, o bé perquè necessita un altre recurs
o bé perquè ja s’han treballat les mancances que el van dur al centre.
• Per últim, també es dóna el cas d’ingrés en centres residencials o
canvi de domicili, fet que obliga a deixar el recurs.

En general, els grups del centre obert acostumen a ser estables al llargs
dels anys. Els plans de treball requereixen un treball continuat i a llarg
termini. En la majoria de casos les situacions familiars són complexes i
crítiques i cal una intervenció més global i que va més enllà de la feina
adreçada als menors.

3.6.ORGANITZACIÓ
3.6.1.Local
Ubicat al carrer Tortosa 33 al barri del Gorg de Badalona. El Centre Obert
Sant Jaume, disposa de dues plantes equipades amb aules, sala polivalent,
aula informàtica, cuina, lavabos, dutxes, despatx professionals.

3.6.2.Equip Pedagògic: Funcions
L'equip pedagògic està composat per:

- Tres educadors socials: Cadascú d'ells responsable del diferents grups
marcats per l'edat, petits (de 5 a 9 anys), mitjans (de 9 a 12 anys) i
adolescents (de12 a 16 anys). -
- Voluntaris d'atenció directa

Una de les funcions comuna per a tot l'equip pedagògic és la d'oferir un
model d'adult coherent a la línia del projecte.
Les funcions dels diferents membres de l'equip són:

- Coordinador/a del projecte:
- Assumir la responsabilitat del centre davant la Institució.
- Assumir personalment els contactes amb la Institució.
- Assumir la responsabilitat de la línia pedagògica del centre:
 Dirigir i supervisar el treball de l’equip.
 Coordinar les reunions
 Vetllar per la formació permanent de l’equip
 Avaluar la tasca realitzada per tot el personal
- Supervisió del pressupost
- Vetllar per una bona coordinació del voluntariat.
- Vetllar perquè els models d’adult que s’ofereixen als menors siguin
coherents entre sí i conseqüents amb la línia del projecte.

- Educadors socials:
- Proporcionar als menors els elements que facin possible l'estructuració i
desenvolupament de la seva personalitat.
- Potenciar que assumeixin els hàbits bàsics d'ordre, d'higiene i d'estudi, a
més de pautes de conducta que afavoreixin la seva socialització.
- Oferir un model d'adult de referència als menors que sovint reben
models greument deteriorats, assumint les tutories dels menors del seu
grup.
- Assumir els contactes necessaris amb la família dels seus tutorats.

- Coordinar i vetllar per una correcta integració dels voluntaris en la
dinàmica del grup i en les tasques assignades.
- Realitzar totes aquelles reunions establertes i les que consideri
necessàries amb els professionals implicats en els mateixos casos.
- Atendre el funcionament de les Arres de responsabilitat que li siguin
assignades.

- Voluntaris:
- Recolzar la intervenció dels educadors.
- Realització de les tasques assignades a cadascun dels voluntaris.

La resta de funcions s'establiran segons el temps de participació i el tipus
d'activitat que desenvolupi cada voluntari.

3.6.3.El grup de menors
Els nois/es distribuïts en tres grups de nivell:
• Petits: d'entre 5 i 8 anys.
• Grans: d'entre 9 i 11 anys.
• Adolescents: d'entre 12 i 16 anys.
Un educador per grup, que assumirà les tutories, la coordinació, més el
suport als voluntaris, en tots aquells aspectes que facin referència al mateix.

3.6.4.Horari i activitats generals
De dilluns a divendres, de 16,15 a 20’15 hores.

L'horari marc serà el següent:
- 16:30 sortida nens/es de les escoles
- 16:45 comencen a arribar al Centre
- 17:00 berenar

- 17:15 activitats lúdiques
- 18:00 reforç escolar/dutxes
- 19:00 sopar
- 19:40 serveis/joc
- 20:00 pares venen a buscar els fills

L'horari es modificarà puntualment en funció de les programacions grupals,
i sobretot de les activitats ofertades en el barri.

3.6.5.Àrees de responsabilitat
Cada membre de l'equip pedagògic assumeix les àrees assignades.
Aquestes són distribuïdes per l'equip seguint criteris d'operativitat.

Àrea d'alimentació i neteja
Objectius:
- que es compleixi la normativa de disposicions referents a la cuina i
neteja.
- que es doni una dieta variada i equilibrada.
- que hi hagi una coordinació fluïda i eficaç amb els voluntaris que realitzin
tasques relacionades amb aquesta àrea.
- que sempre hi hagi el material d'alimentació i neteja necessaris.
- que es mantingui l'ordre dels espais on es guardi material d'aquesta
àrea.
- Tenir el carnet de manipulador d'aliments les persones responsables
d'aquesta àrea.

Funcions:
- Programació de la dieta de berenars i sopars.
- Elaboració de la llista de comanda d'aliments, material de neteja i estris
de cuina i neteja que calgui reposar.

Pec Csj09

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Pec Csj09

Similar to Pec Csj09 (20)

Pec Csj09