SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 9
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Viabilitat dels projectes culturals en un
context econòmic advers: models de
finançament i gestió de públics.
Jaume Colomer
Palma, Club Diari de Mallorca, 20 octubre del 2011.



Resum

L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció
radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals. Els governants
argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i
la cultura no està en la llista de prioritats. El marc jurídic reconeix l’obligació de les
administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els
serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren
positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.

La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals
que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal
font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en
el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de
la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament
alternatives.

Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament
de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle
econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de
la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les
pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I
també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques
culturals.



1. El nou context econòmic

El nou context econòmic dels països amb economies avançades es caracteritza per
l’endeutament estructural de les administracions públiques.

Segons va publicar IB3, el deute de la comunitat autònoma es va situar en el segon trimestre
de l’any en 4.561 euros, cosa que suposa un nou rècord històric per a les illes i un augment del
19,3% respecte als nivells d’endeutament aconseguits en el mateix període del 2010 (quan la
xifra era de 3.822 milions d’euros). Així ho reflecteixen les dades elaborades pel Banc
Viabiltat projectes culturals v.2              16/10/2011                                              2


d’Espanya que, en el cas balear, detecta també un increment del 2,7% amb relació al deute
quantificat en el primer trimestre de l’any (4.440 milions d’euros). El deute de la comunitat
autònoma ja suposa el 16,9% del PIB regional, cosa que constitueix una altra xifra rècord i
col·loca les illes com la quarta comunitat amb més pes de l’endeutament en la seva economia,
només superada en aquest punt per País Valencià, Catalunya i Castella -la Manxa.

La capacitat de generar riquesa marca els límits d’un model social basat en el paradigma de
l’Estat del Benestar. El nou context obliga a redefinir quins són els serveis culturals bàsics que
cal sostenir amb recursos públics.



2. La cultura no és una prioritat social

La cultura no és una prioritat social perquè el marc jurídic reconeix l’obligació de les
administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els
serveis bàsics que han de prestar o garantir.

Jesús Prieto1 diu que la cultura comença a formar part d’algunes Constitucions i això genera un
corpus cultural anomenat Dret de la Cultura que vol garantir els drets subjectius dels individus
i dels grups en els que viuen, com també els principis i valors superiors que fan possible un
desenvolupament democràtic. La Constitució espanyola obliga les administracions públiques a
protegir i fomentar la cultura, però el desenvolupament legislatiu no estableix quins són els
serveis mínims que han de prestar o garantir les administracions d’acord amb les seves
atribucions2.

Les indústries culturales també presten serveis i béns culturals subjectes als intercanvis de
mercat. Des d’un punt de vista jurídic, els béns culturals que formen part del patrimoni cultural
d’una comunitat, físic o intangible (com els drets d’autor) poden ser, amb limitacions, de
propietat privada i ser objecte de transaccions en un mercat regulat. És el que s’anomena
l’excepció cultural3. Des d’un punt de vista jurídic, tant els béns i serveis culturals que
produeixen o presten les administracions públiques com els de les indústries culturals poden
ser categoritzat com a béns de mercat d’interés públic4. Això obliga les administracions
públiques a protegir-los i fomentar-los.


1
  Jesús Prieto de Pedro, especialista en Dret de la Cultura, en l’article “Cultura, economía y derecho”
publicat a “Pensar Iberoamérica” núm 1.
2
  (excepte en alguns àmbits i CCAA com el pla de biblioteques públiques a Catalunya).
3
  Segons Jesús Prieto “la respuesta más activa se sitúa en la llamada “excepción cultural”, que tiene
origen en el grito lanzado por el en otro momento ministro de Cultura francés, Jack Lang, y reiterado por
el ex presidente de la Unión Europea, Jacques Delors, de que la cultura no es un bien mercantil como los
demás. Esta propuesta, abanderada por Canadá y por la Unión Europea en las rondas de la Organización
Mundial del Comercio, pretende obtener un tratamiento de excepción para los productos culturales en
las negociaciones para la liberalización del comercio mundial de bienes y servicios”.
4
   Félix Martínez de Obregon, advocat, en l’informe elaborat per a l’avantprojecte de llei d’arts
escèniques de la CA de Castilla y León que té per títol “La aplicación de la categoría de bien de interés
público a las artes escénicas”, diu que “supone en esencia, reconocer que las artes escénicas, en
cualquiera de sus modalidades, tienen en mayor o menor medida un contenido cultural de interés para
Viabiltat projectes culturals v.2               16/10/2011                                               3


La majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren
imprescindibles. Per això, en cas d’ajustos pressupostaris com els que s’estan produint en
l’actualitat, molts ciutadans consideren que primer cal atendre altres prioritats socials. La
ciutadania, en general, no pressiona els governants pel manteniment de certes pràctiques
culturals finançades amb recursos públics i, en alguns casos, fins i tot veuen bé que anul.lin
certes activitats o tanquin equipaments5.



3. Naturalesa i valor dels projectes culturals d’iniciativa privada

D’acord amb els arguments anteriors podem considerar, de forma genèrica, que els projectes
culturals d’iniciativa privada promoguts per empreses i ONL són béns d’interès públic. Operen
en el mercat subjectes a l’oferta i la demanda però han d’estar protegits per les
administracions públiques a través de les seves polítiques limitatives i de foment.

L’aplicació de polítiques culturals proteccionistes i de foment es basa en el reconeixement del
valor social de la cultura. El valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal i
comunitari es fonamenta en el seu caràcter simbòlic i en la seva capacitat de generar i
transferir valors compartits que són la base de la convivència, la identitat i la cohesió social.

Més enllà del valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal i comunitari, la
majoria de governants desconeixen o menysvaloren el seu gran valor instrumental en un
context com l’actual. Els indicadors econòmics mostren que la cultura és un dels principals
motors de la nova economia en la majoria de països desenvolupats i, en una situació com
l’actual, pot esdevenir un dels principals actius per al desenvolupament local. En lògica
econòmica, invertir en cultura és un encert perquè el benefici econòmic que retorna a la
comunitat pot arribar a ser molt superior a la inversió realitzada6. Però, a més del seu valor
econòmic, les pràctiques culturals són el principal instrument de política social per evitar la
fragmentació comunitària en moment d’impacte migratori i de desconcert social.

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir, en la inauguració de la 29ª edició de
LIBER7, que “España saldrá de la crisis gracias a la cultura, por lo que reducir presupuestos y
ayudas al sector no sólo empobrece la vida de un país, sino también su economía”. Si la
responsable de la política cultural del govern central ho té tan clar, perquè a la cultura se li
atorga un paper tan marginal en les mesures per sortir de la crisi?



la colectividad, como manifestación de la cultura propia, y por ello es calificable como de interés
público, en el sentido que las administraciones, han de velar por su promoción, libre acceso y desarrollo
creativo”.
5
  La regidora de Ceutí va suprimir la programació de l’auditori municipal amb l’argument que “ahora no
es momento de ostentaciones y sí de gobernar con responsabilidad” i “La cultura vive en una servilleta
donde alguien escribe un poema”, tal com es comenta en l’article que vaig escriure per la revista Artez
amb el títol “Ceutí, Chillida y Barenboim: la cultura en una servilleta”.
6
  En el cas dels festivals d’arts escèniques alguns estudis apunten que la magnitud del retorn pot ser fins
a set vegades la inversió.
7
  Madrid, 5 d’octubre 2011.
Viabiltat projectes culturals v.2            16/10/2011                                              4


A més del valor genèric de les pràctiques culturals poden discriminar, en cada circumstància,
quins projectes culturals tenen més valor públic i, per tant, han de ser objecte prioritari de les
polítiques de foment. En alguns països són els propis governants qui discriminen, en altres
s’han creat consells de les arts i la cultura per tal que discriminació de l’interès públic es faci de
forma independent de l’acció de govern i a través del consens.



4. Actituds dels agents culturals davant la reducció de recursos públics

Els agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns
consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord
amb el mandat constitucional i altres estan cercant fonts alternatives.

         Els qui consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la
          cultura d’acord amb el mandat constitucional i els estàndards de la majoria de països
          europeus argumenten que la cerca i obtenció de finançament privat alternatiu legitima
          les justificacions dels governants que redueixen serveis culturals i, per tant, és
          contraproduent. Consideren, a més, que en el context actual trobar fonts de
          finançament alternatives és utòpic.
         Els que consideren que ara és el moment de cercar, amb actitud pragmàtica, un
          model de desenvolupament sostenible dels projectes culturals que passa per la
          diversificació de fonts de finançament i una major captació de capital privat.

Són viables les dues opcions en el nou context? Són compatibles i complementàries?



5. Els beneficiaris de la cultura

La cerca d’un nou model de finançament dels projectes culturals d’iniciativa privada ha de
partir de la consideració de qui són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures
culturals. Proposem considerar tres grups de beneficiaris:

     a. Els beneficiaris directes: les persones que obtenen un benefici personal directa pel fet
        de participar en les pràctiques culturals. És el que s’anomena el valor d’ús de la
        cultura.
     b. Els beneficiaris particulars indirectes: les persones i organitzacions socials (empreses i
        ONL) que es beneficien de l’impacte dels béns i serveis culturals sense participar-hi
        directament.
     c. La comunitat com a beneficiari genèric: Els estudis d’impacte parlen tant dels
        beneficis socials (identitat i cohesió social) com econòmics (retorn de les inversiones
        culturals). És el que s’anomena valor d’existència de la cultura.

El sentit comú ens diu que és lògic que el finançament dels béns i serveis culturals vagi a càrrec
dels beneficiaris directes o indirectes apuntats en proporció al grau de benefici que n’obtenen.

D’acord amb les variables exposades podem configurar, a títol d’exemple, dos models bàsics
de projectes culturals en relació als seus beneficiaris.
Viabiltat projectes culturals v.2                16/10/2011                                     5




                                                                      MODEL A: El benefici
            Beneficiaris directes                                     recau principalment en
                                                                      els participants com a
                                                                      beneficiaris directes, i té
                                                                      poc impacte en els
                                                                      beneficiaris indirectes i en
                                         Benefici comunitari
                                                                      la comunitat.
               Beneficiaris indirectes




                Beneficiaris directes
                                                                       MODEL B: El benefici
                                    Benefici comunitari                recau principalment en
                                                                       les persones i
                                                                       organitzacions de
                                                                       l’entorn, i té un impacte
                                                                       públic important.

             Beneficiaris indirectes




6. Quin és el model òptim de finançament de projectes culturals?

El model òptim de finançament de projectes culturals produïts o proveïts per institucions
públiques o per organitzacions culturals privades que cerquen l’interès públic és el que aporta
més independència i estabilitat al desenvolupament dels projectes. La independència i
l’estabilitat s’obtenen amb dues condicions:
Viabiltat projectes culturals v.2           16/10/2011                                           6



         Que l’aportació de recursos concordi amb el grau de benefici percebut per cada
          partícep.
         Que hi hagi un equilibri òptim entre les fonts de finançament per evitar la
          dependència financera. D’aquesta manera les vicissituds cojunturals d’una font de
          finançament no posen en crisi el desenvolupament del projecte.

Tot i que els projectes tindran models de finançament específics segons s’acostin més o menys
als models A o B exposats, de manera genèric podem argumentar que l’equilibri òptim és el
que s’aconsegueix entre les tres parts beneficiàries:

         Una part del finançament l’han d’assegurar els beneficiaris directes. Aquesta part no
          ha d’estar limitada perquè no genera dependència.
         Una altra part l’han d’aportar els beneficiaris indirectes. Poden ser empreses i ONL de
          l’entorn en forma de patrocini i mecenatge, com també particulars a través del
          crowdfunding i altres modalitats. Com més diversificats siguin els patrocinadors i
          mecenes menys dependència es crea i més estabilitat s’aconsegueix.
         L’altra part pot sortir del pressupost de les administracions públiques competents en
          cada tipus de projecte en funció del seu valor comunitari. L’aportació de recursos
          públics a un projecte d’iniciativa privada no pot excedir el 50%.



7. Quines són les fonts alternatives de finançament ?

En l’actual etapa democràtica les dues fonts habituals de finançament dels serveis culturals a
l’Estat espanyol han estat, en diferents proporcions, els recursos de les administracions
públiques i les aportacions dels participants. El règim econòmic dels serveis públics, en
general, ha estat el co-pagament o la gratuïtat. Les polítiques d’accessibilitat aplicades sota el
paradigma de l’Estat del Benestar, han fet que els ingressos d’explotació dels serveis culturals
hagin cobert una part petita de les despeses i que, per tant, els serveis culturals tinguin una
forta dependència dels pressupostos públics i estiguin sotmesos a les seves fluctuacions.

Hi ha una certa unanimitat en considerar que en el nou cicle econòmic cal captar més capital
privat, tant de les organitzacions productives com dels particulars.

         L’aportació de capital privat per part d’organitzacions productives com a beneficiàries
          indirectes del patrimoni cultural d’una comunitat que exploten els seus recursos
          intangibles i materials i que, per responsabilitat social, han de retornar en forma de
          patrocini o mecenatge.
         L’aportació de capital de particulars en forma de micropatrocini social o
          micromecentatge (crowdfunding).

També hi ha consens en considerar els públics assistents, que fins ara havien tingut un
caràcter marginal, com l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals. Això obliga a
aplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional amb l’ajut d’aplicacions CRM
per optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes.

El mapa de les fonts potencials de finançament dels projectes culturals és el següent:
Viabiltat projectes culturals v.2             16/10/2011                                                      7




                                         Venda entrades


                                          Venda serveis
                  Beneficiaris           complementaris
                   directes

                                           Cessió d'ús
                                         d'instal.lacions


                                                                                               Nominatives

                                                              Ajuts finalistes
                                                                                               Concurrència
                                                                                                competitiva
                                                                   Ajuts
                                                               reintegrables


                                        Recursos
                                                              Coproduccions
                                         públics
       Fonts
   finançament
                                                              Cessions d'usos



                                                                  Altres




                                                                                 Particulars
                                                   Beneficiaris
                                                    indirectes
                                                                                 Empreses



                                                                                    ONL
                                               Inversors
                       Capital privat

                                            Entitats crèdit
Viabiltat projectes culturals v.2               16/10/2011                                               8


8. Podem implicar més els públics en el finançament dels projectes?

Si els públics assistents són l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals, cal fer dues
coses:

         Aplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional, amb l’ajut
          d’aplicacions CRM, per optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes.
         Promoure la major implicació dels públics regulars en el desenvolupament i
          finançament dels projectes.

Podem establir una categorització de públics segons el seu gran d’implicació en els projectes
culturals:




                                                    Implicats


                                                    Regulars                                 Públics actius
       Públics
      potencials

                                                  Ocasionals


                                                     Latents
                                                                                              Públics inactius

      No públics                          Indiferents i adversos



Les fletxes indiquen les línies de progressió. Cal que la piràmide de públics actius creixi en
vertical i que, alhora, augmenti la seva base captant públics latents i indiferents.

La implicació dels públics en un projecte cultural és l’estadi final del procés de gestió de
públics. Hi arribarà una part petita del conjunt8. La implicació significa activar la responsabilitat
dels públics en el desenvolupament i sostenibilitats dels projectes en paral.lel al seu
empoderament.

Hi ha experiències culturals que mostren la viabilitat d’una major implicació dels públics a
diferents nivells: la difusió i prescripció de les práctiques culturals proposades,
l’acompanyament de públics latents amb barreres a la participació, la col.laboració en la

8
 Segons R. Tomlinson i T. Roberts, les estadístiques donen un patró de comportament dels públics
actius que respon a la regla 15-35-50. El 15% dels actius registren un 50% d’assistències i, per tant,
asseguren la seva sostenibilitat.
Viabiltat projectes culturals v.2           16/10/2011                                            9


gestió de les activitats, l’aportació de recursos personals per a la viabilitat econòmica del
projecte, etc.

El crowdfunding és, per exemple, una gran eina per fomentar la implicació dels públics en els
projectes culturals: ofereix la possibilitat de participar en “la cuina” dels projectes a canvi
d’aportacions econòmiques. És una mostra del que s’anomena l’actitud 2.0 nascuda a partir de
les possibilitats de comunicació i intercanvi que ofereix internet.

Cal evitar, però, la temptació d’alguns responsables de projectes d’incrementar els preus
d’accés als serveis culturals sense que hi hagi, en paral.lel, un increment de valor. En el context
actual això allunyaria els públics ocasionals i una part dels regulars.

En canvi, les estratègies de captació de nous públics són fonamentals en el moment actual per
aconseguir la sostenibilitat de molts projectes culturals. Especialment la captació de nous
públics digitals, acostumats a ritmes ràpids i a la multiexperiència simultània, que no acaben
de connectar amb els formats tradicionals de les generacions analògiques, de ritme lent i
centrats en un sol focus d’atenció.

El foment de la demanda i la captació de públics latents haurien de ser la gran prioritat de les
polítiques culturals en el moment actual, de la manera manera que durant les tres dècades
anteriors la prioritat ha estat el foment de l’oferta.




Sant Celoni, octubre del 2011

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.

Fem Cultura. Pla de drets culturals de Barcelona
Fem Cultura. Pla de drets culturals de BarcelonaFem Cultura. Pla de drets culturals de Barcelona
Fem Cultura. Pla de drets culturals de BarcelonaAjuntament de Barcelona
 
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
 
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
 
Salou Ciutat Creativa
Salou Ciutat CreativaSalou Ciutat Creativa
Salou Ciutat CreativaDani Lopez
 
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ ExtensaMobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensamontesinos
 
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012Tarragona Cultura
 
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014Francesc Mateu Hosta
 
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14Francesc Mateu Hosta
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciarimonicapj
 
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajo
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajoOMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajo
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajoRubén Martínez
 
100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona
100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona
100 iniciatives per retornar el dinamisme a BarcelonaJordi Martí Grau
 
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona Innovació
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona InnovacióMesura de Govern 29 de juny. Barcelona Innovació
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona InnovacióAjuntament de Barcelona
 
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona
Informe cap a un canvi de model: Cultures de BarcelonaInforme cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona
Informe cap a un canvi de model: Cultures de BarcelonaAjuntament de Barcelona
 
Les missions de servei públics
Les missions de servei públicsLes missions de servei públics
Les missions de servei públicsLaietta M
 
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Ajuntament de Barcelona
 

Ähnlich wie Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics. (20)

Fem Cultura. Pla de drets culturals de Barcelona
Fem Cultura. Pla de drets culturals de BarcelonaFem Cultura. Pla de drets culturals de Barcelona
Fem Cultura. Pla de drets culturals de Barcelona
 
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...
 
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
 
Barcelona, ciutat de festivals
Barcelona, ciutat de festivalsBarcelona, ciutat de festivals
Barcelona, ciutat de festivals
 
Impacte del moviment festiu a Barcelona
Impacte del moviment festiu a BarcelonaImpacte del moviment festiu a Barcelona
Impacte del moviment festiu a Barcelona
 
Salou Ciutat Creativa
Salou Ciutat CreativaSalou Ciutat Creativa
Salou Ciutat Creativa
 
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ ExtensaMobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa
Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa
 
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
 
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22 Març 2014
 
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14
Presentació Acord Nacional Acció Exterior 22mar14
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciari
 
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajo
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajoOMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajo
OMB | proceso investigación colectiva | Documento de trabajo
 
Estructura pam alternatiu
Estructura pam alternatiuEstructura pam alternatiu
Estructura pam alternatiu
 
100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona
100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona
100 iniciatives per retornar el dinamisme a Barcelona
 
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona Innovació
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona InnovacióMesura de Govern 29 de juny. Barcelona Innovació
Mesura de Govern 29 de juny. Barcelona Innovació
 
Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011)
Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011)Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011)
Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011)
 
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona
Informe cap a un canvi de model: Cultures de BarcelonaInforme cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona
 
D11UB_20000.baixa.
D11UB_20000.baixa.D11UB_20000.baixa.
D11UB_20000.baixa.
 
Les missions de servei públics
Les missions de servei públicsLes missions de servei públics
Les missions de servei públics
 
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...
 

Mehr von Bissap Gestió Cultural

Revisión del Plan General del Teatro (2011)
Revisión del Plan General del Teatro (2011)Revisión del Plan General del Teatro (2011)
Revisión del Plan General del Teatro (2011)Bissap Gestió Cultural
 
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...Bissap Gestió Cultural
 
Gestión de públicos en artes escénicas
Gestión de públicos en artes escénicasGestión de públicos en artes escénicas
Gestión de públicos en artes escénicasBissap Gestió Cultural
 
Espais culturals avançats. Disseny - Construcció - Finançament - Gestió
Espais culturals avançats. Disseny -  Construcció - Finançament - GestióEspais culturals avançats. Disseny -  Construcció - Finançament - Gestió
Espais culturals avançats. Disseny - Construcció - Finançament - GestióBissap Gestió Cultural
 
Modelos alternativos de organización empresarial
Modelos alternativos de organización empresarialModelos alternativos de organización empresarial
Modelos alternativos de organización empresarialBissap Gestió Cultural
 
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?Bissap Gestió Cultural
 
L'explotació d'una producció escènica
L'explotació d'una producció escènicaL'explotació d'una producció escènica
L'explotació d'una producció escènicaBissap Gestió Cultural
 
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...Bissap Gestió Cultural
 

Mehr von Bissap Gestió Cultural (10)

Revisión del Plan General del Teatro (2011)
Revisión del Plan General del Teatro (2011)Revisión del Plan General del Teatro (2011)
Revisión del Plan General del Teatro (2011)
 
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...
La gestió externalitzada d’un espai escènic de titularitat pública. Modalitat...
 
Gestió de públics en arts escèniques
Gestió de públics en arts escèniquesGestió de públics en arts escèniques
Gestió de públics en arts escèniques
 
Gestión de públicos en artes escénicas
Gestión de públicos en artes escénicasGestión de públicos en artes escénicas
Gestión de públicos en artes escénicas
 
Espais culturals avançats. Disseny - Construcció - Finançament - Gestió
Espais culturals avançats. Disseny -  Construcció - Finançament - GestióEspais culturals avançats. Disseny -  Construcció - Finançament - Gestió
Espais culturals avançats. Disseny - Construcció - Finançament - Gestió
 
Modelos alternativos de organización empresarial
Modelos alternativos de organización empresarialModelos alternativos de organización empresarial
Modelos alternativos de organización empresarial
 
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?
¿Cómo podemos gestionar la diversidad de públicos culturales?
 
L'explotació d'una producció escènica
L'explotació d'una producció escènicaL'explotació d'una producció escènica
L'explotació d'una producció escènica
 
Nous models de gestió per a teatres
Nous models de gestió per a teatresNous models de gestió per a teatres
Nous models de gestió per a teatres
 
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...
La participación empresas privadas en la gestión de espacios escénicos de tit...
 

Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.

  • 1. Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics. Jaume Colomer Palma, Club Diari de Mallorca, 20 octubre del 2011. Resum L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals. Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats. El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles. La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives. Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals. 1. El nou context econòmic El nou context econòmic dels països amb economies avançades es caracteritza per l’endeutament estructural de les administracions públiques. Segons va publicar IB3, el deute de la comunitat autònoma es va situar en el segon trimestre de l’any en 4.561 euros, cosa que suposa un nou rècord històric per a les illes i un augment del 19,3% respecte als nivells d’endeutament aconseguits en el mateix període del 2010 (quan la xifra era de 3.822 milions d’euros). Així ho reflecteixen les dades elaborades pel Banc
  • 2. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 2 d’Espanya que, en el cas balear, detecta també un increment del 2,7% amb relació al deute quantificat en el primer trimestre de l’any (4.440 milions d’euros). El deute de la comunitat autònoma ja suposa el 16,9% del PIB regional, cosa que constitueix una altra xifra rècord i col·loca les illes com la quarta comunitat amb més pes de l’endeutament en la seva economia, només superada en aquest punt per País Valencià, Catalunya i Castella -la Manxa. La capacitat de generar riquesa marca els límits d’un model social basat en el paradigma de l’Estat del Benestar. El nou context obliga a redefinir quins són els serveis culturals bàsics que cal sostenir amb recursos públics. 2. La cultura no és una prioritat social La cultura no és una prioritat social perquè el marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. Jesús Prieto1 diu que la cultura comença a formar part d’algunes Constitucions i això genera un corpus cultural anomenat Dret de la Cultura que vol garantir els drets subjectius dels individus i dels grups en els que viuen, com també els principis i valors superiors que fan possible un desenvolupament democràtic. La Constitució espanyola obliga les administracions públiques a protegir i fomentar la cultura, però el desenvolupament legislatiu no estableix quins són els serveis mínims que han de prestar o garantir les administracions d’acord amb les seves atribucions2. Les indústries culturales també presten serveis i béns culturals subjectes als intercanvis de mercat. Des d’un punt de vista jurídic, els béns culturals que formen part del patrimoni cultural d’una comunitat, físic o intangible (com els drets d’autor) poden ser, amb limitacions, de propietat privada i ser objecte de transaccions en un mercat regulat. És el que s’anomena l’excepció cultural3. Des d’un punt de vista jurídic, tant els béns i serveis culturals que produeixen o presten les administracions públiques com els de les indústries culturals poden ser categoritzat com a béns de mercat d’interés públic4. Això obliga les administracions públiques a protegir-los i fomentar-los. 1 Jesús Prieto de Pedro, especialista en Dret de la Cultura, en l’article “Cultura, economía y derecho” publicat a “Pensar Iberoamérica” núm 1. 2 (excepte en alguns àmbits i CCAA com el pla de biblioteques públiques a Catalunya). 3 Segons Jesús Prieto “la respuesta más activa se sitúa en la llamada “excepción cultural”, que tiene origen en el grito lanzado por el en otro momento ministro de Cultura francés, Jack Lang, y reiterado por el ex presidente de la Unión Europea, Jacques Delors, de que la cultura no es un bien mercantil como los demás. Esta propuesta, abanderada por Canadá y por la Unión Europea en las rondas de la Organización Mundial del Comercio, pretende obtener un tratamiento de excepción para los productos culturales en las negociaciones para la liberalización del comercio mundial de bienes y servicios”. 4 Félix Martínez de Obregon, advocat, en l’informe elaborat per a l’avantprojecte de llei d’arts escèniques de la CA de Castilla y León que té per títol “La aplicación de la categoría de bien de interés público a las artes escénicas”, diu que “supone en esencia, reconocer que las artes escénicas, en cualquiera de sus modalidades, tienen en mayor o menor medida un contenido cultural de interés para
  • 3. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 3 La majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles. Per això, en cas d’ajustos pressupostaris com els que s’estan produint en l’actualitat, molts ciutadans consideren que primer cal atendre altres prioritats socials. La ciutadania, en general, no pressiona els governants pel manteniment de certes pràctiques culturals finançades amb recursos públics i, en alguns casos, fins i tot veuen bé que anul.lin certes activitats o tanquin equipaments5. 3. Naturalesa i valor dels projectes culturals d’iniciativa privada D’acord amb els arguments anteriors podem considerar, de forma genèrica, que els projectes culturals d’iniciativa privada promoguts per empreses i ONL són béns d’interès públic. Operen en el mercat subjectes a l’oferta i la demanda però han d’estar protegits per les administracions públiques a través de les seves polítiques limitatives i de foment. L’aplicació de polítiques culturals proteccionistes i de foment es basa en el reconeixement del valor social de la cultura. El valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal i comunitari es fonamenta en el seu caràcter simbòlic i en la seva capacitat de generar i transferir valors compartits que són la base de la convivència, la identitat i la cohesió social. Més enllà del valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal i comunitari, la majoria de governants desconeixen o menysvaloren el seu gran valor instrumental en un context com l’actual. Els indicadors econòmics mostren que la cultura és un dels principals motors de la nova economia en la majoria de països desenvolupats i, en una situació com l’actual, pot esdevenir un dels principals actius per al desenvolupament local. En lògica econòmica, invertir en cultura és un encert perquè el benefici econòmic que retorna a la comunitat pot arribar a ser molt superior a la inversió realitzada6. Però, a més del seu valor econòmic, les pràctiques culturals són el principal instrument de política social per evitar la fragmentació comunitària en moment d’impacte migratori i de desconcert social. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir, en la inauguració de la 29ª edició de LIBER7, que “España saldrá de la crisis gracias a la cultura, por lo que reducir presupuestos y ayudas al sector no sólo empobrece la vida de un país, sino también su economía”. Si la responsable de la política cultural del govern central ho té tan clar, perquè a la cultura se li atorga un paper tan marginal en les mesures per sortir de la crisi? la colectividad, como manifestación de la cultura propia, y por ello es calificable como de interés público, en el sentido que las administraciones, han de velar por su promoción, libre acceso y desarrollo creativo”. 5 La regidora de Ceutí va suprimir la programació de l’auditori municipal amb l’argument que “ahora no es momento de ostentaciones y sí de gobernar con responsabilidad” i “La cultura vive en una servilleta donde alguien escribe un poema”, tal com es comenta en l’article que vaig escriure per la revista Artez amb el títol “Ceutí, Chillida y Barenboim: la cultura en una servilleta”. 6 En el cas dels festivals d’arts escèniques alguns estudis apunten que la magnitud del retorn pot ser fins a set vegades la inversió. 7 Madrid, 5 d’octubre 2011.
  • 4. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 4 A més del valor genèric de les pràctiques culturals poden discriminar, en cada circumstància, quins projectes culturals tenen més valor públic i, per tant, han de ser objecte prioritari de les polítiques de foment. En alguns països són els propis governants qui discriminen, en altres s’han creat consells de les arts i la cultura per tal que discriminació de l’interès públic es faci de forma independent de l’acció de govern i a través del consens. 4. Actituds dels agents culturals davant la reducció de recursos públics Els agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional i altres estan cercant fonts alternatives.  Els qui consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional i els estàndards de la majoria de països europeus argumenten que la cerca i obtenció de finançament privat alternatiu legitima les justificacions dels governants que redueixen serveis culturals i, per tant, és contraproduent. Consideren, a més, que en el context actual trobar fonts de finançament alternatives és utòpic.  Els que consideren que ara és el moment de cercar, amb actitud pragmàtica, un model de desenvolupament sostenible dels projectes culturals que passa per la diversificació de fonts de finançament i una major captació de capital privat. Són viables les dues opcions en el nou context? Són compatibles i complementàries? 5. Els beneficiaris de la cultura La cerca d’un nou model de finançament dels projectes culturals d’iniciativa privada ha de partir de la consideració de qui són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals. Proposem considerar tres grups de beneficiaris: a. Els beneficiaris directes: les persones que obtenen un benefici personal directa pel fet de participar en les pràctiques culturals. És el que s’anomena el valor d’ús de la cultura. b. Els beneficiaris particulars indirectes: les persones i organitzacions socials (empreses i ONL) que es beneficien de l’impacte dels béns i serveis culturals sense participar-hi directament. c. La comunitat com a beneficiari genèric: Els estudis d’impacte parlen tant dels beneficis socials (identitat i cohesió social) com econòmics (retorn de les inversiones culturals). És el que s’anomena valor d’existència de la cultura. El sentit comú ens diu que és lògic que el finançament dels béns i serveis culturals vagi a càrrec dels beneficiaris directes o indirectes apuntats en proporció al grau de benefici que n’obtenen. D’acord amb les variables exposades podem configurar, a títol d’exemple, dos models bàsics de projectes culturals en relació als seus beneficiaris.
  • 5. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 5 MODEL A: El benefici Beneficiaris directes recau principalment en els participants com a beneficiaris directes, i té poc impacte en els beneficiaris indirectes i en Benefici comunitari la comunitat. Beneficiaris indirectes Beneficiaris directes MODEL B: El benefici Benefici comunitari recau principalment en les persones i organitzacions de l’entorn, i té un impacte públic important. Beneficiaris indirectes 6. Quin és el model òptim de finançament de projectes culturals? El model òptim de finançament de projectes culturals produïts o proveïts per institucions públiques o per organitzacions culturals privades que cerquen l’interès públic és el que aporta més independència i estabilitat al desenvolupament dels projectes. La independència i l’estabilitat s’obtenen amb dues condicions:
  • 6. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 6  Que l’aportació de recursos concordi amb el grau de benefici percebut per cada partícep.  Que hi hagi un equilibri òptim entre les fonts de finançament per evitar la dependència financera. D’aquesta manera les vicissituds cojunturals d’una font de finançament no posen en crisi el desenvolupament del projecte. Tot i que els projectes tindran models de finançament específics segons s’acostin més o menys als models A o B exposats, de manera genèric podem argumentar que l’equilibri òptim és el que s’aconsegueix entre les tres parts beneficiàries:  Una part del finançament l’han d’assegurar els beneficiaris directes. Aquesta part no ha d’estar limitada perquè no genera dependència.  Una altra part l’han d’aportar els beneficiaris indirectes. Poden ser empreses i ONL de l’entorn en forma de patrocini i mecenatge, com també particulars a través del crowdfunding i altres modalitats. Com més diversificats siguin els patrocinadors i mecenes menys dependència es crea i més estabilitat s’aconsegueix.  L’altra part pot sortir del pressupost de les administracions públiques competents en cada tipus de projecte en funció del seu valor comunitari. L’aportació de recursos públics a un projecte d’iniciativa privada no pot excedir el 50%. 7. Quines són les fonts alternatives de finançament ? En l’actual etapa democràtica les dues fonts habituals de finançament dels serveis culturals a l’Estat espanyol han estat, en diferents proporcions, els recursos de les administracions públiques i les aportacions dels participants. El règim econòmic dels serveis públics, en general, ha estat el co-pagament o la gratuïtat. Les polítiques d’accessibilitat aplicades sota el paradigma de l’Estat del Benestar, han fet que els ingressos d’explotació dels serveis culturals hagin cobert una part petita de les despeses i que, per tant, els serveis culturals tinguin una forta dependència dels pressupostos públics i estiguin sotmesos a les seves fluctuacions. Hi ha una certa unanimitat en considerar que en el nou cicle econòmic cal captar més capital privat, tant de les organitzacions productives com dels particulars.  L’aportació de capital privat per part d’organitzacions productives com a beneficiàries indirectes del patrimoni cultural d’una comunitat que exploten els seus recursos intangibles i materials i que, per responsabilitat social, han de retornar en forma de patrocini o mecenatge.  L’aportació de capital de particulars en forma de micropatrocini social o micromecentatge (crowdfunding). També hi ha consens en considerar els públics assistents, que fins ara havien tingut un caràcter marginal, com l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals. Això obliga a aplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional amb l’ajut d’aplicacions CRM per optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes. El mapa de les fonts potencials de finançament dels projectes culturals és el següent:
  • 7. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 7 Venda entrades Venda serveis Beneficiaris complementaris directes Cessió d'ús d'instal.lacions Nominatives Ajuts finalistes Concurrència competitiva Ajuts reintegrables Recursos Coproduccions públics Fonts finançament Cessions d'usos Altres Particulars Beneficiaris indirectes Empreses ONL Inversors Capital privat Entitats crèdit
  • 8. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 8 8. Podem implicar més els públics en el finançament dels projectes? Si els públics assistents són l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals, cal fer dues coses:  Aplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional, amb l’ajut d’aplicacions CRM, per optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes.  Promoure la major implicació dels públics regulars en el desenvolupament i finançament dels projectes. Podem establir una categorització de públics segons el seu gran d’implicació en els projectes culturals: Implicats Regulars Públics actius Públics potencials Ocasionals Latents Públics inactius No públics Indiferents i adversos Les fletxes indiquen les línies de progressió. Cal que la piràmide de públics actius creixi en vertical i que, alhora, augmenti la seva base captant públics latents i indiferents. La implicació dels públics en un projecte cultural és l’estadi final del procés de gestió de públics. Hi arribarà una part petita del conjunt8. La implicació significa activar la responsabilitat dels públics en el desenvolupament i sostenibilitats dels projectes en paral.lel al seu empoderament. Hi ha experiències culturals que mostren la viabilitat d’una major implicació dels públics a diferents nivells: la difusió i prescripció de les práctiques culturals proposades, l’acompanyament de públics latents amb barreres a la participació, la col.laboració en la 8 Segons R. Tomlinson i T. Roberts, les estadístiques donen un patró de comportament dels públics actius que respon a la regla 15-35-50. El 15% dels actius registren un 50% d’assistències i, per tant, asseguren la seva sostenibilitat.
  • 9. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 9 gestió de les activitats, l’aportació de recursos personals per a la viabilitat econòmica del projecte, etc. El crowdfunding és, per exemple, una gran eina per fomentar la implicació dels públics en els projectes culturals: ofereix la possibilitat de participar en “la cuina” dels projectes a canvi d’aportacions econòmiques. És una mostra del que s’anomena l’actitud 2.0 nascuda a partir de les possibilitats de comunicació i intercanvi que ofereix internet. Cal evitar, però, la temptació d’alguns responsables de projectes d’incrementar els preus d’accés als serveis culturals sense que hi hagi, en paral.lel, un increment de valor. En el context actual això allunyaria els públics ocasionals i una part dels regulars. En canvi, les estratègies de captació de nous públics són fonamentals en el moment actual per aconseguir la sostenibilitat de molts projectes culturals. Especialment la captació de nous públics digitals, acostumats a ritmes ràpids i a la multiexperiència simultània, que no acaben de connectar amb els formats tradicionals de les generacions analògiques, de ritme lent i centrats en un sol focus d’atenció. El foment de la demanda i la captació de públics latents haurien de ser la gran prioritat de les polítiques culturals en el moment actual, de la manera manera que durant les tres dècades anteriors la prioritat ha estat el foment de l’oferta. Sant Celoni, octubre del 2011