2. TORNA NADAL
MIQUEL MARTÍ I POL | CARME PARCERISA
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
3. NADAL
JACINT VERDAGUER | ASSUMPTA COMAS
A l’hora que s’és desclosa,
Jericó, ta blanca rosa
lo cel obria son cor,
i com gota de rosada
sobre la terra assecada
deixa ploure el Salvador.
Oh! Mirau-lo a l’Establia,
en los braços de Maria,
test gentil d’aquella Flor:
sa cara que n’és d’hermosa!
ses galtetes són de rosa,
son cabell és un fil d’or.
Somriu-li una nova Estrella,
los arbres trauen poncella,
les nadales trauen flor,
i, saltant entre les branques,
canten les tórtores blanques
4. sa glosa de més dolçor.
Los Àngels a voladúries
hi barregen ses cantúries
puntejant ses arpes d’or:
Glòria a Déu en les altures;
adorem, oh criatures,
adorem al Criador.
5. POEMA PER A L’APASSIONAT NADAL
PIUS MORERA |LLUÏSA GRIMAL
Cada volta d’any s’esdevé de nou el drama;
els homes esguerrats de la terra
arriben tard; el posseïdor d’iridescències
i gerres antigues i brúixoles
els ha posat a llur pas curt i dificultós,
fàbriques immenses i sous baixos
i escoles inaccessibles i botigues de queviures
tancades i vestits apedaçats
i silicosi i represàlies
d’ordre.
En el front de la marxa,
els nens pàl—lids es fumen cops a l’esquena i al coll,
amb pinyes de rosa per una llesca
mossegada de pa morè i una arengada
de caixó.
Quan arriba el munt d’ossos i carn violàcia,
el Jesús nu, pobre
i enfredolit, petit, perseguit,
se n’ha anat a cremadent
6. en braços de la mare afeblida; però el bou
l’escalfa i la somera s’entossudeix
en un racó de l’estable.
El cartell
que deia “Us salvaré; espereu-me
pacientment en les vostres llars”
no l’ha esborrat el vent, que és amic del Jesús històric,
sinó el tirà posseïdor de conreus
i universitats.
Bornis, paralítics
obrers afamats desencantats,
no blasmeu
i combateu
i prepareu
la seva tornada,
car ell, dins el real, matèria,
creix i colra les mans
i treballa.
7. MARE I INFANT
CLEMENTINA ARDERIU |ROSALIA OLLER
És perquè ha estat enamorada
―matins d’ahir―
que té la cara enriolada:
“Feliç de mi,
fruitosa sóc ―diu la mirada―
falda i coixí.
Infant, ¿qui sap la melodia
que em portes tu?
Goso tocar-te, i l’alegria
del teu cos nu
dóna a la mà que et retenia
realitat de terra pia
i un cel segur”.
8. CHRISTMAS
PERE QUART |LLUÍS BISBAL
Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
―tal com ho dic―, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.
Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.
I tampoc ningú ja no s'estranya
―ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia―
que l’infant vagi nu
a l’hivern i de nit.
9. Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.
I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.
No, no exagero.
10. ELS REIS
JOAN M ARAGALL |Lluïsa Grimal
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
11. CANÇÓ DE BRESSOL
MARIA MERCÈ M ARÇAL|ROSALIA OLLER
Bruixeta la non-non,
amb la caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.
12. L'ARBRE DE NADAL
TOMÀS GARCÉS| PIUS MORERA
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
13. NADAL
JOAN SALVAT-PAPASSEIT | SERGI SOLÉ
A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
―i tan pobres com som―
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
15. PREC DE NADAL
SALVADOR ESPRIU| SERGI SOLÉ
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
16. TRES REIS D'ORIENT
JOSEP-SEBASTIÀ PONS| PIUS MORERA
Tres reis d'Orient tres reis caminaven,
la corona d'or de lliri la barba,
el mantell brodat d'ocells i de branques.
Diuen que han vingut de la serralada,
i jo no ho crec que la gent s'enganya.
Ben embolicats dins una nevada,
del cimal del cel han fet la baixada
amb un sarronet d'esteles de plata.
Tres reis d'Orient tres reis caminaven,
la corona d'or de lliri la barba.
Passen bandolers d'Espanya,
portant ganivets d'un pam a la faixa.
Maten els tres reis amb una rialla.
Voreta el camí els tres reis finaven,
la corona d'or de lliri la barba.
I els grans bandolers allavors s'esglaien,
que del sarronet esteles de plata
fent molta claror - cap al cel pujaven,
i que allà allà dins la volta blava,
tres reis d'Orient tres reis caminaven.
17. UN MERCAT DE MOLSA
Josep Carner| CARME PARCERISA
Matinet, matí,
que l'airet és fi
i la boira minsa
s'ajeu i s'esquinça.
Sona l’esquelleta
del conventinet...
Ai, la llenca estreta
d’aquest cel tan fred!
Sóc a les parades
de molsa... Debades
vaig ací i allí
fins que a un vell sé dir:
―Molses jo voldria,
només que un grapat,
de les que heu portat
de la pagesia.
―Benvingut hereu.
18. ¿Quantes en voleu?
―Amb tres fóra prou:
Només tinc un sou.
Són per a un pessebre
sense estels ni gebre,
ni pastors cantant,
ni Dama ni Infant,
ni reis amb turbant,
ni senyal d’on sia
la pobra establia.
Fe em cal solament:
la molsa estenent
per lloc avinent,
tothom hi vindria:
Jesús i Maria
I els reis i la gent
De la pastoria.
Tingueu aquest sou;
prenc, d’una vegada,
tres molses, i prou:
una d’argentada
(la besà la lluna),
una verda i bruna
19. (la petjà una fada)
i una tota trista,
la que més m’encisa;
cavalcant la rel
d’arbre sens capçana,
per la clariana
va veure l’estel.
20. POEMA DE NADAL (FINAL)
JOSEP MARIA DE SAGARRA| ASSUMPTA COMAS
Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit, per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat, prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home arrossegada pel corrent!
Però Nadal, ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors .
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!
