El muntatge audiovisual

1. Ariadna Martín Salvañá
1r Batxillerat

2.  Provoca oblidar a l’espectador que els mitjans
audiovisuals són unicament imatges i sons. La
utilització de significats comuns fa que hi hagi una
vivència del relat audiovisual. S’ha de tenir en
compte:
- Càmara=ull
-La càmara fotogràfica ens fa prendre més
atenció.
-Encadenament de significats que configuraran
l’obra.

3.  Pla: unitat bàsica de la narrativa.
Seqüència: es planteja, desenvolupa i conclou
el relat, de forma implícita per l’espectador.
 Escenari: es desenvolupa les seqüències de
forma ininterrumpuda o fragmentar-se.

4.  Escena: part del discurs visual.
 Presa: enregistrament seguit d’imatges d’una
escena o situació concreta
 Plans: fragments de presa que configuraran
totes les imatges que apareixeran en el
muntatge final.

5.  Previsió de plans, determinats per el
guió tècnic on s’especifica el pla
d’enquadrament, que es registra en
cada presa, aquests formaran part
d’una seqüència d’imatges i les
accions que es volen enregistrar

6.  El pla d’enquadrament respon a les necessitats
comunicatives i expressives, grandària i durada
del pla, determinat per el moviment, el so,
complexitat de l’escena… a més dels plans
anteriors i posteriors.

8.  Pla general
 Pla conjunt
 Pla sencer
 Pla americà
 Pla mitjà
 Primer pla
 Pla de detall

9. Organització de tots els elements visuals a
l’interior de l’enquadrament. La relació entre
ells, amb l’espai i el moviment. S’organitzen
els colors, textures, tons, llums i ombres d’una
escena. Les possibilitats de composició són
moltes.

10. Fa referència a la diferència entre el nivell de
la càmera i el de l’element que s’enregistra.
- Angle normal o neutre
- Angle picat

11.  Angle zenital
 Angle contrapicat

12.  Angle nadir
 Angle inclinat

13.  Objectius amb diferents distàncies focals ens
proporcionen angles de visió, efectes de les
distàncies en profunditat i preses a diferents
disàncies dels elements.
 L’espai en profunditat captat per la càmera amb
nitidesa. Aïlla elements o concentra l’atenció a
un en concret.

14. Càmera fixa: la càmara resta immobil i
enregistra tot allò que hi passa per davant.

15.  Moviments de càmara
Panoràmica:moviment de rotació de la càmera sobre si
mateixa sense desplaça-se.

16.  Panoràmica vertical
 Panoràmica horitzontal
 Panoràmica descriptiva
 Panoràmica de seguiment
 Panoràmica de relació

17.  La càmara es desplaça per l’operador o un
element mòbil.
- Tràveling frontal
- Tràveling lateral
- Tràveling circular
- Tràveling vertical ascenent o descendent

18. ZOOM: es desplaça l’òptica. Efecte de
apropament o allunyament de l’element gràcies
a la variació de la distància focal de la lent.
 MOVIMENT LLIURE: la càmara es mou però no
segueix un ordre concret.
Steadycam, la càmara va subjecta a l’espatlla de
l’operador. Es combina tràveling i panoràmica. Serveix
per filmacions en condicions difícils.

19. Té valor funcional, expressiu i significatiu. Es
pot transforma la percepció de la realitat. Es
varien els colors i les formes dels elements
d’un objecte o d’una persona.

20.  El procés cinematogràfic de relacionar i
combinar els plans rodats segons una idea
prèvia:
- Seleccionar les preses més adients.
- Decidir la seva longitud.
- Ordenar les preses.
- Combinació d’imatges i banda sonora.

21. MELIÈS: històries com el viatge a la lluna o
realitzar una de les seves desaparicions a partir
de deturar i tornar a engegar la càmera. Eren
tan sols l’enllaç de situacions que variaven
l’escenari des de una visió formal.
Més endevant els cinema adquireix més
identitat com a llenguatge

22. Començà a adoptar diferents punts de
vista.
Muntà diferents preses i establint
discontinuïtats en el temps i l’espai
amb els flash-backs.
 S’afirma el cinema com a llenguatge
 Al llarg de la història s’estableixen
pautes per les possibilitats de
muntatge.

23.  Un dels realitzadors que
contribueix en la investigació
dels muntatges:
- Relacionar coses dispars i fer-les
entendre com una.
- Crear sensacions i expressions
o atribuir i canviar significats
d’algunes coses.

24.  (batalla davant de Tsartin) hi desenvolupa en
“cine-full”. Realització de films amb trossos de
pel·lícules rodats per altres realitzadors. Com
els pintors cubistes amb els seus collages.

25.  Creació dels Muntatge intel·lectual amb
l’asociació d’imatges dispars.

26. Construir la narració estructurant els elements
que pertanyen a diferents llocs i moments
atribuint-los un sentit temporal.
Relacions bàsiques que es poden establir entre
plans a través del muntatge.

27. CONTINU: reconstrucció en temps real d’una
acció a a partir de diferents plans.
DISCONTINU: ens mostra imatges separades
en el temps. La relació determinarà el significat
de la narració.

28. EN PARAL·LEL: dues o més escenes que
passen en moments i llocs diferents es van
mostrant per crear un estat d’ànim o una
associació d’idees.
ALTERN: alternativament accions en el mateix
moment però en llocs diferents i que
convergiran.

29. FLASHBACK: utilització d’un pla que suposa
tornar enrere en el temps. Flashforward al
futur.
 D’ANTICIPACIÓ: sobre un pla s’encavalquen
di’aleg música o sons del següent pla.

30. RÍTMIC: acceleració o relentiment d’un
esdeveniment per donar sensacions.
DE SÍNTESI: es fa una compressió del pas del
temps.

31. IDEOLÒGIC: juxtaposició de un pla en una
seqüència que aparentment no tenen res a
veure. Actua metafòricament.
PLA SEQÜÈNCIA: pla que es manté durant
tota una seqüència i prescindim del muntatge.

32. Traslladar l’espectador en el temps i en l’espai.
 Fer avançar, aturar, allargar o ometre una part
amb una finalitat expressiva.
 Generar relacions de caràcter simbòlic.
Relacions visuals entre imatges consecutives.

33.  Crear relacions que mai han existit.
 Inventar llocs i personatges.
Modificar tot el significat d’una acció per crear
tensió.
Donar èmfasi a una informació.

34.  L’el·lipsi és l’espai, o també temps, que veiem
simplements suggerit, sense que se’ns mostri
de manera nítida. És el·lidit ja que és
irrellevant.

35.  Donar la sensació d’aquells
aspectes formals necessaris per
a donar coherència entre un pla
i els següents.
 El cinema i la televisió
presenten en pantalla una acció
continuada però, fraccionada en
una successió de plans.

36. Combinació de sons i d’imatges. Tal vegada es
doni més importància a la imatge perquè l’acte
de mirar és voluntari i el so, en canvi, ens
arriba sense haver de fer res. Molts dels
productes audiovisuals perdrien el seu poder
comunicatiu si prescindissin del so.

37. Les veus, efectes, els so d’ambient i música
s’enregistren en pistes. Després del seu
enregistrament i tractament, cal sincronitzar els
sons conjuntament amb les imatges. Fa pensar
que es reprodueixen sons realistes que realment
no ho són.
També es realitza el doblatge de totes les veus
dels actors

38.  Alfred Hitchcock explica que a través dels
sorollses pot donar un sentit suplementari a una
situació o definir l’estat en el qual es troben els
personatges.

39. La banda sonora crea
temporalitat i ajuda a establir
un temps de representació.
Amb creixendos i
descreixendos acaba de definir
a narració. Amb el ritme crea
insistència o tensió fins a la
sensació de desorientació.

40.  El so ens permet situar els personatges en un
espai i signifiquen aquest, pot complementar
allò que se’ns mostra o representar-ho.

41. La banda sonora ens ajuda a modular el sentit i
ritme de la narració.
 Ajuden a crear a crear continuïtat entre les
escenes i la planificació.
 Marca clarament la separació entre dos
elements, sigui perquè desaparegui, canviï o
sigui substituït.

42. La música també anticipa allò que vindrà, a
crear expectativa, esperança. Determinats sons
poden indicar la resolució d’una situació, la
preveuen o generen la situació de buit.
És una de les dinàmiques segons la qual
funciona una seqüència audiovisual en la que la
part sonora hi juga un paper important.

43. Reforça els elements anteriors
(puntua, anticipa, separa o relaciona
accions).La interrupció d’un so
concret fa més conscient la idea de
buit i la imatge que l’acompanya es
converteix en quelcom important.

44.  Per generar alguns dels efectes anteriors és la
repetició d’un repertori de temes musicals al
llarg de la pel·lícula. Es vinculen amb nuclis
narratius per al·ludit indirectament a idees
aparegudes.
 En molts casos s’adapten les bandes sonores a
temes ja coneguts. Música clàssica i jazz han
estat els més utilitzats pels cineastes.

45. La música incideix sobre les sensacions
emotives experimentades per l’espectador.
Depenent de la música provocarà diferents
sensacions.
 S’utilitzarà una música o una altra depenent del
gènere de la pel·lícula o si és de caràcter
informatiu, s’utilitzarà per crear situacions.