Soriano gimeno, anna pac1_públics

DESENVOLUPAMENT D’UN ESTUDI DE PÚBLIC: EL PÚBLIC DE MUSEU-BIBLIOTECA
VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA I LA GELTRU (El Garraf)
Els públics en la interpretació del patrimoni- Pac1-Nov 2013-
ANNA SORIANO i GIMENO

Anna Soriano i Gimeno.
17 de novembre de 2013.
PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer.
2
Índex de continguts:
DESENVOLUPAMENT D’UN ESTUDI DE PÚBLIC: EL PÚBLIC DEL MUSEU
VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA I LA GELTRÚ. 3
BREU PRESENTACIÓ DELS RECURSOS PATRIMONIALS DEL MUSEU. 3
DESCRIPCIÓ EXTENSA DEL TIPUS DE PÚBLIC QUE VISITA EL MUSEU VÍCTOR BALAGUER. 6
ESTUDI DE LA FREQÜENCIACIÓ DELS VISITANTS DEL MUSEU VÍCTOR BALAGUER. 9
CONCLUSIONS FINALS. 11
WEBGRAFIA EMPRADA: 13
ANNEXOS 14
ANNEX 1. SITUACIÓ DEL MUSEU-BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER. 15
ANNEX 2. ESTADÍSTIQUES DE LA FREQÜENCIACIÓ PER ANYS DEL MUSEU
VÍCTOR BALAGUER. 23
ANNEX: RESUM DELS CONTINGUTS DEL DEBAT 1 DELS PÚBLICS DEL
PATRIMONI. 29

3
Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer de
Vilanova i la Geltrú.
Breu presentació dels recursos patrimonials del museu.
La informació per descriure la història del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer, l’hem
extret de la seva pròpia pàgina web (Història del Museu-Biblioteca).
El fundador del Museu fou Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901),
un polític i escriptor il·lustre català del segle XIX, va començar a escriure des d’una
edat temprana sobre les figures il·lustres i els indrets emblemàtics de la cultura catalana
del segle XIX.
En Víctor Balaguer va col.laborar activament en el moviment renaixentista, essent un
dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals i membre del primer consistori, el 1859.
La seva tasca historiogràfica va a remolc de la fama de literat romàntic i de la fe liberal-
progressista que el caracteritzen; que ell mateix reconegué sempre els seus demérits
com a historiador, sense obtenir per això més crèdit entre els seus competidors menys
afortunats i reclamava sols el prestigi de divulgador primerenc i eficaç de l'amor a la
història local.
Darrere la façana del Romanticisme abrandat, es projecta en la recreació dels mites i la
profusió de color local, la historiografia de Balaguer amaga un càlcul sagaç que fa de la
prosa evocadora i popular el vehicle d'una afalagadora visió liberal del passat catala,
treballada inflexiblement i destinada a obtenir un èxit fulminant i persistent.
A falta d'hereus directes, s’esmerçà la fortuna en la creació de la Museu-Biblioteca
Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, la ciutat que l'havia anat elegint sempre, des de
1869, diputat a les Corts espanyoles. A la bibliotecai
es conserven les seves col.leccions

4
de llibres (22.000 volums) i d'objectes d'art, entre els quals destaquen per la raresa a
Catalunya els elements egipcis, orientals i precolombins.
L’edifici de la Biblioteca Museu va ésser dissenyat entre els anys 1882 - 1884 pel
mestre d’obres Jeroni Granell que el va concebre com un temple clàssic, coronat per una
cúpula central i amb dues ales simètriques destinades respectivament a Biblioteca i a
Museu. Va ésser dels primers edificis públics construïts a Catalunya amb finalitats
museístiques i el seu estil decoratiu correspon a un període de recerca historicista propi
de l’arquitectura europea de finals del XIX, amb repertoris ornamentals neoegipcis i
neogrecs i amb un resultat estètic eclèctic i impactant, característic de l’arquitectura
pública catalana de finals de segle, just abans de l’auge del modernisme. Es situa enmig
d’un espaiòs jardí vuitcentista creat per Josep Piera i queda encerclat per un perímetre
de ferro forjat que reprodueix esquemàticament la forma del papir, continuant amb les
reminiscències egípcies; situat a l’Avinguda de Víctor Balaguer, s/n de Vilanova i la
Geltrú. (Veure Annex 1). Per contra, les oficines principals estan situades al carrer de
Narcís Monturiol, número 2, a la Casa del Marquès de Castrofuerte, on estan els
principals departaments directius, administratius i de gestió cultural del museu i la Sala
de Consulta Bibliogràfica.
Pel que fa els òrgans de govern del museu estan configurats en forma de patronat, on
cada component del mateix adquireix diferents funcions d’acord amb les seves formes
de govern i els estatuts de la institució que la defineixen. El Patronat del Museu1
dóna
representació de les diferents institucions participants, que depenen de les aportacions
econòmiques al pressupost del museu.
1
La figura jurídica molt comuna en museus públics

5
Un dels elements fonamentals per a la participació ciutadana en el Museu és Els Amics
del Museu Víctor Balaguer com a comissió assessora i de col·laboració de l’ens local2
.
A més, el Museu-Biblioteca Víctor Balaguer està adherit a la Xarxa de Museus Locals
de la Diputació de Barcelona3
.I, també, s’ha de tenir compte el suport de: MNAC
(Museu d’Art de Catalunyaii
), Espais críticsiii
, La Biblioteca Nacional de Catalunya,
Sistema Integral de Calidad en Destinoiv
i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Finalment, el Museu-Biblioteca està configurat per una gran quantitat de recursos
patrimonials de gran valor històric, artístic i literari, configurat, principalment, per: la
gran pinacoteca, la col·lecció d’escultura i restes etnogràfics que el mateix Víctor
Balaguer va recollir al llarg dels seus nombrosos viatges, els quals configuren els fons
originaris d’un dels referents més importants per a conèixer de l’evolució de l’art del
segle XIX i XX; a més de les adquisicions pròpies que el propi museu ha anat adquirint
i les cessions procedents del Museo del Prado, les quals es van renovant periòdicament i
es duuen a terme diferents exposicions monogràfiques. Així, doncs, els fons
patrimonial del Museu el configura: la col·lecció de pintura i escultura catalana dels
segles XIX i XX; la col·lecció etnogràfica formada per col·leccions d’art egipci, filipí,
oriental i precolombí; la col·lecció de peces arqueològiques del jaciment íber-romà
d’Adarró (Vilanova i la Geltrú) i, finalment, la col·lecció d’arts decoratives.
Per altra banda, la Biblioteca Víctor Balaguer reuneix una col·lecció bibliogràfica i
documental excepcional del segle XIX, que es pot consultar a la Sala de Consulta
Bibliogràfica de l’edifici colindant, la Casa Marquès de Castrofuerte (Annex 1).
2
En els patronats públics és recomanable la participació de la societat o, fins i tot, de comissions assessores dels museus mitjançant
de la figura de els Amics del Museu,
universitats, associacions professionals, teixit associatiu, ens locals...; tenint en compte que el
bon govern del centre s’ha de salvaguardar i garantir el seu llegat patrimonial. En tot cas, hi ha que tenir en compte un component
participatiu social, així com, una àmplia i substantiva millora---no estrictament formal---, tenint en compte, en gran mesura, la
integració de la institució museística a la societat d’acollida (en aquest cas, en la societat vilanovina).
3
Institució que coordina els museus i equipaments patrimonials de cinquanta-un municipis de la província de Barcelona

6
Descripció extensa del tipus de públic que visita el Museu Víctor Balaguer.
Les persones que entren a la part museística de la institució són públic real, que ha
respost amb la seva visita als esforços del museu en l’organització d’exposicions
activitats. Les dades obtingudes són fruit del control de les taquilles i reserves
realitzades durant l’any 2012 de 10.031 visites (Annex 2. Estadístiques):
Un 29% són visites individuals que visita el Museu per motius d’investigació,
principalment; o bé, per cubrir el seu temps d’oci.
Un 20% són grups escolars (alumnes i professors), que van realitzar la visita al
Museu per realitzar alguna activitat, o bé per tal de veure alguna de les
exposicions temporals.
Un 3% el configura l’agrupació d’Amics del Museu Víctor Balaguer que
realitzen diferents activitats per a ells (conferències, tallers, cursos de formació,
etc.).
Un 24% el configura públic que lloga l’espai museístic per realitzar activitats
fora de les organitzades pel Museu (conferències, presentacions de llibres,
enllaços matrimonials, etc.).
L’estudi del públic individual, el 29% dels visitants del Museu, accedeix per motius de
recerca i investigació, tant del seu fons bibliogràfic com l’estudi del fons pictogràfic,
escultòric, etnogràfic i arqueològic. Per la qual cosa, es configura un perfil de públic
adult, universitari i/o postuniversitari (majors de 20 anys majoritàriament), que estudien
Ciències Socials i Humanes prioritàriament (Història de l’Art, Història, Literatura
Catalana, Arqueologia, Antropologia...). No hi ha constància de la freqüenciació per
sexes, ja que no es porta a terme cap mena d’estadística al respecte. Però el perfil marca

7
que la procedència és, principal, de Vilanova i la Geltrú o de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Pel que fa el perfil dels visitants menors de 12 anys, la seva estimació es basa en les
visites organitzades per a escoles de la comarca, principalment, que realitzen alguna de
les activitats escolars organitzades pel Servei Pedagògic de l’OAPVB 4
. Aquest
col·lectiu està format per alumnes i professors, principalment, de les escoles de primària
de la comarca del Garraf i de l’àrea metropolitana de Barcelona; i va representar el
20% de les vistes. El motiu de la seva visita era, primordialment, realitzar l’itinerari de
la Vilanova del segle XIX, per tal de conèixer les transformacions econòmiques i
socials, que va patir la ciutat durant aquests anys; així, com, l’estudi dels orígens
arqueològics i l’evolució històrica de Vilanova i la Geltrú. També s’han d’afegir els
alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca, principalment, per visitar alguna de les
exposicions temporals que el Museu duur a terme gràcies a la cessió d’alguna de les
obres del Museo del Prado o les pròpiament organitzades pel propi Museu.
Per altre costat, destaca el públic de les activitats organitzades pels Amics del Museu
Víctor Balaguer, el qual representa el 3% del total. Aquest públic el configura una
associació creada per tal de donar suport a la institució, potenciant-la i fent que
esdevingui un centre participatiu mitjançant la difusió del patrimoni cultural dipositat a
la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Aquest públic es configura com:
Amic individual.
Amic jove.
Amic jubilat.
4
L’OAPVB és el personal de l’organisme de patrimoni de Víctor Balaguer; és a dir, la directora del Museu, els tècnics mitjos de
gestió de museus, els tècnics bibliotecaris, el personal administratiu, el cap de manteniment del Museu, els conserges de les
instal·lacions.

8
Famílies.
Amic d’altres museus.
Amic protector del museu.
Hi ha una gran diversitat de motivacions: la visita al Biblioteca-Museu amb entrada
lliure juntament amb un acompanyant; la recepció d’informació sobre les activitats que
es realitzen de la mateixa Associació, així com de la institució; avantatges d’entrada
lliure a altres Museus de la ciutat (Museu Romàntic Can Papiol) i al Museu d’Art
Nacional de Catalunya.
Un altre tipus de públic és aquell ocupa llogant espais de la institució per altres usos
(conferències, presentacions de llibres, etc.) i que representa el 24%. Es tracta d’un
públic adult amb alt nivell d’estudis i, principalment, local.
Finalment, destaquen el públic de grups que representa un 11%; es tracta de diferents
tipus de públics agrupats sota una mateixa categoria.
1. La Llotja Víctor Balaguer: una iniciativa de cooperació entre el món de
l’empresa i el món cultural promoguda per l’OAPVB5 Víctor Balaguer i
l’Associació d’Empresaris del Garraf (l’ADEG); aquesta iniciativa representa un
programa de patrocini i mecenatge amb l’objectiu d’aproparels empresaris de la
comarca a la institució museística i afavorir un diàleg permanent entre ambdós.
2. Grups de persones que presenten algun tipus de dificultat sensorial, ja sigui
baixa visió, ceguesa o mobilitat reduïda; que, gràcies a la Mirada Tàctil6
, la qual
està a disposició de tots els visitants, oferint-los una experiència més completa.
5
L’OAPVB és el personal de l’organisme de patrimoni de Víctor Balaguer; és a dir, la directora del Museu, els tècnics mitjos de
gestió de museus, els tècnics bibliotecaris, el personal administratiu, el cap de manteniment del Museu, els conserges de les
instal·lacions.
6
La Mirada Tàctil és una estructura que compta amb quatre peces tàctils que mostren la diversitat de col·leccions que alberga el
Museu: un bust d’en Víctor Balaguer, que permet apropar-se a la persona del fundador; una làmina d’un quadre de Dionís Baixeras,
com a representació del fons pictòric del segle XIX; i, finalment, dues peces etnogràfiques: un Bul-ul, com a exemple de la
col·lecció filipina, i un Uixebti, com a part de la col·lecció egípcia. També inclou un plafó de presentació i informació associada als

9
Aquesta plataforma va ser produïda per la Diputació de Barcelona, amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Delegació de l’ONCE
a Catalunya, per tal de què els públics amb alguna discapacitat visual poguessin
visitar el Museu. Per contra, no es disposen estadístiques d’aquest tipus de
col·lectiu.
3. Grups de turistes organitzats en viatges, principalment, d’Associacions Veïnals,
Centres Cívics, etc. Aquest tipus de públic acostumen a ser jubilats,
principalment, d’ambdós sexes, que visiten la ciutat de Vilanova; i
complementen una visita a una exposició, normalment, del fons propi.
Estudi de la freqüenciació dels visitants del Museu Víctor Balaguer.
Les estadístiques mostren (Annex 2) com les visites al Museu Víctor Balaguer han
descendit lleugerament respecte els anys anteriors (10.056), tot i que es preveu un
percentatge similar respecte al total de les visites realitzades durant l’any 2012 (10.058).
Però respecte l’any 2010 (10.291) la diferència és notable. Una de les causes principals
són les retallades en la realització d’activitats, sobretot escolars, al Museu. La línea
d’oferta d’una programació amb visites i tallers al voltant de les exposicions temporals,
s’ha vist en disminuïda, malgrat l’acceptació entre els centres d’ensenyament, la majoria
d’ells de la pròpia Vilanova i la Geltrú i que consolidaven l’oferta d’activitats del
Museu.
Amb tot, el Museu procura mantenir la qualitat de les exposicions temporals (que són de
procedència del Museo del Prado de Madrid), les quals han estat un impuls pel
creixement del públic individual que les visita.
objectes macrocaràcters per als visitants amb baixa visió, així com cartel·les en braille amb tota la informació del plafó i les
llegendes dels objectes exposats.

10
Per una altra banda, els mesos de juliol-agost, el turisme estranger familiar amb un
nivell cultural acceptable i de procedència, principalment, francesa i russa; continua
essent primordialment el que dedica a visitar el Museu en el seu temps d’oci; aquest
sector de públic s’ha informat gràcies a la informació oferida a l’Oficina de Turisme i la
recepció dels hotels. (Annex 2)
La resta del públic que visita individualment el Museu ho fa en el seu temps d’oci
vacacional (aprofitant les vacances de Nadal-Setmana Santa- estiu), per tal de visitar el
fons propi del Museu; o bé, en alguna data assenyalada (com pot ser La Nit dels
Museus, al mes de maig; els primers diumenges de cada mes; o algun aconteixement
especial, com ara La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, el Dia del Museu, etc ),
tot aprofitant la gratuïtat de l’entrada. La qüestió de la gratuïtat o els preus especials que
el Museu ofereix és una dada que molts possibles públics desconeixen, però que està
accessible a la web del Museu a l’abast de tothom. (Annex 2)
Les causes de l’estancament dels públics són les retallades en el pressupost d’activitats;
la manca de pressupost familiar per adquirir l’entrada (i el desconeixement dels
descomptes i la gratuïtat del preu de l’entrada al Museu); les retallades pressupostàries
de les associacions cíviques o veïnals per realitzar excursions amb visites guiades al
Museu; el canvi en els hàbits d’oci entre els joves: la presència dels museus virtuals ha
davallat la visita als museus i, tot i que el Museu Víctor Balaguer no és el cas, és més
còmode realitzar la visita de manera virtual des de qualsevol lloc amb un dispositiu
mòbil. Això repercuteix en una considerable davallada d’afluència entre els mesos
d’octubre a març, la qual es coberta pel lloguer d’espais i les visites individuals
d’estudiants.

11
Finalment, des del Penedès s’està duent a terme una campanya, L’Àmbit Penedès a
Barcelona, d’apropament cultural entre les comarques Alt Penedès-Garraf-Baix
Penedès i Anoia, per tal de promocionar la regió vitinícola a la capital comtal per captar
nous turistes. Barcelona és la principal font d’atracció turística que atreu els visitants
que pernocten a Vilanova i la Geltrú (o rodalies) per la baixada de preus en els
allotjaments i l’apropament territorial. Amb iniciatives com aquestes es pretén oferir als
visitants 600 referències de degustació de vins del Penedès, així com l’exposició i la
visita a de més de tretze peces que es poden admirar als museus del territori que abarca;
entre els quals està inclòs el Museu Víctor Balaguer.
Conclusions finals.
Des de la Direcció del museu es detecten certes mancances d’infrastructura que influeix
en l’afluència de públics al Museu. Aquestes mancances es justifiquen, principalment,
per la manca de recursos de finançament. La qual cosa no permet portar a terme una
política de promoció i difusió turística ni tampoc l’aprofitament òptim del fons
museístic de què disposa, el qual valdria la pena que estigués a l’abast del visitant pel
seu valor artístic i cultural.
La mancança de les vies de finançament del museu repercuteix també en la contractació
de personal especialitzat i tècnic; així, doncs, el personal actual ha de realitzar múltiples
tasques alhora: per exemple, ens explicava la mateixa Directora, que ella mateixa havia
de fer de guia del museu quan no hi havia personal dels Amics del Museu ---personal de
caire voluntari que realitza habitualment la funció de guiatge pel recorregut del museu--

12
disponible per atendre a grups de visitants. Un altre exemple que il·lustra aquesta
mancança de recursos humans, segons ens va explicar també la mateixa Directora, era
també la difusió a les Xarxes Socials i a la pàgina web del museu del contingut del
museu i d’establir un feeback amb els públic virtual: ella mateixa exposava que, sovint,
les actualitzacions de la pàgina web, així com, l’actualització del Facebook i el Blog
sóntasques secundàries i que, sovint, no es portaven al dia; amb la qual cosa, la
informació oferida pel museu mitjançant Facebook, o bé la pàgina web (i, fins i tot, els
newsletters), o el mateix Blog eren tasques realitzades “quan un dels tècnics podia fer-
ho, o, fins i tot, fora de l’horari laboral”.
Per altra costat, ens explicava la Sra. Directora que hi havia hagut algun intent de
realitzar una mena de forfaît vacacional conjuntament amb el Gremi de Restauradors de
Vilanova i la Geltrú de promoció del museu, però no va acabar de funcionar per manca
d’interès del visitant. Per la qual cosa, l’equip directiu del Patronat del Museu va optar
a oferir altres serveis aliens complementaris al museístic (o bibliogràfic), com són: el
lloguer dels equipaments per esdeveniments socials (reunions, comferències,
presentacions de llibres, enllaços matrimonials...).
Si analitzem les funcions actuals dels museus, no hauríem de parlar del concepte museu
informatiu, el qual mostraria el resultat d’un procés d’investigació del propi museu, on
el públic no participa del procés d’elaboració, essent un simple observador (és a dir, allò
que anomenaríem: un museu de didàctica passiva). Aquest és el cas del Museu-
Biblioteca Víctor Balaguer.

13
WEBGRAFIA EMPRADA:
El Blog de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer:
http://museuvictorbalaguer.wordpress.com/category/noticies/
La pàgina web de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer: http://www.victorbalaguer.cat/
Dades estadístiques del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat
de Catalunya: http://www10.gencat.net/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16440
Dades oferides per la mateixa Sra. Directora del Museu Víctor Balaguer, la Sra. Mireia
Rosich i Salvó.

14
ANNEXOS

15
ANNEX 1. SITUACIÓ DEL MUSEU-BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER.
Mapa de situació del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer.
Façana principal del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer.

16
Façana de l’edifici de Marquès de Castrofuerte.

17
Distribució dels espais del Museu.
Plànol general del Museu.
Pinacoteca del Museu.

18
Biblioteca Patrimonial del Museu.
Sala egípcia del Museu

19
Sala d’escultures
Sala Prado

20
Sala d’Arts Decoratives i Etnografia.
Espai Mirada Tàctil.

21
Espai lúdic-pedagògic.
Sala de juntes.

22
Sala d’exposicions temporals.

23
ANNEX 2. Estadístiques de la Freqüenciació per anys del Museu Víctor Balaguer.
41%
12%
32%
15%
Visitants de l'any 2010
Individuals
Grups
Grups escolars
Activitats organitzades
31%
8%
24%
13%
3%
21%
Individuals
Grups
Grups escolars
Activitats organitzades pel
Museu
Activitats organitzades pels
Amics del Museu Víctor
Balaguer
Ocupació de lloguer d'espais
per altres usos

24
29%
11%
20%
13%
3%
24%
Individuals
Grups
Grups escolars
Museu
Balaguer
Ocupació de lloguer
d'espais per altres usos
0%
53%
33%
14%
Visitants de l'any 2013 (fins el 17 de
novembre)
Individuals
Grups
Grups escolars

25
COMPARATIVA DE FREQÜENTACIÓ PER ANYS (2010,2011 i 2012).
FREQÜENTACIÓ PER TIPUS DE PÚBLICS I ANYS.
ESTUDI COMPARATIU PER ANYS
3817
3058
2978
3878
1159
849
1081
2429
2939
2439
2002
1026
1387
1318
1287
1594
0 1000 2000 3000 4000 5000
ANY 2010 (visitants)
ANY 2013 fins el 17 de Nov.
(visitants)
Grups escolars
Grups
Individuals
10291
9978
10058 10056
9800
9850
9900
9950
10000
10050
10100
10150
10200
10250
10300
10350
TOTAL ANY 2010 TOTAL ANY 2011 TOTAL ANY 2012 TOTAL 2013 (Nov)

26
ESTUDI DE FREQÜENCIACIÓ PER PÚBLICS I PER MESOS DE L’ANY
(2011)
196
166
182
261
204
253
324
370
360
245
289
186
127
471
151
409
383
114
323
308
100
42
24
124
173
38
82
353
154
10
120
108
30
430
65
130
305
275
330
165
170
45
0 100 200 300 400 500
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
Ocupació de lloguer d'espais
per altres usos
Balaguer
Museu
Grups escolars
Grups
Individuals

27
ESTUDI DE FREQÜENCIACIÓ PER PÚBLICS I PER MESOS DE L’ANY
(2012)
0 100 200 300 400 500
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
185
116
193
310
342
208
301
332
224
196
251
277
316
50
293
279
297
90
183
347
93
80
210
360
268
270
430
70
330
325
80
Ocupació de lloguer d'espais per
altres usos
Amics del Museu Víctor Balaguer
Museu
Grups escolars
Grups
Individuals

28

29
ANNEX: RESUM DELS CONTINGUTS DEL DEBAT 1 DELS PÚBLICS DEL
PATRIMONI.
El debat que hem estat realitzant des del dia 17 d’octubre fins el dia 15 de novembre de
2013, hem abordat diferents conceptes que ens podem trobar a l’analitzar els públics en
la Interpretació del Patrimoni; aquests són quatre elements fonamentals:
1. Què és allò que ens atrau de la visita, del lloc visitat?
2. Del lloc visitat, què és allò que ens queda a la memòria? I per quins motius?
3. Quins són els valors que donem a la qualitat de la visita?
4. L’exposició d’alguna experiència agradable,curiosa, diferents.... per explicar? És
a dir, quins valors donem a la visita realitzada?
En primer lloc, quan hem parlat d’allò que ens atreu, hem parlat, principalment, de:
valors; de sensacions; d’identitat; de coneixement quasi empíric; de simplificació i
falsejament del consum del producte turístic; de productes llestos per al consum
mitjançant campanyes estratègiques de publicitat (i de màrqueting) que
converteixen el producte cultural com quelcom atractiu i amb necessitat de ser
posseïda l’experiència cultural(com deia el Gerard, el 22 d’oct.)... Però per sobre de
tot destaca: l’interès personal , la disponibilitat (de temps i econòmica), la
influència de les expectatives creades prèviament a realitzar una actitivitat (és a dir,
a ser partícep de la mateixa activitat) i la curiositat.

30
L’Armas Estévez (Els visitants, destinataris de la interpretació), segons el Diego
Rey (24 d’oct), parlava de quelcom novedós, inquietant, una escapada de la
monotonia, d’allò que és ordinari; dins d’un mercat amb múltiples ofertes
d’activitats turístiques (en forma de producte cultural) per escapar d’aquesta
monotonia en una societat consumista, que les presentava (a les activitats) com
quelcom desitjable, una educació per uns interessos propis.
Aquestes paraules d’Estévez denoten com s’ha transformat la cultura en un producte
més a consumir i com la interpretació del patrimoni és, doncs, una càrrega
ideològica. Davant d’això és imprescindible, doncs, la necessitat d’una investigació
permanent i d’un vincle quotidià amb el pensament del públic-visitant; o sigui,
aprofitar la interpretació per a no convertir-la en un clixé, sinó que pugui
transmetre’s sense dificultats. Per això cal, doncs, una investigació rigorosa de com
duur a terme la tasca interpretativa, oferint (segons el Jaume Surera, Interpretación
del patrimonio. Diseño de programas de ámbito municipal):
Una reorientació dels fluxos turístics interns cap a la nostra actuació com a
intèrprets, la qual cosa ens ajudarà a fer una bona gestió del medi.
Reforçar un comportament positiu en relació amb els espais.
Oferir una experiència turística que susciti un respecte, una major
comprensió i una apreciació cap als recursos naturals i culturals.
Respectar i preservar la identitat cultural de la comunitat local, la qual cosa
introduïm l’element d’autenticitat.
L’experiència, la formació continuada, el coneixement exhaustiu dels públics i de
les dinàmiques interpretatives, l’originalitat, els elements de diferenciació, la
introducció de l’element “sorpresa” en les interpretacions, la interconnectibilitat del

31
públic amb l’espai interpretat, la provocació de la curiositat per adquirir nous
coneixements, el gaudi del plaer estètic ( la M.del Mar, el 15 nov.), l’oportunitat
d’ampliar el camp de visió i el fet d’eliminar prejudicis i etiquetes, la introducció i
manipulació de les TICs... són tasques que corresponent íntegrament al tècnic de la
interpretació (i que han d’estar sempre en una constant renovació) davant els reptes
que ens suposa la Societat del Coneixement (i la globalització). I, molt més, quan els
públics estan immersos en una crisis econòmica com l’actual, que cerquen elements
subjectius, oportunitats d’experimentar noves experiències que no els hi suposi un
gran esforç, però que els atregui a inserir-se en el “consum” de productes culturals i
d’espais naturals amb la finalitat d’oblidar les necessitats quotidianes i d’aprofitar
el temps lliure (com deia el Martí, 31 d’oct.). Cal, doncs, trencar els estereotips que
han anat creant les empreses turístiques i apropar l’oferta turística cap a indrets més
assequibles per als públics.
En segon lloc, hem tractat allò que ens queda a la nostra memòria després de
l’experiència (de la visita).
La majoria de nosaltres hem optat per esmentar l’element “sorpresa” com quelcom
que suposi un impacte, una provocació, una transmissió de sentiments, un contrast
amb la monotonia... Ja que podem trobar-nos davant d’un públic insatisfet,
decebut... amb la sensació de buidor (el Gerard, 28 d’oct) després d’haver realitzat
una visita o una experiència interpretativa. De fet, aquest aspecte es torna a

32
analitzar, d’una manera més personalitzada per part dels que hem dut a terme el
debat; de què l’èxit de l’activitat cultural recau sempre sota la responsabilitat del
gestor cultural i/o del tècnic de la interpretació del patrimoni, ja que ell és el
responsable d’allò que s’emportarà el públic: una narració impactant (l’Antoni
Llull, el 15 nov); una experiència de caràcter diferent (l’Esther, el 15 de nov); els
valors de respecte, dignitat, professionalitat (la Catalina, el 13 de nov), de
preocupació i amabilitat pels públics, l’enamorament ( la Blanca, el 14 de nov), de
parlar de tot menys de l’art...sinó que esmentar quatre detalls (el Gerard, 14 de
nov), de provocació, d’una bona recreació històrica experimentant allò que és
quotidià (la Blanca, el 14 nov), l’adaptació dels elements interpretatius als diferents
públics que ens visitin (com remarcava la M.Mar, el 15 de nov); etc. En definitiva,
de superar les expectatives prèvies a la visita del públic duent a terme una excel·lent
interpretació del patrimoni (Montse, el 14 de nov); o sigui, com deia Víctor Fratto (a
La interpretación como herramienta de gestión): ignoramos la interpretación de la
gestión de los recursos naturales o culturales y nos centramos en que la
interpretación es una herramienta de gestión (l’Anna, 15 de nov) i, afegiria, en la
planificació de la mateixa interpretació (l’Adrià, l’1 de nov).
Tots aquests factors esmentats per aconseguir una bona interpretació, cal, doncs, que
hi hagi una interpretació del patrimoni que identifiqui el recurs que estem
interpretant amb els públics, per la qual cosa necessitem professionals capacitats,
sobretot en psicologia cognitiva, que apropin aquests valors, aquestes identitats,
aquestes vivències... al públic que ens visita.

33
En darrera instància, hem debatut sobre allò que és autèntic i els motius de que
quelcom sigui autèntic.
Tots hem definit l’autenticitat segons els nostres propis criteris i experiències
personals:
Originalitat;
Va més enllà del que simplement ens volen vendre des de fora i de conèixer
la vertadera raó de ser (el Jordi, 4 de nov);
Com a un bé que té la característica que va ser creat d’aquella manera en
concret i que conté totes les propietats; podent ser més o menys atractiu pels
visitants (el Jordi, 6 de nov);
Com quelcom que es contraposa a la còpia o la falsificació, però que veu la
impossibilitat de situar-se naturalment entre el lloc del receptor originari i
el destinatari final de l’obra(el Gerard, el 8 de nov);
Com un valor afegit al patrimoni que s’ha de preservar sense privar al
visitant de veure l’original(l’Adrià, l’11 de nov); o bé, com quelcom que
s’ha de fer rèplica,reproducció o còpia sense modificació alguna per a la
seva percepció i preservació (la Jessica, el 15 nov);
Com a qualitat absoluta i reclam turístic que depèn de les expectatives
creades pel públic (la M.Mar, el 15 de nov);
Com quelcom extrínsec ---l’autenticitat material---- que ha sufert les
mínimes variacions possibles del recurs original (la M.Mar, el 15 de nov);;
Com quelcom intrínsec, que acosta a la vertadera essència d’allò del que és
veritat (la M.Mar, el 15 de nov);
etc.

34
Però tots coincideixen en els criteris d’autenticitat que insta Kohl (a Qué es
realmente real? Nueva visión de la autenticitat y su papel en la interpretación y del
turismo): una vez que el turista haya aceptado la autenticidad del lugar,
tácticamente crea un pacto con ese lugar para activar su imaginación y poder
entrar en la historia del lugar. És a dir, el tècnic de la interpretació del patrimoni ha
d’aconseguir que el públic-visitant interaccioni, participi, se senti partícep, valori (la
genuïtat del recurs)... des de la seva subjectivitat; perquè cada públic, cada persona
experimenta diferents sensacions i experiències davant d’una mateixa activitat. Així,
doncs, l’intèrpret ha d’aconseguir el grau de satisfacció, el d’integració... amb el
recurs que s’està interpretant. Per la qual cosa, es poden utilitzar diferents habilitats
(comunicatives, especialment), tècniques didàctiques (com ara, l’ús de les eines
TICs, els mitjans audiovisuals, la teatrilització de fets històrics, els recursos
pedagògics addients...), etc., per tal d’aconseguir-ho.
iSegons la web del Museu-Biblioteca: La Biblioteca Víctor Balaguer és una biblioteca de caràcter general formada amb
aquesta voluntat ja en el moment de constituir-se. Disposa d'una de les millors col·leccions de llibres del segle XIX a Catalunya,
destaca com a principal virtut la seva heterogeneïtat, ja que mostra fidelment la variada producció editorial del XIX. L'origen
del fons prové en bona part, de la biblioteca de Víctor Balaguer, però, sobretot, de la pacient formació posterior amb
clara voluntat de representar totes les temàtiques.
iiFruit de l'aplicació de la Llei de Museus, fins ara tres museus catalans han esdevingut Museus Secció del MNAC. Així, entre el
Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Cau Ferrat de Sitges, i
el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, s'estableix una relació que permet completar els discursos expositius d'aquests centres,
amb l'objectiu d'oferir una millor comprensió de l'art català.
A més, i també en el marc de les funcions que li són pròpies pel que fa a la conservació del patrimoni entesa en un sentit ampli, el
MNAC duu a terme un seguit de serveis tècnics fora de l'àmbit estricte del Museu.
En aquest sentit, des del Museu es dirigeixen restauracions monumentals i intervencions en pintura, escultura i altres tècniques
artístiques i s'assessoren altres centres museístics en qüestions referides a seguretat, museografia i conservació preventiva.
El fons patrimonial del MNAC, entenent-lo en sentit ampli, està constituït tant per les col·leccions com pels fons de la Biblioteca
del MNAC i de l'Arxiu General. (extret de la web del Museu d’Art de Catalunya)
iiiEspais Escrits és una Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el
suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió
del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a
través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis.
ivEl Sistema Integral de Calidad Turística En Destinos es un proyecto de mejora de la calidad de los destinos turísticos
promovido por el Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA) y la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP),
que trabaja con empresas/servicios turísticos de hasta 28 oficios diferentes, con el objetivo último de mejorar la experiencia y
satisfacción del turista.
El SCTE Destinos es una metodología que proporciona un sistema integral y permanente de gestión de la calidad en un destino
turístico con una nueva concepción de los resultados esperados, un enfoque hacia la mejora continua y una actitud de
recuperación y puesta en valor de los recursos y del espacio. El SCTE Destinos se basa en la conciencia integral de destino y en la
identificación de objetivos comunes de los agentes implicados. El SCTE Destinos persigue un nivel de calidad homogéneo en los
servicios ofrecidos al turista dentro de un mismo destino , de manera que no se aprecien deficiencias de calidad sustanciales
entre los diferentes productos (agentes) que componen la oferta en el destino y, con ello, condicionamientos negativos de la
percepción y satisfacción de los turistas.

35
Entre otras herramientas, cuenta con 28 manuales de buenas prácticas, uno por cada oficio. Ofrece a las empresas/servicios
turísticos adheridos un plan de formación , visitas de asistencia técnica por parte de asesores homologados, talleres colectivos,
grupos de trabajo que desarrollan propuestas de mejora para el destino y evaluaciones que contrastan la adecuación de la
empresa/servicio a los estándares de calidad. Todo ello culmina en la obtención del distintivo Compromiso de Calidad Turística.
Éste se otorga a las empresas/servicios turísticos que han acreditado el cumplimiento de los requisitos fijados. Es un
reconocimiento al esfuerzo y compromiso con la calidad y la mejora continua, a la vez que distingue al establecimiento frente a
la competencia. El distintivo tiene validez bienal, aunque está condicionado a una evaluación anual de seguimiento. El
Itinerario de implantación del SICTED se resume en la siguiente imagen:

Soriano gimeno, anna pac1_públics

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (10)

Ähnlich wie Soriano gimeno, anna pac1_públics

Ähnlich wie Soriano gimeno, anna pac1_públics (20)

Soriano gimeno, anna pac1_públics