2. La il·lustració
1. Definició.
Àmbit geogràfic i especificitats:
Lumières, Aufklärung, Enlightment, Illuminismo.
2. Orígens i antecedents de la il·lustració.
Culminació de l’empresa europea: concepte de la raó
occidental:
Grècia
Renaixement
Racionalisme: Descartes
Revolució científica: Newton
3. Context històric de la il·lustració: A què s’oposa la
il·lustració?
Obscurantisme, foscor, tradició:
Església
Poders: Monarquia Absoluta
3. Què és la il·lustració?
És l'època de les llums, de la raó, de la majoria d'edat - tal i com la
defineix I.Kant a Resposta a la pregunta: ¿Què és la il·lustració?-.
"La il·lustració és la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat,
de la qual ell mateix és culpable. Minoria d'edat és la incapacitat de
servir-se del propi enteniment sense la direcció d'un altre. Ell mateix
n'és culpable, d'aquesta minoria d'edat, perquè la seva causa no
consisteix en un defecte de l'enteniment, sinó en la mancança de la
decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la
direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del
teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la il·lustració."
És l'època de la crítica social, política, religiosa...; de la revolució
francesa, 1789, amb els seus ideals : liberté, egalité, fraternité -
ideals que molt sovint són considerats com a utòpics, perquè
encara no s'han realitzat -; és l'època de la construcció d'una Gran
Enciclopèdia - Diderot, d'Alembert...- que volia recollir tot el saber
del moment; també, és l'època dels grans avenços científics i
tècnics...
4. Què és la il·lustració?
Aspectes generals
• Economia: Revolució demogràfica. La població es multiplica per dos, de 100
milions a 200 milions. Aquest fet provocarà greus revoltes a finals de segle degut
a la manca de recursos i a la concentració de les terres en mans d'uns pocs
propietaris.
• Societat: Crisi de l'organització social en estaments. Revolució francesa 1789.
L'organització política dominant, excepte a Anglaterra, és el despotisme il·lustrat.
Característiques
• Revolució científica a tots nivells. Es perfeccionen les anteriors investigacions a
partir de mètodes ben definits, tant a nivell experimental com deductiu.
• Tolerància religiosa que no sempre és respectada. Apareixen diverses sectes i
religions, la massoneria té molts seguidors creant-se centres de reunió, que molt
sovint entren en conflicte amb el catolicisme.
• Segle de les llums: la raó i la ciència il·luminen l'humà. Optimisme respecte al
coneixement i a les potencialitats humanes. Encara que la raó serà durament
criticada en la figura de I.Kant.
• Figura de l'il·lustrat: Lliure pensador, el qual sap de tot però, no segueix cap
dogma sinó que sempre continua investigant. És un intel·lectual i home de món
al mateix temps.
• Es parla de l'existència de diferents il·lustracions: Francesa, Alemanya,
Anglesa... cadascuna amb característiques pròpies les quals es reflecteixen en
la seva pròpia filosofia o manera de pensar.
5. Què és la il·lustració?
Filosofia
• Anglaterra: Preocupació pel coneixement i la investigació científica. D.
Hume. Encara que aquest pensador es tractat comunment entre els
empiristes del Barroc, de fet viu i exposa el seu pensament en plena
Il·lustració.
• França: Preocupació política i pedagògica que provoca una dura crítica
social i religiosa. L'iniciador és P.Bayle amb el seu Diccionari històric i
crític on reuneix els errors del passat i defensa la llibertat i la tolerància.
L’Enciclopèdia fou dirigida pels francesos Diderot i D’Alembert, però hi
col·laboraren també Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
• També hi ha una forta creença en el progrés històric i en l'optimisme
de l'home natural . Aquestes idees són defensades per J.J.Rousseau i
criticades per Voltaire el qual vol demostrar en el seu conte Càndid que
els mals socials són culpa del propi home i no de la societat.
• Alemanya: (Aufklärung). La il·lustració arriba més tard que en els altres
països i és més crítica respecte a la raó i a les seves pretensions
d'explicar-ho tot. El seu lema és "Sapere aude" o "Atreveix-te a pensar".
El màxim representant és I.Kant.
6. Pensament de la Il·lustració
FE EN EL PROGRÉS I L’EDUCACIÓFE EN EL PROGRÉS I L’EDUCACIÓ
DEÍSME:
Religió racional: Déu com a Ésser
Suprem creador -Gran Arquitecte-
de la gran màquina del Cosmos.
Els deístes creuen que Déu
existeix però només com a
principi i causa de l’Univers. És
un Déu purament racional, comú
a todas les religions.
OPTIMISMEOPTIMISME
7. Pensament de la Il·lustració
La deessa RaóLa deessa Raó
• La iI·lustració és,
sobretot, el segle de
la raó, que arriba a
ser deïficada.
• La iI·lustració és,
sobretot, el segle de
la raó, que arriba a
ser deïficada.
La Raó retent honor als emblemes
de la llibertat i a la igualtat
La Raó retent honor als emblemes
de la llibertat i a la igualtat
8. Pensament de la Il·lustració
La raó il·lustrada:
una raó autònoma i crítica (1)
La raó il·lustrada:
una raó autònoma i crítica (1)
• Dels prejudicis que enceguen i
paralitzen.
• De la tradició.
• De l’autoritat externa, que no se
somet al judici de la raó, sinó que
s’imposa a l’individu des de fora.
• De la credulitat supersticiosa, fruit
de la ignorància.
• Dels prejudicis que enceguen i
paralitzen.
• De la tradició.
• De l’autoritat externa, que no se
somet al judici de la raó, sinó que
s’imposa a l’individu des de fora.
• De la credulitat supersticiosa, fruit
de la ignorància.
9. Pensament de la Il·lustració
La raó il·lustrada:
una raó tolerant (2)
La raó il·lustrada:
una raó tolerant (2)
• Voltaire (1694-1778)
va dir:
La tolerància és el
patrimoni de la raó.
La tolerància és el
patrimoni de la raó.
VOLTAIREVOLTAIRE