Projecte en el qual joves de l’Institut Menéndez i Pelayo a Sarrià debaten sobre els estereotips, prejudicis i rumors que circulen en la societat sobre la immigració i diversitat cultural. Desmuntamites TV és un projecte dissenyat i realitzat per la Associació Cultural elParlante que té el suport del Districte de Sarrià Sant Gervasi i de la Xarxa Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona. elParlante és una entitat sense ànim de lucre especialitzada en el disseny i implementació d'estratègies d'educació i comunicació pel Canvi Social i la transformació i la promoció de la ciutadania activa. ELPARLANTE.

1. Projecte en el qual joves de l’Institut Menéndez i Pelayo a Sarrià debaten sobre els estereotips, prejudicis i rumors
que circulen en la societat sobre la immigració i diversitat cultural.
Desmuntamites TV és un projecte dissenyat i realitzat per la Associació Cultural elParlante que té el suport del
Districte de Sarrià Sant Gervasi i de la Xarxa Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona. elParlante és una entitat
sense ànim de lucre especialitzada en el disseny i implementació d'estratègies d'educació i comunicació pel Canvi
Social i la transformació i la promoció de la ciutadania activa.
ELPARLANTE.ES

2. Quines competències bàsiques es treballaran amb aquesta
proposta de treball?
Ordinador, projector, dinamitzador/a, millor que l'alumnat estigui situat en semi cercle per tal d'afavorir el debat.
Quins materials tècnics i humans es necessiten?
A qui va dirigida la guia?
Al professorat, monitors i monitores de temps de lleure, famílies, així com als i les joves estudiants que vulguin
treballar interculturalitat d’una manera atractiva i pedagògica amb el llenguatge audiovisual plantejant-nos
preguntes i possibles respostes.
Dialogar, formar-se en judici crític i ètic, generar idees, estructural el coneixement, donar i coherència al discurs i a
les pròpies accions i tasques.
Establir vincles i relacions constructives amb els demés i amb l'entorn, i apropar-se a les noves cultures, que
adquireixin consideració i respecte en la mesura en que es coneixen.
Capacitat efectiva de conviure i resoldre conflictes.
Ha d'esdevenir un instrument per a la igualtat, la construcció de relacions iguals entre homes i dones, l'eliminació
d'estereotips i expressions sexistes.
Demostrar esperit crític en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com
uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.
Utilitzar les tecnologies de la informació en la seva doble funció de transmissores i generadores d'informació i
coneixement.
Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa, resoldre problemes reals, prendre decisions,
treballar en entorns col•laboratius ampliant els entorns de comunicació per a participar en comunitats
d'aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.
Aprofitar la informació que proporcionen i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el
treball col•laboratiu.
Competència en el coneixement i la interacció amb el
món físic
Competència en comunicació lingüística
Tractament de la informació i competència digital
2

3. Competència social i ciutadana
Comprendre la realitat social en que es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat
plural, així com a comprometre's a contribuir en la seva millora.
Utilitzar el judici moral per escollir i prendre decisions i exercir activa i responsablement els drets i deures de la
ciutadania.
Recórrer a l'anàlisi multicausal i sistèmic per enjudiciar els problemes socials i històrics i per a reflexionar sobre ells
de forma global i crítica.
Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència, resoldre's amb actitud constructiva;
Entendre que no tota posició personal és ètica si no està basada en el respecte a principis o valors universals, com
els que cita la Declaració dels Drets Humans.
La pràctica del diàleg i la negociació per arribar a acords com a formar de resoldre els conflictes, tant en l'àmbit
personal com en el social.
Valorar la llibertat d'expressió el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i la realització
d'experiències compartides.
Competència cultural i artística
Competència per aprendre a aprendre
Autonomia i iniciativa personal
Consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la
perseverança, el coneixement de sí mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la
capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes.
Actitud positiva cap al canvi la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments, obliga a disposar
d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip; posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees
dels demés, dialogar i negociar, l'assertivitat per a fer saber adequadament als demés les pròpies decisions, i
treballar de forma cooperativa i flexible.
Conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar
les segones des d'una expectativa d'èxit.
Curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles davant d'una
mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de
decisions, racional i críticament, amb la informació disponible;
Habilitats per obtenir informació i molt especialment, per a transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació en els coneixements previs.
3

4. Marc teòric
Principi de igualtat:
Davant el multiculturalisme, la interculturalitat comparteix la seva preocupació per la diferència, però es distancia
en tant que valora la individualitat com a base per a l'expressió de la diferència, i no només la comunitat o el grup
cultural de procedència.
Concretament, es poden identificar tres principis sobre els que es sustenta l’enfocament interculturalista (Giménez,
C.; Malegsini, G (2000) ):
Principi de reconeixement de la diversitat:
Principi d’interacció positiva:
el primer principi parteix de la premissa que per avançar en la interculturalitat és imprescindible que prèviament hi
hagi un context de respecte a un valors fonamentals i democràtics i de promoció de la igualtat real dels drets i
deures i d’oportunitats socials de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, avançar cap un interculturalisme real
exigeix en primer lloc l’existència de polítiques ambicioses a favor de l’equitat i contra les situacions d’exclusió i
discriminació, especialment les relacionades amb l’origen i diferències culturals dels ciutadans.
el segon principi fa referència a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat entesa en un sentit ampli.
Però aquest principi va més enllà de la simple contemplació o tolerància passiva, i posa l’accent en la necessitat de
fer un esforç per aprofitar les oportunitats que es deriven de la divers itat socio-cultural. Oportunitats vinculades a
l’enriquiment cultural però també a l’àmbit econòmic i social.
el tercer principi és el que defineix pròpiament l’enfoc interculturalista i el que el diferencia d’altres plantejaments
com el multiculturalista. Es tracta del principi d’interacció positiva o d’unitat en la diversitat. A partir del
reconeixement de les diferències cal posar l’èmfasi en els aspectes comuns i compartits que ens uneixen a tots els
ciutadans i ciutadanes. La convivència es treballa en la quotidianitat i per això és important que paral•lelament a les
A més, amb aquest projecte també es desenvolupa la Competència mediàtica, digital i informacional: que els i les
alumnes aprenguin a utilitzar els mitjans de comunicació i Internet de manera crítica, així podran d’accedir,
integrar, crear, jerarquitzar, filtrar i gestionar la gran quantitat d’informació que ens ofereix la televisió i Internet per
avaluar la informació i poder funcionar en la Societat de la Informació d’una manera ètica i responsable. Els
mitjans han de lluitar per trencar amb la projecció de les representacions homogènies i simplificades que
ofereixen creant una única visió del món varón – blanco – de clase media, Víctor Mari Saez (2011). L’autor
assegura que per regla general, ni els països del Sud, ni els sectors populars, ni les poblacions indígenes, són les
que parlen de la seva realitat des de els seus referents socioculturals quan tenen accés als mitjans de
comunicació massius.
4

5. Prejudici:
Un prejudici és una actitud hostil i desconfiada amb alguna persona que pertany a un col•lectiu, simplement a
causa de pertànyer a aquest grup (Allport, 1954). El prejudici és una actitud i com a tal, presenta una combinació
de sentiments o emocions, inclinacions a actuar i creences anomenades.
Estereotip:
Estan en tots els grups socials i no són ni negatius ni positius per si mateixos. Són atribucions generalitzades de
determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona
com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995). L'estereotip com a creença pot
portar al prejudici com a actitud i això al seu torn pot portar a la discriminació com a forma de comportament.
Rumor:
Es un missatge breu, espontani i de tipus oral que s'estén amb rapidesa i causa un impacte gairebé sempre negatiu
en l'entorn. Té la pretensió de ser real i se serveix de qualsevol mitjà de comunicació formal o informal. Adopta la
forma de falsa informació, prejudici, propaganda o de notícia falsa.
polítiques socials i de promoció de la igualtat de drets i deures, estimulem el contacte, el coneixement mutu i el
diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comú i un sentiment de pertinença que és el ciment de la cohesió. La
convivència intercultural ha de ser viscuda amb normalitat per part de tothom i en totes les esferes socials i urbanes.
Per exemple:
Situació:
"Entra un home gitano d'origen romanès al metro"
Estereotip:
Penso:
Em robarà "
Prejudici:
"Sento por"
Discriminació:
"Actúo i no em sento al seu costat"
5

6. La metodologia serà començar amb la visualització dels curts i amb el següent debat posterior plantejant les
qüestions que assenyalem més altres que el professorat pugui improvitzar:
Com treballar els diferents curtmetratges DMITES?
A més del debat creat a l'aula després de les qüestions que hem presentat, es recomana llegir aquests dos
documents que aporten dades, informacions i testimonis per a trencar amb l'imaginari que hi ha sobre les persones
xineses.
http://interculturalitat.bcn.cat/historic/bcnantirumors/sites/default/files/mbit%20comer%C3%A7-v5_1.pdf
(realitzat per D-CAS -Col•lectiu d’Analistes Socials- Raquel Moreno Sarai Samper José Antonio Moreno)
Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i
prejudicis sobre el poble xinès
Què hem vist?
Quin rumor s’ha cregut la protagonista?
Creieu que hi ha gent que relaciona el comerç regentat
per persones de nacionalitat xinesa amb el tràfic
d’òrgans? Per a quienes vioquè?
Quin seria l'estereotip i prejudici en aquest curt?
1. “Els rumors poden provocar efectes
secundaris, informa’t!”
Què pensa la noia que
es desmaia sobre les
persones xineses?
1.Totes les persones
xines són
mafioses i trafiquen amb
òrgans
2. Les persones xineses
que regenten un comerç
no paguen impostos
ESTEREOTIPS
Què sent (emoció) la
noia que es desmaia?
Por, desconfiança,
rebuig
PREJUDICIS
Com actúa la noia que
es desmaia?
-Culpar a la noia xinesa
del que ella es pensa
que ha estat un tràfic
d'òrgans
-Increpar-li dient-li el
seguit d'estereotips
DISCRIMINACIÓ
Stop rumors
http://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Manual-Antirumors-20131.pdf
Realitzat per l'Institut Diversitas
https://www.youtube.com/watch?v=aRyngMXzGdg
6

7. Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i
prejudicis sobre el poble gitano
Què hem vist?
Què li passa a la protagonista?
Quin és el col•lectiu que discriminen la cambrera i el client
que està a la barra? Per què?
Creieu que pot passar a la realitat?
Com actua la gent que està en el bar? com podem actuar
si ens trobem en una situació així?
Aquest curt també ens pot ajudar a exemplificar els
conceptes que s’han definit anteriorment:
2. “Els prejudicis et poden sortir cars,
desmunta’ls a temps!”
Què pensen la cambrera
i el client de la barra
sobre les persones
gitanes?
1.Totes les persones
gitanes estan
relacionades amb el món
de les drogues
2.Són delinqüents
3. Són persones
gandules
ESTEREOTIPS
Què senten (emocions) la
cambrera i el client de la
barra sobre les persones
gitanes?
Menyspreu, ràbia, fàstic,
rebuig i desconfiança.
PREJUDICIS
Com actua la cambrera?
-Acusació sobre un fet
delictiu
DISCRIMINACIÓ
http://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Poble_gitano.pdf
Realitzat per l'Institut Diversitas
https://www.youtube.com/watch?v=3jvfYOM5hTY
Stop rumors
7

8. Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i
prejudicis sobre el poble marroquí
Què pensen els companys i companyes sobre la Fàtima?
Creieu que la seva amiga actua correctament?
Per què pensen així?
Creieu que passa a la realitat?
3. “Més enllà del vel"
Què pensen els
companys i companyes
sobre la Fàtima?
1.Totes les dones
musulmanes que porten
vel el porten obligades
per les seves parelles
2.Totes les dones
musulmanes són
submises incapaces de
decidir per elles
mateixes
3. Tots els musulmans
són masclistes
ESTEREOTIPS
Què senten (emocions)
cap a la Fàtima?
Paternalisme,
superioritat, llàstima,
incomprensió
PREJUDICIS
Com actuen els compan-
ys i companyes?
-Una de les noies (a la
biblioteca) la mira amb
menyspreu
-Parlar malament d'ella
pel fet de portar vel a les
seves esquenes
-Tractar-la d'inferior
intentant decidir per ella
convencent-la que ha de
treure's el vel.
DISCRIMINACIÓ
http://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Poble_marroquí.pdf
Realitzat per l'Institut Diversitas
https://www.youtube.com/watch?v=EN_Ppb-Y_vc
Stop rumors
8

9. Vídeo del procés de Desmuntamites TV 2014
En aquest vídeo es pot veure com va treballar el grup durant la setmana que va durar el projecte, els temes que vam
treballar i el debat que es va crear.
Vols saber com desmuntar un tòpic mitjançant un
curtmetratge? Et donem algunes pistes!
Conceptes clau per a fer un guió desmuntatamites aplicant al vídeo “la invasió i el
comerç”, del projecte desmuntàtòpics realitzat a l'hospitalet de llobregat
El guió és la forma escrita de qualsevol espectacle auditiu i / o visual. Consta de: idea, sinopsi, argument, escaleta,
guió literari, guió final i storyboard.
Idea:
El principi i motiu de l'obra audiovisual.
Cas pràctic:
Triem un rumor, es poden prendre alguns dels esmentats en el punt 4 d'aquesta guia o realitzar una pluja d'idees
i explorant els imaginaris dels participants sobre persones de diversos orígens culturals. Aquí seguim amb el
nostre exemple: "Els xinesos ens envaeixen, no paguen impostos, reben ajudes i els seus comerços no els
inspeccionen"
https://www.youtube.com/watch?v=bn5njB5rwtU&list=PL
K5CnuIfZEOPxBy5IEMuCPNfbVVXRfn7o&index=1
Vídeo
9

10. Sinopsi:
fase pont entre la idea i l'argument, com un "esbós de l'argument". Es tracta d'una narració breu i concisa de la
història i dels personatges.
Cas pràctic:
Escrivim una sinopsi que plantegi la situació i que generi expectativa per veure o escoltar el vídeo / podcast. Per
exemple: "Dani ha somiat amb una imminent invasió xinesa, segons ell la nostra societat s'enfronta a un gran perill,
per la qual cosa buscarà alertar els seus amics. La compra d'uns materials per a un treball escolar, l'ajudaran a
dormir una mica més tranquil. "
Argument
resum de la història on es desenvolupa l'estructura narrativa. L'argument ha de contenir: la temporalitat, la
localització, el perfil dels personatges, i el desenvolupament de l'acció: independentment de l'ordre com es
presenta la història, s'ha de recórrer a les següents etapes: presentació del problema, desenvolupament del
conflicte, punt culminant de l'acció dramàtica i solució. PLANTEJAMENT, NUS, CLÍMAX I DESENLLAÇ
10

11. Primer posarem en un text sobre un fons de colors,
la remor que s'escolta i es repeteix: "El comerç
dels immigrants, rep ajudes i no paga impostos".
Escena 1
Inici:
Es planteja el problema exagerant el personatge,
portant a l'absurd, per potenciar la remor /
estereotip / prejudici: "la invasió va començar fa
anys amb l'arribada dels basars xinesos"; "Ens
quedarem tots els negocis"; "La invasió és
imminent!
Escena 2
Inici:
Un personatge es creu i difon els rumors als seus
amics i amigues: Ei nois i noies els xinesos no
estan envaint! començar amb els bars, els
restaurants, les perruqueries, no paguen impostos,
tenen ajudes. ¿Coneixeu el Paco? Va vendre el bar
i qui ho ho ha comprat? Un xinès! Perquè com els
ajuden ...»
Escena 3
Nus:
Els seus amics i amigues intenten saber d'on ha
tret aquesta informació però i comproven que el
que està transmetent el noi no té cap veracitat,
però ell es defensa dient: "sabeu que tinc raó".
Escena 4
Nus:
Els companys i companyes del col•legi han de fer un
treball i necessiten comprar material. L'amiga porta el
noi a un basar regentat per una dona xinesa i ell es
deixa portar per la por i la inseguretat cap al
desconegut. En aquest cas també el portem a
l'exageració perquè la persona que vegi el vídeo
comprengui d'una manera directa les emocions que
està sentint el protagonista d'aquesta història.
Escena 5
Climax:
11

12. Se sent acorralat i potenciem aquest moment de
por amb una música inquietant per exagerar encara
més l'escena.
Escena 6
Climax:
L'amiga s'acosta al noi al taulell per comprar i
pagar el material i ell observa el tiquet. Tot seguit li
exclama a la dependent: Però si no pagueu cap
impost!
Escena 7
Climax:
la dona es defensa "com que no paguem
impostos? Paguem el 21% d'IVA i els autònoms,
l'IRPF i els impostos municipals. El noi sembla
convençut ara que sí que paguen impostos però
prossegueix: "però segur que obriu en l'horari que
us dóna la gana". La dona li concreta que obren de
de 9h a 14h i de 17 a 21h i el protagonista li
pregunta desconfiat a la dependent: I qui fa aquest
horari? al que la dona respon que totes les
botigues petites de barri
Escena 8
Desenllaç:
Vam finalitzar la peça audiovisual amb dades
objectives que potenciïn a desmuntar aquests rumors
/ prejudicis / estereotips presentats en el nostre vídeo
de ficció.
Escena 9
Desenllaç:
12

13. Per saber-ne més:
-Giménez, C.; Malegsini, G (2000): Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Los
Libros de la Catarata.
Delgado, M (1998): Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.
-Carolyn Wilson, Alton Grizzle, Ramon Tuazon, Kwame Akyempong, Chi-Kim Cheung: Alfabetización Mediática e
Informacional.Currículum para Profesores. Publicado por la UNESCO:
http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002160/216099s.pdf
-Juan Carlos Checa y Ángeles Arjona (2011).
Españoles ante la inmigración. El papel de los medios de comunicación. Artículo publicado en la revista Comunicar.
Material xarxa antirumores de l'Ajuntament de Barcelona
Immigrantes i l'estat del benestar: (http://youtu.be/lfqkuCFtHpk)
Immigració i habitatge públic (https://www.youtube.com/watch?v=pqPxcwS84WY)
Immigrants i beques menjador (http://youtu.be/p5Gy1YO-YT4)
Població estrangera i delinqüència (http://youtu.be/L0o17kSlu3I)
http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/blanca-rosita-barcelona-hist%C3%B2ries-quotidianes-d
e-conviv%C3%A8ncia
Spots Antirumors
Recursos Audiovisuals
Còmic “Blanca Rosita Barcelona”
http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/cap%C3%ADtols-del-manual-antirumors
http://bcnantirumors.cat/sites/default/files/Guia%20Pr%C3%A0ctica-1.pdf
http://www.pinterest.com/bcnintercultura/
Manual antirumors (comercio, sanidad,ayudas y serivicios sociales)
Guia Pràctica per a l’agent Antirumor
13

14. Material per a combatre els rumors de l’associació
elParlante
Audiovisuals:
Ràdio
http://cruilla-comu.elparlante.es/
Projecte Cruïlla Comuna
http://yamaro.elparlante.es/
Projecte Yamaró, Realitzat a Colòmbia
http://ravaleados.elparlante.es/ravaleads-tv-2/ravaleads-tv
Capítols de Ficció del Projecte Ravalead@s
http://desmuntatopics.elparlante.es/
Projecte Desmuntatòpics TV
http://desmuntamites.elparlante.es
Projecte Desmuntamites TV
http://elparlante.es/tuparlante/
Podcasts del Programa “tuparlante”
14

15. "Quan ens vau fer
les entrevistes
inicials em vaig
equivocar respecte
la definició d'Islam,
ho vaig relacionar
amb el grup
terrorista i per res,
Islam és la religió i
que hi hagi un grup
terrorista és una
altra cosa".
Allegra Picart, 16 anys
"Tot és veure-ho
des d'un altre punt
de vista i estar
oberta a noves
idees i a entendre
l'opinió d'una altra
persona i no
tancar-te en banda
amb els teus
pensaments ni amb
les primeres
impressions".
Nora Beltran, 15 anys
"Els estereotips
que tenia per
exemple amb els
pakistanesos amb
el curt que hem fet
se m'han trencat
totalment, em
pensava que se'ls
donava,
i no, el comerç
l'han de comprar".
Valeria Butori, 16 anys

16. Colectivo elParlante
@colectivoelparlante
@elParlanteBCNdesmuntamites.elparlante.es
ELPARLANTE.ES