2. ·FUNDACIÓ DE LA CIUTAT
Villena es una ciutat de la Comunitat Valenciana, España,
situada en el nord-oest de la província de Alicante.
Es té constància del seu poblament des del Paleolític.
Tenen dubtes de si la ciutat es d’època visigoda o anterior,
encara que estén segurs de la ciutat existia al segle XI, en
el període àrab.
Desprès de la conquesta cristiana, alentat pels reis
Catòlics, es rebel·la contra el marquès que governava la
ciutat per l’època.
En 1525 Carles V li concedeix el títol de ciutat. Eixe es el
moment de major prosperitat econòmica, com proven els
monuments que han arribat fins a l’actualitat.
3. A partir del segle XVI s'obri un període de tranquil·litat,
trencat només per les guerres en que es vorà immersa esta
zona d'Espanya.
Malgrat que el 1858 s'inaugurà una estació de ferrocarril,
l'economia continuà sent essencialment agrícola fins a
l'èxode rural dels anys 60.
A partir d'aleshores, el model econòmic canvià ràpidament
i en l'actualitat l'economia es basa principalment en
el sector terciari i la indústria, destacant les del calcer,
la construcció i els mobles.
4. ·PATRIMONI HISTÒRIC
Centre Històric: s'estén al voltant del Castell de la Talaia, on
s'hi concentren la gran majoria dels monuments de la ciutat. Va
ser declarat Conjunt Històric-Artístic el 1968.
Castell de la Talaia: va ser edificat pels àrabs al voltant del
segle XII.Consta de dos línies de muralla, destacant en la interna
la torre mestra, de planta quadrada i de dos cossos. Les cobertes
de les dos primeres estàncies estan formades
per voltes almohades, d'importància excepcional per ser, amb les
del veí castell de Bir, les més antigues del seu estil a Espanya. Va
ser declaratat Monument Històric-Artístic el 1931.
Castell de Salvatierra: es va constriuir al voltant del segle
X sobre les ruïnes d'un antic poblat iber i va seguir en ús fins al
segle XIV, quan fou substituït pel de la Talaia. En l'actualitat
està, en quasi la seua totalitat, reduït a ruïnes, però encara pot
apreciar-se la seua estructura àrab original i els afegits
posteriors. Ha sigut de gran interès per a l'estudi de l'Edat
Mitjana en la comarca.
5. Palau Municipal: es va edificar a principis del segle XVI.
Va servir primer com a casa-abadia, després propietat del
capítol eclesiàstic i posteriorment la adquirí el Consell de
la Ciutat per a Cases Consistorials. La seua construcció
s'atribuix a Jacobo Fiorentin i no es descarta la
participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell en
la catedral de Múrcia. Destaquen la portada i el pati d'arcs
carpanels sobre columnes toscanes. Va ser declarat
Monument Històric-Artístic el 1968.
Església Arciprestal de Sant Jaume: la seua
construcció començà el segle XIV i es tracta d'uns dels
conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la
Comunitat Valenciana. La seua planta de tres naus i les
seues columnes torses es poden considerar típiques
del gòtic català, si bé adquirixen ací una major
monumentalitat, a més de ser les més antigues construides
en un edifici religiós. El segle XVI s'introduïxen els
elements renaixentistes més destacats com ara la porta
d'accés a la sacristia i el aula capitula, la pila bautismal i
les dos finestres del primer pis de la torre. Va ser declarada
Monument Històric-Artístic Nacional el 1931
6. Església de Santa Maria: es va alçar sobre una
antiga mesquita musulmana el segle XVI. Té una sola nau
i les seues voltes de creueria descarreguen en pilars amb
semi columnes adossades amb relleus renaixentistes. La
façana està emmarcada per un pòrtic barroc, mentres que
la torre s'equipara a la de Sant Jaume.
Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts: situat en la
pedania de Las Virtudes (Les Virtuts), a uns 5 km de
Villena, guarda la imatge de la patrona de la ciutat.
S'advertixen diverses èpoques constructives. La primitiva
ermita es remunta a la segona mitat del segle XV. La
portada d'accés al temple és renaixentista. El claustre és
molt senzill, amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars de
rajol. L'església ha sigut objecte de diverses intervencions,
però el seu aspecte general la lliga a l'últim gòtic. Va ser
declarat Conjunt Històric el 1976
7. Teatre Chapí: està dedicat a Ruperto Chapí Lorente. Les obres
van començar el 7 de setembre de 1914 i s'inaugurà el 5 de
desembre de 1925. Destaca la diversitat d'estils arquitectònics: les
dos façanes laterals i la zona de la caixa de l'escenari guarden
encara el sabor del modernisme historicista de vessants neoàrabs,
mentres que la façana principal, construida entre 1922 i 1923, és
de tipus classicista, tractat amb una certa nuesa o fredor per
l'escassa decoració. Va reobrir-se al públic l'abril de 1999.
Actualmente és un dels teatres més actius de la Comunitat
Valenciana, representant obres de qualitat a escala nacional i, en
ocasions, internacional.
Plaça de Bous de Villena: es va inaugurar el 1924 i va tindre
capacitat per a 10.000 persones. En la actualitat es troba fora d'ús
i en mal estat de conservació, encara que és una obra d'interès per
les grans dimensions, el caràcter massís, la situació exempta i les
característiques formals de la seua arquitectura: accés i finestres
d'arcs neoàrabs apuntats, pilarets i alers metàlics a l'últim pis. El
día 7 de setembre de 1959 en la Plaça de Bous de Villena va estar
present el premi Nobel Ernest Hemingway. Des de 2007 existeix
un pla de rehabilitació i conversió en edifici multiús.
8. Cabezo Redondo: poblat argàric habitat entre els sigles XVI i X a.C. la
importància cultural i econòmica del qual queda patent per importants
troballes, com ara elTresoret del Cabezo Redondo i probablement també
el Tresor de Villena, trobat a uns 5 km del poblat. Va ser inclós en el
Conjunt Històric-Artístic de Villena i declarat terreny d'utilitat pública el
1968
Plaça de Sant Jaume: constituïx l'espai urbà més representatiu del casc
històric de Villena. De traçat irregular, al seu voltant es troben l'església
de Sant Jaume, d'estil gòtic; el Palau Municipal, renaixentista; la Casa
Selva, decimonònica; i la Casa de la Cultura, postmodernista.
Plaça Major: seguix la tradició de les places majors espanyoles.
Originalment fou un espai obert per a reunions del Consell Municipal, fins
a que el 1560 es decidix edificar a l'angle nord l'Almodí. Del segle XIX data
la font i el safareig semiciruclar. Està incoada com a monument
pertanyent al Conjunt Històric-Artístic del Casc Antic de Villena, encara
que el 1977 es començaren tràmits de desincoació per a declarar-la
Monument Històric-Artístic.
Monument a Ruperto Chapí: es troba al Passeig de Chapí i el va
construir el 1947 l'escultor villener Antonio Navarro Santafé. Està
presidida per una escultura sedent de Chapí, al que rodegen figures
alegòriques de dos obres seues: "La bruja", a la seua esquerra i "La
revoltosa", a la seua dreta. L'any 1998 i degut al notable deteriorament de
la pedra, aquesta es va substituir per la rèplica actual en bronze.
L'escultura original presidix el vestíbul del Teatre Chapí.
9. ·SÍMBOLS
Villena ostenta la categoria històrica de ciutat, amb els títols de «Molt
Noble, Molt Leial i Fidelíssima». Dels Manuels va obtindre el títol de
«Vila» i els de «Molt Noble i Molt Leial» en data incerta.Va ser Carles V el
qui li va atorgar el títol de «Ciutat» el 1525, com a agraïment a l'ajuda que
havia prestat la, llavors, vila als seus avis, els Reis Catòlics. Després de
la Guerra de Successió Espanyola, en la que Villena lluità a favor de Felip
V, este li va atorgar el títol de «Fidelíssima».
Escut: L'escut de Villena s'ha utilitzat de manera tradicional almenys des
del 1477, encara que no va tindre la consideració d'oficial fins al 27 de
novembre de 2010.
Escut quadrilong quarterat en sautor amb un cinqué quarter circular
sobre el tot. 1r, d'atzur, un castell d'or donjonat de tres torres, aclarit
de gules i maçonat de sable; 2n, d'argent, un lleó rampant
de porpra linguat i unglat de gules; 3r de gules, una mà d' argent alada
d'or empunyant una espasa desembeinada d'argent; 4t, d'or, tres arbres
arrencats i terrassats, del seu color; i 5é, d'atzur amb filiera d'argent,
s'observen dos peixos encontrats d'argent. Per timbre una corona
de marquès.»
10. El lleó i la mà alada són herència de l'infant Joan Manuel, senyor de la
ciutat. El castell recorda la pertinença històrica de la vila a la Corona de
Castella, i els tres pins i l'estany fan referència al paratge natural de la
llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona és en record
del marquesat de Villena, títol nobiliari concedit per Joan II de Castella a
Juan Pacheco.
Fins que no es va oficialitzar, hi hagué desacord en la posició de la figura
del lleó: uns defensaven la figura tal com hi era a l'últim escut que utilitzà
l'Ajuntament, i altres consideraven que hauria hagut d'intercanviar-se
l'ordre dels quarters segon i tercer, i que el lleó mirara a la destra, com es
veu en el segell que feia servir el municipi des de, si més no, 1477 fins
al 1918
11. ·FESTES IMPORTANTS
Els Moros i Cristians de Villena són les festes en honor a la
patrona de la ciutat valenciana de Villena (Alt Vinalopó), la Verge
de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan
reconegudes com d'Interès Turístic Nacional.
El seu origen està en 1474, quan la Verge de les Virtuts, advocada
contra la pesta, va ser proclamada patrona de Villena. La seua
imatge va ser col·locada en el Santuari construït en 1490, a 5
quilòmetres de la ciutat, al que els ciutadans van fer vot d'anar en
romiatge dues vegades a l'any, una al març i l'altra el dia 8 de
setembre.
Segons alguns investigadors com Domene Verdú, les Festes de
Moros i Cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes
diferents:
Festa Patronal o element religiós que està representat per les
processons, romiatges i misses principalment. En Villena és la
festa més antiga, ja que data de finals del segle XV.
12. Festa Militar o Alarde. És l'element militar, l'origen del qual
està en l'antiga Milícia del Regne, denominada després
"soldadesca", que participava en la festa patronal ja des del segle
XVII. L'acte més representatiu i espectacular de l'element militar
de les festes és "L'Entrada", que consisteix en una desfilada en el
qual participen tots els festers agrupats en comparses amb
magnífics vestits i a ritme de marxes mores, marxes
cristianes o pasdobles composts expressament per a les festes. En
Villena, l'element militar es va afegir a la festa patronal molt
prompte, a principis del segle XVII i la "soldadesca" ja va
participar en els romiatges en 1638.
Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric,
que consisteix en la lluita, arcabusseria, ambaixades, pèrdua i
recuperació d'un castell que simbolitza la població, rememorant
fets històrics. Està representat per les ambaixades, escamots,
"alardos", desembarcament, conversió del moro al cristianisme o
altres actes similars. En Villena és l'element més modern de tots,
ja que va ser afegit a la festa patronal en el primer terç del segle
XIX. A això cal afegir l'element popular, comú a totes les festes i
amb una forta projecció social, al ser el poble -festers i
espectadors- qui massivament la realitza.