4. 1. EL MÓN GREC
•
La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del
Mediterrani, al sud de la península dels Balcans. Es va
estendre per les illes de la mar Egea i Jònica, per Àsia
Menor i el Mediterrani Occidental, tot això va formar
“l’Hèl·lad” territori dels grecs.
•
La Geografia de valls aïllades, muntanyes i illes van
provocar estats independients en l’antiga Grècia, però que
compartien l’idioma i la religió.
•
Les terres gregues eren poc productives. Per això, van
cercar al Mediterrani els seus recursos, desenvoluparen la
navegació i el comerç.
5. 2. Els períodes de la Grècia clàssica
• 2.1. Les primeres grans
civilitzacions a Grècia i a les illes de la
mar Egea fins a l’any 1100 aC són la
civilització minoica i la
civilització micènica.
•
•
•
•
La civilizació minoica o cretense, es va
desenvolupar a Creta al 3.000 aC. fins
al 1500 aC. Aquesta civilització
controlava el comerç marítim del
mediterrani oriental. Les principals
ciutats van ser Cnossos i Faistos,
s’han trobat restes de grans palaus
decorats amb esplèndits frescos.
La civilizació micènica va sorgir entre
els 1600 i 1100 aC la Península del
Peloponès. Els Aqueus eren els
representants d’aquesta civilització.
Van bastir grans recintes emmurallats,
com el de Micenes, Pilos i Tirint.
Cap al 1500 aC els Doris van invair
Grècia i van posar fi a la civilització
micènica.
Període de decadència fins al s.VIII
aC.
Palau de Cnossos.
6. CRETA
Frescos del palau de Cnossos
Interior del palau de Cnossos
Trono del rei Minos
Deessa de les serps
9. 2.2. L’època de les colonitzacions
• Grècia era un territori molt poblat al segle VII aC. Moltes
de les polis disposaven de poques terres cultivables.
• Aquesta manca de provisions va originar una onada de
migracions que es va traduir amb una colonització, entre
els segles VIII i VII aC, d’altres territoris de l’àrea
mediterrània i de la mar Negra
15. COLÒNIES GREG. A CATALUNYA
Ampúries
Arqueòlegs en un jaciment a Roses
16. 2.3 L’esplendor de les polis.
• Entre els segles VI i V aC el comerç marítim i les
colònies van contribuir a engrandir i a enriquir les polis,
sobretot aquelles que estaven situades prop del mar:
Atenes i Corint.
• Al s.V aC Atenes va adquirir el màxim prestigi entre els
grecs perquè va conduir els grecs a la victòria sobre els
perses en les GUERRES MÈDIQUES (490-478 aC).
• Entre les polis va haver nombrosos conflictes: GUERRA
DEL PELOPONÈS (431-404 aC).
• En aquest període l’art va experimentar un
desenvoplupament extraordinari.
20. L’enfrontament entre Atenes i Esparta
Les guerres del Peloponès
El poder d’Atenes va fer que
altres polis es sentiren
amenaçades. Les polis es
van dividir en dos bàndols i
foren a la guerra recolzant a
Atenes o a Esparta. Al final
va vèncer Esparta però va
ser molt destructiva perquè
cap Polis va recuperar el
seu esplendor i la riquesa
anterior.
21. Atenes i Esparta
( segle V y IV A.C.)
• Atenes es va convertir en la polis més influient
per la seva victòria sobre Pèrsia.
• Al 447 a.c. es va crear la Lliga de Delos, una
associació de polis per aunir-se contra els atacs
perses i Atenes era la polis que prenia les
decisisons, això la va fer molt rica. El segle V
a.c. amb el govern de PERICLES que va
desenvolupar la denoscràcia atenense, afavorint
la cultura i la economia. Aquest període va
embellir la ciutat amb l’acròpolis.
27. 2.4. L’EXPANSIÓ HEL·LENÍSTICA
Les constants discòrdies entre les polis van
afeblir el poder de les ciutats i van permetre que
Macedònia, un territori molt extens del nord,
iniciés un període d’expansió cap el s. IV aC.
El rei Filip II de Macedònia organitzà un exercit
poderós i va sotmetre a totes les polis. Quan
Filip va ser assassinat el va succeir el seu fill
Alexandre el Gran, que va derrotar els perses i
va crear un vast imperi entre Grècia i el riu
Indus.
29. L’IMPERI D’ALEXANDRE
Alexandre va fundar
moltes ciutats, entre
elles va destacar
Alexandria a Egipte.
D’aquesta forma la
cultura grega es va
estendre per l’Orient i
a la fusió de la cultura
grega i oriental se la
denomina
Hel·lenísme.
34. A la mort d’Alexandre, els seus generals es van dividir el
territori i es van proclamar reis de uns nous territoris coneguts
com a monarquies hel·lenístiques: Egipte, amb el general
Ptolomeo, de la seva descendència neixerà l’última reina
d’Egipte, Cleopatra. Grècia i Macedònia foren per a
Casandre. Àsia Oriental per a Seleuc i Mesopotàmia per a
Lisímac.