2. Llengua oral Lectura
Escriptura
Comprendr
e
Expressar
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
3. QUÉ ENTENEM PER COMPETÈNCIA
COMUNICATIVA?
Suposa saber interaccionar oralment (conversar,
escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels
llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos
i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de
diverses llengües, i amb l'ús de les eines
matemàtiques (operacions fonamentals, eines
aritmètiques i geomètriques o útils estadístics).
4. Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes,
emocions, sentiments i idees.
És fonamental l'habilitat d'interactuar de manera adequada en
contextos socials i culturals diversos.
En la comunicació s'interpreta de forma significativa la informació que
es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa
la capacitat per generar informació amb noves idees, saber-les
combinar amb d'altres, i avaluar la informació rebuda més enllà del
seu significat.
Aprendre a comunicar també és saber utilitzar diferents llenguatges i
tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes tecnologies
condicionen la comunicació i, per tant, modifiquen la manera de veure
el món i de relacionar-se, canviant alhora els hàbits en les relacions
comunicatives personals, laborals i socials
5. EL MARC DE REFERÈNCIA
EUROPEU (MECR)
PLANTEJA UNES QUESTIONS COM PUNT DE PARTIDA QUE SÓN
LES MATEIXES QUE HAN DE PLANTEJAR-SE ALS CENTRES:
-UNA CONCEPCIÓ DE L’ ENSENYAMENT I EVALUACIÓ DE LES
LLENGUES COINCIDENT AMB UN ENFOC COMUNICATIU I
FUNCIONAL
- I UNA VISIÓ CONSTRUCTIVISTA DE L’ APRENENTATGE.
6. PUNT DE PARTIDA
ENFOCAMENT COMUNICATIU / ENFOCAMENT
COMPETENCIAL
a) CONCEPTE MULTILINGÜISME / PLURILINGÜISME
L’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que (…) l’individu no manté les llengües i
cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una
competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i
en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen. En situacions diverses, una persona
pot recòrrer amb flexibilitat a parts diferents d’aquesta competència per aconseguir una
comunicació reeixida amb un interlocutor concret. ( MERC).
.
7. b) CONCEPTE DE LLENGUA/ES
Són eines de comunicació i de representació.
Instrument de mediació
PSICOLINGÜÍSTICA
SOCIOLINGÜÍSTICA
LES LLENGÜES LLENGUATGE COM A
S’ADQUIREIXEN EN PRODUCTE SOCIAL
INTERACCIÓ
( negociació de significats) ASPECTES CONTEXTUALS
COMUNS A TOTES
COMPETÈNCIA SUBJACENT
PRAGMÀTICA
LINGÜÍSTICA DEL TEXT
ANÀLISI DEL LLENGUATGE
ÚS DEL LLENGUATGE
PARAULA-FRASE-TEXT
SITUACIÓ DE
COMUNICACIÓ
TEXT COM A UNITAT DE
COMUNICACIÓ
8. EL NOU MODEL DE TRACTAMENT DE
LLENGÜES
Elaboració d’ un currículo integrat per totes
les llengües, materna o extrangeres i per totes
les etapes i modalitats educatives que permeti
POTENCIACIÓ DE ADQUIRIR
DESENVOLUPAM LA COMPETÈNCIA AUTONOMIA EN
ENT DE LA DE LA LLENGUA RELACIÓ A LA
COMPETÈNCIA ORAL EN REFLEXIÓ
PLURILINGÜE / CONTINGUTS LINGÚÍSTICA
PLURICULTTURAL LINGÜÍSTICS I NO METALLENGUATG
LINGÜÍSTICS E
9. QUÈ IMPLICA ?
• Integració de llengua a les classes de contingut
(CLIC- AICLE)
Ús del contingut per aprendre llengua
Potenciació de les habilitats cognitives
d’aprenentatge
10. EXEMPLE: competència plurilingüe:
Connectors logico-semàntics: contrastius (Jarque 2006)
Ll. de signes Castellà Català
oposició PERO pero, en cambio, sin però, en canvi,
embargo, ahora bien; malgrat això
substitu- REVÉS, sino, en lugar/vez de, por sinó, al contrari
ció MEJOR el contrario, antes bien, en comptes de,
contrariamente; en lloc de
restricció EXCEPTO, excepto si, a no ser que... excepte si…
MENOS,
SÓLO
concessió BUENO, de todos modos, sea como fos com fos, en
SER,IGUAL sea, en cualquier caso, a qualsevol cas,
, AUNQUE pesar de, no obstante, con malgrat tot,
todo, aun así, después de amb tot…
todo, así y todo, con todo
(y con eso)
11. EXEMPLE:
POTENCIAR LLENGUATGE ORAL
Exercici de planificació de l’escrit
Com a eina de comunicació
Elaboració d’un resum a partir de
i de representació mental paraules clau d’un text
1r: Subratllaran dades, informacions i/o
Estructura el pensament paraules rellevants (LECTURA)
Introdueix lèxic, estructures, 2n: Deixaran en el mínim de paraules el
pensament… tema del que tracta el text
(ESCRIPTURA)
Aprenentatge en sí mateix. 3r: Muntaran un joc de cartes o fitxes de
És una de les llengües de dòmino amb les paraules difícils o més
l’escola importants ( LÊXIC ORAL)
4t: Amb les paraules del primer pas, faran
un resum breu del text (ESCRPTURA) o
(LLENGUA ORAL)
13. Reptes per al professorat
Sota quins supòsits ha de treballar de forma
coordinada?
CONCEPTE FOMENT DE LA
HOLÍSTIC DE CONSCIÈNCIA
LLENGUA LINGÜÍSTICA
El text com a
Tipus
unitat de treball
Integrada
TIPOLOGIES I
No integrada
GÈNERES
TEXTUALS
14. Tipus d’activitats de consciència lingüística: NO
INTEGRADA
Mitjançant activitats ‘extra’ o ‘paral·leles’ a les activitats d’aula.
PROBLEMA: Les activitats no integrades no desenvolupen els graus
més elevats de consciència lingüística (van Lier, 2004).
Nivells de consciència L’itinerari formatiu ha d’anar del nivell
cognitiu al metacognitiu.
TEMA 1 TEMA 2 TEMA 3 TEMA 4
15. Tipus d’activitats de consciència lingüística:
INTEGRADA
-Integració d’activitats de transferència
interlingüística, intralingüística i d’anàlisi contrastiva en les
mateixes tasques comunicatives
-Programació integrada a través de projectes interlingüístics
FAMILIA DE TASQUES
16.
17. Com es concreta a la pràctica?
LA PROPOSTA METODOLÒGICA DIDÀCTICA
PROJECTE DE
COMUNICACIÓ
SÓN ACTIVITATS
COORDINADES
ORIENTADES A
UNA FINALITAT
Integra diferents Implica cooperació
Proposa situacions continguts i els entre professors de Implica
de la vida real organitza de diferents avaluació real
manera coherent especialitats
18. El text unitat de comunicació
Gèneres textuals…no són simples
estils d’ús del llenguatge, sinó que són
processos socials governats per regles i
orientats a objectius.
Es a dir, són maneres de realitzar
activitats conjuntament per a les quals
les comunitats tenen els seus propis
conjunts de regles bàsiques ( Jim
Martin)
19. El gènere com a activitat (Bajtin)
Dinamisme. Els gèneres són formes que es desenvolupen com a
resposta a situacions recurrents i serveixen per estabilitzar
l’experiència i donar-li coherència i significat.
Situacionalitat. El nostre coneixement dels gèneres deriva de i està
inserit en la nostra participació en activats comunicatives en la
nostra vida diària i professional. És a traves d’ells que aprenem a
participar socialment.
Les convencions i normes que els caracteritzen són reflex de la
comunitat a la que pertanyen. Naixem i creixem en aquests entorns
socioculturals.
El text crea una realitat lingüística i una realitat psicològica
(Leontiev)
20. Exemple
TIPOLOGIES
TEXTUALS GÉNERE TEXTUAL
T
Text informatiu
Folletó Programa Programa
descriptiu turístic de festes d’un curs
GÉNERE TEXTUAL
Prescripció
Text instructiu Recepte de Instrucció d’un
d’un
cuina videojoc
medicament
AVALUACIÓ- MACROTAREA: NOTÍCIA
21. Proposta de seqüència
• ELABORAR UNA GUIA TURÍSTICA PER
OBJECTIU UNS ESTRANGERS .
• Reflexió:Què és una guia de viatge?, que
TREBALL INDIVIDUAL hi ha? Quina és la funció? Per qui serà?
• Es fa a la pissarra un esquema
POSADA EN COMÚ
orientador
FUNCIONS QUINS RECURSOS
TREBALL COL.LECTIU COMUNICATIVES PODEM UTILITZAR?
) Donar consells Vigilem a les hores de
sol
Descriure edificis, Sembla… ; és…; igual
paisatges que…
Descriure itineraris
Gastronomia
22. • Facilitar o buscar guies de viatges
• Explicar cada un alguna cosa que conegui del
TREBALL EN GRUPS barri, zona, seguint un esquema
• Fer una llista de vocabulari bàsic per
estrangers…..
• Correcció col.lectiva: en relació a estructura, lèxic,
PRESENTACIÓ DEL GUIÓ expressions..
DE TREBALL A LA • Completar la nostra guia a partir dels altres grups
CLASSE
• Elaborar el text a partir d’altres documents (guies,
TREBALL EN GRUPS folletons, diccionaris..)
EXPOSICIÓ ORAL Avaluació per part dels companys i la mestra d’aspectes
D’ALGÚN LLOC com claretat, lògica, ordre, descripcions correctes…
D’INTERÈS
23. Per tant,
Permet establir
relacions: interllengües
i intrallenguai amb
àrees no lingüístiques Llenguatge oral
català-castellà
Àrees no
Llenguatge escrit: lingüístiques: medi
lectura i escriptura natural i social,
català, castellà educació física
Llengua estrangera
24. SEQÜÈNCIA DIDÀCTIVA
TEXT TEXT TEXT
nou
Recepció El text Treball de lèxic Revisió
Representació
de textos com a Morfosintàxi
Base d’orientació Lectura / font de Pauta
escolta recursos Catàleg d’interrogació
Activitats de consciència lingüística
25.
26. Conclusions -1
L’objectiu del tractament integrat de llengües és l’elaboració
d’una única programació de les diferents llengües que
s’imparteixen al centre escolar a partir d’objectius i
metodologies comuns, criteris d’avaluació compartits i
continguts d’aprenentatge repartits entre les llengües, de
manera que els alumnes rentabilitzin els seus aprenentatges
lingüístics i desenvolupin al màxim la seva competència
plurilingüe.
El Portfoli és una proposta didàctica del Consell d'Europa que,
seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referència
per a les Llengües, proposa que cada europeu disposi d'un
document personal en què s'inclogui informació sobre les
llengües i les cultures que coneix (destreses, coneixements,
certificats, experiències viscudes, etc.) a fi de potenciar el
plurilingüisme, el respecte a la diversitat o la mobilitat interna en
el context europeu.
27. Conclusions-2
Importància de considerar els diferents nivells de llengua
de forma integral (Llengua oral- llengua escrita)
Treballar amb la idea d’aspectes subjacents a todes les
llengües ( català-castellà-anglès)
Aprofitar qualsevol contingut per treballar llengua, no
només les classes de llengua
elements comuns
elements específics
Aprofitar els gèneres textuals com a unitats de significat
per incloure diferents continguts.
28. Referències bibliogràfiques
Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas:
enseñanza, aprendizaje y evaluación. Disponible en
http://cvc.cervantes.es/obref/marco/
Noguerol,A. (2004). Ensenyar llengua en una societat multilingüe .
Rosa Sensat i UAB. Perspectiva escolar,n.290 de desembre de
2004, pàg. 4-15.
Pascual Granell,V. (2006). El tractament de les llengües en un
model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià.
València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i
Esport. (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). ISBN 84-482-
41444
Ruiz,T. (2008). El Tratamiento integrado de lenguas. Construir una
programasción conjunta. Textos, n.47, pàg.46-59
Ruiz,T. (2010). Lengua castellana y literatura.
Investigación, innovación y buenas pràcticas. Ed. Graó.
Van Lier,L. (2003). La segunda lengua: conocimiento, reflexión e
