Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Relat de la Jornada de bones pràctiques de l'economia social agroalimentària

218 Aufrufe

Veröffentlicht am

Resum de continguts de la Jornada celebrada al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat el 23 de maig de 2017

  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Relat de la Jornada de bones pràctiques de l'economia social agroalimentària

  1. 1. 1 Relat dels continguts de la jornada 23 de maig de 2017 de 10 a 14.30 h, a l’Auditori del Cèntric Espai Cultural. El Prat de Llobregat 10.00 h Obertura de la jornada a càrrec de Lluís Tejedor, Alcalde del Prat i Marta Mayordomo, Tinenta d’Alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació. Presentació inicial a càrrec d’Ana Álvarez de la Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria (CAE) i conductora de la Jornada Internacional de Bones Pràctiques de l’economia social en l’àmbit agroalimentari. Benvinguda als assistents a la jornada organitzada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, amb el suport del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest acte s’emmarca en dos contextos: El primer és que es realitza sota el paraigua de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, que és un espai de trobada, reflexió i cooperació sobre l'economia social i que busca impulsar les cooperatives i les empreses d’economia social a la comarca. Aquest Ateneu s'ha creat amb el suport de la Generalitat de Catalunya que subvenciona a entitats per portar a terme projectes de generació d'ocupació mitjançant la creació de cooperatives i altres empreses d’economia social. En segon lloc, dir-vos que ens trobem en ple Maig Cooperatiu, un cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa a la comarca impulsat pels “Municipis Cooperatius” del Baix Llobregat, les entitats d’economia social, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i les cooperatives de la comarca que celebra enguany aquesta segona edició. S’espera que aquest acte serveixi per promoure en el sector agroalimentari una forma d'organització empresarial -la cooperativa- que promou la participació de les persones
  2. 2. 2 membres, l'ocupació estable, la innovació, l'arrelament al territori i el desenvolupament local. Paraules de benvinguda: Marta Mayordomo, Tinenta d’Alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Dóna la benvinguda a tothom i exposa que aquesta jornada s’emmarca en el Maig Cooperatiu, un mes en què les entitats de l’Ateneu donen a conèixer i ens apropen els valors i els projectes de l’Economia Social, Cooperativa i Solidària (ESS) que es desenvolupa en el nostre país i a nivell internacional. En la Jornada d’avui coneixerem experiències, com la del Parc Agrari del Baix Llobregat, un actiu agrari de primer ordre que genera activitat econòmica així com nous models productius. A la jornada també veurem d’altres experiències de l’entorn del mediterrani per aquest sector de gran importància. Per la comarca es prioritari posar en valor el Parc Agrari i les iniciatives d’ESS per a que el facin sostenible tant a nivell econòmic com ambiental. Lluís Tejedor, Alcalde del Prat Benvinguda. L’Ajuntament del Prat ja fa anys que promou de forma organitzada i sistemàtica el cooperativisme i l’ESS. És una bona noticia la creació de l’Ateneu del Baix Llobregat. La raó fonamental d’aquesta creació és el fet de potenciar el caràcter territorial, el Parc Agrari i la proximitat. Cal també garantir la renta agrària. És un repte consolidar la relació dels consumidors de proximitat amb els productors locals. Els objectius de la jornada són compartir, aprendre, encoratjar-nos i sumar esforços. L’Ajuntament s’ha compromès amb tot això i iniciem un procés amb moltes possibilitats que no és fàcil i pel qual cal professionalització. Les institucions han de donar suport, empènyer i protegir. Avui és un moment per compartir i aprendre. Agraïments als ponents i assistents. 10.15 h Ponència: “El Parc Agrari del Baix Llobregat, una oportunitat per l’economia social”, a càrrec de Raimon Roda, Gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’Ana Álvarez presenta el Raimon Roda: Raimon Roda i Noya és Enginyer Agrònom per la ETSEAL (1996) i funcionari de la Diputació de Barcelona (2002). Ha cursat el Doctorat d’Urbanisme a l’ESAB fins a nivell de Suficiència Investigadora (2004). Va participar en el procés de disseny i creació del Parc Agrari del Baix Llobregat (1998-2004) i des de setembre 2013 és Gerent del Consorci que el gestiona. Ha intervingut en la redacció de diversos plans d’ordenació municipal i territorial i plans estratègics i ha dirigit i publicat estudis de desenvolupament local i rural. Com tècnic de la Diputació de Barcelona ha donat suport a projectes de gestió d’espais agraris i rurals de la regió metropolitana de Barcelona, centrant la seva activitat en programes de desenvolupament local especialment referents a la temàtica de productes de proximitat, agricultura metropolitana i relacions camp-ciutat. Ha participat en projectes i xarxes transnacionals sobre Governança Alimentària en regions metropolitanes i, com a expert, en
  3. 3. 3 projectes de desenvolupament d’agricultura periurbana a l’Argentina amb finançament de l’AECID. Té publicats diferents articles sobre agricultura, espais i parcs agraris metropolitans. Ens parla del Parc Agrari com a zona econòmica especialitzada sense que això no signifiqui que les empreses agràries no puguin i tinguin unes característiques determinades, sent una els bens comuns que generen les explotacions a més dels aspectes ambientals, els aspectes socials. Per això ens parlarà també del “Rol de les cooperatives” i de les “Empreses Agràries amb objectius socials específics”. Raimon Roda, Gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat. La seva presentació vol emmarcar territorialment on som i té el repte d’explicar coses diferents. Comença amb una imatge de l’àrea de Barcelona de nit, amb la part urbana amb llum i remarcant que a la part fosca no vol dir que no hi hagi vida. Recorda el què passa als espai agrícoles que no són illes ni territoris tancats sinó que formem part de projectes més grans i que sobrepassen l’agricultura per arribar a d’altres sectors com la alimentació o el teixit social, així com la relació amb els Ajuntaments que componen l’espai. L’espai agrari és un punt d’activitat econòmica amb dos característiques: La primera és que el que produïm és estratègic (alimentació). La segona és que es generen externalitats com són els ecosistemes i béns comuns, és a dir, coses que generen efectes positius a la societat (el paisatge, els aqüífers, els talls verds...). A més a més, compleix una funció social, no és un museu a l’aire lliure però no vol dir que no s’acumuli un patrimoni històric (per exemples les masies), coneixement, saber fer, relacions socials... Parla de referents cooperatius i dels rols socials que juga l’espai. Per jugar aquest paper , cal que el Parc Agrari tingui un discurs propi que ha de sorgir del territori, tant del sector agrari com dels projectes de ciutat. Si no tenim relat propi qualsevol altre el pot fer per nosaltres. Això implica la defensa social del sector productiu tant per part de la societat com dels ens públics. Remarca que aquest espai es productiu i hi ha empreses (60) que tenen dret a vot. De les hectàrees del parc hi ha agrícoles i productives. També hi ha 5 cooperatives i algunes han deixat de tenir activitat econòmica però continuen jugant un rol identitari a municipis com Gavà o Viladecans. El consorci del Parc Agrari té principalment tres eixos que podem transformar en preguntes. On? Pel que fa al pla especial urbanístic, les regles del joc. Què és pot fer i què no. Qui? Un consorci amb un bon equip professional composat per 11 persones i un pressupost aproximat d’un milió d’euros. Què? Un pla de gestió amb 5 línies estratègiques. Repassant les línies podem veure el rol que juga el parc. 1. Assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari. 2. Promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries.
  4. 4. 4 3. Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per millorar-ne la viabilitat. 4. Aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural. 5. Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari sense interferències amb l’activitat agrària. El parc és un lloc físic, però el més interessant és que també és un projecte, un territori que val la pena gestionar i que és singular respecte d’altres. Per exemple, a Lleida estan debatent idees semblants. També comenta que val la pena protegir-lo i tenir una posició activa. No només a nivell econòmic (el preu dels productes i el seu valor no és el mateix) sinó també social. Remarca que el preu bo és quan al altres països hi ha gelades i que l’administració té la responsabilitat de cobrir el cost de producció. Parla de l’economia circular, de l’espai agrícola inserit en un espai més gran (àrea metropolitana) i d’altres temes com l’aigua, el reciclatge i la connexió entre els territoris. Visió de ciutat amb parts diferents que treballen juntes i que funciona en el cas de l’ESS al voltant d’una massa critica que impulsa projectes de recerca, sobre l’atur, per recuperar sòls i d’inserció entre d’altres. També parlem de ciutat amb nous moviments que estan entrant al Parc, com l’agroecologia que està fent que s’instal·lin empreses i que la gent que comenci nous projectes. Alhora implica el repte dels aspectes productius però també una càrrega social darrera (tot i que quan compres productes ecològics pot ser que els treballadors estiguin explotats i això no es diu). La presa de decisions públiques ha de canviar, ja que és l’agricultura que ve i ha de ser compatible amb la tradicional i les grans explotacions especialitzades en un producte que normalment s’exporta. Tots els territoris tenen avantatges i desavantatges. Un dels nostres principals avantatges és que tenim quatre milions d’habitants que viuen al límit del parc, fortalesa que hem d’explotar comercialment i socialment amb la integració dels diferents col·lectius. Hi ha figures com la cooperativa que reforcen aquest paper i també altres iniciatives amb la idea d’integrar l’agricultura en projectes més amplis. Torn de preguntes: Pregunta 1: Pregunta per les corporacions i sobre el tema de la contaminació (qui contamina paga) que podria generar molt diner. Menciona que el 2008 Cristina Kirchner, presidenta d’Argentina, va fer una llei per frenar l’expansió de la soja (gestionada principalment per multinacionals) i li van “cremar el país”. No obstant va seguir amb la proposta i va arribar a crear 3 milions de llocs de treball. El ponent comenta que ha estat 3 cops a Argentina. Un vegada per un congrés i les altres dos per projectes de l’horta. Les municipalitats van incorporar el tema de l’agricultura periurbana i urbana. Reconeix també que el problema soja ve de lluny però sembla que s’ha començat a desmantellar una mica. Als inicis de la periurbana i degut a la greu crisi econòmica la gent feia hort per menjar i fer intercanvis, per després arribar a ser un projecte estatal amb inversió publica.
  5. 5. 5 Cal tenir una estratègia de desenvolupament urbanístic i fa un símil amb nosaltres amb el problema del poder especulatiu que pateix el sòl. El problema de l’accés a la terra i el preu de venda és el mateix que aquí però nosaltres encara no hem arribat a controlar-nos pel que fa a la introducció de la soja. Pregunta 2: Consulta sobre el pressupost d’un milió d’euros, les 11 persones que formen part del parc i les 2.000 hectàrees productives. Quin és el volum econòmic de la zona? I de les 5 cooperatives i de la resta d’empreses? Resposta 2: El Raimon comenta que de les 11 persones que formen part, 7 són funcionaris pagats per Diputació, a part del milió d’euros del pressupost. Al 2014 van calcular 43 milions d’euros generats aproximadament. Sobre les 5 cooperatives no sap dir el seu volum però sí que tan sols dues comercialitzen la producció. Les cooperatives també fan proveïment de serveis conjunts i tenen un lloc específic a Mercabarna on poden vendre, però la realitat diu que hi ha un venedor col·lectiu per individu que fa més d’intermediari que agrupar productors. 10.45 h Ponència: “Anàlisi del teixit de les empreses agroalimentàries d’economia social”, a càrrec de Pau López, de la Fundació Catalunya La Pedrera. Pau López treballa actualment a l'Àrea d'Impuls Social de la Fundació Catalunya - La Pedrera des d'on està posant en marxa l'explotació agrícola dels Horts de Sant Benet i la línia de producte d’elaborats de la Cooperativa MANS de la que ens parlarà al llarg de la seva intervenció. La seva trajectòria professional ha estat estretament vinculada al sector agroalimentari, sector en el qual ha dut a terme projectes ben diversos. Des de la producció i comercialització de bolets, mitjançant la creació d'una cooperativa dedicada a l'elaboració de productes amb bolets, la posada en marxa d'una iniciativa per comercialitzar productes elaborats per artesans de proximitat o el desenvolupament d'una eina de fidelització de clients per a la Gran Distribució. Disposa d’una passió per l'alimentació que transcendeix l'àmbit professional, tal com podem veure al seu blog dedicat a la cuina www.factorgastronomic.com i el seu compte d'Instagram amb més de 15.000 seguidors. Ens parla de la seva experiència a la Fundació Catalunya - La Pedrera en relació a les empreses agroalimentàries socials i la seva evolució: origen i missió de la Xarxa agrosocial creada per aquesta Fundació, exemples ben emblemàtics d’aquesta xarxa i noves tendències en les empreses agrosocials (compra d’unitats productives i associació a empreses fabricants) així com els aprenentatges d’aquestes evolucions. Pau López, de la Fundació Catalunya La Pedrera. Fa els agraïments i explica que presentarà noves experiències i exemples de bones pràctiques i també que fan a la fundació (principalment donar treball a les persones amb discapacitats o en risc d’exclusió). 5 àrees de treball: - Impuls social - Cultura
  6. 6. 6 - Territori i Medi Ambient - Coneixement i recerca - Alimentació i ciència Tenen les oficines a La Pedrera que és el motor generador de finançament per la fundació, que és autònoma i ve de l’obra social de les antigues caixes. També participen al Món Sant Benet del projecte de la Fundació Alícia, tenen varis espais de natura i 25 espais socials on fan acompanyament educatiu i per la gent gran entre d’altres. L’any 2011, la Fundació Catalunya - La Pedrera crea la Xarxa Agrosocial per reunir diverses entitats dedicades al social farming, moviment que busca l’impacte social mitjançant pràctiques d’agricultura sostenibles. La Xarxa Agrosocial també inclou empreses socials dedicades a la transformació de producte alimentari local i a la gestió forestal. Participen 30 entitats, totes socials (centres especial de treball, empreses d’inserció...) amb projectes d’agricultura i forestals. Aquest procés va esdevenir en la cooperativa Mans per comercialitzar els productes. Veurem 5 exemples: L’Olivera. Entitat amb 43 anys d’història i alhora fundació i cooperativa. Ubicada a Vallbona de les Monges (Urgell) es dedica principalment al vi i l’oli. Fomenta la integració de persones amb discapacitats i també espais assistencials. La Fageda. És el cas més conegut. Té 35 anys d’història. Ajuda al col·lectiu amb trastorn mental i discapacitats de la Garrotxa, aconseguit ocupar fins a 300 persones (fins i tot la gent s’empadrona allà per poder treballar). També està organitzada com a Fundació (per perdurar el projecte social) i cooperativa. Ens recomana la seva visita. Delícies del Berguedà. Fundació i Societat Limitada Unipersonal (Portal Berguedà). Treballa amb joves amb patologia dual i les seves famílies i també està dedicada als iogurts i els derivats làctics. El molí d’en Puigverd. És un cas peculiar perquè fan moltes coses. És una entitat privada d’iniciativa social i sense ànim de lucre orientada a la inserció laboral i social de persones amb trastorns de salut mental. Fan horta ecològica (són socis de la cooperativa Mans), gestió d’establiments comercials, jardineria, obra i manteniment, neteja industrial i restauració de mobles. Ocupa més de 130 persones a la zona del Maresme i ja tenen 15 anys d’història. També són una fundació. Fundació Emys. Fundada el 1987 a Riudarenes (La Selva). Entitat petita (però cas important) sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura, en especial a les zones humides i de la tortuga d’estany (Emys orbicularis), mitjançant la recerca, la gestió, la conservació, l’educació i la conscienciació. És dedica a l’agroecologia (gestió forestal sostenible, educació ambiental, ecoturisme, producció de melmelades i conserves ecològiques de Can Moragues). Treballen 6 persones més voluntaris.
  7. 7. 7 Evolució de les empreses socials aquest anys. L’inici va ser en coses rudimentàries (jardineria, neteja, bugaderia...) que requerien poca inversió i molta mà d’obra. Amb la crisi i la disminució de l’activitat, les empreses socials que es dedicaven als serveis, sobretot a la jardineria, es van reorientar cap a l’agricultura, sobretot l’ecològica per diferenciar-se de la tradicional. Una activitat que plantejava noves dificultats a les empreses socials que s’havien reinventat. - Manca d’experiència i coneixement del camp. - Convenis laborals poc ajustats a les necessitats del camp. - Activitat que requereix un nivell d’eficiència molt alt. - Dependència de les condicions climàtiques. Algunes van decidir complementar la producció agrària amb producte transformat. Però aquest pas requeria: - Més inversió. - Més coneixement. - Mà d’obra especialitzada. I per aquest motius poques empreses s’han animat a fer el pas. Alguns exemples són La Fageda i L’Olivera. Casos d’èxit o miracles? Comenta que també van haver condicionants externs, a La Fageda per exemple tenien molta llet i van pensar fer iogurts, tot això acompanyat d’una bona gestió. L’Olivera, en un principi venia els seus productes a Vallbona de les Monges i donava servei assistencial a persones amb discapacitats. Bona gestió, bon treball i bon posicionament al mercat. Entitats consolidades i arrelades al territori amb llarga trajectòria al mercat. Costa trobar exemples iguals. Aquestes empreses han evolucionat, primer oferint serveis més bàsics (agrícoles) i després desenvolupant productes elaborats. L’objectiu és garantir una vida digna pels seus treballadors. Han vist que poden adquirir coneixement si no el tenen, comprant petites unitats productives per tal d’adquirir el coneixement necessari per desenvolupar l’activitat i afegint el balanç social. En aquest casos no comencen des de zero, agafen una marca i la transformen en social. Per exemple el Rosal, empresa de Tàrrega que fa neules, va comprar fórmula a un artesà i van començar a fer-les ells mateixos. Una segona estratègia que estan seguint, és fer acords i aliances amb altres empreses convencionals. A les empreses convencionals els falta la part social i a les empreses socials tenen mancances per la part productiva, s’ajunten i així sumen (ja que crear de zero té riscos). Per aquest motiu busquem empreses per associar-nos que aportin ells la part productiva (col·laborar amb empreses del sector agroalimentari que aportin know-how productiu). Presenta la cooperativa “2147 Mans” que és un projecte social format per persones que han unit esforços per treballar la terra i obtenir fruita i verdura ecològica, de qualitat i d’origen local. Cooperativa fundada el 2013 per generar economies d’escala entre els membres de la Xarxa Agrosocial i accedir a la Gran Distribució ja que van detectar problemes de la comercialització individual. Els productes el produeixen entitats socials catalanes de la Xarxa en les que treballen persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o en risc d’exclusió i per això la preparació del producte per a la venda a la central logística de la Cooperativa genera ocupació per joves en risc. Cal envasar els productes (cosa que penalitza el concepte ecològic) per evitar contaminació. Però ja que cal fer-ho, aprofitem-ho i fem-ho social. Com els petits
  8. 8. 8 productors sols no tenien prou mans per cobrir la comercialització van fer la Xarxa que és molt més que un acord client-productor. Té molt valor afegit per part dels distribuïdor i els productors. Pels distribuïdors: - Projecte social - Varietat de producte fresc - Servei de Picking - Logística ràpida - Condicions de pagament - Interlocutor únic Pels productors: - Projecte social - Accés a la Gran Distribució - Accés a nous mercats - Bon interlocutor - Sinèrgies entre productors Es creen sinèrgies entre productors (jornades, etc.) i pels distribuïdors també hem vist que té valor afegit: participen de projectes socials, ofereixen més varietat, servei de Picking per la gran distribució, logística ràpida, condicions de pagament que podia perjudicar al petit productor, redueix els interlocutors... Per altra banda també ajuda a la pagesia amb preus justos (com més producció més força per pactar preus). Té molt futur, 30 treballadors (25 joves i 5 tècnics de suport) i més de 60 productors (7 entitats socials i 13 pagesos de proximitat). Tenen un creixement de la facturació i és un model d’èxit de comercialització i de treball amb els pagesos. Torn de preguntes: Pregunta 1: L’Ateneu té l’objectiu de crear empreses cooperatives, potser a la sala hi ha algunes persones que ho estan pensant. Que els recomanaries i els alertaries? Resposta 1: Recomana sinceritat i transparència. Cal començar bé ja que qualsevol discrepància després pot ser un conflicte. Tenir clar els òrgans de govern i acotar els àmbits de decisió per evitar problemes. A vegades es difícil portar, conduir, cooperatives grans però Mondragon és un exemple d’èxit a l’estat Espanyol. Òrgan de govern fort que prengui decisions àgils i ràpides. Pregunta 2: Comenta la visió holística del conjunt. Durant la dècada dels 80, l’abocador de Castelldefels, va ser un punt negre. La reducció de residus és fonamental i el problema dels envasats és la reutilització. Fa falta d’especialització i que les empreses grans paguin. És un gran repte el tema dels residus per a la distribució. La normativa exigeix que fiquis plàstic i a més a més hi ha un problema de consciència i institucional. Es plantegen reutilitzar els envasos? Resposta 2:
  9. 9. 9 No, per què té una complexitat logística el retorn. El que sí que fan és minimitzar l‘ús d’envasos i fer servir productes biodegradables i el més sostenible possibles. Reconeix que és un tema complicat. Pregunta 3: Quin son els principals obstacles que ha trobat la cooperativa Mans en diferents nivells? Resposta 3: Un obstacle és la comercialització, si ets petit i vas a un “gran”, encara que siguis social, has de complir el mateix que la resta d’empreses. Cal negociar amb gent més gran que tu i adaptar-se a les exigències en temes d’eficiència, preu... això els ha fet millorar. Per altra banda, el principal obstacle és que treballen amb persones amb risc d’exclusió: calen tècnics d’acompanyament, hi ha baixes i costos afegits i també problemes amb els productors socials per a que acomplexin els objectius pactats. 11.15 h Pausa 11.40 h Ponència: “Les cooperatives agràries a Catalunya”, a càrrec de Jordi Vives, Director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya En Jordi Vives és Enginyer Agrònom per l’ETSEA (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària) de Lleida i Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en explotacions agropecuàries a l’Escola Superior d’Agricultura de l’UPC de Barcelona. Disposa de diferents Cursos de postgrau: Tercer curs sobre Agricultura Europea i Política Agrària Comunitària, impartit per la Càtedra d’Economia Agrària de l’ETS d’Enginyeria Agrària de Lleida. Curs d’especialització́ “Eines microinformàtiques per al maneig i gestió́ d’informació́”, impartit per la UD Mètodes Informàtics del Departament de Producció́ Animal i Enginyeria Agroforestal de l’ETSEAL.. Programa de Direcció́ d’Empreses Cooperatives (octubre 2009 – octubre 2010) d’ESADE Business School. Des de 2009 és director de la FCAC, havent estat prèviament director gerent d’Unió de Pagesos (2008-09); Gerent d’Àmbit Rural (2006-08) i Director tècnic i de màrqueting de producte a Agroxarxa (2002-05). Ens presenta l’anuari del cooperativisme agrari; les seves principals magnituds, i l’estructura social, econòmica i territorial amb dades comparatives del sector: També farà referència a alguns casos d’èxit en diferents sectors. Les cooperatives agràries contribueixen de manera significativa a l'activitat econòmica de la indústria agroalimentària i conèixer les principals magnituds d’aquest sector és bàsic per poder desenvolupar polítiques que millorin la seva competitivitat, assegurin el manteniment de l'ocupació i reforcin el creixement empresarial. L'Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes és l’eina que, a partir d’un treball de camp i enquestes a les cooperatives federades, recull les dades principals, les característiques, l’organització i les activitats de les societats cooperatives.
  10. 10. 10 Aquest document també posa de manifest la rellevància del cooperativisme agrari en la nostra societat, la seva capacitat de generar ocupació i el pes preponderant en el teixit econòmic i social català. Jordi Vives, Director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Presenta la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC),que agrupa aproximadament el 90% de les cooperatives agroindustrials i ens presentarà les principals dades de l’Anuari. Presenta les cooperatives com a empreses que són objecte de donar compliment als objectius dels seus socis, i on les decisions les prenen les persones i no el capital. En el cas agrari es cooperativitza la producció (en altres cooperatives és el treball, el consum...). Parla de: - Magnituds bàsiques - Distribució territorial - Activitats agroalimentàries - Facturació - Ocupació i composició social - Internacionalització - Activitats no alimentàries La federació la formen 214 cooperatives, 13 són de 2on grau. Sumen esforços i fan intercooperació, millors inversions i comercialització, i per tant són més eficients. L’imperatiu moral de la cooperativa és aconseguir el millor preu pels seus socis. Dades de les cooperatives agràries de Catalunya (anuari 2017). Facturació 1.615 milions d’euros, increment del 6% de la facturació mitjana, més de 4.400 persones ocupades i més de 32.000 socis productors. El sector cooperatiu agrari té una tradició important. Hi ha cooperatives amb més de 150 anys. Durant les dècades del 10 i 20 del segle XX es creen moltes cooperatives. Les cooperatives agràries tenen dues ànimes, per una banda són economia social i per l’altra també són empreses i cal buscar el màxim benefici pels socis. 2 reptes principals: 1. Aconseguir un preu just que retribueixi al soci productor 2. Incorporar als joves al mercat laboral El productors, al agrupar-se, busquen guanyar pes per tenir millors condicions (produir és fàcil però vendre costa més). Pel que fa a la distribució territorial veiem que el sud de Lleida, Tarragona i terres de l’Ebre tenen molt pes. Sobretot a les zones de cultius secs (vi i oli) que tenien moltes necessitats i s’agrupen.
  11. 11. 11 La Federació dóna capacitat d’incidència i representació als àmbits on tenen interessos en joc. Facilita les relacions amb entitats públiques (moltes interlocucions a diferents nivells). Dóna serveis, formació, assessorament, comunicació... Una gran característica de les cooperatives és la multisectorialitat (arròs, cítrics, fruita, horta, vi, oli...) Molta importància de l’oli (líders del sector amb el 84%) i el vi (53%). També l’ametlla, l’arròs i d’altres productes. El conjunt del sector té un pes del 37% (67% al sector agrícola i 23% al ramader que té més pes). Pel que fa a la facturació trobem gran heterogeneïtat, des de petites cooperatives de poble que facturen 150.000 € a grans cooperatives que superen els 250 milions €. Totes han de ser empreses ben gestionades que gestionin les decisions dels socis. Respecte a l’ocupació: la majoria són fixes (60%) i hi ha una forta presència femenina (47%). Són multifuncionals i tenen moltes altres activitats. Un gran repte és el relleu generacional (als jubilats se’ls permet continuar aportant). Pel que fa a la concentració, un 75% de la producció està en mans del 10% de cooperatives. Respecte la internacionalització sobretot s’exporta a països UE però també hi ha exportació arreu del món. Altres activitats no alimentàries que representen la seva multifuncionalitat són els punts de venda minoristes (100) i les botiges i supermercats de poble de la pròpia cooperativa (50) i d’altres cooperatives (intercooperació). Les cooperatives no només ajuden a la comercialització sinó que faciliten subministraments com són adobs, llavors, farratge... i altres serveis com assegurances, formació, informació, veterinaris... A la web de la FCAC podeu trobar més informació. El paradigma és produir el que ens demana el consumidor, és important tenir un projecte empresarial clar i un bon lideratge per tenir sostenibilitat. Comprar productes de cooperatives ens dóna força al territori. Torn de preguntes: Pregunta 1: S’han citat dos grans reptes: preu just i incorporar joves. Quines iniciatives s’estan fent a la federació per assolir-los? Resposta 1: Produir és fàcil però comercialitzar és més difícil. Cal posar de relleu dues coses: els punts de venda directa (140 punts) permet quedar-te els beneficis que es generen pel camí. També comentar les dimensions del sector (via fusió o aliances per tenir més força alhora de negociar per tenir millors preus). Pel que fa als joves hi ha línies específiques dintre del programa d’ajudes i s’han incorporat 700 joves. També hi ha casos de traspàs de terres de gent gran a joves amb ajudes. Pregunta 2:
  12. 12. 12 Com està la formació per joves? Formació professional a escoles agràries com la de Manresa per exemple. Resposta 2: Hi ha 2 projectes en marxa. Formació per emprenedors i per àmbits sectorials. També aliances i suport de l’administració (escoles agràries). També es disposa d’un departament de formació a la federació per donar resposta a les necessitats que detecten els socis. Per exemple en l’àmbit empresarial és molt important la formació. La formació la fan en funció de l’interès dels socis. Pregunta 3: Històricament les cooperatives agràries han ajudat a vertebrar el territori i la societat. Parlant de les activitats no directament agràries, hi ha potencial pels serveis pel que fa al tema de l’envelliment de la gent gran i que pot ajudar a vertebrar serveis en l’àmbit rural? Parla de la multisectorialitat, com veuen la incorporació de persones treballadores com a socis del treball? No són directament productors però seria interessant incorporar-les. Resposta 3.1: Pel que fa a serveis hi ha iniciatives, exemple: la cooperativa d’Ivars d’Urgell. Resposta 3.2: Els socis treballadors tenen un impediment legal/formal. En base a la darrera modificació de la llei de cooperatives deixarien de ser cooperatives agràries per ser mixtes i pot ser un entrebanc per a les ajudes de l’UE. Hi ha cooperatives mirant com fer-ho però hi ha dificultats. El fre són els requisits. Pregunta 4: Disposa de dades de l’evolució de la producció ecològica dins de la Federació? Resposta 4: Ara mateix no disposa de dades però si hi ha vàries cooperatives que estan treballant en el sector. Hi ha demanda i consciència. Algunes ho fan de forma integral i d’altres treballen en algunes línies. Això ha creat disfuncions en algunes cooperatives. En general les cooperatives més conscienciades estan fent esforços. Pregunta 5: Com porten el tema del preu amb les subvencions de Brussel·les? Que sigui més econòmic portar coses de molt lluny en comptes de productes locals? Resposta 5: No ho porten bé, per poder ser cooperatives cal també ser empreses i s’ha de partir de donar el millor preu als socis. Estem en un món de mercats oberts i globals i cal garantir que competint en temes fitosanitaris i altres iguals, però en costos laborals no podem competir mai. Cal unir esforços per tenir mes força al comercialitzar el productes i aprofitar la cadena de valor per arribar amb més marge als consumidors. És important garantir la igualtat de condicions amb inspeccions de les autoritats i guanyar eficiència per l’altra banda. 12.10 h Taula de bones pràctiques moderada per Ana Álvarez de la Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria (CAE) El cooperativisme al sud de França: el cas de Jardins de Perpinyà i la Cooperative Plaine du Roussillon amb Gilles Bertran. Director general de la Cooperative Plaine du Roussillon
  13. 13. 13 Alguns exemples que mostren que la cooperativa és un actor major de bones pràctiques en Economia Social i Cooperativa en l'àmbit agroalimentari del seu territori: - Han impulsat una botiga de venda als particulars. - Han desenvolupat un projecte social anomenat “Solidarité des producteurs agricoles et des filières alimentaires”, basat en la donació alimentària: la seva funció és no llençar els excedents de la producció un cop feta la tria, sinó donar-los a aquesta associació. Per la cooperativa això suposa 15 tones de productes que han estat redistribuïts. - Suc per a les escoles: la cooperativa desenvolupa des de fa alguns anys la transformació d’albercocs (els que estan massa madurs) en nèctar que és venut en ampolles d’un litre als menjadors escolars i centres de vacances de nens de les proximitats. - Conviden als jubilats agrícoles a continuar amb responsabilitats a la cooperativa per fer una transmissió del saber fer als joves. Resum de la intervenció: presentació de la cooperativa, qui són, què fan, reptes de futur Ens explicarà els 4 exemples citats anteriorment. Gilles Bertran. Director general de la Cooperative Plaine du Roussillon. Cooperativa Plana del Rosselló. Un model de bones pràctiques de l’economia social en l’àmbit agroalimentari. Algunes dades: més de 30 productors, 64 famílies, 170 assalariats a les explotacions i 60 a la cooperativa. 10.500 tones produïdes al 2016 amb l’objectiu d’arribar a les 16.000 al 2020. És una cooperativa jove (25 anys) i moderna, amb bones instal·lacions que fa una activitat econòmica de col·lecta, transformació i acondicionament tot l’any. Disposa d’una estructura professional amb un alt nivell d’exigència. A més a més és un lloc de vida. Està situada en dos ubicacions del sud de França a prop de Perpinyà i la complementarietat dels seus models els permet assegurar un servei els 12 mesos de l’any i de diversos productes. Disposen de diverses certificacions de qualitat per alguns productes. Comercialització: des de 2016 la cooperativa comercialitza les seves pròpies marques. Al 2015 la cooperativa comercialitza un 100 % de la seva producció d'amanides en saquet “FlowPack” i al 2016 un 100 % de la seva producció de cogombres sota la marca “Mistrane”. En el marc d’una col·laboració estreta en la planificació, l’organització, l’estructuració i la comercialització, Plana del Rosselló comercialitza els seus productes a través l’empresa “Ille Roussillon” i tenen clients nacionals i internacionals. Eixos prioritaris de desenvolupament: Producció: - Afavorir el desenvolupament dels seus productes líders. - Reforçar els productes secundaris i particularment en període hivernal. - Ser inventiu i sotmetre les oportunitats de desenvolupament a certs productes. - Desenvolupar la branca BIO el 2017.
  14. 14. 14 Comercialització: - Dominar el control dels seus productes: producció / transformació / comercialització. - Invertir massivament en la proximitat. - Explorar noves sortides comercials (transformació / restauració) - Posada en marxa d’un pla polític de comunicació i màrqueting recolzant-se en les nostres forces (les nostres marques) 4 exemples per apropar-ho a tothom - Botiga de venda particular al cor de la cooperativa. - Associació de donació de productes per gent amb dificultat. - Transformació d’albercoc madur en suc i venda a les escoles. - Transmissió de coneixement dels jubilats als joves (saber fer). És un model de bona practica en l’àmbit agroalimentari. Les dinàmiques rurals i col·lectives a Grècia després de la crisi, amb Mathilde Woillez. Consultora Mathilde Woillez és consultora en organització i desenvolupament rural. Ha viscut i treballat durant 5 anys a Grècia, de 2006 a 2011. Ha estat convidada a col·laborar en diversos projectes de cooperatives agràries de dones al país grec. A partir de l’inici de la crisi de 2008, també va acompanyar en processos de creació d’assemblees rurals, amb l’objectiu de preparar la tornada i l’acollida de joves urbans. Entre 2011 et 2014, ha desenvolupat una tesi sobre qüestions de governança participativa en els territoris rurals sent terrenys d’estudi Creta i Còrsega. En aquest context ha contribuït a desenvolupar-se noves cooperatives agràries. Avui en dia, està instal·lada al sud de França i continua donant suport a les xarxes de solidaritat gregues Ens parla del cas grec que ha desenvolupat importants xarxes de solidaritat entre les ciutats i els pobles, basant-se en el fort arrelament de les persones al lloc d’origen. A partir dels anys 60, l’èxode rural ha contribuït al reforç d’aquestes xarxes de solidaritat: la gent dels pobles instal·lades a les ciutats han generat una clientela privilegiada i fidel per les empreses artesanes i agrícoles dels seus pobles d’origen. Des de 2008, els rols s’han invertit. S’ha constatat un moviment sensible de replegament de les poblacions urbanes més precaritzades per la crisi, en els camps, les muntanyes i a les illes. Alhora, s’ha afegit un fenomen d’iniciatives de solidaritat gestionades col·lectivament i la creació de noves cooperatives agràries gestionades per joves. Mathilde Woillez. Consultora Retrospectiva sobre Grècia per entendre les dinàmiques actuals. Tot i que el 60% viu en grans ciutats hi ha molta cultura rural i la gent es pregunta sovint de quin poble és quan es coneixen. Sentit de pertinença al poble tot i l’èxode rural. Un fet de la independència de Grècia és l’expropiació de grans terres als otomans que es van redistribuir entre la població en moltes produccions petites. Encara que els grecs migren les terres no les venen. Aquestes xarxes es reconcentren a escala regional i han pogut mantenir la producció agrícola amb altres ocupacions.
  15. 15. 15 El govern no ha treballat gaire bé i molts cops s’han finançat els projectes gràcies a la diàspora. En paral·lel la reforma agrària, va donar lloc a una concentració de terres per afavorir la cooperació entre una família i va fer néixer aquestes cooperatives per posar en comú els mitjans de producció, modernitzar-se, compartir pràctiques de cultiu... L’entrada a l’EU va jugar un paper important amb el finançament de la PAC i les subvencions, això comporta transformació de l’agricultura grega i prosperitat. Les cooperatives s’han convertit en estructures de suport i gestió com a reserva de clientela, com a gestor de subsidis (sovint amb problemes de corrupció i escàndols) que va generar en una gran crisi de desconfiança en el model cooperatiu. També hi ha cooperatives de producció però són marginals en el teixit de les cooperatives que és molt dens (les cooperatives especialitzades són residuals). Un fenomen nou dels 90 és un moviment amb molt suport dels fons europeus FEDER per a les cooperatives de dones, relacionat amb el moviment d’alliberació de la dona que a Grècia arriba molt tard. Dóna feina i socialització. Hi ha més de 110 i és un autèntic fenomen de gran magnitud. L’impacte de les crisis (país amb molta pobresa), com reaccionen i com s’organitzen? La joventut té molt atur, necessitat de migrar per tenir futur professional i social. Molt joves van tornar als pobles ja que la família havia mantingut la casa i la terra (petit patrimoni) per tenir sostre i menjar. Com molts estan formats van decidir pensar en desenvolupar una activitat econòmica i no reprendre les activitats tradicionals (ramaderia amb molt costos i poc benefici social). Per això van inventar noves formes i nous mercats. El paper de l’estat ha estat força destruït (salut, escoles, habitatge...) i és per aquest motiu que es creen les xarxes de solidaritat (per cobrir mancances de l’estat i de la seguretat social). Això estava molt relacionat amb l’alimentació i va néixer el “moviment de la patata” que en comptes de seguir venent amb els preus baixos, van decidir obrir un mercat físic i mitjançant internet la gent contactava i comprava a preu de cost i així tots guanyaven. Aquest moviment també arriba a altres sectors. Són mercats informals i és un sistema de contacte i comandes amb noves tecnologies. No són xarxes estructurades, són moviments flexibles (sistemes d’intercanvi de bens i serveis per la poca liquiditat que hi havia). Una plataforma important és Enallatikos, portal que enllaça informació i facilita l’intercanvi. Durant l’arribada de Syrizas també es recullen a Solidarit4all. Hi ha també tensions entre els moviments socials. Omikronproject també recull més de 400 iniciatives des de l’inici de la crisi. Les noves cooperatives aporten innovació social al món rural i es crea l’assemblea del poble oberta per acollir als joves neorurals. És un procés difícil ja que sovint tenen visions diferents. Cal formar-los i l’estat no té capacitat així que s’organitzen els vells agricultors per ensenyar als joves. També hi ha sortides econòmiques, com el turisme que aporten liquiditat. Conquesta del mercat d’exportació per part dels joves que històricament no es feia, ja que es venia el producte a granel als italians (reis del màrqueting) i ells l’exportaven i es quedaven el marge. També es donen processos de certificació i denominació d’origen perquè els joves són punters a nivell de màrqueting i això els permet obrir
  16. 16. 16 mercat. Tot i que hi ha una mica de desconfiança al moviment cooperatiu últimament s’està recuperant. Els productes transformats són molt dinàmics i l’agroturisme també ha potenciat les zones rural. Remarcar el paper de les dones a les noves empreses i cooperatives ja que abans era un sector molt masculí (excepte les cooperatives de dones). Ara les dones tenen un rol molt més actiu i estableixen el vincle amb les xarxes de solidaritat que és un marc informal però flexible amb capacitat d’innovació. Degut al quart memoràndum hi ha certa desconfiança del govern i un futur una mica incert. Dóna dos exemples: - Una empresa col·lectiva que desenvolupa plantes i medecines. - Una cooperativa d’oli d’oliva que fa comercialització, producte de qualitat, té en compte el màrqueting i li ha permès la conquesta de mercats internacionals. Dirigida per una jove fundadora, molt implicada a les xarxes de solidaritat. Actualment és la primera cooperativa d’oli, sense parlar de les tradicionals. L’Associació Espigoladors i la lluita contra el malbaratament alimentari, amb Mireia Barba La Mireia Barba és diplomada en Ciències Empresarials i habilitada com Educadora Social. Ha treballat al sector privat principalment en el món de la banca, en el sector social en diferents organitzacions coordinant projectes d'inserció laboral de col·lectius en risc d'exclusió social i empreses d'inserció, i a l'administració pública en l'àmbit de la promoció econòmica , emprenedoria i empresa. Ha realitzat un postgrau en Emprenedoria Social i un curs d´expert en Responsabilitat Social Corporativa i té un vincle pròxim amb el sector agrari ja que una de les aficions del seu avi era ser pagès, qui li va ensenyar i transmetre la cultura del camp. La Mireia aposta per un canvi social d'una manera sostenible i és gran defensora del poder del ciutadà per canviar el món . Vaig deixar la seva feina per muntar un model productiu que lluités contra el malbaratament alimentari i fa una mica més de 3 anys va fundar juntament amb altres dos persones, l'empresa social Espigoladors. Ens parla de l´empresa social Espigoladors i les seves línies d´acció en l' àmbit del malbaratament alimentari Mireia Barba de l’Associació Espigoladors La imperfecció de les persones depèn de com la miris i amb els aliments passa el mateix. Avui en dia es demana la perfecció o sinó estàs fora del sistema però el mon no és perfecte i 1 de cada 3 aliments es llença mentre que molta gent passa gana. Espigolar, és art, cultura, solidaritat, compromís, activitat antiga on les persones amb pocs recursos recuperaven les restes de les collites i les convertien en farines i altres aliments. També hi ha “espigoladors” urbans (que recullen dels contenidors el menjar que tiren els supermercats).
  17. 17. 17 S’ha buscat crear un moviment ciutadà per recuperar aquest concepte, amb prou gent per canviar la tendència. Van néixer al 2013. Al principi una persona volia col·laborar i donar els aliments que no podia comercialitzar però no podia fer-ho directament per por a un efecte crida. El punt important d’aquest fet és que va decidir ser part de la solució. Forma jurídica associació, inclusiva, participativa, innovadora i sobretot sostenible. Van començar 3 socis fundadors acompanyats d’un comitè estratègic amb persones rellevants i amb experiència en el sector de l’alimentació. Treballen sobre tres eixos: - Malbaratament - Accés a alimentació saludable dels col·lectius en risc. - Generació d’oportunitats per persones. A Espanya 7,7 tones es llencen a les escombraries, un alt percentatge està en risc, amb un 50% d’atur juvenil i important atur de dones. Aporten solucions: aprofitar fruites i verdures imperfectes. Recuperar fruites i verdures que no siguin comercialitzades (per estètica, etc.) El 95% la canalitzen a persones vulnerables (donacions a entitats socials) i 5% les transformem en conserves d’alta qualitat sota la marca “Im-perfect” amb alt impacte social i mediambiental. Recuperen els productes del sector primari, gràcies a una xarxa de productors col·laboradors que tenen excedents i signen un conveni. L’associació s’encarrega de recollir els aliments imperfectes del camp. Això els dona visibilitat, estan a l’aire lliure, en un entorn natural, treballant en equip. Van amb petos i donen una certificació per visualitzar aquest procés. Treballen basant-se en el model d’economia circular, reutilitzar envasos, donen idees als productors... Agraïment al Prat i a les empreses que col·laboren. Tenen aliances claus amb empreses i institucions i són cofundadors de la Plataforma Aprofitem els Aliments. També són co-fundadors de Vogadors, aliança comercial de vàries empreses socials del sector de l’alimentació que comercialitzen productes de qualitat amb impacte social, al fer-ho junts facilita la venda que és una de les principals dificultats. Per últim, també participen de la Fundació Cotec per a la innovació, que presideix el Rei i on participen 50 grans empreses, l’objectiu d’aquesta participació és aprofitar l’oportunitat per fer incidència en empreses grans des de dintre. Visió de futur, en quatre línies: - Innovació i inclusió. A banda d’Im-perfect volen consolidar una marca blanca i també crear un obrador. - Replicabilitat, anar influint exponencialment mitjançant rèpliques del projecte a altres llocs. - Transformació i empoderament. També fan conscienciació i campanyes. Els joves són el motor de canvi i per exemple llancen un premi per donar solucions pensades pels joves. - Canvis locals i globals. En aquest sentit també incidència a diferents nivells.
  18. 18. 18 Les Cooperatives d’activitat agrícola franceses: Terracoopa, Cooperativa d’activitat agrícola ecològica i de protecció del medi ambient de Montpeller, amb Joseph Le Blanc, gerent. Joseph Le Blanc és un dels 9 socis de Terracoopa i des del 2012 és el gerent de la cooperativa. Va néixer i créixer a la finca familiar al nord de França, de la que va sortir per estudiar agronomia a Paris, per després encetar la seva primera experiència laboral al Perú, on ha viscut 3 anys treballant per a Agrònoms i Veterinaris Sense Fronteres, promocionant l’agricultura camperola. De tornada a França, va continuar treballant en desenvolupament rural, acompanyant projectes d’instal·lació de nous camperols al Languedoc. La seva experiència reforça el seu convenciment de que l’agricultura de pagès és la millor forma per a respondre als reptes actuals: produir una alimentació de qualitat, mantenint els recursos del medi ambient i generant ocupació digna i de qualitat. Ens parla de la creació de Terracoopa a inicis de l'any 2012, els fundadors de la cooperativa apostaven per transformar una demanda per aliments locals i orgànics en una font d'ocupació. S'han nodrit de moltes experiències i organitzacions per implementar una cooperativa d'activitats i emprenedoria única, dedicada a les activitats agrícoles i ambientals. Això permet a persones provar el seu projecte professional i desenvolupar la seva activitat en un marc empresarial i protector alhora. A la cooperativa, els emprenedors comparteixen règim i cobertura legal, així com sinèrgies comercials, però també recursos productius, en particular una finca orgànica de 10 hectàrees a unes passes de Montpeller. Aquesta interpretació moderna de la cooperativa agrícola, cent anys després de les primeres cooperatives vinícoles del Sud de França, obre noves perspectives per a la cooperació en medi rural. Joseph Le Blanc, Gerent de Terracopa Terracopa és una Cooperativa d’Activitat Agrícola Ecològica i de protecció del medi ambient a Montpellier i és una nova manera de fer cooperativisme. A França tenen molta tradició de cooperatives agràries des de l’inici segle XX. Aquestes cooperatives agrupen agricultors que tenen la seva pròpia empresa i també participen de la cooperativa. A Terracopa és diferent, tots formen una única empresa. Són 9 socis fundadors, amb una veu i un vot i ja agrupa a 40 emprenedors. Tenen poder en decisions estratègiques i agrupa a agricultors, paisatgistes/jardineria i consultors. Terracoopa ofereix a agricultors orgànics i professionals en paisatgisme, jardineria, medi ambient i desenvolupament rural crear i desenvolupar la seva activitat en el marc d’una cooperativa de la qual són emprenedors-assalariats-socis. Per què han fet aquesta cooperativa? - Assegurar las trajectòries de reconversió professional i creació empresarial. - Oferir aliments orgànics i locals. - Reactivar el mercat de la terra. - Crear ocupació en la economia verda.
  19. 19. 19 Els usuaris es converteixen en socis i gestionen conjuntament la cooperativa i també en un futur es plantegen obrir la governança a consumidors i públic. A la cooperativa comparteixen un marc legal. Ets emprenedor i assalariat el que et proporciona una major protecció social. També ofereixen serveis professionals per a la gestió i administració de l’empresa. Acompanyen i capaciten (no es tan fàcil produir ni gestionar). Un punt central del projecte és que comparteixen els mitjans de producció i els recursos productius, comparteixen costos i alhora tenen autonomia tècnica i comercial. La Mancomunitat de Montpeller va comprar terres i les va cedir per 18 anys a Terracopa i a la població local, aquest període els dóna marge i estabilitat per poder fer inversions. Les sinèrgies comercials els permeten tenir una oferta cada cop més amplia en els mercats locals, fer intercanvis entre col·legues de la mateixa especialitat o complementaris (jardiners) i presentar ofertes i candidatures comunes (no és veuen com a competidors sinó com a socis i col·laboradors). Remarca que és un procés llarg que porta temps. Pel que fa al finançament el 10% de las vendes les aporten a la cooperativa i també compten amb un recolzament públic sobretot inicial. Cada cop creix l’autofinançament però mai arribarà al 100% per que tenen noves entrades que al principi són poc rentables i necessiten suport públic. A banda també han contat amb una mica de finançament privat. Estan activant un ecosistema al voltant del projecte i remarca que sol vas més ràpid però junts vas més lluny i que també hi ha altres experiències similars a França. L’11 juny hi ha una jornada de portes obertes a la finca. Com a resum de la Jornada l’Ana Álvarez remarca el denominador comú de les ponències: donar resposta a reptes socials, transformació i impacte social. Torn obert de paraula: Pregunta 1: Reflexió sobre el que no s’ha dit. Ningú ha parlat del concepte sobirania alimentaria. Tampoc de resiliència (capacitat d’adaptar-se als canvis en referència clara al canvi climàtic), petjada ecològica i generació CO2. Pregunta 2: (Dirigida a Joseph Le Blanc de Terracopa) Pel que fa a la producció, com gestionen les 10 Ha de terreny ? Resposta 1: (Mireia Barba de l’Associació Espigoladors) Reconeix que hi ha paraules que no s’han dit i que encara falten més. En 15 minuts que duren les ponències no pot sortir tot el que està relacionat amb l’alimentació. Resposta 1: (Mathilde Woillez consultora)
  20. 20. 20 Les Xarxes de Solidaritat donen capacitat de resiliència als seus integrants tot i que estan qüestionades per les polítiques d’austeritat (confiscació de les petites propietats pel govern per vendre a multinacional i poder pagar als creditors). Resposta 1: (Joseph Le Blanc de Terracopa) Parla de xarxes socials i familiars per a fomentar la resiliència. L’estructura col·lectiva que han creat dóna això i a més a més l’accés als mitjans de producció. Resposta 2: (Joseph Le Blanc de Terracopa) Respecte el repartiment de la terra, parla d’una hectàrea per persona que és el càlcul que tenen fet del que pot treballar una persona. Sobre la formació parla dels centres de capacitació agrícola, però reconeix que fa falta més que això i sobretot transferència de coneixement de la gent gran a les noves generacions. La Fundació Cassià Just - Cuina Justa. explica el projecte de Can Tudela. Convida als assistents a la jornada de portes obertes. Expliquen que fan menjar elaborat (5.000 racions de càtering principalment), que estan al parc agrari i que compten amb 300 treballadors, el 80% dels quals amb risc d’exclusió o discapacitat. Cloenda a càrrec de José Ángel Carcelén, Conseller de desenvolupament econòmic i agrícola del Consell Comarcal del Baix Llobregat Agraïment als ponents, assistents i organitzadors i en especial a l’Ajuntament del Prat, pel seu llarg recorregut liderant un política pública sobre economia social i cooperativa. La jornada ens ha servit per reflexionar i informar-nos i recorda les accions de sensibilització del Maig Cooperatiu i les accions de sensibilització que es fan. Agraïment a la jornada per vincular ESS i àmbit agroalimentari i referència explicitat a la Xarxa de de Municipis per a l’Economia Social i Solidaria (XMESS) i els Ateneus Cooperatius i la seva tasca.

×