1. 8 DE MARÇ
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
LA MATERNITAT
BIBLIOTERMES
2010
3. EL GUST DE SER MARE
La matern itat
no comença, com
potser pen sa qui no
l’ha experimentada,
en el moment del
naixement d’una
criatura. N i tan sols
en el moment de la
concepció. Sovint
comença molt abans,
en l’instan t que
deci d eixes que vols
tenir un fill.
4. SILVIA SOLER
Ser mare és una experiència que
proporciona diàriament petits plaers
que s'amunteguen, moments que
ratllen la felicitat. Però sovint és una
tasca difícil.
La maternitat té tots els gustos: dolç, amarg, àcid, salat, agredolç o
picant. El gust de ser mare és un llibre tendre i allunyat dels tòpics,
que recull històries viscudes, reflexiona sobre el lligam que uneix mare
i fill, i recupera alguns dels fragments més emotius que ens ha deixat
la literatura universal sobre la vivència de la maternitat.
5. TEMPS D’UNA ESPERA
No la trob al cel, la lluna
plena.
S’ha amagat sota la meva
pell.
Ha arrodonit el meu
ventre.
Ha entrat dins ca meva.
Aviat seré la teva òrfena.
6. CARME RIERA
Temps d'una espera és el diari que
Carme Riera va decidir escriure quan
va saber, per segon cop a la seva vida,
que estava embarassada. Com diu ella
mateixa, «sembla que són les
situacions extraordinàries les que tot
sovint ens aboquen a escriure diaris.
Un viatge, el patiment d'una malaltia o d'una guerra n'han generat diversos.
Per això me pareix estrany que l'embaràs no hagi servit d'excusa per
escriure'n alguns». Ara podem conèixer els pensaments, les sensacions, els
sentiments que, dia rere dia, es desprenen d'una dona que espera un infant.
I és a partir d'aquest fil conductor que assistim, no sols al testimoni íntim
d'una mare, sinó també a una reflexió global sobre la condició femenina
relacionada amb la maternitat al llarg de la història.
7. MADRES E HIJAS
Vamos cogidas de la mano en la mañana.
Hace fresco y el aire está sucio de
niebla. Las calles están húmedas. Es
muy temprano.
Yo me he quitado el guante para
sentirla mano de la niña en mi mano y
me es infinitamente tierno este
contacto, tan agradable, tan amical,
que la estrecho un poquito emocionada.
Su propietaria vuelve hacia mí la
cabeza, y con el rabillo de los ojos me
sonríe. Sé perfectamente la
importancia de ese apretón, sabe que
yo estoy con ella y que somos más
amigas hoy que otro día cualquiera.
Carmen Laforet.
Al colegio
8. LIBRO DE LAS MADRES
MADRES HAY MÁS DE UNA
LA MADRE EJEMPLAR
LA MADRE TRÁGICA
LA MADRE PESADILLA
LA CASAMENTERA
LA RIVAL
LA OGRESA IMPLACABLE
LA REINA MADRE
LA MADRE QUE NO PUDO SERLO
9. LAURA FREIXAS
Laura Freixas ha rastrejat els textos
literaris capitals sobre la maternitat.
Des de Eurípides a Clarice Lispector,
l'autora catalana desgrana alguns
passatges en els quals la figura de la
mare cobra el protagonisme. Ella
explica així la necessitat i pertinència
d'aquesta compilació:
“Cuando me quedé embarazada, esa impresión de destierro, de abandonar el
terreno en el que había jugado hasta entonces, esa sensación que en el
ámbito laboral me resultaba agridulce, también la tuve -y ahí de dulce no
tuvo nada- en otro terreno: la lectura. Las emociones que en mi cuerpo y en
mi alma despertó el primer beso venían precedidas de una larga elaboración
literaria. Las suscitadas por el embarazo, el parto, el tener entre los
brazos por primera vez a mi hija recién nacida…, de todo eso, la literatura
no me había dicho nada… Y ese silencio me resultaba escandaloso. Desde
entonces me he interesado por rastrear, en la literatura, la figura de la
madre”.
10. SANGRE DE MI SANGRE
De todas
las manifestaciones
que se c on funden co n
el instinto
maternal,
la primera
que apare ce
es el s e ntido
de la propiedad .
11. ROSA REGÀS
«Sólo he pretendido aportar mi
testimonio del sentido común y
del cariño que intenté poner al
servicio de mi vida de familia, de
mi propio estilo de convivencia».
Aquestes paraules de Rosa Regàs ens introduïxen en una
obra escrita, amb mirada còmplice, des del cor i els records.
Sang de la meva sang és una commovedora i brillant
reflexió sobre les relacions amb els fills que, com totes
les coses importants d'aquest món, amaguen el seu secret
en l'interior de nosaltres mateixos.
12. CON MI MADRE
Vivir sabiendo que nunca
conoceré a mi madre…Vivir
tratando de lograr que el
respeto y el amor se impongan
sobre la añoranza. Que mi vida
con ella y mi vida sin ella se
enlacen. Aceptar el drama,
pero no quedarme en él. No
sería justo para ninguna de las
dos.
13. SOLEDAD PUÉRTOLAS
Aquest és un llibre autobiogràfic que
s'inicia quan al gener de 1999 mor la
mare de l'autora que, per a no sentir-
se desbordada pel dolor, escriu sobre
la seva mare, sobre el que per a ella ha
significat la seva vida i la seva mort,
sobre els records de tota una vida.
Segons paraules de la pròpia autora,
amb aquest llibre
“busco verdad y consuelo, busco poder
vivir con la ausencia de mi madre. Vivir
tratando de lograr que el respeto y el
amor se impongan sobre la añoranza y
el dolor.”
14. UNA MORT MOLT DOLÇA
Obsesiva, dominante, ella
hubiera querido tenernos
todos enteros en la palma
de su mano. (...) Si exigía
ser incluida en todas
nuestras distracciones, no
era solamente porque ella
tenía pocas por razones
que se remontaban sin
duda a su infancia, ella no
toleraba sentirse excluida.”
15. SIMONE DE BEAUVOIR
Una mort molt dolça mostra,
per una banda, la visió que la
filla té de l’evolució de la
seva mare com a dona al llarg
de la vida i de l’evolució de la
relació mare-filla i, per altra
banda, els pensaments de
l’autora i les reflexions que
fa sobre el deteriorament i
l’agonia de la seva mare,
sobre el tractament que
reben els malalts terminals i
sobre la mort i el seu
significat.
16. ENTRE NOSOTRAS
Observo a mi hija y
no se me ocurre
otra cosa que el
deseo imposible de
hablarle a mi madre
y decirle: “Lo
siento. Ni tú ni yo
supimos hacerlo
mejor. Ahora te
comprendo.”
17. ASSUMPTA ROURA
Assumpta Roura ens oferix un nou
testimoniatge autobiogràfic. Des de
la infantesa d'Assumpta fins al
suïcidi de la seva mare, l'autora
recorda la intensa relació, repleta
de desencontres, que es va establir
entre ambdues, per a després
tornar la seva mirada cap a la seva
filla, i preguntar-se si, finalment, no
ha comès ella els mateixos errors
com mare.
18. ELS ARBRES VENÇUTS
De petita sentia una gran admiració per
la meva mare i volia assemblar-m’hi. Jo
tenia els cabells negres i
completament estirats, i em tallaven el
serrell recte i no m’agradava. Ella, en
canvi, ja ho sap, els tenia una mica
arrissats, de color de coure, i si li
tocava el sol se li tornaven molt més
vermells. De jove era una dona força
prima, amb una pell molt blanca, amb
un aire de timidesa i de fragilitat. Jo li
mirava els cabells…
19. UNA MARE COM TU
Una enveja persistent i obsesiva és el
que sent la protagonista d’aquesta
història per la seva mare, una doctora
especialitzada en nadons prematurs
que gaudeix del repecte i l’estima de
col·legues, pacients i amics. Tot el
carisma i seguretat que desprèn la
doctora sembla negat a la filla, que ja
des de petita veu com cada racó de la
seva vida no es pot escapar de l’ombra
de la seva mare triomfadora. La
comparació constant amb la
progenitora marcarà una exustència
torturada que no dubtarà a recórrer
als ardits més esgarrifosos per
intentar satisfer -infructuosament-
una enveja creixent i insaciable.
20. MARIA MERCÈ ROCA
Maria Mercè Roca va néixer a
Portbou però fa anys que viu a
Girona. Primer va ser secretària,
després va ensenyar català als
adults i des de fa temps es dedica
només a escriure. Escriure li
agrada. Per això, ara per ara, no
s'imagina fent cap altra cosa que
li pugui satisfer més. La seva
obra, de caràcter intimista,
mostra una preferència per la
confessió personal.
21. LA MATERNITAT D’ELNA
«Hi havia una mare que no tenia llet i el
nen plorava de gana dia i nit. Quan es
rendia de tant plorar, sadormia i ella
lescalfava amb el seu cos. Les mantes
que tenien encara estaven xopes
daquells dies tan dolents de febrer.
Quan sortia el sol, enterrava el nadó a
la sorra fins deixar-li fora només al
caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap duns dies el nen es va
morir de fred i de gana. Jo estava
embarassada i només de pensar que el
meu fill naixeria en aquell infern ja em
desesperava.»
Mercè Domènech (Portbou, 2004)
22. ASSUMPTA MONTELLÀ
La infermera suïssa que va
ajudar a nèixer a 597 nens, la
majoria catalans, de mares
republicanes exilades a
França, Elisabeth Eidenbenz,
és protagonista de l’estudi
històric «La Maternitat d’Elna,
bressol d’exiliats»
És un luxe i un acte de justícia
tota la feina que ha fet
Montellà per tal que aquesta
història no caigui en l’oblit
sinó tot el contrari: que sigui
coneguda, explicada i divulgada
tant a les velles com a les
noves generacions.
23. LA CARTA, un gènere
femení?
Al llarg de la història de la
literatura trobem
escriptores que han emprat
el gènere epistolar com a
forma d’expressió personal
i directa. Un exemple
d’aquesta escriptura el
trobem en Sílvia Plath, de
la qual conservem el recull
Cartes a la meva mare, o la
correspondència entre
Madame de Sévigné i la
seva filla
24. SYLVIA PLATH
L’escriptora Sylvia Plath va
viure només trenta anys, però
ho va fer intensament. Va
estimar apassionadament la
literatura i la seva encarnació
en un home: el poeta Ted
Hughes.
També va obocar a mans plenes el seu amor cap a la
seva mare i cap als sueus fills. En la correspondència
que va mantenir abundosament amb la seva mare , i
que després de la seva mort va quedar recollida al
llibre Cartes a la meva mare, s’hi reflecteixen
plenament aquests amors.
25. CARTES A LA MEVA MARE
3 de març de 1956
Vull que sàpigues tot el que
signifiquen per a mi les
teves cartes.Aquestes
frases de Max Ehrman que
em vas copiar van ser com
llet i mel per al meu estat
d’ànim abatut de dilluns
passat; les he rellegides
una vegada i una altra. No
et sembla sorprenent el
poder de les paraules ?
26. MADAME DE SEVIGNÉ
Casada la seva filla amb el comte
de Grignan en 1669, i nomenat
aquest tinent general en el
govern de Provença, la marquesa
de Sevigné, per a consolar-se de
l'absència de la seva filla li va
escriure durant vint-i-cinc anys la
majoria de les famoses Cartes
(publicades pòstumament en
1726) que li han proporcionat la
immortalitat.
27. CARTAS A LA HIJA
A Madame de Grignan
En parís, lunes 5 de febrero de 1674
Ayer hizo tres años que tuve
uno de los dolores más
intensos de mi vida: os fuisteis
a Provenza, y allí estáis
todavía. Mi carta sería larga,
si quisiera explicaros toda la
amargura que sentí, y todas las
que he sentido después…Pero
volvamos: no he recibido
cartas vuestras hoy, no sé si
alguna me llegará; no lo creo,
es demasiado tarde. Sin
embargo las esperaba con
impaciencia…
30. “El món és ple d’espais
per poder ser dona
sense ser mare.”