1. Figura
1:
Il·∙lustració
sobre
una
escena
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)

2. Com
podem
veure
la
història
a
través
del
testimoni
directe
dels
Inuits,
si
un
poble
majoritàriament
nòmada
no
permet
registrar
la
seva
memòria
històrica
de
la
manera
en
la
què
nosaltres
la
coneixem?
I
si
li
sumem
tota
una
diversitat
geogràfica,
on
el
terme
“Inuit”
es
difumina
en
els
paràmetres
generals?

3. Introducció:
problemàtica
sociogeogràfica
 L’àrea
Àrtica
s’estén
per
tota
la
costa
d’Alaska,
des
de
la
badia
de
Yakutat
fins
a
l’estret
de
Bering,
i
a
l’est,
al
llarg
de
la
costa
àrtica.
 Se
sol
dividir
els
pobles
de
l’Àrtic
americà
segons
la
seva
llengua,
per
la
dificultat
d’establir
un
patró
general
cultural.
D’aquesta
manera,
la
branca
inuit
se
situa
a
Groenlàndia
i
al
Canadà.
 Les
notables
diferències
en
la
manera
de
viure
dels
grups
s’expliquen
per
les
importants
variacions
climàtiques
i
paisatge,
que
condicionen
l’obtenció
d’uns
tipus
de
recursos
en
cada
àrea.
Figura
2.
Classificació
dels
pobles
de
l’Àrtic
americà
per
Jean-­‐Loup
Rousselot

4. Introducció:
problemàtica
històrica
 Construcció
de
la
seva
història
a
través
de
la
tradició
oral
i
llegendes.
Disposen
d’alfabet
sil·∙làbic.
 Dificultat
d’obtenir
fonts
escrites
natives
sobre
la
seva
trajectòria.
La
gran
majoria
es
troba
escrita
per
i
a
partir
dels
contactes
amb
les
poblacions
europees
o
bé
per
mitjà
de
l’arqueologia.
 Motius
possibles
d’aquesta
cadència:
1.
2.
Nanook
Poblacions
majoritàriament
nòmades
i
en
petit
grup
(base
social:
la
família).
Nanoo
Els
suports
disponibles.
Figures
3,4,5.
Fotogrames
Nanook
of
the
North
(R.
J.
Flaherty,
1922)

5. Introducció:
problemàtica
dels
conceptes
Eskimo
i
Inuit
 Els
esquimals
d’avui
es
denominen
a
ells
mateixos
inuits,
terme
que
significa
“humans”
o
“poble”;
la
paraula
esquimal
deriva
d’una
d’algonquina
que
significa
“menjadors
de
carn
crua”.
Figura
6.
Esquimals
del
sud-­‐oest
d’Alaska
continental,
davant
dels
seus
magatzems,
a
Togiak,
Alaska,
vers
el
1877.

6. Figura
7.
Abast
de
la
població
Inuit,
ca.
1900.

7. La
història
en
base
als
seus
espais
d’hàbitat
 Transmissió
de
la
història
oralment
i
a
través
de
la
herència
de
la
cultura
material.
 Així,
la
mitologia
esquimal
està
expresada
en
forma
de
relats
que
es
transmitien
oralment
d’unes
generacions
a
les
altres.
 Si
bé
coneixien
i
mantenien
contacte
amb
altres
grups
culturals
de
l’Àrtic
i
de
diferents
àrees
culturals
nordamericanes,
com
més
tard
també
amb
grups
asiàtics
i
europeus,
la
construcció
i
la
explicació
del
món
a
l’hora
de
transmetre
qualsevol
història
venia
determinada
per
l’àrea
que
habitaven.
 Aquestes
qüestions
responen
a
l’espai
on
viuen:
-­‐
Origen
dels
Qallunat
(vikings):
“[...]
els
envià
a
través
de
l’oceà
fins
arribar
a
una
terra
a
l’altre
costat
del
mar,
on
es
van
convertir
en
els
primers
antepassats
dels
europeus.”
-­‐
Tuniit
(dorset):
cultura
que
aparegué
a
l’Àrtic
central
canadenc
(800
aC-­‐1000dC).
-­‐Creació
del
món:
“[…]
la
dona
obrí
un
forat
al
gel
i
poblà
la
terra
amb
tots
els
animals.
L’últim
fou
el
caribú,
qui
seria
el
més
important.”
-­‐La
gran
inundació:
“[…]
Quan
la
inundació
desaparegué,
el
gel
continuà
i
per
això
hi
ha
una
capa
de
gel
al
cim
de
les
muntanyes.
[…]
molts
altres
havien
navegat
amb
els
seus
kayaks
i
sobrevisqueren.”
Figura
8.
Fotograma
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)

8. Inuits
i
espai
I:
el
mar
 El
mar
és
sens
dubte
l’espai
més
important
per
als
inuits:
és
la
base
vital
de
la
seva
cultura
i
on
es
troba
major
riquesa;
no
principalment
per
les
seves
possibilitats
de
tràfic,
sino
perquè
aquesta
proporciona
una
gran
quantitat
de
fauna
per
a
la
subsistència.
 L’abundància
de
plàncton
permet
el
desenvolupament
de
grans
mamífers
com
balenes,
foques,
morses
o
narvals.
 Dins
d’aquest
espai
es
donen
altres
espais
en
el
seus
mitjans
de
transport:
el
kayak
(individual/fins
a
2-­‐3
persones,
principalment
destinat
a
l’home
per
a
la
caça)
i
el
umiak
(embarcació
més
gran,
participació
de
la
comunitat).
Nanook
Nanook
Nanook
Nanook
 Segons
Briket-­‐Smith:
“tots
els
pobles
polars
euroasiàtics
han
organitzat
la
seva
existencia
per
emancipar-­‐se
gairebé
en
la
seva
totalitat
del
mar.”
Figures
9,10,11,12.
Fotogrames
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)

9. Inuits
i
espai
II:
àrea
d’hàbitat
i
de
caça
Figures
13,14,15.
Fotogrames
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
 Espai
d’assentament:
nòmades
(degut
a
la
condició
de
caçadors)
i
eventualment
sedentaris.
La
distinció
d’àrees
ve
marcada
per
les
condicions
climàtiques
i
paisatgístiques
i
d’un
espai
ampli
de
caça.
 El
paisatge
de
l’Àrtic
americà
és
relativament
ric
en
recursos,
força
similars
d’unes
àrees
a
unes
altres;
però
cal
del
comerç
entre
aquestes
per
acabar
suplint
les
carències
terrestres,
i
marítimes,
en
cada
zona.
 La
flora
està
formada
únicament
per
molsa,
líquens
i
petites
arrels,
que
alimenten
a
una
població
terrestre
de
caribús,
guineus,
ossos,
llebres,
etc.
Proporcionen
carn,
material
d’eines
(ossos),
abric
i
reforç
(pells).
Així,
en
proporció
a
l’abastiment
no
és
en
la
terra
ferma
on
es
troba
la
major
riquesa,
sino
a
l’espai
del
mar.

10. Inuits
i
espai
III:
la
llar
 El
concepte
de
població
permament
no
existia,
exceptuant
alguns
punts
de
la
costa
d’Alaska.
 No
hi
havia
cap
estructura
social
organitzada
per
a
la
distribució
d'un
compost
d’igloos
o
cabanes
,
sinó
que
estaven
disposats
per
al
control
òptim
climàtic
.
 Podien
arribar
a
viure
en
petites
comunitats
formades
por
vàries
famílies.
Rarament
sobrepassaven
els
100
hab.
Normalment
s’establien
durant
l’hivern,
i
durant
l’estiu
es
reprenien
viatges
en
petits
grups,
tant
cap
a
l’interior
per
la
caça
de
caribús
com
a
altres
llocs
de
la
costa
per
caçar
o
comerciar.
Figura
16.
Esquimals
del
coure
construint
un
igloo.
Vers
el
1915.

11. Inuits
i
espai
III:
la
llar
(2)
 Els
igloos
(“casa”,
descriu
una
estructura
permament
o
casa
d’hivern)
no
eren
utilitzats
com
a
residència
fixe;
tan
sols
de
vegades
a
l’Àrtic
canadenc,
a
Groenlàndia
s’utilitzava
solament
durant
els
viatges
o
com
a
residència
temporal,
i
a
Alaska
era
pràcticament
desconeguts.
La
grandària
era
entre
6
'
i
15'
de
diàmetre
.
 Els
igloos
permanents
a
l'interior
del
continent
formen
complexos
amb
connexió
de
camins
de
pas
,
trampes
fredes
i
les
càmeres
de
ball
comunals
.
 Per
a
la
construccó
de
l’espai
domèstic
hi
participava
tota
la
família
o
comunitat.
Una
única
cambra
feia
conviure
a
tota
la
família,
dividint
per
espais
una
àrea
de
cuina,
de
magatzem
(principalment
a
l’entrada
per
la
condensació
d’aire
fred)
i
de
dormir.

Dualitat
de
gènere
reflectida
en
l’assignació
de
tasques
al
voltant
d’aquests
espais,
més
que
per
la
divisió
d’espais
on
prima
la
cooperació
grupal
(mar:
home
–
terra:
dona;
kayak:
home
–
umiak:comunitat(dona)).
Figura
17.
Diferents
seccions
d’un
igloo.
Figura
18.
Fotograma
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)

12. Inuits
i
espai
IV:
àrea
de
comerç
i/o
intercanvi
 Espai
marcadament
diferenciat
de
la
resta
d’espais.
-­‐>
Espai
de
frontera.
 Gairebé
tots
els
grups
o
famílies
tenien
relacions
comercials
basades
en
l’intercanvi,
tant
amb
famílies
veïnes
que
habitaven
la
mateixa
zona,
com
amb
grups
pertanyents
a
àrees
geogràfiques
i
ecològiques
diferents.
S’acostumava
a
obtenir
materials
procedents
d’àrees
llunyanes,
tals
com
objetes
de
metall,
ceràmica
o
esteatita.
 El
comerç
més
important
tenia
lloc
entre
grups
pertanyents
a
àrees
diferents,
que
es
proporcionaven
mútuament
productes
que
no
hi
havia
en
les
àrees
respectives.
 La
presència
d’europeus,
fins
i
tot
sense
contacte
directe,
influeix
en
el
comerç
augmentant-­‐lo
i
introduint-­‐hi
nous
productes,
como
el
te
i
el
tabac.
Quan
s’estableixen
les
primeres
estacions
comercials,
els
canvis
començen
a
ser
més
profunds
i
els
espais
més
marcats.
Figures
19,20.
Fotogrames
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)

13. Relació
amb
l’espai
d’altres
cultures
(1).
Pobles
veïns
 Estreta
vinculació
amb
diferents
grups
culturals
de
la
mateixa
o
diferent
àrea,
on
s’evita
el
conflicte
mitjançant
normes
i
tabús,
per
augmentar
la
seguretat
i
les
àrees
d’ajuda
i
cooperació
mútues
per
la
supervivència
en
el
medi.
Ampliacions
d’aquesta
àrea
mitjançant
el
matrimoni
i
el
parentesc.
Figura
21.
Esquimals
de
la
regió
de
l’estret
de
Bering.
 Les
relacions
sense
víncles
sanguinis
s’acostumaven
a
formalitzar.
En
el
cas
de
les
comunitats
més
allunyades
es
feia
mitjançant
els
anomenats
“companys
de
comerç”.
Relació
amb
finalitats
econòmiques,
que
implicava
ajuda
mútua
i
cooperació.
Accés
a
productes
que
no
podien
obtenir
d’una
altra
manera.
Altres
relacions:
una
gran
amistad
se
formalitzava
en
“companys
lúdics”.

14. Relació
amb
l’espai
d’altres
cultures
(2).
L’“Home
blanc”
 Durant
la
1ª
meitat
del
S.XX,
la
sobirania
de
l’Àrtic
canadenc
no
estava
clara,
doncs
el
seu
descubriment
i
exploració
havia
sigut
realitzada
per
noruecs,
anglesos,
americans,
danesos,
i
una
part
per
canadencs.
 Considerada
una
zona
de
pas
i
contactes,
no
d’ocupació.
Excepte
unes
poques
regions
perifèriques,
és
tractada
des
del
seu
descobriment
per
l’interès
d’un
camp
d’activitats
per
al
comerç
i
comptades
indústries,
com
la
mineria,
que
es
mantenen
pels
recursos
auxiliars
del
món
modern.
 La
influència
que
exercí
el
contacte
amb
els
europeus,
fou
l’aportació
d’alcohol,
malalties,
epidèmies
i
un
augment
de
la
dependència
exterior
degut
a
l’adquisició
de
rifles
i
altres
utensilis
(xarxes,
hams
i
trampes),
que
va
tindre
profundes
consqüències
en
alterar
el
seu
cicle
anual.
 Cultura
material
notablement
afectada;
no
respecte
les
bases
de
subsistencia:
dependència
només
de
productes
per
al
consum,
especialment
la
munición.
Figura
22.
Fotograma
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).

15. Figura
23.
Primers
dels
contactes
europeus
amb
els
Inuit
a
Canadà.

16. Figura
24.
Contacte
europeu
amb
la
població
Inuit
a
Canadà
(1900-­‐1980s).

17. La
visió
del
món:
els
inua
 Totes
les
persones,
objetes,
animals
o
fenòmens
tenien
un
esperit
o
ànima
denominada
inua,
que
significa
“persona”.
 Constantment
era
necessari
prendre
precaucions
per
a
no
ofendre’ls.
Aquestes
precaucions,
mètodes
d’influència
i
control,
es
materialitzen
en
forma
de
tabús,
prescripcions,
amulets
que
els
protegien
i,
eventualmente,
cançons
màgiques.
 La
presència
del
xaman
era
la
figura
que
es
posava
en
contacte
amb
el
món
sobrenatural
i
se
relacionava
amb
els
espirits.
 La
distinció
entre
el
“món
natural”
i
“el
món
sobrenatural”
no
existeix,
aquest
últim
és
tan
comprensible,
en
tots
els
aspectes,
com
el
món
cotidià
i
sensible
en
el
qual
es
mouen.
 Segons
R.R.Marett,
es
tracta
d’una
visió
preanimista
o
animalista.
Figura
25.
Fotograma
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).

18. Representacions
de
l’espai
(1)
 Mapes
tridimensionals
Tallades
en
fusta
utilitzades
per
navegar
per
les
cadenes
d'illes
(sobretot
a
la
nit)
en
kayak.
Les
vores
tallades
representen
el
litoral
vist
des
del
mar,
en
lloc
de
veure
el
mar
només
en
el
context
com
a
element
definitori
de
les
vores
exteriors
de
la
terra.
Figures
26,27.
Mostra
de
mapes
tridimensionals
de
les
costes
de
les
illes
de
l’Àrtic.

19. Representació
de
l’espai
(2)
 Inuksuit
Monuments
de
pedra
que
guien
a
les
persones
sobre
la
terra
i
marca
llocs
sagrats
o
d’altres
significatius
de
la
geografia
Ártica
dels
Inuit
 El
1999,
any
en
que
es
formalitza
la
regió
del
Nunavut
al
Canadà
per
a
donar
lloc
en
l’administració
a
les
poblacions
dels
inuit
sobre
l’àrea,
s’hi
representa
en
la
seva
bandera
com
a
símbol
identitari
l’Inuksuit.
Figura
28.
Recopil·∙lació
d’imatges
sobre
Inuksuits.

20. Representacions
de
l’espai
(3)
 Contactes
amb
europeus
de
caràcter,
no
sempre,
pacífic
on
els
exploradors
els
utilitzen
en
ocasions
com
aguies
o
per
aconseguir
mapes
del
terreny
(coneguda
l’habilitat
per
dibuixar
amb
gran
precisió
les
zones
que
coneixien,
fins
àrees
de
cents
de
km).
Figura
29.
Mapa
dibuixat
de
memòria
per
l’inuit
Sunapignanq.

21. Figures
30,31.
Mapa
de
les
illes
Belcher,
transmés
per
l’inuk
Wetalltok
a
un
explorador
no
natiu:
R.J.Flaherty.
Vora
1918.
Escrit
en
el
revers
d’una
làmina.

22. Conclusions
 El
tipus
de
poblament
estava
supeditat
a
l’activitat
base
de
subsistència,
fet
que
implicava
una
diversitat
cultural.
 Vivien
plenament
adaptats
i
depenien
de
la
Natura
i
als
cicles
d’aquesta.
El
temps
meteorològic,
les
condicions
ambientals
i
la
caça
condicionaven
tots
els
seus
actes,
alternant
períodes
d’abundància
i
de
penúria
extrema.
 El
territori
com
a
condicionant
per
al
desenvolupament
de
la
cultura;
aquesta
no
està
marcada
per
l’aïllament
geogràfic,
sino,
tanmateix,
per
la
direcció
seguida
per
la
propia
evolució
cultural,
i
factors
de
cooperació
convivència
amb
altres
espais,
que
mantingué
determinats
elements
desapareguts
en
altres
àrees.
 La
religió
estava
directament
relacionada
amb
la
vida
quotidiana,
la
qual
era
condicionada
per
l’espai,
i
amb
els
contactes
individuals
amb
el
“món
sobrenatural”
que
convivia
amb
el
“món
natural”,
frontera
poc
definida.
Figura
32,33.
Fotogrames
del
àrea
d’acció
a
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).

23. Llistat
d’imatges
Figura
1:
Il·∙lustració
sobre
una
escena
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
DVD]
Figura
2.
Classificació
dels
pobles
de
l’Àrtic
americà
per
Jean-­‐Loup
Rousselot
[PERACULA,
Lourdes.
Indis
i
esquimals.
Cultures
indígenes
de
l’Amèrica
del
Nord.
Fundació
LaCaixa,
Barcelona,
2001.
P
33]
Figures
3,4,5.
Fotogrames
Nanook
of
the
North
(R.
J.
Flaherty,
1922)
[DVD]
Figura
6.
Esquimals
del
sud-­‐oest
d’Alaska
continental,
davant
dels
seus
magatzems,
a
Togiak,
Alaska,
vers
el
1877.
[PERACULA,
Lourdes.
Indis
i
esquimals.
Cultures
indígenes
de
l’Amèrica
del
Nord.
Fundació
LaCaixa,
Barcelona,
2001.
P.
36]
Figura
7.
Abast
de
la
població
Inuit,
ca.
1900.
[TRIGGER,
Bruce
G.
I
WASHBURN,
Wilcomb
E.
(editors).
The
Cambridge
history
of
the
native
people
of
the
Americas.
Volum
II.
University
of
Cambridge,
EEUU,
1996.
P.
334]
Figura
8.
Fotograma
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)
[DVD]

24. Llistat
d’imatges
Figures
9,10,11,12.
Fotogrames
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)
[DVD]
Figures
13,14,15.
Fotogrames
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922)
[DVD]
Figura
16.
Esquimals
del
coure
construint
un
igloo.
Vers
el
1915.
[PERACULA,
Lourdes.
Indis
i
esquimals.
Cultures
indígenes
de
l’Amèrica
del
Nord.
Fundació
LaCaixa,
Barcelona,
2001..
P.
34]
Figura
17.
Diferents
seccions
d’un
igloo.
[http://www.tworow.com/
ourapproach7.html
]
Figura
18.
Fotograma
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
[DVD]
Figures
19,20.
Fotogrames
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
[DVD]
Figura
21.
Esquimals
de
la
regió
de
l’estret
de
Bering.
[PERACULA,
Lourdes.
Indis
i
esquimals.
Cultures
indígenes
de
l’Amèrica
del
Nord.
Fundació
LaCaixa,
Barcelona,
2001.
P.
38]
Figura
22.
Fotograma
de
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
[DVD]

25. Llistat
d’imatges
Figura
23.
Primers
dels
contactes
europeus
amb
els
Inuit
a
Canadà.
[TRIGGER,
Bruce
G.
I
WASHBURN,
Wilcomb
E.
(editors).
The
Cambridge
history
of
the
native
people
of
the
Americas.
Volum
II.
University
of
Cambridge,
EEUU,
1996.
P
339]
Figura
24.
Contacte
europeu
amb
la
població
Inuit
a
Canadà
(1900-­‐1980s).
[TRIGGER,
Bruce
G.
I
WASHBURN,
Wilcomb
E.
(editors).
The
Cambridge
history
of
the
native
people
of
the
Americas.
Volum
II.
University
of
Cambridge,
EEUU,
1996.
P.345]
Figura
25.
Fotograma
Nanook
of
the
North
(R.J.Flaherty,
1922).
[DVD]
Figures
26,27.
Mostra
de
mapes
tridimensionals
de
les
costes
de
les
illes
de
l’Àrtic.Figura
[http://www.atlasobscura.com/articles/locating-­‐one-­‐s-­‐place-­‐in-­‐the-­‐world-­‐macro-­‐
micro-­‐cartography-­‐across-­‐the-­‐ages]
28.
Recopil·∙lació
d’imatges
sobre
Inuksuits.
[http://www.arcticinuitart.com/culture/
inuk.html]
Figura
29.
Mapa
dibuixat
de
memòria
per
l’inuit
Sunapignanq.
[http://
pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-­‐outside-­‐the-­‐square/]
Figures
30,31.
Mapa
de
les
illes
Belcher,
transmés
per
l’inuk
Wetalltok
a
un
explorador
no
natiu:
R.J.Flaherty.
Vora
1918.
Escrit
en
el
revers
d’una
làmina.
[http://www.wdl.org/
es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography]

26. Bibliografia
i
webgrafia
 BIRKET-­‐SMITH,
K.
Los
esquimales.
Editorial
Labor,
Barcelona,
1983.
 HERNANDO
de
LARRAMENDI,
Ramón.
Esquimales.
Editorial
MAFRE,
Madrid,
1992.
 PERACULA,
Lourdes.
Indis
i
esquimals.
Cultures
indígenes
de
l’Amèrica
del
Nord.
Fundació
LaCaixa,
Barcelona,
2001.
 TRIGGER,
Bruce
G.
I
WASHBURN,
Wilcomb
E.
(editors).
The
Cambridge
history
of
the
native
people
of
the
Americas.
Volum
II.
University
of
Cambridge,
EEUU,
1996.
 http://www.atlasobscura.com/articles/locating-­‐one-­‐s-­‐place-­‐in-­‐the-­‐world-­‐macro-­‐micro-­‐cartography-­‐
across-­‐the-­‐ages
 http://pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-­‐outside-­‐the-­‐square/
 http://www.wdl.org/es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography
 http://www.arcticinuitart.com/culture/inuk.html
 http://middlesavagery.wordpress.com/2008/03/01/tactile-­‐maps-­‐and-­‐imaginary-­‐geographies/
 http://www.tworow.com/ourapproach7.html