Teoria Cel.Lular I Virus

Teoria cel·lular Antecedents històrics: ,[object Object],[object Object],Hooke (1635-1703) és el primer en fer servir la paraula cèl·lula (“cel·la”) estudiant una làmina de suro (1665). Observa estructures polièdriques fixes i buides que es repeteixen

Leeuwenhoek (1632-1723) observa cèl·lules lliures en sang (1674), esperma (1677), H 2 O. Observa que tenen una certa organització interna ,[object Object],Microscopi de Leeuwenhoek d’uns 250 x

[object Object],Schleiden & Schwuan , estudiant teixits vegetals i teixits animals respectivament, enuncien la teoria cel·lular Els essers vius estan formats per unitats fonamentals, les cèl·lules. Aquestes cèl·lules són independents però agrupades i subordinades entre elles formen un organisme

[object Object],Rudolf Virchow (1821-1902) , estudiant patologies, amplia la teoria cel·lular dient que tota cèl·lula prové d’una altra anterior per divisió (“Omnis cellula e cellula”) ,[object Object],Bruke , completa la teoria cel·lular en considerar que la cèl·lula és l’organització més elemental que pot tenir la vida

[object Object],La teoria cel·lular defensa que la cèl·lula és la unitat estructural, funcional i genètica de tot esser viu, es a dir: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

L’acceptació universal de la teoria cel·lular implica també que, malgrat la gran diversitat morfològica, es considera que totes les cèl·lules presenten una estructura mínima bàsica . ,[object Object],[object Object],[object Object],Aquesta estructura mínima consta de :

Diversitat cel·lular ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Cèl·lula procariota - cèl·lula eucariota g. Són: Animalia , Plantae , Fungi , Protista (algues, protozoos) g. Són : Monera : bacteris, algues cianofícies, mycoplasma (paràsits) f. Mides: Entre 10 i 100  m f. Mides: Entre 1 i 10  m e. Totes són aeròbiques e. Poden ser: aeròbics o anaeròbics; fotosintètics o quimiosintètics d. Només les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular (cel·lulosa) d. Tenen una paret extracel·lular c. Tenen orgànuls membranosos (RE, Golgi, ...). Això comporta una major especialització i eficàcia c. No tenen estructures membranoses, però si replegaments de la seva membrana ( mesosomes ) b. Tenen l’ADN associat a proteïnes i és bicatenari lineal b. L’ADN és bicatenari circular sense unir-se a cap proteïna (no forma nucleosomes) a. Tenen nucli diferenciat amb una doble membrana a. No tenen el material genètic embolcallat amb cap membrana (no tenen nucli diferenciat). La regió on es troba el nucli se’n diu nucleoide eucariota procariota

Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota

Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal

Virologia Antecedents històrics: Dmitri I. Ivanovsky (1864-1920), estudiant una malaltia de les fulles del tabac anomenada “mosaic”, observa que l’extracte de fulles (prèviament filtrat) era capaç de transmetre la malaltia. Suposa que es degut a un verí ,[object Object],Edward Jenner (1749-1823)(metge anglès) , descobreix els virus després d’infectar a un nen amb la virola de la vaca. Veu que el pacient desenvolupava immunitat a futures infeccions. Aquests experiments en humans no eren tan “perillosos” como avui ens semblem. En aquella època s’emprava el mètode d’infectar persones con la virola de la vaca amb el propòsit d’induir una resposta immune lleu que protegiria d’infeccions futures mes greus. ,[object Object]

Martinus W. Beijerinck , (holandès) demostra que l’agent infecciós no és un verí sinó un organisme. Aquest organisme el denomina “virus” ,[object Object],Frederik W. Twort (microbiòleg anglès) (1915) i Fèlix H. D’Herelle (metge i microbiòleg franco-canadenc) (1917), independentment veuen que algunes bactèries eren atacades per alguna cosa que les destruïa de manera semblant a com ho feien els virus d’animals i plantes. Havien descobert els bacteriòfags (o fags), els virus dels bacteris. ,[object Object],F. Twort (1877-1950) F. D’Herelle (1873-1949)

Schlessinger , purifica per centrifugació diferencial un virus ,[object Object],L’estudi dels virus animals arriba a la seva culminació a la dècada dels 50, amb el desenvolupament dels mètodes del cultiu de cèl·lules , suport de la replicació viral al laboratori. ,[object Object],[object Object],[object Object],es desenvolupa el microscopi electrònic i això permet la visualització dels virus per primera vegada. Wendell M Stanley (bioquímic americà) cristal·litza el virus del mosaic del tabac, demostrant que estava format només d’ARN i d’un embolcall proteic Lwoff defineix als virus com: “ Entitats infeccioses, potencialment patògenes, intracel·lulars estrictes, que posseeixen un tipus d’àcid nuclèic que dirigeix la seva reproducció, no es multipliquen per fissió binària i es troben desproveïts dels sistemes enzimàtics per a la producció d’energia”. ,[object Object]

Els virus Coneguts també com a virions (si estan fora de la cèl·lula) o bacteriòfags o fags (si parasiten a bactèries). El nom prové del llatí i vol dir “verí” Són estructures molt senzilles formades per àcid nuclèic i una càpsula proteica que l’envolta Es troben entre els essers vius i la matèria inert per: ,[object Object],[object Object],Per aquests motius els virus són paràsits endocel·lulars obligats , tant de cèl·lules procariotes com eucariotes.

Característiques morfològiques dels virus ,[object Object],[object Object],[object Object],Els elements més importants dels virus són l’ àcid nuclèic i la càpsida.

Càpsida Tots els virus presenten sense excepció una càpsula proteica que envolta i protegeix l’àcid nuclèic. Aquesta càpsida està formada per subunitats més petites anomenades capsòmers Segons la càpsida, distingim entre virus: ,[object Object],[object Object],Adenovirus

[object Object],[object Object],Virus de la ràbia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],MTV

Àcid nuclèic Part essencial dels virus. L’àcid nuclèic pot ser:c ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els virus d’ARN tenen un enzim ( transcriptasa inversa ) que transcriu la informació de l’ARN fins a ADN i a partir d’aquí fer les copies del virus Virus Sida Virus ARN de la polio 49000x

Mecanisme de replicació Una característica dels virus és que necessiten parasitar una cèl·lula per a poder reproduir-se. El mecanisme de replicació (o cicle vital) d’un virus té 4 fases: Per un bacteriòfag ,[object Object],Virus i cèl·lula es posen en contacte. 1. Les fibres caudals contacten amb el bacteri i un cop fixat, 2. es contrauen i es claven les espines caudals. 3. després, s’allibera un enzim que degrada la paret bacteriana ,[object Object],Consisteix en la injecció de l’ADN viral a la cèl·lula hospedadora. 1. La beina helicoïdal es contrau , 2 . l’eix rígid es arrossegat i trenca la membrana cel·lular i 3. l’àcid nuclèic surt cap al citoplasma bacterià

[object Object],L’àcid nuclèic del virus està a l’interior del bacteri. Un cop aquí, hi ha dos camins: 1. Via lítica : l’ADN es multiplica i dona lloc a altres ADN i proteïnes víriques. 2. Via lisogènica : l’ADN víric s’integra a l’ADN bacterià (profag) sense afectar a la cèl·lula. Aquesta forma pot mantenir-se un temps indefinit i després de l’acció de certs estímuls, s’allibera el profag i s’activa la via lítica ,[object Object],Unió entre la càpsula proteica i l’àcid nuclèic. Aquesta unió ha de ser precisa ja que cada forma de virus és constant i típica de cada espècie. Pot fer-se a l’atzar (virus senzills) o dirigit per gens vírics (virus complexes) ,[object Object],Un cop formats els nous virus, aquests surten per infectar altres cèl·lules. Normalment la sortida dels virus provoca la lisi cel·lular

Classificació dels virus Per classificar els virus es fan servir les propietats següents: ,[object Object],[object Object],[object Object],Així, el Comitè Internacional de Taxonomia Vírica ha establert una sèrie de famílies, subfamílies i gèneres vírics (que designa amb les terminacions llatines viridae , virinae i virus ) que contínuament es revisa i actualitza

Alguns virus: Ebola; Marburg ARN Filoviridae Herpes simple I i II; herpes-zoster 100 ADN Herpesviridae Hepatitis B 40 – 50 ARN Hepadnaviridae Verola 230 – 300 ADN Poxviridae Ràbia 70 – 180 ARN Rhabdoviridae Grip 150 – 300 ARN Orthomyxoviridae VIH 80 – 100 ARN Retroviridae Refredat comú 80 – 130 ARN Coronaviridae Rubèola; febre groga; algunes encefalitis 40 – 70 ARN Togaviridae Poliomielitis; hepatitis A; refredat comú 24 – 30 ARN Picornaviridae Virus de la febre de Colorado, síndromes febrils infantils 60 – 80 ARN Reoviridae Malalties Mida (nm) Àcid nuclèic Familia vírica

Origen dels virus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Les dos primeres teories consideren que els virus van evolucionar a partir posteriorment als hospedadors mentre que la tercera implica una coevolució de virus i cèl·lules hospedadores des de l’origen de la vida

Teoria Cel.Lular I Virus

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to Teoria Cel.Lular I Virus

Similar to Teoria Cel.Lular I Virus (20)

More from yolandatorres

More from yolandatorres (18)

Teoria Cel.Lular I Virus