1. El
GRAN JOC 04
ESCENAR
DIFEREN IS
TS
I TA
LL
C O
VA
FES TE
LA
L D I P ÒSIT?
ME
els ulls, MP
LI
Obre bé ràs!
i veu OO
MEN M
GE
A L’HAM I
IR P ESC
T
A
P er
petitaa gent
,
i mitjagran
na
O, DONCS C O M P R O
S
PEN
Un joc en el que res és com sembla

2. Per què aquest
material?
U
n dels elements definitoris de la Des de l’any 2005, quan va començar a caminar
campanya No et mengis el món sempre la campanya, hem elaborat múltiples materials
ha sigut el d’intentar transmetre formatius que persegueixen trencar amb les
informació i formació de vocació barreres que ens separen de la realitat del sistema
transformadora. Partint de la premisa agroalimentari, per a diferents públics i amb
que els aspectes negatius de diferents formats. Exposicions, informes,
l’alimentació industrial sovint resten contrapublicitat, audiovisuals, mapes o llocs web
a l’ombra intentem així sumar-nos als esforços de ens han permès mostrar el nostre missatge.
molta gent que intenta revertir la invisibilitat
d’aquesta informació El que tens entre les mans és un dels últims que
hem elaborat i que pretén, de manera clara i
Envoltats en una espècie de paper de cel·lofana senzilla, mostrar les diferències entre dos models
de bonics colors, s’oculten els greus alimentaris. De manera amena, visual i directa,
impactes socials i ambientals d’un sistema pretenem visibilitzar la nostra denúncia i la
agroalimentari injust i insostenible. nostra aposta. Aquesta, almenys, és la nostra
Cada cop a més distància real i mental dels intenció. Esperem que així sigui i que trobis
aliments que consumim, una espessa boira aquestes pàgines profitosas i interessants i,
s’ instal·la (o és instal·lada) entre nosaltres i els sobretot, que despertin en tu el ferm propòsit de
aliments, cada vegada sabem menys sobre què seguir avançant cap a la sobirania alimentària,
mengem, qui ho produeix, on es produeix i com unint-te als milions de persones que, escampades
es produeix. per tot el món, al Nord o al Sud, també ho fan
amb unes mans com les que sostenen aquests
fulls i uns ulls com els que miren aquestes
paraules. No dubtis a posar-te en contacte amb
nosaltres pel que necessitis.
L’equip de No et mengis el món.
3

3. Segueix
1
Mira
2 3
Busca Si vols
ZONA
PARES I
PROFES
els passos!
i descobreix les respostes saber més…
7 12 13 14
+
+
D
+
6+ 2 Transge... què? el pagès guardava de cada collita les millors llavors per sembrar-
les a la següent estació. Però les modificades no es reprodueixen
es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos,
I la terra, la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a
Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. com les orgàniques, així que cada any s’han de tornar a
Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses com
PARTEIX de qui és?
s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu
ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin
Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen al
pagès guardar llavors, sinó que a més li venen els fertilitzants
Tinença de la terra
models agroalimentaris intensius, és a
dir, els que dediquen grans superfícies
a pensar en una agricultura i una ramaderia
que privilegiï el nostre mercat, de manera que
través d’una autèntica redistribució.
I REPARTEIX
resistència a les plagues o un tret nutricional específic i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret
(has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial, bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci més de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona en
3
1 2
4 5 8
9 10
Quan els camps tenen
molts filats que separen
De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la
treballa des de fa generacions, o de les
multinacionals que tenen el poder i els diners
veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, (bé, un de molt lucratiu…).
FES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de
la humanitat. En realitat, és un problema més
més, hem de propiciar l’ús de models
productius diversificats, que assegurin l’accés
la producció d’aliments.
COLLITA
per ocupar-les o comprar-les? A països com
els terrenys, vol dir que hi
· Donar a les comunitats el control sobre els
9 14
6 11 ha molts amos. I si això
Brasil, moltes empreses instal·len els seus que una solució: quan l’agricultura, la dels pagesos als recursos productius. I, com a
7 +
Super
cultius en territoris que tradicionalment han
passa, aleshores hi ha
sigut dels indígenes, en llocs tan importants ramaderia i/o la pesca s’orienten ciutadans, donar suport als comerços de recursos productius, per davant de la
BITLLET
moltes famílies que tenen
11 parcel·les per cultivar.
com l’Amazones. Com que no tenen on principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho proximitat, en els quals es venguin els propietat de les empreses de la terra, aigua i
enciam
cultivar els seus propis recursos, els pobladors Ara, un grapat d’empreses
Però quan el camp
cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus.
D’ANADA
locals es veuen forçats a cedir tots els seus multinacionals controlen tot el
sembla no acabar mai, no procés complet: des de la venda
13 hi ha filats i el color és
drets sobre les terres i a treballar com
assalariats, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la problemes socials i ambientals. respectuosa amb els treballadors i amb el
sempre el mateix,
significa que allí només
dolentes i amb sous baixos. Mal negoci pels
El camp perd agricultors dia a
distribució dels aliments als
supermercats. Mentrestant, els
Els camps uniformement verds poden ser
molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que
medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi i
I a això,
pagesos, no?
hi ha un amo o un sol dia. L’èxode rural és tan fort que pagesos estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin
12 productor que treballa la a Europa menys del 5% de la sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les
QUÈ ÉS LA SOBIRANIA
1 guanyen les grans empreses que poden patents i que s’apliqui una moratòria als
terra (segurament, una població segueix cultivant la depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer
gran empresa). terra. Per què ja ningú vol viure i
treballar al camp? És una
compren (a preus cada cop més
alts) a la indústria, i, per un
molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper
vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i
produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament
Si una o diverses història llarga, que comença als
empreses tenen grans anys cinquanta, quan es va
altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra. familiars agràries i les petites i mitjanes
NOIES
producció a preus extremada-
territoris, els petits començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els
Avança un pas,
I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per
agricultors es queden gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació, mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves
SUPERPODEROSES sense terra on sembrar zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides
PER SABER-NE MÉS
retrocedeix-ne dos
aliments. A dia d’avui, un
petit nombre de
zació química, etc.) per aconse-
guir fer més feina amb menor
ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació en la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola,
Ser dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aigua
si ja és complicat ser pagès, molt més ho és quan latifundistes decideixen quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les grans model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de
a aquesta feina se li ha de sumar la discriminació què i com es produeix i a no era disminuir la fam al món, immigrants sense papers als multinacionals aconsegueixin enormes fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org
13
de gènere, la cura dels fills, els sous baixos, o les quant es ven. Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de països del nord. guanys amb collites rècord.
dificultats en que es troba una dona per
La conseqüència?
camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb
un bou, o fins i tot amb la força humana.
producció dels aliments. circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org
aconseguir un crèdit. Elles són les que més
treballen, però només són propietàries del 2% de L’agricultura i la Això és un avenç, és clar. Però en nom de la També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org
les terres cultivables del món. I han de treballar ramaderia intensives modernitat, s’han fet d’altres canvis al camp
molt: als països del sud, les contracten les grans estan esborrant del mapa que no han sigut tan positius. Per exemple, ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org
empreses, però a més han de cultivar per a les produccions familiars, els transgènics van esborrar d’una bufada les biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org
diverses i sostenibles. tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat
consum propi i per a vendre al mercat de les
· Donar prioritat a la producció d’aliments pels
UN DEUTE MOLT GRAN manera sostenible, sinó que elimina aquesta
Però el cultiu de soja contamina, desforesta www.fian.org
8
seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir per
i erosiona els sòls, així que els la comprem a Argen-
mercats nacionals i locals, sota la base d’uns
guanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient.
Per això, és important que la investigació tina i Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem biodiversitat i la substitueix per uniformitat. www.etcgroup.org
Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de no el veiem, però està al nostre planeta,i té el seu
tècnica i científica es reorienti a millorar els
Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva origen en el nostre consum. Pensa que bona part dels
sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org
sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver-
sitat i les necessitats i sabers dels pagesos, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de països empobrits (aquells des dels quals importem Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i
les comunitats i de tots els ciutadans. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir
veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que I el que abans era una activitat sostenible i familiar.
seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges
eficient, como l’agricultura pagesa,
5 11
molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició
4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir
tota la soja que consumeix.
de la sobirania alimentària i es produeix el que
anomenem “deute ecològic”.
es converteix en contaminant,
agressiva amb l’entorn i insostenible.
· Garantir preus justos pels agricultors.
COM s’hi
A les pàgines que segueixen, Quan hagis trobat la major Per a cada una de les quatre
et trobaràs amb diverses quantitat possible de il·lustracions, hem preparat
il·lustracions. Cada parell diferències, pots passar a la un apartat especial per a
de dibuixos sembla igual, pàgina següent. Allí mares, pares, professores i
però no ho és! Si mires trobaràs les solucions al professors.
atentament, començaràs a Gran Joc de les Diferències.
veure petites diferències. i veuràs alguna cosa més: Allí no només hi trobaràs
I no és que al nostre per a cada una de les una explicació més extensa
juga?
dibuixant se li hagi anat diferències, hem posat una de tots els temes, sinó
el cap... és només que cada petita explicació. Perquè també una guia amb
una d’aquestes diferències aquest joc té truc: cada activitats extra per fer a
està ben amagada perquè et il·lustració parla d’un tema classe. Si et dedicas al
diverteixis buscant-les. (el camp, els agrocombus- ensenyament o portas un
L’única pista que et podem tibles, la pesca, els grup, et proposem un joc
donar és la quantitat supermercats), i a cada més (amb objectius,
d’“errors” que es trobem en diferència s’hi amaga una metodologia, materials i
cada il·lustració. manera d’entendre el que temps necessaris) amb el
ens envolta. Per exemple, al qual aprofundir sobre els
S’ha d’obrir bé els ulls, mar, no és el mateix pescar eixos temàtics que proposa
possar-hi molta atenció i pezqueñines, peixos petits aquesta guia. Aquests jocs
posar a prova la memòria. que només peixos grans, extra són orientatius, i pots
Ah! Es pot fer en equip! no? Doncs això: quan trobis adaptar-los en funció dels
les diferències, llegeix el que coneixements i dels interes-
tenim per explicar-te i, si et sos del teu grup.
quedes amb dubtes,
pregunta-ho tot a a casa
teva o a la escola!
4 5

4. 6 7

5. 12 13 14
+
7 +
+
6+ 2 Transge... què? la pagesia guardava de cada collita les millors llavors per
sembrar-les a la següent estació. Però les modificades no es
I la terra,
Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. reprodueixen com les orgàniques, així que cada any s’han de
PARTEIX
Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: tornar a comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses
de qui és?
s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu com Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen a la
ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin gent pagesa guardar llavors, sinó que a més li venen els
I REPARTEIX resistència a les plagues o un tret nutricional específic
(has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial,
fertilitzants i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va
ser un dret bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci
veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, més (bé, un de molt lucratiu…).
1 2 9 10 Quan els camps tenen De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la
treballa des de fa generacions, o de les
molts filats que separen
3 4 5 8
els terrenys, vol dir que la multinacionals que tenen el poder i els diners
per ocupar-les o comprar-les? A països com
9 14
terra es propietat de
6 11 moltes persones. I si això Brasil, moltes empreses instal·len els seus
7 +
Super
passa, aleshores hi ha cultius en territoris que tradicionalment han
sigut de la població indigene, en llocs tan
BITLLET
moltes famílies que tenen
11 parcel·les per cultivar. importants com l’Amazones. Com que no
enciam
Però quan el camp tenen on cultivar els seus propis recursos, la Ara, un grapat d’empreses
D’ANADA
sembla no acabar mai, no població local es veuen forçats a cedir tots els multinacionals controlen tot el
procés complet: des de la venda
13 hi ha filats i el color és seus drets sobre les terres i a treballar con gent
assalariada, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la
sempre el mateix,
significa que la propietat dolentes i amb sous baixos. Mal negoci per la distribució dels aliments als Els camps uniformement verds poden ser
El camp perd població agrícola supermercats. Mentrestant, la molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que
està en mans de una pagesia, no?
dia a dia. L’èxode rural és tan pagesia estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han
12 persona o que la fort que a Europa menys del 5% sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les
1
producció és a gran de la població segueix cultivant
escala (segurament, una depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer
la terra. Per què ja ningú vol compren (a preus cada cop més molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper
gran empresa). viure i treballar al camp? És una alts) a la indústria, i, per un vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i
història llarga, que comença als altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra.
Si una o diverses anys cinquanta, quan es va
NOIES empreses tenen grans producció a preus extremada-
començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per
Avança un pas,
territoris, els petits gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació,
SUPERPODEROSES agricultors es queden
sense terra on sembrar
zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides
retrocedeix-ne dos
zació química, etc.) per aconse- ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació en
Ser dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè aliments. A dia d’avui, un guir fer més feina amb menor
petit nombre de en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aigua
si ja és complicat viure de la pagesia, molt més quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les grans
ho és quan a aquesta feina se li ha de sumar la latifundistes decideixen no era disminuir la fam al món,
què i com es produeix i a pobació inmigrada sense multinacionals aconsegueixin enormes
13
discriminació de gènere, la cura dels filles i fills, Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de papers als països del nord. guanys amb collites rècord.
els sous baixos, o les dificultats en que es troba quant es ven. camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb producció dels aliments.
una dona per aconseguir un crèdit. Elles són les un bou, o fins i tot amb la força humana.
que més treballen, però només són propietàries La conseqüència? Això és un avenç, és clar. Però en nom de la
del 2% de les terres cultivables del món. I han de L’agricultura i la modernitat, s’han fet d’altres canvis al camp
treballar molt: als països del sud, les contracten ramaderia intensives que no han sigut tan positius. Per exemple,
les grans empreses, però a més han de cultivar estan esborrant del mapa els transgènics van esborrar d’una bufada les
per a consum propi i per a vendre al mercat de les produccions familiars, tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat
UN DEUTE MOLT GRAN
diverses i sostenibles. Però el cultiu de soja contamina, desforesta
8
les seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir per
guanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient. i erosiona els sòls, així que la comprem a Argentina i
Per això, és important que la investigació Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem no el
tècnica i científica es reorienti a millorar els Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de veiem, però està al nostre planeta,i té el seu origen en
sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver- Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva el nostre consum. Pensa que bona part dels països
sitat i les necessitats i sabers de la pagesia, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de empobrits (aquells des dels quals importem
les comunitats i de tota la ciutadania. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir
veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que
seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges
5 11
molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició
4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir
tota la soja que consumeix.
de la sobirania alimentària i es produeix el que
anomenem “deute ecològic”.
8 9

6. D
es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos,
la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a
models agroalimentaris intensius, és a a pensar en una agricultura i una ramaderia través d’una autèntica redistribució.
Tinença de la terra dir, els que dediquen grans superfícies que privilegiï el nostre mercat, de manera que
de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona en
FES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de
la humanitat. En realitat, és un problema més
més, hem de propiciar l’ús de models
productius diversificats, que assegurin l’accés
la producció d’aliments.
COLLITA que una solució: quan l’agricultura, la
ramaderia i/o la pesca s’orienten
principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho
de la pagesia als recursos productius. I, com a
ciutadans, donar suport als comerços de
proximitat, en els quals es venguin els
· Donar a les comunitats el control sobre els
recursos productius, per davant de la
propietat de les empreses de la terra, aigua i
cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus.
problemes socials i ambientals. respectuosa amb els drets laborals i amb el
medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi i
El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin
guanyen les grans empreses que poden QUÈ ÉS LA SOBIRANIA patents i que s’apliqui una moratòria als
produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament
familiars agràries i les petites i mitjanes
empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els
mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves
la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola, PER SABER-NE MÉS
model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de
fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org
circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org
També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org
ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org
biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org
manera sostenible, sinó que elimina aquesta · Donar prioritat a la producció d’aliments pels www.fian.org
biodiversitat i la substitueix per uniformitat. mercats nacionals i locals, sota la base d’uns www.etcgroup.org
sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org
Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i
I el que abans era una activitat sostenible i familiar.
eficient, com l’agricultura pagesa,
es converteix en contaminant, · Garantir preus justos per la pagesia.
agressiva amb l’entorn i insostenible.
10 11