Activitats on els alumnes apliquen els coneixements adquirits en casos "reals"

1. COMPETÈNCIES
Avaluació per
competències
Models de proves
PRIMER CICLE

2. El quadern Avaluació per competències per a primer cicle d’Educació Primària
és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada per Edicions Voramar, S. A. /
Santillana Educación, S. L., dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.
Text: José Luis Alzu Goñi
Il·lustració: Javier Hernández Herranz
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada
Correcció: Gemma Avellan i Neus Vicens
Edició: Ana Sánchez-Ramal
Direcció del projecte: Benigno Rodríguez
© 2010 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
c/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
CP: 277037
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
Depòsit legal: intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra no-
més estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula.
Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especial-
ment aquella que tinga finalitats comercials.

3. Presentació
L’avaluació de competències bàsiques
Avaluació per competències ofereix al professorat una selecció de proves per a avaluar les
competències bàsiques en el primer cicle d’Educació Primària. Encara que aquesta avaluació ha
de fer-se en un estadi de finalització del procés educatiu –al final d’una etapa o de l’ensenyament
obligatori–, atesa la intensitat amb què s’estan incorporant al currículum les directrius sobre com-
petències bàsiques i obligatòries, creiem que és oportú proposar i aplicar de manera sistemàtica
un bon nombre d’activitats, tant per a la millora i el desenvolupament de les competències, com
també per a l’avaluació d’aquestes.
Importància i significat de l’avaluació
per competències
El professorat, al llarg del temps, ha estat pendent de com l’alumnat era capaç d’aplicar el que
aprenia a l’aula en les situacions que se’ls presentaven en la vida quotidiana. Però, actualment l’ato-
mització de l’aprenentatge generada per l’especialització curricular i per les noves àrees de conei-
xement ha inclinat el procés d’ensenyament més cap a la transmissió, l’aprenentatge i l’avaluació de
coneixements teòrics que cap al procediment de facilitar l’adquisició de coneixements que formen
la persona i la capaciten per a viure i treballar en societat. D’ací, la importància que s’està donant
al concepte de competències, una tendència que no desautoritza l’aprenentatge de nocions, sinó
que li dóna un sentit més complet i profund. Avaluació per competències és un instrument que
ens permet conéixer millor el progrés maduratiu de l’alumnat i corregir o potenciar els aspectes més
significatius.
Què avaluem
Començarem assenyalant que ens interessa més referir-nos a alumnes competents que al ter-
me competències en abstracte. Així, diem que un alumne és competent o té un determinat nivell de
competència quan resol un problema o dóna una explicació a una situació mitjançant l’aplicació
integrada de coneixements, procediments i actituds apresos en el context escolar i fora d’aquest.
Per tant, atenem no sols els coneixements que adquireix –i que, òbviament, cal que avaluem–, sinó
també l’ús que en fa en la resolució de les qüestions que se li plantegen en la vida diària, social i
professional. Aquesta dimensió integrada de l’aprenentatge demana un entrenament en l’alumnat,
instruments didàctics adequats i el seguiment sistemàtic del professorat.
3

4. Les proves d’avaluació per al primer cicle
de Primària
En l’elaboració d’aquestes proves d’avaluació hem de considerar una sèrie d’elements que no sempre
estan presents en les proves que es fan en el context escolar. Aquests elements són:
• La presentació d’una situació de la vida quotidiana, és a dir, situacions que un alumne viu en
primera persona, experiències que coneix i pot comprendre. La situació de la vida quotidiana que
seleccionem pot formar part de l’àmbit escolar, el joc, el carrer, les compres, la vida professional, els
projectes o, fins i tot, del desig de saber més.
• L’enunciat d’una tasca, qüestió o problema en aquest context. En definitiva, la prova d’avaluació de
competències bàsiques mesurarà si es resol la tasca encara que necessàriament mesure els coneixe-
ments, destreses, actituds i valors que s’hi han posat en joc.
• Una sèrie d’ítems d’avaluació amb què es vol verificar si els alumnes tenen els coneixements bàsics
que cal aplicar per a resoldre la qüestió plantejada. Com que aquests coneixements poden corres-
pondre a diferents àmbits d’aprenentatge, generalment aquests ítems d’avaluació contenen preguntes
de diversos tipus: llengua, matemàtiques, ciències, plàstica, educació cívica, etc.
• La resposta a la qüestió i la seua justificació.
L’aplicació de les proves
Aquestes proves d’avaluació tenen un valor diagnòstic alt i estan dissenyades per a ser aplicades en el
moment que el professorat considere convenient. Es corresponen amb els objectius i continguts del primer
cicle d’Educació Primària i, en alguns casos, fan referència a coneixements no reglats que han aportat di-
verses experiències comunes.
La interpretació dels resultats de l’avaluació
Perquè aquestes proves tinguen un valor diagnòstic hem de complir una sèrie de condicions. La prime-
ra és tindre molt clar què mesurarem i quina importància té aquesta dada en el conjunt de l’aprenentatge.
Proposem classificar els ítems de cada prova segons el contingut (competència en el coneixement i la in-
teracció amb el món físic, matemàtica, en comunicació lingüística, social i ciutadana…), com indiquem en
la doble pàgina de competències. Cada proposta d’activitat va acompanyada d’un quadre blanc destinat a
avaluar si s’ha resolt o no. Cada resposta tindrà una puntuació que es pot sumar per a obtindre una pun-
tuació global sobre com creiem que s’ha respost a la qüestió principal.
El resultat d’aquesta puntuació ens donarà una idea general del nivell en la competència avaluada i
alhora ens informarà sobre el domini de les competències concretes que entren en joc en la solució de
la qüestió. Podem registrar les puntuacions dels alumnes i elaborar-hi taules de comparació o de progrés.
4

5. Índex
Avaluació per competències ................................................ 6
1. El supermercat...................................................................... 8
2. Un vaixell de vela ................................................................ 10
3. Les fotos del bagul .............................................................. 12
4. La bombeta fosa ................................................................. 14
5. El viatge de Susanna ........................................................... 16
6. La carta de Lluc ................................................................... 18
7. Una mascota per a classe .................................................... 20
8. L’agenda del dia .................................................................. 22
9. Els oficis .............................................................................. 24
10. El parc ................................................................................. 26
11. Una col·lecció de cromos d’animals ..................................... 28
12. Quin disbarat! ..................................................................... 30
13. Seguim les petjades dels animals ......................................... 32
14. Les plantes del jardí ............................................................. 34
15. Quin embolic de trencaclosques! ......................................... 36
16. La gespa seca ...................................................................... 38
17. Les flors dels ametlers .......................................................... 40
18. Un pla d’estalvi per a casa ................................................... 42
19. Els bitllets d’autobús ............................................................ 44
20. Anem a l’ajuntament ........................................................... 46
Solucionari .......................................................................... 48
5

6. Avaluació per competències
Coneixement i interacció
Prova Activitat que han de resoldre
amb el món físic
Utilitzar el coneixement sobre els productes lactis per a
1. El supermercat Conéixer l’origen i la conservació dels productes lactis.
col·locar-los en el lloc adequat i saber quan caduquen.
Seleccionar les peces necessàries per a construir un vaixell
Muntar un mecanisme senzill.
2. Un vaixell de vela de joguet i explicar l’energia que cal per a posar-lo en
Conéixer els efectes de l’energia eòlica.
marxa.
3. Les fotos Aprendre com era la vida en altres èpoques observant Reconéixer els canvis que comporta
del bagul imatges del passat. el pas del temps.
Ser capaç de substituir una bombeta fosa en condicions Conéixer el procediment per a canviar una bombeta.
4. La bombeta fosa
de seguretat. Saber els riscos de manipular aparells elèctrics.
Conéixer el temps atmosfèric que fa en una determinada
5. El viatge Conéixer les estacions de l’any i el clima.
estació de l’any, quins jocs es poden fer en aquesta estació
de Susanna Saber quina és la roba adequada per a cada moment.
i quina roba cal que ens posem.
Conéixer com és l’entorn paisatgístic d’un lloc a partir
6. La carta de Lluc Conéixer les formes del relleu terrestre.
d’un croquis.
Diferenciar entre animals domèstics i salvatges.
7. Una mascota Triar una mascota per a cuidar-la a classe.
Conéixer classes d’animals. La nutrició
per a classe Conéixer les atencions que necessita una mascota.
i la reproducció en els animals.
Conéixer informació sobre hàbits saludables:
Identificar les causes del cansament a partir
8. L’agenda del dia l’alimentació i el descans. Distribuir les hores
de la interpretació de les activitats del dia anterior.
i les activitats quotidianes.
Organitzar les dades obtingudes a classe al voltant Conéixer els sectors de producció: sector primari,
9. Els oficis
dels sectors de producció i els diversos treballs. sector secundari i sector terciari.
Observar l’entorn i localitzar en l’espai els elements
10. El parc Saber orientar-se en l’espai i sobre un plànol.
que ens envolten.
11. Una col·lecció
de cromos Confeccionar un xicotet àlbum amb imatges d’animals. Conéixer i aplicar criteris de classificació d’animals.
d’animals
Descobrir incoherències relacionades amb la tria Classificar els materials per les seues qualitats
12. Quin disbarat!
de materials. (duresa, transparència, flexibilitat…).
13. Seguim
Identificar animals a través de les petjades i la manera Conéixer classes d’animals per la manera
les petjades
de moure’s. de moure’s i pel medi on viuen.
dels animals
14. Les plantes Seleccionar les plantes per a un jardí a partir d’unes
ldentificar diverses plantes.
del jardí instruccions donades.
15. Quin embolic de Detectar errors en la representació del cos humà
Conéixer les parts del cos: l’esquema corporal.
trenclaclosques! a través d’un trencaclosques.
Identificar les causes que deterioren el medi i reconéixer
16. La gespa seca Classificar les plantes. Atencions de les plantes.
les mesures necessàries per a recuperar-lo i protegir-lo.
17. Les flors Explicar per què uns ametlers no han donat fruit
Conéixer les parts d’una planta.
dels ametlers en primavera, relacionant les flors i els fruits.
18. Un pla d’estalvi Identificar els principals usos que donem a l’aigua
Conéixer els usos de l’aigua.
per a casa i comprendre la importància de no malgastar-la.
19. Els bitllets Realitzar la compra d’uns bitllets d’autobús i calcular-ne
Saber conviure amb altres persones.
d’autobús el preu.
20. Anem a Conéixer quin tipus de gestions es poden fer
Conéixer les institucions de la localitat.
6 l’ajuntament a l’ajuntament.

7. Primer cicle
Cultural Autonomia Altres
Comunicació lingüística Matemàtica Curs
i artística i iniciativa personal competències
Anomenar correctament Comparar dates
1r i 2n
els animals. de caducitat.
Conéixer
Ser capaç de muntar
els avantatges
Redactar un text expositiu. un vaixell senzill 1r
de les energies
identificant-ne les peces.
renovables.
Realitzar restes Valorar els records
Pintar dibuixos. 2n
portant-ne. del passat.
Manipular aparells
1r i 2n
elèctrics amb seguretat.
Calcular el temps
entre dues dates.
Expressar gustos i preferències
Conéixer la 1r i 2n
per escrit.
successió dels
mesos.
Estimar i comparar Interpretar
Establir una comparació. Pintar dibuixos. 1r i 2n
distàncies. un croquis.
Multiplicar
Ser responsable en les Protegir i tindre cura
per una xifra. 2n
tasques encomanades. dels animals.
La taula del 3.
Contar una experiència personal. 1r i 2n
Organitzar i
Elaborar
classificar 2n
i interpretar taules.
dades en una taula.
Conéixer Localitzar objectes
Comprendre un text descriptiu les direccions en l’espai i sobre 2n
esquerra i dreta. el plànol.
Multiplicar
2n
per una xifra.
Llegir un text poètic Detectar incoherències
1r
Reconéixer errors en un text. en un text.
Reconéixer
Usar el vocabulari precís Prendre decisions sobre Conéixer la
petjades d’animals
per a descriure la manera la manera de conservar importància de 2n
a través
de moure’s dels animals. les petjades dels animals. reutilitzar i reciclar.
de dibuixos.
Observar imatges
Orientar-se sobre com a forma
1r i 2n
un plànol. d’obtindre
informació.
Conéixer i usar el vocabulari Pintar les peces
Ordenar les peces
referit a les diverses parts d’un 1r
d’un trencaclosques.
del cos. trencaclosques.
Redactar un anunci: el text Pintar
Valorar la naturalesa. 1r i 2n
argumentatiu. un paisatge.
Pintar
Redactar un text expositiu. 2n
un paisatge.
Reconéixer la importància
Redactar un text expositiu Realitzar sumes de
de consumir l’aigua de 1r i 2n
i un altre d’argumentatiu. diversos números.
manera responsable.
Conéixer els
Multiplicar per
avantatges
Escriure un diàleg. una xifra. 2n
dels transports
Dividir per la meitat.
públics.
Conéixer els serveis
Conéixer com es fa una
Redactar un text expositiu que dóna
una gestió administrativa 1r i 2n
i un altre d’argumentatiu.
senzilla.
l’Ajuntament
als ciutadans.
7

8. 1 El supermercat
Imagina que quan sigues major
treballes en un supermercat. T’han
destinat a la secció de productes
lactis, és a dir, la dels aliments fets
amb llet. Has de seleccionar eixos
productes i col·locar-los en les
estanteries adequades. També has
d’informar els clients sobre com
consumir-los. Sabràs fer-ho bé?
1 Encercla els productes lactis.
8

9. Nom: Data:
2 Quin és el lloc adequat per a col·locar els productes lactis?
Marca amb una creu.
Un lloc molt fred Un lloc calent
3 Encercla l’animal que produïx la llet que bevem.
4 Com s’anomenen els animals que produïxen llet? Subratlla.
Animals mamífers Animals de llet Animals útils
5 Marca. La llet és un aliment que es pren…
…una vegada per setmana. …cada dia. …a l’hivern.
6 Quin d’estos productes caduca abans? Encercla.
Consumiu-lo
Data de caducitat Consumiu-lo abans abans de març
4-3-2011 de final de 2013 de 2013
9

10. 2 Un vaixell de vela
En classe de manualitats ens han
donat les peces d’un vaixell de vela
perquè el muntem.
Per fer-ho hem d’encaixar
correctament totes les peces.
Observa atentament els dibuixos
i fes les activitats.
1 Ratlla les peces que no necessites per a muntar el vaixell.
10

11. Nom: Data:
2 Quines ferramentes i utensilis pots utilitzar per a muntar
el vaixell? Marca’ls i escriu-ne el nom.
gomå ∂´aπega®
3 Quines de les ferramentes anteriors poden ser perilloses?
4 Encercla la resposta correcta.
a) Si col·loquem el vaixell en un estany, flotarà? SÍ NO
b) Cal que faça vent perquè navegue? SÍ NO
c) El vent és una font d’energia que s’esgota? SÍ NO
5 Escriu de quina altra forma podem fer que el vaixell
navegue quan no hi haja vent.
11

12. 3 Les fotos del bagul
Caterina ha trobat estes
dues fotografies en un bagul
de casa dels seus iaios. Ha mirat
i remirat una bona estona les fotos
perquè vol descobrir com era
la vida dels seus avantpassats
fa molts anys.
Ets capaç de descobrir coses
en estes fotografies?
1 Observa els detalls d’estes dues fotografies. Després, pinta
la més antiga.
12

13. Nom: Data:
2 Creus que les persones que apareixen en les fotos anaven
vestides així o anaven disfressades?
3 Digues quins objectes de les fotos no s’utilitzen actualment
i per quins altres s’han substituït.
4 Quina operació matemàtica has de fer per a calcular el temps
que fa que s’han fet les fotos?
Hðæ ∂æ ƒe® .
Calcula quants anys té cada una.
Fotografia A Fotografia B
13

14. 4 La bombeta
fosa
En totes les cases es fon de vegades
una bombeta i cal canviar-la per
una de nova.
Ets capaç d’explicar com es canvia
la bombeta d’una làmpada sense
córrer cap perill?
1 Què vol dir que s’ha fos la bombeta?
Marca la resposta verdadera.
S’ha trencat el vidre de la bombeta.
S’ha desfet i ha canviat de forma.
S’ha trencat una peça en l’interior
i no funciona.
2 Unix cada peça elèctrica amb el nom corresponent.
• Endoll
• Clavilla
• Cable
• Interruptor
14

15. Nom: Data:
3 Numera de l’1 al 4 les accions necessàries
per a canviar la bombeta amb seguretat.
4 Subratlla les coses que no s’han de fer quan una làmpada
està connectada al corrent elèctric.
a) Tocar la bombeta mentre la làmpada està encesa.
b) Col·locar els cables de forma que no molesten.
c) Desmuntar la làmpada per vore’n l’interior.
d) Tocar la làmpada amb les mans mullades.
e) Tapar la làmpada amb un drap.
5 Què volen dir les paraules corrent elèctric?
Que l’electricitat va d’un lloc a un altre a través dels cables.
Que l’electricitat és una cosa molt corrent.
6 Pinta el senyal que avisa del perill de l’electricitat.
15

16. 5 El viatge de Susanna
El pròxim 4 de febrer els pares
de Susanna celebren els vint-i-cinc
anys del seu casament.
Tota la família ha planejat
anar a una casa rural a la muntanya
per passar una setmana junts
i celebrar-ho. Susanna ha començat
a preparar les coses del viatge.
Vols ajudar-la?
1 En quina estació de l’any viatjarà Susanna? Pinta-la de roig.
PRIMAVERA ESTIU
TARDOR HIVERN
2 Quines peces de roba haurà de portar a la maleta? Encercla-les.
16

17. Nom: Data:
3 Com estarà el camp eixos dies? Marca la resposta.
Hi haurà moltes flors. Els arbres hauran perdut les fulles.
Els riuets estaran El llac estarà gelat.
secs per la calor.
4 Quins jocs i esports podrà fer Susanna durant les vacances?
5 Fixa’t en quin mes estem i calcula mentalment quants mesos
falten per al viatge.
Fal†e> μesofi.
17

18. 6 La carta de Lluc
El meu amic Lluc m’ha escrit des de casa
dels seus iaios al poble. Per contar-me
com és el lloc m’ha enviat un croquis
que ha dibuixat amb l’ajuda d’una
fotografia.
Pots saber com és el poble observant
el dibuix?
1 Observa el dibuix i pinta’l.
—aså
∂elfi iaiofi
18

19. Nom: Data:
2 Marca amb una X com és el lloc on està Lluc.
És una plana: està lluny del mar i les muntanyes.
És un lloc muntanyós: està lluny de les planes.
És un lloc de costa: està prop del mar.
3 Encercla els elements del paisatge que Lluc ha dibuixat
en el croquis.
Una pineda Una platja Un riu
Unes roques Una font Un penya-segat
4 Numera estos elements de l’1 al 3 començant pel més pròxim
a la casa i escriu-ne els noms.
gasoli>erå
5 Què t’agrada més, la muntanya o la platja? Explica per què.
19

20. 7 Una mascota
per a classe
A classe tots els companys ens hem
posat d’acord per adoptar una mascota
i cuidar-la entre tots.
A tots els agrada la idea, però cal ser
responsables i cuidar-la bé.
Demostra que tu també ho saps fer.
1 Encercla de roig quin d’estos animals no triaries com a mascota
i de blau, la mascota que triaries.
Tortuga Hàmster Peixos
Salamandra Esquirol Periquito
2 Escriu quina classe d’animal és el que has triat: mamífer, ocell,
insecte, rèptil…
20

21. Nom: Data:
3 A quina classe d’animals pertany la mascota que has triat?
Als ovípars. Als vivípars.
4 On instal·laràs la mascota? Encercla.
Gàbia Caixa Peixera
Terrari Platja de plàstic En llibertat, a casa
5 Subratlla l’aliment que necessita.
escaiola aigua carn aliment especial encisam
insectes grans de blat xocolate carlotes llet
6 Si has de donar menjar a la mascota 3 vegades per dia,
quantes vegades menjarà en 3 dies?
Solució: Mðenjarâ √±ga∂efi.
7 Escriu dues atencions que necessita la mascota per a estar
bé.
21

22. 8 L’agenda
del dia
Dilluns, Ferran estava una miqueta
distret a classe i pareixia més
cansat del normal.
La mestra se’n va adonar de
seguida. Per saber el que
li passava li va demanar
que escriguera en un horari
tot el que havia fet
el dia anterior.
1 Llig el que va escriure Ferran i pensa per què està
tan cansat.
8.00 Em vaig desdejunar amb els pares i vaig prendre llet
i una taronja.
10.00 El meu cosí Pep i jo vam jugar al ping-pong al jardí.
12.00 Pep, altres cosins meus i jo vam jugar un partit de futbol.
13.00 Després del partit, vam jugar una estona
a la consola de joc.
15.00 Dinar familiar a casa dels iaios.
Vaig menjar un muntó de carn
de la barbacoa que va fer el pare.
17.00 Partit de futbol: els majors contra
els xiquets (vam guanyar nosaltres 7 a 4).
19.00 La iaia ens va convidar a tots a berenar xocolate
amb xurros.
20.00 Vaig jugar al ping-pong fins a l’hora d’anar-nos-en.
21.00 Vam arribar tard a casa i vam demanar una pizza per a
sopar. Em vaig gitar a les deu i mitja.
22

23. Nom: Data:
2 Calcula quant de temps va estar Ferran fent exercici físic.
1 1 1 5
Vå esta® ƒen† e≈ercic^ ho®efi.
3 Si has vist algun error en la seua alimentació, escriu-ho ací.
En el desdejuni
En el dinar
En el berenar
En el sopar
4 Selecciona les tres accions més importants per a estar sans.
Tindre bona higiene. Llegir molt. Anar al dentista.
Dormir bé. Parlar molt. Alimentar-se bé.
Caminar molt. Seure bé. Jugar amb els amics.
23

24. 9 Els oficis
A classe hem fet una enquesta sobre
els treballs dels nostres familiars i de
les persones que coneixem. Cada u
ha dit un ofici i hem fet una llista
molt llarga i variada. Ara hem de
classificar els oficis en tres grups
i fer un gràfic.
1 Fixa’t bé en cada un d’estos oficis i pinta
el personatge que ven algun producte.
Mestre Miner Venedor
2.000 €
Llaurador
Fabricant
de guitarres
Fornera
Pescador
Taxista
Banquer
Metge
Mecànic Carter
24

25. Nom: Data:
2 Classifica els treballs anteriors segons el que fan.
A: Obtenen matèries primeres de la naturalesa.
B: Usen matèries primeres per a fabricar productes elaborats.
C: Venen productes o presten serveis que la gent necessita.
3 Qui treballa en el sector primari, l’agranador o el llaurador?
Escriu.
4 Què t’agradaria ser quan sigues major?
Explica per què.
25

26. 10 El parc
Lluís i Jaume solen anar una estona al
parc en eixir de l’escola. Sempre fan
el mateix recorregut quan hi arriben:
agafen el camí del mig i passen entre
la font i les flors. A continuació, giren
a la dreta i agafen el primer camí a
l’esquerra per vore els ànecs. Després,
giren a l’esquerra i van cap al tobogan;
continuen recte la passejada i creuen
el pont de fusta.
1 Dibuixa amb una línia roja el camí que recorren Lluís i Jaume
cada dia al parc.
26

27. Nom: Data:
2 Lluís i Jaume s’asseuen en bancs diferents i observen
el que s’hi veu. Encercla què veuen des de cada banc.
A
Què veuen a la dreta?
B
Què veuen a l’esquerra?
C
Què veuen davant?
3 Lluís i Jaume veuen a l’esquerra el tobogan, a la dreta el pont i
davant, els engronsadors. Encercla el banc des d’on ho veuen.
A B C
27

28. 11 Una col·lecció
de cromos d’animals
A Lluís li han regalat uns cromos
d’animals per a classificar-los
i apegar-los en un àlbum.
Com ho ha de fer?
1 Observa estos animals i encercla de roig els rèptils
i de blau, els ocells.
Gallina Tauró Mosca
Cocodril
Serp
Tonyina Vespa
Lloro
Cavallet
de mar
Àguila
Fardatxo
Escarabat
Camaleó
Peix pallasso Papallona Estruç
28

29. Nom: Data:
2 Cada cromo és quadrat i fa 8 centímetres d’ample i 8 d’alt.
Si en cada full caben 3 cromos a l’ample i 4 cromos al llarg, quant
mesura un full?
◀ 8 cm ▶
▶
8 cm
◀
Mðesurå cμ ∂´al† ^ cμ ∂´amp¬æ.
3 Classifica els animals anteriors en 4 grups i escriu-ne els noms.
1
2
3
4
4 Escriu el nom de cada un dels quatre grups d’animals.
1 2
3 4
29

30. 12 Quin disbarat!
Hui, en classe de Llengua hem trobat
estos versos en un llibre de poemes.
És un poema amb molt de ritme però
diu algunes coses sobre els materials
que no són correctes.
1 Llig i subratlla els disbarats que conté el poema.
Si ma casa vols conéixer A la cuina tinc un forn
jo te’n faig la descripció: que és de fusta de xiprer;
les finestres són de pedra, una taula que és de goma
la banyera, de cartó. i de tela, els ganivets.
2 Tria un disbarat i explica per què ho és.
En la teua explicació pots utilitzar alguna de les qualitats
següents.
dur / bla transparent / opac rígid / flexible
pesat / lleuger resistent / fràgil
Exemple: Les finestres són de pedra: és un disbarat perquè la pedra
és molt pesada i opaca, i no deixa passar la llum.
30

31. Nom: Data:
3 Observa i encercla el material que llançaries al contenidor blau.
Fusta Tela Pedra
Pintura Cartó Metall
4 Tria dos materials que siguen adequats per a fer una polsera.
5 Explica les qualitats per les quals has triat eixos materials.
31

32. 13 Seguim les petjades
dels animals
Carles i Anna han anat amb els seus pares a
la pineda per observar animals. No n’han vist
cap, però han trobat algunes petjades que han
dibuixat en els seus quaderns.
1 Unix cada petjada amb l’animal al qual pertany.
• • Colom
• • Rabosa
• • Serp
• • Senglar
• • Teuladí
32

33. Nom: Data:
2 Escriu de quina forma es mouen estos animals.
3 Per què no van trobar petjades de peixos a la pineda?
4 Observa estes formes de conservar les petjades d’un animal
i encercla la que es conservarà millor.
A B
Una fotografia. Un dibuix.
C D
Tallar el tros de terra i guardar-lo. Tirar una mica d’algeps sobre la
petjada i obtindre’n un motle.
33

34. 14 Les plantes
del jardí
Ja ens hem canviat a la casa nova! A la part de
darrere, els meus pares han decidit plantar un jardí
amb plantes variades. Estes són les instruccions
que ens ha donat el jardiner:
A. A la zona de baix a l’esquerra cal plantar
plantes amb flors.
B. A la part de baix, a la dreta, cal plantar trèvols
i palmeres.
C. Cal plantar només gespa a la zona de dalt
a l’esquerra de la font.
D. A la zona de dalt a la dreta hem de plantar pins.
1 Escriu cada lletra en el quadre que corresponga.
34

35. Nom: Data:
2 Observa i escriu el nom de cada planta en el lloc del plànol
que li corresponga, segons les instruccions del jardiner.
Xops Pins Palmeres
Rosers Gespa Trèvols
3 Respon a estes preguntes:
• En què t’has fixat per a reconéixer els rosers?
• Quines de les plantes que has col·locat al jardí deuen fer menys
ombra? Per què?
• Quines plantes deuen tindre arrels més grans i profundes? Per què?
35

36. 15 Quin embolic
de trencaclosques!
Este trencaclosques amaga la imatge d’un atleta.
Les peces estan barrejades amb les d’un altre
trencaclosques distint, de manera que falta una peça
i en sobra una altra que està repetida.
1 Pinta les peces del cos de l’atleta. Després, encercla la peça
que hi sobra.
36

37. Nom: Data:
2 Escriu quines parts del cos de l’atleta falten en el trencaclosques.
3 Escriu quines dues parts del cos de l’atleta estan repetides.
4 Escriu quatre parts del cos que tinguen dos elements.
Exemple: o®ellå
5 Escriu quatre parts del cos que només tinguen un element.
Exemple: bocå
6 Numera estes peces i completa la figura.
1 2 3
4
5
6
7
37

38. 16 La gespa seca
Al centre del parc hi ha un espai cobert de
gespa amb una font enmig. Les persones
xafen la gespa per arribar fins a la font
i s’ha obert un camí en què no creix l’herba
i tot està sec.
Eixa part del parc està molt lletja
i volem que torne a créixer la gespa.
Què hi podem fer?
1 Pinta el dibuix de manera que
es note quina és la part seca
de la gespa.
38

39. Nom: Data:
2 Marca les respostes correctes.
a) Quina classe de plantes formen la gespa?
matolls herbes arbres
b) Quin color tenia la gespa abans de xafar-la?
groc roig verd
c) Com estan ara les plantes xafades al camí de la font?
vives mortes
3 Numera de l’1 al 5 les accions adequades per a plantar
la gespa.
regar excavar la terra tirar la llavor
adobar la terra tapar la llavor amb la terra
4 Què podem fer per evitar que la gente xafe la gespa una altra
vegada? Escriu un avís per explicar el que no s’ha de fer.
39

40. 17 Les flors
dels ametlers
Als afores de la ciutat hi ha molts ametlers.
Cada any fan molts quilos d’ametles però
enguany no n’han fet ni una.
Els ametlers es van omplir de flors blanques
a mitjan febrer. Uns dies més tard va caure
granís i totes les flors caigueren a terra, per
això els ametlers no han fet ametles enguany.
1 Dibuixa les flors que han caigut
dels ametlers i pinta el dibuix.
2 Fixa’t en el dibuix anterior i pinta la flor de l’ametler.
A B C
40

41. Nom: Data:
3 Què és el granís? Marca.
Precipitació en forma de pluja intensa.
Precipitació en forma de boletes de gel.
Precipitació en forma de neu.
4 Escriu davall cada dibuix quina part de l’ametler és: arrel,
tronc, fulles, flor i fruit.
5 Escriu a quina estació de l’any pertanyen estes imatges
d’un ametler.
41

42. 18 Un pla d’estalvi
per a casa
Un dia van posar este cartell
a classe. Hem de demostrar
que sabem què vol dir el missatge L’aigua és vida
NO LA MALGASTEM
del cartell i si som capaços
d’elaborar un pla d’estalvi d’aigua
per a casa.
1 Digues a quins llocs del món hi ha poca aigua potable
i marca’ls amb una X.
Als llocs on plou molt poc i quasi no hi ha rius o brolladors.
Als llocs on plou amb freqüència i hi ha rius i brolladors.
2 Escriu tres problemes que es poden patir als llocs on quasi no
hi ha aigua potable.
3 De segur que a ta casa disposes de molta aigua.
Marca amb una X en què s’utilitza:
En la higiene: lavabo, bany o dutxa. En els depòsits del bany.
En la piscina. En la neteja de la casa.
En el reg de les plantes. En l’alimentació.
En el llavaplats. En la neteja dels cotxes.
42

43. Nom: Data:
4 Valora estes afirmacions dibuixant la cara que corresponga.
Hi estic d’acord No hi estic d’acord
a) Podem gastar molta aigua perquè podem pagar-la.
b) L’aigua que estalviem es pot enviar
a altres llocs que tenen menys aigua.
c) Podem gastar l’aigua perquè a casa
en tenim molta.
d) Només hem de gastar l’aigua necessària.
5 Este és el consum diari d’aigua d’una família.
Calcula el consum total d’una setmana.
• 130 litres en la higiene personal.
• 100 litres en els depòsits del bany.
• 80 litres en la llavadora.
1 1 5 litres d’aigua per dia.
3 5 litres d’aigua per setmana.
6 Què podem fer per a reduir el consum en cada un
d’estos usos? Escriu.
• En higiene personal:
• En la llavadora:
43

44. 19 Els bitllets
d’autobús
El pare de Carme ha anat a l’estació AUTOBÚS A LA PLATJA
d’autobusos. Vol comprar bitllets per ÚLTIMES PLACES!
a anar demà a la platja i tornar a la vesprada.
Preu del bitllet:
Necessita 5 bitllets: per a ell i la seua dona;
• Bitllet senzill: 14 €
per a Carme, que té 8 anys; i per als seus
• Bitllet d’anada i tornada: 24 €
germans majors, de 12 i 13 anys.
Xiquets menors de 10 anys:
De primer, ha d’assegurar-se que hi ha bitllets meitat del preu normal.
i, després, comprar els més econòmics.
1 Observa els dibuixos. Després, escriu el diàleg entre el pare
de Carme i el venedor dels bitllets.
_B<o> diå. Voliå
44

45. Nom: Data:
2 Calcula el preu dels bitllets que compra el pare de Carme.
: 5
Bitllet de Carme
Bitllets dels majors Preu total
de 10 anys
E”lfi bitl¬etfi va¬e> eurofi.
3 A Carme li hauria agradat més anar-hi en tren. Marca amb
una X les raons per les quals és preferible viatjar en tren.
a) El tren és més ràpid i segur.
b) El tren funciona amb electricitat i contamina menys.
c) El tren és el mitjà de transport més ràpid.
d) El tren no té problemes de trànsit.
e) El tren és un mitjà de transport gratuït.
Altres raons:
45

46. 20 Anem a
l’ajuntament
Carolina viu a la localitat on vius tu.
Ha acompanyat els seus pares
a fer una gestió a l’ajuntament:
han d’abonar l’impost de circulació
del seu automòbil.
Ara, Carolina ja sap on està
l’ajuntament i algunes de les coses
que s’hi poden fer.
1 Escriu el nom de la teua localitat.
2 Informa’t i escriu a quin carrer o plaça està l’ajuntament
de la teua localitat.
46

47. Nom: Data:
3 Què és l’impost de circulació de l’automòbil? Marca
amb una X l’opció que cregues correcta.
a) Un comunicat a l’ajuntament sobre la marca del nostre cotxe.
b) Una quantitat de diners que han de pagar cada any
els propietaris d’automòbils
a l’ajuntament.
c) Un avís que cal donar
a l’ajuntament sobre
els llocs per on
circula el nostre cotxe.
4 Encercla les accions que fa l’ajuntament
de la teua localitat amb els diners que recapta.
a) Organitzar la lliga de futbol. b) Ordenar la circulació pels carrers.
c) Fer la neteja dels carrers. d) Recollir el fem.
e) Posar transport públic. f) Pintar camisetes.
g) Vendre fruita. h) Obrir centres d’ensenyament.
5 Imagina que vas a l’ajuntament per entregar una nota
en què demanes algun servei que falta al teu barri.
Què demanaries? Escriu ací la nota.
47

48. Solucionari
FITXA 1: 3. R. L. FITXA 14:
1. Resposta gràfica (R. G.). La llet, el 4. R. L. 1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: C,
iogurt, la mantega, el formatge, la nata 5. R. L. D, A, B.
i la quallada. 6. Menjarà 9 vegades. 2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
2. Un lloc molt fred. 7. R. L. gespa, pins, rosers, trèvols, palmeres.
3. R. G. La vaca. 3. – En les flors.
FITXA 8:
4. Animals mamífers. – Els rosers, la gespa i els trèvols;
5. La llet es pren cada dia. 1. R. L. perquè són més menuts.
6. El producte de la primera etiqueta. 2. Va estar fent exercici 6 hores. – Els arbres, perquè són més alts
3. En el desdejuni no ha menjat cereals. i necessiten arrels grans per a
FITXA 2: En el dinar no ha menjat ni fruita ni subjectar-se a la terra.
1. R. G. L’eix amb dues rodes, el fanal i verdura. En el berenar ha menjat molt
l’hèlix. de dolç. En el sopar no ha menjat ni FITXA 15:
2. Goma d’apegar, tornavís i martell. fruita ni verdura. 1. R. G. Un peu.
3. El tornavís, el martell i la serra. 4. Tindre bona higiene, dormir bé 2. Falta un braç.
4. a) Sí. i alimentar-se bé. 3. Els peus i les mans.
b) Sí. 4. Resposta model (R. M.).Orella, mà,
c) No. FITXA 9: peu, ull.
5. Podem fer-ho posant-li un motor. 1. R. G. El venedor. 5. R. M. Boca, nas, cap, llengua.
2. A: llaurador, miner i pescador. 6. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1, 5,
FITXA 3:
B: fabricant de guitarres i fornera. 3, 7, 6, 2, 4.
1. R. G. La fotografia A. C: mestre, venedor, banquer, taxista,
2. Anaven vestides així. FITXA 16:
mecànic, carter i metge.
3. Actualment, al camp s’utilitzen tractors 3. El llaurador. 1. R. G.
en lloc d’animals. A l’escola s’utilitzen 4. R. L. 2. a) herbes; b) verd; c) mortes.
bolígrafs en comptes de plomes. 3. 1: excavar la terra; 2: tirar la llavor;
4. He de fer una resta. La fotografia A té FITXA 10: 3: tapar la llavor amb la terra; 4: regar;
100 anys i la B, 60 anys. 1. R. G. 5: adobar la terra.
2. R. G. a) pont; b) arbre; c) la piscina 4. R. L.
FITXA 4:
d’arena.
1. S’ha trencat una peça en l’interior FITXA 17:
3. R. G. A.
i no funciona. 1. R. G.
2. De dalt a baix: cable, endoll, clavilla, FITXA 11: 2. R. G. La C.
interruptor. 1. R. G. Roig: cocodril, serp, fardatxo i 3. Precipitació en forma de boletes de gel.
3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 2, camaleó. Blau: gallina, lloro, àguila i 4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: fruit,
1, 3, 4. estruç. tronc, fulles, arrel, flor.
4. a, c, d i e. 2. Mesura 32 cm d’alt i 24 cm d’ample. 5. D’esquerra a dreta: hivern, tardor, estiu,
5. Que l’electricitat va d’un lloc a un altre 3. Gallina, lloro, àguila i estruç. Tauró, primavera.
a través dels cables. tonyina, cavallet de mar i peix pallasso. FITXA 18:
6. R. G. El tercer senyal.
Mosca, vespa, escarabat i papallona.
1. Als llocs on plou molt poc i quasi no hi
FITXA 5: Cocodril, serp, fardatxo i camaleó.
ha rius o brolladors.
1. Susanna viatjarà a l’hivern. 4. Ocells, peixos, insectes i rèptils. 2. R. M. Set, falta d’higiene, malalties,
2. R. G. El paraigua, el jersei, la bufanda FITXA 12: cultius secs…
i les botes. 3. R. L.
1. Finestres de pedra, banyera de cartó,
3. El llac estarà gelat. 4. Els alumnes han de valorar
forn de fusta, taula de goma, ganivets
4. Resposta lliure (R. L.). positivament les afirmacions B i D.
de tela.
5. R. L. 5. 2.170 litres d’aigua per setmana.
2. R. L.
6. R. L.
FITXA 6: 3. R. G. Cartó.
1. R. G. 4. R. L. FITXA 19:
2. És una plana: està lluny del mar. 5. R. L. 1. R. L.
3. R. G. Una pineda, un riu i una font. 2. Els bitllets valen 108 euros.
FITXA 13:
4. La font (1), el pont (2) i la gasolinera 3. a, b i d. R. L.
(3). 1. De dalt a baix: rabosa, serp, teuladí,
senglar, colom. FITXA 20:
5. R. L.
2. El peix nada; la rabosa camina amb 1. R. L.
FITXA 7: quatre potes; l’ocell vola i la serp 2. R. L.
1. R. L. Els animals menys adequats són s’arrossega pel terra. 3. La b.
la salamandra i l’esquirol. 3. Perquè els peixos viuen a l’aigua. 4. b, c, d, e i h.
2. R. L. 4. R. G. La D. 5. R. L.
48