2. Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes
d'un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha
estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest
tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al
tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida.
Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient
van desaparèixer als 8 dies del tractament.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actuali
dad/1363807505_128722.html
3. Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre,
dolor, erupcions cutànie, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de
la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic
s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del
cor i de l’aparell respiratori, etc.).
Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina).
Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.).
Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits
4. Els fluids humans que sovint s’analitzen per a la diagnosi són la sang i
l’orina. De l’anàlisi de sang s’obté l’hemograma: el nombre i la proporció
de cèl·lules sanguínies. L’anàlisi sanguínia també indica les
concentracions de determinades substàncies. L’orina conté les
substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular, per tant, l’anàlisi d’orina
també pot indicar el funcionament anòmal d’algun òrgan.
5. La radiologia és l’especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajos X,
ultrasons, camps magnètics, etc.) per obtenir imatges que orienten el
diagnòstic d’una determinada malaltia.
Proves de diagnosi d’imatge:
La radiografia: els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s’obté
una radiografia. La radiació és interrompuda pels ossos i els materials
sòlids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula
fotogràfica, deixant-la negra. Les radiografies s’usen en traumatologia,
per observar els ossos, però també poden indentificar determinats
tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la
tuberculosi o la pneumònia.
6. La TC aquesta tècnica radiològica consisteix a obtenir imatges
per rajos X del cos, però en diferents plans o seccions, de manera
que amb l’ajut d’un ordinador les imatges es computen,fet que
permet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.
7. La ressonància magnètica nuclear : és un mètode de diagnòstic
que permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans.
Amb la RMN es poden obtenir imatges, fins i tot, de músculs, de
lligaments o d’òrgans del sistema nerviós; per això és un mètode
de diagnòstic molt utilitzat en molt camps de la medicina.
La tomografia per emissió de positrons: consisteix a administrar
al pacient una petita dosi d’una substància que emet positrons,
que són computats per obtenir imatges.
8. El càncer és, ara per ara, una de les malalties que causa més
mortalitat. El càncer o neoplàsia maligna es deu a una disfunció
d’alguns gens, però rarament és una malaltia heretable que es
transmeti de generació en generació, tot i que en alguns casos
s’hereta la predisposició a patir-la.
Quan el tumor no envaeix els teixits que l’envolten ni afecta la
funció de l'òrgan on creix, aleshores parlem de tumor benigne.
Si, en canvi, les cèl·lules del tumor tenen capacitat d’envair els
teixits que l’envolten i de disseminar-se a altres parts del cos,
llavors és un tumor maligne.
9. La leucèmia és la proliferació de leucòcits immadurs. Pot ser
aguda o crònica. Segons quines són les cèl·lules alterades pot ser
mieloide o limfoide. La leucèmia es manifesta inicialment a
través de símptomes poc precisos: febre intermitent, manca de
gana, cansament, etc. Altera la formació de leucòcits (les
defenses minven i augmenta la vulnerabilitat a les infeccions), i
disminueix el nombre de plaquetes (trombopènia) i de glòbuls
vermells (anèmia). Com a conseqüència de la disminució del
nombre de plaquetes, es produeixen problemes de coagulació
sanguínia (hemorràgies espontànies, hematomes, morats
puntuals a la pell). Les leucèmies no generen tumors sòlids i el
seu tractament es basa en la quimioteràpia i la radioteràpia. En
molts casos està indicat un trasplantament de la medul·la òssia,
amb el qual se’n pot aconseguir la curació definitiva.
10. LA QUIMIOTERÀPIA
L’acció d’aquestes substàncies es basa a provocar una alteració
dels mecanismes implicats en el cicle cel·lular, ja sigui en la
síntesi de material genètic o en la interferència d’alguna fase de
la mitosi o a provocar l’apoptosi.
Generalment, en els tractaments quimioteràpics se subministra
una combinació de diversos fàrmacs , l’acció dels quals no afecta
exclusivament les cèl·lules cancerígenes, motiu pel qual
provoquen efectes secundaris importants.
La recerca actual va encaminada a aconseguir dianes
terapèutiques, és a dir molècules o cèl·lules sobre les quals
actuïn selectivament els fàrmacs.
Els equips de recerca biomèdica investiguen nous fàrmacs,
utilitzant tot sovint models animals amb normes establertes pel
comitès bioètics.
11. LA RADIOTERÀPIA
Aquests tipus d’energia altera el material genètic de les cèl·lules i
les mata o n’atura la reproducció.
Els tractaments radioteràpics es practiquen amb acceleradors
lineals de partícules i, gracies als avenços de la física i la
informàtica, són cada vegada més precisos i efectius.
12. LA IMMUNOTERÀPIA
El sistema immunitari – les nostres defenses – actua
constantment contra les cèl·lules tumorals. De fet, una part
important dels càncer es donen quan hi ha alteracions en els
gens encarregats de suprimir tumors.
EL TRANSPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA
Aquest tractament intenta eliminar totes les cèl·lules malignes
del cos amb quimioteràpia intensa. Les cèl·lules que originen
totes les cèl·lules sanguínies al moll de l’os moren i han de ser
restituïdes per cèl·lules mare pròpies o bé per cèl·lules mare
d’una altra persona compatible, ja sigui de medul·la o de cordó
umbilical.
13. Actualment la donació de sang no comporta cap risc per al
donant, i és un acte altruista i solidari que fa millorar la qualitat
de vida de moltes persones i, fins i tot, pot arribar a salvar-les.
No necessiten sang només els malalts de càncer que segueixen
tractaments quimioteràpics, sinó qualsevol persona que hagi
patit una hemorràgia.
El transplantament d’un òrgan o un teixit és la substitució d’un
òrgan que té la funció molt alterada per un altre per tal de
restablir la funció de l’òrgan deteriorat. El sistema immunitari
reconeix allò que “no és propi” i, per tant, l’òrgan trasplantat pot
ser rebutjat per l’organisme; és el que s’anomena rebuig
immunitari. A les membranes de les cèl·lules hi ha molècules que
configuren el que coneixem com a complex d’histocompatibilitat,
que és diferent per a cada persona. Les persones que són
sotmeses a un trasplantament es mediquen amb fàrmacs
immunosupressors per disminuir el rebuig immunitari.
14. Clonar significa generar estructures genèticament idèntiques:
gens, cèl·lules, teixits o tot un organisme pluricel·lular.
La transferència nuclear es tracta d’extreure la informació
genètica d’una cèl·lula d’un organisme i introduir-la en un òvul al
qual prèviament s’ha extret el nucli.
El clonatge terapèutic consisteix a transferir el nucli d’una cèl·lula
del malalt a un òvul, generar un embrió i extreure’n cèl·lules que
podrien utilitzar-se com a recanvi en el mateix malalt.
El 2007, dos equips de recerca independents van obtenir cèl·lules
de la pell mitjançant reprogramació cel·lular.
