1. Dimecres, 27 de febrer del 2013 / Núm. 2.258 / Any 10
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
avui és notícia Pàgina 3 andorra Pàgina 10
Dificultats a les Increment de les
empreses a l’hora denúncies i dels
andorra Pàgina 6 d’aplicar l’IGI, segons expedients sobre
Pena de sis anys ferms per a
un jove controlat al riu Runer
els economistes medi ambient
amb 104 grams de cocaïna
Tati Masià
andorra Pàgina 7
Un grup de militants del Partit
Socialdemòcrata enllesteix el
projecte Fem PS
andorra Pàgina 9
FEDA i ATV impulsen un
programa de televisió per
fomentar l’estalvi d’energia
andorra Pàgina 11
Andorra i Espanya reactiven
el memoràndum d’entesa en
matèria de turisme
cultura Pàgina 14
El viatger Victor Dujardin
qualificava Andorra de “pobra
i ignorant” a finals del XIX
cultura Pàgina 15 esports Pàgina 16
Iñaki Rubio s’adjudica el 25è
Concurs de contes de Nadal
La Copa del Món de BTT tor-
narà al juliol a Pal amb rècord
de participació. Les tres proves
Rècord a la Copa
amb el relat ‘Rosebud’ que es disputaran al Vallnord
Bike Park reuniran 700 pilots. del Món de BTT
* COST DEL MISSATGE: 1,50 € + CÀNON
Participa en el proper sorteig d’un
iPad mini
www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
Envia un SMS al 789*
amb la paraula clau IPAD
espai i el teu nom
2. 2 d’interès Dimecres, 27 De febrer Del 2013
INFONEU
OrdinO arcalís EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 220
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
320
Pols
Màximes més altes
Accessos Equipaments Alguns núvols de tarda
Instal·lacions obertes 14/15 07.33 h
Pistes obertes 26/27 18.42 h
Telèfon estació 739 600 Avui de moment el temps es mantindrà força
-10/-1
Pal estable i de fet no serà fins demà quan arribarà
Cota mínima cm 160
Cota màxima cm 210 -7/3 -9/1 una pertorbació que afectarà de retruc la cara
Qualitat de la neu Pols sud dels Pirineus, perquè serà una borrasca
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 16/18
-7/4 -8/4
-13/-4 mediterrània molt activa. Aquesta classe de Lluna plena
Pistes obertes 23/23 -7/6 pertorbacions no són tan actives a l’àrea dels Pi-
Telèfon estació 878 000 -6/7
rineus. Malgrat tot, sí que portarà algunes pre-
arinsal
Cota mínima cm 170 cipitacions. De moment, dia estable i assolellat
Cota màxima cm 210 -7/8 amb un augment dels núvols durant la tarda
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts -12/6 sense més canvis. Les temperatures seran bai-
Instal·lacions obertes 10/12 -7/8
xes a primera hora i pujaran durant la jornada,
Pistes obertes 18/19
Telèfon estació 878 000 així que a la tarda seran agradables. El vent serà
divendres
fluix del sud al sud-oest i es reforçarà al vespre
dijous
als cims. Que tingueu un BONDIA.
Pas de la casa-grau rOig
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm 250
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 29/29
Pistes obertes 50/50
Telèfon estació 872 900
sOldeu el tarter
Cota mínima cm 140
Cota màxima cm 220
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 36/36
Pistes obertes 64/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 100
Cota màxima cm 160
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
Telèfon estació 741 444
aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
Cuina casolana
amb un toc italià
Menú
diari 16 €
tot inclòs
CUINA PERMANENT
A PARTIR DE LES 8.30 h
NITS AMB
RESERVA 836 063
Carretera general · PAL · La Massana
3. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 3
fiscalitat
Els economistes constaten dificultats
a les empreses a l’hora d’aplicar l’IGI
Els professionals esperen que amb l’IRPF hi hagi més temps perquè l’administrat s’adapti
JULIÀ RODRÍGUEZ / mIREIA SUERO
AnDorrA lA VellA Agències entendre i els trams que es fixin
siguin també assumibles per les
L’aplicació de l’impost general persones que viuen en aquest
indirecte (IGI), en vigor des del país”.
passat 1 de gener, està generant Prats va explicar que hi ha
problemes a les empreses, sobre- dificultats en la pràctica del dia
tot a les de dimensió més petita. a dia per aplicar l’IGI. Així, va
És una cosa de què s’ha anat esmentar que hi ha dubtes, per
parlant en les darreres setma- exemple, sobre la informació
nes, però ahir va ser el degà del que han d’incloure les factures
Col·legi d’Economistes, Xavier o sobre els estocs, ja que el càl-
Prats, el que ho va reconèixer i cul és diferent en funció de si el
s’hi va referir. I és que, segons gènere s’ha comprat a Andorra
Prats, “l’IGI és l’impost més di- o ha estat importat. “Les lleis no
fícil i més complex i el que té diuen què s’ha de fer en totes les
una casuística més diversa, amb casuístiques, i més en un impost
diferència, en relació amb altres com aquest. No hi ha una cul-
impostos”. tura fiscal de tots plegats i falta
Malgrat tot, el degà dels eco- l’experiència dels diferents ca-
nomistes considera lògic que la sos”, va afegir.
posada en pràctica del nou im-
post estigui suposant certes difi-
GM consultors i la cambra de comerç editen per segon També s’estan constatant al-
gunes dificultats pel que fa a
cultats, sobretot a les petites em- any el calendari fiscal i de l’empresari l’IGI bancari. L’aspecte positiu
preses, ja que això és el que ha d’aquesta situació, segons Prats,
passat a tot arreu quan s’ha in- GM Consultors i la Cambra de Comerç (CCIS) han impostos, inclosos els comunals, i els dipòsits de és que els nous impostos obli-
troduït una nova figura tributà- editat, per segon any consecutiu, el calendari fis- comptes. “Hem volgut aportar una ajuda més a guen els empresaris “a tenir la
ria. “Indubtablement l’aplicació cal i de l’empresari amb totes les dates a tenir en l’empresari en un moment econòmic especial- seva comptabilitat al dia, per no
de nous impostos és complexa i compte per les empreses per complir amb les se- ment delicat”, va dir Prats, que va estar acompa- dir molt al dia”, perquè han de
tots els països del món han tar- ves obligacions fiscals. Xavier Prats, de GM Con- nyat pel president de la Cambra, Marc Pantebre. portar a terme periòdicament les
dat un cert temps a arribar a una sultors, va explicar que s’ha volgut fer una guia Del calendari se n’han fet 5.200 exemplars i estarà declaracions de l’IGI. Així, un
aplicació fluïda d’un impost com “útil i pràctica” en què es descriuen el conjunt dels disponible també a la web de la CCIS. petit comerç, per exemple, ha de
pot ser l’IVA a Espanya o l’IGI a tenir ara “com a mínim el regis-
Andorra”, va dir el màxim re- tre de factures emeses i rebudes
presentant dels economistes. cació. “Tots els canvis costen i impost”, va manifestar el degà físiques (IRPF), que ha anunci- per poder fer la declaració”.
Això sí, Prats va opinar que sí que és veritat que a tots ens dels economistes. Per això, da- at el Govern per a l’any 2014, la La previsió Prats és que hau-
l’ideal hauria estat que hagués hauria agradat que hi hagués vant d’un altre impost que hi demanda dels economistes és rà de transcórrer “un any com
passat més temps entre la sorti- hagut més temps per preparar haurà aviat, el que s’aplicarà “que es faci amb el temps sufici- a mínim” perquè l’aplicació de
da de la llei i el reglament i l’apli- l’entrada en vigor d’aquest nou sobre la renda de les persones ent perquè l’administrat el pugui l’IGI sigui fluïda.
tAti mAsià
l’iGi només s’aplicarà als preus dels serveis portar l’impost en ser una empresa amb
participació privada. Quant a les escoles
públics que facin competència als privats bressol, s’aplicarà el tipus superreduït del
0%. La cònsol major de la capital, Rosa
Una representació dels cònsols de les set són competència pròpia de les corpora- Ferrer, va explicar que el fet que aquest
parròquies es va reunir ahir amb el minis- cions i que no són oferts per empreses servei hagués d’estar gravat per l’IGI ha-
tre de Finances, Jordi Cinca, per acabar privades. En aquest sentit, els aparca- via fet aparèixer el neguit davant la possi-
de tractar els detalls sobre l’aplicació de ments verticals estaran gravats, mentre bilitat que s’obria que en un futur el tipus
l’IGI. Tal com havien avançat els manda- que les zones blaves no. En relació amb variés. Tot i així va assenyalar que les llars
taris comunals, i seguint el que estableix el servei d’aigua, la situació serà diferent d’infants estan subjectes a la futura llei de
la llei de l’impost indirecte, només els ser- segons la realitat de cada parròquia. Per serveis socials i que per tant cal esperar
veis públics que facin competència als exemple, a Andorra la Vella no s’aplicarà a veure com queda definit. Respecte a
privats estaran subjectes a aquesta taxa. l’IGI ja que el servei és ofert pel Comú. En l’efecte de l’IGI sobre l’ITP, el Govern i els
Així, l’IGI no s’aplicarà als impostos ni les canvi, a Escaldes-Engordany, la distribuï- cònsols encara treballen per buscar una
taxes ni tampoc als serveis públics que dora d’aigua, Capesa, sí que haurà de su- la cònsol d’andorra la Vella, Rosa ferrer. fórmula que pugui satisfer les dues parts.
4. 4 opinió Dimecres, 27 De febrer Del 2013
edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿El nou corrent sorgit al si del PS alterarà
Potenciar la implicació amb l’entorn el funcionament del partit?
al llarg de l’any passat el volum de denún- sempre són evidents. D’aquesta manera, cal Envia un SMS al 789 amb la teva
cies i sancions imposades pel departament de incidir perquè els ciutadans coneguin aques-
Medi ambient del Govern va anar a l’alça. ta possibilitat, ja que de ben segur que com
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
El que cal destacar, especialment, és el fet que més coneguda sigui més denúncies es rebran Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
hi hagi hagut 80 reclamacions o denúncies, a Medi ambient, i més tenint en compte que en aquest espai i entre els participants se sortejaran
trenta de les quals han estat fotodenúncies, es tracta d’un tràmit molt més senzill que no tres lots de productes
un format en què els ciutadans constaten tots pas adreçar-se al Govern per interposar una per al bany.
els punts negres existents al país perquè s’hi denúncia. Cal, també, que la resolució un
faci la intervenció escaient. Cal que es con- cop es tramita una d’aquestes fotodenúncies
tinuï fomentant aquest projecte, que serveix, sigui ràpida, ja que d’aquesta manera també
alhora, per potenciar la participació ciutada- es guanyarà credibilitat, perquè els ciutadans
na i la seva implicació en la preservació del veuran que és un mètode eficaç per
medi i, també, perquè des de Medi ambient solucionar els problemes que ells
es pugui detectar aquells punts negres que no han constatat.
T’ho dIC eN CoNFIaNça
Els ponts munitat russa (per cert, no gaire gran) haurien de espanyols. Quant a la resta: encara que hi hagi per-
culturals decidir –tal com els convida a fer-ho Miquel Vigo
a l’article “Els russos”, al Diari d’andorra del dia 21
de febrer– sobre el grau de la seva identificació amb
sones més o menys adeptes de les cançons i els balls
folklòrics –tant aquí com a Rússia–, és indiscutible
que el Cor Pyatnitsky ha sigut un referent dins del
aLexaNdRa GRebeNNIkoVa la música de Rakhmaninov interpretada pel brillant seu gènere durant tot el segle de la seva existència, no
pianista Vladimir Ovchinnikov a l’Auditori Nacio- sé si per a tots. Encara que hi hagi –aquí i a tot arreu–
Ai, deixeu-me que en parli una mica més. Ja sé que nal d’Andorra a Ordino, o la Pregària de Varlamov gent més amant de la bona cuina que d’un arioso de
ja en fa una setmana, de la Setmana cultural russa, (lletra de M. Lermontov) cantada pel baríton del Iolanta, això no treu cap mèrit ni a Txaikovski ni a la
i potser tindria més sentit fer una petita introduc- Teatre Bolxoi Yuri Laptev amb l’acompanyament de soprano que l’interpreta.
ció als concerts dels altres artistes que ens esperen la virtuosíssima organista Liudmila Golub a l’esglé-
aquest mes (com per exemple, Jane Monheit, dolça sia parroquial Sant Esteve d’Andorra la Vella? No Ja fa més anys que estic a Andorra que els anys
veu de seda, sensual, seductora, demà en concert al entenc quina rellevància pot tenir el fet que algun que havia viscut, de petita i d’adolescent, a casa dels
Centre de Congressos d’Andorra la Vella). És una hipotètic resident o turista rus no sàpiga apreciar meus pares. No puc parlar pels russos, no puc par-
cantant d’una tècnica vocal excepcional, d’entonació la gràcia de La mosca de Prokofiev (interpretada per lar pels andorrans: sóc filla de dos mons. Cap dels
irreprotxable. Encara no fa gaire, els crítics musicals Mikhail Krutxkov del Bolxoi) o un Pas de deux del dos mons és perfecte. Andorra és un país que eter-
del New York Times esperaven que Jane Monheit ar- Trencanous de Txaikovski (un duo de Mikhail Puk- nament ha volgut amagar-se del món, buscar super-
ribaria a ocupar el lloc de Diana Krall a l’arena musi- hov i una de les llegendes del ballet contempora- vivència, aurea mediocritas i equilibri. Rússia és un
cal internacional: el naixement del seu fill va alentir ni rus, Natalia Ledovskaia, actualment del Teatre país de grans extrems, grans músics i esportistes,
la velocitat vertiginosa del seu ascens a les galàxi- Stanislavski) a l’auditori Rocafort de Sant Julià de grans guerres, grans dictadors. Potser la majoria
es de les grans estrelles del món de la música. Sens Lòria. dels andorrans no tenen curiositat profunda per la
dubte, serà un concert que val la pena. Però torno al cultura russa. Tant se val: la majoria dels russos cul-
meu tema de l’inici. Durant la Setmana cultural, els voluntaris hem tre- tes no tenen diners ni per anar a Andorra, ni per fer
ballat al costat de les persones dels ministeris de Cul- shopping, ni per a l’esquí. Però existeixen. Existeixen:
Repassant els escassos articles de premsa de les tura d’Andorra i de la Federació Russa i dels artistes i en cinc dies de la Setmana cultural russa tots els
últimes setmanes dedicats a la Setmana cultural que, tots elles, han intentat assegurar que tots s’em- que viuen a Andorra han pogut sentir i veure una
russa i els comentaris dels lectors, per enèsima ve- portin un record inoblidable del programa preparat. petita part d’allò que viu i veu un rus intel·ligent i
gada no deixo de sorprendre’m de la diferència de En cinc meravellosos dies, hem pogut gaudir de cinc culte al seu país, la “varietat culta de la cultura” (si
percepció que em separa d’una gran part dels seus concerts d’altíssima qualitat, gratuïts i oberts a tots em permeteu la tautologia) que s’hi respira. Només
autors. Crec que la majoria ni tan sols va sentir tots públics. Totes les sales estaven plenes, totes les entra- una petita part, però sòlida i bona. I estic segura que
els concerts ni va veure cap de les pel·lícules. Ara des estaven reservades, el públic aplaudia a peu dret si es repetís, seria encara millor. És més; estic segura
bé, per alguna raó, per a mi incomprensible, s’han a tots els concerts. No sé a qui se li acut dir que hem que si es cobressin entrades pels concerts, el balanç
arribat a molestar perquè el que se’ls va oferir com a caigut en ridícul “sent incapaços de fer altra cosa que monetari d’una Setmana cultural russa semblant a
mostra de la realitat cultural de Rússia en cinc dies reproduir un seguit de tòpics que poden ser inclús la que acabem de viure seria positiu. Vaja, que hi
(en sis pel·lícules i cinc concerts) no en representa- ofensius”. Que jo sàpiga, l’únic tòpic que provoca- guanyaríem diners. M’uneixo a les paraules que va
va “un tast suficient”. Ai Déu meu. ¿Qui, i de quina va una reacció més aviat ambivalent entre els russos dir als músics russos el senyor ministre de Cultura
manera, podria arribar a donar una mostra comple- visitants era l’omnipresent matrioixca, l’estrella dels d’Andorra, Albert Esteve Garcia, després del con-
ta i totalment satisfactòria d’una cultura mil·lenària, cartells: però ja se sap, quan un rus va a l’estranger, la cert a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino: crec
d’un país de 142 milions d’habitants, en cinc dies? matrioixca l’acompanya amb la mateixa persistència que tot el públic que hi era, andorrà i rus, pot testifi-
¿Per què se suposa que tots els membres de la co- que les castanyoles i els vanos persegueixen tots els car que ens han arribat al cor.
Cartes al director
Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad
Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
directori
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
6. 6 Dimecres, 27 De febrer Del 2013
sentències del tribunal de corts
Sis anys ferms per a un jove controlat
amb 104 grams de cocaïna a la duana
El tribunal l’ha considerat culpable de tràfic de droga en gran quantitat i serà expulsat 15 anys
serVei De policiA
m. f.
AnDorrA lA VellA Per això demanava una pena de
set anys de presó, 10.000 euros bitllets de
Sis anys de presó ferma, quinze de multa i l’expulsió definitiva.
d’expulsió i 4.000 euros de mul- La defensa, per la seva ban- 50 falsos i un
ta. Aquesta és la pena que el Tri-
bunal de Corts ha imposat a un
da, va destacar que els 104
grams de cocaïna que van tro-
xec per valor
jove que estava acusat de tràfic bar al jove ja estaven adulterats, de 60 milions
de gran quantitat de cocaïna. un fet que considera rellevant ja
De fet, va ser controlat el mes que l’informe de la forense par- Van ser controlats amb tres
de setembre del 2012 a la duana tia de la base que la droga era bitllets de 50 euros falsos
del riu Runer amb 104 grams de pura. Va destacar que el seu cli- després d’haver fet dos
cocaïna, que duia amagada a la ent era un consumidor habitual pagaments en dos establi-
roba interior. i que els controls telefònics no ments amb dos bitllets més
Tot i que el jove va assegurar mostren cap indici que es dedi- del mateix import i també
que aquesta droga era per a ell qués a la venda. falsificats. Per aquests fets
i que va relatar uns consums Pel que fa als moviments als han estat condemnats a
molt elevats, especialment els comptes bancaris, va recordar deu mesos de presó condi-
caps de setmana, la fiscalia va que el jove havia fet unes trans- cional, 450 euros de multa i
restar credibilitat a aquesta ver- accions amb uns vehicles i va la droga que duia a sobre el jove en el moment de la detenció. deu anys d’expulsió. A més
sió, tenint en compte que la fo- incidir en el fet que podia fàcil- a més, un dels acusats va
rense va posar en dubte que el ment tenir estalviats els 3.000 de la comunitat a quatre joves finalment, en 300 euros de mul- ser controlat amb haixix i
jove pogués consumir la quan- euros que li va costar la droga, (tres noies i un noi) que van ser ta. Les defenses havien lamen- marihuana, i per això ha
titat que va explicar, uns deu perquè en treballar de cambrer jutjats per un seguit de danys i tat que la fiscalia no havia con- estat condemnat a satisfer
grams de cocaïna al dia, els caps tenia moltes propines. D’aques- furts que es van registrar el mes cretat qui va fer què per poder 300 euros.
de setmana. De fet, l’experta va ta manera, destacava que la dro- de novembre del 2010 a Sant Ju- graduar la pena en funció dels D’altra banda, un jove
assenyalar que aquest elevat ga era per al seu propi consum lià de Lòria. La indemnització fets comesos. En tots els casos, que va ser jutjat per haver
consum li podia haver causat la i volia que la pena no fos supe- que hauran de satisfer supera, a a més, demanaven que la pena falsificat un xec amb què
mort i que si hagués fet aquests rior a sis mesos de presó, part més, els 18.000 euros. fos molt inferior a la sol·licitada intentava cobrar 60 mili-
consums hauria presentat uns ferma, i la resta condicional. La fiscalia havia demanat per la fiscalia. ons d’euros ha estat con-
símptomes que no va poder una pena d’un any de presó, Els joves estaven acusats de demnat a divuit mesos de
constatar. furts i danys a sant julià part condicional i 600 euros de diferents danys i furts en al- presó, dels quals tres de
Una altra prova que la fisca- D’altra banda, el Tribunal de multa, i 500 euros més de mul- menys set camions i camione- ferms. A més, també haurà
lia va considerar concloent per Corts ha imposat una pena d’un ta per a una de les processades tes, furts en dos autobusos, pin- de satisfer 3.500 euros per
demostrar el tràfic va ser els any de presó condicional i quin- per trencar el vidre d’un camió. tades al centre esportiu lauredià responsabilitat civil.
moviments al compte del jove. ze dies de treball en benefici Aquesta pena ha quedat fixada, i un furt en unes oficines.
lesions
Condemnats per agredir un bar amb el menor (que llavors
tenia 15 anys) amb lesions per la
navalla i diversos cops de puny.
onal. A més de la pena, els dos
homes hauran d’indemnitzar la
víctima amb 4.800 euros.
menor amb una navalla El ministeri fiscal havia de-
manat una pena de dos anys
i mig de presó per les lesions,
comís de béns
D’altra banda, el tribunal ha
divuit mesos per les amenaces acordat el decomís a favor de
m. f.
AnDorrA lA VellA ha estat condemnat a tres anys l’acusat més jove es va assaben- i tres més pel port d’arma per a l’Estat dels diners dipositats en
i mig de presó, dels quals set tar, per una tercera persona, que l’inculpat més jove. Per a l’oncle, els comptes d’un home que va
Un jove i el seu oncle que esta- mesos ferms, per lesions amb el menor que ell creia que li ha- la petició era de quatre anys. ser condemnat a Espanya per
ven acusats de causar lesions arma blanca, amenaces de mort via sostret la moto es trobava al En el cas de l’acusat més jove la tràfic d’estupefaents. Les defen-
amb una navalla a un jove a la i port d’arma. El seu oncle ha es- país. Acompanyat pel seu oncle defensa volia que la pena no su- ses s’hi oposaven ja que hi cons-
sortida d’un local de nit de la tat condemnat a dos anys i mig es va dirigir a la Massana, on perés els cinc mesos ferms i dos tava com a titular la dona del
Massana han estat finalment de presó, dels quals cinc mesos van trobar el jove. Segons la ver- de condicionals pel port d’arma, condemnat, que va ser absolta.
condemnats pel Tribunal de ferms per les lesions. sió dels acusats, la seva intenció mentre que el lletrat de l’oncle L’import que hi havia dipositat
Corts. La sostracció d’una moto va era únicament atemorir-lo, però demanava que la pena fos d’un era d’aproximadament d’un mi-
D’aquesta manera, el jove ser el detonant dels fets. Així, el cert és que la discussió va aca- mes d’arrest nocturn condici- lió d’euros.
7. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 7
socialdemocràcia institucions Penitenciàries
El grup Fem PS enllesteix la
sfga
presentació del seu projecte
La iniciativa engloba militants amb un objectiu i unes idees comuns
tati masià
agències
anDorra la Vella
Un grup de militants del Partit
Socialdemòcrata està ultimant
el projecte Fem PS. Segons fonts
del partit, la iniciativa engloba
un conjunt de persones amb un les autoritats andorranes i les franceses van firmar ahir l’acord.
objectiu i unes idees comuns.
Tot i que no s’han donat detalls
de les persones que en forma-
ran part i de si es crea per donar Andorra i França signen
suport a una candidatura per li-
derar el partit, aquest grup seria
el sector que dóna suport a Pere
un acord de formació
López, i que queda al marge del
Redacció
corrent fundat aquest dissabte anDorra la Vella francès, aprofitant les instal·
pels jaumistes, Socialdemocrà- el grup Fem Ps seria el sector que dóna suport a Pere lópez. lacions de l’Estat veí adapta-
cia i Progrés d’Andorra. Entre El ministre de Justícia i Interi- des a l’entorn penitenciari.
altres persones, podrien formar Jaume Bartumeu per “tornar a la Tot i que de moment no han or, Xavier Espot, i la directora A l’acte, que va tenir lloc al
part d’aquest grup l’exsecretària centralitat política”, ara serà l’al- volgut donar més detalls, la adjunta de l’Escola Nacional ministeri de Justícia i Interior,
d’organització del partit Judith tre sector del partit qui farà un previsió és que en breu podrien d’Administració Penitenciària hi van participar els directors
Salazar, els consellers generals pas endavant. Un cop posicio- fer la presentació del projecte Francesa (ENAP), Claire Dou- d’Institucions Penitenciàries,
David Rios i Rosa Gili, i el ma- nats els militants que donen su- Fem PS, que engloba un grup cet, van firmar ahir un acord Miquel Àngel García i Ismael
teix Pere López. port a Jaume Bartumeu, els que de persones socialdemòcrates en matèria formativa. Alarcón, i el director de relaci-
Després de la notícia de la n’han quedat al marge, i que no “amb unes idees i un objectiu La formalització de l’acord ons internacionals de l’ENAP,
fundació d’un nou corrent dins van ser convidats a la reunió de comuns”, i que van ser els que permetrà donar continuïtat a José Marivela, segons va infor-
el PS, Socialdemocràcia i Pro- dissabte, han decidit presentar van demanar una “renovació” la formació del personal del mar el Govern a través d’un
grés d’Andorra, impulsat per també un projecte comú. dins el partit. cos penitenciari en territori comunicat.
8. 8 andorra Dimecres, 27 De febrer Del 2013
economia cReu Roja
Reig, nova vicepresidenta de la
Assegur
Cambra del Marroc a Espanya
L’empresària diu que alguns projectes poden interessar als andorrans
ccisme
Redacció
AnDorrA lA VellA
La junta directiva de la Cambra
de Comerç, Indústria i Serveis
del Marroc a Espanya (CCISME)
ha aprovat el nomenament de
l’empresària Maria Reig com a els responsables de la campanya amb els directius del Grup assegur.
vicepresidenta d’aquesta asso-
ciació, la finalitat de la qual és
afavorir les relacions econòmi-
ques i empresarials entre els dos Acord per a la campanya
països en l’àmbit del comerç, la
indústria i els serveis.
Després d’acceptar el càr-
de donació amb Assegur
rec, Reig va destacar que quan
Redacció
la presidenta de la Cambra del AnDorrA lA VellA gur col·laborarà en la promo-
Marroc, Leila Hayat, li va pro- ció i divulgació de la col·lecta
posar ocupar una de les vicepre- La Creu Roja Andorrana i el de sang amb campanyes de
sidències no va poder refusar la L’empresària i presidenta de Reig capital, maria Reig. Grup Assegur han tancat un publicitat i comunicació.
petició perquè li “motiva treba- acord per col·laborar en dife- Els responsables de la cam-
llar perquè el Marroc i Espanya mercat mundial està convertint ja és el primer soci comercial del rents àmbits de la campanya panya de donació han visitat
emprenguin nous projectes de la Mediterrània en una de les Marroc i és també el seu segon de donació de sang d’aquest les instal·lacions on es faran les
mutu interès. Alguns poden zones més interessants i de més país inversor. Per a moltes em- 2013, segons van anunciar ahir extraccions, que han qualificat
interessar a empresaris andor- trànsit marítim del món i penso preses estrangeres, el Marroc en un comunicat. d’“òptimes”, i els responsables
rans, i jo puc oferir-me per ser que Espanya i el Marroc haurien ofereix equipaments moderns i Així, el servei de prevenció del Grup Assegur s’han mos-
un triple connector”. d’aprofitar-ho per desenvolupar la seguretat jurídica necessària aliè Assegurprevenció cedirà trat “satisfets” de poder col-
Així mateix, la presidenta de projectes de generació de valor per ser la porta d’entrada a tot les seves instal·lacions per fer laborar en un projecte d’aques-
Reig Capital va destacar que “el al llarg d’aquesta ruta. Espanya un continent”. les extraccions de sang i Asse- tes característiques.
successos
La família BESOLI LLUELLES bondia
Un ‘guèiser’
agraeix totes les mostres de condol
rebudes per qui fou a la capital
Uns operaris que treballaven
a l’edifici Sant Miquel del
carrer Callaueta de la capital
van trencar accidentalment
ahir una canonada d’aigua,
Paquita LLUELLES SABANES fet que va provocar un espec-
tacular guèiser. Els fets van
de CASA BARRACÀ TRIST d’Escaldes-Engordany tenir lloc cap a dos quarts
de quatre de la tarda, i mitja
hora més tard un tècnic del
Que morí el 25 de febrer als 86 anys d’edat. Comú va poder tallar l’aigua.
VA SECC
NO I
Ó
OUTLET
Av. de Salou, 40
AD500 Andorra la Vella
T. +376 729 800 · F. +376 729 801 HORARI COMERCIAL
Principat d’Andorra DE DILLUNS A DIVENDRES · MATÍ: 8h a 12.30h · TARDA: 14.30h a 18h
9. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 9
mitjans de comunicació
FEDA i ATV impulsen un programa de
televisió per fomentar l’estalvi d’energia
Moles recorda que rehabilitant edificis es reduiria un 30% el consum total actual del Principat
tati masià
m. s. c.
encamp entretinguda per a l’espectador.
S’emetran 13 episodis, Robert va destacar que una de
Amb l’objectiu d’implicar tota que tractaran de les funcions dels mitjans públics
la societat en l’estalvi d’energia, és “ser una finestra oberta a les
Forces Elèctriques d’Andorra
l’estalvi, la diversificació institucions que tenen alguna
(FEDA) i Andorra Televisió i les renovables cosa per comunicar”, alhora que
(ATV) han impulsat el progra va assenyalar l’interès públic del
ma televisiu L’energia a les teves contingut del programa.
mans. El director de la parapú És finançat per la El director d’RTVA també va
blica, Albert Moles, va destacar distribuïdora elèctrica i ressaltar l’aposta per la televisió
que aquesta iniciativa neix de del futur, que estarà cada cop
les reflexions fetes fa un any
surt de les reflexions del més integrada a la web (l’ens
amb el Llibre blanc de l’energia, ‘Llibre blanc de l’energia’ preveu tenir una nova pàgina
en què es destacava la necessitat d’aquí un mes). Per aquest mo
de divulgar per què i com s’ha tiu, l’espai s’estrenarà abans a la
de reduir el consum. Moles va Robert i moles durant la presentació del programa televisiu, ahir. cis, les plaques solars, l’aigua ter web d’RTVA que a la televisió.
remarcar que això implica un mal, les xarxes de calefacció, els L’energia a les teves mans ja es
canvi d’hàbits, que no només ha facció). Per aquest motiu, al llarg l’aposta per aprofitar al màxim comptadors i xarxes intel·ligents podrà veure aquest divendres al
de ser assumit per les empreses dels tretze capítols del progra les renovables. i la producció actual i potencial matí. A través de la televisió es
elèctriques sinó també per tota la ma, s’aborda l’estalvi i l’eficiència Així, a través de les explica al Principat. podrà veure a partir de dime
població en general. (que és l’eix amb més potencial i cions de professionals i usua Tal com va destacar el direc cres, a les 14.15 i a les 21.20, i diu
En aquest sentit va recordar en què Moles va indicar que cal ris d’Andorra es parlarà dels tor de Ràdio i Televisió d’An menge a les 21.45. Cada setmana
que amb la rehabilitació d’edi invertir més, ja que hi ha molta edificis i el consum eficient, les dorra, Francesc Robert, es tracta s’oferirà un nou capítol.
ficis es podria estalviar un 30% feina per fer en rehabilitació), la bombes de calor i geotèrmia, la de càpsules de 12 a 15 minuts de El programa ha estat produït
de l’energia que es gasta avui al diversificació energètica (per in mobilitat sostenible i el vehicle durada, que permeten divulgar per Modula i és finançat íntegra
país (la majoria prové de la cale tentar trencar la dependència) i elèctric, la rehabilitació d’edifi els temes de forma pedagògica i ment per FEDA.
10. 10 andorra Dimecres, 27 De febrer Del 2013
preservació del medi entitats
Increment de les denúncies i dels Mans Unides
s’integra al
expedients mediambientals el 2012 projecte de la
Targeta Solidària
Van rebre 80 reclamacions, 30 fotodenúncies, i es van incoar 21 sancions Redacció
anDorra la Vella
tati masià
m. f.
anDorra la Vella ha la possibilitat que pugui estar El projecte Targeta Solidària
abans d’aquesta data prevista. de MoraBanc amplia la llista
El departament de Medi Ambi La posada en marxa d’aquest d’ONG participants i ha fir
ent va rebre al llarg de l’any pas sistema de fotodenúncies també mat un acord de col·laboració
sat 80 denúncies, 30 de les quals ha servit per crear una “nova amb Mans Unides, que esde
eren fotodenúncies, i va incoar dinàmica” de treball amb els co vé així la novena entitat que
21 expedients sancionadors. muns, i en aquest sentit el direc integra aquest projecte. La
Així, es dóna un increment molt tor de Medi Ambient constata Targeta Solidària requereix a
important de les denúncies, ja “els esforços” que fan les corpo les ONG projectes concrets,
que cal tenir en compte que el racions per resoldre, com més que en el cas de Mans Unides
2011 se n’havien tramitat 28. aviat millor, els expedients que és un de formació integral i
Un dels motius que expliquen els trameten arran de les fotode suport educatiu al Senegal.
aquest augment és la posada en núncies quan la competència és
marxa de les fotodenúncies, i en el director de medi ambient, marc rossell. comunal.
aquest sentit el director de Medi D’altra banda, dels 21 expe successos
Ambient, Marc Rossell, exposa 6%, i els moviments de terres panells publicitaris; el 16,6% dients sancionadors, 12 s’han
que valoren molt positivament i els residus, el 2%. En aquest fan referència a zones naturals incoat a activitats comercials per Un agent de la
aquest projecte ja que permet darrer apartat, però, cal desta en mal estat o alterades, i final irregularitats acústiques; 7 han
una participació activa de la po car l’increment registrat, ja que ment, el 3,33% es referien a la estat infraccions relacionades capital, agredit
blació i evidencia certs proble
mes latents, a més de servir per
mentre que el 2011 de reclama
cions sobre deixalles només n’hi
contaminació lumínica genera
da per panells publicitaris.
amb els residus; un per infrac
cions de contaminació acústica i
pel propietari
detectar possibles punts negres. va haver una, l’any 2012 la xifra un altre per infracció en les ai d’un gos
Quant als expedients, cal desta es va situar en 19. Cal remarcar contaminació lumínica gües. Cal destacar, respecte de
car que també s’han incrementat també que de les 30 denúncies o Precisament aquesta última sè l’any anterior, l’increment de les
agències
d’una manera important respec reclamacions per contaminació rie de denúncies ha derivat que sancions per contaminació acús anDorra la Vella
te de l’any anterior, i així es pas acústica 14 van estar relaciona s’hagi dut a terme un estudi de tica, que passen de les dues del
sa dels 9 del 2011 als 21 del 2012. des amb locals musicals i 11 més diagnosi de la contaminació lu 2011 a les dotze del 2012, i per Un agent de circulació d’An
Així, al llarg de l’any passat amb aparells o motors. Pel que mínica, que ha constatat “punts residus, que passen de cinc a set. dorra la Vella va ser agredit
es van rebre al servei de Trà fa a la contaminació atmosfèri millorables” en relació amb les A l’últim, el ministeri conti ahir a la tarda per un home
mits del Govern 50 denúncies ca, nou van ser per olors i cinc normatives internacionals. Ve nua treballant per buscar on es de mitjana edat que passeja
o queixes relacionades amb el per fums de xemeneies. ient aquesta situació, el depar troba exactament el gasoil ves va el gos al parc Central, una
medi ambient, un 178,57% més De les 30 fotodenúncies rebu tament avalua la possibilitat sat la setmana passada a Incles. zona prohibida als animals.
que l’any anterior. Les recla des, el 60% fan referència a resi d’avançar el treball per redactar Es preveu que la setmana vinent L’agent ja l’havia advertit
macions relacionades amb el dus abandonats al medi natural; la normativa sobre la contami es puguin fer les perforacions en altres ocasions. L’home li
soroll representen el 60% del el 20% són de tipologia diversa, nació lumínica, que estava pre necessàries per a la recerca. hauria donat una empenta al
total; la contaminació atmosfè com ara obres inacabades, faça vista per al 2015. En aquest sen Continua també el procés admi pit. L’agent està operat del cor
rica, el 28%; altres aspectes, el nes en mal estat o l’impacte de tit, segons va explicar Rossell, hi nistratiu escaient. i va ser dut a l’Hospital.
11. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 11
turisme successos
Andorra i Espanya reactiven Controlat amb 260
el memoràndum d’entesa grams de marihuana
Redacció
rihuana més importants de
Camp es reuneix amb la secretària d’Estat de Turisme espanyola AnDorrA lA VellA
l’any, després que a principis
Important quantitat de dro- de mes fos arrestada una pare-
Redacció
AnDorrA lA VellA pal objectiu reactivar el memo- intercanviar aquesta informació ga la que es va comissar di- lla amb uns 800 grams de ma-
ràndum d’entesa firmat el 2006 amb Andorra, un fet que Camp lluns a la duana del riu Runer rihuana que havien cultivat a
El ministre de Turisme i Medi entre els dos governs en matèria va valorar positivament des del en un control de la policia. casa seva. La policia va trobar
Ambient, Francesc Camp, es de cooperació en l’àmbit turístic. punt de vista de la necessitat Així, segons ha pogut saber el en un hivernacle vuit plantes,
va reunir ahir a Madrid amb la Borrego va explicar l’avenç creixent de segmentar el mercat. BONDIA, va ser detingut un que després de ser desfullades
secretària d’Estat de Turisme dels treballs per a un conei- Els dos representants van com- home que duia a sobre 260 pesaven 682,73 grams. A més,
d’Espanya, Isabel Borrego. La xement més gran del mercat partir experiències sobre la pro- grams de marihuana. Aquest van trobar una caixa amb 104,3
trobada va tenir com a princi- mundial i s’ha compromès a moció turística del país. seria un dels comisos de ma- grams de fulles.
amopa
Estada per a dos
joves a França
Redacció
AnDorrA lA VellA
L’Associació dels Membres de
l’Orde de les Palmes Acadèmi-
ques (Amopa) proposa, amb el
Lions Club, una estada gratuïta
de tres setmanes a França per
a dos joves majors de 18 anys.
L’estada serà les tres primeres
setmanes de juliol. Els candidats
han d’enviar el currículum i una
carta de motivació en francès a
amopa@andorra.ad.
aula oberta
Conferència
sobre criptografia
Redacció
AnDorrA lA VellA
L’ambaixada d’Espanya a An-
dorra acollirà avui, a les set del
vespre, una conferència dins
del cicle Aula oberta. La xer-
rada anirà a càrrec de Francis-
co Javier Blanco, llicenciat en
matemàtiques, el qual parlarà
sobre Criptografia: transmissió
segura de la informació per canals
insegurs.
andorra la vella
Segona edició
del Viari Show
Redacció
AnDorrA lA VellA
El Comú d’Andorra la Vella or-
ganitzarà al març quatre repre-
sentacions d’esquetxos, a càrrec
de dotze padrins usuaris de la
Casa Pairal del parc Central i
de la casa Quim de Dolsa, en el
marc del programa 2013 del Vi-
ari Show. L’activitat està adreça-
da als alumnes de primera ense-
nyança de la parròquia.
12. 12 Dimecres, 27 De febrer Del 2013
turisme
Esport i religió portaran prop de 1.500
persones a la Seu d’Urgell aquest estiu
L’Ajuntament estima en més de 170.000 euros l’impacte econòmic dels esdeveniments
agències
Redacció
la seu D’urgell possibles per facilitar o aportar cipants s’allotjaran en règim de
esdeveniments que puguin ge- pensió completa en hotels de la
Unes 1.500 persones passaran nerar activitat econòmica a la ciutat, mentre que la resta per-
per la Seu d’Urgell aquest estiu nostra ciutat”. A més, Pallarès noctaran en establiments hote-
amb motiu de dues proves es- va incidir que “s’ha aconseguit lers de l’Alt Urgell.
portives i una trobada religiosa fer venir aquests esdeveni- L’Ajuntament de la Seu
que tindran lloc a la capital al- ments, en bona part, gràcies a la d’Urgell cedirà als Focolars es-
turgellenca, segons va informar bona disposició i competitivitat pais municipals, com la pista
ahir l’Ajuntament. dels establiments hotelers de la polivalent, per poder fer les
Concretament seran les pro- ciutat i comarca. A més, l’altre trobades i activitats. L’organit-
ves Transpyr (volta en BTT) i factor destacable és el fet de dis- zació d’aquestes convivències
Haute Route (volta cicloturista), posar d’uns bons equipaments religioses a la ciutat suposarà
i les convivències que organit- municipals per poder acollir uns ingressos de 120.764 euros,
zaran els membres del movi- aquest tipus d’activitats”. sense sumar-hi altres despeses
ment religiós Focolars. Els par- Per la seva part, el regidor que puguin fer-hi els membres
ticipants ompliran el 45% de les d’Esports, Lluís Biosca, va afegir d’aquest moviment religiós.
places hoteleres de què disposa que “es fa palesa la importància una imatge de la capital alturgellenca.
la Seu els dies que se celebrin que té l’esport i l’aposta perquè haute route
els esdeveniments i un 15% dels la Seu d’Urgell esdevingui un quals faran nit el 7 de juliol en La repercussió econòmica La tercera activitat que rebrà
establiments de diferents muni- referent com a capital de l’esport hotels de la Seu, mentre que la d’aquesta etapa serà d’uns 4.720 la Seu serà l’etapa de l’Haute
cipis de la comarca. al Pirineu en la promoció de la resta estaran al pavelló polies- euros, més altres despeses que Route, volta cicloturista en què
L’impacte econòmic que su- ciutat, fent venir gent d’arreu portiu, a més d’un col·lectiu de faran al territori els esportis- prendran part unes 500 perso-
posarà per a la Seu d’Urgell que dóna vida al comerç i al sec- prop de 100 persones vinculades tes, entre compres i àpats, entre nes, fet que aportarà uns 16.135
acollir prop de 1.500 persones tor de l’hoteleria i restauració, a l’organització i acompanyants. d’altres. euros als establiments hotelers
s’estima en més de 170.000 eu- i contribueix així a dinamitzar La del 2013 serà la quarta i de restauració. Aquesta etapa
ros, entre ocupació hotelera, res- l’activitat econòmica del nostre edició d’aquesta travessa dels Focolars tindrà lloc l’1 de setembre.
tauració i altres despeses que hi municipi. A més, la projecció Pirineus en BTT, que va des de Per ordre cronològic, el segon Es tracta de la primera edició
puguin fer aquests visitants. exterior de la ciutat com a desti- Roses fins a Donosti en vuit eta- esdeveniment que se celebrarà d’una marxa cicloturista amb
Davant aquestes propostes nació turística esportiva reforça pes. La Seu participa en el pro- a la Seu d’Urgell aquest estiu bicicleta de carretera que ofereix
de turisme esportiu i religiós, aquesta aposta”. jecte des de la primera edició i seran unes convivències d’una la possibilitat de recórrer les car-
que serviran d’estímul a l’eco- ha estat sempre final i sortida setmana en què prendran part reteres del Pirineu i transitar per
nomia de la Seu i la comarca, el transpyr d’etapa. Enguany serà el final de 687 persones pertanyents al alguns dels cims més mítics de
regidor de Promoció Econòmica Pel que fa a la Volta Transpyr, la segona etapa (provinent de moviment religiós anomenat les grans voltes ciclistes per eta-
i Turisme, Jordi Pallarès, va des- hi participaran més de 300 es- Camprodon) i inici de la tercera Focolars. Tindran lloc de l’1 al pes, com ara la Vuelta a Espanya
tacar que “fem tots els esforços portistes, més de la meitat dels (que arribarà al Pont de Suert). 6 d’agost. El 68,70% dels parti- i, sobretot, el Tour de França.
escola de música Fundació la bruixa d’or
Concert solidari a favor de 1.270 peticions per als
l’ONG La Seu X Nicaragua pisos de lloguer a 1 €
agències
rialp una malaltia crònica o de les
Redacció
la seu D’urgell del curs de sensibilització estre- El preu de l’entrada serà de considerades rares.
narà una cantata infantil que ha tres euros per persona, men- La Fundació de la Bruixa d’Or El responsable de la funda-
L’Escola Municipal de Música estat escrita i composta per Pilar tre que el cost per família serà de Sort ha rebut 1.270 sol- ció, Xavier Gabriel, ha explicat
de la Seu d’Urgell oferirà aquest Planavila, professora de l’escola de deu euros. La recaptació es licituds, en cinc dies, per po- que en total unes 1.000 peti-
dissabte, 2 de març, a les sis de de música. Els arranjaments de destinarà a un projecte de co- der optar als pisos de lloguer cions compleixen un dels re-
la tarda, a la sala Sant Domènec, les cançons han anat a càrrec del operació en què es compraran a un euro al mes. Per poder quisits: que tots els membres
el concert solidari Unes ales per també professor Eugeni Sok- màquines de cosir per a la Coo- accedir a aquests habitatges, estan a l’atur. Pel que fa a la
volar, a favor de l’ONG urge- hatskyy, mentre que la història perativa de Cosedoras de Santa situats a Rialp, els membres resta, s’analitzaran amb dete-
llenca La Seu X Nicaragua. l’ha escrita Sònia Lanau, direc- Cruz de la India, a Santa Rosa de la família s’han de trobar a niment i els beneficiats seran
En aquest concert, l’alumnat tora del centre. del Peñón. l’atur i han de tenir un fill amb les famílies més necessitades.
13. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 publicitat 13
U RE
BUFET LLI
10E.S INCL€SES
D
90 O
BEGU
828 138 - 8
68 585 - 35
9 817
begudes
12.50 €
14. 14 Dimecres, 27 De febrer Del 2013
reportatge
El viatger Dujardin qualificava Andorra
de “pobra i ignorant” a finals del XIX
El francès va plasmar les seves impressions en el relat ‘Voyages aux Pyrénées’, publicat el 1890
‘f. H. DeVerell. Pioner De lA foToGrAfiA AnDorrAnA (1886-1889)’. GoVern D’AnDorrA / bonDIA
e. j. m.
AnDorrA lA VellA crema Ordino. També reparteix
llenya a Sant Julià, que destaca
A partir de la segona meitat del com la població més important
segle XIX les visites d’excursi- del país gràcies al comerç, que
onistes francesos que venien a titlla de “sinònim de contra-
descobrir els paisatges de les ban”. Més avall, visita la Seu
veïnes i desconegudes valls d’Urgell, que troba “medieval”
andorranes van ser freqüents. “bruta” i “estranya”.
Aquests viatgers plasmaven A més de descriure el que
després les seves impressions veu, Dujardin s’atreveix a opi-
–no sempre positives– sobre allò nar sobre el caràcter dels veïns
que havien vist. El blocaire i al- de la vall: els caracteritza com a
pinista Alberto Martínez Embid gent plena de “prejudicis”, “ig-
(premi Pirene de periodisme norants”, que no saben aprofitar
2011) defineix de “diumengers els recursos naturals de què dis-
gavatxos” els aprenents de mot- posen, els acusa de robar-se en-
xillers que venien de passada i, tre ells i, en general, els presenta
tot i que quedaven fascinats pel com a “incultes”. El narrador
paisatge, deixaven els pobles i recorda l’episodi en què el Con-
els ciutadans com un drap brut. sell General va negar el permís
Entre els autors que cita Mar- a uns emprenedors de l’Arièja
tínez Embid destaca Victor Du- per construir un balneari a les
jardin (1830-1897), que el 1890 Escaldes i portar el progrés amb
va publicar Voyages aux Pyrénées. carreteres i indústries. De fet,
Souvenirs du Midi par un homme Dujardin diu que “els andorrans
du Nord. Le Roussillon. En el ca- els van apedregar”.
pítol que dedica a “la vall d’An- Entre tanta floreta l’autor dóna
dorra”, Dujardin confessa que pistes dels orígens de l’expressió
havia mitificat el país a causa de fer l’andorrà. Dujardin diu que
l’òpera La val d’Andorre, compos- els andorrans són “desconfiats i
ta l’any 1848 pel francès Lévy dissimulats” i comenta que “a la
Halévy (1799-1862), i que es va Cerdanya, d’algú que amaga la
fascinar pels versos dedicats seva manera de pensar se’n diu
al cabrer: “Voilà, le sorcier, car il que fa l’andorrà”.
existe encore / le vieux chevrier du Els dards enverinats no aca-
beau pays d’Andorre” (“Vet aquí ben aquí. La visió poètica i idíl-
el bruixot, perquè encara exis- lica que Dujardin tenia del país
teix / el vell cabrer del bonic país durant la seva joventut se n’ha
d’Andorra”). anat en orris i fa una proposta
Dujardin visita Andorra a fi- a dalt, veïnes d’andorra a finals del segle XIX, retratades per F. H. Deverell entre 1886 i 1889, com les va conèixer Victor inquietant: l’excursionista ar-
nals del segle XIX i dóna fe que Dujardin en la seva visita. a sota, l’edició original de 1890 i una de posterior de ‘Voyages aux pyrénées. Souvenirs de Midi’. gumenta que ja que Andorra
la natura és “bella i imponent”, depèn dels estats francès i es-
però del “petit país perdut al impressió del viatger va ser molt la profunditat de la vall: “En lloc Hugo (1802-1885): “Laveuses qui panyol, el millor seria cedir a
massís dels Pirineus” en diu que negativa i no el va abandonar en d’emprendre el camí cap als sos- dès l’aurore où le soleil se dore / Espanya tots els drets sobre els
al llarg dels segles ha esdevin- tot el recorregut. tres d’Andorra, Dujardin prefe- chantez, battant du linge aux fon- andorrans –que considera molt
gut “pobre i ignorant”. Quan Però Dujardin no retrocedeix reix deixar-se caure per la capi- taines d’Andorre” (“Rentadores més propers als espanyols– i, a
el viatger va entrar en territori i continua endavant, captivat tal”, lamenta Martínez Embid. que des de l’alba quan el sol es canvi, que França es quedés, ni
andorrà, no sense dificultats, es pel paisatge: “Tenim davant Mentre el visitant gal prosse- daura / canteu, rentant la roba a més ni menys, que amb l’encla-
va topar amb Soldeu, “un poble nostre la superba vall d’An- gueix el camí, abans d’arribar a les fonts d’Andorra”). La imatge vament de Llívia i amb la Vall
pobre”, ple de cabanes amb “un dorra (...), quedem absorbits per Canillo es topa amb una escena deuria ser molt similar a les que d’Aran.
aspecte sòrdid, sinistre”. A més, la contemplació d’aquesta na- que el frapa especialment: unes va captar el fotògraf anglès F. H. Moltes perles són les que va
Dujardin, en la primera casa de tura salvatge, tan bella i impo- joves renten la roba alegrement Deverell amb la seva càmera du- dedicar Dujardin a Andorra. Si
Soldeu es va topar amb el que nent.” El rodamón es fixa en els en un torrent, mentre el mossèn rant el període 1886-1889. visités ara el país no hi sabria
va qualificar d’una “inscripció pics del voltant però els ignora, se les escolta fumant una pipa. A part del paisatge, tot el que reconèixer el poble que va des-
amenaçadora”: Aspice et retro i en lloc d’ascendir-los opta per A Dujardin el quadre bucòlic veu Dujardin li sembla “trist i qualificar per ignorant i per viu-
(“Mira i vés-te’n”). La primera seguir amb la típica excursió per li recorda uns versos de Victor ombrívol” i només salva de la re d’esquena al progrés.