SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 32
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Dimecres, 27 de febrer del 2013 / Núm. 2.258 / Any 10


                                                                                                                         Per un millor preu
                                                                                                                             tindrà més

                                                                                                                        30 min. Gratuïts
                                                                                                                         1ª hora 0,90 €
                                                                                                                        +15 min. 0,35 €



                                                                                             avui és notícia Pàgina 3                          andorra Pàgina 10


                                                                                                 Dificultats a les                                  Increment de les
                                                                                                empreses a l’hora                                   denúncies i dels
                                                        andorra Pàgina 6                      d’aplicar l’IGI, segons                               expedients sobre
                                                         Pena de sis anys ferms per a
                                                         un jove controlat al riu Runer
                                                                                                 els economistes                                      medi ambient
                                                         amb 104 grams de cocaïna
                                                                                                                                                                       Tati Masià
                                                        andorra Pàgina 7

                                                         Un grup de militants del Partit
                                                         Socialdemòcrata enllesteix el
                                                         projecte Fem PS
                                                        andorra Pàgina 9

                                                         FEDA i ATV impulsen un
                                                         programa de televisió per
                                                         fomentar l’estalvi d’energia
                                                        andorra Pàgina 11

                                                         Andorra i Espanya reactiven
                                                         el memoràndum d’entesa en
                                                         matèria de turisme
                                                        cultura Pàgina 14

                                                         El viatger Victor Dujardin
                                                         qualificava Andorra de “pobra
                                                         i ignorant” a finals del XIX
                                                        cultura Pàgina 15                    esports Pàgina 16

                                                         Iñaki Rubio s’adjudica el 25è
                                                         Concurs de contes de Nadal
                                                                                              La Copa del Món de BTT tor-
                                                                                              narà al juliol a Pal amb rècord
                                                                                              de participació. Les tres proves
                                                                                                                                          Rècord a la Copa
                                                         amb el relat ‘Rosebud’               que es disputaran al Vallnord
                                                                                              Bike Park reuniran 700 pilots.              del Món de BTT
                                                                                                                                                                             * COST DEL MISSATGE: 1,50 €  + CÀNON




                                                                                          Participa en el proper                   sorteig d’un

                                                                                          iPad mini
www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888




                                                                                                              Envia un SMS al 789*
                                                                                                                 amb la paraula clau          IPAD
                                                                                                                      espai i el teu nom
2       d’interès                                                                                                            Dimecres, 27 De febrer Del 2013


           INFONEU



OrdinO arcalís                          EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm                  220
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
                                320
                               Pols
                                                                                                                       Màximes més altes
Accessos               Equipaments                                                                                        Alguns núvols de tarda
Instal·lacions obertes        14/15                                                                                                                                 07.33 h
Pistes obertes                26/27                                                                                                                                 18.42 h
Telèfon estació             739 600                                                                          Avui de moment el temps es mantindrà força
                                                                                                    -10/-1
Pal                                                                                                          estable i de fet no serà fins demà quan arribarà
Cota mínima cm                    160
Cota màxima cm                    210                     -7/3          -9/1                                 una pertorbació que afectarà de retruc la cara
Qualitat de la neu               Pols                                                                        sud dels Pirineus, perquè serà una borrasca
Accessos                       Oberts
Instal·lacions obertes          16/18
                                                  -7/4           -8/4
                                                                                           -13/-4            mediterrània molt activa. Aquesta classe de          Lluna plena
Pistes obertes                  23/23                            -7/6                                        pertorbacions no són tan actives a l’àrea dels Pi-
Telèfon estació               878 000              -6/7
                                                                                                             rineus. Malgrat tot, sí que portarà algunes pre-
arinsal
Cota mínima cm                    170                                                                        cipitacions. De moment, dia estable i assolellat
Cota màxima cm                    210              -7/8                                                      amb un augment dels núvols durant la tarda
Qualitat de la neu               Pols
Accessos                       Oberts                                                               -12/6    sense més canvis. Les temperatures seran bai-
Instal·lacions obertes          10/12                     -7/8
                                                                                                             xes a primera hora i pujaran durant la jornada,
Pistes obertes                  18/19
Telèfon estació               878 000                                                                        així que a la tarda seran agradables. El vent serà
                                                                               divendres

                                                                                                             fluix del sud al sud-oest i es reforçarà al vespre
                                         dijous




                                                                                                             als cims. Que tingueu un BONDIA.
Pas de la casa-grau rOig
Cota mínima cm             200
Cota màxima cm             250
Qualitat de la neu        Pols
Accessos                Oberts
Instal·lacions obertes   29/29
Pistes obertes           50/50
Telèfon estació        872 900
sOldeu el tarter
Cota mínima cm                    140
Cota màxima cm                    220
Qualitat de la neu               Pols
Accessos                       Oberts
Instal·lacions obertes          36/36
Pistes obertes                  64/64
Telèfon estació               890 500



Circuit de fons                 15/15
Cota mínima cm                    100
Cota màxima cm                    160
Qualitat de la neu               Pols
Accessos                 Equipaments
Telèfon estació               741 444
 aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
        meteorològiques.




 Cuina casolana
amb un toc italià

Menú
diari 16 €
            tot inclòs
      CUINA PERMANENT
    A PARTIR DE LES 8.30 h
    NITS AMB
    RESERVA     836 063
Carretera general · PAL · La Massana
Dimecres, 27 De febrer Del 2013                                                                                                                                                             3




 fiscalitat

Els economistes constaten dificultats
a les empreses a l’hora d’aplicar l’IGI
Els professionals esperen que amb l’IRPF hi hagi més temps perquè l’administrat s’adapti
 JULIÀ RODRÍGUEZ / mIREIA SUERO
 AnDorrA lA VellA                                                                                                                                       Agències    entendre i els trams que es fixin
                                                                                                                                                                    siguin també assumibles per les
L’aplicació de l’impost general                                                                                                                                     persones que viuen en aquest
indirecte (IGI), en vigor des del                                                                                                                                   país”.
passat 1 de gener, està generant                                                                                                                                       Prats va explicar que hi ha
problemes a les empreses, sobre-                                                                                                                                    dificultats en la pràctica del dia
tot a les de dimensió més petita.                                                                                                                                   a dia per aplicar l’IGI. Així, va
És una cosa de què s’ha anat                                                                                                                                        esmentar que hi ha dubtes, per
parlant en les darreres setma-                                                                                                                                      exemple, sobre la informació
nes, però ahir va ser el degà del                                                                                                                                   que han d’incloure les factures
Col·legi d’Economistes, Xavier                                                                                                                                      o sobre els estocs, ja que el càl-
Prats, el que ho va reconèixer i                                                                                                                                    cul és diferent en funció de si el
s’hi va referir. I és que, segons                                                                                                                                   gènere s’ha comprat a Andorra
Prats, “l’IGI és l’impost més di-                                                                                                                                   o ha estat importat. “Les lleis no
fícil i més complex i el que té                                                                                                                                     diuen què s’ha de fer en totes les
una casuística més diversa, amb                                                                                                                                     casuístiques, i més en un impost
diferència, en relació amb altres                                                                                                                                   com aquest. No hi ha una cul-
impostos”.                                                                                                                                                          tura fiscal de tots plegats i falta
    Malgrat tot, el degà dels eco-                                                                                                                                  l’experiència dels diferents ca-
nomistes considera lògic que la                                                                                                                                     sos”, va afegir.
posada en pràctica del nou im-
post estigui suposant certes difi-
                                             GM consultors i la cambra de comerç editen per segon                                                                      També s’estan constatant al-
                                                                                                                                                                    gunes dificultats pel que fa a
cultats, sobretot a les petites em-                 any el calendari fiscal i de l’empresari                                                                        l’IGI bancari. L’aspecte positiu
preses, ja que això és el que ha                                                                                                                                    d’aquesta situació, segons Prats,
passat a tot arreu quan s’ha in-           GM Consultors i la Cambra de Comerç (CCIS) han          impostos, inclosos els comunals, i els dipòsits de               és que els nous impostos obli-
troduït una nova figura tributà-           editat, per segon any consecutiu, el calendari fis-     comptes. “Hem volgut aportar una ajuda més a                     guen els empresaris “a tenir la
ria. “Indubtablement l’aplicació           cal i de l’empresari amb totes les dates a tenir en     l’empresari en un moment econòmic especial-                      seva comptabilitat al dia, per no
de nous impostos és complexa i             compte per les empreses per complir amb les se-         ment delicat”, va dir Prats, que va estar acompa-                dir molt al dia”, perquè han de
tots els països del món han tar-           ves obligacions fiscals. Xavier Prats, de GM Con-       nyat pel president de la Cambra, Marc Pantebre.                  portar a terme periòdicament les
dat un cert temps a arribar a una          sultors, va explicar que s’ha volgut fer una guia       Del calendari se n’han fet 5.200 exemplars i estarà              declaracions de l’IGI. Així, un
aplicació fluïda d’un impost com           “útil i pràctica” en què es descriuen el conjunt dels   disponible també a la web de la CCIS.                            petit comerç, per exemple, ha de
pot ser l’IVA a Espanya o l’IGI a                                                                                                                                   tenir ara “com a mínim el regis-
Andorra”, va dir el màxim re-                                                                                                                                       tre de factures emeses i rebudes
presentant dels economistes.             cació. “Tots els canvis costen i      impost”, va manifestar el degà           físiques (IRPF), que ha anunci-             per poder fer la declaració”.
    Això sí, Prats va opinar que         sí que és veritat que a tots ens      dels economistes. Per això, da-          at el Govern per a l’any 2014, la              La previsió Prats és que hau-
l’ideal hauria estat que hagués          hauria agradat que hi hagués          vant d’un altre impost que hi            demanda dels economistes és                 rà de transcórrer “un any com
passat més temps entre la sorti-         hagut més temps per preparar          haurà aviat, el que s’aplicarà           “que es faci amb el temps sufici-           a mínim” perquè l’aplicació de
da de la llei i el reglament i l’apli-   l’entrada en vigor d’aquest nou       sobre la renda de les persones           ent perquè l’administrat el pugui           l’IGI sigui fluïda.

                                                                                                                                           tAti mAsià

      l’iGi només s’aplicarà als preus dels serveis                                                                                                      portar l’impost en ser una empresa amb
                                                                                                                                                         participació privada. Quant a les escoles
        públics que facin competència als privats                                                                                                        bressol, s’aplicarà el tipus superreduït del
                                                                                                                                                         0%. La cònsol major de la capital, Rosa
   Una representació dels cònsols de les set       són competència pròpia de les corpora-                                                                Ferrer, va explicar que el fet que aquest
   parròquies es va reunir ahir amb el minis-      cions i que no són oferts per empreses                                                                servei hagués d’estar gravat per l’IGI ha-
   tre de Finances, Jordi Cinca, per acabar        privades. En aquest sentit, els aparca-                                                               via fet aparèixer el neguit davant la possi-
   de tractar els detalls sobre l’aplicació de     ments verticals estaran gravats, mentre                                                               bilitat que s’obria que en un futur el tipus
   l’IGI. Tal com havien avançat els manda-        que les zones blaves no. En relació amb                                                               variés. Tot i així va assenyalar que les llars
   taris comunals, i seguint el que estableix      el servei d’aigua, la situació serà diferent                                                          d’infants estan subjectes a la futura llei de
   la llei de l’impost indirecte, només els ser-   segons la realitat de cada parròquia. Per                                                             serveis socials i que per tant cal esperar
   veis públics que facin competència als          exemple, a Andorra la Vella no s’aplicarà                                                             a veure com queda definit. Respecte a
   privats estaran subjectes a aquesta taxa.       l’IGI ja que el servei és ofert pel Comú. En                                                          l’efecte de l’IGI sobre l’ITP, el Govern i els
   Així, l’IGI no s’aplicarà als impostos ni les   canvi, a Escaldes-Engordany, la distribuï-                                                            cònsols encara treballen per buscar una
   taxes ni tampoc als serveis públics que         dora d’aigua, Capesa, sí que haurà de su-       la cònsol d’andorra la Vella, Rosa ferrer.            fórmula que pugui satisfer les dues parts.
4                opinió                                                                                                                                                         Dimecres, 27 De febrer Del 2013

 edIToRIaL                                                                                                                                                    ENQUESTA DE LA SETMANA
                                                                                                                                                              ¿El nou corrent sorgit al si del PS alterarà
Potenciar la implicació amb l’entorn                                                                                                                          el funcionament del partit?

al llarg de l’any passat el volum de denún-                                        sempre són evidents. D’aquesta manera, cal                                        Envia un SMS al 789 amb la teva
cies i sancions imposades pel departament de                                       incidir perquè els ciutadans coneguin aques-
Medi ambient del Govern va anar a l’alça.                                          ta possibilitat, ja que de ben segur que com
                                                                                                                                                                      resposta ENQ SI o bé ENQ NO
El que cal destacar, especialment, és el fet que                                   més coneguda sigui més denúncies es rebran                                  Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
hi hagi hagut 80 reclamacions o denúncies,                                         a Medi ambient, i més tenint en compte que                                 en aquest espai i entre els participants se sortejaran
trenta de les quals han estat fotodenúncies,                                       es tracta d’un tràmit molt més senzill que no                                            tres lots de productes
un format en què els ciutadans constaten tots                                      pas adreçar-se al Govern per interposar una                                                    per al bany.
els punts negres existents al país perquè s’hi                                     denúncia. Cal, també, que la resolució un
faci la intervenció escaient. Cal que es con-                                      cop es tramita una d’aquestes fotodenúncies
tinuï fomentant aquest projecte, que serveix,                                      sigui ràpida, ja que d’aquesta manera també
alhora, per potenciar la participació ciutada-                                     es guanyarà credibilitat, perquè els ciutadans
na i la seva implicació en la preservació del                                      veuran que és un mètode eficaç per
medi i, també, perquè des de Medi ambient                                          solucionar els problemes que ells
es pugui detectar aquells punts negres que no                                      han constatat.


 T’ho dIC eN CoNFIaNça

                          Els ponts                                                         munitat russa (per cert, no gaire gran) haurien de                              espanyols. Quant a la resta: encara que hi hagi per-

                          culturals                                                         decidir –tal com els convida a fer-ho Miquel Vigo
                                                                                            a l’article “Els russos”, al Diari d’andorra del dia 21
                                                                                            de febrer– sobre el grau de la seva identificació amb
                                                                                                                                                                            sones més o menys adeptes de les cançons i els balls
                                                                                                                                                                            folklòrics –tant aquí com a Rússia–, és indiscutible
                                                                                                                                                                            que el Cor Pyatnitsky ha sigut un referent dins del
aLexaNdRa GRebeNNIkoVa                                                                      la música de Rakhmaninov interpretada pel brillant                              seu gènere durant tot el segle de la seva existència, no
                                                                                            pianista Vladimir Ovchinnikov a l’Auditori Nacio-                               sé si per a tots. Encara que hi hagi –aquí i a tot arreu–
Ai, deixeu-me que en parli una mica més. Ja sé que                                          nal d’Andorra a Ordino, o la Pregària de Varlamov                               gent més amant de la bona cuina que d’un arioso de
ja en fa una setmana, de la Setmana cultural russa,                                         (lletra de M. Lermontov) cantada pel baríton del                                Iolanta, això no treu cap mèrit ni a Txaikovski ni a la
i potser tindria més sentit fer una petita introduc-                                        Teatre Bolxoi Yuri Laptev amb l’acompanyament de                                soprano que l’interpreta.
ció als concerts dels altres artistes que ens esperen                                       la virtuosíssima organista Liudmila Golub a l’esglé-
aquest mes (com per exemple, Jane Monheit, dolça                                            sia parroquial Sant Esteve d’Andorra la Vella? No                                  Ja fa més anys que estic a Andorra que els anys
veu de seda, sensual, seductora, demà en concert al                                         entenc quina rellevància pot tenir el fet que algun                             que havia viscut, de petita i d’adolescent, a casa dels
Centre de Congressos d’Andorra la Vella). És una                                            hipotètic resident o turista rus no sàpiga apreciar                             meus pares. No puc parlar pels russos, no puc par-
cantant d’una tècnica vocal excepcional, d’entonació                                        la gràcia de La mosca de Prokofiev (interpretada per                            lar pels andorrans: sóc filla de dos mons. Cap dels
irreprotxable. Encara no fa gaire, els crítics musicals                                     Mikhail Krutxkov del Bolxoi) o un Pas de deux del                               dos mons és perfecte. Andorra és un país que eter-
del New York Times esperaven que Jane Monheit ar-                                           Trencanous de Txaikovski (un duo de Mikhail Puk-                                nament ha volgut amagar-se del món, buscar super-
ribaria a ocupar el lloc de Diana Krall a l’arena musi-                                     hov i una de les llegendes del ballet contempora-                               vivència, aurea mediocritas i equilibri. Rússia és un
cal internacional: el naixement del seu fill va alentir                                     ni rus, Natalia Ledovskaia, actualment del Teatre                               país de grans extrems, grans músics i esportistes,
la velocitat vertiginosa del seu ascens a les galàxi-                                       Stanislavski) a l’auditori Rocafort de Sant Julià de                            grans guerres, grans dictadors. Potser la majoria
es de les grans estrelles del món de la música. Sens                                        Lòria.                                                                          dels andorrans no tenen curiositat profunda per la
dubte, serà un concert que val la pena. Però torno al                                                                                                                       cultura russa. Tant se val: la majoria dels russos cul-
meu tema de l’inici.                                                                           Durant la Setmana cultural, els voluntaris hem tre-                          tes no tenen diners ni per anar a Andorra, ni per fer
                                                                                            ballat al costat de les persones dels ministeris de Cul-                        shopping, ni per a l’esquí. Però existeixen. Existeixen:
   Repassant els escassos articles de premsa de les                                         tura d’Andorra i de la Federació Russa i dels artistes                          i en cinc dies de la Setmana cultural russa tots els
últimes setmanes dedicats a la Setmana cultural                                             que, tots elles, han intentat assegurar que tots s’em-                          que viuen a Andorra han pogut sentir i veure una
russa i els comentaris dels lectors, per enèsima ve-                                        portin un record inoblidable del programa preparat.                             petita part d’allò que viu i veu un rus intel·ligent i
gada no deixo de sorprendre’m de la diferència de                                           En cinc meravellosos dies, hem pogut gaudir de cinc                             culte al seu país, la “varietat culta de la cultura” (si
percepció que em separa d’una gran part dels seus                                           concerts d’altíssima qualitat, gratuïts i oberts a tots                         em permeteu la tautologia) que s’hi respira. Només
autors. Crec que la majoria ni tan sols va sentir tots                                      públics. Totes les sales estaven plenes, totes les entra-                       una petita part, però sòlida i bona. I estic segura que
els concerts ni va veure cap de les pel·lícules. Ara                                        des estaven reservades, el públic aplaudia a peu dret                           si es repetís, seria encara millor. És més; estic segura
bé, per alguna raó, per a mi incomprensible, s’han                                          a tots els concerts. No sé a qui se li acut dir que hem                         que si es cobressin entrades pels concerts, el balanç
arribat a molestar perquè el que se’ls va oferir com a                                      caigut en ridícul “sent incapaços de fer altra cosa que                         monetari d’una Setmana cultural russa semblant a
mostra de la realitat cultural de Rússia en cinc dies                                       reproduir un seguit de tòpics que poden ser inclús                              la que acabem de viure seria positiu. Vaja, que hi
(en sis pel·lícules i cinc concerts) no en representa-                                      ofensius”. Que jo sàpiga, l’únic tòpic que provoca-                             guanyaríem diners. M’uneixo a les paraules que va
va “un tast suficient”. Ai Déu meu. ¿Qui, i de quina                                        va una reacció més aviat ambivalent entre els russos                            dir als músics russos el senyor ministre de Cultura
manera, podria arribar a donar una mostra comple-                                           visitants era l’omnipresent matrioixca, l’estrella dels                         d’Andorra, Albert Esteve Garcia, després del con-
ta i totalment satisfactòria d’una cultura mil·lenària,                                     cartells: però ja se sap, quan un rus va a l’estranger, la                      cert a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino: crec
d’un país de 142 milions d’habitants, en cinc dies?                                         matrioixca l’acompanya amb la mateixa persistència                              que tot el públic que hi era, andorrà i rus, pot testifi-
¿Per què se suposa que tots els membres de la co-                                           que les castanyoles i els vanos persegueixen tots els                           car que ens han arribat al cor.



                                                                                                             Cartes al director
                                       Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad
                                              Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
                                                                                                                                                                                                                                            Dipòsit Legal AND. 114-2004
directori




            La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
            boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
            Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
            Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
Dimecres, 27 De febrer Del 2013   publicitat   5
6                                                                                                                                   Dimecres, 27 De febrer Del 2013




 sentències del tribunal de corts

Sis anys ferms per a un jove controlat
amb 104 grams de cocaïna a la duana
El tribunal l’ha considerat culpable de tràfic de droga en gran quantitat i serà expulsat 15 anys
                                                                                                                                           serVei De policiA
 m. f.
 AnDorrA lA VellA                    Per això demanava una pena de
                                     set anys de presó, 10.000 euros                                                                                                bitllets de
Sis anys de presó ferma, quinze      de multa i l’expulsió definitiva.
d’expulsió i 4.000 euros de mul-        La defensa, per la seva ban-                                                                                               50 falsos i un
ta. Aquesta és la pena que el Tri-
bunal de Corts ha imposat a un
                                     da, va destacar que els 104
                                     grams de cocaïna que van tro-
                                                                                                                                                                   xec per valor
jove que estava acusat de tràfic     bar al jove ja estaven adulterats,                                                                                            de 60 milions
de gran quantitat de cocaïna.        un fet que considera rellevant ja
De fet, va ser controlat el mes      que l’informe de la forense par-                                                                                            Van ser controlats amb tres
de setembre del 2012 a la duana      tia de la base que la droga era                                                                                             bitllets de 50 euros falsos
del riu Runer amb 104 grams de       pura. Va destacar que el seu cli-                                                                                           després d’haver fet dos
cocaïna, que duia amagada a la       ent era un consumidor habitual                                                                                              pagaments en dos establi-
roba interior.                       i que els controls telefònics no                                                                                            ments amb dos bitllets més
    Tot i que el jove va assegurar   mostren cap indici que es dedi-                                                                                             del mateix import i també
que aquesta droga era per a ell      qués a la venda.                                                                                                            falsificats. Per aquests fets
i que va relatar uns consums            Pel que fa als moviments als                                                                                             han estat condemnats a
molt elevats, especialment els       comptes bancaris, va recordar                                                                                               deu mesos de presó condi-
caps de setmana, la fiscalia va      que el jove havia fet unes trans-                                                                                           cional, 450 euros de multa i
restar credibilitat a aquesta ver-   accions amb uns vehicles i va        la droga que duia a sobre el jove en el moment de la detenció.                         deu anys d’expulsió. A més
sió, tenint en compte que la fo-     incidir en el fet que podia fàcil-                                                                                          a més, un dels acusats va
rense va posar en dubte que el       ment tenir estalviats els 3.000      de la comunitat a quatre joves          finalment, en 300 euros de mul-                ser controlat amb haixix i
jove pogués consumir la quan-        euros que li va costar la droga,     (tres noies i un noi) que van ser       ta. Les defenses havien lamen-                 marihuana, i per això ha
titat que va explicar, uns deu       perquè en treballar de cambrer       jutjats per un seguit de danys i        tat que la fiscalia no havia con-              estat condemnat a satisfer
grams de cocaïna al dia, els caps    tenia moltes propines. D’aques-      furts que es van registrar el mes       cretat qui va fer què per poder                300 euros.
de setmana. De fet, l’experta va     ta manera, destacava que la dro-     de novembre del 2010 a Sant Ju-         graduar la pena en funció dels                     D’altra banda, un jove
assenyalar que aquest elevat         ga era per al seu propi consum       lià de Lòria. La indemnització          fets comesos. En tots els casos,               que va ser jutjat per haver
consum li podia haver causat la      i volia que la pena no fos supe-     que hauran de satisfer supera, a        a més, demanaven que la pena                   falsificat un xec amb què
mort i que si hagués fet aquests     rior a sis mesos de presó, part      més, els 18.000 euros.                  fos molt inferior a la sol·licitada            intentava cobrar 60 mili-
consums hauria presentat uns         ferma, i la resta condicional.          La fiscalia havia demanat            per la fiscalia.                               ons d’euros ha estat con-
símptomes que no va poder                                                 una pena d’un any de presó,                Els joves estaven acusats de                demnat a divuit mesos de
constatar.                           furts i danys a sant julià           part condicional i 600 euros de         diferents danys i furts en al-                 presó, dels quals tres de
    Una altra prova que la fisca-    D’altra banda, el Tribunal de        multa, i 500 euros més de mul-          menys set camions i camione-                   ferms. A més, també haurà
lia va considerar concloent per      Corts ha imposat una pena d’un       ta per a una de les processades         tes, furts en dos autobusos, pin-              de satisfer 3.500 euros per
demostrar el tràfic va ser els       any de presó condicional i quin-     per trencar el vidre d’un camió.        tades al centre esportiu lauredià              responsabilitat civil.
moviments al compte del jove.        ze dies de treball en benefici       Aquesta pena ha quedat fixada,          i un furt en unes oficines.


 lesions

Condemnats per agredir un                                                                                         bar amb el menor (que llavors
                                                                                                                  tenia 15 anys) amb lesions per la
                                                                                                                  navalla i diversos cops de puny.
                                                                                                                                                               onal. A més de la pena, els dos
                                                                                                                                                               homes hauran d’indemnitzar la
                                                                                                                                                               víctima amb 4.800 euros.

menor amb una navalla                                                                                                 El ministeri fiscal havia de-
                                                                                                                  manat una pena de dos anys
                                                                                                                  i mig de presó per les lesions,
                                                                                                                                                               comís de béns
                                                                                                                                                               D’altra banda, el tribunal ha
                                                                                                                  divuit mesos per les amenaces                acordat el decomís a favor de
 m. f.
 AnDorrA lA VellA                    ha estat condemnat a tres anys       l’acusat més jove es va assaben-        i tres més pel port d’arma per a             l’Estat dels diners dipositats en
                                     i mig de presó, dels quals set       tar, per una tercera persona, que       l’inculpat més jove. Per a l’oncle,          els comptes d’un home que va
Un jove i el seu oncle que esta-     mesos ferms, per lesions amb         el menor que ell creia que li ha-       la petició era de quatre anys.               ser condemnat a Espanya per
ven acusats de causar lesions        arma blanca, amenaces de mort        via sostret la moto es trobava al       En el cas de l’acusat més jove la            tràfic d’estupefaents. Les defen-
amb una navalla a un jove a la       i port d’arma. El seu oncle ha es-   país. Acompanyat pel seu oncle          defensa volia que la pena no su-             ses s’hi oposaven ja que hi cons-
sortida d’un local de nit de la      tat condemnat a dos anys i mig       es va dirigir a la Massana, on          perés els cinc mesos ferms i dos             tava com a titular la dona del
Massana han estat finalment          de presó, dels quals cinc mesos      van trobar el jove. Segons la ver-      de condicionals pel port d’arma,             condemnat, que va ser absolta.
condemnats pel Tribunal de           ferms per les lesions.               sió dels acusats, la seva intenció      mentre que el lletrat de l’oncle             L’import que hi havia dipositat
Corts.                                  La sostracció d’una moto va       era únicament atemorir-lo, però         demanava que la pena fos d’un                era d’aproximadament d’un mi-
   D’aquesta manera, el jove         ser el detonant dels fets. Així,     el cert és que la discussió va aca-     mes d’arrest nocturn condici-                lió d’euros.
Dimecres, 27 De febrer Del 2013                                                                                                                   andorra                  7
 socialdemocràcia                                                                                                   institucions Penitenciàries

El grup Fem PS enllesteix la
                                                                                                                                                                                        sfga




presentació del seu projecte
La iniciativa engloba militants amb un objectiu i unes idees comuns
                                                                                                      tati masià
 agències
 anDorra la Vella


Un grup de militants del Partit
Socialdemòcrata està ultimant
el projecte Fem PS. Segons fonts
del partit, la iniciativa engloba
un conjunt de persones amb un                                                                                      les autoritats andorranes i les franceses van firmar ahir l’acord.
objectiu i unes idees comuns.
Tot i que no s’han donat detalls
de les persones que en forma-
ran part i de si es crea per donar                                                                                 Andorra i França signen
suport a una candidatura per li-
derar el partit, aquest grup seria
el sector que dóna suport a Pere
                                                                                                                   un acord de formació
López, i que queda al marge del
                                                                                                                    Redacció
corrent fundat aquest dissabte                                                                                      anDorra la Vella                       francès, aprofitant les instal·
pels jaumistes, Socialdemocrà-       el grup Fem Ps seria el sector que dóna suport a Pere lópez.                                                          lacions de l’Estat veí adapta-
cia i Progrés d’Andorra. Entre                                                                                     El ministre de Justícia i Interi-       des a l’entorn penitenciari.
altres persones, podrien formar      Jaume Bartumeu per “tornar a la            Tot i que de moment no han         or, Xavier Espot, i la directora           A l’acte, que va tenir lloc al
part d’aquest grup l’exsecretària    centralitat política”, ara serà l’al-   volgut donar més detalls, la          adjunta de l’Escola Nacional            ministeri de Justícia i Interior,
d’organització del partit Judith     tre sector del partit qui farà un       previsió és que en breu podrien       d’Administració Penitenciària           hi van participar els directors
Salazar, els consellers generals     pas endavant. Un cop posicio-           fer la presentació del projecte       Francesa (ENAP), Claire Dou-            d’Institucions Penitenciàries,
David Rios i Rosa Gili, i el ma-     nats els militants que donen su-        Fem PS, que engloba un grup           cet, van firmar ahir un acord           Miquel Àngel García i Ismael
teix Pere López.                     port a Jaume Bartumeu, els que          de persones socialdemòcrates          en matèria formativa.                   Alarcón, i el director de relaci-
   Després de la notícia de la       n’han quedat al marge, i que no         “amb unes idees i un objectiu            La formalització de l’acord          ons internacionals de l’ENAP,
fundació d’un nou corrent dins       van ser convidats a la reunió de        comuns”, i que van ser els que        permetrà donar continuïtat a            José Marivela, segons va infor-
el PS, Socialdemocràcia i Pro-       dissabte, han decidit presentar         van demanar una “renovació”           la formació del personal del            mar el Govern a través d’un
grés d’Andorra, impulsat per         també un projecte comú.                 dins el partit.                       cos penitenciari en territori           comunicat.
8        andorra                                                                                                                      Dimecres, 27 De febrer Del 2013

 economia                                                                                                                cReu Roja

Reig, nova vicepresidenta de la
                                                                                                                                                                                          Assegur




Cambra del Marroc a Espanya
L’empresària diu que alguns projectes poden interessar als andorrans
                                                                                                           ccisme
 Redacció
 AnDorrA lA VellA


La junta directiva de la Cambra
de Comerç, Indústria i Serveis
del Marroc a Espanya (CCISME)
ha aprovat el nomenament de
l’empresària Maria Reig com a                                                                                           els responsables de la campanya amb els directius del Grup assegur.
vicepresidenta d’aquesta asso-
ciació, la finalitat de la qual és
afavorir les relacions econòmi-
ques i empresarials entre els dos                                                                                       Acord per a la campanya
països en l’àmbit del comerç, la
indústria i els serveis.
   Després d’acceptar el càr-
                                                                                                                        de donació amb Assegur
rec, Reig va destacar que quan
                                                                                                                         Redacció
la presidenta de la Cambra del                                                                                           AnDorrA lA VellA                     gur col·laborarà en la promo-
Marroc, Leila Hayat, li va pro-                                                                                                                               ció i divulgació de la col·lecta
posar ocupar una de les vicepre-                                                                                        La Creu Roja Andorrana i el           de sang amb campanyes de
sidències no va poder refusar la     L’empresària i presidenta de Reig capital, maria Reig.                             Grup Assegur han tancat un            publicitat i comunicació.
petició perquè li “motiva treba-                                                                                        acord per col·laborar en dife-           Els responsables de la cam-
llar perquè el Marroc i Espanya      mercat mundial està convertint           ja és el primer soci comercial del        rents àmbits de la campanya           panya de donació han visitat
emprenguin nous projectes de         la Mediterrània en una de les            Marroc i és també el seu segon            de donació de sang d’aquest           les instal·lacions on es faran les
mutu interès. Alguns poden           zones més interessants i de més          país inversor. Per a moltes em-           2013, segons van anunciar ahir        extraccions, que han qualificat
interessar a empresaris andor-       trànsit marítim del món i penso          preses estrangeres, el Marroc             en un comunicat.                      d’“òptimes”, i els responsables
rans, i jo puc oferir-me per ser     que Espanya i el Marroc haurien          ofereix equipaments moderns i                Així, el servei de prevenció       del Grup Assegur s’han mos-
un triple connector”.                d’aprofitar-ho per desenvolupar          la seguretat jurídica necessària          aliè Assegurprevenció cedirà          trat “satisfets” de poder col-
   Així mateix, la presidenta de     projectes de generació de valor          per ser la porta d’entrada a tot          les seves instal·lacions per fer      laborar en un projecte d’aques-
Reig Capital va destacar que “el     al llarg d’aquesta ruta. Espanya         un continent”.                            les extraccions de sang i Asse-       tes característiques.




                                                                                   successos
                 La família BESOLI LLUELLES                                                                                                         bondia
                                                                                                                                                             Un ‘guèiser’
                agraeix totes les mostres de condol
                        rebudes per qui fou                                                                                                                  a la capital
                                                                                                                                                             Uns operaris que treballaven
                                                                                                                                                             a l’edifici Sant Miquel del
                                                                                                                                                             carrer Callaueta de la capital
                                                                                                                                                             van trencar accidentalment
                                                                                                                                                             ahir una canonada d’aigua,
        Paquita LLUELLES SABANES                                                                                                                             fet que va provocar un espec-
                                                                                                                                                             tacular guèiser. Els fets van
      de CASA BARRACÀ TRIST d’Escaldes-Engordany                                                                                                             tenir lloc cap a dos quarts
                                                                                                                                                             de quatre de la tarda, i mitja
                                                                                                                                                             hora més tard un tècnic del
         Que morí el 25 de febrer als 86 anys d’edat.                                                                                                        Comú va poder tallar l’aigua.




                                                                                       VA     SECC
                                                                                    NO               I
                                                                                                     Ó




                                                                               OUTLET


                         Av. de Salou, 40
                     AD500 Andorra la Vella
                T. +376 729 800 · F. +376 729 801                                                                       HORARI COMERCIAL
                       Principat d’Andorra                                       DE DILLUNS A DIVENDRES             ·   MATÍ: 8h a 12.30h             ·   TARDA:   14.30h a 18h
Dimecres, 27 De febrer Del 2013                                                                                                                          andorra                       9
 mitjans de comunicació

FEDA i ATV impulsen un programa de
televisió per fomentar l’estalvi d’energia
Moles recorda que rehabilitant edificis es reduiria un 30% el consum total actual del Principat
                                                                                                           tati masià
 m. s. c.
 encamp                                                                                                                                                         entretinguda per a l’espectador.
                                                                                                                         S’emetran 13 episodis,                 Robert va destacar que una de
Amb l’objectiu d’implicar tota                                                                                               que tractaran de                   les funcions dels mitjans públics
la societat en l’estalvi d’energia,                                                                                                                             és “ser una finestra oberta a les
Forces Elèctriques d’Andorra
                                                                                                                        l’estalvi, la diversificació            institucions que tenen alguna
(FEDA) i Andorra Televisió                                                                                                   i les renovables                   cosa per comunicar”, alhora que
(ATV) han impulsat el progra­                                                                                                                                   va assenyalar l’interès públic del
ma televisiu L’energia a les teves                                                                                                                              contingut del programa.
mans. El director de la parapú­                                                                                              És finançat per la                    El director d’RTVA també va
blica, Albert Moles, va destacar                                                                                          distribuïdora elèctrica i             ressaltar l’aposta per la televisió
que aquesta iniciativa neix de                                                                                                                                  del futur, que estarà cada cop
les reflexions fetes fa un any
                                                                                                                         surt de les reflexions del             més integrada a la web (l’ens
amb el Llibre blanc de l’energia,                                                                                       ‘Llibre blanc de l’energia’             preveu tenir una nova pàgina
en què es destacava la necessitat                                                                                                                               d’aquí un mes). Per aquest mo­
de divulgar per què i com s’ha                                                                                                                                  tiu, l’espai s’estrenarà abans a la
de reduir el consum. Moles va         Robert i moles durant la presentació del programa televisiu, ahir.                cis, les plaques solars, l’aigua ter­   web d’RTVA que a la televisió.
remarcar que això implica un                                                                                            mal, les xarxes de calefacció, els         L’energia a les teves mans ja es
canvi d’hàbits, que no només ha       facció). Per aquest motiu, al llarg      l’aposta per aprofitar al màxim          comptadors i xarxes intel·ligents       podrà veure aquest divendres al
de ser assumit per les empreses       dels tretze capítols del progra­         les renovables.                          i la producció actual i potencial       matí. A través de la televisió es
elèctriques sinó també per tota la    ma, s’aborda l’estalvi i l’eficiència       Així, a través de les explica­        al Principat.                           podrà veure a partir de dime­
població en general.                  (que és l’eix amb més potencial i        cions de professionals i usua­               Tal com va destacar el direc­       cres, a les 14.15 i a les 21.20, i diu­
    En aquest sentit va recordar      en què Moles va indicar que cal          ris d’Andorra es parlarà dels            tor de Ràdio i Televisió d’An­          menge a les 21.45. Cada setmana
que amb la rehabilitació d’edi­       invertir més, ja que hi ha molta         edificis i el consum eficient, les       dorra, Francesc Robert, es tracta       s’oferirà un nou capítol.
ficis es podria estalviar un 30%      feina per fer en rehabilitació), la      bombes de calor i geotèrmia, la          de càpsules de 12 a 15 minuts de           El programa ha estat produït
de l’energia que es gasta avui al     diversificació energètica (per in­       mobilitat sostenible i el vehicle        durada, que permeten divulgar           per Modula i és finançat íntegra­
país (la majoria prové de la cale­    tentar trencar la dependència) i         elèctric, la rehabilitació d’edifi­      els temes de forma pedagògica i         ment per FEDA.
10       andorra                                                                                                                        Dimecres, 27 De febrer Del 2013

 preservació del medi                                                                                                                                         entitats

Increment de les denúncies i dels                                                                                                                            Mans Unides
                                                                                                                                                             s’integra al
expedients mediambientals el 2012                                                                                                                            projecte de la
                                                                                                                                                             Targeta Solidària
Van rebre 80 reclamacions, 30 fotodenúncies, i es van incoar 21 sancions                                                                                      Redacció
                                                                                                                                                              anDorra la Vella
                                                                                                           tati masià
 m. f.
 anDorra la Vella                                                                                                       ha la possibilitat que pugui estar   El projecte Targeta Solidària
                                                                                                                        abans d’aquesta data prevista.       de MoraBanc amplia la llista
El departament de Medi Ambi­                                                                                               La posada en marxa d’aquest       d’ONG participants i ha fir­
ent va rebre al llarg de l’any pas­                                                                                     sistema de fotodenúncies també       mat un acord de col·laboració
sat 80 denúncies, 30 de les quals                                                                                       ha servit per crear una “nova        amb Mans Unides, que esde­
eren fotodenúncies, i va incoar                                                                                         dinàmica” de treball amb els co­     vé així la novena entitat que
21 expedients sancionadors.                                                                                             muns, i en aquest sentit el direc­   integra aquest projecte. La
Així, es dóna un increment molt                                                                                         tor de Medi Ambient constata         Targeta Solidària requereix a
important de les denúncies, ja                                                                                          “els esforços” que fan les corpo­    les ONG projectes concrets,
que cal tenir en compte que el                                                                                          racions per resoldre, com més        que en el cas de Mans Unides
2011 se n’havien tramitat 28.                                                                                           aviat millor, els expedients que     és un de formació integral i
   Un dels motius que expliquen                                                                                         els trameten arran de les fotode­    suport educatiu al Senegal.
aquest augment és la posada en                                                                                          núncies quan la competència és
marxa de les fotodenúncies, i en       el director de medi ambient, marc rossell.                                       comunal.
aquest sentit el director de Medi                                                                                          D’altra banda, dels 21 expe­       successos
Ambient, Marc Rossell, exposa          6%, i els moviments de terres           panells publicitaris; el 16,6%           dients sancionadors, 12 s’han
que valoren molt positivament          i els residus, el 2%. En aquest         fan referència a zones naturals          incoat a activitats comercials per   Un agent de la
aquest projecte ja que permet          darrer apartat, però, cal desta­        en mal estat o alterades, i final­       irregularitats acústiques; 7 han
una participació activa de la po­      car l’increment registrat, ja que       ment, el 3,33% es referien a la          estat infraccions relacionades       capital, agredit
blació i evidencia certs proble­
mes latents, a més de servir per
                                       mentre que el 2011 de reclama­
                                       cions sobre deixalles només n’hi
                                                                               contaminació lumínica genera­
                                                                               da per panells publicitaris.
                                                                                                                        amb els residus; un per infrac­
                                                                                                                        cions de contaminació acústica i
                                                                                                                                                             pel propietari
detectar possibles punts negres.       va haver una, l’any 2012 la xifra                                                un altre per infracció en les ai­    d’un gos
Quant als expedients, cal desta­       es va situar en 19. Cal remarcar        contaminació lumínica                    gües. Cal destacar, respecte de
car que també s’han incrementat        també que de les 30 denúncies o         Precisament aquesta última sè­           l’any anterior, l’increment de les
                                                                                                                                                              agències
d’una manera important respec­         reclamacions per contaminació           rie de denúncies ha derivat que          sancions per contaminació acús­       anDorra la Vella
te de l’any anterior, i així es pas­   acústica 14 van estar relaciona­        s’hagi dut a terme un estudi de          tica, que passen de les dues del
sa dels 9 del 2011 als 21 del 2012.    des amb locals musicals i 11 més        diagnosi de la contaminació lu­          2011 a les dotze del 2012, i per     Un agent de circulació d’An­
   Així, al llarg de l’any passat      amb aparells o motors. Pel que          mínica, que ha constatat “punts          residus, que passen de cinc a set.   dorra la Vella va ser agredit
es van rebre al servei de Trà­         fa a la contaminació atmosfèri­         millorables” en relació amb les             A l’últim, el ministeri conti­    ahir a la tarda per un home
mits del Govern 50 denúncies           ca, nou van ser per olors i cinc        normatives internacionals. Ve­           nua treballant per buscar on es      de mitjana edat que passeja­
o queixes relacionades amb el          per fums de xemeneies.                  ient aquesta situació, el depar­         troba exactament el gasoil ves­      va el gos al parc Central, una
medi ambient, un 178,57% més              De les 30 fotodenúncies rebu­        tament avalua la possibilitat            sat la setmana passada a Incles.     zona prohibida als animals.
que l’any anterior. Les recla­         des, el 60% fan referència a resi­      d’avançar el treball per redactar        Es preveu que la setmana vinent      L’agent ja l’havia advertit
macions relacionades amb el            dus abandonats al medi natural;         la normativa sobre la contami­           es puguin fer les perforacions       en altres ocasions. L’home li
soroll representen el 60% del          el 20% són de tipologia diversa,        nació lumínica, que estava pre­          necessàries per a la recerca.        hauria donat una empenta al
total; la contaminació atmosfè­        com ara obres inacabades, faça­         vista per al 2015. En aquest sen­        Continua també el procés admi­       pit. L’agent està operat del cor
rica, el 28%; altres aspectes, el      nes en mal estat o l’impacte de         tit, segons va explicar Rossell, hi      nistratiu escaient.                  i va ser dut a l’Hospital.
Dimecres, 27 De febrer Del 2013                                                                                                      andorra               11
 turisme                                                                                                      successos

Andorra i Espanya reactiven                                                                                   Controlat amb 260
el memoràndum d’entesa                                                                                        grams de marihuana
                                                                                                              Redacció
                                                                                                                                               rihuana més importants de
Camp es reuneix amb la secretària d’Estat de Turisme espanyola                                                AnDorrA lA VellA
                                                                                                                                               l’any, després que a principis
                                                                                                              Important quantitat de dro-      de mes fos arrestada una pare-
 Redacció
 AnDorrA lA VellA                    pal objectiu reactivar el memo-      intercanviar aquesta informació     ga la que es va comissar di-     lla amb uns 800 grams de ma-
                                     ràndum d’entesa firmat el 2006       amb Andorra, un fet que Camp        lluns a la duana del riu Runer   rihuana que havien cultivat a
El ministre de Turisme i Medi        entre els dos governs en matèria     va valorar positivament des del     en un control de la policia.     casa seva. La policia va trobar
Ambient, Francesc Camp, es           de cooperació en l’àmbit turístic.   punt de vista de la necessitat      Així, segons ha pogut saber el   en un hivernacle vuit plantes,
va reunir ahir a Madrid amb la          Borrego va explicar l’avenç       creixent de segmentar el mercat.    BONDIA, va ser detingut un       que després de ser desfullades
secretària d’Estat de Turisme        dels treballs per a un conei-        Els dos representants van com-      home que duia a sobre 260        pesaven 682,73 grams. A més,
d’Espanya, Isabel Borrego. La        xement més gran del mercat           partir experiències sobre la pro-   grams de marihuana. Aquest       van trobar una caixa amb 104,3
trobada va tenir com a princi-       mundial i s’ha compromès a           moció turística del país.           seria un dels comisos de ma-     grams de fulles.


 amopa
Estada per a dos
joves a França
 Redacció
 AnDorrA lA VellA


L’Associació dels Membres de
l’Orde de les Palmes Acadèmi-
ques (Amopa) proposa, amb el
Lions Club, una estada gratuïta
de tres setmanes a França per
a dos joves majors de 18 anys.
L’estada serà les tres primeres
setmanes de juliol. Els candidats
han d’enviar el currículum i una
carta de motivació en francès a
amopa@andorra.ad.


 aula oberta
Conferència
sobre criptografia
 Redacció
 AnDorrA lA VellA


L’ambaixada d’Espanya a An-
dorra acollirà avui, a les set del
vespre, una conferència dins
del cicle Aula oberta. La xer-
rada anirà a càrrec de Francis-
co Javier Blanco, llicenciat en
matemàtiques, el qual parlarà
sobre Criptografia: transmissió
segura de la informació per canals
insegurs.


 andorra la vella
Segona edició
del Viari Show
 Redacció
 AnDorrA lA VellA


El Comú d’Andorra la Vella or-
ganitzarà al març quatre repre-
sentacions d’esquetxos, a càrrec
de dotze padrins usuaris de la
Casa Pairal del parc Central i
de la casa Quim de Dolsa, en el
marc del programa 2013 del Vi-
ari Show. L’activitat està adreça-
da als alumnes de primera ense-
nyança de la parròquia.
12                                                                                                                                  Dimecres, 27 De febrer Del 2013




 turisme

Esport i religió portaran prop de 1.500
persones a la Seu d’Urgell aquest estiu
L’Ajuntament estima en més de 170.000 euros l’impacte econòmic dels esdeveniments
                                                                                                                                                agències
 Redacció
 la seu D’urgell                     possibles per facilitar o aportar                                                                                     cipants s’allotjaran en règim de
                                     esdeveniments que puguin ge-                                                                                          pensió completa en hotels de la
Unes 1.500 persones passaran         nerar activitat econòmica a la                                                                                        ciutat, mentre que la resta per-
per la Seu d’Urgell aquest estiu     nostra ciutat”. A més, Pallarès                                                                                       noctaran en establiments hote-
amb motiu de dues proves es-         va incidir que “s’ha aconseguit                                                                                       lers de l’Alt Urgell.
portives i una trobada religiosa     fer venir aquests esdeveni-                                                                                              L’Ajuntament de la Seu
que tindran lloc a la capital al-    ments, en bona part, gràcies a la                                                                                     d’Urgell cedirà als Focolars es-
turgellenca, segons va informar      bona disposició i competitivitat                                                                                      pais municipals, com la pista
ahir l’Ajuntament.                   dels establiments hotelers de la                                                                                      polivalent, per poder fer les
   Concretament seran les pro-       ciutat i comarca. A més, l’altre                                                                                      trobades i activitats. L’organit-
ves Transpyr (volta en BTT) i        factor destacable és el fet de dis-                                                                                   zació d’aquestes convivències
Haute Route (volta cicloturista),    posar d’uns bons equipaments                                                                                          religioses a la ciutat suposarà
i les convivències que organit-      municipals per poder acollir                                                                                          uns ingressos de 120.764 euros,
zaran els membres del movi-          aquest tipus d’activitats”.                                                                                           sense sumar-hi altres despeses
ment religiós Focolars. Els par-        Per la seva part, el regidor                                                                                       que puguin fer-hi els membres
ticipants ompliran el 45% de les     d’Esports, Lluís Biosca, va afegir                                                                                    d’aquest moviment religiós.
places hoteleres de què disposa      que “es fa palesa la importància      una imatge de la capital alturgellenca.
la Seu els dies que se celebrin      que té l’esport i l’aposta perquè                                                                                     haute route
els esdeveniments i un 15% dels      la Seu d’Urgell esdevingui un         quals faran nit el 7 de juliol en            La repercussió econòmica           La tercera activitat que rebrà
establiments de diferents muni-      referent com a capital de l’esport    hotels de la Seu, mentre que la           d’aquesta etapa serà d’uns 4.720      la Seu serà l’etapa de l’Haute
cipis de la comarca.                 al Pirineu en la promoció de la       resta estaran al pavelló polies-          euros, més altres despeses que        Route, volta cicloturista en què
   L’impacte econòmic que su-        ciutat, fent venir gent d’arreu       portiu, a més d’un col·lectiu de          faran al territori els esportis-      prendran part unes 500 perso-
posarà per a la Seu d’Urgell         que dóna vida al comerç i al sec-     prop de 100 persones vinculades           tes, entre compres i àpats, entre     nes, fet que aportarà uns 16.135
acollir prop de 1.500 persones       tor de l’hoteleria i restauració,     a l’organització i acompanyants.          d’altres.                             euros als establiments hotelers
s’estima en més de 170.000 eu-       i contribueix així a dinamitzar           La del 2013 serà la quarta                                                  i de restauració. Aquesta etapa
ros, entre ocupació hotelera, res-   l’activitat econòmica del nostre      edició d’aquesta travessa dels            Focolars                              tindrà lloc l’1 de setembre.
tauració i altres despeses que hi    municipi. A més, la projecció         Pirineus en BTT, que va des de            Per ordre cronològic, el segon            Es tracta de la primera edició
puguin fer aquests visitants.        exterior de la ciutat com a desti-    Roses fins a Donosti en vuit eta-         esdeveniment que se celebrarà         d’una marxa cicloturista amb
   Davant aquestes propostes         nació turística esportiva reforça     pes. La Seu participa en el pro-          a la Seu d’Urgell aquest estiu        bicicleta de carretera que ofereix
de turisme esportiu i religiós,      aquesta aposta”.                      jecte des de la primera edició i          seran unes convivències d’una         la possibilitat de recórrer les car-
que serviran d’estímul a l’eco-                                            ha estat sempre final i sortida           setmana en què prendran part          reteres del Pirineu i transitar per
nomia de la Seu i la comarca, el     transpyr                              d’etapa. Enguany serà el final de         687 persones pertanyents al           alguns dels cims més mítics de
regidor de Promoció Econòmica        Pel que fa a la Volta Transpyr,       la segona etapa (provinent de             moviment religiós anomenat            les grans voltes ciclistes per eta-
i Turisme, Jordi Pallarès, va des-   hi participaran més de 300 es-        Camprodon) i inici de la tercera          Focolars. Tindran lloc de l’1 al      pes, com ara la Vuelta a Espanya
tacar que “fem tots els esforços     portistes, més de la meitat dels      (que arribarà al Pont de Suert).          6 d’agost. El 68,70% dels parti-      i, sobretot, el Tour de França.


 escola de música                                                                                                       Fundació la bruixa d’or

Concert solidari a favor de                                                                                            1.270 peticions per als
l’ONG La Seu X Nicaragua                                                                                               pisos de lloguer a 1 €
                                                                                                                        agències
                                                                                                                        rialp                               una malaltia crònica o de les
 Redacció
 la seu D’urgell                     del curs de sensibilització estre-       El preu de l’entrada serà de                                                  considerades rares.
                                     narà una cantata infantil que ha      tres euros per persona, men-                La Fundació de la Bruixa d’Or           El responsable de la funda-
L’Escola Municipal de Música         estat escrita i composta per Pilar    tre que el cost per família serà            de Sort ha rebut 1.270 sol-          ció, Xavier Gabriel, ha explicat
de la Seu d’Urgell oferirà aquest    Planavila, professora de l’escola     de deu euros. La recaptació es              licituds, en cinc dies, per po-      que en total unes 1.000 peti-
dissabte, 2 de març, a les sis de    de música. Els arranjaments de        destinarà a un projecte de co-              der optar als pisos de lloguer       cions compleixen un dels re-
la tarda, a la sala Sant Domènec,    les cançons han anat a càrrec del     operació en què es compraran                a un euro al mes. Per poder          quisits: que tots els membres
el concert solidari Unes ales per    també professor Eugeni Sok-           màquines de cosir per a la Coo-             accedir a aquests habitatges,        estan a l’atur. Pel que fa a la
volar, a favor de l’ONG urge-        hatskyy, mentre que la història       perativa de Cosedoras de Santa              situats a Rialp, els membres         resta, s’analitzaran amb dete-
llenca La Seu X Nicaragua.           l’ha escrita Sònia Lanau, direc-      Cruz de la India, a Santa Rosa              de la família s’han de trobar a      niment i els beneficiats seran
    En aquest concert, l’alumnat     tora del centre.                      del Peñón.                                  l’atur i han de tenir un fill amb    les famílies més necessitades.
Dimecres, 27 De febrer Del 2013             publicitat   13




          U         RE
BUFET LLI
  10E.S INCL€SES
   D
      90 O
BEGU




 828 138 - 8
             68 585 - 35
                         9 817
              begudes

                                     12.50 €
14                                                                                                                                                            Dimecres, 27 De febrer Del 2013




 reportatge

El viatger Dujardin qualificava Andorra
de “pobra i ignorant” a finals del XIX
El francès va plasmar les seves impressions en el relat ‘Voyages aux Pyrénées’, publicat el 1890
                                                                                               ‘f. H. DeVerell. Pioner De lA foToGrAfiA AnDorrAnA (1886-1889)’. GoVern D’AnDorrA / bonDIA
 e. j. m.
 AnDorrA lA VellA                                                                                                                                                                           crema Ordino. També reparteix
                                                                                                                                                                                            llenya a Sant Julià, que destaca
A partir de la segona meitat del                                                                                                                                                            com la població més important
segle XIX les visites d’excursi-                                                                                                                                                            del país gràcies al comerç, que
onistes francesos que venien a                                                                                                                                                              titlla de “sinònim de contra-
descobrir els paisatges de les                                                                                                                                                              ban”. Més avall, visita la Seu
veïnes i desconegudes valls                                                                                                                                                                 d’Urgell, que troba “medieval”
andorranes van ser freqüents.                                                                                                                                                               “bruta” i “estranya”.
Aquests viatgers plasmaven                                                                                                                                                                      A més de descriure el que
després les seves impressions                                                                                                                                                               veu, Dujardin s’atreveix a opi-
–no sempre positives– sobre allò                                                                                                                                                            nar sobre el caràcter dels veïns
que havien vist. El blocaire i al-                                                                                                                                                          de la vall: els caracteritza com a
pinista Alberto Martínez Embid                                                                                                                                                              gent plena de “prejudicis”, “ig-
(premi Pirene de periodisme                                                                                                                                                                 norants”, que no saben aprofitar
2011) defineix de “diumengers                                                                                                                                                               els recursos naturals de què dis-
gavatxos” els aprenents de mot-                                                                                                                                                             posen, els acusa de robar-se en-
xillers que venien de passada i,                                                                                                                                                            tre ells i, en general, els presenta
tot i que quedaven fascinats pel                                                                                                                                                            com a “incultes”. El narrador
paisatge, deixaven els pobles i                                                                                                                                                             recorda l’episodi en què el Con-
els ciutadans com un drap brut.                                                                                                                                                             sell General va negar el permís
   Entre els autors que cita Mar-                                                                                                                                                           a uns emprenedors de l’Arièja
tínez Embid destaca Victor Du-                                                                                                                                                              per construir un balneari a les
jardin (1830-1897), que el 1890                                                                                                                                                             Escaldes i portar el progrés amb
va publicar Voyages aux Pyrénées.                                                                                                                                                           carreteres i indústries. De fet,
Souvenirs du Midi par un homme                                                                                                                                                              Dujardin diu que “els andorrans
du Nord. Le Roussillon. En el ca-                                                                                                                                                           els van apedregar”.
pítol que dedica a “la vall d’An-                                                                                                                                                               Entre tanta floreta l’autor dóna
dorra”, Dujardin confessa que                                                                                                                                                               pistes dels orígens de l’expressió
havia mitificat el país a causa de                                                                                                                                                          fer l’andorrà. Dujardin diu que
l’òpera La val d’Andorre, compos-                                                                                                                                                           els andorrans són “desconfiats i
ta l’any 1848 pel francès Lévy                                                                                                                                                              dissimulats” i comenta que “a la
Halévy (1799-1862), i que es va                                                                                                                                                             Cerdanya, d’algú que amaga la
fascinar pels versos dedicats                                                                                                                                                               seva manera de pensar se’n diu
al cabrer: “Voilà, le sorcier, car il                                                                                                                                                       que fa l’andorrà”.
existe encore / le vieux chevrier du                                                                                                                                                            Els dards enverinats no aca-
beau pays d’Andorre” (“Vet aquí                                                                                                                                                             ben aquí. La visió poètica i idíl-
el bruixot, perquè encara exis-                                                                                                                                                             lica que Dujardin tenia del país
teix / el vell cabrer del bonic país                                                                                                                                                        durant la seva joventut se n’ha
d’Andorra”).                                                                                                                                                                                anat en orris i fa una proposta
   Dujardin visita Andorra a fi-        a dalt, veïnes d’andorra a finals del segle XIX, retratades per F. H. Deverell entre 1886 i 1889, com les va conèixer Victor                        inquietant: l’excursionista ar-
nals del segle XIX i dóna fe que        Dujardin en la seva visita. a sota, l’edició original de 1890 i una de posterior de ‘Voyages aux pyrénées. Souvenirs de Midi’.                      gumenta que ja que Andorra
la natura és “bella i imponent”,                                                                                                                                                            depèn dels estats francès i es-
però del “petit país perdut al          impressió del viatger va ser molt          la profunditat de la vall: “En lloc                Hugo (1802-1885): “Laveuses qui                       panyol, el millor seria cedir a
massís dels Pirineus” en diu que        negativa i no el va abandonar en           d’emprendre el camí cap als sos-                   dès l’aurore où le soleil se dore /                   Espanya tots els drets sobre els
al llarg dels segles ha esdevin-        tot el recorregut.                         tres d’Andorra, Dujardin prefe-                    chantez, battant du linge aux fon-                    andorrans –que considera molt
gut “pobre i ignorant”. Quan               Però Dujardin no retrocedeix            reix deixar-se caure per la capi-                  taines d’Andorre” (“Rentadores                        més propers als espanyols– i, a
el viatger va entrar en territori       i continua endavant, captivat              tal”, lamenta Martínez Embid.                      que des de l’alba quan el sol es                      canvi, que França es quedés, ni
andorrà, no sense dificultats, es       pel paisatge: “Tenim davant                    Mentre el visitant gal prosse-                 daura / canteu, rentant la roba a                     més ni menys, que amb l’encla-
va topar amb Soldeu, “un poble          nostre la superba vall d’An-               gueix el camí, abans d’arribar a                   les fonts d’Andorra”). La imatge                      vament de Llívia i amb la Vall
pobre”, ple de cabanes amb “un          dorra (...), quedem absorbits per          Canillo es topa amb una escena                     deuria ser molt similar a les que                     d’Aran.
aspecte sòrdid, sinistre”. A més,       la contemplació d’aquesta na-              que el frapa especialment: unes                    va captar el fotògraf anglès F. H.                        Moltes perles són les que va
Dujardin, en la primera casa de         tura salvatge, tan bella i impo-           joves renten la roba alegrement                    Deverell amb la seva càmera du-                       dedicar Dujardin a Andorra. Si
Soldeu es va topar amb el que           nent.” El rodamón es fixa en els           en un torrent, mentre el mossèn                    rant el període 1886-1889.                            visités ara el país no hi sabria
va qualificar d’una “inscripció         pics del voltant però els ignora,          se les escolta fumant una pipa.                       A part del paisatge, tot el que                    reconèixer el poble que va des-
amenaçadora”: Aspice et retro           i en lloc d’ascendir-los opta per          A Dujardin el quadre bucòlic                       veu Dujardin li sembla “trist i                       qualificar per ignorant i per viu-
(“Mira i vés-te’n”). La primera         seguir amb la típica excursió per          li recorda uns versos de Victor                    ombrívol” i només salva de la                         re d’esquena al progrés.
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013
Diari del 27 de febrer de 2013

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Diari del 03 de maig de 2012
Diari del 03 de maig de 2012Diari del 03 de maig de 2012
Diari del 03 de maig de 2012diarimes
 
Diari del 13 d'agost 2012
Diari del 13 d'agost 2012Diari del 13 d'agost 2012
Diari del 13 d'agost 2012diarimes
 

Was ist angesagt? (20)

Diari del 06 de març de 2013
Diari del 06 de març de 2013Diari del 06 de març de 2013
Diari del 06 de març de 2013
 
Diari del 04 de gener de 2013
Diari del 04 de gener de 2013Diari del 04 de gener de 2013
Diari del 04 de gener de 2013
 
Diari del 11 de gener de 2013
Diari del 11 de gener de 2013Diari del 11 de gener de 2013
Diari del 11 de gener de 2013
 
Diari del 07 de març de 2013
Diari del 07 de març de 2013Diari del 07 de març de 2013
Diari del 07 de març de 2013
 
Diari del 7 de febrer de 2013
Diari del 7 de febrer de 2013Diari del 7 de febrer de 2013
Diari del 7 de febrer de 2013
 
Diari del 19 de març de 2013
Diari del 19 de març de 2013Diari del 19 de març de 2013
Diari del 19 de març de 2013
 
Diari del 5 de març de 2013
Diari del 5 de març de 2013Diari del 5 de març de 2013
Diari del 5 de març de 2013
 
BonDia Lleida 07022012
BonDia Lleida 07022012BonDia Lleida 07022012
BonDia Lleida 07022012
 
Diari del 03 de maig de 2012
Diari del 03 de maig de 2012Diari del 03 de maig de 2012
Diari del 03 de maig de 2012
 
Diari del 29 de gener de 2013
Diari del 29 de gener de 2013Diari del 29 de gener de 2013
Diari del 29 de gener de 2013
 
Diari del 05 de desembre de 2012
Diari del 05 de desembre de 2012Diari del 05 de desembre de 2012
Diari del 05 de desembre de 2012
 
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
 
Diari del 5 de febrer de 2013
Diari del 5 de febrer de 2013Diari del 5 de febrer de 2013
Diari del 5 de febrer de 2013
 
Bondia Lleida 06032012
Bondia Lleida 06032012Bondia Lleida 06032012
Bondia Lleida 06032012
 
Diari del 16 d'abril de 2013
Diari del 16 d'abril de 2013Diari del 16 d'abril de 2013
Diari del 16 d'abril de 2013
 
Bondia Lleida 28022012
Bondia Lleida 28022012Bondia Lleida 28022012
Bondia Lleida 28022012
 
Diari del 25 de març de 2013
Diari del 25 de març de 2013Diari del 25 de març de 2013
Diari del 25 de març de 2013
 
Diari del 13 d'agost 2012
Diari del 13 d'agost 2012Diari del 13 d'agost 2012
Diari del 13 d'agost 2012
 
Diari del 05 d'abril de 2013
Diari del 05 d'abril de 2013Diari del 05 d'abril de 2013
Diari del 05 d'abril de 2013
 
Diari del 15 d'abril de 2013
Diari del 15 d'abril de 2013Diari del 15 d'abril de 2013
Diari del 15 d'abril de 2013
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Discapacidad laboral
Discapacidad laboralDiscapacidad laboral
Discapacidad laboral
 
Aulas virtuales
Aulas virtualesAulas virtuales
Aulas virtuales
 
Plan de accion 11 de abril i
Plan de accion 11 de abril iPlan de accion 11 de abril i
Plan de accion 11 de abril i
 
ADO.NET
ADO.NETADO.NET
ADO.NET
 
Diari del 4 de març de 2014
Diari del 4 de març de 2014Diari del 4 de març de 2014
Diari del 4 de març de 2014
 
Brief aus Berlin 02 // 2015
Brief aus Berlin  02 // 2015Brief aus Berlin  02 // 2015
Brief aus Berlin 02 // 2015
 
El sargento cabral
El sargento cabralEl sargento cabral
El sargento cabral
 
Trabajo del profesor cesar farfan tipos de topologias de red
Trabajo del profesor cesar farfan tipos de topologias de redTrabajo del profesor cesar farfan tipos de topologias de red
Trabajo del profesor cesar farfan tipos de topologias de red
 
El sustantivo
El sustantivoEl sustantivo
El sustantivo
 
Mi tecnoautobiografía
Mi tecnoautobiografíaMi tecnoautobiografía
Mi tecnoautobiografía
 
APRENDIZAJE COLABORATIVO
APRENDIZAJE COLABORATIVOAPRENDIZAJE COLABORATIVO
APRENDIZAJE COLABORATIVO
 
AUTOBATH
AUTOBATHAUTOBATH
AUTOBATH
 
Marco,leandro y joaquin
Marco,leandro y joaquinMarco,leandro y joaquin
Marco,leandro y joaquin
 
Echo por martina .m ,ramiro sende,tomas sgro
Echo por martina .m ,ramiro sende,tomas sgroEcho por martina .m ,ramiro sende,tomas sgro
Echo por martina .m ,ramiro sende,tomas sgro
 
25 de mayo de ciro, emanuel c y ignacio g
25 de mayo de ciro, emanuel c y ignacio g25 de mayo de ciro, emanuel c y ignacio g
25 de mayo de ciro, emanuel c y ignacio g
 
Presentación seo campingred
Presentación seo campingredPresentación seo campingred
Presentación seo campingred
 
Crear un blog
Crear un blogCrear un blog
Crear un blog
 
Ley sopa.
Ley sopa.Ley sopa.
Ley sopa.
 
ideologias politicas
ideologias politicasideologias politicas
ideologias politicas
 
Cuaderno de obras 2
Cuaderno de obras 2Cuaderno de obras 2
Cuaderno de obras 2
 

Ähnlich wie Diari del 27 de febrer de 2013

Ähnlich wie Diari del 27 de febrer de 2013 (14)

Diari del 19 de febrer de 2013
Diari del 19 de febrer de 2013Diari del 19 de febrer de 2013
Diari del 19 de febrer de 2013
 
Diari del 12 d'abril de 2013
Diari del 12 d'abril de 2013Diari del 12 d'abril de 2013
Diari del 12 d'abril de 2013
 
Diari del 26 de febrer de 2013
Diari del 26 de febrer de 2013Diari del 26 de febrer de 2013
Diari del 26 de febrer de 2013
 
Diari del 10 d'abril de 2013
Diari del 10 d'abril de 2013Diari del 10 d'abril de 2013
Diari del 10 d'abril de 2013
 
Diari del 23 de gener de 2013
Diari del 23 de gener de 2013Diari del 23 de gener de 2013
Diari del 23 de gener de 2013
 
Diari del 22 de maig del 2012
Diari del 22 de maig del 2012Diari del 22 de maig del 2012
Diari del 22 de maig del 2012
 
Diari del 17 de setembre de 2012
Diari del 17 de setembre de 2012 Diari del 17 de setembre de 2012
Diari del 17 de setembre de 2012
 
Diari del 13 de març de 2013
Diari del 13 de març de 2013Diari del 13 de març de 2013
Diari del 13 de març de 2013
 
Diari del 22 de març de 2013
Diari del 22 de març de 2013Diari del 22 de març de 2013
Diari del 22 de març de 2013
 
Diari del 22 d'abril de 2013
Diari del 22 d'abril de 2013Diari del 22 d'abril de 2013
Diari del 22 d'abril de 2013
 
Diari del 13 de setembre de 2012
Diari del 13 de setembre de 2012Diari del 13 de setembre de 2012
Diari del 13 de setembre de 2012
 
Diari del 08 de març de 2013
Diari del 08 de març de 2013Diari del 08 de març de 2013
Diari del 08 de març de 2013
 
Diari del 21 de febrer de 2013
Diari del 21 de febrer de 2013Diari del 21 de febrer de 2013
Diari del 21 de febrer de 2013
 
Diari del 22 de febrer de 2013
Diari del 22 de febrer de 2013Diari del 22 de febrer de 2013
Diari del 22 de febrer de 2013
 

Mehr von Virginia Yañez Aldecoa

Mehr von Virginia Yañez Aldecoa (20)

Diari del 28 de març de 2014
Diari del 28 de març de 2014Diari del 28 de març de 2014
Diari del 28 de març de 2014
 
Diari del 27 de març de 2014
Diari del 27 de març de 2014Diari del 27 de març de 2014
Diari del 27 de març de 2014
 
Diari del 26 de març de 2014
Diari del 26 de març de 2014Diari del 26 de març de 2014
Diari del 26 de març de 2014
 
Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014
 
Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014
 
Diari del 24 de márç de 2014
Diari del 24 de márç de 2014Diari del 24 de márç de 2014
Diari del 24 de márç de 2014
 
Diari del 21 de març de 2014
Diari del 21 de març de 2014Diari del 21 de març de 2014
Diari del 21 de març de 2014
 
Diari del 20 de març de 2014
Diari del 20 de març de 2014Diari del 20 de març de 2014
Diari del 20 de març de 2014
 
Diari del 19 de març de 2014
Diari del 19 de març de 2014Diari del 19 de març de 2014
Diari del 19 de març de 2014
 
Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014
 
Diari del 17 de març de 2014
Diari del 17 de març de 2014Diari del 17 de març de 2014
Diari del 17 de març de 2014
 
Diari del 13 de març de 2014
Diari del 13 de març de 2014Diari del 13 de març de 2014
Diari del 13 de març de 2014
 
Diari del 12 de març de 2014
Diari del 12 de març de 2014Diari del 12 de març de 2014
Diari del 12 de març de 2014
 
Diari del 11 de març del 2014
Diari del 11 de març del 2014Diari del 11 de març del 2014
Diari del 11 de març del 2014
 
Diari del 10 de març de 2014
Diari del 10 de març de 2014Diari del 10 de març de 2014
Diari del 10 de març de 2014
 
Diari del 7 de març de 2014
Diari del 7 de març de 2014Diari del 7 de març de 2014
Diari del 7 de març de 2014
 
Diari del 6 de febrer de 2014
Diari del 6 de febrer de 2014Diari del 6 de febrer de 2014
Diari del 6 de febrer de 2014
 
Diari del 5 de març de 2014
Diari del 5 de març de 2014Diari del 5 de març de 2014
Diari del 5 de març de 2014
 
Diari del 28 de febrer de 2014
Diari del 28 de febrer de 2014Diari del 28 de febrer de 2014
Diari del 28 de febrer de 2014
 
Diari del 27 de febrer de 2014
Diari del 27 de febrer de 2014Diari del 27 de febrer de 2014
Diari del 27 de febrer de 2014
 

Diari del 27 de febrer de 2013

  • 1. Dimecres, 27 de febrer del 2013 / Núm. 2.258 / Any 10 Per un millor preu tindrà més 30 min. Gratuïts 1ª hora 0,90 € +15 min. 0,35 € avui és notícia Pàgina 3 andorra Pàgina 10 Dificultats a les Increment de les empreses a l’hora denúncies i dels andorra Pàgina 6 d’aplicar l’IGI, segons expedients sobre Pena de sis anys ferms per a un jove controlat al riu Runer els economistes medi ambient amb 104 grams de cocaïna Tati Masià andorra Pàgina 7 Un grup de militants del Partit Socialdemòcrata enllesteix el projecte Fem PS andorra Pàgina 9 FEDA i ATV impulsen un programa de televisió per fomentar l’estalvi d’energia andorra Pàgina 11 Andorra i Espanya reactiven el memoràndum d’entesa en matèria de turisme cultura Pàgina 14 El viatger Victor Dujardin qualificava Andorra de “pobra i ignorant” a finals del XIX cultura Pàgina 15 esports Pàgina 16 Iñaki Rubio s’adjudica el 25è Concurs de contes de Nadal La Copa del Món de BTT tor- narà al juliol a Pal amb rècord de participació. Les tres proves Rècord a la Copa amb el relat ‘Rosebud’ que es disputaran al Vallnord Bike Park reuniran 700 pilots. del Món de BTT * COST DEL MISSATGE: 1,50 €  + CÀNON Participa en el proper sorteig d’un iPad mini www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 Envia un SMS al 789* amb la paraula clau IPAD espai i el teu nom
  • 2. 2 d’interès Dimecres, 27 De febrer Del 2013 INFONEU OrdinO arcalís EL TEMPS meteo@bondia.ad Cota mínima cm 220 Cota màxima cm Qualitat de la neu 320 Pols Màximes més altes Accessos Equipaments Alguns núvols de tarda Instal·lacions obertes 14/15 07.33 h Pistes obertes 26/27 18.42 h Telèfon estació 739 600 Avui de moment el temps es mantindrà força -10/-1 Pal estable i de fet no serà fins demà quan arribarà Cota mínima cm 160 Cota màxima cm 210 -7/3 -9/1 una pertorbació que afectarà de retruc la cara Qualitat de la neu Pols sud dels Pirineus, perquè serà una borrasca Accessos Oberts Instal·lacions obertes 16/18 -7/4 -8/4 -13/-4 mediterrània molt activa. Aquesta classe de Lluna plena Pistes obertes 23/23 -7/6 pertorbacions no són tan actives a l’àrea dels Pi- Telèfon estació 878 000 -6/7 rineus. Malgrat tot, sí que portarà algunes pre- arinsal Cota mínima cm 170 cipitacions. De moment, dia estable i assolellat Cota màxima cm 210 -7/8 amb un augment dels núvols durant la tarda Qualitat de la neu Pols Accessos Oberts -12/6 sense més canvis. Les temperatures seran bai- Instal·lacions obertes 10/12 -7/8 xes a primera hora i pujaran durant la jornada, Pistes obertes 18/19 Telèfon estació 878 000 així que a la tarda seran agradables. El vent serà divendres fluix del sud al sud-oest i es reforçarà al vespre dijous als cims. Que tingueu un BONDIA. Pas de la casa-grau rOig Cota mínima cm 200 Cota màxima cm 250 Qualitat de la neu Pols Accessos Oberts Instal·lacions obertes 29/29 Pistes obertes 50/50 Telèfon estació 872 900 sOldeu el tarter Cota mínima cm 140 Cota màxima cm 220 Qualitat de la neu Pols Accessos Oberts Instal·lacions obertes 36/36 Pistes obertes 64/64 Telèfon estació 890 500 Circuit de fons 15/15 Cota mínima cm 100 Cota màxima cm 160 Qualitat de la neu Pols Accessos Equipaments Telèfon estació 741 444 aquesta previsió i cotes poden variar en funció de les condicions meteorològiques. Cuina casolana amb un toc italià Menú diari 16 € tot inclòs CUINA PERMANENT A PARTIR DE LES 8.30 h NITS AMB RESERVA 836 063 Carretera general · PAL · La Massana
  • 3. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 3 fiscalitat Els economistes constaten dificultats a les empreses a l’hora d’aplicar l’IGI Els professionals esperen que amb l’IRPF hi hagi més temps perquè l’administrat s’adapti JULIÀ RODRÍGUEZ / mIREIA SUERO AnDorrA lA VellA Agències entendre i els trams que es fixin siguin també assumibles per les L’aplicació de l’impost general persones que viuen en aquest indirecte (IGI), en vigor des del país”. passat 1 de gener, està generant Prats va explicar que hi ha problemes a les empreses, sobre- dificultats en la pràctica del dia tot a les de dimensió més petita. a dia per aplicar l’IGI. Així, va És una cosa de què s’ha anat esmentar que hi ha dubtes, per parlant en les darreres setma- exemple, sobre la informació nes, però ahir va ser el degà del que han d’incloure les factures Col·legi d’Economistes, Xavier o sobre els estocs, ja que el càl- Prats, el que ho va reconèixer i cul és diferent en funció de si el s’hi va referir. I és que, segons gènere s’ha comprat a Andorra Prats, “l’IGI és l’impost més di- o ha estat importat. “Les lleis no fícil i més complex i el que té diuen què s’ha de fer en totes les una casuística més diversa, amb casuístiques, i més en un impost diferència, en relació amb altres com aquest. No hi ha una cul- impostos”. tura fiscal de tots plegats i falta Malgrat tot, el degà dels eco- l’experiència dels diferents ca- nomistes considera lògic que la sos”, va afegir. posada en pràctica del nou im- post estigui suposant certes difi- GM consultors i la cambra de comerç editen per segon També s’estan constatant al- gunes dificultats pel que fa a cultats, sobretot a les petites em- any el calendari fiscal i de l’empresari l’IGI bancari. L’aspecte positiu preses, ja que això és el que ha d’aquesta situació, segons Prats, passat a tot arreu quan s’ha in- GM Consultors i la Cambra de Comerç (CCIS) han impostos, inclosos els comunals, i els dipòsits de és que els nous impostos obli- troduït una nova figura tributà- editat, per segon any consecutiu, el calendari fis- comptes. “Hem volgut aportar una ajuda més a guen els empresaris “a tenir la ria. “Indubtablement l’aplicació cal i de l’empresari amb totes les dates a tenir en l’empresari en un moment econòmic especial- seva comptabilitat al dia, per no de nous impostos és complexa i compte per les empreses per complir amb les se- ment delicat”, va dir Prats, que va estar acompa- dir molt al dia”, perquè han de tots els països del món han tar- ves obligacions fiscals. Xavier Prats, de GM Con- nyat pel president de la Cambra, Marc Pantebre. portar a terme periòdicament les dat un cert temps a arribar a una sultors, va explicar que s’ha volgut fer una guia Del calendari se n’han fet 5.200 exemplars i estarà declaracions de l’IGI. Així, un aplicació fluïda d’un impost com “útil i pràctica” en què es descriuen el conjunt dels disponible també a la web de la CCIS. petit comerç, per exemple, ha de pot ser l’IVA a Espanya o l’IGI a tenir ara “com a mínim el regis- Andorra”, va dir el màxim re- tre de factures emeses i rebudes presentant dels economistes. cació. “Tots els canvis costen i impost”, va manifestar el degà físiques (IRPF), que ha anunci- per poder fer la declaració”. Això sí, Prats va opinar que sí que és veritat que a tots ens dels economistes. Per això, da- at el Govern per a l’any 2014, la La previsió Prats és que hau- l’ideal hauria estat que hagués hauria agradat que hi hagués vant d’un altre impost que hi demanda dels economistes és rà de transcórrer “un any com passat més temps entre la sorti- hagut més temps per preparar haurà aviat, el que s’aplicarà “que es faci amb el temps sufici- a mínim” perquè l’aplicació de da de la llei i el reglament i l’apli- l’entrada en vigor d’aquest nou sobre la renda de les persones ent perquè l’administrat el pugui l’IGI sigui fluïda. tAti mAsià l’iGi només s’aplicarà als preus dels serveis portar l’impost en ser una empresa amb participació privada. Quant a les escoles públics que facin competència als privats bressol, s’aplicarà el tipus superreduït del 0%. La cònsol major de la capital, Rosa Una representació dels cònsols de les set són competència pròpia de les corpora- Ferrer, va explicar que el fet que aquest parròquies es va reunir ahir amb el minis- cions i que no són oferts per empreses servei hagués d’estar gravat per l’IGI ha- tre de Finances, Jordi Cinca, per acabar privades. En aquest sentit, els aparca- via fet aparèixer el neguit davant la possi- de tractar els detalls sobre l’aplicació de ments verticals estaran gravats, mentre bilitat que s’obria que en un futur el tipus l’IGI. Tal com havien avançat els manda- que les zones blaves no. En relació amb variés. Tot i així va assenyalar que les llars taris comunals, i seguint el que estableix el servei d’aigua, la situació serà diferent d’infants estan subjectes a la futura llei de la llei de l’impost indirecte, només els ser- segons la realitat de cada parròquia. Per serveis socials i que per tant cal esperar veis públics que facin competència als exemple, a Andorra la Vella no s’aplicarà a veure com queda definit. Respecte a privats estaran subjectes a aquesta taxa. l’IGI ja que el servei és ofert pel Comú. En l’efecte de l’IGI sobre l’ITP, el Govern i els Així, l’IGI no s’aplicarà als impostos ni les canvi, a Escaldes-Engordany, la distribuï- cònsols encara treballen per buscar una taxes ni tampoc als serveis públics que dora d’aigua, Capesa, sí que haurà de su- la cònsol d’andorra la Vella, Rosa ferrer. fórmula que pugui satisfer les dues parts.
  • 4. 4 opinió Dimecres, 27 De febrer Del 2013 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿El nou corrent sorgit al si del PS alterarà Potenciar la implicació amb l’entorn el funcionament del partit? al llarg de l’any passat el volum de denún- sempre són evidents. D’aquesta manera, cal Envia un SMS al 789 amb la teva cies i sancions imposades pel departament de incidir perquè els ciutadans coneguin aques- Medi ambient del Govern va anar a l’alça. ta possibilitat, ja que de ben segur que com resposta ENQ SI o bé ENQ NO El que cal destacar, especialment, és el fet que més coneguda sigui més denúncies es rebran Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà hi hagi hagut 80 reclamacions o denúncies, a Medi ambient, i més tenint en compte que en aquest espai i entre els participants se sortejaran trenta de les quals han estat fotodenúncies, es tracta d’un tràmit molt més senzill que no tres lots de productes un format en què els ciutadans constaten tots pas adreçar-se al Govern per interposar una per al bany. els punts negres existents al país perquè s’hi denúncia. Cal, també, que la resolució un faci la intervenció escaient. Cal que es con- cop es tramita una d’aquestes fotodenúncies tinuï fomentant aquest projecte, que serveix, sigui ràpida, ja que d’aquesta manera també alhora, per potenciar la participació ciutada- es guanyarà credibilitat, perquè els ciutadans na i la seva implicació en la preservació del veuran que és un mètode eficaç per medi i, també, perquè des de Medi ambient solucionar els problemes que ells es pugui detectar aquells punts negres que no han constatat. T’ho dIC eN CoNFIaNça Els ponts munitat russa (per cert, no gaire gran) haurien de espanyols. Quant a la resta: encara que hi hagi per- culturals decidir –tal com els convida a fer-ho Miquel Vigo a l’article “Els russos”, al Diari d’andorra del dia 21 de febrer– sobre el grau de la seva identificació amb sones més o menys adeptes de les cançons i els balls folklòrics –tant aquí com a Rússia–, és indiscutible que el Cor Pyatnitsky ha sigut un referent dins del aLexaNdRa GRebeNNIkoVa la música de Rakhmaninov interpretada pel brillant seu gènere durant tot el segle de la seva existència, no pianista Vladimir Ovchinnikov a l’Auditori Nacio- sé si per a tots. Encara que hi hagi –aquí i a tot arreu– Ai, deixeu-me que en parli una mica més. Ja sé que nal d’Andorra a Ordino, o la Pregària de Varlamov gent més amant de la bona cuina que d’un arioso de ja en fa una setmana, de la Setmana cultural russa, (lletra de M. Lermontov) cantada pel baríton del Iolanta, això no treu cap mèrit ni a Txaikovski ni a la i potser tindria més sentit fer una petita introduc- Teatre Bolxoi Yuri Laptev amb l’acompanyament de soprano que l’interpreta. ció als concerts dels altres artistes que ens esperen la virtuosíssima organista Liudmila Golub a l’esglé- aquest mes (com per exemple, Jane Monheit, dolça sia parroquial Sant Esteve d’Andorra la Vella? No Ja fa més anys que estic a Andorra que els anys veu de seda, sensual, seductora, demà en concert al entenc quina rellevància pot tenir el fet que algun que havia viscut, de petita i d’adolescent, a casa dels Centre de Congressos d’Andorra la Vella). És una hipotètic resident o turista rus no sàpiga apreciar meus pares. No puc parlar pels russos, no puc par- cantant d’una tècnica vocal excepcional, d’entonació la gràcia de La mosca de Prokofiev (interpretada per lar pels andorrans: sóc filla de dos mons. Cap dels irreprotxable. Encara no fa gaire, els crítics musicals Mikhail Krutxkov del Bolxoi) o un Pas de deux del dos mons és perfecte. Andorra és un país que eter- del New York Times esperaven que Jane Monheit ar- Trencanous de Txaikovski (un duo de Mikhail Puk- nament ha volgut amagar-se del món, buscar super- ribaria a ocupar el lloc de Diana Krall a l’arena musi- hov i una de les llegendes del ballet contempora- vivència, aurea mediocritas i equilibri. Rússia és un cal internacional: el naixement del seu fill va alentir ni rus, Natalia Ledovskaia, actualment del Teatre país de grans extrems, grans músics i esportistes, la velocitat vertiginosa del seu ascens a les galàxi- Stanislavski) a l’auditori Rocafort de Sant Julià de grans guerres, grans dictadors. Potser la majoria es de les grans estrelles del món de la música. Sens Lòria. dels andorrans no tenen curiositat profunda per la dubte, serà un concert que val la pena. Però torno al cultura russa. Tant se val: la majoria dels russos cul- meu tema de l’inici. Durant la Setmana cultural, els voluntaris hem tre- tes no tenen diners ni per anar a Andorra, ni per fer ballat al costat de les persones dels ministeris de Cul- shopping, ni per a l’esquí. Però existeixen. Existeixen: Repassant els escassos articles de premsa de les tura d’Andorra i de la Federació Russa i dels artistes i en cinc dies de la Setmana cultural russa tots els últimes setmanes dedicats a la Setmana cultural que, tots elles, han intentat assegurar que tots s’em- que viuen a Andorra han pogut sentir i veure una russa i els comentaris dels lectors, per enèsima ve- portin un record inoblidable del programa preparat. petita part d’allò que viu i veu un rus intel·ligent i gada no deixo de sorprendre’m de la diferència de En cinc meravellosos dies, hem pogut gaudir de cinc culte al seu país, la “varietat culta de la cultura” (si percepció que em separa d’una gran part dels seus concerts d’altíssima qualitat, gratuïts i oberts a tots em permeteu la tautologia) que s’hi respira. Només autors. Crec que la majoria ni tan sols va sentir tots públics. Totes les sales estaven plenes, totes les entra- una petita part, però sòlida i bona. I estic segura que els concerts ni va veure cap de les pel·lícules. Ara des estaven reservades, el públic aplaudia a peu dret si es repetís, seria encara millor. És més; estic segura bé, per alguna raó, per a mi incomprensible, s’han a tots els concerts. No sé a qui se li acut dir que hem que si es cobressin entrades pels concerts, el balanç arribat a molestar perquè el que se’ls va oferir com a caigut en ridícul “sent incapaços de fer altra cosa que monetari d’una Setmana cultural russa semblant a mostra de la realitat cultural de Rússia en cinc dies reproduir un seguit de tòpics que poden ser inclús la que acabem de viure seria positiu. Vaja, que hi (en sis pel·lícules i cinc concerts) no en representa- ofensius”. Que jo sàpiga, l’únic tòpic que provoca- guanyaríem diners. M’uneixo a les paraules que va va “un tast suficient”. Ai Déu meu. ¿Qui, i de quina va una reacció més aviat ambivalent entre els russos dir als músics russos el senyor ministre de Cultura manera, podria arribar a donar una mostra comple- visitants era l’omnipresent matrioixca, l’estrella dels d’Andorra, Albert Esteve Garcia, després del con- ta i totalment satisfactòria d’una cultura mil·lenària, cartells: però ja se sap, quan un rus va a l’estranger, la cert a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino: crec d’un país de 142 milions d’habitants, en cinc dies? matrioixca l’acompanya amb la mateixa persistència que tot el públic que hi era, andorrà i rus, pot testifi- ¿Per què se suposa que tots els membres de la co- que les castanyoles i els vanos persegueixen tots els car que ens han arribat al cor. Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004 directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  • 5. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 publicitat 5
  • 6. 6 Dimecres, 27 De febrer Del 2013 sentències del tribunal de corts Sis anys ferms per a un jove controlat amb 104 grams de cocaïna a la duana El tribunal l’ha considerat culpable de tràfic de droga en gran quantitat i serà expulsat 15 anys serVei De policiA m. f. AnDorrA lA VellA Per això demanava una pena de set anys de presó, 10.000 euros bitllets de Sis anys de presó ferma, quinze de multa i l’expulsió definitiva. d’expulsió i 4.000 euros de mul- La defensa, per la seva ban- 50 falsos i un ta. Aquesta és la pena que el Tri- bunal de Corts ha imposat a un da, va destacar que els 104 grams de cocaïna que van tro- xec per valor jove que estava acusat de tràfic bar al jove ja estaven adulterats, de 60 milions de gran quantitat de cocaïna. un fet que considera rellevant ja De fet, va ser controlat el mes que l’informe de la forense par- Van ser controlats amb tres de setembre del 2012 a la duana tia de la base que la droga era bitllets de 50 euros falsos del riu Runer amb 104 grams de pura. Va destacar que el seu cli- després d’haver fet dos cocaïna, que duia amagada a la ent era un consumidor habitual pagaments en dos establi- roba interior. i que els controls telefònics no ments amb dos bitllets més Tot i que el jove va assegurar mostren cap indici que es dedi- del mateix import i també que aquesta droga era per a ell qués a la venda. falsificats. Per aquests fets i que va relatar uns consums Pel que fa als moviments als han estat condemnats a molt elevats, especialment els comptes bancaris, va recordar deu mesos de presó condi- caps de setmana, la fiscalia va que el jove havia fet unes trans- cional, 450 euros de multa i restar credibilitat a aquesta ver- accions amb uns vehicles i va la droga que duia a sobre el jove en el moment de la detenció. deu anys d’expulsió. A més sió, tenint en compte que la fo- incidir en el fet que podia fàcil- a més, un dels acusats va rense va posar en dubte que el ment tenir estalviats els 3.000 de la comunitat a quatre joves finalment, en 300 euros de mul- ser controlat amb haixix i jove pogués consumir la quan- euros que li va costar la droga, (tres noies i un noi) que van ser ta. Les defenses havien lamen- marihuana, i per això ha titat que va explicar, uns deu perquè en treballar de cambrer jutjats per un seguit de danys i tat que la fiscalia no havia con- estat condemnat a satisfer grams de cocaïna al dia, els caps tenia moltes propines. D’aques- furts que es van registrar el mes cretat qui va fer què per poder 300 euros. de setmana. De fet, l’experta va ta manera, destacava que la dro- de novembre del 2010 a Sant Ju- graduar la pena en funció dels D’altra banda, un jove assenyalar que aquest elevat ga era per al seu propi consum lià de Lòria. La indemnització fets comesos. En tots els casos, que va ser jutjat per haver consum li podia haver causat la i volia que la pena no fos supe- que hauran de satisfer supera, a a més, demanaven que la pena falsificat un xec amb què mort i que si hagués fet aquests rior a sis mesos de presó, part més, els 18.000 euros. fos molt inferior a la sol·licitada intentava cobrar 60 mili- consums hauria presentat uns ferma, i la resta condicional. La fiscalia havia demanat per la fiscalia. ons d’euros ha estat con- símptomes que no va poder una pena d’un any de presó, Els joves estaven acusats de demnat a divuit mesos de constatar. furts i danys a sant julià part condicional i 600 euros de diferents danys i furts en al- presó, dels quals tres de Una altra prova que la fisca- D’altra banda, el Tribunal de multa, i 500 euros més de mul- menys set camions i camione- ferms. A més, també haurà lia va considerar concloent per Corts ha imposat una pena d’un ta per a una de les processades tes, furts en dos autobusos, pin- de satisfer 3.500 euros per demostrar el tràfic va ser els any de presó condicional i quin- per trencar el vidre d’un camió. tades al centre esportiu lauredià responsabilitat civil. moviments al compte del jove. ze dies de treball en benefici Aquesta pena ha quedat fixada, i un furt en unes oficines. lesions Condemnats per agredir un bar amb el menor (que llavors tenia 15 anys) amb lesions per la navalla i diversos cops de puny. onal. A més de la pena, els dos homes hauran d’indemnitzar la víctima amb 4.800 euros. menor amb una navalla El ministeri fiscal havia de- manat una pena de dos anys i mig de presó per les lesions, comís de béns D’altra banda, el tribunal ha divuit mesos per les amenaces acordat el decomís a favor de m. f. AnDorrA lA VellA ha estat condemnat a tres anys l’acusat més jove es va assaben- i tres més pel port d’arma per a l’Estat dels diners dipositats en i mig de presó, dels quals set tar, per una tercera persona, que l’inculpat més jove. Per a l’oncle, els comptes d’un home que va Un jove i el seu oncle que esta- mesos ferms, per lesions amb el menor que ell creia que li ha- la petició era de quatre anys. ser condemnat a Espanya per ven acusats de causar lesions arma blanca, amenaces de mort via sostret la moto es trobava al En el cas de l’acusat més jove la tràfic d’estupefaents. Les defen- amb una navalla a un jove a la i port d’arma. El seu oncle ha es- país. Acompanyat pel seu oncle defensa volia que la pena no su- ses s’hi oposaven ja que hi cons- sortida d’un local de nit de la tat condemnat a dos anys i mig es va dirigir a la Massana, on perés els cinc mesos ferms i dos tava com a titular la dona del Massana han estat finalment de presó, dels quals cinc mesos van trobar el jove. Segons la ver- de condicionals pel port d’arma, condemnat, que va ser absolta. condemnats pel Tribunal de ferms per les lesions. sió dels acusats, la seva intenció mentre que el lletrat de l’oncle L’import que hi havia dipositat Corts. La sostracció d’una moto va era únicament atemorir-lo, però demanava que la pena fos d’un era d’aproximadament d’un mi- D’aquesta manera, el jove ser el detonant dels fets. Així, el cert és que la discussió va aca- mes d’arrest nocturn condici- lió d’euros.
  • 7. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 7 socialdemocràcia institucions Penitenciàries El grup Fem PS enllesteix la sfga presentació del seu projecte La iniciativa engloba militants amb un objectiu i unes idees comuns tati masià agències anDorra la Vella Un grup de militants del Partit Socialdemòcrata està ultimant el projecte Fem PS. Segons fonts del partit, la iniciativa engloba un conjunt de persones amb un les autoritats andorranes i les franceses van firmar ahir l’acord. objectiu i unes idees comuns. Tot i que no s’han donat detalls de les persones que en forma- ran part i de si es crea per donar Andorra i França signen suport a una candidatura per li- derar el partit, aquest grup seria el sector que dóna suport a Pere un acord de formació López, i que queda al marge del Redacció corrent fundat aquest dissabte anDorra la Vella francès, aprofitant les instal· pels jaumistes, Socialdemocrà- el grup Fem Ps seria el sector que dóna suport a Pere lópez. lacions de l’Estat veí adapta- cia i Progrés d’Andorra. Entre El ministre de Justícia i Interi- des a l’entorn penitenciari. altres persones, podrien formar Jaume Bartumeu per “tornar a la Tot i que de moment no han or, Xavier Espot, i la directora A l’acte, que va tenir lloc al part d’aquest grup l’exsecretària centralitat política”, ara serà l’al- volgut donar més detalls, la adjunta de l’Escola Nacional ministeri de Justícia i Interior, d’organització del partit Judith tre sector del partit qui farà un previsió és que en breu podrien d’Administració Penitenciària hi van participar els directors Salazar, els consellers generals pas endavant. Un cop posicio- fer la presentació del projecte Francesa (ENAP), Claire Dou- d’Institucions Penitenciàries, David Rios i Rosa Gili, i el ma- nats els militants que donen su- Fem PS, que engloba un grup cet, van firmar ahir un acord Miquel Àngel García i Ismael teix Pere López. port a Jaume Bartumeu, els que de persones socialdemòcrates en matèria formativa. Alarcón, i el director de relaci- Després de la notícia de la n’han quedat al marge, i que no “amb unes idees i un objectiu La formalització de l’acord ons internacionals de l’ENAP, fundació d’un nou corrent dins van ser convidats a la reunió de comuns”, i que van ser els que permetrà donar continuïtat a José Marivela, segons va infor- el PS, Socialdemocràcia i Pro- dissabte, han decidit presentar van demanar una “renovació” la formació del personal del mar el Govern a través d’un grés d’Andorra, impulsat per també un projecte comú. dins el partit. cos penitenciari en territori comunicat.
  • 8. 8 andorra Dimecres, 27 De febrer Del 2013 economia cReu Roja Reig, nova vicepresidenta de la Assegur Cambra del Marroc a Espanya L’empresària diu que alguns projectes poden interessar als andorrans ccisme Redacció AnDorrA lA VellA La junta directiva de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Marroc a Espanya (CCISME) ha aprovat el nomenament de l’empresària Maria Reig com a els responsables de la campanya amb els directius del Grup assegur. vicepresidenta d’aquesta asso- ciació, la finalitat de la qual és afavorir les relacions econòmi- ques i empresarials entre els dos Acord per a la campanya països en l’àmbit del comerç, la indústria i els serveis. Després d’acceptar el càr- de donació amb Assegur rec, Reig va destacar que quan Redacció la presidenta de la Cambra del AnDorrA lA VellA gur col·laborarà en la promo- Marroc, Leila Hayat, li va pro- ció i divulgació de la col·lecta posar ocupar una de les vicepre- La Creu Roja Andorrana i el de sang amb campanyes de sidències no va poder refusar la L’empresària i presidenta de Reig capital, maria Reig. Grup Assegur han tancat un publicitat i comunicació. petició perquè li “motiva treba- acord per col·laborar en dife- Els responsables de la cam- llar perquè el Marroc i Espanya mercat mundial està convertint ja és el primer soci comercial del rents àmbits de la campanya panya de donació han visitat emprenguin nous projectes de la Mediterrània en una de les Marroc i és també el seu segon de donació de sang d’aquest les instal·lacions on es faran les mutu interès. Alguns poden zones més interessants i de més país inversor. Per a moltes em- 2013, segons van anunciar ahir extraccions, que han qualificat interessar a empresaris andor- trànsit marítim del món i penso preses estrangeres, el Marroc en un comunicat. d’“òptimes”, i els responsables rans, i jo puc oferir-me per ser que Espanya i el Marroc haurien ofereix equipaments moderns i Així, el servei de prevenció del Grup Assegur s’han mos- un triple connector”. d’aprofitar-ho per desenvolupar la seguretat jurídica necessària aliè Assegurprevenció cedirà trat “satisfets” de poder col- Així mateix, la presidenta de projectes de generació de valor per ser la porta d’entrada a tot les seves instal·lacions per fer laborar en un projecte d’aques- Reig Capital va destacar que “el al llarg d’aquesta ruta. Espanya un continent”. les extraccions de sang i Asse- tes característiques. successos La família BESOLI LLUELLES bondia Un ‘guèiser’ agraeix totes les mostres de condol rebudes per qui fou a la capital Uns operaris que treballaven a l’edifici Sant Miquel del carrer Callaueta de la capital van trencar accidentalment ahir una canonada d’aigua, Paquita LLUELLES SABANES fet que va provocar un espec- tacular guèiser. Els fets van de CASA BARRACÀ TRIST d’Escaldes-Engordany tenir lloc cap a dos quarts de quatre de la tarda, i mitja hora més tard un tècnic del Que morí el 25 de febrer als 86 anys d’edat. Comú va poder tallar l’aigua. VA SECC NO I Ó OUTLET Av. de Salou, 40 AD500 Andorra la Vella T. +376 729 800 · F. +376 729 801 HORARI COMERCIAL Principat d’Andorra DE DILLUNS A DIVENDRES · MATÍ: 8h a 12.30h · TARDA: 14.30h a 18h
  • 9. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 9 mitjans de comunicació FEDA i ATV impulsen un programa de televisió per fomentar l’estalvi d’energia Moles recorda que rehabilitant edificis es reduiria un 30% el consum total actual del Principat tati masià m. s. c. encamp entretinguda per a l’espectador. S’emetran 13 episodis, Robert va destacar que una de Amb l’objectiu d’implicar tota que tractaran de les funcions dels mitjans públics la societat en l’estalvi d’energia, és “ser una finestra oberta a les Forces Elèctriques d’Andorra l’estalvi, la diversificació institucions que tenen alguna (FEDA) i Andorra Televisió i les renovables cosa per comunicar”, alhora que (ATV) han impulsat el progra­ va assenyalar l’interès públic del ma televisiu L’energia a les teves contingut del programa. mans. El director de la parapú­ És finançat per la El director d’RTVA també va blica, Albert Moles, va destacar distribuïdora elèctrica i ressaltar l’aposta per la televisió que aquesta iniciativa neix de del futur, que estarà cada cop les reflexions fetes fa un any surt de les reflexions del més integrada a la web (l’ens amb el Llibre blanc de l’energia, ‘Llibre blanc de l’energia’ preveu tenir una nova pàgina en què es destacava la necessitat d’aquí un mes). Per aquest mo­ de divulgar per què i com s’ha tiu, l’espai s’estrenarà abans a la de reduir el consum. Moles va Robert i moles durant la presentació del programa televisiu, ahir. cis, les plaques solars, l’aigua ter­ web d’RTVA que a la televisió. remarcar que això implica un mal, les xarxes de calefacció, els L’energia a les teves mans ja es canvi d’hàbits, que no només ha facció). Per aquest motiu, al llarg l’aposta per aprofitar al màxim comptadors i xarxes intel·ligents podrà veure aquest divendres al de ser assumit per les empreses dels tretze capítols del progra­ les renovables. i la producció actual i potencial matí. A través de la televisió es elèctriques sinó també per tota la ma, s’aborda l’estalvi i l’eficiència Així, a través de les explica­ al Principat. podrà veure a partir de dime­ població en general. (que és l’eix amb més potencial i cions de professionals i usua­ Tal com va destacar el direc­ cres, a les 14.15 i a les 21.20, i diu­ En aquest sentit va recordar en què Moles va indicar que cal ris d’Andorra es parlarà dels tor de Ràdio i Televisió d’An­ menge a les 21.45. Cada setmana que amb la rehabilitació d’edi­ invertir més, ja que hi ha molta edificis i el consum eficient, les dorra, Francesc Robert, es tracta s’oferirà un nou capítol. ficis es podria estalviar un 30% feina per fer en rehabilitació), la bombes de calor i geotèrmia, la de càpsules de 12 a 15 minuts de El programa ha estat produït de l’energia que es gasta avui al diversificació energètica (per in­ mobilitat sostenible i el vehicle durada, que permeten divulgar per Modula i és finançat íntegra­ país (la majoria prové de la cale­ tentar trencar la dependència) i elèctric, la rehabilitació d’edifi­ els temes de forma pedagògica i ment per FEDA.
  • 10. 10 andorra Dimecres, 27 De febrer Del 2013 preservació del medi entitats Increment de les denúncies i dels Mans Unides s’integra al expedients mediambientals el 2012 projecte de la Targeta Solidària Van rebre 80 reclamacions, 30 fotodenúncies, i es van incoar 21 sancions Redacció anDorra la Vella tati masià m. f. anDorra la Vella ha la possibilitat que pugui estar El projecte Targeta Solidària abans d’aquesta data prevista. de MoraBanc amplia la llista El departament de Medi Ambi­ La posada en marxa d’aquest d’ONG participants i ha fir­ ent va rebre al llarg de l’any pas­ sistema de fotodenúncies també mat un acord de col·laboració sat 80 denúncies, 30 de les quals ha servit per crear una “nova amb Mans Unides, que esde­ eren fotodenúncies, i va incoar dinàmica” de treball amb els co­ vé així la novena entitat que 21 expedients sancionadors. muns, i en aquest sentit el direc­ integra aquest projecte. La Així, es dóna un increment molt tor de Medi Ambient constata Targeta Solidària requereix a important de les denúncies, ja “els esforços” que fan les corpo­ les ONG projectes concrets, que cal tenir en compte que el racions per resoldre, com més que en el cas de Mans Unides 2011 se n’havien tramitat 28. aviat millor, els expedients que és un de formació integral i Un dels motius que expliquen els trameten arran de les fotode­ suport educatiu al Senegal. aquest augment és la posada en núncies quan la competència és marxa de les fotodenúncies, i en el director de medi ambient, marc rossell. comunal. aquest sentit el director de Medi D’altra banda, dels 21 expe­ successos Ambient, Marc Rossell, exposa 6%, i els moviments de terres panells publicitaris; el 16,6% dients sancionadors, 12 s’han que valoren molt positivament i els residus, el 2%. En aquest fan referència a zones naturals incoat a activitats comercials per Un agent de la aquest projecte ja que permet darrer apartat, però, cal desta­ en mal estat o alterades, i final­ irregularitats acústiques; 7 han una participació activa de la po­ car l’increment registrat, ja que ment, el 3,33% es referien a la estat infraccions relacionades capital, agredit blació i evidencia certs proble­ mes latents, a més de servir per mentre que el 2011 de reclama­ cions sobre deixalles només n’hi contaminació lumínica genera­ da per panells publicitaris. amb els residus; un per infrac­ cions de contaminació acústica i pel propietari detectar possibles punts negres. va haver una, l’any 2012 la xifra un altre per infracció en les ai­ d’un gos Quant als expedients, cal desta­ es va situar en 19. Cal remarcar contaminació lumínica gües. Cal destacar, respecte de car que també s’han incrementat també que de les 30 denúncies o Precisament aquesta última sè­ l’any anterior, l’increment de les agències d’una manera important respec­ reclamacions per contaminació rie de denúncies ha derivat que sancions per contaminació acús­ anDorra la Vella te de l’any anterior, i així es pas­ acústica 14 van estar relaciona­ s’hagi dut a terme un estudi de tica, que passen de les dues del sa dels 9 del 2011 als 21 del 2012. des amb locals musicals i 11 més diagnosi de la contaminació lu­ 2011 a les dotze del 2012, i per Un agent de circulació d’An­ Així, al llarg de l’any passat amb aparells o motors. Pel que mínica, que ha constatat “punts residus, que passen de cinc a set. dorra la Vella va ser agredit es van rebre al servei de Trà­ fa a la contaminació atmosfèri­ millorables” en relació amb les A l’últim, el ministeri conti­ ahir a la tarda per un home mits del Govern 50 denúncies ca, nou van ser per olors i cinc normatives internacionals. Ve­ nua treballant per buscar on es de mitjana edat que passeja­ o queixes relacionades amb el per fums de xemeneies. ient aquesta situació, el depar­ troba exactament el gasoil ves­ va el gos al parc Central, una medi ambient, un 178,57% més De les 30 fotodenúncies rebu­ tament avalua la possibilitat sat la setmana passada a Incles. zona prohibida als animals. que l’any anterior. Les recla­ des, el 60% fan referència a resi­ d’avançar el treball per redactar Es preveu que la setmana vinent L’agent ja l’havia advertit macions relacionades amb el dus abandonats al medi natural; la normativa sobre la contami­ es puguin fer les perforacions en altres ocasions. L’home li soroll representen el 60% del el 20% són de tipologia diversa, nació lumínica, que estava pre­ necessàries per a la recerca. hauria donat una empenta al total; la contaminació atmosfè­ com ara obres inacabades, faça­ vista per al 2015. En aquest sen­ Continua també el procés admi­ pit. L’agent està operat del cor rica, el 28%; altres aspectes, el nes en mal estat o l’impacte de tit, segons va explicar Rossell, hi nistratiu escaient. i va ser dut a l’Hospital.
  • 11. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 andorra 11 turisme successos Andorra i Espanya reactiven Controlat amb 260 el memoràndum d’entesa grams de marihuana Redacció rihuana més importants de Camp es reuneix amb la secretària d’Estat de Turisme espanyola AnDorrA lA VellA l’any, després que a principis Important quantitat de dro- de mes fos arrestada una pare- Redacció AnDorrA lA VellA pal objectiu reactivar el memo- intercanviar aquesta informació ga la que es va comissar di- lla amb uns 800 grams de ma- ràndum d’entesa firmat el 2006 amb Andorra, un fet que Camp lluns a la duana del riu Runer rihuana que havien cultivat a El ministre de Turisme i Medi entre els dos governs en matèria va valorar positivament des del en un control de la policia. casa seva. La policia va trobar Ambient, Francesc Camp, es de cooperació en l’àmbit turístic. punt de vista de la necessitat Així, segons ha pogut saber el en un hivernacle vuit plantes, va reunir ahir a Madrid amb la Borrego va explicar l’avenç creixent de segmentar el mercat. BONDIA, va ser detingut un que després de ser desfullades secretària d’Estat de Turisme dels treballs per a un conei- Els dos representants van com- home que duia a sobre 260 pesaven 682,73 grams. A més, d’Espanya, Isabel Borrego. La xement més gran del mercat partir experiències sobre la pro- grams de marihuana. Aquest van trobar una caixa amb 104,3 trobada va tenir com a princi- mundial i s’ha compromès a moció turística del país. seria un dels comisos de ma- grams de fulles. amopa Estada per a dos joves a França Redacció AnDorrA lA VellA L’Associació dels Membres de l’Orde de les Palmes Acadèmi- ques (Amopa) proposa, amb el Lions Club, una estada gratuïta de tres setmanes a França per a dos joves majors de 18 anys. L’estada serà les tres primeres setmanes de juliol. Els candidats han d’enviar el currículum i una carta de motivació en francès a amopa@andorra.ad. aula oberta Conferència sobre criptografia Redacció AnDorrA lA VellA L’ambaixada d’Espanya a An- dorra acollirà avui, a les set del vespre, una conferència dins del cicle Aula oberta. La xer- rada anirà a càrrec de Francis- co Javier Blanco, llicenciat en matemàtiques, el qual parlarà sobre Criptografia: transmissió segura de la informació per canals insegurs. andorra la vella Segona edició del Viari Show Redacció AnDorrA lA VellA El Comú d’Andorra la Vella or- ganitzarà al març quatre repre- sentacions d’esquetxos, a càrrec de dotze padrins usuaris de la Casa Pairal del parc Central i de la casa Quim de Dolsa, en el marc del programa 2013 del Vi- ari Show. L’activitat està adreça- da als alumnes de primera ense- nyança de la parròquia.
  • 12. 12 Dimecres, 27 De febrer Del 2013 turisme Esport i religió portaran prop de 1.500 persones a la Seu d’Urgell aquest estiu L’Ajuntament estima en més de 170.000 euros l’impacte econòmic dels esdeveniments agències Redacció la seu D’urgell possibles per facilitar o aportar cipants s’allotjaran en règim de esdeveniments que puguin ge- pensió completa en hotels de la Unes 1.500 persones passaran nerar activitat econòmica a la ciutat, mentre que la resta per- per la Seu d’Urgell aquest estiu nostra ciutat”. A més, Pallarès noctaran en establiments hote- amb motiu de dues proves es- va incidir que “s’ha aconseguit lers de l’Alt Urgell. portives i una trobada religiosa fer venir aquests esdeveni- L’Ajuntament de la Seu que tindran lloc a la capital al- ments, en bona part, gràcies a la d’Urgell cedirà als Focolars es- turgellenca, segons va informar bona disposició i competitivitat pais municipals, com la pista ahir l’Ajuntament. dels establiments hotelers de la polivalent, per poder fer les Concretament seran les pro- ciutat i comarca. A més, l’altre trobades i activitats. L’organit- ves Transpyr (volta en BTT) i factor destacable és el fet de dis- zació d’aquestes convivències Haute Route (volta cicloturista), posar d’uns bons equipaments religioses a la ciutat suposarà i les convivències que organit- municipals per poder acollir uns ingressos de 120.764 euros, zaran els membres del movi- aquest tipus d’activitats”. sense sumar-hi altres despeses ment religiós Focolars. Els par- Per la seva part, el regidor que puguin fer-hi els membres ticipants ompliran el 45% de les d’Esports, Lluís Biosca, va afegir d’aquest moviment religiós. places hoteleres de què disposa que “es fa palesa la importància una imatge de la capital alturgellenca. la Seu els dies que se celebrin que té l’esport i l’aposta perquè haute route els esdeveniments i un 15% dels la Seu d’Urgell esdevingui un quals faran nit el 7 de juliol en La repercussió econòmica La tercera activitat que rebrà establiments de diferents muni- referent com a capital de l’esport hotels de la Seu, mentre que la d’aquesta etapa serà d’uns 4.720 la Seu serà l’etapa de l’Haute cipis de la comarca. al Pirineu en la promoció de la resta estaran al pavelló polies- euros, més altres despeses que Route, volta cicloturista en què L’impacte econòmic que su- ciutat, fent venir gent d’arreu portiu, a més d’un col·lectiu de faran al territori els esportis- prendran part unes 500 perso- posarà per a la Seu d’Urgell que dóna vida al comerç i al sec- prop de 100 persones vinculades tes, entre compres i àpats, entre nes, fet que aportarà uns 16.135 acollir prop de 1.500 persones tor de l’hoteleria i restauració, a l’organització i acompanyants. d’altres. euros als establiments hotelers s’estima en més de 170.000 eu- i contribueix així a dinamitzar La del 2013 serà la quarta i de restauració. Aquesta etapa ros, entre ocupació hotelera, res- l’activitat econòmica del nostre edició d’aquesta travessa dels Focolars tindrà lloc l’1 de setembre. tauració i altres despeses que hi municipi. A més, la projecció Pirineus en BTT, que va des de Per ordre cronològic, el segon Es tracta de la primera edició puguin fer aquests visitants. exterior de la ciutat com a desti- Roses fins a Donosti en vuit eta- esdeveniment que se celebrarà d’una marxa cicloturista amb Davant aquestes propostes nació turística esportiva reforça pes. La Seu participa en el pro- a la Seu d’Urgell aquest estiu bicicleta de carretera que ofereix de turisme esportiu i religiós, aquesta aposta”. jecte des de la primera edició i seran unes convivències d’una la possibilitat de recórrer les car- que serviran d’estímul a l’eco- ha estat sempre final i sortida setmana en què prendran part reteres del Pirineu i transitar per nomia de la Seu i la comarca, el transpyr d’etapa. Enguany serà el final de 687 persones pertanyents al alguns dels cims més mítics de regidor de Promoció Econòmica Pel que fa a la Volta Transpyr, la segona etapa (provinent de moviment religiós anomenat les grans voltes ciclistes per eta- i Turisme, Jordi Pallarès, va des- hi participaran més de 300 es- Camprodon) i inici de la tercera Focolars. Tindran lloc de l’1 al pes, com ara la Vuelta a Espanya tacar que “fem tots els esforços portistes, més de la meitat dels (que arribarà al Pont de Suert). 6 d’agost. El 68,70% dels parti- i, sobretot, el Tour de França. escola de música Fundació la bruixa d’or Concert solidari a favor de 1.270 peticions per als l’ONG La Seu X Nicaragua pisos de lloguer a 1 € agències rialp una malaltia crònica o de les Redacció la seu D’urgell del curs de sensibilització estre- El preu de l’entrada serà de considerades rares. narà una cantata infantil que ha tres euros per persona, men- La Fundació de la Bruixa d’Or El responsable de la funda- L’Escola Municipal de Música estat escrita i composta per Pilar tre que el cost per família serà de Sort ha rebut 1.270 sol- ció, Xavier Gabriel, ha explicat de la Seu d’Urgell oferirà aquest Planavila, professora de l’escola de deu euros. La recaptació es licituds, en cinc dies, per po- que en total unes 1.000 peti- dissabte, 2 de març, a les sis de de música. Els arranjaments de destinarà a un projecte de co- der optar als pisos de lloguer cions compleixen un dels re- la tarda, a la sala Sant Domènec, les cançons han anat a càrrec del operació en què es compraran a un euro al mes. Per poder quisits: que tots els membres el concert solidari Unes ales per també professor Eugeni Sok- màquines de cosir per a la Coo- accedir a aquests habitatges, estan a l’atur. Pel que fa a la volar, a favor de l’ONG urge- hatskyy, mentre que la història perativa de Cosedoras de Santa situats a Rialp, els membres resta, s’analitzaran amb dete- llenca La Seu X Nicaragua. l’ha escrita Sònia Lanau, direc- Cruz de la India, a Santa Rosa de la família s’han de trobar a niment i els beneficiats seran En aquest concert, l’alumnat tora del centre. del Peñón. l’atur i han de tenir un fill amb les famílies més necessitades.
  • 13. Dimecres, 27 De febrer Del 2013 publicitat 13 U RE BUFET LLI 10E.S INCL€SES D 90 O BEGU 828 138 - 8 68 585 - 35 9 817 begudes 12.50 €
  • 14. 14 Dimecres, 27 De febrer Del 2013 reportatge El viatger Dujardin qualificava Andorra de “pobra i ignorant” a finals del XIX El francès va plasmar les seves impressions en el relat ‘Voyages aux Pyrénées’, publicat el 1890 ‘f. H. DeVerell. Pioner De lA foToGrAfiA AnDorrAnA (1886-1889)’. GoVern D’AnDorrA / bonDIA e. j. m. AnDorrA lA VellA crema Ordino. També reparteix llenya a Sant Julià, que destaca A partir de la segona meitat del com la població més important segle XIX les visites d’excursi- del país gràcies al comerç, que onistes francesos que venien a titlla de “sinònim de contra- descobrir els paisatges de les ban”. Més avall, visita la Seu veïnes i desconegudes valls d’Urgell, que troba “medieval” andorranes van ser freqüents. “bruta” i “estranya”. Aquests viatgers plasmaven A més de descriure el que després les seves impressions veu, Dujardin s’atreveix a opi- –no sempre positives– sobre allò nar sobre el caràcter dels veïns que havien vist. El blocaire i al- de la vall: els caracteritza com a pinista Alberto Martínez Embid gent plena de “prejudicis”, “ig- (premi Pirene de periodisme norants”, que no saben aprofitar 2011) defineix de “diumengers els recursos naturals de què dis- gavatxos” els aprenents de mot- posen, els acusa de robar-se en- xillers que venien de passada i, tre ells i, en general, els presenta tot i que quedaven fascinats pel com a “incultes”. El narrador paisatge, deixaven els pobles i recorda l’episodi en què el Con- els ciutadans com un drap brut. sell General va negar el permís Entre els autors que cita Mar- a uns emprenedors de l’Arièja tínez Embid destaca Victor Du- per construir un balneari a les jardin (1830-1897), que el 1890 Escaldes i portar el progrés amb va publicar Voyages aux Pyrénées. carreteres i indústries. De fet, Souvenirs du Midi par un homme Dujardin diu que “els andorrans du Nord. Le Roussillon. En el ca- els van apedregar”. pítol que dedica a “la vall d’An- Entre tanta floreta l’autor dóna dorra”, Dujardin confessa que pistes dels orígens de l’expressió havia mitificat el país a causa de fer l’andorrà. Dujardin diu que l’òpera La val d’Andorre, compos- els andorrans són “desconfiats i ta l’any 1848 pel francès Lévy dissimulats” i comenta que “a la Halévy (1799-1862), i que es va Cerdanya, d’algú que amaga la fascinar pels versos dedicats seva manera de pensar se’n diu al cabrer: “Voilà, le sorcier, car il que fa l’andorrà”. existe encore / le vieux chevrier du Els dards enverinats no aca- beau pays d’Andorre” (“Vet aquí ben aquí. La visió poètica i idíl- el bruixot, perquè encara exis- lica que Dujardin tenia del país teix / el vell cabrer del bonic país durant la seva joventut se n’ha d’Andorra”). anat en orris i fa una proposta Dujardin visita Andorra a fi- a dalt, veïnes d’andorra a finals del segle XIX, retratades per F. H. Deverell entre 1886 i 1889, com les va conèixer Victor inquietant: l’excursionista ar- nals del segle XIX i dóna fe que Dujardin en la seva visita. a sota, l’edició original de 1890 i una de posterior de ‘Voyages aux pyrénées. Souvenirs de Midi’. gumenta que ja que Andorra la natura és “bella i imponent”, depèn dels estats francès i es- però del “petit país perdut al impressió del viatger va ser molt la profunditat de la vall: “En lloc Hugo (1802-1885): “Laveuses qui panyol, el millor seria cedir a massís dels Pirineus” en diu que negativa i no el va abandonar en d’emprendre el camí cap als sos- dès l’aurore où le soleil se dore / Espanya tots els drets sobre els al llarg dels segles ha esdevin- tot el recorregut. tres d’Andorra, Dujardin prefe- chantez, battant du linge aux fon- andorrans –que considera molt gut “pobre i ignorant”. Quan Però Dujardin no retrocedeix reix deixar-se caure per la capi- taines d’Andorre” (“Rentadores més propers als espanyols– i, a el viatger va entrar en territori i continua endavant, captivat tal”, lamenta Martínez Embid. que des de l’alba quan el sol es canvi, que França es quedés, ni andorrà, no sense dificultats, es pel paisatge: “Tenim davant Mentre el visitant gal prosse- daura / canteu, rentant la roba a més ni menys, que amb l’encla- va topar amb Soldeu, “un poble nostre la superba vall d’An- gueix el camí, abans d’arribar a les fonts d’Andorra”). La imatge vament de Llívia i amb la Vall pobre”, ple de cabanes amb “un dorra (...), quedem absorbits per Canillo es topa amb una escena deuria ser molt similar a les que d’Aran. aspecte sòrdid, sinistre”. A més, la contemplació d’aquesta na- que el frapa especialment: unes va captar el fotògraf anglès F. H. Moltes perles són les que va Dujardin, en la primera casa de tura salvatge, tan bella i impo- joves renten la roba alegrement Deverell amb la seva càmera du- dedicar Dujardin a Andorra. Si Soldeu es va topar amb el que nent.” El rodamón es fixa en els en un torrent, mentre el mossèn rant el període 1886-1889. visités ara el país no hi sabria va qualificar d’una “inscripció pics del voltant però els ignora, se les escolta fumant una pipa. A part del paisatge, tot el que reconèixer el poble que va des- amenaçadora”: Aspice et retro i en lloc d’ascendir-los opta per A Dujardin el quadre bucòlic veu Dujardin li sembla “trist i qualificar per ignorant i per viu- (“Mira i vés-te’n”). La primera seguir amb la típica excursió per li recorda uns versos de Victor ombrívol” i només salva de la re d’esquena al progrés.