Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

1. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 / NÚM. 2.242 / ANY 9
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
ANDORRA Pàgines 6 i 7
“Seria bo un estudi sobre el fons de
pensions que no fos fet per un banc”
AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3
El representant dels pensionistes al con- context pot fer que els pronòstics no es
Treball vol facilitar que les sell d’administració de la CASS, Lluís compleixin i que no s’ha de crear alarma.
empreses facin contractacions Sàmper, diu, sobre l’estudi dels fons de Indica que encara som lluny del desequi-
amb els nous programes reserva de la branca de jubilació, que el libri del sistema.
ANDORRA Pàgina 8 Tati Masià
La deixalleria del CTR va
recepcionar més de 9.500
tones de deixalles el 2012
ANDORRA Pàgina 9
El Comú d’Escaldes-Engordany
farà una reunió de poble sobre
Carlemany el dia 19
PIRINEUS Pàgina 12
Les operacions a l’aeroport de
la Seu d’Urgell augmenten un
12% durant l’any passat
CULTURA Pàgina 15
El violinista Gerard Claret
dirigeix el primer curs per a
quartets de corda a Barcelona
ESPORTS Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 10
Suspesa la jornada de futbol,
rugbi i G.Sèries BPA a causa
Escaldes-Engordany celebra,
al Prat Gran, els Encants de
Sant Antoni amb una recapta-
Recaptació de
de les intenses nevades ció de 4.780 euros, que aniran
a Càritas. 4.780 euros als Encants
SORTEIG DE Envia un SMS al 78
9*
EMI
2
amb la p araula clau S
WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
ENTRADES i el teu nom i p
guanyar una e
odràs
ntrada
* Cost del missatge: 1,50 € + cànon
àssic.
Semifinal tornada
doble p er a aquest cl
Copa del Rei
27 de febrer al Camp Nou

2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013
INFONEU
ORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 190
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
270
Pols
Més clarianes
Accessos Equipaments Nuvolades al nord
Instal·lacions obertes 7/15 08.33 h
Pistes obertes 11/27 18.38 h
Telèfon estació 739 600 Després d’un cap de setmana amb vents hura-
-5/6
PAL canats a tots els Pirineus i amb nevades molt
Cota mínima cm 110
Cota màxima cm 140 -4/8 -5/7 abundants, avui el temps s’anirà tranquil-
Qualitat de la neu Pols litzant. A la cara nord poden continuar les ne-
Accessos Equipaments -4/9
Instal·lacions obertes 12/18
-4/9
-9/3 vades de forma feble fins a mig matí. A poc a Quart minvant
Pistes obertes 20/23 -3/10 poc donaran pas a un cel cobert, però ja sense
Telèfon estació 878 000 -3/11
precipitacions. Cap al sud les clarianes i el sol
ARINSAL
Cota mínima cm 110 s’han d’imposar ja des del matí. Les tempera-
Cota màxima cm 140 -3/10 tures encara seran baixes i remuntaran lleuge-
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
-4/8 rament a la cara sud. El vent bufarà moderat al
Instal·lacions obertes 8/12 -2/12
matí als cims i serà al llarg del dia més fluix i de
Pistes obertes 13/19
Telèfon estació 878 000 component nord a nord-oest. Tot fa pensar que
dimecres
dimecres arribarà un nou episodi de nevades.
dimarts
Que tingueu un BONDIA.
PAS DE LA CASA-GRAU ROIG
Cota mínima cm 120
Cota màxima cm 180
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
Instal·lacions obertes 27/29
Pistes obertes 49/50
Telèfon estació 872 900
SOLDEU EL TARTER
Cota mínima cm 80
Cota màxima cm 160
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
Instal·lacions obertes 34/36
Pistes obertes 57/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 50
Cota màxima cm 100
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
Telèfon estació 741 444
Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
Cuina casolana
Un producte AnyósPark
amb un toc italià
No deixis que t’ho expliquin i bufa-les amb nosaltres!
Menú Demana informació de menús i condicions trucant al 738573.
diari 16 €
Organitzem aniversaris per infants de totes les edats i adults.
tot inclòs
CUINA PERMANENT
Casament?
A PARTIR DE LES 8.30 h Bateig? Recorda
NITS AMB
RESERVA 836 063 Comunió? Av. Fiter i Rossell, n. 6, 2n 2a, Escaldes-Engordany.
Carretera general · PAL · La Massana Tel.: 861 887

3. DiLLUNS, 4 de febrer del 2013 3
justícia i interior
Treball donarà totes les facilitats a les
empreses perquè facin contractacions
Les empreses ja poden sol·licitar les ajudes dels dos programes de foment de l’ocupació
tati masià
JULIÀ RODRÍGUEZ
Andorra la Vella
El pressupost
Els dos programes per fomen-
tar la contractació de treballa- per a cursos de
dors per part de les empreses
ja estan en vigor, després de la
formació és de
publicació dels reglaments res- 200.000 euros
pectius dimecres passat en el
Butlletí Oficial (BOPA). Es trac- El departament de Treball
ta d’una iniciativa del ministeri disposa per enguany d’una
de Justícia i Interior que perse- partida de 200.000 euros
gueix incentivar les empreses a destinada a activitats for·
contractar de manera indefinida matives específiques. La
persones que estan inscrites al directora del departament,
Servei d’Ocupació. A diferència Maria Geli, va explicar que
d’iniciatives d’aquest tipus que el 2013 es continuaran or·
s’havien portat a terme anterior- ganitzant cursos per for·
ment, en aquest cas les empreses mar els treballadors que
que es poden acollir a les ajudes estan en situació d’atur.
poden pertànyer a qualsevol En aquest cas es treballa
sector o activitat de l’economia. en unió amb el ministeri
El ministeri espera que els d’Educació i la Cambra de
programes siguin tot un èxit, te- La directora del departament de Treball, Maria Geli, va explicar el contingut dels dos programes. Comerç per a l’elaboració
nint en compte que s’agilitzaran del catàleg dels cursos que
al màxim els tràmits adminis-
Maria Geli mes, quantitat a què es pot afe- Tant la Cambra de Comerç es poden oferir a partir de
tratius per fer les demandes, tal
com havien demanat els empre-
“Les condicions per accedir a les gir un màxim de 300 euros per
la formació teòrica, si escau,
com la Confederació Empresari-
al Andorrana (CEA) s’han com-
les necessitats que hi ha al
mercat laboral. Aquestes
ajudes són molt bones, per això
saris a la Taula Permanent per a mentre que durant els següents promès a divulgar entre els seus formacions inclouen àrees
crec que és un bon moment
la Formació en el Treball. A més,
les empreses interessades a re- per contractar personal ” sis mesos puja a 150 euros cada
mes. Això representa que, per
membres l’existència d’aquests
dos programes de foment de
com l’aprenentatge de llen·
gües, de francès i rus, i cur·
bre les subvencions podran fins aquesta via, l’empresa pot rebre l’ocupació, i el departament de sos com el d’agent d’ex·
i tot demanar l’assistència d’un
tècnic que els faciliti tot el pro-
“Els programes que es van fer al voltant de la meitat del cost
salarial que li representa el nou
Treball també té previst fer pre-
sentacions a les empreses inte-
plotació de pistes d’esquí o
el d’atenció al client.
cés. Així ho va explicar la direc- al seu dia per a la construcció treballador incorporat. ressades. El ministeri de Justícia
tora de Treball, Maria Geli, que i l’hoteleria i el comerç Les empreses interessades a La directora de Treball reco- i Interior també destinarà
anima les empreses a presentar ”
no van tenir gaire èxit beneficiar-se de les ajudes poden neix que els programes que es enguany una partida d’un
sol·licituds per poder accedir a informar-se dels programes a la van posar en marxa al seu dia milió d’euros al programa
les subvencions previstes en els pàgina web del departament de per fomentar la contractació als de foment del treball tem·
dos programes, tot i el moment la qual es pot accedir és de 2.250 Treball (www.treball.ad), en què sectors de la construcció i l’ho- poral en benefici de la col·
actual de crisi econòmica. I és euros per un total de quinze me- trobaran també les sol·licituds teleria i el comerç “no van tenir lectivitat. Geli va recordar
que, segons afirma, les condici- sos de contractació. Això supo- per inscriure una oferta al Ser- gaire èxit”. Per això, el que es que ja són més de dues-
ons que s’hi han fixat “són molt sa que l’empresa rebi una ajuda vei d’Ocupació, per acollir-se al pretén ara és que hi hagi més centes les persones que
bones, motiu pel qual crec que mensual de 150 euros en paga- programa i el contracte de tre- informació sobre els que ara es s’han beneficiat fins ara
és un bon moment per contrac- ments per trimestres vençuts o, ball de durada determinada. posen en funcionament. d’aquest programa, ja sigui
tar personal i que val la pena cosa que és el mateix, que té co- Un dels requisits que s’han Geli va assenyalar també a l’administració general, a
sol·licitar beneficiar-se d’aquests bert una mica més del pagament de complir a l’hora de sol·licitar que s’intentarà escurçar la du- les corporacions locals o a
programes”. que ha de fer a la seguretat soci- les subvencions és estar al cor- rada de la tramitació d’una sol· les parapúbliques.
El primer programa, de fo- al pel treballador. rent del pagament a la seguretat licitud, “tot i que dependrà del La directora de Treball
ment de la contractació indefini- Pel que fa al segon programa, social i dels impostos i que no perfil que l’empresa demani per va destacar també el “pro·
da de treballadors desocupats, per al foment de l’ocupació i la s’hagi fet un acomiadament no cobrir el lloc de treball, ja que cés de millora constant que
està adreçat a treballadors amb formació en el si de l’empresa, causal o per causes objectives en el procés de selecció també ne- es viu actualment en el Ser·
una experiència professional o permet accedir a una subven- els tres mesos anteriors. Per la cessita el seu temps”. La xifra vei d’Ocupació”, amb l’am·
formació concreta que no tin- ció de 4.500 euros per un total seva banda, els treballadors han màxima de treballadors que es pliació de les dependènci·
guin necessitat de formació de dotze mesos de contracta- d’haver estat un mínim de 45 podrien contractar és de 333, es i la modernització de les
complementària. En aquest cas ció. Durant els primers sis me- dies inscrits en recerca de feina, amb un pressupost per enguany eines informàtiques.
l’import total de la subvenció a sos l’ajuda és de 550 euros cada siguin consecutius o no. d’un milió d’euros.

4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013
EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿Creieu que la dimissió de Naudi
Implicació de tothom servirà per reconduir la situació del PS?
Els programes per al foment de l’ocupació que evident que des de l’executiu hauran de fer una Envia un SMS al 789 amb la teva
ha endegat el Govern amb la intenció de po- bona difusió d’aquest programa perquè tingui
der ocupar 333 treballadors ja estan actius. èxit, i en aquest sentit cal que s’iniciï de mane-
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
D’aquesta manera, les empreses que hi estiguin ra immediata la presentació d’aquest projecte Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
interessades ja poden tramitar la sol·licitud. entre les empreses, perquè en puguin estar as- en aquest espai i entre els participants se sortejaran
Es tracta d’una iniciativa interessant que pot sabentades i, d’aquesta manera, puguin saber tres lots de productes
suposar que més de 300 persones puguin tenir quins són els requisits i els passos que han de per al bany.
accés al món laboral gràcies a l’incentiu que es fer per poder adherir-se a aquests programes.
dóna des de l’executiu a les empreses que facin També és necessari que més enllà d’aquesta
aquestes contractacions. Així, és d’esperar que iniciativa es continuï apostant per la formació
els empresaris s’impliquin en aquesta iniciati- i, d’aquesta manera, cal que s’estigui atent a
va, i més tenint en compte que des de l’executiu quines són les necessitats del mercat
s’ha posat en relleu la intenció de facilitar al laboral per poder adequar els cursos
màxim possible els tràmits que hagin de fer. És a la demanda.
DES DE SHERWOOD
crear una doble personalitat per fer-se passar per una
supervivent dels atemptats de Nova York del 2001 i
Tan distant Enric Marco va presidir l’associació d’amics de Mau-
thausen presentant-se com a falsa víctima del nazis-
me al camp de concentració de Flossenburg, dos casos
JORDI SERRET I ESTOPÀ que segons Martínez Selva exemplifiquen les dues ti-
pologies descrites: “L’Alícia és una autèntica fabula-
Hi ha vegades que l’excés de solemnitat i el gust per la falta d’honradesa, l’ambició, la necessitat de gua- dora perquè fa tota la seva vida que està així. Estic se-
l’embolcall transcendent acaben fondejant a ple pul- nyar a qualsevol preu o l’anhel de ser admirat. Arm- gur que allà on sigui seguirà inventant, la seva única
mó en aquelles aigües de les quals es volia fugir a strong va travessar una línia vermella i ho ha pagat, finalitat és ser el centre d’atenció, destacar, conèixer
qualsevol preu. Al meu parer és el que va passar amb però no crec que sigui algú especialment mesquí o gent important. El cas de l’Enric és diferent perquè
la pantomima orquestrada per l’àngel caigut Arms- menyspreable, almenys no molt més que la majoria utilitza una invenció com a eina sindical i política per
trong i la guru mediàtica Winfrey. S’ha de partir de de nosaltres. Aquest bon home ho tenia tot per haver combatre l’horror. El seu cas s’acosta més al frau, això
la base que el ciclista nord-americà ja ho tenia cru dignificat amb escreix el seu periple vital. Potser no sí, utilitzant, igual que l’Alícia, uns fets dolorosos per
des d’un bon principi. Si el remordiment i la culpa hauria guanyat cap Tour si no s’hagués dopat –ja no a molta gent, i això és del tot injustificable.”
haguessin enverinat del tot la seva ànima i, actuant ho sabrem–, però sí que hauria arribat a ser un home
d’ofici, hagués volgut revelar al món el seu frau per excepcional pel fet d’haver vençut un càncer i haver Segons Aristòtil no n’hi ha prou amb la veritat, con-
mirar d’aconseguir una certa pau expiatòria, es po- competit en l’elit esportiva durant un grapat d’anys. vé clarificar les causes de la falsedat. Quan la veritat
dria ponderar amb una certa condescendència l’hono- El cas és que no en va tindre prou, expressat en uns al- es mostra inflexible amb l’acompliment dels anhels,
rabilitat del seu gest. Però des del moment que ho va tres termes. La veritat li resultava insuficient o no del mitiguem els efectes perniciosos de la frustració amb
fer empès per les proves incriminatòries irrefutables tot satisfactòria, com molts anys abans havia apuntat les cures pal·liatives que ens donen les mentides. En
i la voluntat d’evitar mals majors, tota la immolació Aldous Huxley en assegurar que una veritat sense in- el pla ètic al qual apel·lem a l’hora d’explicar-nos al
escenificada –des del paper de fiscal d’Oprah fins a terès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant. món i a nosaltres mateixos la veritat és un tòtem sa-
les llàgrimes del bon jan d’en Lance– van adquirir un grat, però el degoteig dels dies i el desgast d’una vida
to inequívocament fred i cerebral que fregava la parò- Davant la pregunta de per què mentim, el catedrà- indolent poden arribar a qüestionar-ne l’autoritat.
dia. En poques paraules, venien ganes de dir: “A veu- tic en psicobiologia José María Martínez Selva apunta: L’actor italià Vittorio Gasman va dir que un bon actor
re si ens entenem, Lance, vés a cagar.” “Hi ha mentides que són inevitables en la vida social és un home que ofereix tan real la mentida que tots en
i de vegades ens hi veiem arrossegats; mentides per participen. Res més guaridor que desentendre’s de la
Igual que va passar amb el desllenguat d’en John economitzar el llenguatge, per causar bona impressió veritat momentàniament, arrecerant-se en les planes
Galliano, de seguida s’han aixecat veus que exigei- en els altres i preservar la nostra imatge, mentides d’un llibre o en la sala fosca d’un cinema, no perdem
xen l’escarni públic i una crucificació en tota regla. per autoengany, mentides piadoses, per cortesia, per de vista el fet que l’art ens alleuja de la vida però en
No acabo d’entendre aquest afany de molts per se- protecció o per por. Hi ha una gradació de la menti- cap cas la suplanta.
guir assestant punyalades un cop el cos ja és cadàver. da social més o menys tolerable a una mentida que
Armstrong arrossegarà de per vida les conseqüències es transforma en una cosa pitjor. La mentida dolenta El problema és que Lance Armstrong volia es-
dels seus actes, sabedor que milions de persones de- més comuna és la que s’utilitza per manipular els al- tar sempre perfectament enquadrat en un tràveling
cebudes amb ell sempre el recordaran amb recel. La tres per tal d’aconseguir alguna cosa. Un dels benefi- d’execució mil·limètrica, volia que les seves parau-
història de l’esport el recordarà com un dels fraus més cis que s’obtenen amb la mentida és aconseguir una les fossin concebudes per un brillant guionista i que
tristament cèlebres; en fi, jo crec que aquesta és i serà cosa bona o evitar una cosa dolenta. Si la persona veu els seus moviments s’embellissin amb l’exquisida
una càrrega prou feixuga, no serà qüestió que la gent que ha tingut èxit, tendeix a repetir-ho.” partitura d’un gran compositor. Volia –i qui no– que
que se’l trobi pel supermercat li escupi a la cara. el projector no s’aturés mai, i fixar la seva figura en
Martínez Selva descriu dos tipus de mentiders: l’eternitat d’una seqüència on no tingués cabuda l’ero-
El que em toca el crostó és aquesta mena d’indig- els fabuladors i els pocavergonyes. Els primers estan sió de la mediocritat. Va voler ajornar aquell moment
nació deshumanitzada que molts cops caracteritza acostumats a contar mentides en tots els àmbits i cons- al qual tots ens hem d’enfrontar, quan s’encenen els
una part de l’opinió pública –dic deshumanitzada trueixen noves fal·làcies encara que se’ls enxampi. Els llums, surts al carrer i el soroll del trànsit i les pres-
perquè fa la sensació que les baixeses que denuncien segons intenten aconseguir un avantatge per arribar ses diluïdes en una pluja freda de dilluns desdibuixen
no van amb ells, com si fossin alienes a la seva natu- a assolir un objectiu que no poden aconseguir o que sense pietat aquella harmonia que ens engalanava els
ralesa–. Pel que es veu resulta del tot inversemblant no tenen la certesa d’aconseguir. Alícia Esteve es va ulls, i que ja ens sembla tan distant.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
DIRECTORI
LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat
BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

5. Dilluns, 4 de febrer del 2013 publicitat 5
SORTEIG DE
2 ENTRADES
Semifinal tornada
* Cost del missatge: 1,50 € + cànon
Copa del Rei
27 de febrer al Camp Nou
Envia un SMS al 789* amb la paraula clau SEMI i el teu nom
i podràs guanyar una entrada doble per a aquest clàssic.

6. 6 Dilluns, 4 de febrer del 2013
lluís sàmper, representant dels pensionistes al consell d’administració de la cass
“Seria bo un segon estudi sobre el fons
de pensions que no fos fet per un banc”
El representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, Lluís compleixin i que no s’ha de crear alarma social sobre el futur de les pensions.
Sàmper, parla en aquesta entrevista sobre l’estudi dels fons de reserva de la Indica que encara som lluny del desequilibri del sistema i apel·la a atacar les
branca de jubilació. Remarca que el context pot fer que els pronòstics no es causes, com l’estat de l’economia o l’atur, en lloc dels efectes.
tati masià
m. s. c.
Andorra la Vella fos objecte d’una anàlisi apro-
fundida per part d’un expert in-
¿Quina opinió li mereix la in- dependent per poder contrastar
formació que ha transcendit de opinions i no quedar-nos amb
l’estudi dels fons de reserva de una sola visió.
la branca jubilació?
Estic convençut que els es- ¿No ho és aquest, d’indepen-
cenaris de futur que ens ofereix dent?
aquesta part de l’estudi que ha No tenim un segon estudi per
transcendit poden ser uns altres contrastar-lo. Seria bo que aquest
de ben diferents. Considero que segon no fos fet per una entitat
l’estudi està fet a massa llarg ter- que sigui un banc.
mini i que en el trajecte poden
passar moltes coses ara impre- Ha demanat que l’estudi es pu-
visibles que poden fer, o no, més bliqui a la web de la CASS.
sostenible el sistema. Serà ne- Penso que hauria estat millor
cessari seguir de prop l’evolució que, un cop vist per les persones
dels fons, però per això no s’ha destinatàries, l’estudi fos pu-
de crear alarma social perquè blicat a la web de la CASS com
tothom corri a fer-se un pla de tots els altres. És un afer que ens
jubilació privat. Si algú ha cotit- incumbeix a tots i no hi hauria
zat per tenir una jubilació, n’ha d’haver opacitat en la difusió.
de poder gaudir. A més, em sorprèn que l’estudi
Aquesta mena d’estudis es hagi estat filtrat de forma parci-
fan basant-se en una legislació al, cosa que ha creat un veritable
constant, uns rendiments del desconcert en l’opinió pública,
fons, una variació de l’índex de en particular entre la gent gran.
preus al consum i uns canvis de- La persona que ha filtrat la infor-
mogràfics i econòmics. Partint mació parcial penso que ho ha
d’allò que estableixen els textos fet de forma interessada i ha tri-
legals en vigor en matèria de at el que és més sensacionalista,
seguretat social, es construeixen sense adonar-se, o potser sí, que
uns escenaris de futur. Es basen ha estat fins ara: les persones ac- timistes i els pessimistes, només en les lleis i reglaments sobre la creava alarma social.
en tendències que poden tenir o tives paguen les pensions de les són unes meres hipòtesis de refe- matèria pot repercutir de forma També vull pensar que el cap
no continuïtat i que fins i tot es passives, i generen alhora unes rència i així s’han considerar. influent en el fet que es complei- de Govern, quan ens deia que
poden capgirar en un moment reserves per cobrir períodes tur- xi o no la hipòtesi de futur. Si es eren 2.400 milions d’euros els
donat, en canviar l’entorn o la si- bulents com el que passem ara Però cal actuar abans de tenir la variés, per exemple, el percentat- que s’haurien d’esmerçar per pa-
tuació econòmica. mateix. O sigui, que si el sistema pedregada a sobre. ge de cotització per jubilació, ara gar les pensions compromeses,
és considerat insostenible ho era La CASS ha de disposar d’una molt baix, és obvi que canviarien es referia a un període de temps
La tendència sembla que asse- tant al principi de funcionar la eina per saber les variacions dels les perspectives favorablement. més curt del que contempla l’es-
nyala una reducció dels assala- CASS com ara. Fins i tot jo diria paràmetres que hi intervenen. Sobta veure que els pressupos- tudi, que eleva aquest compro-
riats per cada jubilat. que més, ja que persones que no Avui hi ha eines informàtiques tos d’enguany no contemplen mís a 4.000 milions, segons el
Són tantes les variables que hi havien cotitzat mai o molt poc que permeten anar-los corregint. uns ingressos més elevats per que ha transcendit.
intervenen que només una peti- van tenir dret a pensions de jubi- Si creix l’esperança de vida, cal cotització. Fa la impressió que
ta evolució en un sentit o en un lació immediatament. corregir les cotitzacions i no es- hi ha més interès a retallar que Hi veu una intenció al darrere.
altre, en una part o en cada una Segons el que afirmen molts perar 40 anys. a recaptar més per situar-nos a El premi Nobel d’economia
d’elles, fa trontollar el pronòstic economistes, el llindar en què el nivells semblants als del nostre Paul Krugman, en relació amb
en positiu o en negatiu. sistema comença a no ser soste- ¿Quines mesures creu que es entorn europeu. les perspectives econòmiques
Si, per exemple, minvés fins nible se situa en 2,5 assegurats poden prendre per mantenir També he de dir que força es- actuals, ha dit recentment que
a tres el nombre d’assalariats ac- actius per cada un de passiu i el l’equilibri del sistema de pen- tudis anteriors, per sort, no han a mitjà termini no són magnífi-
tius per cada jubilat, el sistema nostre sistema encara és lluny sions? encertat en els pronòstics. Crec ques però tampoc són terribles
seria en aquest cas, al meu en- d’aquestes xifres. En definitiva, Qualsevol variació futura en que seria bo que, una vegada i que a llarg termini se’ls presta
tendre, igual de sostenible que tots els escenaris de futur, els op- els paràmetres que intervenen o penjat a la xarxa, el document massa atenció. A més, sobre la

7. Dilluns, 4 de febrer del 2013 andorra 7
crisi econòmica conclou que els tati masià sar res més respecte al període
proporciona una excusa per re- de carència, la nostra llei dema-
tallar els programes socials, i so- na 60 mesos cotitzats dins dels 72
vint fa la impressió que aquest és anteriors al traspàs de la persona
el seu vertader objectiu. assegurada. Això fa que molts vi-
Krugman defensa que és hora dus no puguin gaudir de la pen-
de centrar-se en l’estat de l’eco- sió de reversió vitalícia, ni tan
nomia, que segueix deprimida, i sols d’un capital pel valor dels
el problema de l’atur a llarg ter- punts acumulats, si el traspàs de
mini. En resum, ens diu que pot- la persona difunta s’ha produït
ser que obrim el paraigua quan abans d’arribar a la jubilació.
comenci a ploure, no abans, i La nova llei també hauria de
comencem per resoldre molts al- preveure de manera explícita el
tres problemes que són prou im- caràcter sumatori del percentat-
portants. ¿No seria millor atacar ge d’invalidesa que convergeix
les causes que els efectes? en una mateixa persona per ac-
cident laboral i no laboral i ma-
Respecte a la CASS també s’ha laltia comuna i professional, per
conegut que el personal gau- evitar que el càlcul per separat
deix de certs avantatges labo- no agregat perjudiqui la persona
rals. ¿Què n’opina? assegurada.
També en aquest aspecte la
CASS ha estat centre d’atenció, ¿I sobre les pensions no contri-
sense tenir en compte que altres
parapúbliques també els tenen
“La majoria de pensions d’invalidesa corresponen a butives que van ser assumides
pel fons de pensions?
encara que siguin de diferent ín- graus mitjans o baixos, i per tant no són generoses” Les pensions no contributives
dole i valor econòmic. Han estat satisfetes pels fons de pensions
fruit de decisions dels diferents El president del consell d’administració de la graus una bona part d’elles són compatibles amb del 1968 al 2008 totalitzen 255
consells d’administració, que Caixa Andorrana de Seguretat Social va asse- el treball remunerat. El més important que caldria milions. Si fossin retornats a la
han estimat que les plantilles els nyalar que les pensions d’invalidesa són mas- dilucidar és si per cadascuna de les categories CASS per l’Estat alleugeririen les
mereixien, malgrat que en al- sa generoses. ¿Comparteix la seva opinió? d’invalidesa i graus l’import de la pensió és sufici- arques del fons de pensions de
guns casos el propòsit no tingués En relació amb les que atorgava la legislació ent per portar una vida digna, deixant de banda si jubilació i possiblement perme-
una cobertura legal. anterior a l’any 2008 efectivament ho són, ja que són o no generoses respecte a les que atorgava trien sobreviure a aquest període
Personalment opino que ara ja les diferents categories són calculades a partir la llei de la seguretat social anterior o respecte als de crisi sense haver de fer reta-
són uns drets adquirits i el que de percentatges més alts sobre la mitjana del punts acumulats. llades. Una disposició transitòria
s’imposa és que una llei equipa- salari percebut els darrers mesos. En l’ordena- podria preveure el retorn a ter-
ri els drets i les obligacions dels ment legal anterior en matèria de seguretat social ¿És cert que a una part important dels pen- minis en deu o vint anys.
empleats d’unes parapúbliques el càlcul era el mateix però a partir de percen- sionistes d’invalidesa se’ls ha prescrit el dret
i les altres, ara molt dispars. Un tatges més baixos per cadascuna de les menys a millorar la remuneració que preveia el nou Es remarca que l’esperança de
altre debat diferent seria si s’ha nombroses categories d’invalidesa que hi havia text? vida s’allarga i per això les pen-
de fer el mateix entre aquests i aleshores. Una disposició transitòria de la llei actual pre- sions públiques no es poden
els funcionaris. Les pensions d’invalidesa en alguns casos te- veia que en el termini d’un any es podia advocar sostenir.
nen poc a veure amb allò en què el beneficiari de per l’aplicació de la llei antiga o la llei nova, en Economistes com Miren Et-
I parlant de la nova llei de la se- la prestació ha contribuït al sistema. Per deter- funció de la més beneficiosa, fent la sol·licitud xezarreta i Vicenç Navarro indi-
guretat social, ¿què hauria d’in- minats alts graus d’invalidesa relativament també corresponent. És obvi que, en general, en el cas quen que les mitjanes estadísti-
cloure respecte a l’actual? ho són de generoses, ja que la pensió d’invali- de les pensions d’invalidesa ho era. El que pas- ques d’esperança de vida no són
A grans trets, seria desitjable desa resultant sovint supera amb escreix aquella sa és que la gent corrent no ens llegim el Butlletí representatives i són més aviat
que respectés els drets adquirits, que a l’assegurat li hauria pogut correspondre Oficial del Principat d’Andorra. reflex d’una progressiva dismi-
les expectatives dels assegurats, i pel nombre de punts acumulats. Cal tenir present Tampoc no van poder veure millorats els seus nució de la mortalitat infantil
que el nou text s’adaptés al Codi que en arribar a la jubilació l’assegurat podrà triar emoluments els pensionistes que, abans del que no pas d’un allargament de
europeu de seguretat social vi- entre la pensió que li correspondria per punts i la 2009, als 60 anys els van transformar la pensió l’esperança de vida. Per retardar
gent a Andorra des de l’1 de ge- que percep per invalidesa. d’invalidesa en pensió de jubilació, en lloc dels l’edat de jubilació no envellirem
ner del 2005. Només un exemple 65 anys com l’edat per passar d’un estatus a l’al- més tard. Cal donar pas als joves
per il·lustrar com actualment no ¿I la majoria de discapacitats estan en aques- tre que preveu la nova llei. O sigui, que es van perquè s’incorporin al mercat de
s’hi adapta. Mentre que el Codi ta situació avantatjosa? haver de conformar amb el càlcul antic sense po- treball, i per això les persones
europeu de seguretat social, per La majoria de pensions d’invalidesa correspon der tenir opció al nou, que era més avantatjós, en grans els hem de fer lloc. Com
tenir dret a la pensió de viduïtat, a graus mitjans i baixos d’invalidesa i aleshores considerar consolidat el dret i sense possibilitat més joves s’incorporin al mercat
exigeix cinc anys de cotització sí que no són generoses, per bé que en aquests de revisió. laboral més sostenibles farem les
del cònjuge difunt, sense preci- pensions.
El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra informa de la
celebració de l’assemblea constituent del col·legi que tin-
drà lloc a l’Hotel Roc Blanc, (Plaça Coprínceps, 5 AD700
Escaldes-Engordany), el proper 7 de febrer a les 20:30h en
primera convocatòria i a les 21h en segona convocatòria
www.coea.net
Bonaventura Armengol 15, 6è – AD500 Andorra la Vella

8. 8 andorra DiLLUNS, 4 de febrer del 2013
medi ambient
La deixalleria del CTR va recepcionar
més de 9.500 tones de residus el 2012
Com ja ha estat habitual altres anys, va ser el vidre dels envasos el material més abundant
tati masià
m. f.
Andorra la Vella
La tendència a l’alça en
Més de 9.500 tones de residus, la recuperació d’envasos
concretament 9.507,11. Aquesta
és la quantitat que va recepcio-
es va continuar
nar la deixalleria que es troba a registrant l’any passat
les instal·lacions del Centre de
Tractament de Residus (CTR)
al llarg de l’any passat. Com en El mes de novembre
anys anteriors, és el vidre d’en- va ser quan es va donar
vasos el material més abundant
i, de fet, en els dotze mesos
la recepció més elevada
se’n va arribar a recepcionar en de material de tot l’any
aquesta planta 2.653,50 tones,
una xifra que es troba en quanti-
tats similars a les de l’any 2011. xalleria és el centre de recepció
Amb 1.475 tones va ser la fus- dels residus especials i valorit-
ta i altres residus d’aquest mate- zables de tot el país i el servei
rial el que es va situar en segon s’ofereix als comerços, les ofici-
lloc quant a la quantitat total. I nes, els tallers i les petites indús-
els envasos lleugers, amb 1.039 La deixalleria que es troba a les instal·lacions del CTR va rebre més de 9.500 tones. tries amb llicència d’activitats
tones, va ser el tercer tipus de re- econòmiques de tot Andorra.
sidu més habitual, en quantitat, pus de material que més tones del 2011, 1.130 tones. És el se- van recuperar 744 tones, enfront Hi ha una llista de residus
dels que es van rebre a la deixa- sumen destaquen, any rere any, gon any consecutiu, de fet, que de les 523,60 de l’any 2011. acceptats. De fet, abans de dur
lleria industrial de la Comella. el vidre i els envasos. També els aquest material registra una Per mesos, va ser el novembre un residu a la deixalleria s’ha
Aquesta xifra, també, se situa en pneumàtics en desús és un ma- lleugera davallada respecte de quan es va registrar una quan- de trucar per demanar hora i
quantitats similars a les del 2011 terial força abundant. Aquest l’any anterior. titat més elevada de residus una vegada allà els responsa-
(1.033 tones), i confirma així la any, pel que fa al volum total, I una classe de material que recepcionats en aquesta planta bles avaluen si els residus que
tendència a l’alça registrada en s’ha situat en quart lloc amb creix de manera destacada res- especialitzada, concretament arriben es corresponen amb els
els últims anys. un total de 1.035 tones, una xi- pecte de l’any anterior són els 976,52 tones. que són admissibles en aquesta
Cal destacar que entre els ti- fra lleugerament inferior a la voluminosos, dels quals se’n Cal recordar que aquesta dei- instal·lació.
conseqüÈncies de la nevada solidaritat
Reoberts els accessos amb IBO-Àfrica se suma
França després d’un dia a la Targeta solidària
Redacció
agències Andorra la Vella çambic, un país on el 44% de
Redacció / agències
. Andorra la Vella les morts d’infants menors de
Una nova ONG s’ha incorpo- 5 anys estan relacionades amb
Els accessos amb França a tra- rat a la llista d’entitats que es la malnutrició. Moçambic és
vés de la RN-22 es van reobrir beneficien del projecte Targe- un dels països més pobres del
ahir a les quatre de la tarda, ta solidària de MoraBanc, la planeta i ocupa el lloc 168 so-
després que dissabte al matí les Fundació IBO-Àfrica. Es tracta bre 177 al rànquing de l’índex
condicions meteorològiques ad- d’una fundació privada i d’in- de desenvolupament humà.
verses van obligar a un nou tall terès públic, sense ànim de La Targeta solidària de Mo-
de circulació. El director de Pro- lucre, amb finalitats d’interès raBanc és una iniciativa que es
tecció Civil, Francesc Areny, va general i de caràcter benèfic. va posar en marxa l’any 2010
informar que en principi les au- La voluntat dels fundadors és i en l’exercici passat va recap-
toritats franceses havien previst contribuir al procés de desen- tar més de 105.000 euros entre
l’obertura abans de les tres de volupament econòmic i social les aportacions dels clients i la
la tarda, però finalment es van de comunitats i països que es del banc, que hi afegeix el ma-
allargar una mica les tasques troben en vies de desenvolu- teix import que els donatius
de neteja de la carretera i de tirs pament. recaptats i el 50% dels arrodo-
d’allaus. La Fundació IBO-Àfrica niments.
D’altra banda, Areny va afegir ha presentat el projecte con- Tal com es va recordar en
que en la jornada d’ahir també cret al qual es destinaran les l’acte per fer balanç de la re-
es van fer baixar allaus a Arin- La circulació per la xarxa viària va ser ahir, encara, complicada. aportacions rebudes, tal com captació de l’any passat, cada
sal i Soldeu i, a la tarda, també sol·licita el projecte solidari de any creix l’import recaptat, el
als accessos d’Arcalís. El port viària es va anar recuperant la nova a les cotes altes, tot i que MoraBanc. En aquest cas els nombre de clients que hi parti-
d’Envalira va continuar tancat normalitat durant el dia. segons les informacions facilita- diners es destinaran a la posa- cipen (actualment 5.300) i tam-
ahir, segons les informacions de Fins ahir s’havien acumulat des per Vallnord la xifra podria da en funcionament d’un cen- bé les entitats que se’n benefi-
Mobilitat. I a la resta de la xarxa entre 50 i 60 centímetres de neu arribar fins als 80 centímetres. tre de suport nutricional a Mo- cien, ara com ara vuit.

9. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 ANDORRA 9
AVINGUDA CARLEMANY
Escaldes farà una reunió de
TATI MASIÀ
poble per exposar el projecte
D’aquesta manera volen aclarir determinades informacions
AGÈNCIES
ESCALDES-ENGORDANY sentit que l’avinguda del Fener, al carrer Ciutat de Sabadell, que
que ara és de sentit baixada, es convertirà en l’encreuament
El Comú d’Escaldes-Engordany no canviï tota en sentit pujada. per entrar a la parròquia. A par-
té previst celebrar una reunió de Així, s’ha acordat que sigui en tir d’ara els comuns d’Escaldes,
poble el 19 d’aquest mes amb sentit nord fins al carrer Ciutat Andorra la Vella, Ordino i la
l’objectiu d’explicar a la ciutada- de Sabadell i que la resta del car- Massana s’han de posar a treba-
nia com s’ha elaborat el projecte rer continuï sent en sentit sud, llar perquè el carrer del Valira
per fer per a vianants l’avingu- perquè els vehicles conflueixin tingui dos sentits de circulació. El Comú vol aclarir els dubtes sobre la iniciativa.
da Carlemany, “el perquè i els
números que ens han portat a
decidir que és el millor per al
turisme i per a aquesta artèria
comercial”, segons el cònsol me-
nor, Marc Calvet. El cònsol va
afegir que han vist com “el mis-
satge s’ha anat disgregant i que
està sortint informació que no és
verídica”, i assegura que no hi
haurà cap nou impost que hagin
de pagar els veïns.
La reunió serà a les deu de
la nit i s’hi explicarà el projecte
vistes les dificultats que s’han
trobat per poder fer arribar el
missatge. Calvet va insistir que
els veïns no hauran d’assumir el
cost de la iniciativa.
A més a més, va destacar que
no sap si les informacions que
no són del tot verídiques les està
Mobilitat avala
els canvis de circulació
que es volen fer per
tancar l’avinguda
difonent l’associació que s’ha
creat en contra de la iniciativa,
però que en tot cas volen “ex-
plicar de manera pausada tot el
que es pretén fer”.
De fet, el cònsol menor veu
difícil poder convèncer el col-
lectiu que es mostra en contra de
la decisió, tot i que va destacar
que sempre hi han mantingut el
diàleg i fins i tot els han propo-
sat de no tancar d’una manera
permanent de seguida sinó fer
petites transicions de dos o tres
mesos, però tampoc ho han vist
bé. Calvet es va mostrar conven-
çut que “l’experiència farà que
canviïn d’opinió”, i respecte a la
demanda que han fet al cap de
Govern perquè intercedeixi en
la decisió, va dir que a ell no li
sembla malament que ho facin i
que no hi veu cap problema.
D’altra banda, divendres el
Comú va rebre l’últim informe
de Mobilitat, que avala els can-
vis de circulació que es volen fer
per tancar l’avinguda i dóna el
vistiplau als canvis demanats
per Escaldes-Engordany, en el

10. 10 ANDORRA DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013
ESCALDES-ENGORDANY ANDORRA LA VELLA / ESCALDES
Els Encants de Sant Antoni El concurs de comparses
de Carnestoltes repartirà
recapten 4.780 euros 1.000 euros en premis
La quantitat, com és tradicional, es destinarà íntegrament a Càritas
REDACCIÓ
TATI MASIÀ ANDORRA LA VELLA
AGÈNCIES
ANDORRA LA VELLA La rua de Carnaval
El Comú d’Andorra la Vella i començarà a la plaça
Els tradicionals Encants de Sant el d’Escaldes-Engordany re-
Antoni d’Escaldes-Engordany partiran 1.000 euros en premis
Guillemó i acabarà a la
van tenir lloc ahir al pavelló pel concurs de comparses de sala del Prat del Roure
del Prat Gran i hi van assistir Carnestoltes. Les dues cor-
un centenar de persones. L’acte poracions, que organitzen el
també va tenir la presència de concurs i la rua de Carnaval de xi Leiva. La rua començarà a
la cònsol major de la parròquia, forma conjunta per tretzè any, les cinc de la tarda a la plaça
Trini Marín; el cònsol menor, concediran un primer premi Guillemó d’Andorra la Vella i
Marc Calvet, i altres membres de 400 euros, un segon de 250 continuarà per les avingudes
de l’equip comunal, així com el i un tercer de 150, a més d’un Príncep Benlloch i Meritxell,
cap de Govern, Antoni Martí. premi a la millor coreografia passarà a Escaldes-Engordany
Després de subhastar setze de 200 euros. La rua de Carna- per Carlemany i acabarà a la
lots amb orella, coca, bull o peus val, que tindrà lloc aquest dis- sala del Prat del Roure.
de porc, la recaptació ha estat de sabte, sortirà de la capital per En el concurs de comparses,
4.780 euros, lluny dels 7.750 de acabar a Escaldes-Engordany. que té el període d’inscrip-
l’any passat i els 8.600 del 2011. Les activitats amb motiu del ció obert fins al 7 de febrer, hi
La quantitat recollida, com és Carnaval començaran el diven- poden participar persones de
tradicional, es destinarà íntegra- dres 8 de febrer amb la penja- totes les edats i la temàtica és
ment a Càritas. Els Encants han tingut lloc enguany al pavelló del Prat Gran. da del Carnestoltes a les set del lliure. Està prevista també una
Els Encants de Sant Antoni vespre a l’avinguda Meritxell, festa infantil de disfresses el
s’havien de celebrar a la plaça set els lots subhastats, entre els De la recaptació, 4.280 euros amb la lectura del pregó de dilluns 11, a les 17.30, a la sala
de l’església de Sant Pere Màrtir, quals s’hi podien veure orelles s’han recollit de la subhasta di- Carnestoltes. Dissabte se cele- Prat del Roure d’Escaldes. El
com és tradicional, però aquest i peus de porc, embotits i coca recta dels setze lots, mentre que brarà el concurs de comparses dimarts 12 de febrer tindrà lloc
any s’han hagut de fer a dins del masegada. El preu dels lots ha el dissetè s’ha rifat amb la venda i de coreografies, que acabarà el judici i la crema de Carnes-
pavelló del Prat Gran a causa oscil·lat entre els 170 i els 400 de cent tiquets, a un preu de cinc amb una botifarrada popular toltes a la plaça Guillemó i es
de la neu. En total han estat dis- euros. euros la participació. i un concert del cantautor Pat- farà una sardinada.
CARNAVAL
CONVOCATÒRIA DE LA JUNTA GENERAL DE
LA SOCIETAT DISTRIBUCIONS P.C.D., SL Activitats per als
joves d’Encamp
Mitjançant la present s’informa que s’ha convocat
REDACCIÓ
la Junta General Extraordinària de la societat ANDORRA LA VELLA
DISTRIBUCIONS P.C.D., SL per al proper dia 20
de febrer del 2012, a les 11.00 hores (primera L’Espai Jove d’Encamp ha or-
convocatòria), als despatxos de la IMMOBILIÀRIA ganitzat per als dies 14 i 15, a
ESTEL BLAU, situats al c/ del Solà, número 3, edifici l’alberg de la Baronia, la sortida
Sol, local A, d’Encamp, a fi i efecte de deliberar i Carnaval 2013. L’activitat està
pensada per a quinze joves d’en-
adoptar els acords que siguin oportuns en relació
tre 12 i 17 anys. L’àrea de Jovent
amb els assumptes
ha organitzat una segona activi-
establerts a l’ORDRE DEL DIA següent: tat, que porta per títol Coneixent
1.- Dissolució de la societat. el Japó, per a 50 nens de 6 a 11
anys del 12 al 15 de febrer.
2.- Nomenament del liquidador.
GUIA DE SERVEIS
Monedes,
joies usades,
trencades,
rellotges, peces
d’ortodòncia...
24 k, 18 k, 14 k,
12 k 9 k i plata
Vine i comprova que
NOSALTRES SOM
ELS QUE + PAGUEM
Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)

11. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 PUBLICITAT 11
LIURE
B UFET L
CAD A DIA
PREU: 11,5))0
€
SS LÒ
LÒ
((IGI INC
IGI INC
IT
IT
OBER
OBERT A LA N ES
T A LA N R ES
DR
DIVEND
,, DIVEN
DIJOUS
DIJOUS E
ID
ID ISSABT E
ISSABT Obert a la nit dijous divendres i dissabte
Tast i
aperitiu
ESP ECIAL
RSARIS gratis
ANIVE PS
I GRU
: 12,5)0
€
PREU INCLÒS
I (IG I
S
TOT INCLÒ
Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra · Tel.: +376 816 256 / 359 817