1. Vicenta Maria
Vicenta Maria
Ros i iCarrals.
Ros Carrals.
IES Antoni Llidó
IES Antoni Llidó
Xàbia
Xàbia

2. 8 de cada 10 espanyols
8 de cada 10 espanyols 8 de cada 100 nuclis es
8 de cada 100 nuclis es
viuen en ciutats
viuen en ciutats consideren urbans
consideren urbans
La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats que
La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats que
formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i iles relacions que
formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats les relacions que
s’estableixen entre elles
s’estableixen entre elles
Les ciutats tenen unes característiques (grandària i ifuncions) en base aalas quals exerceixen
Les ciutats tenen unes característiques (grandària funcions) en base las quals exerceixen
una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial) i i
una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial)
ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.
ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.
EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU
EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU
MADRID: àrea
MADRID: àrea
d’influència Espanya
d’influència Espanya VALÈNCIA: àrea
VALÈNCIA: àrea XÀBIA: àrea d’influència
XÀBIA: àrea d’influència
d’influència C. Valenciana municipal
d’influència C. Valenciana municipal

3. JERARQUÍA URBANA
JERARQUÍA URBANA
S’estableix en funció de:
S’estableix en funció de:
GRANDÀRIA
GRANDÀRIA
FUNCIONS
FUNCIONS ÀREA D’INFLUÈNCIA
ÀREA D’INFLUÈNCIA
(demogràfic)
(demogràfic)

4. JERARQUIA URBANA
LA GRANDÀRIA
LA GRANDÀRIA
•• Madrid ciutat més poblada.
Madrid ciutat més poblada.
•• Barcelona segon nucli (més
Barcelona segon nucli (més
gran del que sol correspondre aa
gran del que sol correspondre
la 2na ciutat del país)
la 2na ciutat del país)
•• València tercera ciutat en
València tercera ciutat en
grandària.
grandària.
•• Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins
Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins
aaquinze ciutats que superen els
quinze ciutats que superen els
500000 habitants.
500000 habitants.
•• Hi ha 52 ciutats amb més de
Hi ha 52 ciutats amb més de
100000 habitants.
100000 habitants.

5. JERARQUIA URBANA
LA GRANDÀRIA
LA GRANDÀRIA
La distribució de les
La distribució de les
ciutats segons la seua
ciutats segons la seua
grandària es
grandària es
caracteritza per la
caracteritza per la
disposició en forma
disposició en forma
semianular aala
semianular la
perifèria, envoltant
perifèria, envoltant
un espai interior poc
un espai interior poc
urbanitzat al centre
urbanitzat al centre
del qual es localitza la
del qual es localitza la
major aglomeració
major aglomeració
del país.
del país.

6. JERARQUIA URBANA
FUNCIONS
FUNCIONS
Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara aal’exterior (no
Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara l’exterior (no
les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutats
les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutats
poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diverses
poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diverses
funcions).
funcions).
a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari
a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari
(agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres
(agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres
asturianes).
asturianes).
b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya,
b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya,
Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic
Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic
o turístic).
o turístic).
c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que
c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que
millor defineixen el rang de ciutat i iel seu paper organitzador de l’espai.
millor defineixen el rang de ciutat el seu paper organitzador de l’espai.

7. Écija, agrociutat
Écija, agrociutat

8. Vigo, ciutat industrial
Vigo, ciutat industrial

9. Benidorm, ciutat turística
Benidorm, ciutat turística

10. Santiago de Compostela, ciutat
Santiago de Compostela, ciutat
religiosa/turística
religiosa/turística

11. Barcelona, ciutat terciària
Barcelona, ciutat terciària

12. Madrid, ciutat multifuncional
Madrid, ciutat multifuncional

13. JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA
ÀREA D’INFLUÈNCIA
ÀREA D’INFLUÈNCIA
Teoria dels llocs centrals de W. Christaller
Teoria dels llocs centrals de W. Christaller
Per les funcions que exerceixen cap aal’exterior, es considera aales ciutats com llocs
Per les funcions que exerceixen cap l’exterior, es considera les ciutats com llocs
centrals que abasteixen de béns i iserveis aaun àrea més o menys extensa, anomenada
centrals que abasteixen de béns serveis un àrea més o menys extensa, anomenada
àrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses i iespecialitzades siguen les
àrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses especialitzades siguen les
funcions.
funcions.
Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord amb
Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord amb
la qualitat i ivarietat de les funcions que exerceixen i iels adjudica un àrea d’influència
la qualitat varietat de les funcions que exerceixen els adjudica un àrea d’influència
hexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable:
hexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable:
--Madrid és el lloc central i ila seua influència s'estén per tota Espanya
Madrid és el lloc central la seua influència s'estén per tota Espanya
-- A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona,
A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona,
València, Sevilla, A Corunya i iBilbao)
València, Sevilla, A Corunya Bilbao)
--A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos,
A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos,
Saragossa, Múrcia, Granada) i idesprés els nuclis d’influència menor.
Saragossa, Múrcia, Granada) després els nuclis d’influència menor.

15. JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA
Els tres elements estudiats (grandària, funció i iàrea d’influència) organitzen el sistema
Els tres elements estudiats (grandària, funció àrea d’influència) organitzen el sistema
urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:
urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:
METRÒPOLIS NACIONALS
Madrid i Barcelona
METRÒPOLIS REGIONALS
València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,
Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria
SUBMETÒPOLIS REGIONALS
Ciutats > 200000 hab.
ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES

16. JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA
METRÒPOLIS NACIONALS
Madrid i Barcelona
--Madrid i iBarcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de
Madrid Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de
metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.
metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.
--Tenen un gran pes demogràfic i iconformen extenses àrees metropolitanes.
Tenen un gran pes demogràfic conformen extenses àrees metropolitanes.
Característiques:
Característiques:
a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com aa
a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com
centres de presa de decisió empresarial.
centres de presa de decisió empresarial.
b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades
b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades
(serveis financers, empreses, sectors punta)
(serveis financers, empreses, sectors punta)
c) Posseeixen una densa xarxa de transports i icomunicacions que els permeten
c) Posseeixen una densa xarxa de transports comunicacions que els permeten
estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol i i
estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol
mundial.
mundial.
d) Madrid com aacapital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter
d) Madrid com capital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter
polític.
polític.

17. JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA
METRÒPOLIS REGIONALS
València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,
Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria
-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i i1000000 d’habitants.
-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 1000000 d’habitants.
-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao i iLas
-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao Las
Palmas de Gran Canaria.
Palmas de Gran Canaria.
Característiques:
Característiques:
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals aatravés d’una densa
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals través d’una densa
xarxa de transports.
xarxa de transports.
b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants
b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants
industries i iserveis molt productius, com el comerç i iels serveis financers.
industries serveis molt productius, com el comerç els serveis financers.
c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i i
c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives
culturals aamés de les institucions autonòmiques.
culturals més de les institucions autonòmiques.
d) Poden ser importants centres turístics (València i iMàlaga)
d) Poden ser importants centres turístics (València Màlaga)

18. JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA
SUBMETÒPOLIS REGIONALS
Ciutats > 200000 hab.
Característiques:
Característiques:
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i iregionals.
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals regionals.
b) Actuen com aacentres de serveis de les seues províncies i iàrees d’influència més
b) Actuen com centres de serveis de les seues províncies àrees d’influència més
pròximes.
pròximes.
c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i iAlacant.
c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada Alacant.
ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES
Característiques:
Característiques:
a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial.
a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial.
Algunes d’elles han crescut degut aala seua evolució com aacentres industrials o
Algunes d’elles han crescut degut la seua evolució com centres industrials o
administratius.
administratius.

19. JERARQUITZACIÓ DE LES
CIUTATS ESPANYOLES:
Per grandària, funció i
àrea d’influència

21. Les relacions urbanes en el sistema de ciutats
Les relacions urbanes en el sistema de ciutats
Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions es
Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions es
mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones i i
mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones
d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos són
d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos són
unidireccionals, entre una ciutat i ialtra, indiquen relacions de domini-subordinació;
unidireccionals, entre una ciutat altra, indiquen relacions de domini-subordinació;
quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència.
quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència.
En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen per
En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen per
aquests trets:
aquests trets:
•• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment
Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment
amb Barcelona.
amb Barcelona.
•• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el
Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el
sector oriental peninsular i iBalears.
sector oriental peninsular Balears.
•• El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc metròpolis
El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc metròpolis
principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao-
principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao-
Saragossa)
Saragossa)
•• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen
En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen
els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes.
els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes.
L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal,
L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal,
excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en
excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en
el Cantàbric, les relacions es debiliten cap aal’oest, i iles relacions entre les
el Cantàbric, les relacions es debiliten cap l’oest, les relacions entre les
metròpolis andaluses i iles de l’est són poc intenses.
metròpolis andaluses les de l’est són poc intenses.

22. RELACIÓ ENTRE
RELACIÓ ENTRE
CIUTATS I IEIXOS
CIUTATS EIXOS
INDUSTRIALS
INDUSTRIALS

24. El sistema de ciutats
El sistema de ciutats
El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre de
El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre de
la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans
la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans
perifèrics i iper un interior poc urbanitzat.
perifèrics per un interior poc urbanitzat.
a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seues
a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seues
funcions terciàries i imanté relacions amb les principals ciutats espanyoles
funcions terciàries manté relacions amb les principals ciutats espanyoles
b)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de la
b)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de la
capital:
capital:
••l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i iVigo amb
l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol Vigo amb
prolongacions cap aal’interior (Lugo i iOurense). Està especialitzat en el
prolongacions cap l’interior (Lugo Ourense). Està especialitzat en el
comerç.
comerç.
••l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo-
l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo-
Gijón-Avilés) i iel triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i ipresenta
Gijón-Avilés) el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) presenta
ramificacions cap aal’interior (Lleó, Burgos i iLogronyo).
ramificacions cap l’interior (Lleó, Burgos Logronyo).
••l’eix mediterrani compren des de Girona aaCartagena. És l’eix més dinàmic,
l’eix mediterrani compren des de Girona Cartagena. És l’eix més dinàmic,
amb una indústria molt diversificada i iun fort pes dels serveis, sobretot, del
amb una indústria molt diversificada un fort pes dels serveis, sobretot, del
turisme.
turisme.

25. ••l’eixde la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i imediterrani i ité com aaciutat principal
l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric mediterrani té com ciutat principal
Saragossa. És un eix dinàmic.
Saragossa. És un eix dinàmic.
••l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i iHuelva, és dinàmic i iestà especialitzat
l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería Huelva, és dinàmic està especialitzat
en el comerç, el turisme i il’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la
en el comerç, el turisme l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la
costa atlàntica i iJaen, és menys dinàmic i iles seues ciutats estan lligades aales activitats
costa atlàntica Jaen, és menys dinàmic les seues ciutats estan lligades les activitats
agràries, aaindustries locals i iaaactivitats turístiques.
agràries, industries locals activitats turístiques.
c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.
c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.
d) A les illes Balears i iCanàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la
d) A les illes Balears Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la
fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques, i i
fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques,
el factor d'urbanització principal és el turisme.
el factor d'urbanització principal és el turisme.

27. Els canvis recents en el sistema urbà
Els canvis recents en el sistema urbà
Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis.
Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis.
Les causes han sigut:
Les causes han sigut:
••Laimplantació de l’Estat autonòmic
La implantació de l’Estat autonòmic
••Laintegració en la Comunitat Europea
La integració en la Comunitat Europea
••Elscanvis en l'economia mundial (globalització).
Els canvis en l'economia mundial (globalització).
Com aaconseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionals
Com conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionals
i is’integra en els sistemes urbans europeu i imundial.
s’integra en els sistemes urbans europeu mundial.
L’Estat de les autonomies iiels sistemes urbans
L’Estat de les autonomies els sistemes urbans
La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbà
La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbà
existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen per
existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen per
l’increment del pes de les capitals autonòmiques i ide les relacions entre les ciutats de la
l’increment del pes de les capitals autonòmiques de les relacions entre les ciutats de la
pròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid.
pròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid.

28. Els sistemes urbans regionals responen aadiverses tipologies:
Els sistemes urbans regionals responen diverses tipologies:
.- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra
.- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra
la població i iles funcions regionals i ino hi ha nivells intermedis de ciutats. En
la població les funcions regionals no hi ha nivells intermedis de ciutats. En
aquests sistemes, les relacions són unidireccionals i ide dependència (Madrid,
aquests sistemes, les relacions són unidireccionals de dependència (Madrid,
Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia i iBalears)
Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia Balears)
.- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la
.- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la
població yyles funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de
població les funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de
ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja i iNavarra)
ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja Navarra)
.- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població i iles
.- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població les
funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura,
funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura,
Andalusia oriental i iCanàries)
Andalusia oriental Canàries)
Monocèntric primat
Monocèntric primat
Monocèntric jerarquitzat
Monocèntric jerarquitzat Policèntric
Policèntric

29. La integració a Europa iien el sistema urbà europeu
La integració a Europa en el sistema urbà europeu
La incorporació d’Espanya aala Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats
La incorporació d’Espanya la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats
espanyoles en la jerarquia urbana i ien el sistema de ciutats europeu.
espanyoles en la jerarquia urbana en el sistema de ciutats europeu.
La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i ide les
La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica de les
funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:
funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:
•• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola
metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola
•• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i iBarcelona
locomotores europees, entre les quals es troba Madrid Barcelona
•• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i iPalma de Mallorca)
metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia Palma de Mallorca)
•• metròpolis europees dèbils (Sevilla)
metròpolis europees dèbils (Sevilla)
-- El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la
El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la
dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i iel nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats
dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya el nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats
espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix
espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix
mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular
mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular
en el desarticulat espai continental europeu i iles del sud de la Meseta i iAndalusia, als “suds”
en el desarticulat espai continental europeu les del sud de la Meseta Andalusia, als “suds”
o perifèria urbana europea.
o perifèria urbana europea.
-- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa ––Madrid ––Saragossa ––
La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa Madrid Saragossa
Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i iamb la gran dorsal europea.
Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani amb la gran dorsal europea.

30. Eixos urbans europeus
Dorsal Europea
Arc mediterrani
Arc Atlàntic
Suds
Diagonal continental

31. LA XARXA URBANA
EUROPEA
EIXOS
URBANS
EUROPEUS

32. Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per
Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per
millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?
millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?
Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i iempreses
Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes empreses
multinacionals o bé projectar-se aal’exterior aatravés d’activitats com el comerç, el
multinacionals o bé projectar-se l’exterior través d’activitats com el comerç, el
turisme i ila cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits:
turisme la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits:
accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima social
accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima social
adequat, qualitat mediambiental...
adequat, qualitat mediambiental...

33. Què és l' urbanisme?
 L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre
 L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre
la realitat urbana, planificant-la.
la realitat urbana, planificant-la.
 L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle
 L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle
XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que
XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que
mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució
mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució
Industrial, iitambé com a conseqüència de les profundes
Industrial, també com a conseqüència de les profundes
transformacions iiles noves estructures socioeconòmiques
transformacions les noves estructures socioeconòmiques
introduïdes durant aquest període històric.
introduïdes durant aquest període històric.
 L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques iiels
 L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques els
mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma ii
mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma
progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats
progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats
materials, tals com les higièniques iide comunicació, estructura
materials, tals com les higièniques de comunicació, estructura
física de l'assentament, etc.
física de l'assentament, etc.