La Metàfora, Escola Sadako

1. del grec metá o metastas 'més enllà'; i phorein , 'passar' metàfora

2. metàfora metá o metastas ‘més enllà’ phorein , 'passar' Com funciona?

3. Cabells Fins Llargs Bonics Grocs … Or Metall Groc Valuós Dur … Els seus cabells d’or...

4. Cabells Fins Llargs Bonics Grocs … Truita Menjar Groc Ous Bon gust … Els seus cabells de truita... ?

5. Cabells Fins Llargs Bonics Groc Or Metall Groc Valuós Dur Els seus cabells d’or... Bonic, preciós

6. metàfores a la premsa

15. Metàfores a la vida diària «La metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l'acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica». Lakoff i Johnson

16. ens aixequem l’ànim si estem baixos de moral, i ho veiem tot negre, i la vida és un camí de roses , si ens toquen la fibra ens encenem i ens agrada perdre el temps les persones… però aleshores canviem de xip ens escarxofem al sofà

17. pengem una foto i si pirategem pel·lícules mentre naveguem per Internet els programes tenen menús que serveixen per obrir finestres potser els arxius s’infecten amb virus; a l’ordinador…

18. que les teories del professor no s’aguanten, però el Marc és més curtet , l’Anna té moltes llums i si n’estic fins al capdemunt de preguntes enlloc de respondre llenço pilotes fora el totxo del Joan subratlla a l’escola…

19. anem trompes anem cecs agafem una mona i estem com una cuba agafem un pet i si bevem massa…

21. Metàfores a la llengua literària “ D’altra banda, és important fer servir com cal cadascuna de les formes d’expressió; però allò més important, de molt, és sobresortir en l’ús de les metàfores. Efectivament, això últim és l’única cosa que no es pot aprendre d’un altre, i és el senyal de les virtuts poètiques congènites de cadascú, perquè reeixir a l’hora de fer una metàfora significa copsar amb justesa les correspondències de la vida.” Aristòtil

22. Una dama llarga amb vestit brodat que s'arrossega pel prat A la primavera la naturalesa es desperta

23. Noia de porcellana, Pau Riba Noia de porcellana, buscava una anima dintre teu i aixó era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcellana, la teva entranya és plena de vent, una brisa de màgia amb petals de rosa d´aire innocent. Noia de porcellana, tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d´aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps. Noia de porcellana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar. Noia de porcellana d´una mirada et van trencar un braç. Semblaves indignada com una santa sense beat. Noia de porcellana, tota ets tan fràgil que t´has tancat sota d´una campana que sona dolça i és de cristall. Noia de porcellana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d´aire allà on bufa el vent. Noia de porcellana tens la mirada ben transparent la pell de cel·lofana i la cara translúcida i repel·lent. Noia de porcellana que vols que et donin no donant res? ets freda i inhumana, et preocupes de cinc a set.