Recommended
Estudi d'Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 1. Arranjament i millores per la segona fase de Montbau 13/04/2010 Arquitectes: Sophie Demigneux, Fabio Bagnara, Thomas Wissing
- 2. 2 Sostenibilitat i urbanisme Desenvolupament econòmic •Enfortir la prosperitat econòmica i la ocupació en les ciutats •Connectar amb els organismes existents per fomentar la iniciativa econòmica •Incentivar les oportunitats pel tractament urbà •Crear llocs animats i atractius •Augmentar la connectivitat i la permeabilitat del barri Desenvolupament mediambiental •Protegir i millorar el medi ambient urbà en vista a la sostenibilitat a nivell local i planetari •Utilitzar materials duradors, sostenibles, reciclats, rendibles fàcils de netejar i mantenir •Utilitzar materials de alt qualitat amb dissenys simples, nets coordinació de colors •Utilitzar paviments permeables i drenatge •Afavorir el manteniment de la biodiversiat local Desenvolupament social •Fer participar els habitants al procés de projecte •Espais d’interacció social •Fomentar la igualtat, disminuir la exclusió social i la regeneració en les zones urbanes •Oferir espais segurs i agradables •Consciencia del lloc i de la identitat local •Produir distintes formes urbanes, amb el respecte del la configuració existent •Respecta fites i llocs de reunió, amenitat, seguretat •Integració harmoniosa de les persones en els espais dissenyats 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 3. 3 Desenvolupament econòmic Donar oportunitat a les iniciatives CEIP Parc Baloo Llegenda: de Collserola Parc de les Heures Zones comercials Jocs infantils Bus Associació Centre Esportiu de Veïns CEE Municipal Mundet MMM La Ginesta NNN Jardins de Montbau Campus Mundet EBM Els Pins Biblioteca Casa Albert Pérez Baró dels Xuclis Plaça F. Palau Facultat de formació del profesorat Parroquia A Sant Geroni Fundació Alba IES Narcis Monturol Jardins Bus P. Muñoz Seca Hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron Residencia Collserola M Bus RONDA DE DALT M 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 4. 4 L’activitat Comerços de la segona fase de Montbau •En planta baixa dels edificis en L es troben 2 locals que fan la cantonada •Ens dona 18 locals •En realitat actualment només 3 locals funcionen •I un local en planta baixa dels edificis bloc Panaderia “La Panera” Bar “Do’miño” •Bona ubicació i però poca visibilitat i aïllat •Bar de carrer amb dues taules en la vorera •El més baix, a prop de l’església i dels jardins Bar “los Pinos” Fusteria d’alumini - Perruqueria - Centre Medico Dental • Conjunt que ofereix a més del comerç un espai de terrassa, ombrejada amb un jardí equipat 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 5. 5 L’activitat Preceptes generals Millora de l’entorn urbà •Crear una reixa de recorreguts de vianants •Increment de la superfície de vianants •Millora del paviment, accessible i protecció dels escossells •Jerarquització del viari i definició de dissenys homogenis amb bona percepció de l’espai Millora de l’escenari •Renovar i incorporar elements que poden fer d’aquests espais atractius, agradables i accessibles pel vianant: mobiliari urbà, arbres, i jardineria, supressió de barreres urbanístiques •Millora de l’enllumenat públic per afavorir la revitalització comercial i millor apreciació de l’escenari urbà •Ordenar i optimitzar les els espais de terrasses comercials o altres elements que poden estar en les vies públiques Programa de senyalització urbana i comercial •Panells d’informació homogeni, accessibles i visibles i detallats (horaris,...) •S’hi pot afegir informació d’utilitat pública sobre el barri ( instal·lacions, transport públic, aparcament, carrers...) Pla de mobilitat •Gestió adequada de l’aparcament, disminuir impacte visual •Zones de carrega i descarrega •Protegir els espais de vianant de la invasió de vehicles per elements a definir en el projecte: fitons... 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 6. 6 L’activitat Recolzar el comerç sobre l' urbanisme 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 7. 7 Llegibilitat Tipologies de les placetes de Montbau A B A B A B B A C D B D C 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 8. 8 Llegibilitat Connectivitat : fer 7 Carrers • No hi ha distinció entre els carrers i les voreres dels jardins. • A cada intersecció hi ha dues possibilitats sense senyaletica ni distinció d’orientació. 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 9. 9 Llegibilitat Carrers • Limitar l’espai • Els carrers son definits pels edificis que tenen adreces • Revestiment diferent i clarament delimitat per l’espai dels carrers • Recorregut per persones amb dificultats de visió 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 10. 10 Llegibilitat Paviments homogenis • Paviment original : lloses de formigó • Paviment de substitució tipus Montbau: lloses de formigó = ½ llosa de base i acabat amb xapa metàl·lica Estat actual de les Lloses de formigó Paviment nou placetes i resta del barri 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 11. 11 Llegibilitat Camins • Espais de pas llibant els carrers entre els • No donen sobre entrades de vivendes o edificis 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 12. 12 Llegibilitat Senyalètica llegible i adaptada Informació per transmetre: • Nom del barri • Situació • Nom dels carrers perifèrics i interiors • Edificis • Comerços • Llocs d’interès • Orientació • Mobiliari llegible i adaptat Esquema de la númerotació 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 13. 13 Accessibilitat Recorreguts accessibles Llegenda: Escales Rampes Horitzontal directe Transversals habilitats Transversals no habilitats Plaça amb 1 sol accés habilitat 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 14. 14 Accessibilitat Recorreguts accessibles A • Accessibilitat de totes les connexions entre places – Crear 8 rampes B A B Escales no accessibles Reformades i accessibles 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 15. 15 Accessibilitat Recorreguts segurs • Sense obstacles, ni forats, amplada còmoda • Bona lluminositat, eliminar els espais foscos • Balises per senyalar el recorregut i les escales i rampes •En general les faroles són en bon estat, s’han d’homogeneïtzar •Noves faroles de substitució en les placetes renovades (ROS) •Fer estudi lumínic i avaluar l’eficiència per organitzar la implantació 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 16. 16 Accessibilitat Accessibilitat dels vehicles d’emergència 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 17. 17 Accessibilitat Cotxes motos i aparcament – pilones... Aparcament regulat • Zona verda • Aparcament motos • Aparcament minusvàlids Aparcament informal • Motos en vorera • Cotxes i furgonetes en vorera 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 18. 18 Desenvolupament mediambiental Orientació i il·luminació 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 19. 19 La vegetació Estat actual 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 20. 20 La vegetació 9 Placetes arborades 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 21. 21 La vegetació Valorar els arbres singulars • Amb Parcs i Jardins valorar la vegetació • Vocabulari paisatgístic – fer-los aparèixer • Insertar-los en el disseny urbà • Espai pels arrels dels arbres conservats • Barreja camins i àrees de plantació • Jugar amb el relleu 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 22. 22 La vegetació Importància dels conjunts d’arbres • Fer un replanteig dels espai en funció dels arbres com conjunt • Aprofitar l’ombra per les activitats • Aprofitar l’ombra per disposar els bancs disposats segons les millor perspectives 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 23. 23 La vegetació Els jardinets : entre responsabilitat i privileg i • Espai davant de vivendes amb entrades particular en •Els jardinets corresponen a 22 m2 per vivenda. planta baixa •Estan presents en 4 places i representen 267,20 m2 en • Espai públic, de manteniment privat total i 12 propietaris. • Voluntari •Han estat suprimits en 5 placetes i sempre han estat substituïts per una profusió de pots varis. Apropiació i implicació en el conjunt de l’espai de jardí i de la façana En altres casos, desinterès i abandó 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 24. 24 La vegetació Una resolució concertada Les jardineres de Parc i Jardins no són les adequades per la distanciació ni per la geometria • Conservar el jardí, trobar una solució per les plantacions i el manteniment amb Parcs i Jardins • Crear unes jardineres adaptades a la situació lineal i als materials, inventar un sistema de plantació concertat i de manteniment conjunt 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 25. 25 Les placetes Mobiliari urbà •El mobiliari està implantat al voltant de la plaça •1 Font i papereres Barcelona •En total tenim : 1 punt d’enllumenat per 134 m2 1 banc per 248 m2 1 paperera per 727 m2 •Baranes originals •i rampes noves 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 26. 26 Les placetes Bancs i cadires • Paviment adaptat • En conjunt per ajuntar-se o aïllats • Adaptats per a persones gran •Bancs antics en terra •Bancs i cadires nous sobre paviment tipus Montbau 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 27. 27 Les placetes Preservació de l’entorn – actuacions bàsiques • Resoldre els problemes greus d’evacuació d’aigües pluvials Finestres a menys de 5 cm sobre el nivell de la vorera amb risc d’inundació Mobiliari i voreres descalçats 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 28. 28 Les placetes Preservació de l’entorn – actuacions bàsiques • Resoldre la continuïtat dels pendents i evitar la degradació del construït 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 29. 29 Desenvolupament social Compartir l’espai i el moment 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 30. 30 Viure a les placetes Social: Població del barri de Montbau 100 • Una població de gent gran amb una tassa de natalitat per sobre la tassa del Districte de Horta Guinardo i de Barcelona 80 0-14 anys • Un índex de sobre envelliment de 56,3 ( població de 85 i més / 60 població de 65 anys i més) de 6,2 punts per sobre el Districte de 15-24 anys 40 25-64 anys Horta Guinardo. 65 anys i més • Persones que no treballen, els usuaris dels parcs i dels jardins 20 • Proposar espais per persones que té temps i necessitat de ajuntar- 0 se entre elles i conèixer-se • Organitzar recorreguts accessibles per sobre dels estàndards • Crear espais per ajuntar-se, compartir i fer vida de barri • Gaudir de la natura • Promoure espais per activitats, d’oci com de manteniment físic per a tothom • Augmentar i securitzar les àrees de joc infantil • Augmentar la oferta d’activitat de joc 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 31. 31 Viure a les placetes Les placetes ús actual Placeta tranquil·la Placeta sobre el recorregut amb conjunt d’arbres escola Baloo, amb forn Placeta central amb arbre notable Placeta la més disponible Placeta tranquil·la Placeta molt urbana amb conjunt d’arbres bon funcionament Jocs infantils tradicionals Placeta molt oberta Carrer enjardinat Placeta amb desnivell i molt pocs veïns 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 32. 32 Viure a les placetes Temes per a les placetes Moments de Activitat infantil tranquil·litat Motricitat / escultures Pista de petanca - bancs Moments Compartits Jardí nou Taules, Jocs de taula i Inversió en reg i plantes de societat, reunió Jocs i oci Parc urbà Multi generacionals Potenciar l’activitat del bar Exercicis físics, fitness Jocs infantils Tradicionals i protegits L’entrada del barri Vorera ampla Trobades culturals Espai de representació en el pendent 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 33. 33 Viure a les placetes Placeta del forn • Espai minimalista arborat • Recorreguts lúdics infantils • Activitats d’equilibri • Espai atractiu pel comerç 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 34. 34 Viure a les placetes Tranquil·litat – bancs i petanca • Espai arborat tradicional • Pistes de petanca 15 x 4 m • Bancs pels espectadors • Sol i ombra 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 35. 35 Viure a les placetes Plaça central: moments compartits i trobades • Mobiliari (taules) • Activitats d’aire lliure (berenars, pic nic...) • Jocs de taula per a tothom 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 36. 36 Viure a les placetes Jocs i oci multigeneracionals • Implantació d’equipaments especials • Ombra natural o pèrgola (pluja i sol) • Sol adaptat a activitats (tarima, lloses ) • Bancs per reposar 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 37. 37 Viure a les placetes Jocs tradicionals en espais segurs • Espai de joc infantil gran, tancat i protegit • Ombra natural o pèrgola (pluja i sol) • Sol adaptat en massa o lloses • Bancs i font 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 38. 38 Viure a les placetes Trobades cultural • Crear un espai en amfiteatre • Música, Dansa,Teatre • Crear rampa per vehicles d’emergència 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 39. 39 Viure a les placetes L’entrada del barri • L’espai de gespa no dona servei • Es proposa substituir-lo per una vorera ampla i plantada amb mobiliari per donar al carrer un caràcter urbà marcat i així fer desaparèixer la ruptura que s’ha volgut donar entre les placetes i la resta del barri i donar continuïtat al pas entre les tres placetes de baix 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 40. 40 Viure a les placetes Parc urbà 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 41. 41 Viure a les placetes Jardí nou • Utilitzar vegetació existent en l’entorn • Amb poc manteniment • Plantar arbres nous • Mobiliari integrat en els espais enjardinats 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 42. 42 Sostenibilitat i urbanisme Criteris ambientals pels productes del projecte El UPCYCLING producte de qualitat a partir de productes reciclats Productes de senyalització a partir de plàstics reciclats d’origen agrícola i industrial (lloses de paviment per zones de joc a partir de pneumàtics usats, mobiliari urbà...) Mobles de fusta amb la marca registrada FSCque dona la seguritat que la fusta prové d’un bosc sostenible, sense tractament químic però amb substancies naturals Mobiliario fabricado con materiales reciclados. Mobiliario fabricado en plástico reciclable Polietileno (PE), tanto de alta como de baja densidad (HDPE y LDPE), Polipropileno (PP) y Poliestireno (PS) y cuyas partes que pesen más de 50 gramos estén marcadas claramente para su reciclado. No es apto el mobiliario que contenga PVC en cualquiera de las partes del producto y que en su proceso de fabricación no se haya utilizado alguno de los siguientes productos: CFCs, HCFC s, tricloroetano y tetracloruro de carbono (estos gases presentan una capacidad destructiva de la capa de ozono muy elevada) ni otras sustancias como el cromo, mercurio y plomo. Asegurarse que todos los componentes puedan incorporarse a posteriori o sustituirse para prolongar la vida útil de estos productos. El mobiliario cuenta con una Declaración Ambiental de Producto (EPD) o un sistema basado en los Análisis de Ciclo de Vida (ACV). www.consumidoresponsable.org 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 43. 43 Sostenibilitat i urbanisme Criteris ambientals per a les zones verdes Ahorro de agua en zonas verdes Actualmente existen opciones que permiten combinar el mantenimiento de jardines bonitos y agradables con un uso responsable de agua. Estos jardines utilizan técnicas de xerojardinería, una modalidad de jardinería que pretende el uso eficiente del agua en los jardines, adaptándose a las condiciones climáticas del entorno sin que por ello se construyan jardines áridos o plagados de cactus. El diseño del jardín Todo diseño debe comenzar por un cuidadoso reconocimiento de los rasgos del clima local y de las características ambientales del terreno con el que contamos: debemos identificar cuáles son las zonas más húmedas y las más secas, cuáles son las más soleadas o las más umbrosas, qué espacios se encuentran más expuestos al viento y cuáles están más resguardados. La selección de especies Teniendo en cuenta esta gran variabilidad, podemos orientar nuestra elección hacia especies autóctonas, las cuales cuentan con la ventaja de que se encuentran totalmente adaptadas a las condiciones climáticas de la zona en la que vivimos. www.consumidoresponsable.org 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 44. 44 Sostenibilitat i urbanisme Criteris ambientals per a les zones verdes Las zonas de césped y los tapices verdes El césped es el gran consumidor de agua en los jardines modernos y requiere un mantenimiento frecuente e intenso. Normalmente, más de dos terceras partes del agua total consumida en ellos se dedican a su mantenimiento. Por lo tanto, limitar su extensión en el jardín es una forma segura de reducir el consumo de agua de forma estable. Ta p i z a n t e s v e r d e s Una serie de plantas «cubresuelos» o tapizantes resultan muy interesantes porque: son capaces de profundizar más con sus raíces, fijando mejor el suelo y aprovechando mejor el agua; requieren muy pocos cuidados (no precisan siegas periódicas); proporcionan bonitos efectos visuales gracias a sus flores o frutos. Uso de recubrimientos de suelo Una de las técnicas más eficaces para reducir las pérdidas de agua por evaporación, y que al mismo consigue un agradable efecto estético, consiste en recubrir superficies del jardín con materiales como piedras, gravas, cortezas de árbol, etc. Recubrimientos orgánicos Los recubrimientos formados por materiales orgánicos tienen la ventaja añadida de que, al irse descomponiendo, enriquecen el suelo y lo fertilizan. También pueden realizarse acolchados a base de corteza de pino, que reducen de forma muy eficaz la evaporación, aligeran el suelo y facilitan la emisión de raíces por parte de las plantas. Recubrimientos inorgánicos Pueden realizarse con materiales de diferentes coloridos y texturas, lo que permite lograr efectos estéticos muy notables. El espesor recomendable de la capa es inferior al del acolchado orgánico, siendo casi siempre suficiente con 5 cm. www.consumidoresponsable.org 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 45. 45 síntesi Espai homogeni, però divers. En funció de: -Les Preexistèncias -De l’Entorn 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau
- 46. 46 síntesi Millores proposades 1. Millora de l’accessibilitat. 2. Renovació de paviments. 3. Renovació i adequació de la il·luminació. 4. Millora del verd urbà. 5. Dotació de nou mobiliari urbà. 6. Millora de la recollida i canalització de pluvials. 7. Millora de la senyalització. 8. Criteris de sostenibilitat. 13/04/2010 Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau