1. Sumari
1. Abans
d’escriure:
• Claus
per
vendre
més
• Ningú
t ’ha
convidat
a
casa
seva,
Aida
ho
sap.
2.
A
l’hora
d’escriure:
• Com
s’escriu
per
vendre
• Par=cularitats
de
cada
format
• La
carta
persuasiva/L’e-­‐mailing
• El
fullet
• El
gadget
• NewsleDer
• Pàgina
web
i
blog
3.
Idees
de
màrque;ng
per
pensar
diferent
• Cas
pràc=c:
Helena
Casas
• Bibliografia

2. 1.
Abans
de
res,
comencem
a
pensar
diferent:
La
crisi
segons
Albert
Einstein:
“No
pretenguem
que
les
coses
millorin
si
sempre
fem
el
mateix”.
“És
en
la
crisi
que
neix
la
crea=vitat,
els
descobriments
i
les
grans
estratègies.
Qui
supera
la
crisi,
es
supera
a
si
mateix
sense
quedar
aclaparat”.

3. Abans
que
res:
comencem
a
pensar
diferent
Així
doncs,
d’acord,
busquem
nous
camins.
Si
parlem
de
vendre
més,
com
ho
fem?
Premises
a
tenir
en
compte
abans
de
posar-­‐nos
a
escriure!

4.
1.1
Claus
per
vendre
més
1. Saber
qui
som
i
què
fem

5. Claus
per
vendre
més
Saber
qui
som
i
què
fem
– Has
de
tenir
clar:
• Qui
ets
• Qui
vols
ser
• Qui
no
ets
• Qui
no
podràs
ser
mai
– Has
de
tenir
clar
el
posicionament:
el
lloc
que
vols
ocupar
a
la
ment
del
consumidor!
– PENSAR
AMB
COHERÈNCIA:
La
crea=vitat
no
té
cap
valor
si
no
està
basada
en
el
posicionament.

6. Claus
per
vendre
més
1.
Saber
qui
som
i
què
fem
1. Saber
qui
som
i
què
fem
2. Sa=sfer
necessitats
dels
clients

7. Claus
per
vendre
més
2.
Sa=sfer
necessitats
dels
clients
Si
volem
arribar
a
la
butxaca
i
al
cor
del
nostre
client
No
em
venguis
unes
sabates...
...
dona’m
comoditat
pels
meus
peus,
salut
i
el
plaer
de
caminar!
...
O
moda
i
sofis=cació!
No
m’ofereixis
un
pis...
...
sinó
seguretat,
confort
i
un
espai
on
ser
feliç
No
em
venguis
objectes...
...
sinó
idees,
emocions,
ambient,
sen;ments
i
beneficis!
No
venem
cap
producte,
ni
cap
servei.
Resolem
necessitats
o
desigs
insa;sfets!

8. Claus
per
vendre
més
2.
Sa=sfer
necessitats
dels
clients
• Com
és
el
meu
client
perfecte?
• Per
quins
mo=us
hauria
de
comprar
un
producte
com
el
meu?
• Com
pren
la
decisió
de
compra?
• Què
pensa
del
meu
producte
o
servei?
Ho
expressa?
Es
queixa?
• Si
hi
ha
queixes,
com
les
puc
contrarestar?
• VALORA
tota
la
informació
que
puguis
obtenir
del
teu
client:
és
OR!!!

9. Claus
per
vendre
més
1. Saber
qui
som
i
què
fem
2. Sa=sfer
necessitats
dels
clients
3. Emetre
el
missatge
adeqüat:
Briefing
expréss

10. Claus
per
vendre
més
3.Emetre
el
missatge
adeqüat:
briefing
expréss
1. Descripció
del
producte
o
servei
2. Situació
de
par=da
(oportunitat
o
problema
de
negoci)
3. Objec=us
de
la
campanya
o
acció
(fidelitzar,
nous
clients)
4. Posicionament:
què
volem
que
el
nostre
públic
pensi
o
sen=
del
nostre
producte
o
servei?
5. Competència
6. Descripció
del
públic
objec=u

nova
segmentació!
7. Perquè
ha
de
respondre
o
comprar
ara?
8. Timing
9. Pressupost
10. Condicionants
(legals,
producció,
idiomes…)

11. Claus
per
vendre
més
Ja
Salem
qui
som
nosaltres,
qui
és
el
nostre
públic
objec=u,
Sabem
què
hem
de
comunicar…

12. Claus
per
vendre
més
1. Saber
qui
som
i
què
fem
2. Conèixer
realment
els
nostres
clients
3. Emetre
el
missatge
adeqüat:
Briefing
expréss
4. Fidelitzar
als
qui
han
confiat
en
nosaltres

13. Claus
per
vendre
més
Fidelitzar
als
qui
han
confiat
en
nosaltres
• Enamora’ls
i
pensa
en
termes
de
QUALITAT:
– Fidelitzar
clients
és
un
objec=u
estratègic,
ja
que
permet
retenir-­‐los
i
guanyar
diners
en
els
propers
anys.
• Per
què
és
important
FIDELITZAR?
-­‐ Costa
entre
5
i
10
vegades
més
aconseguir
un
client
nou
que
retenir-­‐ne
un
que
ja
tens
o
recuperar-­‐ne
un
que
ja
havia
confiat
en
tu.
(Ex:
Parc
Garraf)
-­‐ Un
client
insa=sfet
ho
dirà
a
10
persones
de
mitjana.
-­‐ El
95%
no
es
prendran
la
molès=a
de
dir-­‐te
que
estan
insa=sfets.
-­‐ El
95%
dels
clients
insa=sfets
tornaria
a
ser-­‐te
lleial
si
resoléssis
els
mo=us
de
les
seves
queixes.

14. Claus
per
vendre
més
1. Saber
qui
som
i
què
fem
2. Conèixer
realment
els
nostres
clients
3. Emetre
el
missatge
adeqüat:
Briefing
expréss
4. Fidelitzar
als
qui
han
confiat
en
nosaltres
5. Deixar
de
mirar-­‐nos
al
melic

15. Claus
per
vendre
més
Deixar
de
mirar-­‐nos
el
melic
I
a
mi
què
m’importa?
Buscar
una
foto
d’algú
badallant:
• Ja
sé
com
en
sou
de
meravellosos
tu,
la
teva
empresa
i
el
teu
producte...
tots
ho
dieu!
Però...
I
a
mi
què?
• Quin
beneficis
m’ofereix?
• Com
em
facilita
la
vida
del
dia
a
dia?
Per
tant…
potser
hem
de
canviar
de
punt
de
vista!

16. Claus
per
vendre
més
Deixar
de
mirar-­‐nos
el
melic
• Si
només
fas
que
mirar-­‐te
el
melic
i
con=nues
així…

17. • A
l’hora
de
COMUNICAR
tot
això…
disposes
de
tècniques
crea=ves
que
t ’ajudaran
a:
Elaborar
missatges
persuasius
i
eficaços
Obtenir
respostes
dels
clients
Vendre
més

18. Ningú
t’ha
convidat
a
casa
seva,
Aida*
ho
sap
Les
funcions
del
missatge
publicitari
A
I
D
C
A
*AIDA:
Model
clàsic
publicitari
creat
pel
nord-­‐americà
S.
Elmo
Lewis

19. 2.
Com
s’escriu
per
vendre?
• Per
aconseguir
que
el
client
passi
tot
el
procés
AIDCA
i
arribi
a
l’acció
de
compra,
com
s’ha
d’escriure
el
missatge?
• Clar
• Precís
• Correcte
• Total
• Original

20. Directrius
sobre
les
cartes
i
textos
eficaços:
-­‐ Frases
breus
i
precises,
de
menys
de
32
paraules.
Si
en
tenen
més,
és
fàcil
que
no
s’acabi
llegint.
-­‐ Les
frases
de
8
paraules
o
menys,
són
més
facils
de
llegir.
-­‐ Subs=tueix
paraules
llargues
per
paraules
curtes:
Ex:
“clau”,
en
comptes
de
“quintaessència”.
-­‐ Fes
servir
paraules
d’acció
en
comptes
de
paraules
passives,
així
aconseguiràs
implicació.
-­‐ Els
paràgrafs
només
han
de
contenir
una
idea,
màxim
dues.

21. Consells
sobre
com
elaborar
un
text,
segons
San;ago
Rodriguez:
1. No
començar
mai
un
text
amb
desgana.
Has
d’hipno=tzar!
2. Descobrir
tots
els
beneficis
però
sense
excedir-­‐se
3. Escenificar
els
beneficis:
medir,
comparar,
posar
exemples,
símbols,
metàfores
4. Insis=r
en
la
invitació
a
l’acció:
no
fem
literatura

que
el
lector
sàpiga
que
s’haurà
de
moure!
5. Oferir
garan=es…
però
no
masses,
que
puguin
crear
recel.
6. Deixem
estar
les
bromes,
el
sexe,
la
bruixeria
i
la
por.
7. Tangibilitza:
El
que
és
concret
ven
més:
-­‐ Abans
de:
«tenim
milers
de
clients
sa=sfets»
-­‐ Millor:
Tenim
188
cartes
de
clients
sa=sfets»

22. Els
7
consells
de
David
Ogilvy
per
escriure
un
missatge
publicitari
venedor
1. Fes-­‐ho
bé
o
no
ho
facis
2. Informa‘t:
ho
has
de
saber
tot!
3. Mai
trac=s
al
teu
públic
objec=u
com
si
fos
idiota.
4. El
=tular
és
el
80%
5. Mai
et
desviïs
de
la
venda
6. Explica
a
l'usuari
per
què
hauria
de
comprar
el
teu
producte
7.
El
missatge
és
realment
important:
tracta'l
com
es
mereix

23. Què
has
de
pensar
abans
de
posar-­‐te
a
escriure?
1. Quin
és
l’objec=u
de
l’acció?
2. A
qui
et
dirigeixes?
Un
col·∙lec=u
o
diversos?
3. Què
en
pensa,
del
producte
o
servei?
4. Què
vols
que
faci?
5. Quina
és
la
promesa
més
important
que
li
faràs?
6. Per
què
t ’ha
de
creure?

24. 1.1.
El
sobre
exterior
(o
l’assumpte
en
un
e-­‐mailing)
• Objec=us
del
sobre:
1. Que
el
lector
es
decideixi
ràpidament
a
obrir-­‐lo.
2. Predisposar
posi=vament
a
llegir
el
con=ngut
de
la
carta.
L’assumpte
a
l’e-­‐mailing:
És
el
més
delicat!
Com
que
tenim
molt
pocs
segons
per
evitar
caure
a
la
paperera
ha
de
ser:
Breu,
enèrgic,
original,
personal
i
impactant.

25. 1.1
Sobres/Assumptes
que
no
funcionen
• Sobre
o
e-­‐mailing
amb
el
=tular
tallat
en
dues
parts
de
la
comunicació
Corres
el
risc
de
que
no
s’entengui,
perquè
el
lector
pot
haver
llençat
el
sobre.
• Amb
el
=tular
provoca=u

Poden
irritar
o
fer
ràbia.
Exemple
real.
Test
American
Express

26. 1.
1.El
sobre
exterior
(o
l’assumpte
en
un
e-­‐mailing)
Exercici:
Exemple
real.
Test
American
Express:
Alterna=va
1:
Sobre
amb
només
un
logo=p
Alterna=va
2:
“Ara
pot
regalar
la
Targeta
Suplementària
a
un
familiar
sense
cap
cost.”
Alterna=va
3:
“Obri
aquest
sobre,
si
s’atreveix”.
• Sobre
1:
355
respostes
• Sobre
2:
286
respostes
• Sobre
3:
3
respostes

27. 1.2.
La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Punts
d’atenció
on
cal
situar
el
que
interessa
al
lector:
• Logo
i
imatges
• Data
• Assumpte
o
Johnson
Box
• Salutació
• Introducció
• Destacats
• Firma
• Post
data

28. Elements
que
ajuden
a
fer
efec;u
un
;tular
Exemple:
Inventat,
clàssic
però
efec=u:
Producte:
Tònic
per
fer
créixer
els
cabells
1-­‐Apel·∙la
als
interessos
del
lector
Aquest
tònic
farà
créixer
els
seus
cabells.
2-­‐La
novetat
és
atrac=va:
Aquest
NOU
tònic
farà
créixer
els
seus
cabells
3.
Afegeix
intriga
misteri,
poesia...
Amb
un
extrany
ingredient
aconsegueix
que
aquest
nou
tònic
faci
créixer
els
seus
cabells
4.-­‐
El
temps
és
or:
Amb
un
estrany
ingredient
aconsegueix
que
aquest
nou
tònic
faci
créixer
els
seus
cabells,
en
només
3
setmanes.
Sempre
que
afegeixis
un
d’aquests
elements
al
=tular
provocaràs
un
dràs=c
increment
de
l’índex
de
resposta.

29. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Johnson
Box:
;tular
lligat
a
la
carta
Exemple:
Un
hotel
que
em
perme;
la
sor;da
més
tard
de
les
12h?
Aquí
encara
no
en
conec
cap
Salutació:
Apreciat
Sr.
Sauler,
És
lògic
que
no
conegui
cap
hotel
així.
Tots
els
hotels
et
fan
sor=r
abans
de
les
dotze.

30. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
La
introducció
• 15
primeres
paraules
són
més
importants
que
les
1.500
següents.
• SAGRAT:
El
primer
paràgraf
ha
d’incloure
la
promesa
bàsica.
Ex:
Apreciat
Josep
Maria:
El
dimecres
12
de
maig
no
sur=s
al
carrer.
Un
suculent
sopar
gra=s
t ’espera
a
casa.
Prepara’t
per
gaudir-­‐ne.

31. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Destacats
• Subratllats,
fins
i
tot
a
mà
• Negretes
• Paràgrafs
entrats
• Textos
i
signes
manuscrits
Firma
• Sempre
ha
de
signar
una
persona,
del
nivell
més
alt
possible
• Ha
de
constar
el
nom
i
el
càrrec
de
qui
signa

32. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Post-­‐data
• És
el
que
més
es
llegeix
després
del
Johnson
Box,
la
salutació
i
el
primer
paràgraf.
• Aprofita
per
a
recordar
al
lector
què
vols
que
faci,
per
què
ho
ha
de
fer
i
per
què
no
li
convé
esperar.
• Millor
que
sigui
curta
• Poc
recomanable
a
cartes
per
a
empreses.
• Bon
lloc
per
recordar
el
telèfon
de
contacte

33. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
La
crida
a
l’acció:
• Obligat:
Què
ha
de
fer
el
lector
• Opcional:
Per
què
Per
què
ara
És
fàcil
i
ràpid
Un
cop
acabada
la
carta…
deixa-­‐la
reposar.

34. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Repassa-­‐la
amb
lupa:
• a
quedat
tot
ben
clar?
H
• legeix-­‐la
en
veu
alta
L
• emana
a
altres
persones
que
la
llegeixin:
D
l’entén
el
teu
veí?
I
la
teva
parella?

35. La
carta
persuasiva/
l’e-­‐mailing
Check
List
de
textos
eficaços:
(extracte
de
la
Clarity
Chack
list
de
Kit
Sadgrove)
-­‐ Fas
servir
€tols
i
sub€tols?
-­‐ L’estructura
és
clara?
-­‐ Fas
servir
llistes?
-­‐ Més
verbs,
menys
noms
-­‐ Paràgrafs
curts?
-­‐ Has
escrit
paraules
en
majúscules
si
no
era
necessari?
-­‐ Has
explicat
les
abreviacions?
-­‐ Si
hi
ha
argot
o
tecnicismes
s’entenen?
(S’adequa
al
registre
del
lector?)
-­‐ Té
generalitats
prescindibles?
-­‐ S’ha
escrit
tot
des
del
punt
de
vista
del
consumidor?

36. Es;l
en
la
redacció
Una
qües;ó
d’es;l:
El
fil
invisible
o
com
no
abusar
de
la
“i”
Les
connexions
que
donen
ritme
i
con=nuïtat:
• Però
això
no
és
tot
• I
ara
pot…
• Aquesta
és
la
raó
per
la
qual…
• O
si
ho
prefereix…
• I
encara
més…
• Com
pot
veure…
• Perme=’m
que
li
expliqui
més
detalladament…
• Li
interessa?
• En
primer
lloc…
• Finalment…
I
mol€ssims
més
enllaços
de
connexió.
Aquest
només
en
són
alguns
!

37. Es;l
en
la
redacció
Ets
el
que
jo
veig,
no
el
que
tu
em
dius!:
• Menys
és
més:
Millor:
puntual
que:
amb
la
més
absoluta
puntualitat.
• Mai
textos
que
no
diguin
res:
– …de
tota
una
sèrie
de
criteris
ideològicament
sistema=zats,
en
un
front
comú
d’actuació
regeneradora.
• Evita
el
NO
als
=tulars
i
textos
en
general
• Evita
reaccions
contràries
amb
paraules
de
l’es=l:
• Vostè
s’oblida
que
…
• Vol
saber
la
nostra
opinió?
• Mai
hem
=ngut
cap
reclamació.
• Nosaltres
pensem,
creiem…
(n’esteu
segurs?/
A
mi
tant
me
fa!)
• Potser
podriem…

38. El
fullet
• Quants
segons
tens
per
aconseguir
que
el
lector
llegeixi
alguna
cosa
del
fullet?
20

39. El
fullet
• Doncs
ves
al
gra:
destaca
ràpidament
algun
dels
avantatges
que
interessen
al
lector.
De
quina
manera:
– Titulars
– Millor
fotos
en
color
que
en
b/n
– Millor
fotos
de
persones
que
bodegons
– Millor
una
foto
gran
que
diverses
de
pe=tes
– Millor
colors
calents
que
freds

40. El
fullet
–
Maqueta
i
Estructura
Maqueta:
visca
el
llapis
i
el
paper!
Estructura:
Portada:
Titular
amb
el
benefici
principal
o
intriga
interessant.
Logo=p
de
la
marca.
Introducció:
Opcional.
Aterrissada
del
benefici
principal
o
oferta.
Interiors:
Els
detalls
rellevants
del
producte,
servei
o
oferta.
Si
el
fullet
acompanya
una
carta,
tots
els
detalls
que
no
hi
has
pogut
explicar.
Si
hi
ha
cupó:
indica
clarament
com
respondre
i
deixa
espai
per
escriure!
Tancament:
Crida
a
l’acció/
vies
de
contacte/
logo=p:
si
la
peça
està
de
cara
o
d’esquena,
sempre
s’iden=fica
l’anunciant.

41. Con;ngut:
com
presentem
el
producte
OFERTA
La
manera
a
través
de
la
qual
presentem
el
producte
de
manera
atrac;va
i
persuasiva,
en
clau
d’avantatge.
8
ingredients
per
fer
una
gran
OFERTA:
• Producte,
preu,
incen=u,
condicions
de
pagament,
garan=a,
compromís
futur,
dates
límit.

42. El
gadget
• Element
corpori
que
incrementa
el
record,
la
notorietat
i
l’impacte…
i
per
tant:
la
resposta!
• Fa
que
el
missatge
perduri:
el
gadget
costa
de
llençar.
• Molt
recomanable
quan
la
base
de
dades
està
ben
depurada.
• Pot
incrementar
el
pes,
per
tant,
cal
consultar
tarifes
correus
i
limitacions
de
materials
:
prohibit
enviar
€!
• També
es
pot
fer
servir
en
esdeveniments
i
“punts
calents”

43. El
gadget
Exemples:
• Mailing
BBB

44. Requisits
per
valorar
una
bona
campanya
de
mailing
o
e-­‐mailing
Ens
farem
4
preguntes:
1. Concretament,
què
hi
guanyo
jo
amb
això?
Beneficis
concrets
2. Em
diu
clarament
on
he
de
dirigir-­‐me
per
comprar
el
producte
o
servei?
3. Hi
ha
una
bona
oferta
per
què
respongui
ARA?
4. M’obre
possibilitats
de
vendes
futures?

45. (e-­‐)NewsleDer
• Molt
adequat
per
a
la
difusió
de
les
norcies,
convocatòries
promocions
i
ac=vitats
que
organitzis
(Fnac,
Privalia…)
• Sigues
interessant
però
no
pesat:
permet
incrementar
el
contacte
regular
amb
els
subscriptors
o
que
no
vulguin
saber
res
més
de
tu!
• Potencia
la
fidelització:
presència
de
marca
a
baix
cost.
• Permet
enllaçar
amb
el
nostre
lloc
web
o
blog.
• Atenció
a
la
llei
de
protecció
de
dades.
Donar
l’opció
de
deixar
de
rebre’l.
• Plan;lles
gratuïtes
a:
www.campaignmonitor.com

46. NewsleDer
• Algunes
idees
de
con=nguts:
• Entrevista
a
un
expert
del
teu
camp.
• Inlcou
casos
d’èxit
• Escriu
ar=cles
del
=pus
“Com”

“Com
redactar
una
newsleDer
atrac=va”
• Estructurar
els
ar=cles
enumerant
les
idees
• Publica
ar=cles
escrits
per
altres
persones,
citant
la
font
• Ofereix
informació
ú=l
i
rellevant,
lligada
a
l’actualitat

47. NewsleDer
• Consells
de
redacció:
• El
més
important,
al
primer
paràgraf
• Evita
els
sumaris

48. Newsleuer
hDp://weekand.net/
Agenda
cultural
amb
publicitat

49. Lloc
web
i
blog
• Les
bases
de
redacció
són
les
mateixes
que
hem
vist,
però
amb
alguns
ma;sos:
• Llegir
en
pantalla
és
més
di‚cil
que
fer-­‐ho
en
un
paper
imprès,
(poques
vegades
es
llegirà
imprès)
per
tant,
és
molt
més
important
establir
els
diferents
nivells
de
lectura:
Molt
important
Menys
important
No
tant
important
Informació
addicional

50. Lloc
web
i
blog
• Escriu
pensant
en
termes
web:
• Ajuda
al
lector
a
trobar
ràpidament
allò
que
busca:
ordena
els
con=nguts
de
manera
lògica:
jerarquitzant.
• Parla
en
clau
de
benefici,
provocant
el
clic!
• Paràgrafs
més
curts
que
els
de
paper.
Molt
curts
i
concisos.
TRUQUET-­‐-­‐>:
Un
cop
escrits,
mira
d’escurçar-­‐los
més:
segur
que
pots!
• Ves
al
gra:
evita
el
bla,
bla,
bla!!

51. Lloc
web
i
blog
Altres
elements
a
tenir
en
compte:
• Segmenta
el
con;ngut
en
diferents
pàgines.
• No
subratllis
text
que
no
sigui
un
enllaç.
• Posicionament
SEO:
Fes
servir
paraules
clau
per
ser
present
a
Google
(Mai
Flash
que
no
indexa
i
només
et
trobaria
qui
et
conegués).

52. Exemple
de
lloc
web

53. Lloc
web
i
blog
• Si
vols
un
bon
lloc
web,
fes
servir
professionals.
• Si
vols
fer
el
lloc
web
tu,
millor
que
op=s
per
un
blog
GRATUÏT.
• Hi
ha
llocs
on
trobar
plan=lles,
si
vols,
amb
estè=ca
lloc
web:
www.templatemonster.es

54. Blog
• Molt
ú=l
per
aconseguir
visites
al
teu
lloc
web,
gràcies
a
les
paraules
clau
i
als
enllaços.
• T’ajuda
a
posicionar-­‐te
com
a
expert:
sumes
credibilitat!
• Facilita
compar=r
con=nguts
a
les
xarxes
socials
• Ajuda
a
fer
comunicació
2.0:
Molt
bon
espai
per
complementar
els
con=nguts
del
lloc
web,
recollir
opinions
i
par=cipació.
• IMPRESCINDIBLE:
S’ha
d’actualitzar
periòdicament:
ha
de
tenir
vida!
• Exemples:
Gallina
Blanca:
hDp://blog.gallinablanca.es/

55. Exemple
de
blog

56. 3.
I
per
acabar,
idees
de
màrque;ng
per
pensar
diferent:
Crea;vitat
al
poder!
Estratègies
per
atraure
clients,
fidelitzar
els
existents
i
incrementar
les
vendes
en
temps
de
recessió.

57. 3.
Idees
de
màrque;ng
per
començar
a
pensar
diferent
-­‐
Categoritzar
productes
per
necessitats
del
client
-­‐
Necessitats:
Menjar
sa,
bo
i
de
qualitat,
sense
inver=r
massa
temps
a
la
cuina.

58. 3.
Exemples
de
com
pensar
diferent:
Categoritzar
Productes
per
necessitats
del
client
(Ex:
cas
Casa
Carriot)

59. 3.
Exemples
de
com
pensar
diferent:
Categoritzar
Productes
per
necessitats
del
client
(Ex:
cas
Casa
Carriot)

60. 3.
Exemples
de
com
pensar
diferent:
Categoritzar
Productes
per
necessitats
del
client
(Ex:
cas
Casa
Carriot)

61. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
Obrir
la
comunicació
a
la
xarxa
comercial
(comercials
i
distribuïdors)
COMPROVAT:
Un
comercial
mo=vat
a
través
d’incenitus
s’esforça
més:
– Formació
producte:
variants
d’ús
degustacions,
demos...
– Producte
promocional
– Regals
/Sortejos
per
punts
vinculats
a
resultats
MOTIVAR-­‐LO:
QUE
EL
COMERCIAL
ES
CREGUI
EL
PRODUCTE!

62. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
Comunicació
al
punt
de
venda:
A
més
dels
clàssics:
– displays
– stoppers
– i
promocions...
AMB
POCA
INVERSIÓ
ÉS
POSSIBLE:
Si
=nc
poc
pressupost:
un
marc
i
una
impressió
digital,
serveix!


63. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
– Nous
camins
en
la
comunicació
al
punt
de
venda:
– ...
Elements
de
valor
afegit
que
el
client
s’emporta
a
casa
i
fan
marca
:
• Porta-­‐=quet
• Targetó
amb
consells
per
tenir
cura
de
la
roba

64. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
– Repensar
formats:
Una
bossa
per
a
la
fruita
o
un
fullet?

65. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent
-­‐
Incen;var
als
clients
i
col·∙laboradors
i
fer-­‐los
un
seguiment!

66. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent
-­‐
I
encara
més,
fes-­‐los
sen;r
pirivilegiats
Fidelització
al
punt
de
venda..
o
fora!
• OCS
convida
personalment
a
les
seves
clientes
a
desfilades
de
T
moda
dels
dissenyadors
que
té
a
la
bo=ga.
• eriòdicament
convida
als
dissenyadors
a
la
bo=ga,
per
tal
que
P
coneguin
les
clientes
que
compren
la
seva
roba
en
un
ambient
exclusiu.

67. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent
Introdueix
la
paraula
màgica
a
la
vida
dels
teus
consumidors:
Regala!
Una
consulta,
un
informe,
una
bossa
bonica
amb
la
compra
del
ves=t:
troba
la
manera
de
regalar
i
els
atrauràs.
Llibre
Gra=s,
de
Chris
Anderson,
(Tendencias
Ed.
URANO)
sobre
els
nous
models
econòmics.

68. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent
Segueix
fent
promocions
Encara
que
hi
hagi
recessió
has
de
seguir
atraient
els
teus
clients.
• upó
descompte
C
• resència
a
Atrápalo
P

69. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
-­‐
Generar
diàleg
amb
el
teu
públic:

70. -­‐
No
donis
mai
un
client
per
perdut

71. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
-­‐
Escolta
al
consumidor
i
adapta-­‐t’hi:
Viena:
• Les
enquestes
de
sa=sfacció
serveixen:
• Carta
per
a
celíacs.

72. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
-­‐
Aprofitar
els
esdeveniments!
– Promocions
de
Nadal
,
Carnestoltes...
– Festa
Major
de
la
ciutat

invitació
a
un
tast
o
citar-­‐la
a
la
comunicació
– Par=cipar
a
concursos
d’aparadors
i
explicar-­‐ho.
– O
crear-­‐ne
de
nous
que
fidelitzin!
– OBRIR
LES
PORTES
DE
CASA
– PASTISSERIA
-­‐>
Organitza
visites
escolars
a
l’obrador
– PROMOCIONS
PUNTUALS
NOTÒRIES
• Can
Capablanca:
LA
CANYA
ÉS
TAPA

73. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
• Promoció
“Entra
casi
despullat,
surt
ves=t”

74. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
Fer-­‐se
amic
del
veí
o
com
fer
una
“mini
join
venture”

75. Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
Fer-­‐se
amic
del
veí
o
com
fer
una
“mini
join
venture”
• Fer
servir
les
xarxes
socials
abans,
durant
i
després
de
l’esdeveniment,
és
barat
i
ajuda
a
fidelitzar!

76. Fer-­‐se
amic
del
veí
o
com
fer
una
join
venture
Com
crear
vincle
a
través
de
Facebook

77. 3.
Exemples
de
màrque;ng
de
com
pensar
diferent:
Pensar
transversalment
CAMPANYA
«Pas;llas
contra
el
dolor
ajeno»:
Millor
campanya
de
comunicació
espanyola
de
2010.
Client:
Médicos
sin
fronteras:
Agència:
Germinal
Comunicación,
Vídeo
sobre
el
cas
(5:01)
hDp://www.youtube.com/watch?v=jcluxN_2DfM&feature=related
El
viral:
(1:57)
hDp://www.youtube.com/watch?v=I6J44wOQzs0&feature=related

78. Cas
pràc;c:
Fotògrafa
Helena
Casas

79. I
per
acabar…
“Les
regles
estàn
fetes
per
què
s’orien=n
els
savis
i
per
què
les
obeeixin
els
tontos”
David
Ogilvy
És
a
dir:
no
és
imprescindible
prendre-­‐t’ho
tot
al
peu
de
la
lletra,
només
has
de
confiar
en
el
teu
sen=t
comú!

80. Bibliografia
SOBRE
REDACCIÓ
PUBLICITÀRIA
SANTIAGO
RODRIGUEZ.
Crea1vidad
en
Marke1ng
Directo.
1997.
DEUSTO.
MARIANO
R
CASTELLBLANQUE.
Manual
del
redactor
publicitario
1997.
Editorial
CIMS.
Libros
de
Comunicación
Global.
Informe:
OGILVY
FORMACIÓN.
Técnicas
Crea1vas
para
vender.
MÀRQUETING
SEBASTIÁN
PINCETTI,
SILVIA
RODRÍGUEZ
.
222
Claves
para
hacer
negocions
en
Internet.
Cómo
dominar
el
Marke1ng
2.0.
2011.
EDICIONES
B.
PEDRO
ROJAS.Comunity
management
en
una
semana.2011
Ges=ón
2000.
Planeta
FERNANDO
MONTERO.
Speed
Marke=ng.
Nuevas
técnicas
de
marke=ng
para
triunfar
en
los
negocios.
2010.
Planeta
Empresa

81. Moltes gràcies!
tonacodina.com
tonac@tonacodina.com
T. 670 05 10 93