2. Definició d’e-learning
L’e-learning:
Concepte: “Ús de les noves tecnologies multimèdia i d’Internet
per a millorar la qualitat de l’aprenentatge facilitant l’accés a
recursos i serveis, així com la col·laboració i els intercanvis
remots”
Qualsevol activitat de formació que disposi de les tecnologies de la
informació i de la comunicació per a millorar la qualitat de
l’aprenentatge ha de ser considerada una forma d’e-learning.
2 elements:
- Disponibilitat de continguts digitals accessibles en línea
- Provisió de serveis personals i aplicacions de suport a l’usuari.
3. 1. INTRODUCCIÓ DE LES TIC COM A
EINA EDUCATIVA
• 1.1 Impacte de la tecnologia a l’ensenyament.
• 1.2 Possibilitats de les TIC a les aules.
• 1.3 El rol del professor amb l’ús de les TIC.
4. 1.1 Impacte de la tecnologia en
l'ensenyament
Ús i traspàs de la tecnologia
Actualment, molta de la informació s'obté mitjançant la seva
exposició als mitjans massius de comunicació. Es necessari
reconèixer la informació adquirida a través dels mitjans per a
treballar-hi estratègicament a les aules.
Segons el seu ús, la tecnologia pot possibilitar, potenciar o
banalitzar la proposta pedagògica i didàctica.
5. 1.2 Possibilitat de les TIC a les aules.
- Les TIC, és un terme que fan referència a una amplia gamma de serveis,
aplicacions i tecnologies , que utilitzen diversos tipus d’equips (maquinari
o hardware)i de programes informàtics (programari o software) i que
sovint es transmeten a través de les xarxes de les xarxes de
telecomunicacions (netware)
ALGUNES POSSIBILITATS:
- Accés al coneixement, la informació i les comunicacions.
- Suport i complement en l’obtenció d’informació.
- Col·laboració entre els companys i els professors mitjançant els seus
recursos. Exemples.
- Aprenentatge sincrònic/ asincrònic .Exemples.
- Es trenca la barrera presencial/física de l’aprenentatge.
- Nous entorns educatius. (Entorns virtuals d’aprenentatge) i estratègies en
els processos d’ensenyament-aprenentatge.
- Enriquiment en les capacitats i habilitats (intel·lectuals, motrius) i de
l’alumne com a centre de l’aprenentatge.
- Canvi de concepte educatiu.
6. 1.3 El rol del professor amb l’ús de les
TIC
• El docent decideix envers la planificació de
l’ensenyament (continguts, metodologia,
avaluació..)
• Mètode discursiu e interacció reduïda.
• La participació de l’alumne és mínima.
• Seguiment i avaluació discontínua.
• El domini de les tecnologies no és
estrictament necessari.
• La capacitat de resposta s’assumeix en els
moments de classe i tutories personals.
• No existeix pràcticament la col·laboració
docent.
• La càrrega docent i el temps de docència
es limita a les hores de classe i correcció
de treballs.
• La planificació es troba orientada cap a
l’alumne
• Recerca autònoma de la informació
• La participació no té un moment
preestablert.
• L’avaluació és continuada ii l’ús de les
tecnologies és bàsic.
• Forums, debats virtuals…
• La capacitat de resposta es immediata
amb connexions freqüents.
• Possibilitats de col·laboració docent.
• Càrrega docent variable.
PRESENCIAL VIRTUAL
7. 2.COM INTRODUIR LES TIC A LA TASCA
EDUCATIVA DEL CENTRE
• 2.1 Els mitjans i recursos tecnològics.
• 2.2 Models pedagògics d’e-learning.
• 2.3 Activitats virtuals.
8. 2.1 Els mitjans i recursos tecnològics
Son un tipus de material didàctic que es basen en les TIC i que possibiliten
processos d’ensenyament i aprenentatge gracies a la seva aplicació en el
context educatiu. Alguns exemples son els següents:
• Espais virtuals de comunicació (forums, debats, etc)
• Correu electrònic
• Discs compartits
• Xats i missatgeria instantània
• Materials didàctics multimèdia (en línea o local)
• Llistes de discussió /distribució
• Videoconferència
• Pissarra electrònica
• Cercadors
• Programari especialitzat (processador de textos, base de dades, full de
càlcul, etc)
• Maquinari, etc
9. 2.1.1 Característiques dels nous
entorns d’aprenentatge
• Basats en la web i orientats a objectes.
• Anàlisi de diferències d’habilitats/funcions de proves prèvies i
habituals.
• Perfil i coneixement dels camins d’aprenentatge personalitzats.
• Gestió de la competència i rendiment.
• Eines de creació personalitzada.
• Eines d’aula virtual i de col·laboració en directe.
• Integració compatible amb altres sistemes.
• Comunicació entre tutors i estudiants.
• Àrees de grup de treball compartides.
• Lliurament de recursos i materials d’aprenentatge.
• Gestió i seguiment dels estudiants.
• Etc.
10. 2.2 Models pedagògics de l’e-learning
• Models pedagògics virtuals identificats en els models docents que el
professorat aplica a les seves aules.
• 1. Models transmissors, mètodes habitualment discursius
• 2. Models d’aprenentatge basat en la pràctica i en l’alumne.
• 3. Models col·laboratius, adquisició de saber col·lectiu i participatiu
• Característiques dels models pedagògics per l’e-learning: flexibilitat,
interacció, personalització, cooperació.
• Cada model es troba en una orientació diferent:
- Quadrant NO (tasca específica determinada pel professor
- Quadrant NE (tasca determinada per l’alumne)
- Quadrant SO (act. D’aprenentatge obertes i estratègies determinades pel
professor)
- Quadrant SE (act. D’aprenentatge obertes i gestionades per l’alumne)
• Quatre elements crucials per l’èxit de cada model: DISC (diàleg,
implicació, suport i control)
11. 3. PLANIFICACIÓ D´ACTIVITATS
VIRTUALS D´APRENENTATGE
• DISSENY: Enfocament didàctic concret, objectius, escollir els
mitjans, selecció del contingut, identificar recursos, disseny d’
activitats…
• DESENVOLUPAMENT: storyboard programació de les pàgines web
multimèdia, desenvolupament de les activitats, materials i de la
formació en general.
• IMPLEMENTACIÓ: publicació dels materials, revisió de continguts,
suport (tècnic) als alumnes i professors..
• AVALUACIÓ: formativa i sumativa.
• Es tracta d’aplicar les fases de planificació incorporant MDM i
mitjans electrònics. Cada mitjà comporta unes aplicacions bàsiques
en cada fase.
• Exemple en base a l’ús d’una biblioteca virtual per a planificar
activitats.
