1. CONGRÉS INTERNACIONAL
COLOR I CONSERVACIÓ
19 i 20 de novembre - Trento
CESMAR7
Fases finals en la
restauració dels béns mobles policromats
Seguiment per VIDEOCONFERÈNCIA des de Catalunya
Sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (UPC)
Avda. Víctor Balaguer, s/n
08800 Vilanova i la Geltrú
Traducció simultània de l’italià al català
Certificats d’assistència
Preu: 40€ estudiants / 55€ Associats Grup Tècnic i ARCC / 65€ professionals
Inscripció oberta fins el 7 de novembre
Cal enviar un correu electrònic a colorconservacio2010@gmail.com posant “Inscripció” a
l’assumpte i adjuntant:
*Justificant de pagament.
L’ingrés de la quota s’ha de fer al número de compte de l’ACARC:
2100–3276–78–2200028882 (“La Caixa”)
*Dades personals:
- Nom i Cognoms.
- Tipus de quota: estudiant o associat (caldrà mostrar carnet) o professional.
- Si es necessita traducció simultània.
- Telèfon de contacte.
Es reservarà plaça per ordre d’inscripció fins a exhaurir la capacitat de la sala. L’organització es
reserva el dret de suspendre la videoconferència si no hi ha un nombre mínim de persones
inscrites. En aquest cas, es retornaria l’import íntegre de la inscripció.
Més informació: http://sites.google.com/site/colorconservacio2010
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Superior de Conservació
Restauració de Béns Culturals de
Catalunya
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
Centro per lo
Studio dei
Materiali per
il Restauro

2. Benvolguts companys i companyes,
Ens adrecem a vosaltres per informar-vos sobre la VIDEOCONFERÈNCIA que estem organitzant per
transmetre íntegrament i en directe el congrés “COLORE E CONSERVAZIONE” que es celebrarà els
propers dies 19 i 20 de novembre de 2010 a Trento, i que en aquesta cinquena edició se centra en el tema
de les fases finals en la restauració dels béns mobles policromats (us adjuntem el programa traduït al català,
també es pot consultar on-line als webs http://sites.google.com/site/colorconservacio2010 o
http://www.coloreeconservazione.it).
Es tracta d’un congrés de caire internacional organitzat per Cesmar7 (Centro per lo Studio dei Materiali per
il Restauro), una associació dedicada a l’estudi i recerca en l’àmbit d’obres policromades, nascuda l’any
2000, i que actualment compta amb col·laboradors de prestigi internacional com Paolo Cremonesi o Richard
Wolbers, entre d’altres.
La videoconferència es durà a terme a la sala d’actes de L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de
Vilanova i la Geltrú (UPC), que molt amablement ha cedit l’espai i gestionarà tècnicament la connexió.
Aquest centre es troba molt proper a l’estació de tren (Renfe – Vilanova i la Geltrú, línia R2 de rodalies).
Es comptarà amb servei de traducció simultània de l’italià al català per a qui ho desitgi. També es compta
amb el permís de Cesmar7 per emetre certificats d’assistència en el seu nom, que es lliuraran al final de la
segona sessió.
Les quotes d’inscripció són de 40€ per als estudiants, 55€ per als membres de les associacions (Grup
Tècnic i ARCC) i 65€ per als professionals.
Creiem que aquesta videoconferència és tota una oportunitat de poder assistir a un esdeveniment que ja
s’ha convertit en un punt de trobada internacional on professionals de prestigi reconegut comparteixen els
últims avanços de les seves investigacions i la seva aplicació en Conservació-Restauració.
INSCRIPCIÓ
Cal enviar un correu electrònic abans del 7 de novembre a colorconservacio2010@gmail.com tot
indicant “Inscripció” a l’assumpte i adjuntant:
- Justificant de pagament. L’ingrés de la quantitat corresponent s’ha de fer al número de compte
de l’ACARC (Associació Cultural en l’Àmbit de la Restauració i la Conservació):
2100 – 3276 – 78 – 2200028882 (“La Caixa”)
- Dades personals
1. Nom i cognoms.
2. Tipus de quota: estudiant o associat (caldrà presentar carnet) o professional (especificar el
lloc de treball i l’especialitat).
3. Si es necessita traducció simultània o no.
4. Telèfon de contacte.
Es reservarà plaça per ordre d’inscripció fins a exhaurir la capacitat de la sala. L’organització es reserva
el dret de suspendre la videoconferència si no hi ha un nombre mínim de persones inscrites. En aquest
cas, es retornaria l’import íntegre de la inscripció.
Esperem que sigui del vostre interès i agrairem que reenvieu la informació a totes aquelles persones que hi
puguin estar interessades.
Atentament,
L’organització

3. PROGRAMA
5è Congrés Internacional
Color i Conservació
Edició 2010
LES FASES FINALS EN LA RESTAURACIÓ
DELS BÉNS MOBLES POLICROMATS
Principals temes: debat sobre el significat, els límits i els mètodes i materials per a la integració
dels estrats pictòrics i els treballs finals, parant atenció a l’estreta relació entre totes aquestes
operacions i a la interferència entre els materials a utilitzar.
 Comparació teòrica i reconstrucció històrica de les aproximacions a aquestes fases de la
restauració; finalitats tècniques que justifiquen les reintegracions, finalitats estètiques i
crítiques, espai per a aquestes intervencions dins del procediment general de la restauració
d’una obra.
 Estudi de les característiques dels materials tradicionals utilitzats en les fases finals de la
restauració.
 Estudi i experimentació dels nous materials, com a manera de verificar quins poden ser més
adequats per les diverses característiques que l’obra presenta (una de les regles de la mínima
intervenció).
 Relació amb els anteriors congressos, especialment aquells sobre consolidants (els estudis i
sistemes de mesura de la força dels estrats pictòrics i quins materials aplicar en la seva
restauració), i en referència a la neteja (de cara al tema dels vernissos).
 Atenció al tema de la durabilitat dels materials de restauració (molt lligada amb la seva
reversibilitat), perquè aquesta és una de les raons fonamentals de les intervencions cícliques
sobre una mateixa obra.
Divendres 19 de novembre
Primera jornada
09.00
Registre dels inscrits al congrés
10.00
Benvinguda
10.20
Obertura del congrés: Fases finals o nova etapa de la restauració de la restauració?
E. Signorini (Vicepresident de CESMAR7)
El 5è Congrés Colore e Conservazione tanca simbòlicament el cicle dedicat als diversos estrats de les obres
policromades. Centrant-se en els últims estrats, les fases de la reintegració i els processos de protecció
relacionats, es proposa d'avaluar materials i mètodes a emprar, a la llum de la recerca sobre aquests i de
les investigacions dutes a terme en els últims anys.

4. Primera sessió – Aproximació histórica i metodològica
10.50
La reintegració pictòrica de les obres policromades, d’Edwards a Brandi
G. Perusini (Università di Udine)
Es posaran a examen les teories i els mètodes per a la restauració pictòrica que es troben a les tesis
escrites (relacions i manuals de restauració) publicats des de finals del s. XVIII fins a Brandi. Les teories i
mètodes dels restauradors italians seran comparats amb aquells emprats en altres països d’Europa,
sobretot a França que, en aquest període, constitueix el principal punt de referència (freqüentment polèmic)
per a tots els restauradors europeus.
11.20
Dry Blue: La complexitat de les pintures monocromàtiques privades de protecció a l’art
contemporani
J. G. Gomez-Tejedor (Departament de Conservació i Restauració, Centro de Arte Reina Sofía – Madrid).
L’estudi se centra a les problemàtiques derivades del tractament d’obres sense estrat final de protecció i fa
una aproximació als diversos mètodes posats en pràctica. El color blau és un pretext per introduir una sèrie
d’exemples que serviran per il·lustrar diversos criteris d’intervenció sobre la base de la tipologia conceptual
de l’obra. Això permet tractar el concepte de mínima intervenció i les problemàtiques que poden anar
lligades al tractament de grans panells monocromàtics, a més d’examinar el tema de la substitució total dels
estrats de superfície.
11.50
El comportament dels estrats pictòrics
12.20
Presentació de la Secció Poster
F. Raffaelli (Superintendència BSAE de Trento)
D. Riggiardi (CESMAR7)
12.40
Obertura de la Secció Poster i pausa per dinar
Segona sessió – Estudi dels materials
15.00
Proves accelerades per a l’avaluació de la durabilitat dels vernissos protectors a les obres
pictòriques
F. Deflorian (Departament d’Enginyeria dels Materials i Tecnologies Industrials de l’Università di Trento).
L’ús de nous vernissos o productes d’acabat superficial a la restauració d’obres pictòriques necessita
freqüentment l’avaluació de la durabilitat de les propietats físico-químiques i òptiques del material. De fet, els
cicles tèrmics, les variacions d’humitat, la interacció amb les radiacions, sigui en espectre visible o UV,
poden alterar les seves característiques mecàniques i per tant protectores, a més de les característiques
bàsiques de color i transparència.
Prenent enfocaments que deriven d’altres usos industrials dels productes protectors, és possible
personalitzar procediments per minimitzar els riscos d’avaluació imprecisa i augmentar la fiabilitat de les
proves d’envelliment accelerat.
15.30
Materials per a l’estucat de les pintures mòbils: Materials tradicionals i moderns davant d’una
avaluació crítica de la seva idoneïtat, estabilitat i versatilitat de les formulacions tradicionals i actuals
L. Fuster-Lopez (Universtitat Politècnica de València).
En els últims anys, per satisfer les exigències estètiques i tècniques, els materials i mètodes per a l’estucat
de llacunes a les pintures de cavallet han evolucionat de manera significativa.

5. Aquesta xerrada està destinada a revisar totes les qüestions relacionades amb el tractament de llacunes i
introduir la seva dimensió estructural per tal d’establir-ne els requisits com a suport de la pintura i de la
tècnica pictòrica, en relació a l’estat de conservació i a les condicions ambientals del lloc de conservació
original, etc. L’objectiu és entendre què es pot esperar a mida que passa el temps en termes d’estabilitat i
compatibilitat estructural de les fórmules tradicionals i actuals.
16.00
Aspectes òptics de l’envernissat de les pintures
E. René de la Rie, John K. Delaney, Kathryn M. Morales i Christopher A. Maines (National Gallery of Art,
Washington, DC). Mady Elias (Université Pierre et Marie Curie, Paris) and Li - Piin Sung (NIST,
Gaithersburg, MD).
Estudi sobre les modificacions microscòpiques de la rugositat de les superfícies deguda als vernissos i la
conseqüent modificació en la reflexió de la llum. La microscòpia laser confocal i la perfilometria continuen
mostrant que les resines de baix pes molecular, incloent les naturals, produeixen una superfície més llisa
que la de les resines polimèriques que no eliminen la rugositat a baixa freqüència. Els vernissos de baix pes
molecular redueixen el petit angle de dispersió i produeixen superfícies de brillantor i nitidesa d’imatge més
alta respecte els protectors polimèrics.
16.30
Estudi comparatiu d’alguns colors de retoc pictòric exposats a cicles d’envernissament accelerat
R. Perini, F. Raffaelli, S. Volpin, A. Pandolfo i M.L. Tomasi (Superintendència dels Béns Històrics-artístics de
Trento), S. Bracci i G. Casari (IFAC-CNR, Sesto Fiorentino-FI) i M. Picollo (ICVBC-CNR, Sesto Fiorentino-
FI).
El treball s’ha dirigit a l’estudi de l’estabilitat química i òptica d’alguns colors al vernís habitualment utilitzats a
les fases finals d’integració pictòrica de pintures i obres policromades sobre suport mòbil.
S’han escollit deu pigments amb diversa formulació: tres tipologies de productes comercials en tub i les
mescles de deu pigments en pols amb tres tipus diferents de vernís.
17.00
Coffe Break
17.15
Comparació entre el comportament de reintegració aconseguit amb materials tradicionals i
l’aconseguit amb reintegracions efectuades amb nous materials
A. Coppola, G. Digennaro, G. LaVenuta.
III Curs de Conservació i Restauració a l’Accademia di Belle Arte di Lecce.
Sobre les mostres d’una pintura sobre tela quasi totalment ruïnosa, s’han aplicat estucs de gesso-cola i
estucs amb lligant acrílic i successives reintegracions cromàtiques amb aquarel·la i amb colors al vernís
Maimeri® i Gamblin®; envernissats amb Dammar, Laropal A81® i Regalrez 1094®. Després, les mostres
realitzades han estat exposades a tractaments d’envelliment artificial diferenciat.
La segona part del treball comprova l’aplicació dels mètodes, fent proves en dos fragments més ben
conservats de la mateixa pintura.
17.30
AQUAZOL 500. Una possible alternativa “eco-compatible” a la cola animal en la preparació dels
estucs per restaurar pintures. Test preliminar per a l’estabilitat, manipulació i comportament
R. Calore, L.Frizza, M. Jaxa-Chamiex, L. Rizzonelli, N. Stevanato.
2n any del curs “Col·laboradors-Restauradors de Béns Culturals” Centro di Formazione Enaip Venneto,
Piazzola sul B. (PD)
El present estudi proposa un nou material per estucar: la poli(2-Etil-2-Ossazolina). Per mitja d’experiments al
laboratori, proves de colorimetria i d’envelliment artificial es defineixen les característiques físico-químiques
dels materials, des de la seva manipulació, el temps d’assecatge, la porositat, la solubilitat i la reversibilitat,
fins a l’estabilitat cromàtica de l’estucat i de la reintegració cromàtica sobreposada.

6. 17.45
L’envernissat de les pintures antigues. Les resines sintètiques de baix pes molecular aplicades a
obres d’art amb film pictòric absorbent
B. D’Incau i A. Sella (Centro di Formazione Engim VI Veneto), F. Rizzi i C. Rigoni (Superintendència BSAE
del Veneto), F. Tisato (Instituto Universitario di Ferrara), R. Bestetti i A. Finozzi (CESMAR7).
Anàlisi de les problemàtiques derivades d’envernissar amb resines de baix pes molecular pintures antigues
que han passat per tractaments de conservació complexos i que presenten problemàtiques d’absorció.
Demostració de l’eficàcia de l’aplicació i de la semblança a nivell tècnic amb les resines habitualment
utilitzades. Observacions, mesures i solucions aplicades i executades a tres pintures de la tradició del
Veneto.
18.15
Estudi de les dispersions de nanopartícules en matrius polimèriques per a l’optimització de les
propietats òptiques
A. Colombo i R. Simonutti (Gruppo PosyLife Dipartimento de Scienza dei Materiali, Università degli Studi di
Milano-Bicocca, Milano) i V. Mombrini i C. Beccaria (restauradores privades, Milano).
L’objecte d’aquest estudi és la modulació i la verificació de les propietats òptiques d’alguns polímers ja en ús
en el món de la restauració. La finalitat és tornar-los idonis per a la protecció/envernissat de pel·lícules
“magres” o com a lligant aquós, ja sigui per a obres antigues o contemporànies. La preparació d’aquests
materials és possible gràcies a la introducció de les nanopartícules oportunes a la matriu polimèrica.
18.45
Finalització de la jornada
Dissabte 20 de novembre
Segona jornada
Tercera sessió – Elecció i mètodes
09.00
Taula rodona - Comparació de les fases finals de la restauració
M. Fratelli, GAM de Milano, CESMAR7; L. Dal Prà, Superintendència BSAE de Trento; M. Ciatti Opificio
delle Pietre Dure de Florència; S. Rinaldi, Università degli Studi della Tuscia, C.E. Spantigati,
Sobreintendència BSAE del Piemonte, Director Científic del Centro Conservazione e Restauració Venaria
Reale.
11.00
Coffee Break
11.30
Imaginar la restauració. La reintegració pictòrica de la pintura visualitzada gràcies al retoc virtual
D. Kunzelman (Opificio delle Pietre Dure di Firenze), L.Gusmeroli i A.T.Keller (Artimaging, Berlin).
Recents estudis del sector Pintures sobre Tela i Taula del Laboratori de Restauració de l’Opificio delle Pietre
Dure de Florència, sobre la restauració pictòrica virtual. Es presenta una panoràmica sobre el
desenvolupament de les precedents experiències en l’elaboració digital de la selecció i de l'abstracció
cromàtica amb algunes consideracions metodològiques sobre els nous casos aplicables.
12.00
Experiència amb l’altar de San Nicostrato
G. Torres Llopis (Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes culturales de Aragón).
Les fases finals de la intervenció sobre el retaule de San Nicostrato estan en línea amb les exigències
generades pel dany i el procés de reconstrucció. La reconstrucció de la complexa estructura estratigràfica,

7. greument danyada per un atac agressiu d’isòpters, s’ha d’adequar a les actuals condicions de conservació,
que mostren característiques i comportament d’acord amb els materials originals supervivents, i no introduir
modificacions sensibles a nivell sistèmic, que posarien en perill el seu equilibri estructural o plàstic.
12.30
La Madonna di Cerami, estudi per a la presentación estètica. Observació del comportament dels
materials de restauració
A. Longo (restauradora del Centro Regionale per la Progettazione ed il Restauro, Palermo), M. R.
Carotenuto i M. F. Mulè (restauradors, Palermo)
Aquesta pintura del cuattrocento, una tempera sobre taula cuspidada, representa la Mare de Déu de la llet.
Per a la reintegració pictòrica s’ha comptat amb l’ajuda de tres taules virtuals sobre suport digital. A més a
més, s’ha realitzat un estudi sobre el comportament dels materials de restauració empleats i sobre les
hipòtesis de degradació, exposant a un envelliment artificial els models que en simulen l’estratigrafia. La
presència de guix anhídrid a la preparació ha estat també una oportunitat per a observar el seu
comportament en contraposició amb el del gesso bihidratat.
13.00
Pausa per dinar
14.30
Del laboratori científic a l’estudi del restaurador. Aplicacions pràctiques de retoc cromàtic amb
colors comercials a base de resines sintètiques
A. Sánchez, S. Micó (Departamento de Pintura - Restauración de Pintura. Facultad de Bellas Artes.
Universidad Complutense de Madrid).
Els diversos mètodes de retoc desenvolupats en els últims anys, ofereixen una subtilesa estètica adequada
per respondre a una gran quantitat de necessitats. Les característiques peculiars de cada obra d’art, lligades
als diversos condicionants de degradació que aquestes poden presentar, són fonamentals a l’hora de
decidir quan i com procedir en la intervenció pictòrica i de quines tècniques i metodologies servir-se. Estudi
sobre el comportament i les característiques de quatre productes comercials.
15.00
Béns danyats per activitats sísmiques: estudis teòrics i pràctiques per a la seva recuperació
B. Colasacco (Superintendència BSAE de l’Abruzzo), F. Del Zotto (restaurador privat d’Udine).
Al cap d’un any del terratrèmol de l’Aquila i trenta quatre anys després del de Friuli, es tractarà el problema
de la presentació estètica-formal d’una obra que ha patit un terratrèmol, contrastant dues realitats temporals
i territorials aparentment diferents. Un estudi metodològic de casos extrems no condueix a les habituals
metodologies de restauració, una elecció dictada pel restaurador i el valor històric o compartida amb la
comunitat.
15.30
Reintegració de llacunes en la restauració d’obres d’art sobre paper
L. Montalbano (estauradora de l’Opificio delle Pietre Dure de Florència).
El sector de Restauració de Dibuixos i Estampació de l’Opificio delle Pietre Dure treballa principalment sobre
obres gràfiques, ja siguin dibuixos i estampacions, ja siguin objectes policromats com ara globus, paravents
o ventalls, comprenent un espai de temps molt ampli, des de l’art medieval fins el contemporani. La
reintegració de llacunes s’encara diferent segons el tipus de llacuna present, amb materials i tècniques
diferenciades.
15.30
Reintegració física de les llacunes sobre paper i pergamí
L. Pontalti (restaurador de la Província Autònoma de Trento).
La reintegració física de les llacunes sobre suport de paper es realitza amb una metodologia, materials i
adhesius de gran semblança amb l’original. En aquesta xerrada exposarem diverses tècniques, tractant de
respondre a les següents preguntes:
Quin és l’origen de les llacunes? Quan reintegrar? Amb què reintegrar? Com fer-ho?

8. 16.10
Coffree Break
16.30
Intervenció estètica a les semi llunetes de la Galeria Vittorio Emanuele II de Milà. Estudi obert,
segona part
M. Fratelli (GAM de Milano, CESMAR7), A. Tibiletti (restauradora privada, Milà) i I. Marelli (Superintendència
BSAE de Milà.
Estudi obert de quatre semi llunetes de la Galeria Vittorio Emanuele II de Milà, realitzat a la Galleria d’Arte
Moderna de Milà. Els aspectes de la seva conservació ja van ser exposats al congrés de 2008. Aquestes
premisses han estat bàsiques per a la intervenció estètica sobre les quatre pintures. En un cas límit com
aquest que aquí es presenta, la mateixa idea de successió de la intervenció conservadora i estètica es veu
invalidada per la praxi operativa, que no distingeix el projecte de les fases.
17.00
La interacció entre la intervenció contemporània i els acabats vuicentistes i noucentistes
F. Ferriani (Restauradora privada, Milà).
A través de la presentació d’alguns casos, situats entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del
segle XX, veurem exposades les problemàtiques sorgides durant la intervenció de restauració, relacionades
amb els acabats aplicats sobre les superfícies de les pintures, amb finalitat protectora i estètica, ja sigui per
part dels mateixos artistes, ja sigui per part de comerciants i restauradors.
17.30
Els primers deu anys de CESMAR7
P. Cremonesi (Coordinador científic del CESMAR7).