3. papers d’acció social 3
PRESENTACIÓ
La promoció de la formació i la creació de coneixements entre el col·lectiu de professio-
nals del Sistema català de serveis socials és un dels objectius estratègics del Departament
d’Acció Social i Ciutadania, segons estableix la Llei 12/2007 de serveis socials i tal com
s’especifica en el Pla director de formació 2008-2010. L’acció formativa garanteix la qua-
litat, l’eficiència i l’eficàcia de l’atenció social en benefici de les persones usuàries i de la
ciutadania en general.
Com a resultat de la col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Univer-
sitat de Barcelona i el Departament d’Acció Social i Ciutadania es va organitzar el xxiii
Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social, efectuat el mes de novembre de 2009.
El Seminari sorgeix amb la finalitat última d’apropar investigadors i professionals per tal
de generar coneixement al voltant dels serveis socials.
El text que presentem, Serveis socials i comunitat: respostes davant la crisi socioeconòmi-
ca, és fruit de la tasca feta durant el Seminari i de les conclusions que es van extreure
entre els diferents grups de treball al voltant dels tres eixos temàtics: serveis socials i
atenció socioeducativa en contextos de crisi socioeconòmica; l’acció comunitària davant
la crisi socioeconòmica, i, finalment, serveis socials, comunitat i treball en xarxa.
És a través d’aquest intercanvi de coneixement entre els actors del Sistema català de ser-
veis socials que es poden extreure solucions als problemes i/o reptes derivats de la con-
juntura socioeconòmica actual i que afecten la nostra societat, a més de generar més
confiança dins del Sistema. Per això, el Departament d’Acció Social i Ciutadania dóna
suport a aquest tipus de trobades i en fomenta la creació.
Esperem, doncs, que aquest nou Papers que us presentem sigui una eina més de consulta
en la tasca diària dels professionals dels serveis socials, i que les reflexions i suggeri-
ments que hi consten contribueixin a la recerca i hi incideixin en la pràctica.
Jordi Rustullet i Tallada
Secretari general
Departament d’Acció Social i Ciutadania
4. papers d’acció social 5
INTRODUCCIÓ
L’article que teniu a les mans aporta les socials emergents que poden sorgir en un
conclusions del XXIII Seminari Interuni- context de crisi socioeconòmica.
versitari de Pedagogia Social, que va tenir
lloc els dies 12 i 13 de novembre de 2009 a L’article que presentem està organitzat en
Barcelona i que aglutinà professorat uni- quatre apartats. El primer fa referència al
versitari, investigadors/ores i professio- contingut general i a l’organització del
nals de l’àmbit al voltant del tema Serveis seminari. El segon presenta el context
socials i comunitat: respostes davant la crisi general europeu, espanyol i català a partir
socioeconòmica. L’elecció d’aquesta temàti- del qual es justifica la recerca d’alternati-
ca obeïa, d’una banda, a l’objectiu esta- ves als reptes que es plantegen actual-
blert en el Consell d’Europa celebrat a ment. En el tercer apartat s’exposen els
Lisboa l’any 2000, segons el qual Europa objectius i la metodologia emprada en el
havia de convertir-se en l’economia basa- seminari per reflexionar, analitzar i fer
da en el coneixement més competitiva i propostes al voltant del tema dels serveis
dinàmica del món; capaç de créixer eco- socials i la comunitat davant els reptes
nòmicament d’una manera sostenible amb que suposa la crisi socioeconòmica. Per
més i millors llocs de treball i amb un acabar, en el darrer apartat es presenten
elevat grau de cohesió grupal. D’altra ban- els resultats dels diferents grups de treball
da, responia també a la situació de crisi en què es va organitzar el Seminari.
socioeconòmica que els nostres països
estan experimentant. Del que es tracta en Cal apuntar que les conclusions elabora-
aquest marc, és de construir una Europa des fan referència als resultats de les anà-
social inclusiva, cohesionada i sostenible. lisis i reflexions dutes a terme pels dife-
Aconseguir aquesta nova Europa –una rents grups de treball que van conformar
Europa àmplia i diversa– requereix una el Seminari. Són propostes que haurien de
bona inversió en recerca i innovació per servir com a base per concretar línies
trobar noves formes d’organització social i estratègiques i d’acció en l’àmbit dels
per poder donar resposta a les situacions serveis socials i del treball comunitari.
5. 6 papers d’acció social
1. PRESENTACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL
XXIII SEMINARI INTERUNIVERSITARI
DE PEDAGOGIA SOCIAL
Tal com es detalla a l’apartat següent, el generals, que després desglossarem amb
context general de crisi socioeconòmica uns de més concrets. Els objectius del
posa de nou sobre la taula la necessitat d’unir Seminari són:
esforços tant per part de l’Administració
pública com de les comunitats. Aquest 1. Generar un marc de reflexió comú per a
seminari és fruit d’un esforç comú (Gene- recercadors i tècnics en l’àmbit dels
ralitat de Catalunya, universitat i comuni- serveis socials.
tat) que pretén apropar tècnics, professio-
nals i professorat universitari al voltant 2. Compartir i produir coneixements al
d’una taula per analitzar la situació dels voltant del paper que poden fer els ser-
serveis socials en la crisi actual i fer pro- veis socials i la comunitat en un
postes com un primer pas per a la creació moment de crisi socioeconòmica.
d’un think tank que serveixi per a la recerca
de solucions a unes problemàtiques socials Per poder centrar el treball i concretar
que s’aniran agreujant per efecte de la crisi. aquells aspectes més rellevants en el con-
text actual es va pensar en uns objectius
El Seminari no pretén fer una anàlisi exhaus- de treball més específics dins del marc
tiva de la realitat. Tampoc no busca referen- general que ajudessin a centrar el treball i
ciar o analitzar estadísticament dades el contingut del Seminari, ens referim als
poblacionals. El que pretén és recollir i objectius específics següents:
contrastar, d’una banda, el coneixement
acumulat en el treball quotidià de tècnics i 1. Descriure i analitzar la situació socioe-
professionals que han de tractar diàriament conòmica actual.
amb persones que pateixen per la crisi
socioeconòmica i pels seus efectes. De l’altra, 2. Analitzar l’impacte de la situació socio-
busca generar un espai de reflexió comparti- econòmica actual en la comunitat.
da i de construcció d’alternatives que servei-
xin per delimitar noves orientacions i línies 3. Descriure i analitzar en quina situació
d’acció polítiques i tècniques que possibi- es troben els serveis socials en un con-
litin un enfrontament actualitzat i ajustat text de crisi.
dels reptes que la crisi socioeconòmica
planteja a les persones i a les comunitats. 4. Establir quin tipus d’atenció socio-
educativa poden oferir els serveis soci-
als en un context de crisi socio-
1.1. objectius del seminari econòmica.
Tenint en compte el que hem exposat 5. Analitzar el paper de l’acció comunità-
fins ara, ens plantegem dos objectius ria davant la situació de crisi.
6. papers d’acció social 7
6. Proposar alternatives de treball en xar- 1.2. organització del seminari
xa i de coordinació entre els serveis
socials i la comunitat per poder fer Per assolir els nostres objectius ens
front a la situació de crisi. vàrem plantejar generar reflexió, abans,
Gràfic 1: desenvolupament del Seminari
INAUGURACIÓ
Ponències d’emmarcament
Anàlisi de la situació L’impacte de la crisi Reptes dels serveis socials
socioeconòmica actual socioeconòmica en les davant la crisi
comunitats locals
Sessions de treball per eixos temàtics
Serveis socials i atenció L’acció comunitària Serveis socials,
socioeducativa en contextos davant de la crisi comunitat i treball
de crisi socioeconòmica socioeconòmica en xarxa
Presentació de dues Presentació de dues Presentació de dues
comunicacions comunicacions comunicacions
Enquadrament de la Enquadrament de la Enquadrament de la
discussió al voltant de les discussió al voltant de les discussió al voltant de les
preguntes plantejades preguntes plantejades preguntes plantejades
Conclusions i/o propostes Conclusions i/o propostes Conclusions i/o propostes
de grup de grup de grup
Presentació de conclusions dels grups
}
Clausura del Seminari
Resultats del grup:
serveis socials i atenció socioeducativa en
contextos de crisi socioeconòmica
Resultats del grup: Elaboració d’un informe
l’acció comunitària davant de la crisi amb propostes de treball
socioeconòmica
Resultats del grup:
serveis socials, comunitat i treball en xarxa
Font: elaboració pròpia.
7. 8 papers d’acció social
durant i després de l’execució del Semi- 1.3. perfil de les persones
nari. Es varen proposar uns eixos temà- participants
tics, que serviran com a fil conductor per
orientar tot el treball. És sobre aquests Inicialment es va pensar a convocar partici-
eixos que es va demanar abans de dur a pants que representessin la diversitat de
terme el Seminari que aquelles persones l’Estat espanyol, tant pel que fa a professio-
interessades a participar-hi pensessin i nals com a professorat universitari. Les
presentessin, en forma de comunicacions persones participants havien de tenir conei-
reflexions teòriques, recerques o projectes xements o estar relacionats professional-
en qualsevol dels tres eixos temàtics ment amb alguns del àmbits proposats com
següents: a temàtiques centrals del Seminari: serveis
socials; polítiques socials; tercer sector
a) Serveis socials i atenció socioeducativa social; societat civil, etc. Els i les professio-
en contextos de crisi socioeconòmica. nals podrien provenir de qualsevol dels
àmbits del serveis socials en sentit ampli.
b) L’acció comunitària davant la crisi socio-
econòmica. Les persones participants que finalment
van assistir al Seminari provenien de totes
c) Serveis socials, comunitat i treball en les comunitats autònomes, tot i que tam-
xarxa. bé vàrem comptar amb una petita repre-
sentació de persones originàries dels paï-
Les comunicacions varen ser avaluades sos iberoamericans. També varen partici-
per un comitè científic i se’n varen triar par-hi professors universitaris i professi-
dues per eix. Aquestes dues comunicaci- onals de Portugal. La major representació
ons serien posteriorment presentades a va ser de Catalunya, situant-se en un 35%
les sessions de treball del Seminari. del total de les persones assistents. Els i
les professionals van representar un 30%
El Seminari en si es va pensar de la mane- dels assistents i la resta, majoritàriament
ra següent. Es va convidar experts, per tal varen ser professorat universitari, perso-
que de forma global ens situessin en el nes investigadores i persones expertes.
tema des de tres perspectives diferents:
una d’anàlisi general de la situació actual, La diversitat i variabilitat de camps pre-
una altra des del paper que pot fer la sents en el Seminari va enriquir molt les
comunitat i una altra des del punt de discussions. Varen participar-hi persones
vista de l’Administració. Un cop fet que havien treballat o fet recerca, entre
aquest enquadrament, es va distribuir els altres, en l’àmbit de la infància, els serveis
assistents per grups de treball. socials bàsics, la família, la violència de
gènere, la multiculturalitat, l’animació
La dinàmica dels grups de treball que sociocultural, el desenvolupament comu-
mostrarem més endavant es va iniciar nitari, la tercera edat, les drogodependèn-
amb la presentació de les comunicacions cies, la joventut. Cal apuntar, finalment,
que varen servir per abordar la temàtica que hi van participar estudiosos i profes-
i que varen ajudar a produir el debat sionals tant de l’àmbit rural com urbà, tot
posterior. i que aquest últim va tenir més presència.
8. papers d’acció social 9
2. EL CONTEXT GENERAL
Construir una Europa del coneixement i econòmicament. Tot això requereix un
afavorir la presència d’Espanya i desenvolupament i un acompanyament
Catalunya a l’escenari europeu demana social i educatiu que ajudi la ciutadania
tenir una població que se senti segura, a sentir-se segura i preparada per poder
amb suport i estimulada. donar resposta a les demandes d’un nou
model social i als problemes que se’n
En un moment com l’actual, en què la derivin.
crisi fa que importants segments de la
població es trobin en situació de vulnera- És important ressenyar que vivim actu-
bilitat i risc social, és obvi que, més que alment en una situació socioeconòmica
mai, resulta encertat el triangle de políti- de crisi global que fa que el nostre siste-
ques que proposa la Unió Europea (UE). ma de protecció es trobi en un moment
Un triangle configurat per les polítiques molt complicat: cal buscar la universali-
socials, econòmiques i de treball; unes tat de les atencions, però el fet és que les
polítiques que s’han de combinar amb administracions disposen de menys
l’objectiu de projectar Catalunya en el si recursos. D’altra banda, es reben
de la UE. demandes de la població que fins ara no
necessitaven els serveis de protecció
Aquesta combinació de polítiques obliga més especialitzats. Aquesta situació
a fer una clara definició dels objectius, de obliga a replantejar els models d’orga-
les metodologies i els recursos que cal nització, les metodologies de treball i els
implementar, així com dels mecanismes tipus de resposta que es donen des dels
d’avaluació que possibiliten la rendició de serveis socials.
comptes a la ciutadania.
Cal repensar i reorientar les accions que
Trobar solucions als problemes requereix es desenvolupen des dels serveis socials
invertir en recerca i fer un bon ús i una a fi de fer front a les noves situacions
bona gestió del coneixement. Un conei- generades pel context actual. La diversi-
xement que té molta rellevància en el tat de poblacions que cal atendre i la
sector tecnològic, econòmic i industrial, complexitat de les situacions en què ens
però també en el social, ja que és aquest trobem, demanen un estudi en profundi-
últim qui sosté i possibilita els altres. tat de l’estat de la qüestió. Es tracta de
trobar respostes innovadores que ajudin a
Una comunitat que no busqui el benestar evitar la creació de dependències o situa-
dels seus membres i que no persegueixi cions cròniques, i que possibilitin un
de manera continuada nivells òptims de acompanyament social i educatiu d’aque-
cohesió social, difícilment podrà ser lles persones que viuen dins d’aquestes
competitiva, dinàmica i capaç de créixer problemàtiques.
9. 10 papers d’acció social
2.1. catalunya en el context La crisi financera provoca, d’altra banda,
de l’estat espanyol que les empreses vegin retallades les seves
possibilitats de crèdits i, per tant, de
Volem fer referència al context ampli on maniobra. Moltes de les empreses que en
es troba administrativament Catalunya, els últims anys han crescut sense fer pre-
ens referim a l’Estat espanyol i la seva visions de futur, s’han vist obligades a fer
situació actual. Ens trobem que, en aquest expedients de regulació, amb la qual cosa
marc de referència general, s’ha donat una encara ha empitjorat més la situació de les
situació paradoxal, es pot dir que s’ha famílies que en depenien.
avançat en el que fa referència als marcs
legislatius. Hom pot veure que s’han Aquesta situació de crisi també impacta
introduït noves formes d’entendre les negativament en el mercat del treball. La
polítiques de treball i socials però, en un taxa d’atur creix un 3% del 2007 al 2008,
moment en què el context general traves- sent l’octubre del 2009 al voltant del 17%,
sa una crisi socioeconòmica com l’actual, segons l’Institut Nacional d’Estadística.
existeixen dificultats per dur a terme la Es debilita principalment el sector de la
implantació de totes aquestes noves construcció i amb aquest tota la indústria
estratègies i reformes siguin legislatives o que hi està vinculada.
organitzatives
Cal destacar que els serveis financers,
A continuació, es presenten de forma breu tant pel que fa a la seva producció, regu-
algunes dades per il·lustrar la situació lació i les estratègies que es fan servir,
socioeconòmica que ens ha fet plantejar la han fet un paper molt significatiu en
necessitat de pensar sobre els serveis aquesta crisi que ha dut a una manca de
socials i la comunitat davant aquesta nova confiança tant de caire nacional com
situació. A més a més, aprofitarem per fer internacional i que es concreta en una
referència a alguns dels canvis més relle- manca de liquidesa global que ha posat en
vants que s’han produït en el nostre con- escac les polítiques econòmiques, de tre-
text de referència immediat. ball, fiscals i socials.
L’evolució de l’economia a l’Estat espanyol A l’hora de parlar dels canvis que s’han
dels últims 4 anys ha rebut un gran produït en el context per efecte de la crisi,
impacte fruit, d’una banda, de les tensions cal pensar en els que són fruit exclusiva-
de l’economia mundial i, de l’altra, d’un ment d’aquesta situació, destriant-los
creixement no sostenible i no gaire sòlid. dels que s’havien iniciat abans o d’aquells
Des de fa alguns anys i sobretot a partir que són estructurals o endèmics dels nos-
del 2006, es van esgotar els fons que tres sistemes socials.
havien permès la seva expansió; fons que
tenien molt a veure amb el procés de con- És cert que l’Estat ha proposat algunes
vergència europea i amb el procés d’inte- mesures, com el denominat «Pla espanyol
gració a la zona euro. A tot això s’ha per a l’estímul econòmic», conegut com a
d’afegir la crisi del mercat immobiliari, «Pla E», que recull algunes mesures con-
molt lligada, entre d’altres, a la crisi hipo- junturals i d’altres aprovades amb anteri-
tecària, a l’augment de l’IPC i al del preu oritat i les agrupa en cinc àrees: suport a
del petroli. Aquests factors fan que dismi- les famílies, suport a les empreses,
nueixi la renda de les famílies i, per tant, foment del treball, suport al sistema
que, al mateix temps, disminueixi o es financer i modernització de l’economia.
deteriori el consum. Aquesta situació no El centre d’interès són les famílies amb
afecta només el consum, sinó també fa càrregues hipotecàries i les petites i mit-
que la inversió en construcció i en altres janes empreses. De totes maneres, és
béns i àmbits quedi reduïda. obvi que el problema és estructural i que
10. papers d’acció social 11
cal prendre decisions que busquin solu- nes institucions reclamaven i que per fi
cions a més llarg termini. sembla que es reconeix.
Tal com s’ha apuntat, tant en el cas espa- Un altre element rellevant es la Llei de la
nyol com en el català, s’han produït can- dependència, que bàsicament defineix la
vis interessants en els últims anys, i dependència com una situació permanent
volem fer-hi referència. S’ha iniciat un en la qual es troben les persones que
procés de revisió dels marcs legislatius necessiten ajudes importants d’una o
que després d’anys de funcionament i de d’altres persones per dur a terme activi-
revisions parcials s’estan modernitzant i tats bàsiques de la vida diària. Aquesta
actualitzant. A Catalunya s’ha revisat la situació fa que sigui necessària la creació
legislació en matèria d’infància i serveis de tota una sèrie de serveis que permetin
socials, s’ha fet una mirada a la situació donar suport i oferir cura a aquelles per-
de conciliació de la vida familiar i laboral, sones amb problemes d’autonomia (perso-
i s’han replantejat les carteres de serveis nes grans, persones amb alguna discapa-
en relació amb les noves situacions. Tam- citat o persones amb problemes de salut
bé s’ha reformulat tot el tema de traspàs mental). Aquest és un projecte molt
de competències cap els ens locals, que ambiciós que requereix tot un desplega-
està en funció de les transferències eco- ment de recursos humans i materials que
nòmiques que també estan pendents des encara està en procés d’implementació i
de l’Estat cap a Catalunya. que, com ja s’ha pogut veure arran de les
retallades econòmiques i socials en mar-
D’altra banda, és interessant el que s’ha xa, es veu seriosament compromès.
avançat en la política de gènere. Ja s’han
començat a notar a les institucions les En matèria de joventut s’han fet plans en
estratègies d’igualtat d’oportunitats i relació amb el treball, l’habitatge, la parti-
d’igualtat d’accés entre homes i dones cipació, etc., tot i que encara estan en
que, si bé feia anys que s’abordava, encara procés d’implementació.
no havia donat fruit. En l’àmbit de la vio-
lència masclista, s’han dut a terme aven- Una de les qüestions pendents és el tema de
ços legislatius amb la Llei 5/2008, de 24 l’externalització dels serveis i la implicació
d’abril, del dret de les dones a eradicar la de la comunitat que, si bé podria ser una
violència masclista. Aquesta Llei inclou bona estratègia per poder donar respostes
qüestions de prevenció, atenció, assistèn- més properes a les persones, més flexibles
cia, protecció, recuperació i recuperació i adaptables a les necessitats, encara està
integral, tal com s’indica en el seu títol en situació de precarietat, falta un marc de
tercer. Resulta interessant veure també referència més clar; i uns bons mecanis-
que es planteja com a línia d’acció el tre- mes de selecció, seguiment i avaluació.
ball amb nens i nenes que es troben en
aquests contextos en situació de vulnera- Fins aquí hem presentat de forma breu aquells
bilitat per prevenir i millorar la seva qua- elements que ens han motivat per dur a
litat de vida i el seu futur desenvolupa- terme un seminari al voltant d’un tema que
ment. Al mateix temps es treballa amb ens preocupa a tots, i que cal abordar des
agressors, qüestió que fa temps que algu- dels serveis socials i des de la comunitat.
11. 12 papers d’acció social
3. LA METODOLOGIA DE TREBALL
És en aquest context general, on s’emmar- cindible buscar espais i temps perquè els
ca el XXIII Seminari Interuniversitari de diversos especialistes –tant els que es
Pedagogia Social, una activitat de reflexió troben immersos en la quotidianitat del
compartida i treball col·laboratiu entre fenomen que s’estudia com els que hi
acadèmics, investigadors i professionals mantenen certa distància– trobin la
de l’àmbit social que plantegem com a manera de poder descriure, analitzar i
punt de partida per dur a terme propostes repensar les problemàtiques que emergei-
noves i concretar accions viables i soste- xen en l’àmbit social.
nibles. Tal com ja hem dit, un dels objec-
tius fonamentals va ser reunir un col- Es va pensar en el format seminari i en
lectiu de professors i professores univer- la combinació de diverses estratègies
sitaris, professionals, especialistes de que ajudessin a compartir el coneixe-
l’àmbit de la pedagogia social i de l’educa- ment i a construir una anàlisi i unes
ció social al voltant d’una problemàtica propostes comunes sobre la temàtica
comuna. A les sessions de treball es van tractada. Per facilitar aquesta tasca es va
plantejar una sèrie de preguntes que van estructurar el Seminari en tres eixos
servir per orientar la discussió: temàtics:
– Quin hauria de ser el paper dels serveis – Serveis socials i atenció socioeducativa
socials i de les comunitats davant d’una en contextos de crisi econòmica.
situació de crisi socioeconòmica com
l’actual? – L’acció comunitària davant la crisi soci-
oeconòmica.
– De quina manera poden els i les profes-
sionals de l’àmbit socioeducatiu i els – Serveis socials, comunitat i treball en
membres de les comunitats ajudar en la xarxa.
recerca de solucions i en la sortida de
les problemàtiques que pateixen les Aquests eixos van permetre organitzar la
persones i famílies en situació de vul- proposta de treball. En primer lloc, es va
nerabilitat? proposar als participants que presentessin
comunicacions relacionades amb l’eix
– Quins nous recursos es poden desenvo- temàtic que consideressin oportú, segons
lupar per poder donar una resposta efi- el tema que volguessin tractar. Aquestes
caç i apropiada a les noves necessitats podien referir-se a una qüestió teòrica, a
derivades de la crisi socioeconòmica? una recerca o a una experiència concreta.
Se’ls va demanar que, a l’hora d’elaborar
La metodologia de treball proposada es va els seus treballs, tinguessin en compte les
pensar tenint en compte que és impres- qüestions següents:
12. papers d’acció social 13
a) les situacions problemàtiques de cadas- van situar les qüestions bàsiques i, a par-
cuna d’aquestes qüestions en un con- tir d’aquí, es va distribuir les persones
text de crisi, participants en grups de treball; un per
cada eix temàtic.
b) l’impacte d’aquesta en qualsevol dels
tres eixos del Seminari, Els grups de treball van començar amb la
presentació de dues comunicacions
c) una anàlisi de les dificultats i oportuni- seleccionades pel Comitè Científic a par-
tats d’acció i tir de totes les presentades i, a continua-
ció, es va iniciar la dinàmica d’anàlisi i
d) l’aportació de línies de treball o d’elements reflexió compartida per fer possible la
que serveixin per generar propostes resposta a les preguntes plantejades a
d’intervenció i millora de les pràctiques. tots el grups. Al final, els representants
de cada grup van presentar als altres
Durant el desenvolupament del Seminari, grups l’anàlisi realitzada i les propostes
es van presentar tres ponències marc que elaborades.
13. 14 papers d’acció social
4. RESULTATS I CONCLUSIONS DELS GRUPS
DE TREBALL
A continuació, es presenten els resultats de la ciutadania sigui un dels elements
del Seminari, i ho fem de la manera fonamentals per posar en marxa els pro-
següent: en primer lloc, oferim de forma cessos de transformació social.
sintètica i integrada el resultat de l’anàlisi
que van fer els grups en cadascun dels La urgència de la crisi socioeconòmica
eixos temàtics. En segon terme, oferim les ens obliga a repensar la relació existent
deu propostes més rellevants fetes pels entre educació i economia, i a analitzar
grups de treball en relació amb cadascun les relacions de dependència de la prime-
dels eixos temàtics. Com es veurà, es va ra respecte de la segona. La urgència no
produir entre aquestes un alt grau de ens ha de fer perdre de vista qüestions
coincidència. que són de vital importància, com és el
cas de les desigualtats socials; ni tampoc
Quin hauria de ser el paper –en clau podem permetre’ns assumir com a nor-
socioeducativa– dels serveis socials i mals certes formes d’exclusió social.
les comunitats davant d’una situació de Només la promoció de polítiques i
crisi socioeconòmica com l’actual? accions fonamentades en valors socials
i humans ens pot permetre configurar
Es constata la necessitat de provocar can- unes societats més equitatives, justes i
vis en les estructures dels serveis socials cohesionades.
per passar de l’estat del benestar a la socie-
tat del benestar (descentralització econò- En els moments de crisi, les situacions
mica de pressupostos, reforç del paper de d’exclusió social i marginació s’agreugen i
les administracions locals, disseny de les desigualtats socioculturals i econòmi-
polítiques transversals). Cal introduir ques augmenten. És important incidir
mecanismes de radicalitat democràtica i encara més en la necessitat de reflexió,
concretar nous models de desenvolupa- anàlisi i coordinació entre el coneixement
ment que no tinguin com a eix central la cientificotècnic, la política social i la vida
dimensió econòmica. comunitària. La nostra responsabilitat
demana construir un saber que torni el
No s’accepta el concepte de la crisi (en protagonisme a les persones i comunitats
singular) com una cosa global i homogè- promovent-ne l’apoderament. De la
nia, vivim moments de canvis continus mateixa manera, cal establir, veritable-
que ens obliguen a replantejar el concepte ment –i no sols en el discurs– formes
de crisi a partir de nous enfocaments. La coordinades de treball entre els diversos
crisi socioeconòmica és el resultat de pri- agents socials, que no són tan sols els
oritzar uns determinats valors per damunt professionals, sinó també les institucions
d’uns altres. D’aquí que entenguem que en sentit ampli, les associacions i les
una educació crítica i en clau de formació mateixes comunitats.
14. papers d’acció social 15
Les situacions de crisi evidencien encara tenir un paper rellevant i ser partícips de
més la manca de recursos humans i eco- tot el procés.
nòmics per atendre les necessitats urgents
i generar projectes a mitjà i llarg termini.
Cal tenir present també que els recursos 4.1. propostes realitzades
no augmentaran, sinó que, en tot cas, pels grups de treball en
l’opció més realista és la de tornar a for-
mular, de manera creativa, la seva gestió i
relació amb els eixos
l’ús que se’n fa. Aquesta centralitat en temàtics
l’oferta de respostes i la demanda de més
recursos amaga la necessitat de qüestionar Es constata que en l’àmbit dels serveis
el model de societat i de creixement eco- socials, l’atenció a les situacions d’urgèn-
nòmic del qual tots participem. Hi ha, cia és la dinàmica més habitual i la que
respecte a això, una extensa responsabili- ocupa la major part del temps dels profes-
tat social que no pot ser negada. sionals d’aquest sector. En aquest sentit,
es proposa a l’Administració pública que
Per aquest motiu, és important analitzar busqui les estratègies adequades per prio-
el paper dels diversos agents socials. No ritzar i tractar les qüestions importants i
es tracta tant de resoldre de manera con- no sols les urgents. Apuntem aquí algunes
juntural els problemes que van apareixent propostes que podrien ser presents en
com de generar accions sostenibles que aquesta possible agenda de qüestions
apoderin les persones i les comunitats importants.
involucrades. Es tractaria de buscar un
equilibri entre la resolució de les proble-
màtiques més urgents i la progressiva Propostes de l’eix temàtic 1:
capacitació de les persones i les comuni- serveis socials i atenció socioeducativa
tats per abordar de forma autònoma les en contextos de crisi socioeconòmica
dificultats que trobaran al llarg de la seva
vida. La feina que es fa des dels serveis
socials i les comunitats ha d’incidir en el 1. En l’àmbit social hi ha gran diversitat de
foment de l’autonomia i el desenvolupa- termes i de conceptes que s’utilitzen
ment personal dels ciutadans per potenci- tant per descriure les situacions com
ar una cultura crítica i emprenedora. per caracteritzar els diferents tipus
d’acció socioeducativa. Cal impulsar
Es manté una perspectiva reduccionista l’anàlisi, la reflexió compartida i el con-
dels serveis socials, ja que, en un sentit sens sobre el contingut específic i dife-
ampli, també són serveis socials, entre rencial de cadascun.
d’altres, l’escola, els centres de salut o els
centres socioculturals... Per això, a mitjà 2. Cal repensar el concepte de comunitat
termini, caldria tendir a models més trans- com a espai públic, polític i divers, que
versals i integrals d’acció sociocomunitària. permeti promoure i activar processos
democràtics i participatius en la presa
Es detecta que, per possibilitar accions de decisions (participació des de la
integrals i transversals, les diferents àrees informació a la deliberació, a la presa de
de les administracions i les entitats del decisions i a l’avaluació dels processos).
tercer sector social haurien de potenciar Comptar amb la comunitat en la presta-
el fet de compartir els coneixements ció de serveis socials no es pot reduir a
comuns. fer-los externs o a propostes d’acció
que van de dalt a baix, cal impulsar que
A tot això cal afegir que les persones des- les comunitats assumeixin el protago-
tinatàries dels serveis socials haurien de nisme que els correspon.
15. 16 papers d’acció social
3. Treballar amb la comunitat tenint en manera es transmeten els sabers i les
compte la diversitat, assumint com a experiències dels professionals més
objectiu el desenvolupament d’aques- veterans a aquells encara novells i que
ta, acompanyant la seva dinamització i tot just comencen a treballar en
implicant el major nombre d’agents aquest àmbit.
socials. Es fa necessari coresponsabi-
litzar les comunitats en el desenvolu- 8. En la tasca socioeducativa, cal conciliar
pament de les polítiques socials i edu- els temps administratius amb els temps
catives més integrals i integradores. vitals de les persones. No fer-ho difi-
culta el seguiment dels processos de les
4. Necessitat de reinventar les estructu- persones usuàries dels serveis.
res polítiques, administratives, i de
garantir els recursos necessaris per 9. S’hauria de recuperar el paper actiu
poder desenvolupar una bona pràctica dels educadors i educadores socials,
professional, analitzant de què podem recordant els seus orígens vinculats al
prescindir per ser més eficaços i reso- treball al carrer i des del carrer. A
lutius en la pràctica socioeducativa; es mesura que s’institucionalitza una
fa imprescindible el compromís indivi- professió disminueix la seva proximi-
dual i la coherència entre el discurs i tat amb les persones, cosa que obliga a
les pràctiques. En aquest sentit, es generar nous perfils professionals
tractaria de crear estructures que per- propers als subjectes, sense una visió
metin l’actuació de tots els professio- global dels problemes socials. Això
nals, integrant tècnics, acadèmics, per- genera una manca d’eficiència i d’efi-
sonal d’institucions i del sector privat. càcia del Sistema i confon tant el
El treball ha de ser transdisciplinari, camp professional com la mateixa
transinstitucional i transversal entre ciutadania.
professionals, persones, famílies i
comunitat. 10. Fomentar un canvi en la cultura dels
professionals, buscar espais comuns
5. L’educació social ha de ser entesa com de treball per definir què es pot fer en
un recurs que pot i ha de treballar en un comú i què és propi de cada especialit-
model més comunitari, que necessita zació professional. S’hauria d’incloure
equips consolidats i estables, ja que en els currículums de la formació ini-
l’excessiva dependència de les subven- cial de les diferents professions socials
cions desmobilitza i desmotiva el col- continguts relatius a allò multi i inter-
lectiu professional. L’acció socioeduca- professional. De la mateixa manera,
tiva ha d’estar centrada en la persona i l’Administració i les entitats del tercer
ha de ser tractada des d’una perspectiva sector social han de ser conscients de
comunitària, evitant la burocratització i la necessitat d’establir els punts
la fragmentació. següents:
6. Els tècnics i tècniques han d’acompa- – abordar les qüestions socials des
nyar la vida de la comunitat en una de diverses perspectives profes-
tasca horitzontal en la qual es recone- sionals,
gui el valor dels diversos sabers de les
comunitats. – afavorir espais de trobada, reflexió
i anàlisi multi i interprofessionals i
7. S’ha de reflexionar sobre la manera
idònia per fer el recanvi generacional – afavorir la formació contínua i
en les organitzacions i en la tasca compartida entre els diferents pro-
comunitària. Analitzar de quina fessionals de l’àmbit socioeducatiu.
16. papers d’acció social 17
Propostes de l’eix temàtic 2: són també comunitat i, enfront de les
l’acció comunitària davant la crisi tendències corporativistes, haurien de
socioeconòmica poder desenvolupar la seva feina de
forma horitzontal amb les comunitats.
Cal incloure en els programes els
1. Els projectes educatius i comunitaris que agents socials, que no són sols els
cal promoure són aquells capaços de professionals, sinó que també implica
mobilitzar amplis sectors de la població treballar amb el moviment associatiu,
en un territori, i que obliguin les institu- amb les comunitats i els col·lectius,
cions a dialogar i negociar amb ells. amb els polítics i amb professionals
diversos.
2. Treballar de forma comunitària, amb
plans globals de base territorial i a par- 6. S’haurien de promoure pactes cívics i
tir del protagonisme i la participació de acords col·lectius a la comunitat;
les mateixes comunitats, objectiu que acords que incloguin: polítics, tècnics,
només podem plantejar si construïm un associacions, entitats i persones de la
discurs que no estigui focalitzat en el comunitat.
dèficit, sinó en les potencialitats
d’aquestes comunitats. 7. Els i les professionals de l’àmbit socioe-
ducatiu haurien de fer una funció medi-
3. És molt important definir quins profes- adora entre l’àmbit polític i la mateixa
sionals són necessaris i quines funcions comunitat. Haurien de treballar en totes
realitzen en els diferents programes, els dues direccions, des d’una perspectiva
seus perfils, els seus límits i les seves crítica, reivindicativa i amb una clara
complementarietats. De vegades no es funció d’acompanyament.
tracta tant de generar nous perfils pro-
fessionals, serveis i recursos, sinó de 8. Ressaltar la importància dels equips
reorganitzar i optimitzar els ja existents. humans. La seva capacitat per prendre
la iniciativa i al mateix temps vetllar
4. Incidir en el caràcter preventiu i trans- per no situar-se en el centre de l’acció
formador de l’àmbit socioeducatiu socioeducativa, partint de la idea que
suposa prendre consciència de la aquest paper central correspon a les
importància del temps tant en el desen- persones i a la comunitat.
volupament de l’acció socioeducativa
com en els resultats d’aquesta. Les polí- 9. Els i les professionals de l’àmbit socioe-
tiques socials, els programes i recursos ducatiu necessiten un discurs fort, un
s’han de poder elaborar i dur a terme coneixement clar de quines són (i qui-
tenint en compte la realitat dels espais i nes no són) les seves competències pro-
temps educatius, que estan marcats per fessionals i no ser simples executors de
la complexitat i la incertesa. Són, neces- programes establerts, sinó agents amb
sàriament, projectes a llarg termini. capacitat d’iniciativa, acció i voluntat.
5. La comunitat es construeix des de la
infància i en diversos espais socials, Proposta de l’eix temàtic 3:
com poden ser l’escola, però també el serveis socials, comunitat i treball en xarxa
barri, el centre sociocultural o l’asso-
ciació. Per això, l’acció sociocomunità- 1. Instaurar la cultura del treball en xarxa
ria i educativa no es pot desenvolupar entre els polítics i tècnics de l’Adminis-
des de programes sectorials o puntuals tració pública com a recurs imprescin-
que no elaborin aquesta perspectiva dible per a una gestió eficaç i eficient
global. Els i les professionals socials dels serveis socials. Per aquest motiu es
17. 18 papers d’acció social
recomana posar l’atenció necessària en ció dels serveis. La participació ben
la formació inicial i contínua que gestionada és un procés formatiu que
aquests col·lectius requereixen. no podem menystenir.
2. Seguir treballant en l’actitud i la predis- 6. Facilitar la presència d’espais de super-
posició de les administracions cap als visió i intervisió (entre parells) en els
seus treballadors i treballadores i la resta serveis socials, com a espais indispen-
de la ciutadania. La relació inicial ha de sables per a la reflexió professional, la
partir de la confiança perquè només formació contínua i la gestió correcta
sobre aquesta base és possible construir dels conflictes professionals. Cal garan-
una relació positiva i estimuladora. La tir que en aquests espais es tingui pre-
desconfiança, en canvi, dificulta la tasca, sent la mirada dels protagonistes.
la complica, burocratitza i finalment
acaba generant immobilisme. 7. Fer efectiva i evident la igualtat d’opor-
tunitats i serveis socials en qualsevol
3. Afavorir la creació d’espais, temps i territori del país, de manera que tant
recursos per a la trobada i el treball com- l’àmbit rural com les zones més pobla-
partit entre professionals i serveis. El des i urbanes puguin tenir una resposta
treball en xarxa no pot dependre única- adequada a les seves necessitats.
ment de la bona voluntat de les persones.
Calen polítiques específiques que inte- 8. Potenciar l’avaluació dels serveis socials
grin els tres sectors (Administració, sec- i del treball en xarxa en el seu doble
tor privat i tercer sector social) en pro- vessant de rendició de comptes i de
jectes compartits, cooperatius i comuns. procés d’aprenentatge i millora. Aquesta
avaluació ha de ser participativa com
4. Racionalitzar els recursos professionals l’única forma de produir canvis, de
de l’àmbit social. Cal evitar augmentar transcendir l’àmbit professional més
gratuïtament i inútilment les instàncies immediat i d’arribar a la comunitat,
i els professionals que les gestionen. objectiu final dels serveis socials.
S’ha d’apostar per uns bons equips
bàsics de professionals a cada zona. Cal 9. Difondre les bones pràctiques i experièn-
evitar resoldre cada nou problema amb cies de treball en xarxa entre els i les pro-
la creació de noves figures professio- fessionals del sector perquè siguin espais
nals. S’haurien de repensar i simplificar de creixement i multiplicació. Es recoma-
les denominacions i especialitzacions na crear un catàleg de bones pràctiques
dels professionals que existeixen en i un catàleg de recursos i eines.
aquest àmbit. El contrari complica la
gestió del sector, dificulta la identifica- 10. Afavorir la participació, també en els
ció dels professionals de referència i serveis socials, a partir de la mobilit-
afavoreix la fragmentació de les accions. zació de les persones i de les organit-
zacions. La innovació en l’àmbit social
5. Incorporar, tant com sigui possible, els només és possible amb la participació
subjectes dels serveis socials en el dis- de tothom (polítics, professionals i la
seny, la planificació, la gestió i l’avalua- resta de la ciutadania).
18. Dra. Asun Llena Berñe Pedagogía Social i president de la Coordinadora
per a l’Animació Sociocultural de Catalunya.
Professora titular de teoria i història de
l’educació de la Universitat de Barcelona. És codirector de la col·lecció «Acción Comuni-
Vicedegana de la Facultat de Pedagogia. Està taria y Socioeducativa», de l’Editorial Graó. Ha
especialitzada en el treball socioeducatiu en publicat nombrosos llibres i articles científics.
medi obert, desenvolupament comunitari i
serveis socials. Ha treballat durant 5 anys com a Héctor Núñez López
assessora per al Govern romanès en diferents
projectes per posar en marxa els serveis socials Educador social i pedagog. Màster en recerca de
a Romania en el seu procés d’adhesió. l’educació. Ha treballat com a educador social
en diversos centres de protecció de menors, tant
Tresorera de la Sociedad Iberoamericana de de privats com de propis de la Direcció General
Pedagogía Social. És codirectora de la col·lecció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la
«Acción Comunitaria y Socioeducativa», de Generalitat de Catalunya. Avui dia desenvolupa
l’Editorial Graó. Ha publicat diversos llibres i la seva tasca professional en centres de Justícia
articles científics. Juvenil, dependents del Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya.
Dr. Xavier Úcar Martínez
És professor associat a la Facultat de Ciències
Professor titular de teoria i història de de l’Educació de la Universitat Autònoma de
l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment desenvolupa la seva tesi
Barcelona. Està especialitzat en el disseny i doctoral sobre els models d’avaluació participa-
l’avaluació de programes d’animació socio- tiva en programes d’intervenció socioeducativa.
cultural i desenvolupament comunitari. És És membre de la Sociedad Iberoamericana de
vicepresident de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social.
Per a més informació:
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria General
Pl. Pau Vila, 1
08039 Barcelona
Tel. 93 553 67 42
papers.dasc@gencat.cat
Les persones interessades a publicar treballs
en aquesta col·lecció han d’enviar-nos una
sinopsi de la proposta a l’adreça electrònica
papers.dasc@gencat.cat. Cal adjuntar-hi un
telèfon de contacte.
