SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 10
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Aula de les xiquetes de les escoles velles
                            del carrer Verge dels Socors, 14
                        (al fons es veu la vivenda de la mestra)

No hem trobat cap document que ens indiqués la primera o les primeres ubicacions de
l’escola del poble. És de suposar que fóra al voltant de l’antiga església, és a dir, de la
casa abadia.

A l’escola es conserven els llibres de matrícula i d’assistència dels alumnes, però només
dels nois (el que llavors es deia “Escuela Pública Elemental Completa de Niños”), des
del curs 1863-64, fins a l’actualitat, quasi ininterrompudament. En un d’ells, i amb data
desembre de 1867, hi ha una anotació que diu: “Hoy no hay clase porque nos
trasladamos de local”. El trasllat devia ser al lloc on romandrien durant noranta-cinc
anys, des del 1867 fins al 1962: el primer pis d’una casa particular, la dels senyors
Bartomeu, situada a l’actual carrer de la Verge dels Socors, número 14. S’entrava dins
d’una vivenda particular, es pujaven unes escales i a dalt, al primer pis, a la dreta estava
l’escola dels nois i, a l’esquerra, la de les noies que comunicava amb la vivenda de la
mestra, com es pot veure a la foto que encapçala aquest escrit. No hi havia lavabos (cosa
que era normal llavors), i per aquestes emergències, s’havia d’anar a casa o al camp.
L’esbarjo es feia a la Plaça de l’Església o al carrer de les escoles, separats nois i noies.

Segons podem veure estudiant els susdits llibres, durant els primers anys de la dècada
de 1860, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes. I dic oscil·lava perquè no tots
els mesos figuraven matriculats el mateix nombre d’alumnes. Cada mes es devien
inscriure els que volien. Era una quantitat molt baixa respecte a la població. Tenint en
compte que Freginals comptava en aquells temps amb uns vuit-cents habitants, els nois
en edat escolar (l’escolaritat durava sis anys) hauria de situar-se al voltant dels
cinquanta, atès que l’índex de natalitat era superior a l’actual. Estava matriculat, per
tant, només un 60% dels que tenien l’edat, i d’aquests assistien a classe una mitjana
també d’un 60%.

Va anar augmentant el nombre de matriculats fins a situar-se, a la fi de segle, al voltant
dels 40, amb un màxim de 62 alumnes l’abril de 1893.
L’absentisme era molt gran, amb una assistència només d’un 25%, els mesos de collita:
la verema, les olives, el blat... El mínim es va produir els mesos de setembre-desembre
de 1899 amb una mitja de tres alumnes assistents. L’escola estava en aquells mesos
pràcticament buida: els nois treballaven al camp des de ben petits, els seus ingressos
feien falta... i els que no podien treballar no tenien, segurament, amb qui deixar-los. Era
necessària la feina de tots per poder viure i, a més, era diferent la importància que es
donava llavors a anar a l’escola (“l’estudi”, per referir-se a la dels nois, o a “costura”, la
de les noies, com es deia llavors), segons escriu el mestre de la segona meitat de la
dècada de 1860: “Poco interés de los padres en la asistencia de sus hijos). Al costat del
nom d’un noi que no anava mai a classe, el dia que va acudir, el mestre va escriure: “¡Al
fin vino!. Al xiquet es veu que no li va agradar gaire, perquè ja no va tornar més.

Podríem citar curiositats enregistrades en aquests llibres referides a la segona meitat del
segle XIX i principis del XX:

Allà a la meitat del segle XIX, quan encara corria com a moneda “los reales de vellón”,
l’Ajuntament (llavors era una tasca que els corresponia) va contractar un mestre i li va
assignar un sou de mil sis-cents “reales de vellón” anuals, encara que als rebuts havia de
firmar com si en cobrés dos mil. Se li pagarà el sou per trimestres vençuts, segons
l’estat en què es trobi la “labranza”. Se li donarà habitació per a ell i la família i, si
vingués tropa i ocupés la casa, se li donarà allotjament corresponent a la seva classe. S’
assabentarà al veïnat perquè li portin totes les seves pertinences domèstiques que té a la
població d’Alfara sense cap retribució. No haurà de fer cap altre servei, ni farà de vigia
des del campanar ni en cap altre lloc. Portarà tots els dies festius els xiquets a l’església,
a missa pel matí i al rosari per la tarda o a la processó i també haurà d’indicar-los que
cantin a la coral en les funcions religioses. Els dies d’obligació de missa haurà de fer
escola excepte els diumenges i festivitats majors i dies nacionals que no haurà de cobrar
cap retribució als alumnes. Els haurà d’ensenyar els llibres i tot el que mana el
reglament i ordres vigents...

Quant a festes i vacances:
     - del 1865 al 1880 no hi ha vacances de Nadal, només els dies 25 i 26 de
        desembre i 1 i 6 de gener. A partir de 1880 les vacances es normalitzen.
     - Per Setmana Santa era normal fer deu dies de festa.
     - Les vacances de l’estiu es concentraven al mes d’agost i a partir de 1895 es va
        anar incorporant el mes de juliol.
     - Per Carnaval, Pentecosta i el 16 d’octubre, es feien tres dies de festa.
I trobem també festes “curioses” i inusuals:
      -   el 12.09.1880 festa perquè la Reina va tenir una Infanta
      -   el 04.10.1880 festa per ser el sant del pare del Rei
      -    els dies 22 i 23-10-1880 “Fiestas de gala por la salida a Misa de la Reina con
su Infanta”

(És curiós que totes aquestes festes “inusuals” van ser el mateix any: 1880. La Reina, és
veritat, no tenia infantes tots els anys, però el pare del Rei no va celebrar més el seu
sant?. És molt estrany el fet de fer festa de gala “por la salida a misa de la Reina con su
Infanta...”)

    -        A principis de segle XX es feia mitja festa o festa sencera el dia de les
confessions.
-     Entre els dies 31 de maig i 6 de juny de 1906 va ser festa per la boda del Rei.
    -     El 24-10-1906 festa per ser el sant de la Reina.

Sempre ha hagut, ara i abans, alumnes aplicats, molt aplicats, poc aplicats, entremaliats,
indisciplinats, disciplinats ... Al costat d’un d’ells, allà per l’any 1907, el mestre escriu:
“Ojo con él que es de mucho cuidado...”. I d’un altre: És molt mandrós, insolent, indòcil
als seus pares i al mestre, al qual insulta, fins i tot, pel carrer...”.

S’observa també en aquests llibres la tràgica repercussió que les malalties epidèmiques
de l’època van tenir en la població infantil: “Murió” és el lacònic i trist comentari que es
posa al costat del nom d’alguns xiquets.

A partir de 1902 la matrícula va anar augmentant fins a situar-se entre els 50-60
alumnes, amb un màxim de 71 l’abril de 1910, i es va estabilitzar entre els 60-65 els
anys 1910-1915. Hem de tenir en compte que continuem parlant, exclusivament, de
nois. De 1916 al 1936 va haver una davallada i es va situar entre els 30-40. L’assistència
anava augmentant fins a situar-se al voltant del 75%. Dels cursos 1937 al 1939 no hi ha
constància. Era la guerra civil i el mestre es va haver d’incorporar al front. Va fer
classes una temporada un jove del poble, Agustí Simó.

Des de l’any 1940, i fins al 1962, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes, i
l’assistència mitjana entorn del 80-85%, excepte el curs 1941-42 en què va ser del 50%.
Del començament de la dècada dels 40, només referit als cursos 1941-42 i 1942-43, i
com a excepció, es conserva un llibre de registre de noies. En figuren inscrites 30, amb
una assistència del 50-60%.

La matrícula de les dècades següents a la guerra civil havia disminuït en relació a
períodes anteriors, i això que figuraven tots els nois en edat escolar. La causa s’hauria
de buscar en la disminució de la població i de l’índex de natalitat.

A la dècada de 1950, ja ben avançada, éssent alcalde el Sr. Bartolomé Subirats, es
comença a donar als alumnes, a l’hora del pati, llet i formatge (llet en pols que
prèviament havíem de preparar), allò que es coneixia amb el nom de “complemento
alimenticio” que procedia, almenys durant els primers anys, de l’ajut americà, com a
conseqüència dels tractats que s’acabaven de firmar.

En aplicació de la “Ley de Educación” de l’any 1939, a partir dels 10 anys d’edat, es
podia escollir entre fer primària o secundària. Començava el batxillerat als deu anys i
s’havia de cursar, oficialment, als instituts, però els mestres, en ensenyament lliure i de
forma particular, solien impartir-lo i portaven els seus alumnes a examinar-se als
instituts.

Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves
escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble,
expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules,
una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, uns rebedors, uns lavabos, uns
petits despatxos, una cisterna per a l’aigua...una zona al davant que vàrem convertir en
jardí...Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla Michavila i Josep Roncero Pallarés.
Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín Fonollosa, es va canviar la teulada, es va
procedir al tancament del recinte escolar...
Escoles anteriors a les actuals que es van estrenar el curs 1962-63

Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves
escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble,
expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules,
una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, separades pels lavabos i la
cisterna per a l’aigua, uns rebedors a cada aula i uns petits despatxos, una part exterior
amb porxos coberta d’uralita al davant de cada aula, amb zona ajardinada. Al llarg de la
paret que limitava el recinte escolar teníem també un jardí: cada alumne disposava i se
n’encarregava d’una petita parcel·la. Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla
Michavila i Josep Roncero Pallarés. Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín
Fonollosa, es va canviar la teulada, es va procedir al tancament i condicionament del
recinte escolar...

Les obres d’acomodació, manteniment i millora de l’edifici van continuar durant les
alcaldies de Joan Vicente i José Ma. Lletí, amb el canvi, entre d’altres coses, de la tanca
del recinte escolar que va substituir la ja deteriorada existent, la construcció del
clavegueram, la substitució de l’aigua de la cisterna per aigua potable de la xarxa local
quan aquests serveis van arribar al poble, la construcció d’un magatzem, etc. i van
culminar l’any 1999 amb la construcció d’un nou edifici escolar. Aquest nou edifici,
com explicarem més endavant, va ser construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Lletí, i
completat amb la construcció d’un magatzem, i lliurat al professorat els primers mesos
de l’alcaldia del Sr. José Lluís Fernández i Homedes.

Administrativament, els anys seixanta, eren dues escoles unitàries que funcionaven
totalment independents, fins i tot, en l’aspecte administratiu. El curs 1964 es van
constituir amb la denominació d’Agrupación Escolar Mixta, encara que els nois i noies
continuaven físicament separats. El curs 1966-67 van recuperar la denominació de
“Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria de Niñas”. El curs 1972-73, en
aplicació de la Llei Villar Palasí, es va començar el que s’anomenava Educació General
Bàsica (EGB).
Durant la dècada dels setanta, en els primers anys de l’EGB, vàrem estar adscrits
successivament al “Colegio Nacional” de Roquetes, al “Colegio Nacional Miguel
Granell” d’Amposta i al Col·legi Públic Agustí Barberà d’Amposta. A partir del curs
1983-84 vam deixar aquestes adscripcions i adquirírem plena i total autonomia.

El curs següent, en aplicació de la normativa que autoritzava a graduar-se les escoles
unitàries entre sí, va començar la coeducació, nois i noies junts, encara que la
denominació oficial continuava éssent “Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria
de Niñas”.

El curs 1976-77 va ser l’últim en què va treballar en aquest Centre, després de
romandre-hi 22 anys, Dª Bernardina Pla Michavila, per trasllat a Vinaròs.

El curs 1978-79 es va iniciar l’ensenyament del català, i el 1982-83, l’ensenyament en
català.

El curs 1982-83 es van constituir els primers Consell de Direcció i Junta Econòmica.
Posteriorment, el curs 1986-87, van ser substituïts pel Consell Escolar del Centre.

El curs 1987-88 es va incorporar, per concurs de trasllat, al nostre Col·legi la nostra
enyorada companya, Lourdes Monserrat i Cabanes. El divendres abans de la setmana
santa de l’any 2002, el 22 de març, va ser l’últim dia que va fer classe. Després de les
vacances ja no es va poder incorporar. Havia començat una llarga malaltia, víctima de la
qual va morir el dia 9 d’octubre de l’any 2003. Havia estat mestra titular del Centre
setze anys.

AL DOGC 1.267 de 14.3.1990 es publicava l’Ordre de 28.2.1990 atribuint-nos la
denominació específica de Col·legi Públic Joan Martí i Miralles.

A partir del curs 1990-91, i prèvia sol·licitud dels Claustres i dels Consells Escolars dels
Col·legis Públics de Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Masdenverge, i la
intervenció del Consell Comarcal del Montsià, vàrem constituir la Zona Escolar Rural
Montsià.

El curs 1991-92 s’escolaritzaven per primera vegada els pàrvuls de tres anys.

A la dècada dels 90 va anar desapareixent l’EGB, de manera paulatina, i el 1995-96, es
va cursar per última vegada el vuitè curs d’EGB. Del nostre Centre havien sortit gairebé
cent alumnes amb la titulació de graduat escolar.

Com hem dit abans el curs 1962-63 la matrícula era de 52 alumnes. Els cursos
successius va anar augmentant fins a situar-se en un màxim de 63 el curs 1968-69. Deu
anys després la matrícula era de 46 alumnes, i va arribar al seu punt més baix, 23, l’any
1990. Els últims cursos s’està mantenint al voltant dels 28-30.

L’any acadèmic 1999-2000 vàrem començar les classes en el nou edifici escolar després
d’haver estat provisionalment a les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici fou
construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Castell i completat, amb la construcció d’un
magatzem, i lliurat al professorat éssent alcalde el Sr. José Luís Fernández i Homedes.
Va ser inaugurat oficialment per l’Honorable Consellera d’Ensenyament, Sra. Carme
Laura Gil, el dia 10 de novembre de l’any 2001.

El mateix curs en què estrenàvem edifici se’ns va concedir també el reconeixement
d’una unitat d’Educació Infantil, així que passàvem de ser dos mestres a tres.




                     Escoles actuals que es van estrenar el curs 1999-2000
Relació dels/de les mestres de qui hi ha constància que han passat pel Centre durant el segle XX i
 fins al 1962

Curs                      Aula núm. 1 (noies)                             Aula núm. 2 (nois)

 1916-17                                                             José Ma. Cabré i Francisco Bel
 1917-18                                                             Esteban Pitarch
 1918-19                                                             Vicente Moreno
 1919-20                                                                   Id.
 1920-21                                                                    Id.
 1921-22                                                                    Id.
 1922-23                                                                    Id.
 1923-24                                                                    Id.
 1924-25                                                             Arturo Raich
 1925-26                                                                    Id.
 1926-27                                                                    Id.
 1927-28                                                                    Id.
 1928-29                                                                    Id.
 1929-30                                                             Manuel A. Serra
 1930-31                                                             Juan Castelló
 1931-32                                                                   Id.
 1932-33                                                                   Id.
 1933-34                                                                   Id.
 1934-35                                                             José Villalbí Sánchez
 1935-36                                                                   Id.
 1936-37                                                                   Id.
 1937-38
 1938-39
 1939-40                                                             Joaquín Rosell Cid
 1940-41                                                             José Villalbí Sánchez
 1941-42    Maria Rosa Favà Bolat                                          Id.
 1942-43           Id.                                               Julio Redín Marín
 1943-44                                                                   Id.
 1944-45    Alejandrina Zaragoza Cortiella i Antonia Torroja               Id.
 1945- 46   Teresa Salvat Guadé                                            Id.
 1946-47    Eulàlia Climent Toledo                                   Agustín Aragonés Aragonés
 1947-48             Id.                                                   Id.
 1948-49             Id.                                                   Id.
 1949-50    Josefa Ribera García i Adela Aymemi Llauradó                   Id.
 1950-51    Josefa Ribera García                                           Id.
 1951- 52   Ma. Dolores Riera Gómez/Ma. Josefa Rodríguez Nel·lo
                                                                           Id.
 1952-53    Emilia Morán Zaragoza                                          Id.
 1953-54    Dolores Díaz Pijoán                                            Id.
 1954-55            Id.                                                    Id.
 1955-56    Ma. Bernardina Pla Michavila                                   Id.
 1956-57            Id.                                                    Id.
 1957-58            Id.                                               José Guinovart Guinovart
 1958-59            Id.                                               Josep Roncero Pallarés
 1959-60            Id.                                                    Id.
 1960-61            Id.                                                    Id. i Miguel Boix Riba (28.4/31.7)
 1961-62            Id.                                                    Id.
1962-63   Ma. Bernardina Pla Michavila                Josep Roncero i Pallarès
1963-64              Id.                                       Id
1964-65              Id.                                       Id.
1965-66              Id.                                       Id.
1966-67              Id.                                       Id.
1967-68              Id.                                       Id.
1968-69              Id.                                       Id.
1969-70              Id.                                       Id.
1970-71              Id.                                       Id.
1971-72              Id.                                       Id.
1972-73              Id.                                       Id.

Curs             Aula Noies                                 Aula nois
1973-74   Ma. Bernardina Pla Michavila                 Josep Roncero i Pallarès
1974-75                Id.                                     Id.
1975-76                Id.                                      Id.
1976-77                Id.                                      Id.
1977-78   Cristina Villuendas                                   Id.
1978-79   Ma. Carmen Blanco Valle                               Id.
1979-80   Ma. Carmen Blanco Valle/Ma. del Mar                   Id.
1980-81   Natàlia Fabra                                         Id.
1981-82                Id.                                      Id.
1982-83   Estela Domènech                                       Id.
1983-84   Joan Josep Sancho i Esteller                          Id.
1984-85   Rosa     Ma.     Coslado/Pilar     Noguero            Id.
1985-86   Morancho                                              Id.
1986-87   Joaquim Martí i Farnós                                Id.
1987-88                Id.                                      Id.
1988-89   Lourdes Monserrat i Cabanes                           Id.
1989-90                Id.                                      Id.
1990-91                Id.                                      Id.
1991-92                Id.                                      Id.
1992-93                Id.                                      Id.
1993-94                Id.                                      Id.
1994-95                Id.                                      Id.
1995-96                Id.                                      Id.
1996-97                Id.                                      Id.
1997-98                Id.                                      Id.
1998-99                Id.                                      Id.
                       Id./Griselda Villalbí ( 27.01 -
          21.03)

          Ed. Infantil                 Aula núm. 1                         Aula núm. 2


1999-00   José Ma. Eguren i Querol     Lourdes Monserrat i Cabanes     Josep Roncero i Pallarès
2000-01              Id.                          Id.                           Id.
2001-02              Id.                          Id./Mònica Ferràs             Id.
2002-03              Id.               Ma.Rosa Fons (subst. Lourdes M)          Id.
2003-04              Id.               Iolanda Bertomeu/Natàlia Zarag.          Id.
2004-05              Id.               Rosa Ma. Bonet Jordà                     Id.
2005-06              Id.               Montse Roig Carles                       Id.
2006-07              Id.                           Id.                          Id.
2007-08   Cinta Gisbert Pruñonosa                  Id.                          Id.
Relació de mestres especialistes itinerants que han donat classes en el Centre

  Curs       Plàstica       Ed. Física              Música               Lecto-esc./E.E.               Religió            Anglès        A.Acollida

1985-86   Norbert Ló.
1986-87        Id.
1987-88        Id.
1988-89        Id.
1989-90        Id.       J. Joan Badia      Víctor Lleixà                                                            Irene Roda
1990-91                  Àxel Müller             Id.                  J. Ll. Fernández                               Ma. J. Roda
1991-92   Norbert Ló.    Josep Benito       J. Lluís Bel                      Id.                                    Gaietà Llopis
1992-93                  Àxel Müller             Id.                          Id.                                          Id.
1993-94                  Ferran Sorlí            Id.                          Id.              Carmina Talarn              Id.
1994-95                       Id.           Diego Gómez                       Id.                   Id.                    Id.
1995-96                  J. Joan Badia      Cèsar Lleixà                      Id.              Amparo                      Id.
1996-97   Júlia Calvet   Rosa M. Cuadrat    J.Ll. Fernández                                    Martorell                   Id.
1997-98        Id.       M. J. López             Id.                                           Alfred Blanch         M. C. Sancho
1998-99        Id.       Ma. J. Sancho      Santi Martí               Carmen Marín                  Id.              Paqui Puchades
1999-00   Desirée Cas    Ant. González           Id.                         Id.                    Id.                    Id.
2000-01        Id.       Ma. J. Sancho           Id.                  Santiago Añó                  Id.                    Id.
2001-02        Id.       Joan Carles/       Montse Sales              Carme                 E.      Id.              Judit Labèrnia
                         Mercè Muñoz                                  Fernández                     Id.
2002-03       Id.        Joan Carles/M            Id.                                                                     Id.
                         Muñoz/Gustau                                          Id.                    Id.
2003-04       Id.        Joan Carles/       Gemma Salvador                                                                Id.
                         Cinta Beguer/                                Maite Valls                     Id.
                         Gustau
2004-05       Id.        Cinta Beguer/            Id.                                                                Fernando Mainer   Rosa Valls
                         Gustau                                       Judit Labèrnia                  Id.            Anna Ma. Leal
2005-06       Id.            Id.                  Id.                                                                Imma Cruelles/        Id.
                                                                      Id./Irene Alegre                Id.            Núria Querol
I produïda la jubilació del mestre Josep Roncero i Pallarés el 31 d’agost de 2008, es va demanar el
canvi de denominació específica del Centre perquè passés a dir-se Ceip Mestre Josep Roncero i
Pallarès, sol·licitud que es va aprovar amb la següent Resolució del Departament d’Educació:

                         Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
                               DOGC núm. 5255 - 11/11/2008



DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ
RESOLUCIÓ EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova
denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals. (Pàg.
82844)

RESOLUCIÓ
EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova
denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals.
D'acord amb la sol·licitud presentada per l'òrgan de govern corresponent d'un
col·legi d'educació infantil i primària per atribuir-li una nova denominació
específica, es va instruir l'expedient corresponent.
Havent-se comprovat a l'expedient esmentat que el centre compleix els
requisits que exigeix l'article 6 de l'annex del Decret 198/1996, de 12 de juny,
pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que
imparteixen educació infantil i primària;
Per tot això,
Resolc:
Atribuir al col·legi d'educació infantil i primària Joan Martí i Miralles, amb codi
43005388, ubicat al carrer de les Escoles, s/n, de Freginals, comarca del
Montsià, la nova denominació específica Mestre Josep Roncero i Pallares.
Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones
interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en
el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC,
de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Així mateix, poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al
recurs contenciós administratiu, davant l'òrgan que va dictar l'acte, en el termini
d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, segons el que
disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o
qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus
interessos.
Barcelona, 4 de novembre de 2008
P. D. (Resolució EDU/2/2008, de 2.1.2008, DOGC núm. 5040, de 3.1.2008)
M. Dolors Rius i Benito
Secretària general
(08.303.104)

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración Pública
Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración PúblicaLas Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración Pública
Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración PúblicaCarlos Luis Sánchez Bocanegra
 
ReaderPro introduction
ReaderPro introductionReaderPro introduction
ReaderPro introductionHarry Hutton
 
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015Marcomprojects-servicios y proyectos-2015
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015Daniel Lorente
 
Inews febbraio 2013-e-school
Inews febbraio 2013-e-schoolInews febbraio 2013-e-school
Inews febbraio 2013-e-schoolMariella Nica
 
How people access websites on their phone
How people access websites on their phoneHow people access websites on their phone
How people access websites on their phoneTapit
 
Recursos educativos
Recursos educativosRecursos educativos
Recursos educativosIveth1205
 
TEORI SENI VISUAL Kertas 1
TEORI SENI VISUAL Kertas 1TEORI SENI VISUAL Kertas 1
TEORI SENI VISUAL Kertas 1razman yusof
 
Architecture Proposition For Multimedia repository
Architecture Proposition For Multimedia repositoryArchitecture Proposition For Multimedia repository
Architecture Proposition For Multimedia repositoryMcRaken
 
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&Stay
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&StayForum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&Stay
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&StayCome&Stay
 
20081009 kiva introduction
20081009 kiva introduction20081009 kiva introduction
20081009 kiva introductionLeonor Cadena
 
Conflict management fdp
Conflict management   fdpConflict management   fdp
Conflict management fdpJasmin Pawar
 
20110609 leren van duurzame ontwikkeling
20110609 leren van duurzame ontwikkeling20110609 leren van duurzame ontwikkeling
20110609 leren van duurzame ontwikkelingJack van der Palen
 
Gestión de Crisis
Gestión de CrisisGestión de Crisis
Gestión de CrisisLilish2014
 

Andere mochten auch (20)

Tallerradio0708
Tallerradio0708Tallerradio0708
Tallerradio0708
 
Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración Pública
Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración PúblicaLas Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración Pública
Las Nuevas Tecnologías como intrumento de la Administración Pública
 
ReaderPro introduction
ReaderPro introductionReaderPro introduction
ReaderPro introduction
 
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015Marcomprojects-servicios y proyectos-2015
Marcomprojects-servicios y proyectos-2015
 
Inews febbraio 2013-e-school
Inews febbraio 2013-e-schoolInews febbraio 2013-e-school
Inews febbraio 2013-e-school
 
How people access websites on their phone
How people access websites on their phoneHow people access websites on their phone
How people access websites on their phone
 
Recursos educativos
Recursos educativosRecursos educativos
Recursos educativos
 
TEORI SENI VISUAL Kertas 1
TEORI SENI VISUAL Kertas 1TEORI SENI VISUAL Kertas 1
TEORI SENI VISUAL Kertas 1
 
Format analitik
Format analitikFormat analitik
Format analitik
 
Kluge worte
Kluge worteKluge worte
Kluge worte
 
Presentation msi group
Presentation msi groupPresentation msi group
Presentation msi group
 
Architecture Proposition For Multimedia repository
Architecture Proposition For Multimedia repositoryArchitecture Proposition For Multimedia repository
Architecture Proposition For Multimedia repository
 
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&Stay
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&StayForum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&Stay
Forum E-Marketing 2011 - Présentation Social CRM by Come&Stay
 
Native benefits crosstabs
Native benefits crosstabsNative benefits crosstabs
Native benefits crosstabs
 
Service
ServiceService
Service
 
20081009 kiva introduction
20081009 kiva introduction20081009 kiva introduction
20081009 kiva introduction
 
Gensssssssss
GensssssssssGensssssssss
Gensssssssss
 
Conflict management fdp
Conflict management   fdpConflict management   fdp
Conflict management fdp
 
20110609 leren van duurzame ontwikkeling
20110609 leren van duurzame ontwikkeling20110609 leren van duurzame ontwikkeling
20110609 leren van duurzame ontwikkeling
 
Gestión de Crisis
Gestión de CrisisGestión de Crisis
Gestión de Crisis
 

Ähnlich wie HistòRia Del Centre 3

Escola sant marti tot
Escola sant marti totEscola sant marti tot
Escola sant marti totsisemarti
 
Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari
 Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari
Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversarisisemarti
 
Història De La Nostra Escola
Història De La Nostra EscolaHistòria De La Nostra Escola
Història De La Nostra Escolae3004037
 
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a BredaMarcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a BredaApujolmas
 
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)jessikgvalero
 
Jacint Verdaguer.Laura Pastor
Jacint Verdaguer.Laura PastorJacint Verdaguer.Laura Pastor
Jacint Verdaguer.Laura Pastorguestb76bbf
 
HistòRia cfa can rull
HistòRia cfa can rullHistòRia cfa can rull
HistòRia cfa can rullcfacanrull
 
Historia CFA Can Rull
Historia CFA Can RullHistoria CFA Can Rull
Historia CFA Can Rullfadelant
 
Presentació st. josep calassanç
Presentació st. josep calassançPresentació st. josep calassanç
Presentació st. josep calassançjclua1234
 
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)lourdeses
 
DIARI CICLE MITJÀ
DIARI CICLE MITJÀDIARI CICLE MITJÀ
DIARI CICLE MITJÀa8017633
 

Ähnlich wie HistòRia Del Centre 3 (20)

Escola sant marti tot
Escola sant marti totEscola sant marti tot
Escola sant marti tot
 
Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari
 Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari
Història de l'escola Sant Martí: el poble. 75 aniversari
 
Història De La Nostra Escola
Història De La Nostra EscolaHistòria De La Nostra Escola
Història De La Nostra Escola
 
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a BredaMarcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda
 
Poesia selvatana
Poesia selvatanaPoesia selvatana
Poesia selvatana
 
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)
150 anys del col·legi FEDAC Guissona (Mare de Déu del Roser)
 
Jacint Verdaguer.Laura Pastor
Jacint Verdaguer.Laura PastorJacint Verdaguer.Laura Pastor
Jacint Verdaguer.Laura Pastor
 
HistòRia cfa can rull
HistòRia cfa can rullHistòRia cfa can rull
HistòRia cfa can rull
 
Historia CFA Can Rull
Historia CFA Can RullHistoria CFA Can Rull
Historia CFA Can Rull
 
Presentació st. josep calassanç
Presentació st. josep calassançPresentació st. josep calassanç
Presentació st. josep calassanç
 
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)
50è Aniversari Escola Pedagogium Cos (Història)
 
Manuel
ManuelManuel
Manuel
 
DIARI CICLE MITJÀ
DIARI CICLE MITJÀDIARI CICLE MITJÀ
DIARI CICLE MITJÀ
 
L'escola abans de 1933
L'escola abans de 1933L'escola abans de 1933
L'escola abans de 1933
 
Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017
 
Dietari Parroquial 1939 1968
Dietari Parroquial 1939 1968Dietari Parroquial 1939 1968
Dietari Parroquial 1939 1968
 
Tots plegats 71 - abril 2015
Tots plegats 71 -  abril 2015Tots plegats 71 -  abril 2015
Tots plegats 71 - abril 2015
 
Jose luis
Jose luisJose luis
Jose luis
 
Col.legis2
Col.legis2Col.legis2
Col.legis2
 
Revista 76 desembre 2017
Revista 76   desembre 2017Revista 76   desembre 2017
Revista 76 desembre 2017
 

Kürzlich hochgeladen

1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdfEmpresa i Emprenedoria Granollers
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
 
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024    .pdfConcurs literari Sant Jordi 2024    .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 

HistòRia Del Centre 3

  • 1. Aula de les xiquetes de les escoles velles del carrer Verge dels Socors, 14 (al fons es veu la vivenda de la mestra) No hem trobat cap document que ens indiqués la primera o les primeres ubicacions de l’escola del poble. És de suposar que fóra al voltant de l’antiga església, és a dir, de la casa abadia. A l’escola es conserven els llibres de matrícula i d’assistència dels alumnes, però només dels nois (el que llavors es deia “Escuela Pública Elemental Completa de Niños”), des del curs 1863-64, fins a l’actualitat, quasi ininterrompudament. En un d’ells, i amb data desembre de 1867, hi ha una anotació que diu: “Hoy no hay clase porque nos trasladamos de local”. El trasllat devia ser al lloc on romandrien durant noranta-cinc anys, des del 1867 fins al 1962: el primer pis d’una casa particular, la dels senyors Bartomeu, situada a l’actual carrer de la Verge dels Socors, número 14. S’entrava dins d’una vivenda particular, es pujaven unes escales i a dalt, al primer pis, a la dreta estava l’escola dels nois i, a l’esquerra, la de les noies que comunicava amb la vivenda de la mestra, com es pot veure a la foto que encapçala aquest escrit. No hi havia lavabos (cosa que era normal llavors), i per aquestes emergències, s’havia d’anar a casa o al camp. L’esbarjo es feia a la Plaça de l’Església o al carrer de les escoles, separats nois i noies. Segons podem veure estudiant els susdits llibres, durant els primers anys de la dècada de 1860, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes. I dic oscil·lava perquè no tots els mesos figuraven matriculats el mateix nombre d’alumnes. Cada mes es devien inscriure els que volien. Era una quantitat molt baixa respecte a la població. Tenint en compte que Freginals comptava en aquells temps amb uns vuit-cents habitants, els nois en edat escolar (l’escolaritat durava sis anys) hauria de situar-se al voltant dels cinquanta, atès que l’índex de natalitat era superior a l’actual. Estava matriculat, per tant, només un 60% dels que tenien l’edat, i d’aquests assistien a classe una mitjana també d’un 60%. Va anar augmentant el nombre de matriculats fins a situar-se, a la fi de segle, al voltant dels 40, amb un màxim de 62 alumnes l’abril de 1893.
  • 2. L’absentisme era molt gran, amb una assistència només d’un 25%, els mesos de collita: la verema, les olives, el blat... El mínim es va produir els mesos de setembre-desembre de 1899 amb una mitja de tres alumnes assistents. L’escola estava en aquells mesos pràcticament buida: els nois treballaven al camp des de ben petits, els seus ingressos feien falta... i els que no podien treballar no tenien, segurament, amb qui deixar-los. Era necessària la feina de tots per poder viure i, a més, era diferent la importància que es donava llavors a anar a l’escola (“l’estudi”, per referir-se a la dels nois, o a “costura”, la de les noies, com es deia llavors), segons escriu el mestre de la segona meitat de la dècada de 1860: “Poco interés de los padres en la asistencia de sus hijos). Al costat del nom d’un noi que no anava mai a classe, el dia que va acudir, el mestre va escriure: “¡Al fin vino!. Al xiquet es veu que no li va agradar gaire, perquè ja no va tornar més. Podríem citar curiositats enregistrades en aquests llibres referides a la segona meitat del segle XIX i principis del XX: Allà a la meitat del segle XIX, quan encara corria com a moneda “los reales de vellón”, l’Ajuntament (llavors era una tasca que els corresponia) va contractar un mestre i li va assignar un sou de mil sis-cents “reales de vellón” anuals, encara que als rebuts havia de firmar com si en cobrés dos mil. Se li pagarà el sou per trimestres vençuts, segons l’estat en què es trobi la “labranza”. Se li donarà habitació per a ell i la família i, si vingués tropa i ocupés la casa, se li donarà allotjament corresponent a la seva classe. S’ assabentarà al veïnat perquè li portin totes les seves pertinences domèstiques que té a la població d’Alfara sense cap retribució. No haurà de fer cap altre servei, ni farà de vigia des del campanar ni en cap altre lloc. Portarà tots els dies festius els xiquets a l’església, a missa pel matí i al rosari per la tarda o a la processó i també haurà d’indicar-los que cantin a la coral en les funcions religioses. Els dies d’obligació de missa haurà de fer escola excepte els diumenges i festivitats majors i dies nacionals que no haurà de cobrar cap retribució als alumnes. Els haurà d’ensenyar els llibres i tot el que mana el reglament i ordres vigents... Quant a festes i vacances: - del 1865 al 1880 no hi ha vacances de Nadal, només els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. A partir de 1880 les vacances es normalitzen. - Per Setmana Santa era normal fer deu dies de festa. - Les vacances de l’estiu es concentraven al mes d’agost i a partir de 1895 es va anar incorporant el mes de juliol. - Per Carnaval, Pentecosta i el 16 d’octubre, es feien tres dies de festa. I trobem també festes “curioses” i inusuals: - el 12.09.1880 festa perquè la Reina va tenir una Infanta - el 04.10.1880 festa per ser el sant del pare del Rei - els dies 22 i 23-10-1880 “Fiestas de gala por la salida a Misa de la Reina con su Infanta” (És curiós que totes aquestes festes “inusuals” van ser el mateix any: 1880. La Reina, és veritat, no tenia infantes tots els anys, però el pare del Rei no va celebrar més el seu sant?. És molt estrany el fet de fer festa de gala “por la salida a misa de la Reina con su Infanta...”) - A principis de segle XX es feia mitja festa o festa sencera el dia de les confessions.
  • 3. - Entre els dies 31 de maig i 6 de juny de 1906 va ser festa per la boda del Rei. - El 24-10-1906 festa per ser el sant de la Reina. Sempre ha hagut, ara i abans, alumnes aplicats, molt aplicats, poc aplicats, entremaliats, indisciplinats, disciplinats ... Al costat d’un d’ells, allà per l’any 1907, el mestre escriu: “Ojo con él que es de mucho cuidado...”. I d’un altre: És molt mandrós, insolent, indòcil als seus pares i al mestre, al qual insulta, fins i tot, pel carrer...”. S’observa també en aquests llibres la tràgica repercussió que les malalties epidèmiques de l’època van tenir en la població infantil: “Murió” és el lacònic i trist comentari que es posa al costat del nom d’alguns xiquets. A partir de 1902 la matrícula va anar augmentant fins a situar-se entre els 50-60 alumnes, amb un màxim de 71 l’abril de 1910, i es va estabilitzar entre els 60-65 els anys 1910-1915. Hem de tenir en compte que continuem parlant, exclusivament, de nois. De 1916 al 1936 va haver una davallada i es va situar entre els 30-40. L’assistència anava augmentant fins a situar-se al voltant del 75%. Dels cursos 1937 al 1939 no hi ha constància. Era la guerra civil i el mestre es va haver d’incorporar al front. Va fer classes una temporada un jove del poble, Agustí Simó. Des de l’any 1940, i fins al 1962, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes, i l’assistència mitjana entorn del 80-85%, excepte el curs 1941-42 en què va ser del 50%. Del començament de la dècada dels 40, només referit als cursos 1941-42 i 1942-43, i com a excepció, es conserva un llibre de registre de noies. En figuren inscrites 30, amb una assistència del 50-60%. La matrícula de les dècades següents a la guerra civil havia disminuït en relació a períodes anteriors, i això que figuraven tots els nois en edat escolar. La causa s’hauria de buscar en la disminució de la població i de l’índex de natalitat. A la dècada de 1950, ja ben avançada, éssent alcalde el Sr. Bartolomé Subirats, es comença a donar als alumnes, a l’hora del pati, llet i formatge (llet en pols que prèviament havíem de preparar), allò que es coneixia amb el nom de “complemento alimenticio” que procedia, almenys durant els primers anys, de l’ajut americà, com a conseqüència dels tractats que s’acabaven de firmar. En aplicació de la “Ley de Educación” de l’any 1939, a partir dels 10 anys d’edat, es podia escollir entre fer primària o secundària. Començava el batxillerat als deu anys i s’havia de cursar, oficialment, als instituts, però els mestres, en ensenyament lliure i de forma particular, solien impartir-lo i portaven els seus alumnes a examinar-se als instituts. Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble, expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules, una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, uns rebedors, uns lavabos, uns petits despatxos, una cisterna per a l’aigua...una zona al davant que vàrem convertir en jardí...Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla Michavila i Josep Roncero Pallarés. Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín Fonollosa, es va canviar la teulada, es va procedir al tancament del recinte escolar...
  • 4. Escoles anteriors a les actuals que es van estrenar el curs 1962-63 Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble, expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules, una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, separades pels lavabos i la cisterna per a l’aigua, uns rebedors a cada aula i uns petits despatxos, una part exterior amb porxos coberta d’uralita al davant de cada aula, amb zona ajardinada. Al llarg de la paret que limitava el recinte escolar teníem també un jardí: cada alumne disposava i se n’encarregava d’una petita parcel·la. Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla Michavila i Josep Roncero Pallarés. Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín Fonollosa, es va canviar la teulada, es va procedir al tancament i condicionament del recinte escolar... Les obres d’acomodació, manteniment i millora de l’edifici van continuar durant les alcaldies de Joan Vicente i José Ma. Lletí, amb el canvi, entre d’altres coses, de la tanca del recinte escolar que va substituir la ja deteriorada existent, la construcció del clavegueram, la substitució de l’aigua de la cisterna per aigua potable de la xarxa local quan aquests serveis van arribar al poble, la construcció d’un magatzem, etc. i van culminar l’any 1999 amb la construcció d’un nou edifici escolar. Aquest nou edifici, com explicarem més endavant, va ser construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Lletí, i completat amb la construcció d’un magatzem, i lliurat al professorat els primers mesos de l’alcaldia del Sr. José Lluís Fernández i Homedes. Administrativament, els anys seixanta, eren dues escoles unitàries que funcionaven totalment independents, fins i tot, en l’aspecte administratiu. El curs 1964 es van constituir amb la denominació d’Agrupación Escolar Mixta, encara que els nois i noies continuaven físicament separats. El curs 1966-67 van recuperar la denominació de “Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria de Niñas”. El curs 1972-73, en aplicació de la Llei Villar Palasí, es va començar el que s’anomenava Educació General Bàsica (EGB).
  • 5. Durant la dècada dels setanta, en els primers anys de l’EGB, vàrem estar adscrits successivament al “Colegio Nacional” de Roquetes, al “Colegio Nacional Miguel Granell” d’Amposta i al Col·legi Públic Agustí Barberà d’Amposta. A partir del curs 1983-84 vam deixar aquestes adscripcions i adquirírem plena i total autonomia. El curs següent, en aplicació de la normativa que autoritzava a graduar-se les escoles unitàries entre sí, va començar la coeducació, nois i noies junts, encara que la denominació oficial continuava éssent “Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria de Niñas”. El curs 1976-77 va ser l’últim en què va treballar en aquest Centre, després de romandre-hi 22 anys, Dª Bernardina Pla Michavila, per trasllat a Vinaròs. El curs 1978-79 es va iniciar l’ensenyament del català, i el 1982-83, l’ensenyament en català. El curs 1982-83 es van constituir els primers Consell de Direcció i Junta Econòmica. Posteriorment, el curs 1986-87, van ser substituïts pel Consell Escolar del Centre. El curs 1987-88 es va incorporar, per concurs de trasllat, al nostre Col·legi la nostra enyorada companya, Lourdes Monserrat i Cabanes. El divendres abans de la setmana santa de l’any 2002, el 22 de març, va ser l’últim dia que va fer classe. Després de les vacances ja no es va poder incorporar. Havia començat una llarga malaltia, víctima de la qual va morir el dia 9 d’octubre de l’any 2003. Havia estat mestra titular del Centre setze anys. AL DOGC 1.267 de 14.3.1990 es publicava l’Ordre de 28.2.1990 atribuint-nos la denominació específica de Col·legi Públic Joan Martí i Miralles. A partir del curs 1990-91, i prèvia sol·licitud dels Claustres i dels Consells Escolars dels Col·legis Públics de Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Masdenverge, i la intervenció del Consell Comarcal del Montsià, vàrem constituir la Zona Escolar Rural Montsià. El curs 1991-92 s’escolaritzaven per primera vegada els pàrvuls de tres anys. A la dècada dels 90 va anar desapareixent l’EGB, de manera paulatina, i el 1995-96, es va cursar per última vegada el vuitè curs d’EGB. Del nostre Centre havien sortit gairebé cent alumnes amb la titulació de graduat escolar. Com hem dit abans el curs 1962-63 la matrícula era de 52 alumnes. Els cursos successius va anar augmentant fins a situar-se en un màxim de 63 el curs 1968-69. Deu anys després la matrícula era de 46 alumnes, i va arribar al seu punt més baix, 23, l’any 1990. Els últims cursos s’està mantenint al voltant dels 28-30. L’any acadèmic 1999-2000 vàrem començar les classes en el nou edifici escolar després d’haver estat provisionalment a les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici fou construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Castell i completat, amb la construcció d’un magatzem, i lliurat al professorat éssent alcalde el Sr. José Luís Fernández i Homedes.
  • 6. Va ser inaugurat oficialment per l’Honorable Consellera d’Ensenyament, Sra. Carme Laura Gil, el dia 10 de novembre de l’any 2001. El mateix curs en què estrenàvem edifici se’ns va concedir també el reconeixement d’una unitat d’Educació Infantil, així que passàvem de ser dos mestres a tres. Escoles actuals que es van estrenar el curs 1999-2000
  • 7. Relació dels/de les mestres de qui hi ha constància que han passat pel Centre durant el segle XX i fins al 1962 Curs Aula núm. 1 (noies) Aula núm. 2 (nois) 1916-17 José Ma. Cabré i Francisco Bel 1917-18 Esteban Pitarch 1918-19 Vicente Moreno 1919-20 Id. 1920-21 Id. 1921-22 Id. 1922-23 Id. 1923-24 Id. 1924-25 Arturo Raich 1925-26 Id. 1926-27 Id. 1927-28 Id. 1928-29 Id. 1929-30 Manuel A. Serra 1930-31 Juan Castelló 1931-32 Id. 1932-33 Id. 1933-34 Id. 1934-35 José Villalbí Sánchez 1935-36 Id. 1936-37 Id. 1937-38 1938-39 1939-40 Joaquín Rosell Cid 1940-41 José Villalbí Sánchez 1941-42 Maria Rosa Favà Bolat Id. 1942-43 Id. Julio Redín Marín 1943-44 Id. 1944-45 Alejandrina Zaragoza Cortiella i Antonia Torroja Id. 1945- 46 Teresa Salvat Guadé Id. 1946-47 Eulàlia Climent Toledo Agustín Aragonés Aragonés 1947-48 Id. Id. 1948-49 Id. Id. 1949-50 Josefa Ribera García i Adela Aymemi Llauradó Id. 1950-51 Josefa Ribera García Id. 1951- 52 Ma. Dolores Riera Gómez/Ma. Josefa Rodríguez Nel·lo Id. 1952-53 Emilia Morán Zaragoza Id. 1953-54 Dolores Díaz Pijoán Id. 1954-55 Id. Id. 1955-56 Ma. Bernardina Pla Michavila Id. 1956-57 Id. Id. 1957-58 Id. José Guinovart Guinovart 1958-59 Id. Josep Roncero Pallarés 1959-60 Id. Id. 1960-61 Id. Id. i Miguel Boix Riba (28.4/31.7) 1961-62 Id. Id.
  • 8. 1962-63 Ma. Bernardina Pla Michavila Josep Roncero i Pallarès 1963-64 Id. Id 1964-65 Id. Id. 1965-66 Id. Id. 1966-67 Id. Id. 1967-68 Id. Id. 1968-69 Id. Id. 1969-70 Id. Id. 1970-71 Id. Id. 1971-72 Id. Id. 1972-73 Id. Id. Curs Aula Noies Aula nois 1973-74 Ma. Bernardina Pla Michavila Josep Roncero i Pallarès 1974-75 Id. Id. 1975-76 Id. Id. 1976-77 Id. Id. 1977-78 Cristina Villuendas Id. 1978-79 Ma. Carmen Blanco Valle Id. 1979-80 Ma. Carmen Blanco Valle/Ma. del Mar Id. 1980-81 Natàlia Fabra Id. 1981-82 Id. Id. 1982-83 Estela Domènech Id. 1983-84 Joan Josep Sancho i Esteller Id. 1984-85 Rosa Ma. Coslado/Pilar Noguero Id. 1985-86 Morancho Id. 1986-87 Joaquim Martí i Farnós Id. 1987-88 Id. Id. 1988-89 Lourdes Monserrat i Cabanes Id. 1989-90 Id. Id. 1990-91 Id. Id. 1991-92 Id. Id. 1992-93 Id. Id. 1993-94 Id. Id. 1994-95 Id. Id. 1995-96 Id. Id. 1996-97 Id. Id. 1997-98 Id. Id. 1998-99 Id. Id. Id./Griselda Villalbí ( 27.01 - 21.03) Ed. Infantil Aula núm. 1 Aula núm. 2 1999-00 José Ma. Eguren i Querol Lourdes Monserrat i Cabanes Josep Roncero i Pallarès 2000-01 Id. Id. Id. 2001-02 Id. Id./Mònica Ferràs Id. 2002-03 Id. Ma.Rosa Fons (subst. Lourdes M) Id. 2003-04 Id. Iolanda Bertomeu/Natàlia Zarag. Id. 2004-05 Id. Rosa Ma. Bonet Jordà Id. 2005-06 Id. Montse Roig Carles Id. 2006-07 Id. Id. Id. 2007-08 Cinta Gisbert Pruñonosa Id. Id.
  • 9. Relació de mestres especialistes itinerants que han donat classes en el Centre Curs Plàstica Ed. Física Música Lecto-esc./E.E. Religió Anglès A.Acollida 1985-86 Norbert Ló. 1986-87 Id. 1987-88 Id. 1988-89 Id. 1989-90 Id. J. Joan Badia Víctor Lleixà Irene Roda 1990-91 Àxel Müller Id. J. Ll. Fernández Ma. J. Roda 1991-92 Norbert Ló. Josep Benito J. Lluís Bel Id. Gaietà Llopis 1992-93 Àxel Müller Id. Id. Id. 1993-94 Ferran Sorlí Id. Id. Carmina Talarn Id. 1994-95 Id. Diego Gómez Id. Id. Id. 1995-96 J. Joan Badia Cèsar Lleixà Id. Amparo Id. 1996-97 Júlia Calvet Rosa M. Cuadrat J.Ll. Fernández Martorell Id. 1997-98 Id. M. J. López Id. Alfred Blanch M. C. Sancho 1998-99 Id. Ma. J. Sancho Santi Martí Carmen Marín Id. Paqui Puchades 1999-00 Desirée Cas Ant. González Id. Id. Id. Id. 2000-01 Id. Ma. J. Sancho Id. Santiago Añó Id. Id. 2001-02 Id. Joan Carles/ Montse Sales Carme E. Id. Judit Labèrnia Mercè Muñoz Fernández Id. 2002-03 Id. Joan Carles/M Id. Id. Muñoz/Gustau Id. Id. 2003-04 Id. Joan Carles/ Gemma Salvador Id. Cinta Beguer/ Maite Valls Id. Gustau 2004-05 Id. Cinta Beguer/ Id. Fernando Mainer Rosa Valls Gustau Judit Labèrnia Id. Anna Ma. Leal 2005-06 Id. Id. Id. Imma Cruelles/ Id. Id./Irene Alegre Id. Núria Querol
  • 10. I produïda la jubilació del mestre Josep Roncero i Pallarés el 31 d’agost de 2008, es va demanar el canvi de denominació específica del Centre perquè passés a dir-se Ceip Mestre Josep Roncero i Pallarès, sol·licitud que es va aprovar amb la següent Resolució del Departament d’Educació: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5255 - 11/11/2008 DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ RESOLUCIÓ EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals. (Pàg. 82844) RESOLUCIÓ EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals. D'acord amb la sol·licitud presentada per l'òrgan de govern corresponent d'un col·legi d'educació infantil i primària per atribuir-li una nova denominació específica, es va instruir l'expedient corresponent. Havent-se comprovat a l'expedient esmentat que el centre compleix els requisits que exigeix l'article 6 de l'annex del Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària; Per tot això, Resolc: Atribuir al col·legi d'educació infantil i primària Joan Martí i Miralles, amb codi 43005388, ubicat al carrer de les Escoles, s/n, de Freginals, comarca del Montsià, la nova denominació específica Mestre Josep Roncero i Pallares. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Així mateix, poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant l'òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, segons el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. Barcelona, 4 de novembre de 2008 P. D. (Resolució EDU/2/2008, de 2.1.2008, DOGC núm. 5040, de 3.1.2008) M. Dolors Rius i Benito Secretària general (08.303.104)