DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
HistòRia Del Centre 3
1. Aula de les xiquetes de les escoles velles
del carrer Verge dels Socors, 14
(al fons es veu la vivenda de la mestra)
No hem trobat cap document que ens indiqués la primera o les primeres ubicacions de
l’escola del poble. És de suposar que fóra al voltant de l’antiga església, és a dir, de la
casa abadia.
A l’escola es conserven els llibres de matrícula i d’assistència dels alumnes, però només
dels nois (el que llavors es deia “Escuela Pública Elemental Completa de Niños”), des
del curs 1863-64, fins a l’actualitat, quasi ininterrompudament. En un d’ells, i amb data
desembre de 1867, hi ha una anotació que diu: “Hoy no hay clase porque nos
trasladamos de local”. El trasllat devia ser al lloc on romandrien durant noranta-cinc
anys, des del 1867 fins al 1962: el primer pis d’una casa particular, la dels senyors
Bartomeu, situada a l’actual carrer de la Verge dels Socors, número 14. S’entrava dins
d’una vivenda particular, es pujaven unes escales i a dalt, al primer pis, a la dreta estava
l’escola dels nois i, a l’esquerra, la de les noies que comunicava amb la vivenda de la
mestra, com es pot veure a la foto que encapçala aquest escrit. No hi havia lavabos (cosa
que era normal llavors), i per aquestes emergències, s’havia d’anar a casa o al camp.
L’esbarjo es feia a la Plaça de l’Església o al carrer de les escoles, separats nois i noies.
Segons podem veure estudiant els susdits llibres, durant els primers anys de la dècada
de 1860, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes. I dic oscil·lava perquè no tots
els mesos figuraven matriculats el mateix nombre d’alumnes. Cada mes es devien
inscriure els que volien. Era una quantitat molt baixa respecte a la població. Tenint en
compte que Freginals comptava en aquells temps amb uns vuit-cents habitants, els nois
en edat escolar (l’escolaritat durava sis anys) hauria de situar-se al voltant dels
cinquanta, atès que l’índex de natalitat era superior a l’actual. Estava matriculat, per
tant, només un 60% dels que tenien l’edat, i d’aquests assistien a classe una mitjana
també d’un 60%.
Va anar augmentant el nombre de matriculats fins a situar-se, a la fi de segle, al voltant
dels 40, amb un màxim de 62 alumnes l’abril de 1893.
2. L’absentisme era molt gran, amb una assistència només d’un 25%, els mesos de collita:
la verema, les olives, el blat... El mínim es va produir els mesos de setembre-desembre
de 1899 amb una mitja de tres alumnes assistents. L’escola estava en aquells mesos
pràcticament buida: els nois treballaven al camp des de ben petits, els seus ingressos
feien falta... i els que no podien treballar no tenien, segurament, amb qui deixar-los. Era
necessària la feina de tots per poder viure i, a més, era diferent la importància que es
donava llavors a anar a l’escola (“l’estudi”, per referir-se a la dels nois, o a “costura”, la
de les noies, com es deia llavors), segons escriu el mestre de la segona meitat de la
dècada de 1860: “Poco interés de los padres en la asistencia de sus hijos). Al costat del
nom d’un noi que no anava mai a classe, el dia que va acudir, el mestre va escriure: “¡Al
fin vino!. Al xiquet es veu que no li va agradar gaire, perquè ja no va tornar més.
Podríem citar curiositats enregistrades en aquests llibres referides a la segona meitat del
segle XIX i principis del XX:
Allà a la meitat del segle XIX, quan encara corria com a moneda “los reales de vellón”,
l’Ajuntament (llavors era una tasca que els corresponia) va contractar un mestre i li va
assignar un sou de mil sis-cents “reales de vellón” anuals, encara que als rebuts havia de
firmar com si en cobrés dos mil. Se li pagarà el sou per trimestres vençuts, segons
l’estat en què es trobi la “labranza”. Se li donarà habitació per a ell i la família i, si
vingués tropa i ocupés la casa, se li donarà allotjament corresponent a la seva classe. S’
assabentarà al veïnat perquè li portin totes les seves pertinences domèstiques que té a la
població d’Alfara sense cap retribució. No haurà de fer cap altre servei, ni farà de vigia
des del campanar ni en cap altre lloc. Portarà tots els dies festius els xiquets a l’església,
a missa pel matí i al rosari per la tarda o a la processó i també haurà d’indicar-los que
cantin a la coral en les funcions religioses. Els dies d’obligació de missa haurà de fer
escola excepte els diumenges i festivitats majors i dies nacionals que no haurà de cobrar
cap retribució als alumnes. Els haurà d’ensenyar els llibres i tot el que mana el
reglament i ordres vigents...
Quant a festes i vacances:
- del 1865 al 1880 no hi ha vacances de Nadal, només els dies 25 i 26 de
desembre i 1 i 6 de gener. A partir de 1880 les vacances es normalitzen.
- Per Setmana Santa era normal fer deu dies de festa.
- Les vacances de l’estiu es concentraven al mes d’agost i a partir de 1895 es va
anar incorporant el mes de juliol.
- Per Carnaval, Pentecosta i el 16 d’octubre, es feien tres dies de festa.
I trobem també festes “curioses” i inusuals:
- el 12.09.1880 festa perquè la Reina va tenir una Infanta
- el 04.10.1880 festa per ser el sant del pare del Rei
- els dies 22 i 23-10-1880 “Fiestas de gala por la salida a Misa de la Reina con
su Infanta”
(És curiós que totes aquestes festes “inusuals” van ser el mateix any: 1880. La Reina, és
veritat, no tenia infantes tots els anys, però el pare del Rei no va celebrar més el seu
sant?. És molt estrany el fet de fer festa de gala “por la salida a misa de la Reina con su
Infanta...”)
- A principis de segle XX es feia mitja festa o festa sencera el dia de les
confessions.
3. - Entre els dies 31 de maig i 6 de juny de 1906 va ser festa per la boda del Rei.
- El 24-10-1906 festa per ser el sant de la Reina.
Sempre ha hagut, ara i abans, alumnes aplicats, molt aplicats, poc aplicats, entremaliats,
indisciplinats, disciplinats ... Al costat d’un d’ells, allà per l’any 1907, el mestre escriu:
“Ojo con él que es de mucho cuidado...”. I d’un altre: És molt mandrós, insolent, indòcil
als seus pares i al mestre, al qual insulta, fins i tot, pel carrer...”.
S’observa també en aquests llibres la tràgica repercussió que les malalties epidèmiques
de l’època van tenir en la població infantil: “Murió” és el lacònic i trist comentari que es
posa al costat del nom d’alguns xiquets.
A partir de 1902 la matrícula va anar augmentant fins a situar-se entre els 50-60
alumnes, amb un màxim de 71 l’abril de 1910, i es va estabilitzar entre els 60-65 els
anys 1910-1915. Hem de tenir en compte que continuem parlant, exclusivament, de
nois. De 1916 al 1936 va haver una davallada i es va situar entre els 30-40. L’assistència
anava augmentant fins a situar-se al voltant del 75%. Dels cursos 1937 al 1939 no hi ha
constància. Era la guerra civil i el mestre es va haver d’incorporar al front. Va fer
classes una temporada un jove del poble, Agustí Simó.
Des de l’any 1940, i fins al 1962, la matrícula oscil·lava entre els 25-30 alumnes, i
l’assistència mitjana entorn del 80-85%, excepte el curs 1941-42 en què va ser del 50%.
Del començament de la dècada dels 40, només referit als cursos 1941-42 i 1942-43, i
com a excepció, es conserva un llibre de registre de noies. En figuren inscrites 30, amb
una assistència del 50-60%.
La matrícula de les dècades següents a la guerra civil havia disminuït en relació a
períodes anteriors, i això que figuraven tots els nois en edat escolar. La causa s’hauria
de buscar en la disminució de la població i de l’índex de natalitat.
A la dècada de 1950, ja ben avançada, éssent alcalde el Sr. Bartolomé Subirats, es
comença a donar als alumnes, a l’hora del pati, llet i formatge (llet en pols que
prèviament havíem de preparar), allò que es coneixia amb el nom de “complemento
alimenticio” que procedia, almenys durant els primers anys, de l’ajut americà, com a
conseqüència dels tractats que s’acabaven de firmar.
En aplicació de la “Ley de Educación” de l’any 1939, a partir dels 10 anys d’edat, es
podia escollir entre fer primària o secundària. Començava el batxillerat als deu anys i
s’havia de cursar, oficialment, als instituts, però els mestres, en ensenyament lliure i de
forma particular, solien impartir-lo i portaven els seus alumnes a examinar-se als
instituts.
Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves
escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble,
expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules,
una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, uns rebedors, uns lavabos, uns
petits despatxos, una cisterna per a l’aigua...una zona al davant que vàrem convertir en
jardí...Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla Michavila i Josep Roncero Pallarés.
Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín Fonollosa, es va canviar la teulada, es va
procedir al tancament del recinte escolar...
4. Escoles anteriors a les actuals que es van estrenar el curs 1962-63
Al setembre de 1962 es van inaugurar, sent alcalde el Sr. José Castell, unes noves
escoles, les anteriors a les actuals, (edifici nou fet, per primera vegada al poble,
expressament per a escoles) al mateix emplaçament en què estan ara. Tenia dues aules,
una de noies amb 22 alumnes i l’altra de nois amb 30, separades pels lavabos i la
cisterna per a l’aigua, uns rebedors a cada aula i uns petits despatxos, una part exterior
amb porxos coberta d’uralita al davant de cada aula, amb zona ajardinada. Al llarg de la
paret que limitava el recinte escolar teníem també un jardí: cada alumne disposava i se
n’encarregava d’una petita parcel·la. Eren els mestres titulars, Da. Bernardina Pla
Michavila i Josep Roncero Pallarés. Posteriorment, durant l’acaldia del Sr. Fermín
Fonollosa, es va canviar la teulada, es va procedir al tancament i condicionament del
recinte escolar...
Les obres d’acomodació, manteniment i millora de l’edifici van continuar durant les
alcaldies de Joan Vicente i José Ma. Lletí, amb el canvi, entre d’altres coses, de la tanca
del recinte escolar que va substituir la ja deteriorada existent, la construcció del
clavegueram, la substitució de l’aigua de la cisterna per aigua potable de la xarxa local
quan aquests serveis van arribar al poble, la construcció d’un magatzem, etc. i van
culminar l’any 1999 amb la construcció d’un nou edifici escolar. Aquest nou edifici,
com explicarem més endavant, va ser construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Lletí, i
completat amb la construcció d’un magatzem, i lliurat al professorat els primers mesos
de l’alcaldia del Sr. José Lluís Fernández i Homedes.
Administrativament, els anys seixanta, eren dues escoles unitàries que funcionaven
totalment independents, fins i tot, en l’aspecte administratiu. El curs 1964 es van
constituir amb la denominació d’Agrupación Escolar Mixta, encara que els nois i noies
continuaven físicament separats. El curs 1966-67 van recuperar la denominació de
“Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria de Niñas”. El curs 1972-73, en
aplicació de la Llei Villar Palasí, es va començar el que s’anomenava Educació General
Bàsica (EGB).
5. Durant la dècada dels setanta, en els primers anys de l’EGB, vàrem estar adscrits
successivament al “Colegio Nacional” de Roquetes, al “Colegio Nacional Miguel
Granell” d’Amposta i al Col·legi Públic Agustí Barberà d’Amposta. A partir del curs
1983-84 vam deixar aquestes adscripcions i adquirírem plena i total autonomia.
El curs següent, en aplicació de la normativa que autoritzava a graduar-se les escoles
unitàries entre sí, va començar la coeducació, nois i noies junts, encara que la
denominació oficial continuava éssent “Escuela Unitaria de Niños” i “Escuela Unitaria
de Niñas”.
El curs 1976-77 va ser l’últim en què va treballar en aquest Centre, després de
romandre-hi 22 anys, Dª Bernardina Pla Michavila, per trasllat a Vinaròs.
El curs 1978-79 es va iniciar l’ensenyament del català, i el 1982-83, l’ensenyament en
català.
El curs 1982-83 es van constituir els primers Consell de Direcció i Junta Econòmica.
Posteriorment, el curs 1986-87, van ser substituïts pel Consell Escolar del Centre.
El curs 1987-88 es va incorporar, per concurs de trasllat, al nostre Col·legi la nostra
enyorada companya, Lourdes Monserrat i Cabanes. El divendres abans de la setmana
santa de l’any 2002, el 22 de març, va ser l’últim dia que va fer classe. Després de les
vacances ja no es va poder incorporar. Havia començat una llarga malaltia, víctima de la
qual va morir el dia 9 d’octubre de l’any 2003. Havia estat mestra titular del Centre
setze anys.
AL DOGC 1.267 de 14.3.1990 es publicava l’Ordre de 28.2.1990 atribuint-nos la
denominació específica de Col·legi Públic Joan Martí i Miralles.
A partir del curs 1990-91, i prèvia sol·licitud dels Claustres i dels Consells Escolars dels
Col·legis Públics de Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Masdenverge, i la
intervenció del Consell Comarcal del Montsià, vàrem constituir la Zona Escolar Rural
Montsià.
El curs 1991-92 s’escolaritzaven per primera vegada els pàrvuls de tres anys.
A la dècada dels 90 va anar desapareixent l’EGB, de manera paulatina, i el 1995-96, es
va cursar per última vegada el vuitè curs d’EGB. Del nostre Centre havien sortit gairebé
cent alumnes amb la titulació de graduat escolar.
Com hem dit abans el curs 1962-63 la matrícula era de 52 alumnes. Els cursos
successius va anar augmentant fins a situar-se en un màxim de 63 el curs 1968-69. Deu
anys després la matrícula era de 46 alumnes, i va arribar al seu punt més baix, 23, l’any
1990. Els últims cursos s’està mantenint al voltant dels 28-30.
L’any acadèmic 1999-2000 vàrem començar les classes en el nou edifici escolar després
d’haver estat provisionalment a les dependències de l’Ajuntament. Aquest edifici fou
construït durant l’alcaldia del Sr. José Ma. Castell i completat, amb la construcció d’un
magatzem, i lliurat al professorat éssent alcalde el Sr. José Luís Fernández i Homedes.
6. Va ser inaugurat oficialment per l’Honorable Consellera d’Ensenyament, Sra. Carme
Laura Gil, el dia 10 de novembre de l’any 2001.
El mateix curs en què estrenàvem edifici se’ns va concedir també el reconeixement
d’una unitat d’Educació Infantil, així que passàvem de ser dos mestres a tres.
Escoles actuals que es van estrenar el curs 1999-2000
7. Relació dels/de les mestres de qui hi ha constància que han passat pel Centre durant el segle XX i
fins al 1962
Curs Aula núm. 1 (noies) Aula núm. 2 (nois)
1916-17 José Ma. Cabré i Francisco Bel
1917-18 Esteban Pitarch
1918-19 Vicente Moreno
1919-20 Id.
1920-21 Id.
1921-22 Id.
1922-23 Id.
1923-24 Id.
1924-25 Arturo Raich
1925-26 Id.
1926-27 Id.
1927-28 Id.
1928-29 Id.
1929-30 Manuel A. Serra
1930-31 Juan Castelló
1931-32 Id.
1932-33 Id.
1933-34 Id.
1934-35 José Villalbí Sánchez
1935-36 Id.
1936-37 Id.
1937-38
1938-39
1939-40 Joaquín Rosell Cid
1940-41 José Villalbí Sánchez
1941-42 Maria Rosa Favà Bolat Id.
1942-43 Id. Julio Redín Marín
1943-44 Id.
1944-45 Alejandrina Zaragoza Cortiella i Antonia Torroja Id.
1945- 46 Teresa Salvat Guadé Id.
1946-47 Eulàlia Climent Toledo Agustín Aragonés Aragonés
1947-48 Id. Id.
1948-49 Id. Id.
1949-50 Josefa Ribera García i Adela Aymemi Llauradó Id.
1950-51 Josefa Ribera García Id.
1951- 52 Ma. Dolores Riera Gómez/Ma. Josefa Rodríguez Nel·lo
Id.
1952-53 Emilia Morán Zaragoza Id.
1953-54 Dolores Díaz Pijoán Id.
1954-55 Id. Id.
1955-56 Ma. Bernardina Pla Michavila Id.
1956-57 Id. Id.
1957-58 Id. José Guinovart Guinovart
1958-59 Id. Josep Roncero Pallarés
1959-60 Id. Id.
1960-61 Id. Id. i Miguel Boix Riba (28.4/31.7)
1961-62 Id. Id.
9. Relació de mestres especialistes itinerants que han donat classes en el Centre
Curs Plàstica Ed. Física Música Lecto-esc./E.E. Religió Anglès A.Acollida
1985-86 Norbert Ló.
1986-87 Id.
1987-88 Id.
1988-89 Id.
1989-90 Id. J. Joan Badia Víctor Lleixà Irene Roda
1990-91 Àxel Müller Id. J. Ll. Fernández Ma. J. Roda
1991-92 Norbert Ló. Josep Benito J. Lluís Bel Id. Gaietà Llopis
1992-93 Àxel Müller Id. Id. Id.
1993-94 Ferran Sorlí Id. Id. Carmina Talarn Id.
1994-95 Id. Diego Gómez Id. Id. Id.
1995-96 J. Joan Badia Cèsar Lleixà Id. Amparo Id.
1996-97 Júlia Calvet Rosa M. Cuadrat J.Ll. Fernández Martorell Id.
1997-98 Id. M. J. López Id. Alfred Blanch M. C. Sancho
1998-99 Id. Ma. J. Sancho Santi Martí Carmen Marín Id. Paqui Puchades
1999-00 Desirée Cas Ant. González Id. Id. Id. Id.
2000-01 Id. Ma. J. Sancho Id. Santiago Añó Id. Id.
2001-02 Id. Joan Carles/ Montse Sales Carme E. Id. Judit Labèrnia
Mercè Muñoz Fernández Id.
2002-03 Id. Joan Carles/M Id. Id.
Muñoz/Gustau Id. Id.
2003-04 Id. Joan Carles/ Gemma Salvador Id.
Cinta Beguer/ Maite Valls Id.
Gustau
2004-05 Id. Cinta Beguer/ Id. Fernando Mainer Rosa Valls
Gustau Judit Labèrnia Id. Anna Ma. Leal
2005-06 Id. Id. Id. Imma Cruelles/ Id.
Id./Irene Alegre Id. Núria Querol
10. I produïda la jubilació del mestre Josep Roncero i Pallarés el 31 d’agost de 2008, es va demanar el
canvi de denominació específica del Centre perquè passés a dir-se Ceip Mestre Josep Roncero i
Pallarès, sol·licitud que es va aprovar amb la següent Resolució del Departament d’Educació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 5255 - 11/11/2008
DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ
RESOLUCIÓ EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova
denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals. (Pàg.
82844)
RESOLUCIÓ
EDU/3327/2008, de 4 de novembre, per la qual s'atribueix una nova
denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Freginals.
D'acord amb la sol·licitud presentada per l'òrgan de govern corresponent d'un
col·legi d'educació infantil i primària per atribuir-li una nova denominació
específica, es va instruir l'expedient corresponent.
Havent-se comprovat a l'expedient esmentat que el centre compleix els
requisits que exigeix l'article 6 de l'annex del Decret 198/1996, de 12 de juny,
pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que
imparteixen educació infantil i primària;
Per tot això,
Resolc:
Atribuir al col·legi d'educació infantil i primària Joan Martí i Miralles, amb codi
43005388, ubicat al carrer de les Escoles, s/n, de Freginals, comarca del
Montsià, la nova denominació específica Mestre Josep Roncero i Pallares.
Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones
interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en
el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC,
de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Així mateix, poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al
recurs contenciós administratiu, davant l'òrgan que va dictar l'acte, en el termini
d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, segons el que
disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o
qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus
interessos.
Barcelona, 4 de novembre de 2008
P. D. (Resolució EDU/2/2008, de 2.1.2008, DOGC núm. 5040, de 3.1.2008)
M. Dolors Rius i Benito
Secretària general
(08.303.104)