SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 6
Downloaden Sie, um offline zu lesen
UNITAT 8. HUME
1. L'Empirisme:

      Moviment que té com a tesi principal que el coneixement ha d'estar
subordinat a l'experiència (única font de coneixement: experiència). Contraris
als racionalistes.

Els principals autors, dividits en dos segles:

                                           S.XVII:
                                           Thomas
                                           Hobbes i
                                           John Locke.
                                           S.XVIII:
                                           George
                                           Berkley i
                                           David Hume.
Fig.1. Thomas Hobbes   Fig.2. John Locke                 Fig.4. David Hume   Fig.3. George Berkley


2. Context històric:

      S.XVII. Àmbit polític: Amb la revolució burgesa, s'enderrocà la
monarquia absoluta per donar pas a una monarquia parlamentària
constitucional.
      S.XVII-XVIII. Àmbit econòmic: Aparició del capitalisme.
      Àmbit social: Liberalisme.

3. Diferències entre racionalistes i empiristes:

               Racionalistes                                    Empiristes
Tot coneixement és coneixement d'idees (no podem conèixer per complet les
coses, únicament podem conèixer les idees de les coses).
Model de coneixement matemàtic                  Model de coneixement experimental
(racionalitat). Mètode deductiu.                (observació). Mètode inductiu i
                                                hipotètico-deductiu.
Coneixement il·limitat.                         Coneixement limitat a la experiència
                                                (postures escèptica i agnòstica
                                                (escepticisme metafísic)).
Existència d'idees nates al néixer.             Inexistència d'idees innates. Quan
                                                neixem ho fem amb la ment en blanc.
La raó permet conèixer.                         Actitud crítica (la raó és qui valora la
                                                veritat o la falsedat de les coses i fa la
                                                funció de "tribunal").


                                               1
4. La filosofia de David Hume:

        L'ésser humà té dues vessants:
              1. Racional: Ésser que pensa (Teoria del coneixement).
              2. Acció: Ésser que actua (Ètica i política).

        a) Anàlisi de la teoria del coneixement:

        Estudia la percepció dels sentits (percepció --> capacitat que tenim de
        rebre, interpretar i respondre estímuls).




                            Estímul                           Recepció
                              “x“                             Estímul
                                                                “x“
                    Resposta                                                               Estímul “fred“
                   “tremolem“
Fig.5. La natura provoca un estímul en l'ésser       Fig.6. L'ésser humà rep l'        Fig.7. La ment humana
                                                       estímul “x“ del medi.             interpreta l'estímul
                                                                                          a la recerca d'una
                                                                                       resposta que retorna al
                                                                                                 medi.



        Hi ha dues classes de precepcions:
              1. Impressions: Impactes que les coses causen en els nostres
              sentits (internes/externes) (de sensacions/emocions/passions).
              Intenses però breus.
                    a) Simples: Aquelles que es redueixen a un sol element
                    (llum, color, forma,...).
                    b) Complexes: Conjunt de diverses impressions simples
                    (tacte,...).
              2. Idees: Còpia mental que l'enteniment fa de les impressions.
              Dura mentre volem que duri.
                    a) Simples: Còpia mental de les impressions simples.
                    b) Complexes: Barreja de les idees simples.



   Impr. Impr.
  SimpleSimple          procés de
                                                             Idea                  Idea         Idea
     Impressió                                              Simple                Simple       Complexa
                        còpia mental
     Complexa
                    Fig.8. El procés d'obtenció de
                              percepcions.



                                                          2
La intenció de Hume és destruir i contradir la filosofia cartesiana.

      En ocasions la ment crea idees complexes falses (és falsa perquè
no prové de cap impressió) derivades de la unió de impressions
vertaderes.

        La ment usa tres mecanismes d'associació d'idees:
             1. Associació per semblança: A em recorda a B.
             2. Associació per contigüitat temporal: després d'A
             arriba B.
             3. Associació per causa/efecte: "connexió necessària"
             entre idees (fum --> foc).




  Fig.9. Associació per semblança.             Fig.10. Associació per contigüitat temporal.
Veig un iceberg → Recordo el pol nord       Un avió llança una bomba → Hi haurà una explosió




                                                         Fig.11. Associació per causa/efecte
                                                                 Veig fum → Hi ha foc




        La ment fa ús de dues facultats per associar idees:
             1. Imaginació: Solen aparèixer idees sense cap relació amb
             les impressions (segons Descartes serien les idees factícies).
             2. Memòria: Associació ordenada d'idees. Associacions més
             vertaderes que les fetes per la imaginació.

      "Tot coneixement és una relació/associació d'idees": Tesi empirista i
racionalista. Quan algú pensa en alguna cosa, no pensa sobre la cosa,
sino sobre les idees de la cosa.

      Segons els empiristes, les idees més vertaderes són les adventícies
en llenguatge cartesià.

        Segons Hume, hi ha dos tipus de coneixement:
             1. Coneixement per relació d'idees: Coneixement formal
             necessari per a ampliar el coneixement, però que no es dubta


                                        3
de la seva veritat o falsedat i donen criteri de veritat.
                 2. Coneixement per relació de fets: Coneixement empíric,
                 la veritat del coneixement ve donada per l'experiència (mai
                 dona veritats absolutes). Coneixement probable que dóna
                 criteri de raó o existència.

           Diferències entre Hume i Descartes:

                Hume                                  Descartes
Tot coneixement és una associació d'idees, de l'acció (la percepció) en fem
una idea.
Idees principals: Adventícies i         Idees principals: Innates.
factícies.                              Idees secundàries: Adventícies i
Idees secundàries: Innates.             factícies.

           Les crítiques de Hume:

           a) Principi de causalitat:
                > Tota cosa és produïda per una causa.
                > El principi de causalitat és una connexió necessària entre
                fets.
                > Principi de causalitat axiomàtic.
                > Crítica: Tothom té criteri de veritat (patró a partir del qual
                es decideix què és cert i què és fals). El criteri de veritat de
                Hume és el criteri de còpia (una idea serà únicament
                vertadera quan sigui una còpia d'una impressió).
                > De quina impressió sorgeix el principi de causalitat? De
                cap, car aquest principi és una relació d'idees amb contigüitat
                temporal que té lloc a la ment i no té cap impressió. Aquest
                criteri és fals degut a que és una creença basada en l'hàbit i
                el constum (com que sempre ha passat una cosa, creiem que
                sempre passarà. El que creiem que ens guia, la raó, no ho fa,
                perquè el que realment ho fa és la creença que no té cap
                base racional). El principi de causalitat relaciona passat amb
                futur (fa una predicció futura amb el que ha passat
                (contigüitat temporal)). Segons el criteri de còpia, el
                principi de causalitat no pot fer prediccions futures.
           b) Substància:
                > 3 substàncies cartesianes.
                > Hume diu que aquestes substàncies no es corresponen a
                substàncies veritables, només són creences.
                > La memòria uneix les impressions sobre el que ens passa i
                crea la idea d'un dipositari de totes les impressions.
                > El Jo prové de cap impressió? No, el Jo és una barreja de
                coses segons el criteri de còpia.
                > El Món prové de cap impressió? No, del Món rebem les


                                       4
seves qualitats, no les coses en si.
                  > Totes les coses són creences. Hume diu que tot allò que no
                  es veu no es pot comprovar si és cert o fals (escepticisme).
                  > Déu prové de cap impressió? No, Déu prové d'una creença.
                  No hi ha cap impressió ni de perfecció ni d'infinitud.

5. Escepticisme i fenomenisme:

     Hume té una posició escèptica davant del coneixement.
     Hume té una posició fenomenista (cosa que pot succeir i que es pot
captar pels sentits --> Fenomen).
     Conclusió: Hume és fenomenista, escèptic i agnòstic.

6. Ètica de Hume:

      Ètica inscrita en un corrent anglès, l'emotivisme moral, està al seu tercer
volum del "Tractat sobre la natura humana".
      Hume diu que aquest estudi de les actuacions humanes prové de
l'observació i l'experimentació.
      Tesi:
      > Allò que ens motiva a actua i a valorar el bé o el mal d'una acció és el
      sentiment, no la raó.
      > Tesi de Hume s'enfronta al racionalisme ètic clàssic.
      > Demostració: La raó només fa dues actuacions:
          – Relació d'idees: no ens fa actuar. No serveix.
          – Relació de fets: observar i descriure no ens fa actuar, ni valorar.
             No serveix car no fem valoracions morals.
          – Conclusió: La raó no serveix però el sentiment és comú i empàtic i
             aquest sentiment ajuda a la valoració positiva i negativa de les
             coses.
      > Què ens mou a actuar? La utilitat (allò que dóna la màxima felicitat al
      màxim nombre de persones).
      > Llibertat: Les accions humanes són lliures perquè manifesten la
      voluntat de cadascú, però, la voluntat humana no és lliure perquè està
      determinada per les lleis de la naturalesa.
      Hume accepta la llibertat de les accions, però no una llibertat ontològica.

7. Crítica a les ètiques racionalistes:

      La fal·làcia de l'ètica racionalista. Hume diu que els que segueixen les
ètiques racionalistes cauen en una fal·làcia car la raó diu que ha de ser i el
sentiment diu què és. Els racionalistes s'enganyen a si mateixos.

8. La política de Hobbes, l'egoïsme ètic:

     Visió pessimista de la societat civil que s'ha d'educar per a controlar
aquesta naturalesa violenta i dolenta. Educació estricte. Hobbes vol que els


                                          5
homes evitin la guerra. Dos punts de vista de l'ésser humà:
           1. ESTAT NATURAL: Guerra entre tots. Estat de violència. Domini
           de la Llei del més fort. Tothom perd en aquest estat, en el que
           perilla la seguretat física de l'home.
           2. ESTAT SOCIAL: Resultat d'un pacte de no-agressió entre
           homes. Oferir la violència, el dret de defensa individual a l'Estat
           (monopoli de la violència). Model de monarquia absoluta (el rei té
           el poder que el poble li ofereix). "El Leviathan" (monstre humà
           format per un engranatge que ens defensa. Tothom li té por).

9. La política de John Locke:

      Dues visions de l'ésser humà:
           1. ESTAT NATURAL: Tots els éssers humans neixen lliures i
           iguals. En aquest estat, els éssers humans volen aconseguir coses,
           això fa que altres éssers cobdiciosos s'ho vulguin prendre. S'ha de
           fer un pacte social amb un Estat que garanteixi els drets naturals
           (llibertat, propietat i igualtat).
           2. ESTAT SOCIAL: L'Estat és escollit per sufragi universal. Estat
           dividit en dos poders (legislatiu i executiu). Del judicial no en parla
           Locke, sino Montesquieu. L'objectiu de l'Estat és garantir les
           llibertats individuals i la propietat privada.

10. La política de Jean-Jacques Rousseau:

                       Dues visions de l'ésser humà:
                              1. ESTAT NATURAL: Bo i empàtic (té tendència
                              natural a entendre i acceptar les necessitats dels altres)
                              per utilitat (millorar la supervivència).
                              2. ESTAT SOCIAL: Egoïsta i agressiu a causa de la
                              propietat privada. S'ha d'aconseguir un Estat que
                              afavoreixi l'aparició de la naturalesa humana. L'Estat ha
                              d'educar-lo per tal de treure la bondat natural i lluitar
Fig.12. Jean-Jacques Rousseau
                              contra la propietat privada. Creà les línies de pedagogia
activa (els nens són bons i no s'han de reprimir).

11. La política de David Hume, l'utilitarisme:

      Hume obrí pas a l'utilitarisme, que Stuart Mill va desenvolupar.




                                           6

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4  La Filosofia Hel·LeníSticaUnitat 4  La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
 
Kant
KantKant
Kant
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Stuart Mill i l'altruisme
Stuart Mill i l'altruismeStuart Mill i l'altruisme
Stuart Mill i l'altruisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
 
Kant Etica
Kant EticaKant Etica
Kant Etica
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
U1 Ct2 Sistemes 09 00
U1 Ct2 Sistemes 09 00U1 Ct2 Sistemes 09 00
U1 Ct2 Sistemes 09 00
 
El Fast Fashion i les seves conseqüències.
El Fast Fashion i les seves conseqüències.El Fast Fashion i les seves conseqüències.
El Fast Fashion i les seves conseqüències.
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
Esquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitatEsquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitat
 
Hume
Hume Hume
Hume
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
 
Hume principis coneixement
Hume principis coneixementHume principis coneixement
Hume principis coneixement
 

Ähnlich wie Unitat 8. hume (20)

David Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirismeDavid Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirisme
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
David Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxDavid Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptx
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
Filosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By MasokFilosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By Masok
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
 
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
Filosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By MasokFilosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By Masok
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
HUME
HUMEHUME
HUME
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.
 
Racionalisme T+S
Racionalisme T+SRacionalisme T+S
Racionalisme T+S
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)
 
Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Hume Ideemetafisiques
Hume IdeemetafisiquesHume Ideemetafisiques
Hume Ideemetafisiques
 

Mehr von tomasggm

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondriantomasggm
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooretomasggm
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassotomasggm
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan mirótomasggm
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallotomasggm
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braquetomasggm
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matissetomasggm
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrighttomasggm
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardestomasggm
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskytomasggm
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdftomasggm
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Populartomasggm
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianismetomasggm
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTiltomasggm
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Platótomasggm
 

Mehr von tomasggm (20)

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry moore
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdf
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
 

Unitat 8. hume

  • 1. UNITAT 8. HUME 1. L'Empirisme: Moviment que té com a tesi principal que el coneixement ha d'estar subordinat a l'experiència (única font de coneixement: experiència). Contraris als racionalistes. Els principals autors, dividits en dos segles: S.XVII: Thomas Hobbes i John Locke. S.XVIII: George Berkley i David Hume. Fig.1. Thomas Hobbes Fig.2. John Locke Fig.4. David Hume Fig.3. George Berkley 2. Context històric: S.XVII. Àmbit polític: Amb la revolució burgesa, s'enderrocà la monarquia absoluta per donar pas a una monarquia parlamentària constitucional. S.XVII-XVIII. Àmbit econòmic: Aparició del capitalisme. Àmbit social: Liberalisme. 3. Diferències entre racionalistes i empiristes: Racionalistes Empiristes Tot coneixement és coneixement d'idees (no podem conèixer per complet les coses, únicament podem conèixer les idees de les coses). Model de coneixement matemàtic Model de coneixement experimental (racionalitat). Mètode deductiu. (observació). Mètode inductiu i hipotètico-deductiu. Coneixement il·limitat. Coneixement limitat a la experiència (postures escèptica i agnòstica (escepticisme metafísic)). Existència d'idees nates al néixer. Inexistència d'idees innates. Quan neixem ho fem amb la ment en blanc. La raó permet conèixer. Actitud crítica (la raó és qui valora la veritat o la falsedat de les coses i fa la funció de "tribunal"). 1
  • 2. 4. La filosofia de David Hume: L'ésser humà té dues vessants: 1. Racional: Ésser que pensa (Teoria del coneixement). 2. Acció: Ésser que actua (Ètica i política). a) Anàlisi de la teoria del coneixement: Estudia la percepció dels sentits (percepció --> capacitat que tenim de rebre, interpretar i respondre estímuls). Estímul Recepció “x“ Estímul “x“ Resposta Estímul “fred“ “tremolem“ Fig.5. La natura provoca un estímul en l'ésser Fig.6. L'ésser humà rep l' Fig.7. La ment humana estímul “x“ del medi. interpreta l'estímul a la recerca d'una resposta que retorna al medi. Hi ha dues classes de precepcions: 1. Impressions: Impactes que les coses causen en els nostres sentits (internes/externes) (de sensacions/emocions/passions). Intenses però breus. a) Simples: Aquelles que es redueixen a un sol element (llum, color, forma,...). b) Complexes: Conjunt de diverses impressions simples (tacte,...). 2. Idees: Còpia mental que l'enteniment fa de les impressions. Dura mentre volem que duri. a) Simples: Còpia mental de les impressions simples. b) Complexes: Barreja de les idees simples. Impr. Impr. SimpleSimple procés de Idea Idea Idea Impressió Simple Simple Complexa còpia mental Complexa Fig.8. El procés d'obtenció de percepcions. 2
  • 3. La intenció de Hume és destruir i contradir la filosofia cartesiana. En ocasions la ment crea idees complexes falses (és falsa perquè no prové de cap impressió) derivades de la unió de impressions vertaderes. La ment usa tres mecanismes d'associació d'idees: 1. Associació per semblança: A em recorda a B. 2. Associació per contigüitat temporal: després d'A arriba B. 3. Associació per causa/efecte: "connexió necessària" entre idees (fum --> foc). Fig.9. Associació per semblança. Fig.10. Associació per contigüitat temporal. Veig un iceberg → Recordo el pol nord Un avió llança una bomba → Hi haurà una explosió Fig.11. Associació per causa/efecte Veig fum → Hi ha foc La ment fa ús de dues facultats per associar idees: 1. Imaginació: Solen aparèixer idees sense cap relació amb les impressions (segons Descartes serien les idees factícies). 2. Memòria: Associació ordenada d'idees. Associacions més vertaderes que les fetes per la imaginació. "Tot coneixement és una relació/associació d'idees": Tesi empirista i racionalista. Quan algú pensa en alguna cosa, no pensa sobre la cosa, sino sobre les idees de la cosa. Segons els empiristes, les idees més vertaderes són les adventícies en llenguatge cartesià. Segons Hume, hi ha dos tipus de coneixement: 1. Coneixement per relació d'idees: Coneixement formal necessari per a ampliar el coneixement, però que no es dubta 3
  • 4. de la seva veritat o falsedat i donen criteri de veritat. 2. Coneixement per relació de fets: Coneixement empíric, la veritat del coneixement ve donada per l'experiència (mai dona veritats absolutes). Coneixement probable que dóna criteri de raó o existència. Diferències entre Hume i Descartes: Hume Descartes Tot coneixement és una associació d'idees, de l'acció (la percepció) en fem una idea. Idees principals: Adventícies i Idees principals: Innates. factícies. Idees secundàries: Adventícies i Idees secundàries: Innates. factícies. Les crítiques de Hume: a) Principi de causalitat: > Tota cosa és produïda per una causa. > El principi de causalitat és una connexió necessària entre fets. > Principi de causalitat axiomàtic. > Crítica: Tothom té criteri de veritat (patró a partir del qual es decideix què és cert i què és fals). El criteri de veritat de Hume és el criteri de còpia (una idea serà únicament vertadera quan sigui una còpia d'una impressió). > De quina impressió sorgeix el principi de causalitat? De cap, car aquest principi és una relació d'idees amb contigüitat temporal que té lloc a la ment i no té cap impressió. Aquest criteri és fals degut a que és una creença basada en l'hàbit i el constum (com que sempre ha passat una cosa, creiem que sempre passarà. El que creiem que ens guia, la raó, no ho fa, perquè el que realment ho fa és la creença que no té cap base racional). El principi de causalitat relaciona passat amb futur (fa una predicció futura amb el que ha passat (contigüitat temporal)). Segons el criteri de còpia, el principi de causalitat no pot fer prediccions futures. b) Substància: > 3 substàncies cartesianes. > Hume diu que aquestes substàncies no es corresponen a substàncies veritables, només són creences. > La memòria uneix les impressions sobre el que ens passa i crea la idea d'un dipositari de totes les impressions. > El Jo prové de cap impressió? No, el Jo és una barreja de coses segons el criteri de còpia. > El Món prové de cap impressió? No, del Món rebem les 4
  • 5. seves qualitats, no les coses en si. > Totes les coses són creences. Hume diu que tot allò que no es veu no es pot comprovar si és cert o fals (escepticisme). > Déu prové de cap impressió? No, Déu prové d'una creença. No hi ha cap impressió ni de perfecció ni d'infinitud. 5. Escepticisme i fenomenisme: Hume té una posició escèptica davant del coneixement. Hume té una posició fenomenista (cosa que pot succeir i que es pot captar pels sentits --> Fenomen). Conclusió: Hume és fenomenista, escèptic i agnòstic. 6. Ètica de Hume: Ètica inscrita en un corrent anglès, l'emotivisme moral, està al seu tercer volum del "Tractat sobre la natura humana". Hume diu que aquest estudi de les actuacions humanes prové de l'observació i l'experimentació. Tesi: > Allò que ens motiva a actua i a valorar el bé o el mal d'una acció és el sentiment, no la raó. > Tesi de Hume s'enfronta al racionalisme ètic clàssic. > Demostració: La raó només fa dues actuacions: – Relació d'idees: no ens fa actuar. No serveix. – Relació de fets: observar i descriure no ens fa actuar, ni valorar. No serveix car no fem valoracions morals. – Conclusió: La raó no serveix però el sentiment és comú i empàtic i aquest sentiment ajuda a la valoració positiva i negativa de les coses. > Què ens mou a actuar? La utilitat (allò que dóna la màxima felicitat al màxim nombre de persones). > Llibertat: Les accions humanes són lliures perquè manifesten la voluntat de cadascú, però, la voluntat humana no és lliure perquè està determinada per les lleis de la naturalesa. Hume accepta la llibertat de les accions, però no una llibertat ontològica. 7. Crítica a les ètiques racionalistes: La fal·làcia de l'ètica racionalista. Hume diu que els que segueixen les ètiques racionalistes cauen en una fal·làcia car la raó diu que ha de ser i el sentiment diu què és. Els racionalistes s'enganyen a si mateixos. 8. La política de Hobbes, l'egoïsme ètic: Visió pessimista de la societat civil que s'ha d'educar per a controlar aquesta naturalesa violenta i dolenta. Educació estricte. Hobbes vol que els 5
  • 6. homes evitin la guerra. Dos punts de vista de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Guerra entre tots. Estat de violència. Domini de la Llei del més fort. Tothom perd en aquest estat, en el que perilla la seguretat física de l'home. 2. ESTAT SOCIAL: Resultat d'un pacte de no-agressió entre homes. Oferir la violència, el dret de defensa individual a l'Estat (monopoli de la violència). Model de monarquia absoluta (el rei té el poder que el poble li ofereix). "El Leviathan" (monstre humà format per un engranatge que ens defensa. Tothom li té por). 9. La política de John Locke: Dues visions de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals. En aquest estat, els éssers humans volen aconseguir coses, això fa que altres éssers cobdiciosos s'ho vulguin prendre. S'ha de fer un pacte social amb un Estat que garanteixi els drets naturals (llibertat, propietat i igualtat). 2. ESTAT SOCIAL: L'Estat és escollit per sufragi universal. Estat dividit en dos poders (legislatiu i executiu). Del judicial no en parla Locke, sino Montesquieu. L'objectiu de l'Estat és garantir les llibertats individuals i la propietat privada. 10. La política de Jean-Jacques Rousseau: Dues visions de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Bo i empàtic (té tendència natural a entendre i acceptar les necessitats dels altres) per utilitat (millorar la supervivència). 2. ESTAT SOCIAL: Egoïsta i agressiu a causa de la propietat privada. S'ha d'aconseguir un Estat que afavoreixi l'aparició de la naturalesa humana. L'Estat ha d'educar-lo per tal de treure la bondat natural i lluitar Fig.12. Jean-Jacques Rousseau contra la propietat privada. Creà les línies de pedagogia activa (els nens són bons i no s'han de reprimir). 11. La política de David Hume, l'utilitarisme: Hume obrí pas a l'utilitarisme, que Stuart Mill va desenvolupar. 6