1. UNITAT 6. EL RENAIXEMENT
1. On neix? Expansió? Quan té lloc?
Neix a Itàlia i als Països Baixos. S'exten per tot Europa. S. XV (Quattrocento) i
XVI (Cinquecento).
2. Què és?
Moviment general que abarca tots els aspectes de la vida (cultura, art,...).
Retorn de la cultura clàssica.
3. S.XV:
- Descobriment
d'Amèrica (Marca el
canvi d'Edat Mitjana a
Edat Moderna).
- Descobriment de
la impremta
- La volta al món.
Tot aquest seguit de
descobriments
permeten nous
avenços en la
geografia, la ciència,...
També ajuden a
Fig. 2: “L'aparició l'increment del comenrç, per tant
de la Impremta“ a l'augment de les riqueses i l'aparició Fig. 1: “Mapa d'
Amèrica descoberta
de la banca a mans dels Mèdici, una per Cristòfor Colom“
família de gran riquesa.
L'any 1453: Cau Constantinoble. Quan els turcs entren, els
savis marxen a Itàlia amb els
escrits grecs i romans a Florència.
A Itàlia, els filòlegs tradueixen els
escrits hel·lenístics.
4. L'Humanisme:
Corrent format per persones de
gran nivell cultural que tradueixen,
Fig. 3: “Llorenç de són experts en lletres humanes
Mèdici“ (grec, llatí,...) enfront els teòlegs,
Fig. 4: “Caiguda de
experts en lletres divines (interpretació de Constantinoble a mans
llibres religiosos). dels otomans“
- Humanista destacat a Holanda: Erasme de Rotterdam.
- Humanistes destacats a Itàlia: Marsilio Ficino i Pico della Mirandola.
1

2. Fig. 5: “Erasme de
Fig. 6: “Marsilio Ficino“ Fig. 7: “Pico della
Rotterdam“
Mirandola“
4.1. Trets dels humanistes:
- Visió atropocèntrica i naturalista de l'ésser humà i l'univers.
- Retorn a la cultura grecorromana (es refà l'Acadèmia de Plató a
Florència).
- Canvi de paradigme sobre l'ésser humà enfront del sant cristià, ara sorgirà
el lliure pensador (Maquiavel, Da Vinci,...).
- Lliure pensador: Persona que es sent amo del seu propi destí.
- Gran valoració dels elements estètics (art sobre totes les coses).
Exemple: "El Naixement de Venus" (Símbol del moviment, ja que Venus és la
deessa de la bellesa (Plató parla de la bellesa)).
- Importància de la vida material (negocis, comoditats, poder, fama,
riquesa, política,...) --> Aparició del primer capitalisme.
- Importància de l'individualitat.
5. Aspectes importants de l'època:
1. Política:
- Ciències polítiques: Maquiavel "El Príncep" i Sir
Tomàs More "Utopia" (illa ideal on tothom és feliç.
Model: "La República de Plató"). Tots dos escriuen
sobre ciutats ideals seguint a Plató.
2. Societat:
- Els protestants: Trencament de la unitat religiosa
europea al S.XVI: els països protestants (Luter) i
els països seguidors religiosos (Papa). Apareix el
Tribunal de la Inquisició (Espanya: Torquemada).
3. Ciència
4. Art
Fig. 8: “Sir Tomàs
More“
Fig. 9: “Torquemada“ Fig. 10: “Luter“
2

3. 6. Divisió territorial italiana:
Molts estats, per tant, no és una nació, ja que no estan unificats:
1. Ducat de Milà
2. Ducat de Venècia
3. República de Florència (president: cancilier)
4. Estats Pontificis de Roma (cap: Papa)
5. Regnes de Sicília i Nàpols (depenien d'altres: Espanya, França,... ja
que eren territoris disputats)
7. Maquiavel:
– Florència.
– Secretari de la cancelleria florentia.
– Observació: molts països són poderosos amb la
monarquia absoluta. Perquè Itàlia no pot ser-ho?
– Candidat: Llorenç de Mèdici.
– Llibre dedicat al candidat: "El príncep":
– Com és el príncep.
– Què ha de fer un príncep per a conquerir i mantenir el
poder de l'Estat (monarquia absoluta).
Fig. 11: “Nicolau – Consell que ofereix: Quan accedeixi el poder, ha de
Maquiavel“ matar a tota la família reial del moment per evitar que
en un futur cap membre pugui conspirar en contra del
príncep.
– Molt polèmic.
– Tesi pragmàtica: "El fi justifica els mitjans".
8. La revolució científica o copernicana:
1. Canvi paradigme físic i astronòmic.
2. Pas de l'organicisme al mecanicisme.
3. Canvi concepció de la realitat.
8.1. Nicolau Copèrnic (1473-1543):
– Llegeix els textos d'Aristarc de Samos.
– Del geocentrisme a l'Heliocentrisme.
– Copèrnic escriu "De revolutionibus" --> Explica el
moviment dels astres. Fig. 12: “Nicolau
Copèrnic“
8.2. Johannes Kepler (1575-1633):
– Defensa les tesis de Copèrnic, però li afegeix canvis:
– Lleis aplicades a l'astronomia (canvi paradigme aristotèlic i de
Ptolomeu):
– Llei d'òrbites: Moviment orbital no circular, el·líptic. Canvi en
l'astronomia: el·lipse amb dos centres o focus, un dels quals està
ocupat pel Sol. Fa referència al magnetisme, apropant-se ja a la
gravitació.
– Llei de períodes: Com més lluny es troba un planeta del Sol, més
lent va.
3

4. – Llei d'àrees: Les àrees dels planetes a temps igual són iguals.
Fig. 13: “Johannes Fig. 14: “Llei d'òrbites de Kepler“ Fig. 15: “Llei d'àrees de Kepler“
Kepler“
– Introdueix la FORÇA (física quantitativa).
– Mecanicista: "La natura no és un organisme, perquè és una
màquina, aleshores la Força és una magntitud física; la natura no té
finalitat".
8.3. Giordano Bruno (1548-1600):
– Defensa a Copèrnic i diu que l'univers és
infinit, el Sol, una estrella i la Terra, un
planeta.
– Mor cremat a Roma.
Fig. 16: “Giordano Bruno“
8.4. Galileu Galilei (1564-1642): Fig. 17: “Bruno cremat a la
– Veu la mort de Bruno i es foguera“
retracta de la seva teoria.
– Formula la frase "E pur si
muove" (la Terra es mou).
– Astronomia:
– Defensa la Ta. Copernicana i
crea instruments com el
telescopi (la lluna té
muntanyes, el Sol té
taques, veu Mart,...).
Fig. 18: “Galileu Galilei“
– Física:
– Abans es seguia el model aristotèlic (tot el que cau Fig. 19: “Telescopi de
ho fa per ocupar el seu lloc). Galileu Galilei“
– Llei de la inèrcia: Un cos tendirà a mantenir el seu
estat o de repòs o de moviment si no hi ha força igual o contrària que
li impedeixi fer-ho (fi del Primer Motor d'Aristòtil).
4

5. – Éssers amb qualitats primàries i
secundàries:
– Q. Primàries --> Objectives, captades
pels sentits i mesurables (pes, volum,...).
La ciència les ha d'estudiar.
– Q. Secundàries --> Subjectives, captades
pels sentits i no-mesurables (color,
olor,...). La ciència no les ha d'estudiar.
Fig. 20: “Llei de la
inèrcia de Galileu
Galilei“
9. Separació coneixement científic-no científic:
Ho fan Descartes i Galileu. Són els "pares de la ciència". Amb ells neixen les
C.Naturals o Experimentals. Característiques d'aquestes ciències naturals:
– Matematització: La natura parla en llenguatge matemàtic.
– Parteix de l'observació, l'experimentació i la mesura quantitativa.
– Coneixement científic aplicable a la vida --> Apareix la tecnologia.
5