1. Unitat 1. Els orígens de la filosofia
1. Monistes: 1 Arjé (Primer principi del que totes les coses materials estan fetes).
· Tales de Milet (639 – 547 a.C.) Arjé: Aigua (representa els tres estats de la matèria)
· Anaximandre de Milet (610 – 546 a.C.) Arjé: Apeiron ("allò indefinit")
· Anaxímenes de Milet (585 – 524 a.C.) Arjé: Aire (les coses surten per condensació i
rarefacció aire i foc aigua i terra
Pas del Mite (Religió) al Logos (Filosofia)
Gaia, Démeter, Physis (conjunt de coses materials. Abstracció)
Perséfone, Àrtemis natura regulats
per
Uranos Cosmos (terme usat a l'exèrcit per a determinar lleis
l'ordre, i com l'univers està ordenat usen aquest cel
terme).
2. Pluralistes: Filòsofs que creuen que d'un sol Arjé no es poden fer totes les coses, per això tenen
múltiples arjés.
· Empèdocles d'Agrigento (495 – 430 a.C.) Arjés: Arrels (els quatre elements)
· Terra, aigua, aire i foc.
· Introdueix dues forces còsmiques: Eros (les coses neixen) i Phobos (les coses moren).
· Anaxàgores de Clazòmenes (500 – 428 a.C.) Arjés: Llavors o homeomeries
· Infinit nº de coses inseparables.
· Introdueix la força Nous (les llavors s'uneixen o es separen).
· Demòcrit d'Abdera (460 – 370 a.C.) i Leucip Arjés: Àtoms
· Va viure a Atenes. (També considerat Demòcrit d'Atenes).
· Atomistes.
· Introdueixen el concepte de Buit que no segueix cap llei i per on els àtoms es mouen
atzarosa i lliurement.
· Els àtoms són petites partícules indivisibles que es mouen, es junten o es separen.
3. Els pitagòrics:
Pitàgores de Crotona (582 – 496 a.C.), el fundador del pitagorisme va néixer a l'illa de Samos i
marxa a la Magna Grècia (a Crotona) i funda una escola (una societat secreta) on ensenya
matemàtiques, música, astronomia i geometria.
Els seus Arjés són els nombres: (són dualistes)
· Parells
· Senars (imparells)
Els nombres sagrats són el 4 i el 10.
A cada nombre li corresponia una figura i unes dimensions, els éssers eren nombres amb figures
associades a ells.
La naturalesa matemàtica de l'univers relacionada:
· Tetraedre --> foc

2. · Hexaedre --> terra
· Octaedre --> aire
· Icosaedre --> aigua
· Dodecaedre --> la quinta essència o l'èter.
Fan deu relacions d'elements fent l'antagonisme entre parells i imparells.
Parells: Imparells: · Els pitagòrics agafen d'Egipte unes creences religioses
Il·limitat Limitat les quals parlen de la reencarnació (orfisme) i en la
Esquerre Dret immortalitat de l'ànima.
Femení Masculí · Inventen les set notes musicals.
Pluralitat Unitat · Són els primers que diuen que la Terra no és el centre,
Moviment Estàtic sinó que creuen que tot gira al voltant d'una gran esfera
Corb Recte de foc (no és el Sol).
Foscor Llum · Són els primers que introdueixen els conceptes i la
Dolent Bo Relació del macrocosmos (l'univers) i microcosmos (l'ésser
Rodó Quadrat humà).
4. Analítics i dialèctics:
Heràclit d'Èfes (544 – 484 a.C.) Parmènides d'Elea (540 – 470 a.C.)
· ''Panta rei'' (Tot flueix). Tot està en constant canvi i · ''Dialèctica''. Tota la realitat és dialèctica (concepte
esdevenir. filosòfic), la lluita de contraris.
· Compara la vida amb un riu que sempre flueix. · Inicia la ontologia (part de la filosofia que estudia l'
· Escriu en forma d'aforisme (frases que fan pensar). essència o ésser de les coses).
· ''La guerra és el pare de totes les coses''. Totes les · Escriu un llibre, ''El poema''. Sofia, la saviesa li diu
coses surgeixen per l'enfrontament de contraris. que hi ha dues vies de coneixement: els sentits i la raó.
· Malgrat l'aparença de moviment hi ha un logos, una La via dels sentits s'anomena DOXA i la via de la raó
llei que ho regula tot. s'anomena EPISTEME. La via DOXA porta a la
· Arjé: foc (el logos es representat per l'Arjé). il·lusió i l'engany, i la via EPISTEME porta a la veitat.
· Dos tipus de persones: desperts (aquells que són Si pensem coneixerem l'ésser.
capaços de veure el logos rere els canvis) i dormits · Funda l'escola filosòfica eleàtica, on s'inicia el
(els que creuen que la vida és un sensesentit). pensament lògic. Hem de pensar de manera deductiva.
· Els seus pensaments han influenciat al segle XIX i al ''L'ésser és, el no ésser no és''. Néixer és el pas del no
XX. ésser a l'ésser (no ésser s'elimina perquè no és). Morir
· El pentaisme (postura religiosa que defensa que Déués el pas de l'ésser al no ésser (no ésser s'elimina). Per
i la natura són el mateix, per tant, Déu és immanent). tant, les coses mai neixen ni mai moren.
· Arjé: ésser.
· Marca el pas del monisme al pluralisme.
· Viu a Atenes.
5. S. V a.C. L'Atenes de Pericles: (La Il·lustració grega)
En el S. V a.C. exactament a la segona meitat, Atenes es comença a convertir en la polis més gran
(domini atenenc) i esplendorosa (en quan a cultura, economia,... és el model mundial). S'inicia un
canvi de paradigme (de pensament) dins la filosofia.
Abans el PARADIGME de la filosofia era la PHYSIS. Ara és L'ÉSSER HUMÀ I LES SEVES
MANIFESTACIONS (es passa de les Ciències experimentals a les Ciències humanes. Gir
antropocèntric).

3. Ciutadà: Individu que viu dins d'una democràcia i que l'Estat reconeix els drets polítics. Aquest
Estat ha estat escollit pel vot del ciutadà. Havien de ser nascuts a Atenes amb drets polítics i
econòmics i ser majors de 30 anys.
No ciutadà: dones, metecs (estrangers) i els esclaus.
Durant la segona meitat del S. VI a.C. els perses dominen. Al S. V a.C. s'inicia la revolta contra
els perses. Les Guerres mèdiques van significar la victòria dels grecs capitanejats per espartans
i atenesos.
Grècia va viure 50 anys de pau, però enfrontaments de caràcter comercial entre Atenes i
Esparta van acabar amb les Guerres del Peloponès.
Els 50 anys de pau d'Atenes són coneguts com l'època daurada del govern de Pèricles, aquesta
època és l'origen de la democràcia, el govern requeia sobre les mans dels ciutadans.
Els ciutadans havien d'implicar-se de manera directa i sense excuses.
L'Assamblea era la institució principal de l'Estat (tots els ciutadans la formaven). També hi havia
òrgans especialitzats, el Consell dels 500 preparava les sessions de l'Assamblea, i l'Heliea
(tribunals de justícia). Un altre càrrec fonamental era el d'estrateg (designat per l'Assamblea),
concetrava els poders administratiu, executiu i militar.
6. Els sofistes:
Dues èpoques/generacions: 1. Sòcrates i Plató. 2. Aistòtil i hel·lenisme.
Tenien coneixement sobre tot i van a Atenes com a mestres i educadors de la joventut de la polis i
assessoraven sobre temes legals als adults.
Trets comuns:
· Saber enciclopèdic (finalitat del saber --> ajudar a triomfar dins la polis).
· Cobraven.
· Escepticisme --> Postura que dubta de tot i creu que no es pot saber res. Quan s'aplica a l'ètica, no
es pot saber que està ben fet i que està fet malament.
· Subjectivisme --> Postura que defensa que les veritats i les maneres de fer les coses depenen del
subjecte.
· Relativisme --> Postura que defensa que cada societat té les seves normes morals.
· Convencionalitat de les lleis (decidides per acord), aquestes lleis es deien Nomos (a la polis, es
poden canviar) i les de la natura Physis (no es poden canviar).
· Importància del llenguatge per a convèncer: Oratòria (art de parlar correctament):
– Retòrica (Gòrgies).
– Eurística: entrar en discusió amb el contrari i fer-li caure en contradicció.
Gòrgies mostrava la paraula com a manera de convèncer de tot a tothom.
Gòrgies de Leontini (S. V a.C.):
"Res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser pensada, si pogués ser pensada no podria ser
comunicada".
Nihilisme --> Postura que defensava que darrera de tot hi ha un sensesentit.

4. Protàgores d'Abdera
Sòcrates d'Atenes (469 – 399 a.C.)
Tot el que sabem d'ell és a partir de persones que han escrit sobre ell: Jenofont (historiador),
Aristòfanes (autor teatre: Els núvols), Plató i Aristòtil.
Tasca --> Parlar amb la gent. Fill escultor i llevadora, bona educació i lluita a les Guerres del
Peloponès. No fa escola i els joves el consideren el seu mestre (ell no s'hi considera).
Al 399 a.C. jutgat per impietat i corrupció a la juventut per tres ciutadans, se'l jutga (acusants
demanen pena de mort), Sòcrates es nega a condemnar-se perquè és innocent i els acusants
guanyen a la seva demanda i és condemnat a mort ("Apologia de Sòcrates" Plató) havia de
beure un verí mortal, la cicuta, quan està a la presó, un grup de gent el va a buscar, però es
nega a escapar i mor. A "Fedó", Plató explica la mort de Sòcrates.
Busca valors morals amb validesa universals. Si donem llum el coneixement obtindrem els
valors morals amb validesa universal, el mal és d'ignorants, i el bé és de savis
(INTEL·LECTUALISME MORAL).
L'Oracle de Delfos diu que és el més savi del món, però ell diu que és ignorant i ho reconeix,
aleshores va pregunant a la gent, però veia que eren ignorants i no ho reconeixien. Per tant, ell és el
més savi, per això diu "Només sé, que no sé res".
El diàleg socràtic:
Procés per cercar el coneixement de valors morals universals. És inductiu (experiència -->
general). 2 parts:
· Ironia: Destruir la DOXA de la persona amb la que es parla.
· Maièutica: Un cop feta la ironia, es dona llum a les idees i al coneixement. EPISTEME.
Ell és considera un comadrona (maia) del coneixement.
Moralitat socràtica:
Moral --> conjunt de regles.
Moralitat --> pràctica de la moral, de les regles.
L'ésser humà és un ser que porta dins seu el coneixement dels valors morals.
Fundador d'una moral autònoma.
La llei moral està per sobre de les individualitats i està per sobre d'ella. Tot ésser humà té el dret
d'escollir el bé en comptes del mal.