2. ÍNDEX:
1.- Presentació:
- Identificació
- Elements
- Tipus de mapa
- Font
2.- Anàlisi
- Descripció
- Explicació del fenomen geogràfic
- Relació amb altres espais geogràfics
-Causes dels fets representats en el mapa i
conseqüències
3.- Interpretació i conclusions
- Conclusions, i valoració personal.
3. 1.- Presentació:
O Identificació: el mapa tracta sobre l’extensió de les grans xarxes
hidrogràfiques d’Espanya i les principals conques de cada xarxa.
És un mapa que pot ser actual, és a dir, d’ara mateix.
O Elements: escala numèrica i utilitza simbologia, amb diferents
colors (per distingir les xarxes hidrogràfiques) i dos tipus de línies
(per distingir les conques de cada xarxa).
O Tipus de mapa: mapa qualitatiu lineal i mapa de superfície o
corocromàtic.
O Font: Institut Geogràfic Nacional.
4.
5. 2.- Anàlisi
O Descripció: com abans hem dit, el mapa ens diferencia els tres tipus
de xarxes hidrogràfiques espanyoles que hi ha al nostre país i les
seves conques més importants, amb els límits de cada xarxa i fins a
on arriba cadascuna. Una xarxa hidrogràfica és el conjunt de terres i
aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
O Explicació del fenomen geogràfic: Espanya es pot dividir en 3 grans
xarxes hidrogràfiques: la cantàbrica, l’atlàntica i la mediterrània.
- Xarxa cantàbrica: agafa tota la part nord d’Espanya (nord
de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i el nord de
Navarra). El riu més important és el riu Nalón, tot i que no
surt mostrat al mapa. Té 138 km de llargada.
6. - Xarxa atlàntica: agafa tota la part central i sud d’Espanya
Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Castella la Manxa,
Extremadura i Andalusia). Els rius més importants són: el
Duero (897 km de llargada), el Tajo (1007 km), el Guadiana
(744 km) i el Guadalquivir (657 km) i el Miño (no surt
representat al mapa i té 310 km).
- Xarxa mediterrània: agafa tota la llargada que té el riu
Ebre i tota la costa que toca al Mar Mediterrani (Catalunya,
Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Castella
la Manxa). Els rius més importants són: el Segura (325 km),
el Xúquer (498 km) i l’Ebre (930 km). Juntament amb el Ter,
el Llobregat, el Mijares, el Túria i el Guadalhorce, els quals
o surten representats al mapa.
7.
8. O Relació amb altres espais geogràfics: com podem veure, les
xarxes hidrogràfiques de Catalunya no hi surten representades.
Sabem que a Catalunya hi ha 4 xarxes hidrogràfiques diferents:
- Xarxa Pirinenca (riu Ebre)
- Xarxa Pirinenca Mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i
Llobregat)
- Xarxa Mediterrània (Francolí, Gaià, Foix, Besós i Tordera)
- Xarxa de la Vessant Nord (Vall d’Aran --- Garona)
9. O Causes dels fets representats en el mapa i
conseqüències: com tots sabem, l’aigua és el recurs
principal que ens manté amb vida dins d’aquest planeta, per
això hem de cuidar els rius per sobre de les nostres vides.
Durant els últims anys el canvi climàtic ha fet que l’aigua
comencés a faltar a diferents llocs del planeta, provocant
varies desgràcies a diferents indrets. A Espanya veiem que
la xarxa cantàbrica està formada per un sol riu (Nalón) i que
ni apareix en el mapa. En canvi, la xarxa Atlàntica la formen
els rius més cabalosos d’Espanya i els de més llargada, fet
que produeix que molta de l’aigua que fem servir a Espanya
sigui gràcies a aquests rius. Ja per acabar, la xarxa
mediterrània és la que millor està, rius curts i llargs, amb
cabals diferents, cosa que fa que la gent que vivim al
mediterrani siguem els que millor visquem.
10. 3.- Conclusions i valoració personal
O Ha sigut un mapa bastant fàcil i entretingut de treballar ja que
tractava de les coses que hem estudiat pel passat examen.
O Com a conclusió podem extreure que els rius de la xarxa
atlàntica són els més llargs de la Península i que les seves
conques són, també, les més extenses, juntament amb la del riu
Ebre.
O La gent que viu a les comunitats autònomes de la xarxa atlàntica
o de la xarxa mediterrània, acostumen a tindre un nivell de vida
més bo, ja que en les seves comunitats autònomes tenen més
aigua i més barata, cosa que a la xarxa Cantàbrica, per exemple,
no passa això.