1. La revolució industrial i
les seves implicacions
tecnològiques
Fet per Pau Hernandez i Omar Gutierrez
2. Index
-Que es la revolució industrial?
-La revolució demogràfica.
-La revolució agrícola.
-
3. Què és la revolució industrial?
La revolució industrial són les grans transformacions
econòmiques i socials que van modificar la societat
europea a finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX.
Els canvis de la revolució industrial van ser:el creixement
de la població,la revolució agrícola,la revolució en el
transport i en el comerç,l'aplicació de la ciència a la
indústria, i l'ampliació de la ultilització de capital.
4. La Revolució demogràfica
L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa,
en general, va ser espectacular: el 1750, el continent tenia
140 milions d'habitants.
Aquest augment demogràfic fou el resultat d'un doble
moviment: el retrocés de les taxes de mortalitat i el
manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de
natalitat. La millora del nivell de vida afavorí la natalitat, ja
que incrementà el nombre de matrimonis, mentre que féu
retrocedir la mortalitat. L'augment de la població fou un
estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà
d'obra abundant per la nova indústria i incentivà els
productors perquè promoguessin determinades innovacions
en les tècniques de treball.
5. La Revolució agrícola
L'increment de la demanda de productes alimentaris
provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la
necessitat d'augmentar la producció. L'excessiva
parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els
drets comunitaris de camps oberts de l'antic sistema
dificultaven la producció. En aquest sentit, calia aplicar
nous mètodes que permetessin millorar la productivitat, i
això demanava una nova disposició del territori agrícola.
En conseqüència, amb la nova mentalitat, els propietaris
decidiren tancar els camps i crear unitats d'explotació de la
terra més grans i completament individualitzades. Així,el
Parlament anglès votà centenars de lleis de tancament,
que permeteren que els propietaris tanquessin les seves
terres.
6. Noves tècniques, nous sistemes organitzatius i noves
fonts d'energia.
Un dels factors que més contribuí al desenvolupament de la Revolució
Industrial fou la iniciació d'un procés continu d'innovació tecnològica que tingué
una aplicació directa en el millorament del procés productiu. L'aplicació àmplia i
sistemàtica, com no s'havia produït en cap altre moment històric, dels avenços
de la ciènciai de la tecnologiaindustrial intensificaren i milloraren la producció
industrial.
La troballa clau de la Revolució Industrial fou, sens dubte, la màquina de vapor,
inventada ja l'any 1712per Newcomeni que, el 1776,perfeccionà de manera
substancial JamesWatt. L'aplicació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil
representà l'aprofitament de noves fonts d'energia basades en el carbóque,
gràcies a la inversió en massa de capitals, féu possible que es pogués
substituir o complementar l'esforç humà. Un altre material fonamental fou el
ferro, que, alhora, provocà la intensificació de les explotacions mineres, i que
s'havia de tractar amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament
industrial.
7. La millora dels transports i les societats financeres.
La millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les condicions adequades que
permetessin una fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de
carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de vapor en el
transport fluvial, marítim i terrestre.
El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformació dels
transports durant la primera fase de la Revolució Industrial. Des de finals del segle XVIII es vol aplicar
el vapor a la navegació, però només a principis del segle XIX s'obtenen els primers èxits: Robert
Fulton, als EUA, l'any 1807, amb el Clermont, féu progressar la navegació fluvial, i H. Bell, a
Anglaterra, l'any 1812, amb el Comet, féu el primer servei comercial amb un vaixell propulsat amb
vapor. El 1819 un primer vaixell de vapor creuà l'oceà Atlàntic.
L'expansió ràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, començà al voltant
de l'any 1814, quan George Stephensonconstruí la primera locomotora a vapor que circulava sobre
rails.[13] Aquests intents culminaren amb la construcció del primer ferrocarril, deLiverpool a
Manchester, que s'inaugurà l'any 1830. A partir de la dècada dels trenta el triomf del ferrocarril és
evident, i es generalitza el seu ús. La primera locomotora significà un prodigi per l'estructura de la
seva caldera i els seus procediments per avivar la combustió.
8. La nova societat industrial: El liberalisme i
la industrialització
Al darrer terç del segle XVIII, el model teòric i ideològic que
sustentà la nova estructura productiva i social fou
acomplerta per un grup de teòrics, entre els quals
destaquen Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert
Maltus.El 1776, Adam Smith, en la seva obra La riquesa de
les nacions, preconitzà la presència d'un estat que havia
d'assegurar, d'una part, les seves prerrogatives i, de l'altra,
havia de posseir funcions tutelars. Adam Smith parlà també
de la divisió del treball, font d'eficiència i de destresa i, per
tant, d'una major productivitat. Aquest liberalisme és,
doncs, en l'origen de la generalització del mercat, que ja
abans existia però d'una manera marginal; i fou un factor
decisiu en el procés d'industrialització.
9. Efectes socials
En termes d'estructura social, la Revolució Industrial
representà el triomf dels industrials i dels homes de
negocis sobre la noblesa i l'aristocràcia. El sistema fabril
consolidà, doncs, un accelerat procés de mutacions en el
sistema econòmic i en l'estructura de la societat. Mentre el
capitalisme, com sistema econòmic, s'imposava, la societat
es polaritzava en dues classes socials: la burgesia i el
proletariat. Els obrers trobaren feina a les fàbriques però, a
canvi, havien de viure en unes condicions laborals
pèssimes, amb llargues jornades laborals i un ritme de
treball marcat per la cadència de les màquines. En la
societat preindustrial sovint les condicions laborals eren
molt dures i les jornades laborals llargues.
