SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 35
Tema 6. Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana  (711-1492)
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
711: Batalla de Guadalete.  Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? ,[object Object],[object Object],[object Object]
“ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AL-ÀNDALUS: ETAPES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc.  · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.  · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa.  · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes.  · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians.  · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
Evolució del domini musulmà
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L'economia Agricultura Producció  artesana Comerç ,[object Object],[object Object]
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Un món urbà: la ciutat
Parts de la ciutat 1. Alcàsser 2. Aljama 3. Soc 4. Banys 5. Alfòndec 6. Muralla 7. Porta 8. Raval 9. Medina 10. Alqueria
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El llegat cultural Cultura  i ciència Vida quotidiana Art ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
 
Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
Arc polilobulat Arc de ferradura
 
La Alhambra de Granada
 
La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel  caràcter fronterer  de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a  Poitiers  va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la  segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el  curs del riu Llobregat fins al segle XII .
En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria  berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la  Septimània  dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb  ràtzies .
Preguntes bàsiques: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
vicentaros
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
ceipjoncadella
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
vicentaros
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
benienge
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
vicentaros
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
vicentaros
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmols
Mprof
 
Art Romànic. 2n ESO
Art Romànic. 2n ESOArt Romànic. 2n ESO
Art Romànic. 2n ESO
2nESO
 
Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3
jestiarte
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
jordimanero
 

Was ist angesagt? (20)

Roques
RoquesRoques
Roques
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
La fi del mon antic
La fi del mon anticLa fi del mon antic
La fi del mon antic
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
Salinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfersSalinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfers
 
Geografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràficGeografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràfic
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Tema 0
Tema 0Tema 0
Tema 0
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmols
 
Art Romànic. 2n ESO
Art Romànic. 2n ESOArt Romànic. 2n ESO
Art Romànic. 2n ESO
 
Arqueologia i estratigrafia
Arqueologia i estratigrafiaArqueologia i estratigrafia
Arqueologia i estratigrafia
 
Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3
 
PRIMER ESO:Les formes de la terra
PRIMER ESO:Les formes de la terraPRIMER ESO:Les formes de la terra
PRIMER ESO:Les formes de la terra
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 

Ähnlich wie Tema 6. al àndalus

Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
andrea799
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
IES VIDRERES
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
avilase2
 
Ppw al àndalus
Ppw al  àndalusPpw al  àndalus
Ppw al àndalus
ladegeo
 
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de BarraquesEdat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Conxi Terol Sánchez
 

Ähnlich wie Tema 6. al àndalus (20)

L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUSL'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
Al-Andalus
Al-AndalusAl-Andalus
Al-Andalus
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 
Ppw al àndalus
Ppw al  àndalusPpw al  àndalus
Ppw al àndalus
 
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de BarraquesEdat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
 
Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013
 

Tema 6. al àndalus

  • 1. Tema 6. Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)
  • 3. Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
  • 4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
  • 5.
  • 6. “ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
  • 7.
  • 8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
  • 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
  • 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
  • 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
  • 17.
  • 18.  
  • 19.
  • 20.  
  • 21. Un món urbà: la ciutat
  • 22. Parts de la ciutat 1. Alcàsser 2. Aljama 3. Soc 4. Banys 5. Alfòndec 6. Muralla 7. Porta 8. Raval 9. Medina 10. Alqueria
  • 23.
  • 24.  
  • 25.  
  • 26.  
  • 27. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
  • 28. Arc polilobulat Arc de ferradura
  • 29.  
  • 30. La Alhambra de Granada
  • 31.  
  • 32. La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel caràcter fronterer de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a Poitiers va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
  • 33. A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del riu Llobregat fins al segle XII .
  • 34. En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb ràtzies .
  • 35.