8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
32. La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel caràcter fronterer de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a Poitiers va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
33. A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del riu Llobregat fins al segle XII .
34. En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb ràtzies .
