SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 34
Downloaden Sie, um offline zu lesen
L’                                                 T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t
                       T E C N O L O G I A   4 T   D ’ E S O      I E S    C A R       C U R S   2 0 0 8 - 0 9
    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
L’HABITATGE
 G
    E

TEMA 2: Projecte i construcció                                                                                   d’habita
         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                 T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
bra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure tot
  T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
                                Escala = Unitats en el dibuix / Unitats en la mida real
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C       Escales normalitzades en construcció
     IÓ
 E le m e n ts           1:10          1:20   1:50     1:100      1:200    1:500   1:1000
s d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen perPlànols d’emplaçament plànols.
c o n s tru c tiu s
                       Detalls             Vistes de planta i confeccionar els
R e c u rs o s                                alçats
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                   T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió    d ’h a b it a t

    H
    A
    B                                                              Plànols d’emplaçament / Plànols de coberta
     I
    T
    A
    T
    G
    E
                                                                              Plànols de distribució i instal.lacions


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l                                                              Plànols de forjats (estructura)
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s
                                                                     Plànols de fonamentació (estructura) i sane
R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu      Plànols d’alçat
                                                                     Plànols de secció
L’                                                T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s
                       - Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn:
R e c u rs o s         carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars.
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                             T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
                       - Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels
c o n s tru c tiu s
                       materials que les formen.
R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                    T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
                       - Plànol de secció: mostren un tall vertical per l’interior de l’edifici per a observar les
c o n s tru c tiu s
                       alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals.
R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                  T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s    - Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari,
R e c u rs o s         sanitaris, finestres i portes.
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                  T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s         - Plànol d’estructura: mostra els materials i elements que sustenten cada
m a te ria ls
                       habitatge (bigues, armadures, revoltons,...)
 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                             T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s
                       - Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els
R e c u rs o s
m a te ria ls          materials (pissarra, fusta, maons,...)
 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                               T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s
                       - Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control
                       i
R e c u rs o s
m a te ria ls          els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció,
 P ro c é s
                       fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...)
c o n s tru c tiu
L’                                             T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s    - Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i
R e c u rs o s         composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb
m a te ria ls

 P ro c é s
                       els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...)
c o n s tru c tiu
L’                                       T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
en part de la construcció d’un habitatge
     I
n: fonaments, estructura, cobertes, tancaments, divisions, revestiments i acabats i instal·lacions
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                      T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
                       Recursos materials
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                               T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
   a) Materials naturals.
    A
   Són aquells que es fan servir sense modificar les seves característiques originals, només es tallen,
   B
   es poleixen i/o es tamisen.
    I
   -TMaterials petris: s’extreuen de l’escorça terrestre.
    A poden obtenir en forma de roca compacta (granit, pedra calcària, pissarra, marbre, etc.) o
    Es
    T
   de materials disgregats (còdol, grava, graveta, sorra, arena i argila).
    G
   - Materials orgànics: procedeixen de la matèria viva.
    E
   Són la fusta (del tronc dels arbres i s’utilitza com a material d’acabat), el suro
    (d’algunes espècies d’arbres com l’alzina surera i s’utilitza per aïllar parets i sostres) i
        P ROJ E C
        TE
    l’asfalt (derivat del petroli per a impermeabilitzar juntes de teulades).
         P là n o l
         s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                 b) Materials transformats                  T e m a    2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H                  Són productes derivats dels materials naturals, les propietats
    A
                       dels quals milloren els procediments de construcció.
    B
                       - Productes ceràmics: s’obtenen de la cocció de matèries argiloses.
     I
                       Maons (massissos i foradats), teules (corbes, romanes i planes) i rajoles.
    T
    A                  Barrejant l’argila amb altres productes s’obté la pisa (utilitzada per fabricar sanitaris) i
    T                  el gres (per revestiment de sòls). Maons i peces ceràmiques especials
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s                                  *Els més utilitzats: gero (parests mestres), revoltó (forjats), maó foradat (envans) i xunt (xeme
c o n s tru c tiu
L’                             T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E

                                                     Pisa
                       Teula
         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
                          Rajola                      Gres
L’                                                       T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B                  - Derivats del vidre: la pasta de vidre s’obté fonent una barreja de sílice, calcària, sosa i
     I                 altres compostos en forns
    T                  a 1500ºC.
    A                  Tractada i acabada s’empra en làmines transparents per a llunes,
    T                  portes i finestres o en forma de blocs per a envans translúcids.
    G
                       Forma part de la fibra de vidre, emprada en aïllaments acústics i tèrmics.
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                     T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B                  - Metalls: S’obtenen de diferents minerals i es poden classificar en:
     I                 productes siderúrgics: derivats del ferro com ara l’acer (estructures).
    T                  Acer galvanitzat (acer amb una capa de zinc que el protegeix contra la corrosió).
    A
                       metalls no fèrrics: alumini (fusteries d’alumini),
    T
                       coure (instal·lacions i conduccions) i zinc (plaques de cobertes)
    G
                       aliatges: bronze (90% de coure i 10% d’estany), llautó (67% de coure i 33% de zinc) i
    E
                       acer inoxidable (72% d’acer, 18% de níquel i 10% de crom).
         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                          T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B
                       - Plàstics: s’elaboren a partir de resines o compostos orgànics derivats del carbó o el petroli,
     I
    T                  més l’addició d’agents químics.
    A                  Un dels plàstics més utilitzats en construcció és el PVC (clorur de polivinil)
    T                  s’utilitza en portes i finestres, canonades, banyeres, rajoles de sòls i adhesius per a fustes
    G                  laminades.
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                     T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
    B                  Pintures: compostos de pigments dissolts en diferents dissolvents, com ara aigua,
     I                 aiguarràs, dissolvent universal o dissolvent nitrocel·lulòsic.
    T                  Pintures plàstiques (revestiments de parets i sostres)
    A
                       Vernissos (per protegir les fustes nobles i les exposades a la                       intempèrie)
    T
                       Esmalts (per protegir metalls i materials ceràmics).
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                              T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    Aglomerants: materials en forma de pols que barrejats amb aigua adquireixen plasticitat i
    Asón capaços de modelar-se, adherirse a altres i unir-los entre sí,
    B
     de manera que en endurir-se assoleixen resistències considerables.
     I
     Ciment (barreja i cocció de calcària (75%) i argila (25%) mòltes finament)
    T
     Guix (s’obté de la pedra d’algez, es tritura i es cou en forns a 500ºC,
    A
    amb aigua fragua amb rapidesa. Hi ha guix gris, guix blanc i escaiola)
    T
    Calç (producte derivat de la calcinació de pedres calcàries, s’utilitza com a pintura o
    G
    Erevestiment exterior).

     Conglomerats: barreja d’un aglomerant amb sorra i/o grava i aigua, pot agafar formes diverses
         P ROJ E C
     i Tuna vegada transcorregut el temps de presa es torna resistent a la compressió
        E


     Morter (barreja d’aglomerant amb sorra i aigua, serveix per a unir materials com ara totxos o revestir
      P là n o l
      s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                     T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H         Formigó (barreja de ciment, sorra, grava i aigua que serveix per a construir elements
    A
              que hauran de suportar esforços com fonaments, bigues i pilars).
    B
                        El formigó pot ser formigó en massa (suporta bé esforços de compressió i s’utilitza per
     I
                        a soleres, paviments i fonaments), formigó armat
    T
    A                   (s’afegeixen armadures d’acer corrugat degudament dimensionades i situades,
    T                   suporta bé els esforços de flexió i s’utilitza per a construir bigues i pilars) o
    G                   formigó pretesat (varietat del formigó armat on es tesen les armadures creant perfils
    E                   com a bigues i biguetes, suportant bé els esforços de flexió).

         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls            Formigó en massa                   Formigó armat                       Bigues formigó pretesat

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                      T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
                                       EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

    A                    Projecte
    B
     I                   Permís
                         d’obra
    T
    A                  Preparació
                         terreny
    T
    G                  Construcció
                       fonaments
    E
                       Construcció
                        estructura
         P ROJ E C
         TE            Tancaments         OBRA
          P là n o l
          s
                        i divisions
     C ON S TRUC C
     IÓ
                         Coberta
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s
                       Instal.lacion
R e c u rs o s
m a te ria ls
                             s
 P ro c é s            Revestimen
c o n s tru c tiu       t i acabats
                           Cèdula
                       d’habitabilit
                             at
L’                                                 T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
              Preparació i adequació del terreny       
    B         Tasques destinades a conèixer les característiques i deixar el terreny
     I          en condicions per a la construcció:
    T
              estudi geotècnic: anàlisi del terreny per comprovar-ne les seves característiques.
    A
                Del resultat de l’anàlisi en depèn el tipus de fonament.
    T
    G         moviments de terres: desbrossament (treure les herbes i brosses vàries),
    E           anivellació (deixar el terreny pla i horitzontal) i excavació (extracció de terra per a fer
              les rases
         P ROJ E C
         TE   i pous marcats en els plànols per a fer els fonaments)
          P là n o l
          s   replanteig dels fonaments: dibuixar a sobre del terreny les línies
              on es faran els forats pels fonaments i la xarxa de sanejament.
     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu




                                Moviments de terres              Replanteig fonaments
L’          Construcció de fonaments               T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
                Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl.
    A
    B
                És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat
     I          depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny.
    T           Un dels fonaments més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó i
    A
                armadura (fotografia).
    T
                 En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la
    G
    E           construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat.
                Les fases de construcció dels fonaments són:
                Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny.
         P ROJ E C
         TE


                Construcció dels murs de contenció.
          P là n o l
          s

                Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base
     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
                dels pilars i columnes.
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu



                                                                                                       Piló
L’                                            T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H                  Construcció de l’estructura
    A                  Estructura és la part més resistent de la construcció,
    B
                       suporta les càrregues i les forces que actuen sobre l’edifici.
     I
                       Els elements que formen l’estructura són:
    T
    A                  Pilars i les columnes: elements verticals, de forma prismàtica i
    T                  cilíndrica respectivament, que suporten les jàsseres i els forjats.
    G                  Parets mestres o de càrrega: són les parets que suporten les bigues
    E
                       o els forjats.

         P ROJ E C
                       Forjats: conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici.
         TE

          P là n o l
                       Bigues: són elements de formigó armat o acer laminat que suporten
          s
                       les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre
     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
                       Les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
                       anomenades jàsseres.
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                            T e m a    2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió    d ’h a b it a t

    H                  Primer es construeixen els elements verticals (pilars, parets mestres o columnes)
    A
                       i després els horitzontals (forjats)
    B
     I
    T                        L’estructura pot ser dels següents
    A                        materials:
    T                        Formigó armat
    G
                             Acer
    E
                             Materials ceràmics
                                                                                     Construcció de pilars de formigó armat
         P ROJ E C           Materials petris
         TE

          P là n o l         Fusta
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu



                                           Col.locació de les bigues que formaran el forjat
L’                                          T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A
                       Qüestions
    B
     I
    T                  Explica la funció d'un fonament.
    A
                       En funció de quins factors es dissenya els fonaments
    T
    G                  Quin tipus de fonament és el més utilitzat?
    E
                       Anomena els elements que formen part de la estructura.
         P ROJ E C     Quina és la funció de l'encofrat?
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                              T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
    A                  Elements del forjat acabat

    B
     I
    T
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                    T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
                       Tancaments i divisions
    A
                       Tancaments: són les parets que aïllen l’edifici de l’exterior i s’executen un cop
    B
     I                 acabada l’estructura en el cas que aquests no siguin de càrrega.
    T                  Solen ser de material ceràmic i tenir vàries fulles entre les quals s’hi posa
    A                  aïllament tèrmic.
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
                           Divisions: són les parets que compartimenten l’espai interior de l’habitatge
m a te ria ls
                           per talde separar les diferents estances. Poden ser ceràmiques o
 P ro c é s
c o n s tru c tiu          de cartró-guix i s’anomenen envans. Generalment es construeixen després
                            dels tancaments.
L’                                              T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
                       Coberta
    A
                       Sobre l’últim forjat es construeix la coberta (sostre de l’edifici).
    B
     I                 El seu acabat pot ser de dos tipus: teulada (superfície en pendent)
    T                  o terrat (superfície horitzontal).
    A
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                             T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H
         Instal.lacions
    A
         Les conduccions de les diferents instal·lacions (aigua, calefacció, llum, so, sanejament
    B
     I s’amaguen      dins dels envans, sota el paviment, per sobre dels falsos sostres
    To      exteriors segons el tipus de construcció i la normativa vigent.
    A
    T
    G
    E


        P ROJ E C
        TE

         P là n o l
         s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                        T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

   H
   Revestiments i acabats
    A
   Els revestiments amaguen les imperfeccions i irregularitats de les parets, forjats
    B
    iI altres elements constructius i els preparen per l’acabat final. En són exemples la capade
   guix de les parets, l’arrebossat de les façanesel paviment dels sòls, l’enrajolat.
   T
   A
   Els acabats són aquelles accions que donen el toc final a la construcció.
    T
    En són exemples: la pintura, el poliment de terres, el muntatge de portes, finestres i
    G
   mobles de cuina, el muntatge d’aixetes i sanitaris,...
   E


        P ROJ E C
        TE

         P là n o l
         s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu
L’                                                   T e m a   2 :   P ro je c t e   i   c o n s t ru c c ió   d ’h a b it a t

    H                  Cèdula d’habitabilitat
    A
                       És un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica
    B
     I
                       que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent.
    T                  Aquest document és imprescindible per obtenir el subministrament d’aigua, gas
    A                  i electricitat per part de les companyies corresponents.
    T
    G
    E


         P ROJ E C
         TE

          P là n o l
          s

     C ON S TRUC C
     IÓ
 E le m e n ts
c o n s tru c tiu s

R e c u rs o s
m a te ria ls

 P ro c é s
c o n s tru c tiu

Weitere ähnliche Inhalte

Empfohlen

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by HubspotMarius Sescu
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTExpeed Software
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsPixeldarts
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthThinkNow
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfmarketingartwork
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024Neil Kimberley
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)contently
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024Albert Qian
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsKurio // The Social Media Age(ncy)
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Search Engine Journal
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summarySpeakerHub
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Tessa Mero
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentLily Ray
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best PracticesVit Horky
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementMindGenius
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...RachelPearson36
 

Empfohlen (20)

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
 
Skeleton Culture Code
Skeleton Culture CodeSkeleton Culture Code
Skeleton Culture Code
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
 
How to have difficult conversations
How to have difficult conversations How to have difficult conversations
How to have difficult conversations
 
Introduction to Data Science
Introduction to Data ScienceIntroduction to Data Science
Introduction to Data Science
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best Practices
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project management
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
 

Presentació l'habitatge

  • 1. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t T E C N O L O G I A 4 T D ’ E S O I E S C A R C U R S 2 0 0 8 - 0 9 H A B I T A T L’HABITATGE G E TEMA 2: Projecte i construcció d’habita P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 2. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I bra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure tot T A T G E P ROJ E C Escala = Unitats en el dibuix / Unitats en la mida real TE P là n o l s C ON S TRUC C Escales normalitzades en construcció IÓ E le m e n ts 1:10 1:20 1:50 1:100 1:200 1:500 1:1000 s d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen perPlànols d’emplaçament plànols. c o n s tru c tiu s Detalls Vistes de planta i confeccionar els R e c u rs o s alçats m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 3. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B Plànols d’emplaçament / Plànols de coberta I T A T G E Plànols de distribució i instal.lacions P ROJ E C TE P là n o l Plànols de forjats (estructura) s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s Plànols de fonamentació (estructura) i sane R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Plànols d’alçat Plànols de secció
  • 4. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn: R e c u rs o s carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 5. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts - Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels c o n s tru c tiu s materials que les formen. R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 6. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts - Plànol de secció: mostren un tall vertical per l’interior de l’edifici per a observar les c o n s tru c tiu s alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals. R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 7. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari, R e c u rs o s sanitaris, finestres i portes. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 8. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s - Plànol d’estructura: mostra els materials i elements que sustenten cada m a te ria ls habitatge (bigues, armadures, revoltons,...) P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 9. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els R e c u rs o s m a te ria ls materials (pissarra, fusta, maons,...) P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 10. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control i R e c u rs o s m a te ria ls els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció, P ro c é s fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...) c o n s tru c tiu
  • 11. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i R e c u rs o s composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb m a te ria ls P ro c é s els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...) c o n s tru c tiu
  • 12. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B en part de la construcció d’un habitatge I n: fonaments, estructura, cobertes, tancaments, divisions, revestiments i acabats i instal·lacions T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 13. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Recursos materials B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 14. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H a) Materials naturals. A Són aquells que es fan servir sense modificar les seves característiques originals, només es tallen, B es poleixen i/o es tamisen. I -TMaterials petris: s’extreuen de l’escorça terrestre. A poden obtenir en forma de roca compacta (granit, pedra calcària, pissarra, marbre, etc.) o Es T de materials disgregats (còdol, grava, graveta, sorra, arena i argila). G - Materials orgànics: procedeixen de la matèria viva. E Són la fusta (del tronc dels arbres i s’utilitza com a material d’acabat), el suro (d’algunes espècies d’arbres com l’alzina surera i s’utilitza per aïllar parets i sostres) i P ROJ E C TE l’asfalt (derivat del petroli per a impermeabilitzar juntes de teulades). P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 15. L’ b) Materials transformats T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Són productes derivats dels materials naturals, les propietats A dels quals milloren els procediments de construcció. B - Productes ceràmics: s’obtenen de la cocció de matèries argiloses. I Maons (massissos i foradats), teules (corbes, romanes i planes) i rajoles. T A Barrejant l’argila amb altres productes s’obté la pisa (utilitzada per fabricar sanitaris) i T el gres (per revestiment de sòls). Maons i peces ceràmiques especials G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s *Els més utilitzats: gero (parests mestres), revoltó (forjats), maó foradat (envans) i xunt (xeme c o n s tru c tiu
  • 16. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E Pisa Teula P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Rajola Gres
  • 17. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Derivats del vidre: la pasta de vidre s’obté fonent una barreja de sílice, calcària, sosa i I altres compostos en forns T a 1500ºC. A Tractada i acabada s’empra en làmines transparents per a llunes, T portes i finestres o en forma de blocs per a envans translúcids. G Forma part de la fibra de vidre, emprada en aïllaments acústics i tèrmics. E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 18. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Metalls: S’obtenen de diferents minerals i es poden classificar en: I productes siderúrgics: derivats del ferro com ara l’acer (estructures). T Acer galvanitzat (acer amb una capa de zinc que el protegeix contra la corrosió). A metalls no fèrrics: alumini (fusteries d’alumini), T coure (instal·lacions i conduccions) i zinc (plaques de cobertes) G aliatges: bronze (90% de coure i 10% d’estany), llautó (67% de coure i 33% de zinc) i E acer inoxidable (72% d’acer, 18% de níquel i 10% de crom). P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 19. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Plàstics: s’elaboren a partir de resines o compostos orgànics derivats del carbó o el petroli, I T més l’addició d’agents químics. A Un dels plàstics més utilitzats en construcció és el PVC (clorur de polivinil) T s’utilitza en portes i finestres, canonades, banyeres, rajoles de sòls i adhesius per a fustes G laminades. E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 20. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B Pintures: compostos de pigments dissolts en diferents dissolvents, com ara aigua, I aiguarràs, dissolvent universal o dissolvent nitrocel·lulòsic. T Pintures plàstiques (revestiments de parets i sostres) A Vernissos (per protegir les fustes nobles i les exposades a la intempèrie) T Esmalts (per protegir metalls i materials ceràmics). G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 21. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Aglomerants: materials en forma de pols que barrejats amb aigua adquireixen plasticitat i Asón capaços de modelar-se, adherirse a altres i unir-los entre sí, B de manera que en endurir-se assoleixen resistències considerables. I Ciment (barreja i cocció de calcària (75%) i argila (25%) mòltes finament) T Guix (s’obté de la pedra d’algez, es tritura i es cou en forns a 500ºC, A amb aigua fragua amb rapidesa. Hi ha guix gris, guix blanc i escaiola) T Calç (producte derivat de la calcinació de pedres calcàries, s’utilitza com a pintura o G Erevestiment exterior). Conglomerats: barreja d’un aglomerant amb sorra i/o grava i aigua, pot agafar formes diverses P ROJ E C i Tuna vegada transcorregut el temps de presa es torna resistent a la compressió E Morter (barreja d’aglomerant amb sorra i aigua, serveix per a unir materials com ara totxos o revestir P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 22. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Formigó (barreja de ciment, sorra, grava i aigua que serveix per a construir elements A que hauran de suportar esforços com fonaments, bigues i pilars). B El formigó pot ser formigó en massa (suporta bé esforços de compressió i s’utilitza per I a soleres, paviments i fonaments), formigó armat T A (s’afegeixen armadures d’acer corrugat degudament dimensionades i situades, T suporta bé els esforços de flexió i s’utilitza per a construir bigues i pilars) o G formigó pretesat (varietat del formigó armat on es tesen les armadures creant perfils E com a bigues i biguetes, suportant bé els esforços de flexió). P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls Formigó en massa Formigó armat Bigues formigó pretesat P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 23. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ A Projecte B I Permís d’obra T A Preparació terreny T G Construcció fonaments E Construcció estructura P ROJ E C TE Tancaments OBRA P là n o l s i divisions C ON S TRUC C IÓ Coberta E le m e n ts c o n s tru c tiu s Instal.lacion R e c u rs o s m a te ria ls s P ro c é s Revestimen c o n s tru c tiu t i acabats Cèdula d’habitabilit at
  • 24. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Preparació i adequació del terreny        B Tasques destinades a conèixer les característiques i deixar el terreny I en condicions per a la construcció: T estudi geotècnic: anàlisi del terreny per comprovar-ne les seves característiques. A Del resultat de l’anàlisi en depèn el tipus de fonament. T G moviments de terres: desbrossament (treure les herbes i brosses vàries), E anivellació (deixar el terreny pla i horitzontal) i excavació (extracció de terra per a fer les rases P ROJ E C TE i pous marcats en els plànols per a fer els fonaments) P là n o l s replanteig dels fonaments: dibuixar a sobre del terreny les línies on es faran els forats pels fonaments i la xarxa de sanejament. C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Moviments de terres Replanteig fonaments
  • 25. L’ Construcció de fonaments T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl. A B És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat I depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny. T Un dels fonaments més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó i A armadura (fotografia). T En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la G E construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat. Les fases de construcció dels fonaments són: Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny. P ROJ E C TE Construcció dels murs de contenció. P là n o l s Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts dels pilars i columnes. c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Piló
  • 26. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Construcció de l’estructura A Estructura és la part més resistent de la construcció, B suporta les càrregues i les forces que actuen sobre l’edifici. I Els elements que formen l’estructura són: T A Pilars i les columnes: elements verticals, de forma prismàtica i T cilíndrica respectivament, que suporten les jàsseres i els forjats. G Parets mestres o de càrrega: són les parets que suporten les bigues E o els forjats. P ROJ E C Forjats: conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici. TE P là n o l Bigues: són elements de formigó armat o acer laminat que suporten s les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts Les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans c o n s tru c tiu s R e c u rs o s anomenades jàsseres. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 27. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Primer es construeixen els elements verticals (pilars, parets mestres o columnes) A i després els horitzontals (forjats) B I T L’estructura pot ser dels següents A materials: T Formigó armat G Acer E Materials ceràmics Construcció de pilars de formigó armat P ROJ E C Materials petris TE P là n o l Fusta s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Col.locació de les bigues que formaran el forjat
  • 28. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Qüestions B I T Explica la funció d'un fonament. A En funció de quins factors es dissenya els fonaments T G Quin tipus de fonament és el més utilitzat? E Anomena els elements que formen part de la estructura. P ROJ E C Quina és la funció de l'encofrat? TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 29. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Elements del forjat acabat B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 30. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Tancaments i divisions A Tancaments: són les parets que aïllen l’edifici de l’exterior i s’executen un cop B I acabada l’estructura en el cas que aquests no siguin de càrrega. T Solen ser de material ceràmic i tenir vàries fulles entre les quals s’hi posa A aïllament tèrmic. T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s Divisions: són les parets que compartimenten l’espai interior de l’habitatge m a te ria ls per talde separar les diferents estances. Poden ser ceràmiques o P ro c é s c o n s tru c tiu de cartró-guix i s’anomenen envans. Generalment es construeixen després dels tancaments.
  • 31. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Coberta A Sobre l’últim forjat es construeix la coberta (sostre de l’edifici). B I El seu acabat pot ser de dos tipus: teulada (superfície en pendent) T o terrat (superfície horitzontal). A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 32. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Instal.lacions A Les conduccions de les diferents instal·lacions (aigua, calefacció, llum, so, sanejament B I s’amaguen dins dels envans, sota el paviment, per sobre dels falsos sostres To exteriors segons el tipus de construcció i la normativa vigent. A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 33. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Revestiments i acabats A Els revestiments amaguen les imperfeccions i irregularitats de les parets, forjats B iI altres elements constructius i els preparen per l’acabat final. En són exemples la capade guix de les parets, l’arrebossat de les façanesel paviment dels sòls, l’enrajolat. T A Els acabats són aquelles accions que donen el toc final a la construcció. T En són exemples: la pintura, el poliment de terres, el muntatge de portes, finestres i G mobles de cuina, el muntatge d’aixetes i sanitaris,... E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  • 34. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Cèdula d’habitabilitat A És un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica B I que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent. T Aquest document és imprescindible per obtenir el subministrament d’aigua, gas A i electricitat per part de les companyies corresponents. T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu