1. Mesures educatives alternatives a
menors sancionats per consum de
drogues a Granollers
Jordi Bernabeu Farrús
Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues http://www.sobredrogues.net
Febrer de 2012. Creu Roja Joventut. Som.Nit

2. Mesures educatives alternatives a
menors sancionats per consum de
drogues a Granollers
http://www.slideshare.net/sobredrogues/jornadessomnit
http://www.facebook.com/sobredrogues - http://www.twitter.com/sobredrogues
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document, fins i tot amb modificacions i millores del text. L'única condició és que figuri primer el nom
de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials

3. 0. Algunes reflexions prèvies
1. En què consisteix una mesura educativa?
2. Educar, prevenir, reparar…
3. Són necessàries algunes reflexions sobre els
adolescents d’avui i el consum de cànnabis actual.
4. Oportunitats de les mesures educatives
5. Disposar d’un pla de treball i un procés estructurat
6. Valoracions, conclusions i reflexions

4. 1. Probablement estem fent una lectura de l’adolescència
segons paràmetres d’epoques antigues. I l’adolescència actual
esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les
seves necessitats educatives i de conceptualització.
2. El discurs que es genera al voltant de les drogues
segueix condicionat per l’experiència viscuda anys
anteriors amb els consums problemàtics d’heroïna (amb tot
el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.).
I actualment el panorama és totalment diferent. Així com les
noves formes d’exclusió i inclusió.
3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a les
necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectiva
massa adulta. Hem incorporat noves metodologies (reduccció de
danys). Però, hem acceptat la filosofia de base?
4. Les mesures educatives són enteses sovint com a
“reparadores” o “correctores del fet causat.

5. Les mesures educatives alternatives són una oportunitat
per poder treballar aspectes educatius i preventius des de
la perspectiva de detecció precoç i de gestió de riscos.
Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos a
determinats col·lectius. I establir-nos com a referents.
Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada
amb altres agents comunitaris (els quals també escolten
“nous” discursos sobre la reparació).
Tot i què cal dotar-les de contingut teòric i metodològic per
fomentar una idea de la prevenció que vagi molt “més
enllà” del paradigma clàssic de l’abstinència.
Alhora, són l’excusa perfecte per revisar què
significar tot això d’educar… (i no reparar!)

6. Algunes reflexions prèvies

7. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

8. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

9. 1. Darrere de molts consums de drogues adolescents
existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas
problemes de drogues i/o de salut mental.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic adolescent:
sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona.
3. Els usos de drogues adolescents poden tenir diferents graus
de gravetat/problematicitat.
4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat
d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats.
5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.

10. En què consisteix el desenvolupament d’un
projecte de mesures alternatives?

11. www.sobredrogues.net/alternativa

12. La justificació legal
Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat
ciutadana.
La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)
Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal
dels menors.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú.
Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de
Catalunya.
Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador
d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.
Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la
Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal
dels menors.

13. La justificació tècnica: perquè intervenim?
La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenció
d’atenció, seguiment i prevenció als menors que han estat
denunciats per una infracció administrativa relacionada amb consum
o tinença de drogues, que es basa en una resposta educativa
alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la suspensió de la
sanció econòmica (sempre i quan la mesura alternativa es compleixi
satisfactòriament).
Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des de
diferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscos
associats al consum de drogues.
El programa també es pot considerar com una estratègia de detecció
precoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum).

14. La justificació tècnica: perquè intervenim?
Objectiu General
Aconseguir que els menors, presumptes autors d’una infracció
administrativa prevista a l’article 25.1 de la Llei orgànica
1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat
ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o
transports públics, així com la tinença il.lícita de drogues
tòxiques, estupefaents o substancies psicotròpiques, puguin
optar a una mesura educativa per evitar o disminuir riscos
associats al consum.

15. La justificació tècnica: perquè intervenim?
Objectius específcs
* Detectar situacions de risc i fer la derivació que s’escaigui a
altres recursos de la xarxa sociosanitària.
* Orientar en relació a les necessitats personals detectades en
el menor denunciat
* Assessorar a la família en relació al consum de drogues i
altres riscos associats.
* Vetllar perquè la mesura educativa es compleixi
satisfactòriament.
* Garantir una òptima coordinació entre tots els agents
implicats.
* Garantir la qualitat del servei.

16. Població destinatària
Menors d’edat, residents a Granollers, de 14 a 17 anys,
sancionats per consum o tinença de drogues il·legals. I les seves
famílies.
En cas de reincidència –menors que s’han adherit almenys una
vegada al programa- es desestimarà una nova mesura educativa,
pel que es seguirà amb el procediment sancionador ordinari.

17. EL PROCÉS...
Què?
 Detecció d’un menor a la via pública en situació de consum
i/o tinença de drogues
 Trasllat del menor a la comissaria
Qui?
 Policia local / Mossos d’Esquadra
Com?
Acta/Sanció (D10)

18. Filiació del pare o la mare
o representant legal
(en cas d’infractor menor de 18 anys)
S’ha comunicat el fet al pare
o la mare o representant legal?

19. EL PROCÉS (2)
Què?
 Sanció administrativa
 Informació als pares/tutors legals sobre la possibilitat
d’adhesió al projecte de mesura alternativa
Qui?
 Policia local / Mossos d’Esquadra
Com?
Carta d’informació

21. EL PROCÉS (3)
S’adhereixen al procés de la mesura alternativa?
Sí 15 dies No
Què?
Sol.licitar visita amb Servei de Salut Pública
Procediment de sanció ordinari
Qui?
 Policia local /legals d’Esquadra
Pares/tutors Mossos

22. EL PROCÉS (4)
Què?
 Visita
 Signatura de compromís d’adhesió al projecte
 Es sol.licita la suspensió temporal de la sanció
Qui?
 Pares-tutors legals/Salut Pública
Com?
Full de compromís

23. Full de compromís

24. EL PROCÉS (5)
Valoració positiva Valoració negativa
Què? Què?
 Es sol.licita l’anulació  Es sol.licita continuar amb el
definitiva de la denúncia procediment sancionador
Qui? Qui?
Servei de Salut Pública/ME Servei de Salut Pública/ME
Com? Com?
Informe de tancament + Informe de tancament -

25. Satisfactori
No satisfactori

26. Adolescents atesos al servei 2007-2010
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2007 2008 2009 2010
Mesures educatives 2010
Adhesions al programa 22
Informes tancaments positius 17
Informes tancament negatius 5

27. Educar, prevenir, reparar…

34. Algunes idees per debatre…
Caldrà (re)pensar què significa “prevenir”: no és només evitar el
consum, ni només fomentar l’abstinència. També es potenciar la
responsabilitat, la presa de decisions, l’autonomia. I evitar-se problemes.
És possible què aquest discurs no coincideixi amb el d’alguns
professionals. Ni d’alguns pares. Tinguem-ho clar.
Depèn quins casos només necessitaran pautes preventives. D’altres
potser requeriran atenció i seguiment.
Hem de deixar clar que el nostre paper és el de ser referents
positius.
La majoria d’intervencions es centraran en les dinàmiques familiars i
les del propi adolescent/jove. Oblidant-nos sovint del paper del
consum…

35. Són necessàries algunes reflexions
sobre els adolescents d’avui i el
consum de cànnabis actual,
Per entendre bàsicament,
com ho viuen moltes famílies i d'altres
professionals…

36. La metàfora de la “saleta d’estar”

37. Font: http://periferics.blogspot.com

38. El projecte del “nen tresor”.
La planificació familiar. I els nous models de
famílies.

39. Els nous significats dels conceptes “oci” i
“feina”.

40. “Lo que distingue a los hombres
no es su manera de ganarse la
vida, sino más bien su manera
de perder el tiempo”
Frederik Pohl

41. Concepte de treball Concepte d’oci des del
des del món adult món jove
“Esclau” Llibertat
Aïllat Compartit
Monóton Divertit

42. Les dificultats per a l’emancipació:
La crisi de la noció de futur

43. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011

44. El Roto. El País. 14 de febrer de 2011.

45. L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i
adolescència…
Fills consentits i sobreprotegits?

46. Adolescents i joves consumidors.
El mercat com a principi sobiranista

47. ▶ El model actual que defineix el concepte de
l’adolescència i joventut genera un mercat immens al
voltant de la moda, l’oci, el temps lliure, la música, la
diversió… I les drogues?
▶ Aquest mercat immens també genera un entorn en el
que les pautes i valors del consum són elements
importants en la configuració de les identitats juvenils.
▶ El triomf del consum “low cost”

48. Percebem el consum de drogues com
quelcom…
1. Normalitzat (integrat)
“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que están
fumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que no
fuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoría
es eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumando
porros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir,
¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es que
nadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de l'avaluació
del "Qué rule").
2. Estès i generalitzat
3. Fàcilment accessible

49. 4. Voluntari
“Jo decideixo consumir”
“Jove, tu decideixes”
5. Precoç
6. En constant augment

50. L’egocentrisme adolescent
(paradoxa de l’individualisme).

51. “Jo decideixo”
“Faig el que em dóna
la gana”
“Ho faig perquè vull”

52. Adolescents i joves 2.0:
Les noves formes de comunicació i relació

53. Erlich. El País. 3 de març de 2011

54. Erlich. El País. 2 de febrer de 2011

55. Font: Erlich. El País. 7 de gener de 2011.

56. Font: Erlich. El País. 20 de novembre de 2010.

57. L’errònia percepció d’una adolescència
cada cop més “canyera”

58. L’importància simbòlica de la Maria, el
paper del botellón i la poca incidència
de les altres drogues

59. Oportunitats de les mesures educatives

60. Les mesures educatives han d’ajudar-nos a...
1. Treballar conjuntament amb la Policía Local del municipi i
Mossos d’Esquadra; i optimitzar la relació.
2. Alhora, possibilitar el desenvolupament d’una mesura
educativa (no reparadora) de seguiment educativa consistent
(tenint en compte, a més, les complicacions existents en el procés
de sanció administrativa per consum i/o tinença de drogues. I la
conseqüent possibilitat de donar resposta).
3. Ara bé, cal emmarcar-les en un marc de treball més ampli
que complementi altres tasques de prevenció, atenció,
informació i assessorament relacionades amb el consum de
drogues.
4. El fet d’ahrerir-se a un seguiment no anula la sanció per
se. La valoració depèn del procés.

61. Disposar d’un pla de treball
i un procés estructurat

62. 1. Tranquilitzar/Calmar possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció

63. Detectar relacions problemàtiques

64. 1. Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?
2. Què s’ha intentat fins el moment?
3. Interaccions familiars
4. Trencar la “relació
problemàtica/problematitzadora”

65. Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?

66. El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…

67. Interaccions familiars / I com ho viuen els fills…

68. Exigència
“Rígid” “Agobiant”
“Dictador” “Pesat”
“Desapego” “Apego”
“Passota” “Hiperprotector”
“Passa…” “Protector”
Permisivitat

69. La relació problemàtica…

70. Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
En la família… Els pares es volen “eliminar” la En el fill…
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar
El fill es veu com a problema
S’incrementa pressió
Importància del consum
La relació es deteriora El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica

71. 1. Promoure el diàleg
• Escoltar no significa “estar d’acord”
• No calen respostes immediates
• “Controlar” impulsivitat
• Ser estratègicament hàbil
• Explicar el perquè deles preocupacions

72. 1. Posar de manifest altres conflictes
2. Desalentar el control
3. Conèixer quin consum té?
4. Estimular el “canvi unilateral”
5. Construir nous discursos
6. Separar trobades
7. Determinar eixos de treball

73. 1. Ocupacional
• Estudis/Inserció laboral
• Motivacions
• Resultats acadèmics
• Dificultats en l’itinerari formatiu
2. Familiar
• Estils familiars
• Estils educatius
• Dinàmiques (horaris, normes, tasques, diners)

74. 1. Alternives/Temps lliure/Relacions
• Aficions
• Gestió temps lliure
• Relacions d’amics
• Estils d’oci
• Factors de risc

75. 1. Consum
• De diferents substàncies
• Problemàtic/No problemàtic
• Tipus
• Estadi de consum
• Factors de risc

76. 1. Aspectes psicològics
• Estabilitat emocional
• Trets de personalitat
• Impulsivitat
• Afrontament
• Animació
• Etc
• Grau d’alteració psíquica

77. Valoracions, conclusions i reflexions

78. “Vaig venir aquí per una multa i
he acabat sortint amb feina”
Guillem, 17 anys
“Això no m’ha servit de res”
Adriana, 15 anys
“M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares”
Ruben, 15 anys
“M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de
les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…”
Jordi, 46 anys (pare del Guillem)

79. “El tio friqui ese del ayuntamiento me ha llevao a raya un
huevo pero me e pegado unas risas y se lo ha currao”
Félix, 16 anys (al seu Facebook)

80. www.sobredrogues.net/visionsadolescents

81.  La valoració del servei per part dels entrevistats
és, per norma, positiva. La majoria dels
entrevistats manifesta que la feina que es fa des
de el Servei els agrada. Destaquen: (1) l’enfoc
davant les drogues -normalitzador-, (2) la
proximitat i (3) que se’ls tracta de manera “normal”
(no com a persones amb problemes de drogues). I
valoren que es vengui el Servei com a quelcom
d’utilitat.

82. També tenen referència amb el
professional via xarxes socials (bàsicament
Facebook). A través del seu perfil personal
(no professional). I també per companys en
comú. Els centres d’ensenyament
apareixen com a nexe comú.
 Més que serveis, pensen en subjectes i
veuen a persones. Necessiten adults positius,
propers i referents – vinguin del camp
professional o personal- que responguin amb
confidencialitat i sinceritat als seus maldecaps.

83. Gràcies

84. Crèdits

85. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir
de la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:
Granollers_Acció municipal en el consum de drogues
www.sobredrogues.net
9 ideas para educar en la adolescencia
Jaume Funes. Editorial Graó.
I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions.
Energy Control – ABD
I la seva intervenció.
Los hijos de la desregulación
Fernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles.
Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008
Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)
El adolescente en la terapisa familiar.
J. Micucci. Ed. Amorrortu.
Treballant com a educadora o educador social
Carles Sedó. Edicions Pleniluni.
I qualssevol de les seves xerrades.
De moltes conferències d’en Domingo Comas.
I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…
Les imatges han estat agafades de
www.gettyimages.es