2. Historia
Les cròniques indiquen que, a finals del segle XVI, a Anglaterra es practicava un joc
semblant al voleibol, però no va ser fins 1895 que l'americà William Morgan va
establir les bases de l'esport actual, el qual va ser difós al vell Continent per l'armada
nord-americana. Les seqüeles de la Segona Guerra Mundial van provocar
l'adaptació d'alguns esports en el món dels minusvàlids.
Un d'aquests va ser el voleibol, que al principi era practicat per associacions militars i en
centres de rehabilitació.
El voleibol per a minusvàlids va néixer a Europa Occidental i també s'ha desenvolupat a
Amèrica del Nord, el nord d'Àfrica i d'Àsia. Actualment es practica en més d'una
trentena de països. A més dels jocs paralímpics, es disputen campionats nacionals
en diversos països d'Europa i Orient Mitjà, campionats continentals com l'Eurocopa
de Clubs, campionats mundials i altres tornejos.
3. • El Reglament
• El voleibol o "vòlei" és un esport d'equip que consisteix a fer passar la pilota al camp
contrari per sobre d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.
• Principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho
amb qualsevol altra part del cos.
• L'equip té tres cops per tornar la pilota, La pilota pot ser tocada o impulsada amb
cops nets, però NO pot ser detinguda, subjectada, retinguda o acompanyada.
• Per anotar punt, cal aconseguir que la pilota toqui a terra dins del terreny de joc de
l'equip rival.
• El joc es posa en marxa amb el servei, i la jugada dura fins que la pilota toca el terra,
va fora, un equip no aconsegueix tornar-la o fa falta. En aquest cas, s'atura el joc i es
repeteix la jugada. Cada jugada suposa un punt que l'equip que rep guanya la
jugada, obté el dret a servei i els jugadors roten una posició en sentit de les agulles
del rellotge.
• L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit.
4. Adaptacions
S'exigeix als jugadors que conformen l'equip, uns graus de discapacitat
mínims.
Els jugadors han de estar asseguts, mantenint la pelvis en contacte amb el
terra, i l'elevació en el moment de jugar la pilota és falta.
El camp i les diferents zones coincideixen amb les de voleibol, excepte per les
seves dimensions:
- 10 m de llarg i 6 m d'ample.
- La línia d’atac s’avança a 2 m de la xarxa
- L’altura de la xarxa és menor: 1,15 per a homes i 1,05 per a dones.
6. • El voleibol adaptat és una modalitat esportiva que atèn la diversitat,
i tot això des d’un punt de vista tècnic i del reglament.
• És un esport idoni i eficaç per a aplicar-lo a la classe d’Educació
Física, el qual destaca per la seva capacitat d’integració de
l’esportista amb minusvalideses.
• Hi ha dues modalitats: dempeus (per discapacitats amputats),
pràcticament igual que el voleibol. I asseguts (per als discapacitats
físics o amb paràlisi cerebral), en que el terreny de joc és més petit
i la xarxa més baixa.
7. • El voleibol dempeus és pràcticament igual al convencional que es
practica en uns jocs olímpics, tret del fet que els sis jugadors de
pista han de sumar una puntuació (26 punts) que s’obté com a
resultat d’unes classificacions mèdiques prèvies fetes als jugadors
segons la seva minusvalidesa.
• El voleibol asseguts no té classificacions mèdiques, però hi ha un
grau mínim de minusvalidesa per a practicar-lo. Cal destacar la
particularitat que, obligatòriament, el jugador ha de romandre en la
pista sense aixecar les natges de terra.