1. RecursosEducatius
Recursos Educatius
de la comarca de de Lleida
de les Terres La Noguera
EL
SOLSONÈS
Informació comarcal
Informació comarcal
Els municipis
Els municipis
Recursos educatius de l’entorn natural
Recursos educatius de l’entorn natural
Recursos educatius del patrimoni artístic
Recursos educatius del patrimoni artístic
Recursos educatius del medi social iicultural
Recursos educatius del medi social cultural
Informació complementària
Informació complementària CRP del Solsonès
Proposta didàctica
Proposta didàctica
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 1

2. CRÈDITS
CRÈDITS
AUTORS INFORMACIÓ:
Joan Coromina Freixes
Maite Gessé Pedrola
Bernadette Inglada Berengueres
Imma Coberó Tarragona
FONTS:
Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya
MAPES:
Universitat de Lleida. Servei de Cartografia
Institut Cartogràfic de Catalunya
Joan Coromina Feixes FOTOGRAFIA:
Joan Coromina Imma Coberó
GRÀFIQUES: Maite Gessé Joan Codina
Institut d’Estadística de Catalunya
COL·LABORACIONS:
MAQUETACIÓ: Servei Comarcal de Català del Solsonès
Joan Coromina Freixes
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 2

3. Informació comarcal
El Solsonès
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 3

4. Informació
comarcal
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 4

5. INFORMACIÓ COMARCAL
EL SOLSONÈS Extensió
1.001,2 km2
Població (2004)
12.297 habitants
Densitat
12,2 h/km2
Capital comarcal
Solsona
15 municipis MAPA COMARCAL
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 5

6. INFORMACIÓ COMARCAL
DIVISIÓ COMARCAL la Coma i la Pedra
La comarca del Solsonès té 15 municipis repartits Sant Llorenç
de Morunys Guixers
en una extensió de 998,6 km2. Presenta dos
Odèn
sectors ben diferenciats: un de muntanyós, al
nord de la comarca, i un de més planer, al cen-
tre i el sud.
Els municipis són els següents:
Lladurs
Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener Castellar de la Ribera Navès
La Coma i la Pedra Olius
Guixers Solsona
Lladurs
Pinell de Solsonès
Llobera Clariana de
La Molsosa Cardener
Llobera Riner
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner Pinós
Sant Llorenç de Morunys
Solsona
Escala 1:200.000
0 2 4 Km
la Molsosa
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 6

7. INFORMACIÓ COMARCAL Cap d'Ordet
Pedró dels Se
Quatre Batlles Estivella rra
2.240 m
del V
MEDI FÍSIC o mt
e
2337 m
2.382 m
erd
e lC
Serra d'Odèn rt d Prat de Bacies
Situat entre els Prepirineus i la Depressió Central, d eP
o
Serra de
rra erol
rp Se de Qu
el Solsonès presenta dos sectors ben diferenciats del T
u Serra Guixers
Serra Puig Sobirà
que configuren el relleu de la comarca: un de Serra-seca
1.924 m Coll de Jou
Codó
1.509 m ts
muntanyós, que comprèn el nord de la comarca, 1.234 m
Mola de Lord
Serra dels Baste
des de la serra de Busa fins a la d’Odèn; i un de Serra de Busa
ner
més planer, on cal diferenciar a l’est la vall del rra a
Serrat del Moro
rde
Se lian
d'Ora
Ca
d'O
1.152 m.
Cardener i a l’oest els petits afluents del Segre.
Ser
R iu
ra
Aigua
de
la Muntanyeta
Ribera
Vil
Salada
LA PART MUNTANYOSA amb la Tossa de
a-s
eca
Serrat de Sant
Cambrils i la serra de Port del Comte fa de Bartomeu
To
rre
870 m
respatller nord; en aquest sector les altituds
nt
Serrat de la Bandera
de
Pla d'Olius
Ca
701 m
n
oscil·len entre els 1.600 m i els 2.300 m. En el
Fe
na Torregassa
Riera de Madro
liu
939 m
Pantà de
contacte entre els Prepirineus i la Depressió Cen- St. Ponç
Ri
u
Ne
tral apareixen un seguit de serres entre els 1.000m Santes Creus
gr
e
de Bordell
i els 1.500 m, força abruptes, com els relleus en 782 m
cresta de la serra de Busa. el Pedró
872 m
Borrelles
661 m
Sant Salvador
LA ZONA MÉS PLANERA es caracteritza per 854 m
plataformes trencades i esglaonades, amb Malagarriga
inclinació vers el nord, d’aquesta manera s’han
conformat les depressions de Solsona, Olius i
Serra de
Navès, les quals, encara que no són altes, fan que Pinós
el terreny sembli força accidentat. L’altitud mitjana
d’aquesta zona és d’uns 600 m a 800 m, tot i que Escala 1:200.000
les Eretes
existeixen zones de muntanya, com la serra de
0 2 4 km
796 m
Pinós, al sud de la comarca, que té altituds que
superen els 900 m.
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 7

8. INFORMACIÓ COMARCAL
HIDROGRAFIA
Rius
lls
Va
La comarca és travessada per dues conques
de
Riu de Canalda
R iu
hidrogràfiques: la del Cardener i la del Segre.
la Plana
ó ra
la M
Ri
de
u
Riu
Fr
La primera és creuada pel Cardener que és da
n
Riu de
ed
all
aV Pantà de
r
ene
el
ad
l’afluent més important del Llobregat i el riu prin- R as ola
la Llosa
ar d
oll
sc
Co
cipal de la comarca. En el seu recorregut es
el C
de
nc
Ras
rra
d'Ora
Ba
troben dos embassaments. Té diferents afluents
ad
ila
Torrent de la Vallanca
Subxarxa
el P
la V
uit
Aigua
Pirineus-Ebre
com el riu de Valls, el riu Negre i l’aigua d’Ora.
Ra
t de
Ribera
s a
vessant
ren
de
Salada
à
Pi
To r
La conca del Segre està formada per petits
Vi
del Segre
la
de
no
a
va
s
Ra
afluents del marge esquerra entre els quals des-
To
rre
nt
d
e
taquen la riera de Llanera, el torrent de Pinell i
C
an
Fe
liu
la ribera Salada. Riera
de Ma
d rona Pantà de
St. Ponç
Ri
u
Ne
g
Pantans
re
s
are
e-fr
Co
ll-d sta
ny Subxarxa
Al Solsonès hi ha dos pantans; d’una banda el Ra
sa
d e
Ra
sa
de
l'E
a
Pirineus-Mediterrània
in vessant del
pantà de Sant Ponç amb una capacitat de 14,76 illo
rb
Llobregat
l
ril
V
le
de
ng
a
hm3 construït entre el 1949 i 1954, i de l’altra el
A
as
d'
R
a
as
R
pantà de la Llosa del Cavall acabat el 1998 amb
una capacitat de 80 hm3. Rasa de la Rovira
Rie
Ra ra d
sa eM
d' ata
Ar ma
dè rgó
vo
l
a
any
allm
eV
r ad
Riera de Cellers Rie
Escala 1:200.000
0 2 4 Km
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 8

9. INFORMACIÓ COMARCAL
POBLACIÓ
La població comarcal l’any 2002 era d’11.792 4,0
habitants. La major part de la població es con-
centra a la capital, Solsona, amb 7.689 habitants,
209,5
el següent nucli de població més important és 2,3
2,4
Sant Llorenç de Morunys amb 901 habitants. La
resta de la població està molt dispersa, viu
majoritàriament en masies i alguns nuclis molt
1,7
petits com Sant Climenç, la Coma i la Pedra,
1,9
Freixinet, Su...
2,4
10,7
424,8
3,6
2,3
5,8
5,7
3,0
2
> 200 h./Km
2
10 - 200 h./Km
5 - 10 h./Km2
< 5 h./Km 2
Evolució de la població al llarg del segle XX
Font: Centre d’Estudis Demogràfics
2 4,6
Dins el requadre els h./Km
Escala 1:200.000
0 2 4 Km
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 9

10. INFORMACIÓ COMARCAL
ECONOMIA EL SECTOR RAMADER Unitats ramaderes 1999
EL SECTOR AGRARI La ramaderia és força important a la comarca i en
alguns municipis és la principal font d’ingressos.
El bestiar predominant és el porcí, amb la cria de
El Solsonès és una comarca essencialment
garrins i l’engreix posterior. Coexisteixen les
cerealista i farratgera. Al nord de la comarca s’han
petites explotacions amb la producció industrial.
anat implantant els farratges (trepadella, alfals,
El sector boví s’ha anat establint a la comarca al
veces i raigràs) i les patates, conreades
llarg dels anys. La producció es dedica a les
industrialment, i també l’aprofitament de les
vaques de carn i, sobretot, a la cria de vedells per
pastures. També és en aquesta zona on es con-
al consum.
centra la major quantitat d’hectàrees de bosc;
El sector oví i cabrum és en tercer lloc i a una
l’aprofitament dels recursos forestals és una bona
notable distància en caps de bestiar. S’explota en
font d’ingressos per als habitants de la comarca. «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya»
règim d’estabulació completa o semiestabulació.
Al sud destaca el conreu de cereals (blat i ordi),
La seva producció es dedica bàsicament al
que constitueix les ¾ parts de la superfície
consum de carn: xai, lletó i cabrit.
conreada de la comarca.
Altres sectors amb menys presència són el dels
Actualment s’intenta afavorir la introducció de Explotacions ramaderes 1999
conills i l’aviram, ambdós en règim d’explotació
conreus alternatius com les lleguminoses, el gira-
industrial, la producció dels quals es dedica al
sol i la colza.
consum de la carn.
Terres Pastures Terreny
Any llaurades permanents forestal Altres
1999 20.501 7.877 51.198 4.778
1989 21.234 2.129 51.327 18.819
1982 21.423 2.083 44.836 24.527
«Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya» «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya»
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 10

11. INFORMACIÓ COMARCAL
LA INDÚSTRIA LA CONSTRUCCIÓ
El Solsonès presenta una indústria diversificada i L’activitat constructora es concentra als principals
de petites dimensions. En aquests darrers anys nuclis urbans, sobretot a la capital comarcal. La
la indústria del Solsonès està en una època construcció ha liderat el procés d’expansió, amb
d’expansió i moltes de les petites empreses de la un creixement força notable; l’any 1996 un 14,44%
comarca han crescut de manera important. Cal de la població ocupada estava contractada en
destacar els sectors del metall, la fusta, el tèxtil i l’activitat constructora.
la indústria agroalimentària.
L’activitat industrial es concentra en els binomis
Solsona-Olius i Sant Llorenç de Morunys-Guixers. Polígon industrial de Solsona
Les indústries del sector de la fusta es dediquen Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE)
bàsicament a la primera transformació de la fus-
Any 2001
ta: serradores, producció d’embalatges de fusta
i fabricació de taulers aglomerats. El tèxtil es
caracteritza per petits tallers, o empreses familiars
combinades amb unes poques fàbriques grans.
En el sector del metall, la producció es reparteix
en petites empreses bàsicament relacionada amb
la maquinària agrícola i les construccions
metàl·liques.
«Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya»
Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 11

12. INFORMACIÓ COMARCAL
EL SECTOR TERCIARI Establiments d’empreses de serveis (no detall) per branques d’activitat ( IAE)
Any 2001
La població ocupada que treballa en el sector
serveis correspon a un percentatge força
important, un 40,68% l’any 1996; per tant és el
sector productiu que aplega més ocupats a la co-
marca, amb un increment de les activitats
vinculades amb els serveis a les empreses i
lloguers, conseqüència de l’augment de l’activitat
industrial i del pes de sector públic. Així mateix
també disposa d’ un potencial turístic considera-
ble i diferenciat entre el nord (patrimoni natural,
estació d’esquí, tradició com a centre d’estiueig) i
el centre i el sud de la comarca (món rural i agrari,
ben conservat, patrimoni cultural). Tot i això, l’oferta
«Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya»
hotelera és la més baixa de les comarques de
muntanya i se centra en la capital i la vall de Lord.
D’altra banda, l’oferta d’allotjaments de càmpings
i residències cases de pagès ha crescut
significativament, afavorida per l’expansió de
l’agroturisme.
Estació hivernal Port del Comte
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 12

13. INFORMACIÓ COMARCAL
a Tuixén
LA XARXA VIÀRIA COMARCAL a Gósol
la Coma Montcalb
Port del la Corriu
Comte la Pedra
La xarxa bàsica agrupa les carreteres més Guixers Sisquer
a la Seu d'Urgell
transitades. Tenen Solsona com a punt Coll de Jou
BV-4241
Castellfort a Berga
d’encreuament des d’on es forma una xarxa radial. VilamantellsSt. Llorenç
de Morunys
L-401
Els eixos principals són: Llinars Cambrils
Santuari
La Selva
St. Pere de
Graudescales
Odèn de Lord
Canalda Busa
a) La carretera de Solsona a Manresa que enllaça
LV-4241
Montpolt Timoneda
amb la província de Barcelona. la Valldan
La Vall
Tentellatge
Massarrúbies
a Berga
C 14
la Llena Lladurs Besora
b) La carretera de Solsona a Biosca-Guissona. És Oliana
la via més ràpida per accedir a les comarques de C 26
Olius
Navès
C 26 Pegueroles
l’interior i a l’autovia Lleida-Barcelona. Castellar
Solsona
Ceuró de la Ribera
C5 Vilandeny
5 Joval
Els Apòstols Clarà
c) La carretera de Solsona a Bassella que connecta Linya
amb l’Alt Urgell i Andorra. a Lleida
Pinell de Solsonès
Santa
Susanna
Madrona Miravé Riner Clariana de Cardener
Llobera Brics Freixinet
d) La carretera de la Llosa del Cavall que uneix Santes
St. Climenç LV
-3
a Manresa
Creus 00
Solsona amb Sant Llorenç de Morunys, la Coma i l'Hostal Nou
Torredenegó
2
el Miracle
la Pedra i Guixers. Peracamps
Su a Cardona
Sallent
Sant Just
d'Ardèvol
e) La carretera local que passa per Lladurs i que Matamargó
a Manresa
5
també s’utilitza per accedir a coll de Jou i Port del Ardèvol
0
Santuari
LV-30
C 451
a Sanaüja de Pinós
Vallmanya
Comte. Pinós
a Biosca
a Torà
Prades
la Molsosa
Anfesta
a Calaf a Calaf
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 13

14. INFORMACIÓ COMARCAL
HISTÒRIA
la Segarra i el Baix Urgell, procedien de Riner. fidel a la terra, és a dir, rebel als Borbó.
LA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT Amb el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon En general fou una època de represa a Catalunya
El Solsonès és una comarca rica en vestigis Folc IV de Cardona (1217) el Solsonès s’integrà i a la comarca. Començà la construcció dels grans
prehistòrics: sepulcres de fossa neolítics i mostres al vescomtat de Cardona, que fou ducat a partir edificis de tipus neoclàssic: palau Episcopal,
de la cultura megalítica. Hi ha senyals evidents de de 1491. A mesura que els Cardona s’allunyaren capella de la Mercè, la nova parròquia de
la vida urbanitzada abans i durant el període ibèric: del país per acostar-se a la cort, els nobles que Madrona... L’estil barroc es manifestarà sobretot
Castellvell, Anseresa d’Olius, la Codina de Pinell. administraven les terres anaven afermant els seus en els retaules: del santuari del Miracle, dels Colls
Sembla que a l’època romana la vida humana es dominis i la jurisdicció sobre els seus territoris. Això de Sant Llorenç de Morunys, etc.
concentrava sobretot a Solsona (Setelsis) i als comportà tensions que van esclatar vers el 1652,
voltants. després de la guerra dels Segadors. EL SEGLE XIX
La comarca participà en la revolta civil de la En declarar-se l’alçament contra els francesos,
L’EDAT MITJANA Generalitat de Catalunya contra el rei Joan II Solsona respongué al moment: aportà homes per
El territori solsoní, des de la conquesta cristiana (1462-1472). Amb la sentència de Guadalupe a les campanyes del Bruc, barrils de pólvora, 500
(finals segle VIII), quedà adscrit territorialment al (1486) es pacifica el territori i es consoliden els fusells i més de 6.000 baionetes fetes pels
comtat d’Urgell. Eclesiàsticament el territori restà antics llinatges vinculats a una propietat. Serà ganiveters de la ciutat. El brigadier Lacy instal·là
unit a la diòcesi d’Urgell. Guifré el Pelós fou el gran l’origen de les grans cases pairals. una escola de cadets al pla de Busa, el qual fou el
impulsor de la repoblació i la reconstrucció de la primer lloc d’Espanya des d’on es proclamà la nova
comarca a finals del segle IX. La població s’establí L’EDAT MODERNA constitució de 1812.
en cases i masos dispersos llevat dels nuclis Amb la creació del bisbat de Solsona (1593) es Les guerres carlines tingueren una considerable
urbans com Solsona i Sant Llorenç de Morunys. posa fi definitivament al domini del bisbat d’Urgell. incidència a la comarca i dividiren profundament
Els propietaris eren capitans o cavallers més o L’església de l’antic monestir de Solsona s’erigeix la població. Un dels capitostos principals que tingué
menys lligats amb els comtes d’Urgell. Durant els en catedral. el carlisme a Catalunya fou Benet Tristany, que
segles XI i XII diverses nissagues adquiriren Les tensions mantingudes entres els nobles de la fou succeït pels seus nebots.
castlanies, prengueren línia successòria i pujaren comarca i la família dels Cardona, degudes a
a la categoria de nobles: els Torroja a Solsona, la l’intent de recuperar les rendes no percebudes
família Miró a Navès, els Josa a Sant Llorenç de durant la guerra dels Segadors per part d’aquests,
Morunys, els Pinós i Mataplana a Pinós... És s’allargaran fins al segle XVIII. En la guerra de
demostrat que els Cervera, que s’estengueren per Successió (1705-1714) el Solsonès es mantingué
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 14

15. INFORMACIÓ COMARCAL
LA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT L’EDAT MITJANA
Dolmen de la Pera (Pinós) Jaciment Ibèric de Serrat dels Moros de la Castellvell (Olius) Pont de Buida-sacs (Clariana de
Codina (Pinell) Cardener)
L’EDAT MODERNA
Torre de guaita Santa Creu dels Muralles del nucli antic de Santa Maria (la Molsosa) Sant Pere de Palau Episcopal (Solsona) Portal del Pont
de Peracamps Ollers (Sant Solsona Madrona (Pinell) (Solsona)
(Llobera) Llorenç de
Morunys)
EL SEGLE XIX EL SEGLE XX
Casa Tristany (Pinós) Presó de Busa (Navès) Hotel Sant Roc (Solsona). Escola de la postguerra (Castellar
Modernista de la Ribera)
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 15

16. Els
municipis
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 16

17. INFORMACIÓ MUNICIPAL
CASTELLAR DE LA RIBERA COMUNICACIONS
El principal eix és la carretera de Bassella a Solsona.
FESTES
Castellar de la Ribera celebra la festa de Sant Joan el
diumenge després del 24 de Juny, i la festa major d’estiu
és el 15 d’agost.
La festa major de Clarà se celebra el diumenge següent
al 15 d’agost i el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita
de Sant Sebastià amb missa i repartiment de pa beneït.
La festa major de Ceuró és el primer diumenge de gener,
per Sant Julià. La festa a l’ermita de la Mare de Déu de
Extensió: 60,2 km2 Savila, el diumenge després de l’Ascensió.
Població: 155 habitants I destaquem la Festa dels Apòstols, el dia 1 de maig.
Densitat: 2,5 h./km2
Altitud: 657 m gradual davallada, fins als 155 habitants actuals (2004). MONUMENTS I MOSTRES D’ART
Codi postal: 25064 Sant Pere de Castellar
DESCRIPCIÓ GENERAL NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Sant Andreu de Clarà
La població és totalment disseminada en masies, hi ha Sant Julià de Ceuró
Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte
només alguns xalets al fons de la ribera Salada, sota Cas- Castell de Castellar
amb l’Alt Urgell i centrat per la conca mitjana de la ribera
tellar, que constitueix l’únic petit agrupament. Les altres Castell de Ceuró
Salada, que el travessa d’est a oest.
antigues parròquies del terme són les de Clarà, Ceuró i Necròpoli neolítica
Pampe. Pont de Querol
ECONOMIA Pont de la Ginebrosa
L’agricultura, amb blat i ordi, farratges, patates i algunes
hectàrees d’arbres fruiters és l’activitat més RESUM HISTÒRIC
desenvolupada. La ramaderia la complementa, amb el Prop de Clarà s’han excavat diversos dòlmens i s’hi han
bestiar porcí, boví i alguns ramats d’ovelles. trobat restes de ceràmica i altres objectes.
El conjunt, que té l’atribució de necròpolis neolítica, està
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ datat entorn del 4000 aC.
La població ha estat tradicionalment escassa, s’estabilitzà Al Segle XII i XIII els senyors de Castellar de la Ribera
al voltant dels 200 habitants al segle XVIII i modernament eren els Galceran de Santa Fe, però la nissaga que perdurà
ha arribat als 400; però des del 1960 hi ha una lenta i més aquí i a Ceuró fou la dels Josa i Peguera.
Clarà
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 17

18. INFORMACIÓ MUNICIPAL
CLARIANA DE CARDENER terme ample dels Cardona i algunes temporades havia
estat administrat directament pel consell d’aquesta vila.
En formar-se els municipis, el terme ample fou unit a Car-
dona (1844), però sorgiren protestes i Clariana obtingué
la segregació.
COMUNICACIONS
El principal eix de comunicacions és la carretera de
Manresa a Solsona, de la qual surt un brancal que va al
pantà de Sant Ponç.
Extensió: 40,8 km2
Població: 153 habitants
FESTES
Densitat: 3,7 h./km2 El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera amb
Altitud: 500 m missa i repartiment de candeles i el diumenge següent al
Codi postal: 25075 dia 5, la festa de Santa Àgata. El primer diumenge de maig
ramaderia destaca el porcí, seguit de l’aviram, el boví i se celebra la festa major, i el dissabte després del 29 de
l’oví. novembre la festa de Sant Serni.
DESCRIPCIÓ GENERAL
Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte
amb el Bages; té forma de mitja lluna i el sector nord EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MONUMENTS I MOSTRES D’ART
segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Parròquia de Sant Martí de Joval (839), actualment en
La població ha estat tradicionalment escassa, tot i que
Negre que forma una afrau o congost, mentre que els sec- desús per la construcció del pantà de Sant Ponç
experimentà un increment al segle XVIII i un màxim el 1860
tor sud comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Can Bajona (XII) actualment granja escola
amb 508 habitants; s’estabilitzà després al voltant dels 300
Negre. Es aquí on el Cardener forma un congost excavat Parròquia d’Hortoneda (1061)
ihabitants i modernament tendeix a davallar.
en la plataforma estructural que ha estat aprofitat per a la Sant Sadurní de Clariana
construcció del pantà de Sant Ponç. Església de Sant Just de Joval
NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Santa Àgata (preromànica)
Els principals nuclis són les caseries de Clariana de Sant Salvador de Golorons
ECONOMIA
Cardener, Hortaneda, Sant Ponç i Sant Just i Joval. Castell de Clariana de Cardener
L’economia, bàsicament agrícola i ramadera, s’adapta a
les condicions d’un territori que en conjunt és molt trencat, Pont de Buida-sacs
fet pel qual les masies han hagut d’aprofitar els petits
RESUM HISTÒRIC
planells dels fondals, les costes i les carenes. Els conreus S’esmenta el 1010 l’existència del castell de Clariana, que
predominants són els cereals, ordi i blat, i les patates. fou del domini de la família dels Cardona.
Tanmateix el territori és molt boscat. Pel que fa a la Fins al segle XIX el terme parroquial havia format part del
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 18

19. INFORMACIÓ MUNICIPAL
LA COMA I LA PEDRA FESTES
Festa Major de la Pedra: 5 i 6 d’octubre
Festa major de la Coma: del 13 al 16 d’agost
MONUMENTS I MOSTRES D’ART
Sant Quirze de la Coma
Sant Sadurní de la Pedra
Santa Magdalena de Traginers
Sant Cristòfol de Pasqüets
Sant Lleïr de Casabella
Castell de la Pedra
Extensió: 60,6 km2
Població: 254 habitants
Densitat: 4,1 h./km2
Altitud: 1004 m NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME
Codi postal: 25163 La Coma, la Pedra i la urbanització de Port del Comte.
DESCRIPCIÓ GENERAL RESUM HISTÒRIC
El terme municipal s’estén a l’extrem nord-oriental del Formà part dels vescomptats de Cardona, dins la batllia de
Solsonès i de la vall del Lord, a la capçalera del Cardener. Sant Llorenç de Morunys. Procedeix d’aquest municipi
Es caracteritza per un caràcter trencat i abrupte. l’arquitecte Pere Sacoma, que fou qui planejà la Seu Vella
de Lleida (segles XII i XIII).
ECONOMIA
La base econòmica tradicional del municipi ha estat la COMUNICACIONS
ramaderia; la seva morfologia territorial fa que disposi de Les principals vies de comunicacions són la carretera que
molt poques terres de conreu. La importància del turisme enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, i la que surt
s’ha imposat amb rotunditat a partir de la creació de l’estació més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i
d’esquí de Port del Comte i amb la del camp de golf. unir-se a Coll de Jou amb la comarcal de Berga a Alinyà,
que va a parar a la de Lleida a la Seu d’Urgell.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Tradicionalment escassa, assolí el seu punt màxim el 1860
amb 930 habitants, actualment gira al voltant dels 250. Fonts del Cardener
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 19

20. INFORMACIÓ MUNICIPAL
GUIXERS FESTES
Festa Major de Montcalb el 29 de juny.
El 15 d’agost se celebra la festa major i un aplec a l’església
de Santa Maria de Valls.
La festa major de la Corriu se celebra el primer diumenge
de maig, pel Roser.
A la Creu del Codó (1.509 m), prop de coll de Jou, es fa un
gran aplec el dia de la Santa Creu de Maig, en el qual es
beneeix el terme i el pa.
Vilamantells celebra la festa major el 8 de maig.
Extensió: 66,4 km2 MONUMENTS I MOSTRES D’ART
Població: 145 habitants Santa Magdalena de Collell
Densitat: 2,1 h./km2 Sant Martí de Guixers
Altitud: 840 m Sant Martí de la Corriu
Codi postal: 25111 Santuari de Puig-aguilar
NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Santa Maria de Valls
DESCRIPCIÓ GENERAL Els principals nuclis habitats, amb població disseminada, Sant Esteve de Sisquer
El terme municipal de Guixers constitueix el sector nord- són: Guixers, la Corriu, Montcalb, Valls, Sisquer, Castelltort Sant Pere de Montcalb
est de la vall del Lord, al límit amb el Berguedà. Envolta i Vilamantells. Sant Serni de Vilamantells
gairebé del tot el terme de Sant Llorenç de Morunys. El Ermita de Sant Serni del Grau
territori és extremament muntanyós i abrupte. RESUM HISTÒRIC Castell de Sisquer
Abans de la formació del municipi, Guixers, Castelltort, Sant
ECONOMIA
Serni i Ollers ja constituïen una jurisdicció. El consell es
L’economia d’aquest municipi és mixta, es basa en la
reunia el 1606 a la Codina de Castelltort i, més endavant,
ramaderia, l’explotació forestal i la indústria; d’aquesta des-
format ja el municipi (sense Montcalb, Valls i Sisquer), la
taca la tèxtil i l’explotació de jaciments.
casa del comú es trobava a la masia del Jardí i l’Hostal de
la Mel, vora el Cardener i prop de Sant Llorenç de Morunys.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Actualment la casa del comú es troba a la Casa Nova de
La població és disseminada i ha seguit una evolució
Valls.
paral·lela a la dels altres pobles comarcals. Assolí el màxim
el 1860 amb 940 habitants, i a partir d’aquí inicià un descens
COMUNICACIONS
gradual fins arribar al voltant dels 145 actualment.
El terme municipal és travessat per la carretera de Berga
a Sant Llorenç de Morunys.
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 20

21. INFORMACIÓ MUNICIPAL
LLADURS abasta Solsona, sota la jurisdicció de la qual estigué l’antic
castell de Lladurs i els pobles i antigues parròquies de
Montpolt, la Llena i Timoneda, a més de la de Lladurs.
COMUNICACIONS
Carretera que va de Solsona cap a coll de Jou. També el
ramal a mà dreta que surt de la carretera de Solsona a
Bassella just en començar els costers de la serra.
FESTES
La festa major de Lladurs se celebra el darrer diumenge
de juliol, i al Cap del Pla, se celebra un aplec el darrer
diumenge d’agost.
Extensió: 128 km2 Timoneda celebra la festivitat de Sant Antoni el diumenge
Població: 221 habitants següent al 13 de juny.
Densitat: 1,7 h./km2 A Terrassola, el diumenge després de l’Ascensió es fa un
Altitud: 834 m EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ aplec, la tradicional festa del Perdó.
Codi postal: 25124 La població va tenir un màxim de 1.187 habitants el 1860, La festa major de Montpolt és el primer diumenge de
i de 728 el 1930. Els últims anys ha tingut una clara setembre.
DESCRIPCIÓ GENERAL tendència a la disminució fins als 221 habitants actuals. La festa major de la Llena se celebra el diumenge següent
L’extens terme de Lladurs s’estén al sud del d’Odèn i és al 6 d’agost.
situat a la conca mitjana de la ribera Salada, entre el NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME
Cardener i la serra de la Roca Llarga, continuació de la La població és disseminada en masies i els principals cen- MONUMENTS I MOSTRES D’ART
d’Oliana, a l’oest; al nord-est és accidentat per les serres tres es troben a Lladurs, Montpolt, la Llena, Timoneda, els Sant Agustí d’Isanta
d’Encies i de Canalda. La major part del territori constitueix Torrents i la urbanització del Pla dels Roures. El terme Santa Maria de Solanes
ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques també comprèn els despoblats d’Isanta i de Terrassola. Santa Maria de Lladurs
del Segre i el Llobregat. Santa Eulàlia de Timoneda
RESUM HISTÒRIC Sant Serni de la Llena
ECONOMIA A les excavacions que es fan a Lladurs, els arqueòlegs del Sant Miquel de Montpolt
L’economia de Lladurs, basada totalment en el sector Solsonès troben armes prehistòriques i ceràmiques Santuari de Massarrúbies
primari, té un bon equilibri entre l’agricultura i la ramaderia. datades del 1500 aC i 2300 aC respectivament. Castell de Lladurs
La major part del territori és ocupat per densos boscos de El poblament és antiquíssim, com ho testimonien els Pont de l’Afrau
coníferes i per prats. dòlmens trobats el 1935. Des del segle XI l’aigua de Lladurs
Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 21