Teseu, Creta, Dèdal

1. T E S E U

2. Naixement de l’heroi Egeu no tenia descendència / 50 Palàntides (nebots). Consulta l’oracle de Delfos si tindrà descendència .... L’oracle: “ Oh el millor dels homes, no desnugues el peu del teu odre fins que arribes a Atenes, si no vols un dia morir de tristesa ”. Només Piteu (rei de Trezé i pare d’Etra) el va entendre: odre = ventre, peu = penis. Piteu desitjava que la seva filla Etra donés a llum a l’hereu del tron d’Atenes. Va embriagar Egeu i va fer que tingués relacions amb ella. Fruit d’eixa relació naixeria Teseu (segons una altra versió, el pare fou Posidó qui havia violat Etra).

5. Joventut Egeu tenia por que els Palàntides mataren qualsevol descendent seu. Per això..... Egeu, per si fos el cas que la jove quedés embarassada, deixà unes sandàlies y una espasa amagades davall d’una roca. Si tenia un fill, li havia de contar el seu origen i donar-li els objectes amagats; però, només quan ell poguera treure’ls de davall de la roca. Després l’havia d’enviar a conéixer el seu pare a Atenes Així que, com altres herois, va créixer a Trezé, lluny de son pare.

6. Nicolas Poussin , 1630-35 Laurent de La Hyre c. 1635-1640 Relleu romà

7. Viatge iniciàtic a Atenes Imitant Hèracles, Teseu fa el camí a Atenes sol i per terra, a través de l’Istme de Corint, malgrat els perills que comporta (lladres i feres mostruoses que dificultaven el trànsit de viatgers). Superà amb èxit dotze proves a les quals s’enfrontà. I l’èxit el confirma com a heroi . Quan arriba a Atenes ja serà conegut i admirat pels atenesos i pel seu rei. A Atenes , un altre perill: Medea , esposa d’Egeu el reconeix i vol eliminar-lo. Convenç Egeu que és un traïdor i es disposen a enverinar-lo. Però quan es disposa a beure el verí, Egeu reconeix l’espasa que deixà oculta a Trezé per al seu fill, i el salva. Medea fuig.

8. Matà en Perifetes i s'apoderà de la seva maça Matà Sinis , que es desfeia dels seus enemics doblegant dos pins pròxims, lligant les copes entre si i un braç de la seva víctima a cadascuna d'elles. Quan alliberava els arbres, aquests destrossaven el cos de l'infeliç. Va matar la truja de Cromió, que havia mort moltes persones Matà Esciró un lladre que robava els viatgers i els matava a la roca Escirònia, on una tortuga devorava els cossos de les víctimes. Matà Procustes o Damastes que tenia una casa amb dos llits de mida diferent, on feia jeure les seues víctimes. Si eren de molta estatura, les posava en el llit petit i els tallava el tros que sobrava. Si no, les posava en el gran i els estirava els membres fins que s'hi adaptaren.

11. Teseu captura el Toro de Marató Teseu mata Procustes

13. ¿A quin episodi correspon aquesta escena?

14. Minos, rei de Creta Zeus s’enamora d’ Europa , princesa fenícia, i transformat en un toro blanc, se l’endú a través del mar fins a Creta. De la unió nasqueren tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Quan Zeus abandona Europa, la casa amb Asterió , rei de Creta. Asterió va adoptar els fills de Zeus com si foren propis i, quan va morir, els tres germans es van disputar la seva successió. Minos deia tenir-hi dret pel suport dels déus. Va demanar a Posidó que fés sortir un toro del mar amb la promesa que li’l sacrificaria. Posidó va accedir i un esplèndid brau eixí de les aigües. Minos aconseguí el tron de Creta, però no es va veure amb cor d'immolar un animal tan bell. En va sacrificar un altre menys esplèndid. La venjança de Posidó fou terrible: féu que l'esposa de Minos, la reina Pasífae , s'enamorés follament del toro,

16. Asteri: El Minotaure Monstre amb cos d’home i cap de bou Nasqué dels amors il·lícits entre Pasífae , esposa de Minos, i un bou que regalà Posidó al rei, a canvi del seu sacrifici. Minos no li’l sacrifica, i Afrodita incità en Pasífae l’amor pel bou. S’alimentava de carn humana, fins que Teseu el matà. Fruit d’aqueixa unió nasqué Asteri, mig humà mig boví. Minos el tancà en el Laberint , dissenyat per Dèdal. Dèdal, arquitecte i inventor atenès, construí un artefacte en forma de vaca, perquè Pasífae pogués tenir relacions sexuals amb el bou.

23. El Minotauro, G. F. Watts.

25. Viatge a Creta Tribut d’Atenes a Minos, rei de Creta: 7 xics i 7 xiques destinats a ser sacrificats al Minotaure. Teseu es presenta voluntari per a enfrontar-se al monstre Les naus de l’expedició portaven vel·les negres. Egeu els demana que les canvien per vel·les blanques, si retornen vencedors. A CRETA Ariadna , filla de Minos, s’enamora de Teseu i proposa ajudar-lo, si es casa amb ella. Ell accepta. L’ajuda : com eixir del Laberint , lloc on viu el Minotaure. Dèdal , el constructor del Laberint, li dóna la solució: un cabdell de llana

26. A quin episodi correspon aquesta escena? Compara l’actitud de Teseu amb la de la resta de joves

27. Pelagio Pelagi, s.XIX Regnault, s.XIX

28. En el laberint.... Teseu entrà en el laberint desfent el cabdell de llana, fins que es trobà amb Asterió. El matà a cops de puny, segons la versió més estesa. Dabana el fil de llana en un cabdell, per a trobar l’eixida del laberint Marxen immediatament els atenesos amb Ariadna. Afonen els vaixells de Minos per a impedir-ne la persecució. Dèdal és descobert per Minos, i castigar: és tancat en la pròpia creació, d’on fuig per l’aire, construint unes ales. Però perd el seu fill Ícar en la fugida.

35. La tornada a Atenes En una parada a l’illa de Naxos, Teseu abandona Ariadna Ariadna, desesperada, rep la visita de Dionís i la seua alegre i festiva cort de bacants i sàtirs. Es casa amb ella i li regala una corona (constel·lació) Per pròpia iniciativa Per ordre dels déus (Atena, Hermes, Dionís) Ja prop d’Atenes, obliden canviar les vel·les de la nau, i quan s’acosten al Pireu, Egeu , creient que el seu fill ha mort, se suïcida llançant-se al mar. mar EGEU A Atenes Teseu és nomenat rei .

37. Ariadna, J William Waterhouse (1898) De Chirico, XX

38. Tintoretto, Ariadna, Venus y Baco, 1576 Carraci, XVII ¿Quin moment de la vida d’Ariadna representa aquesta escena? Fixa’t què hi ha damunt del cap d’Ariadna.

40. La amazona Antíope Durant un temps l’organització de l’Estat d’Atenes (unitat de la polis, creació de festes i construcció d’edificis públics) el tingué ocupat. Però després trobà a faltar un vida més activa ... Quan Teseu es disposa a prendre esposa legal, elegeix Fedra , filla de Minos, i germana d’Ariadna. Antíope se sent rebutjada i, ajudada per les amazones s’enfronta a Teseu i als atenesos. Són vençudes y assassinades. Per això, quan Hèracles el convidà a acompanyar-lo al país de les Amazones, acceptà. Allí lluitaren amb les amazones i Teseu en segresta una com a botí de guerra, Antíope . I aconseguí d’ella l’impossible: l’amor i tenir un fill: Hipòlit .

41. Teseu i Antíope, O. Kokoschka (1886-1980)

42. Hipòlit i Fedra Hipòlit es negava a complir amb la funció social pròpia d’un home: rebutjava el matrimoni i l’amor sexual (Afrodita), i només sentia passió per la caça (Artemis) Càstig d’ Afrodita Suscita en Fedra un amor prohibit per Hipòlit Fedra dóna a coneixer els sentiments a Hipòlit, que la rebutja radicalment. Per a evitar la deshonra, Fedra deixa una carta acusant a Hipòlit d’intent de seducció i se suïcida Quan torna Teseu al palau llig la carta i creu a Fedra Maleeix el seu fill i demana a Posidó que el castigue Un monstre marí desboca els cavalls del carro d’Hipòlit. Ell cau i mor

43. Fedra, A. Cabanel

45. Teseu i Piritou Pirítou era rei dels làpites . Des de joves Piritou i Teseu es feren amics. Per a celebrar les seues noces amb Hipodamia , Piritou convidà a les festes els seus amics (Teseu entre ells), i també els centaures, germanastres seus, que habitaven el país veí. Però els centaures , excitats per la beguda, intentaren raptar la núvia, fet que desencadenà una dura lluita que va poder acabar amb la victòria dels humans gràcies a la intervenció dels herois convidats per Pirítou.

47. Desmesura en la maduresa Ja en la maduresa, decideixen casar-se amb dues filles de Zeus: Teseu rapta una Helena molt jove Piritou intenta raptar Persèfone. Els Dioscurs rescaten la germana, i prenen com a esclava Etra. Hades els enganya i els deixa eternament adherits a un seient. Heracles rescata Teseu, però no pot rescatar Piritou. A més, els Dioscurs imposen Meneceu com a rei d’Atenes

49. I al final... Després del rescat d’Hèracles, torna a Atenes. El rei Meneceu l’exilia, i se’n va a la cort de Licomedes, cosí seu, a Esciros. Licomedes, envejós de la seua fama, l’enganya i el llança per un penya-segat, on mor sol i abandonat. Ja en època històrica (476 aC) un oracle ordenà als atenesos buscar les restes de Teseu i portar-les a Atenes. Es van trobar seguint un presagi i es van guardar a un temple: el Teseion