Article about the book " Gente Creativa , Gente Innovadora" Reference : www.facebook.com/pages/Gent-Creativa/208924809137032

1. | Punt de Vista | 29EL PUNT AVUI
DIMARTS, 10 DE SETEMBRE DEL 2013
mb el títol Gent crea-
tiva, Santiago Guillen
dóna a conèixer un lli-
bre original i ben útil
en aquests moments de crisi.
És un llibre de poques paraules
i, en canvi, de moltes referèn-
cies i webs que permeten acce-
dir a experiències que s’estan
duent a terme. Activitats ben
diverses de grups dispars, de
diferents mides, països, llocs,
edats i àmbits. Totes, emperò,
mogudesperlavoluntatderea-
litzar actuacions de caire ar-
tístic en grup i alhora es tracta
quetotapersonaquehipartici-
pi ho faci amb la màxima lliber-
tat i creativitat possibles. Sem-
pre han existit grups innova-
dors d’aquest tipus, però ens
podem preguntar el perquè de
la seva proliferació en aquests
moments i què és el quemotiva
tantes persones a actuar tan
sols com a tals (lluny, en la ma-
joriadelscasos,delsestaments
i el llenguatge oficials), i per
què és important, per què té
valor difondre’ls, intentar que
tinguin veu i siguin escoltats
enmig del present brogit col-
lectiu.Ifinalment:quètéaveu-
reaquestfenomenambl’enfor-
timent de la ciutadania?
LES ACTIVITATS artístiques pos-
sibiliten l’emergència de part
de les pulsions i desitjos hu-
mans que solen viure i conviu-
re a l’interior de tota persona,
tota, sota formes normalment
camuflades, sovint menys co-
dificables, des del punt de vista
delaconvivència ambel nostre
pròxim.Aspectesdelavidapsí-
A
quica que poden ser imprevisi-
bles i invisibles per a les perso-
nes mateixes que en són prota-
gonistes,jaquedifícilmenttro-
ben espais on expressar-se,
ulls que se les mirin i oïdes que
les escoltin. I, des de la penúria
i alhora el coneixement que
neix dels marges d’allò esta-
blert, des d’on es veuen les co-
sesdemanerabendiferent,po-
den ser molt innovadores tant
per a la nostra vida en comú
com per a allò que ens permet
construir-nos i reconstruir-nos
individualment, obrir-nos a no-
ves maneres d’expressar l’espe-
cificitat de la nostra manera de
veure la vida, a noves maneres
de llegir i interpretar la realitat.
I, mentrestant, anem establint
nous vincles d’afinitats entre
persones en fer quelcom con-
juntament,enfortintlacreença
en el valor en la pròpia vàlua,
dins el grup i fora. I, per tant,
enfortint la força del que ano-
menem ciutadania.
PER PODER COPSAR tot això,
l’autor mira i escolta el batec
del que succeeix en aquestes
parcel·les invisibles dels nos-
tres grups humans. Indaga el
que s’està coent allà on, fora
d’alguns cassos, no arriba la
mirada dels periodistes i enca-
ra menys les veus oficials. Bo-
na part de la riquesa d’aquest
llibre rau en la seva capacitat
per valorar i trametre els esfor-
ços actius d’aquests grups de
persones per construir espais
destinats a extreure de ca-
dascuna i de cada grup actiu el
que tenen de singular, mentre
dóna valor als fruits dels es-
timulants intercanvis i la co-
municació conjunta. Això
també enforteix la ciutadania i
ajuda a parlar amb veu pròpia.
Algunes experiències ben co-
negudes, per sort, apunten cap
a aquesta direcció, com és el
cas de la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca. La filosofia
que anima les seves accions es-
tà orientada a retornar la dig-
nitat humana a les persones
maltractades. Perquè no es
tracta, davant de les desigual-
tats creixents com a resultat
de les malifetes dels podero-
sos, de donar una mica als que
en pateixen més les conse-
qüències o es troben en situa-
cions de gran precarietat. Es
tracta d’ajudar a retrobar la
dignitat humana aquells que
han estat empesos gairebé a
perdre-la. En el cas dels afec-
tats per la hipoteca, l’èxit rau
en la difícil i sàvia manera
d’enfocar les accions. Cada
persona que hi participa es
converteix en un membre ac-
tiu de la reconstrucció de la se-
va dignitat com a ésser humà.
Els que treballen amb aquest
col·lectiu damnificat és molt
possible que rebin més del que
donen. Reben i aprenen dels
que estan a punt de caure als
marges de la vida social i dels
que actuen per sortir-se’n.
DE LA MATEIXA MANERA, saber
llegir, escoltar i donar a conèi-
xer les experiències de gent
creativa és també una forma
de rebre ben allunyada del que
es mira amb distància, amb
certasuperioritat,labonafede
la gent que lluita per innovar
en la seva vidaienladelsaltres.
Intervenir activament en la re-
cerca d’una solució als proble-
mes és col·laborar a retornar la
dignitat ciutadana a les perso-
nes humiliades en el més viu de
la seva humanitat. Aquest és
l’esperit que anima la proposta
de Guillen també. I la seva re-
cerca n’és un exemple viu.
Gent creativa i ciutadania
ANEMESTABLINTNOUSVINCLES
D’AFINITATS ENTREPERSONES
EN FER QUELCOM CONJUNTAMENT
XAVI RAMIRO
Psicòloga i expresidenta de la Internacional
Socialista de DonesMaria Dolors
Renau
Les activitats artístiques possibiliten
l’emergència de part de les pulsions
i desitjos humans que solen viure i
conviure a l’interior de tota persona,
tota, sota formes normalment camuflades
A finals de juny de l’any 1989,
tot i no tenir encara les notes
finals de carrera –eren altres
temps–, vaig aconseguir la
primera feina deveritat. Vaig
començaratreballara
l’OlimpíadaCulturalivaig
tenirlasortil’oportunitat
deserpresent,coma
membreactiu,enlavoràgi-
neielrevulsiuquevansu-
posarelsJocsOlímpicsde
Barcelona del 1992.
Miratamblaperspecti-
vaquedónaeltemps,parti-
ciparenundelsesdeveni-
mentsmésproductiusi
transcendentsdelesdarre-
resdècades,nonomésper
aBarcelona,sinótambé
peraCatalunyai,evident-
mentidemaneraindes-
triable,tambéperaEspa-
nya,vaserunautènticpri-
vilegiiunaescolamagnífi-
ca.Lesnecessitatseren
tantesilespropostesd’in-
versionsmilionàriesdels
unsielsaltrestanimpor-
tants,queelmoviment
econòmiciculturalquees
vagenerarvarepresentar
uncanviestructuralvital,
quevafermillorardema-
neraevidentlesinfraes-
tructures,nonomésdela
seudelsJocs,sinódetots
elsmunicipisisubseusque
hi van estar implicats.
Aquestcapdesetmana
lacandidaturadeMadridva
tornaraperdrel’opcióde
serseuolímpica.Tòquiova
serlaciutatguanyadora.
LesreaccionsdesdeCata-
lunya,alapèrduadeMa-
drid,hanestatdiverses:al-
gunescondescendents,al-
tresclaramentiròniquesi
altressinceramentdecebu-
desperl’esvaïmentd’una
oportunitatúnica.Ijoem
pregunto:sientenemelna-
cionalisme,qualsevolnacio-
nalisme(tantelcatalàcom
l’espanyol)desdelagenero-
sitat–semprehepensat
quehauriadeserl’única
manerad’entendre’l–,no
hauríemdevalorarcomun
fetnegatiutambéperanos-
altresqueMadridnohoha-
giaconseguit?Alegrar-nos
oburlar-nosdeladecepció
delsmadrilenysés,precisa-
ment,mostrarunaactitud
que,quanquilaprensón
“elsaltres”,enssemblacen-
surable.Pensarqueelres-
pectenoméséslícitsiésper
anosaltresinoperatotsés
contribuiraequivocar-nos
enlesfinalitatsdelesnos-
tresreivindicacions.Sivo-
lemtolerànciairespecte,
hemdesertolerantsires-
pectuosos.Exigirconside-
racióperalesnostresde-
mandesimplicatenirconsi-
deracióperalespeticions
delsaltres.I,pelquejotinc
entès,l’esperitdel’olimpis-
meés,essencialment,l’es-
peritdelaciutati,comque
aranoesticparlantdelaca-
pitald’Espanya–perquè,si
hofes,aquestseriaunaltre
article–,elshededirque
desdelaprimeravegada
quelavaigvisitaramiMa-
dridsemprem’haagradat.
Imprescindible respecte
IsabelLlauger
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Directora de
comunicació