Notes personals de les ponències realitzades al 7è Fòrum Interxarxes, amb el títol "El treball en xarxa amb pares i pars". 26 d'Octubre 2012

1. RESUM DE LES PONÈNCIES
7è Fòrum Interxarxes. Dte. d’Horta-Guinardó - Ajuntament de Barcelona -
Generalitat de Catalunya - Diputació de Barcelona
“Com orientar el treball en xarxa amb els pares i
les mares?”
BCN 26 d’Octubre de 2012
 PONÈNCIA “Cura a la vida, a la vida diària: afrontant el canvi social
i la complexitat familiar”
Ponent: Dra Cristina Brullet (Sociòloga i pedagoga UAB. Investigadora a
L’Institut d’infància i Món Urbà (CIIMU)
Publicació de la conferència: Pròxima publicació en la Revista Àmbits de
Psicopedagogia, hivern 2012-10-26
Orientació de la Conferència. Marc teòric de referència: Perspectiva
sociològica i sistèmica: tendències socials generals a diferents escales
macrosocials, mesosocials i microsocials.
 CANVI SOCIAL I CANVI FAMILIAR
Estem passat d’una societat industrial a la post industrial. Es passa de les
institucions sòlides, estables i previsibles, a la societat líquida, vinculada al
consum ràpid i mercantilització extremes. Parlem de la societat de la
informació i el coneixements i la societat en xarxa. Parlem doncs de la
societat postmoderma i/o hipermoderna
Existeix una ruptura entre la primera modernitat i la segons modernitat.
Transitem cap a una segona modernitat. Existeix una crisis estructural i
institucional.
Societat plena d’incerteses, a nivell d’escala global, local i domèstica. Afecta
les nostres relacions a la vida diària i en el sistema d’organització de la cura
a la vida diària, que ha estat al llarg de la primera modernitat basat en
l’acció de les dones i les famílies.
Es transformen les institucions de la primera modernitat, i es mantenen i
augmenten les desigualtats socials degut als grans impactes de les forces
de les estructures econòmiques.

2. El gran repte és avançar amb el procés de modernització però amb més
equitat social, justícia i de manera sostenible, en quant a la família i les
seves funcions principals: educació, criança i cura al llarg de la vida.
La família és una estructura social en crisi de creixement. Parlem de la
família en el marc de la intervenció social.
 QUÈ ESTÀ PASSANT?
A occident es desenvolupen tres fenòmens estructurants amb gran impacte
en el conjunt de la societat i les pràctiques familiars
1. Procés d’individualització de drets i llibertats
2. Expansió del treball remunerat de les dones adultes. Transformació
dels sistemes productius
3. Augment de l’esperança de vida
Existeixen mutuacions específiques en tres nivells:
DIMENSIONS D’ANÀLISIS SISTÈMIQUES
A. Legalitats i legitimitats. Pluralisme familiar. Desigualtat.
Parentalitat
(Què és família?Qui ho és? Quan ho és?)
S’han aprovat regulacions democràtiques dels vincles familiars:
• Rols conjugals simètrics
• Divorcis per mutu acord
• Despenalització de l’avortament en determinats casos
• Adopcions i reproducció assistida en parella o en solitari
• Transmissió del cognom de la mare en primer ordre
• Autoritat parental compartida
Això implica noves pràctiques, dinàmiques i biografies familiars.
Es legitima el pluralisme familiar: monoparental, homoparental,
reconstituïdes,... versus el model biparental únic de “la bona família”.
Cal no confondre pluralisme familiar amb:

3. • Una major equitat social: doncs hom pot formar part d’una família
monoparental amb una inserció social d’alt estatus i/o a la inversa.
Influència de la posició de la família en l’estructura social.
• Amb millors pràctiques parentals: També hi ha problemes amb la
democratització. Què vol dir parlar de família democràtica? No
s’eliminen els impactes que han fragilitzat la transmissió de les
pràctiques de la bona criança. En la primera modernitat la
transmissió dels pràctiques de cura i criança es realitzava a través de
la Xarxa Familiar i les dones del veïnatge.
És necessari reconstruir espais comunitaris formals i informals per
acompanyar a les famílies en la criança dels infants, sobretot en la infància i
l’adolescència.
Riscos pel que fa a la institució social?
- Famílies no occidentals es veuen com a poc modernes
- Diluir l’autoritat parental quan s’atenen famílies amb dificultats
importants
- Associar la diferència familiar a desestructura familiar
B. Canvi en les relacions de poder i autoritat. Entre la parella.
Pares i fills. Entre generacions
( Qui mana, Com mana? Quan li toca manar?)
Augment de la simetria de drets i responsabilitats entre progenitors.
Drets dels infants a ser escoltats, participar a la vida familiar i social, tenir
una vida digna, estar protegits per la família i l’Estat com a ciutadans de ple
dret. (reconeguts com a subjectes de dret). El procés de democratització
de drets i llibertats és un procés lent.
Què passa a la pràctica?
- Confusió entre autoritat i autoritarisme
- Cal millorar les relacions democràtiques
- Desenvolupament d’una autoritat parental basada en habilitats
d’escolta.
- Situacions de confusió que crea dolorosos conflictes entre la parella
- Manca de temps per compartir

4. - Influència de les noves tecnologies
- Augment de nens/nenes amb malestar, patiment i manca de límits
C. Organització i repartiment del treball remunerat i la cura i
criança dels fills. El conflicte entre l’ètica de la cura i l’ètica del
treball remunerat. (Qui fa què? Quan? Com?)
Qui fa la cura?
En la 1ª Modernitat: les dones, la família (sempre hi havia una dona a la
llar)
En la 2ª Modernitat: dones i homes (família), Serveis de Cura de Proximitat
A on hem d’anar?
Les famílies continuen assumint la cura i criança dels fills. Hi ha un
augment de serveis de cura i proximitat. Cal una revisió i afirmació del
treball de corresponsabiliat múltiple propi d’una societat en Xarxa.
Es generen fortes tensions entre l’ètica de la cura i l’ètica del treball
remunerat:
- A escala individual. Què haig de prioritzar?
- A escala familiar: Les dones han estat sobresocialitzades en l’ètica
de la cura dels fills. Se senten obligades. Hi ha un augment de
malestar i més renúncies. Els homes han estat infrasocialitzats en la
cura i criança dels fills. Existeix menys malestar i renúncies. Molts
joves demanen estar més temps amb les seves criatures .
- Existeixen conflictes que es manifesten cada dia: jo no tinc temps, ja
miraré d’arreglar-m’ho, sobrecàrrega i tensions, dificultats d’accedir a
recursos i serveis públics, hi ha dèbils polítiques de suport.
- El conjunt del grup familiar està perdent el temps de cura i criança
dels fills.
- Cal negociar i planificar.
- Augmenten les tensions quan no es disposen d’habilitats d’escolta i
negociació.
- Quan el conflicte s’instal·la i es cronifica, negociar entre allò que som
i que volem ser.

5. - A escala societat, econòmica i política. Es devalua l’ètica de la
cura i es fragilitzen les ètiques del bé comú, privades i públiques i la
vinculació social. Al treball de la cura dels infants encara se li ha anat
donat menys valor. Relacionat tot plegat amb corrents neo-liberals
adreçades al major consum, desregularització laboral i econòmica.
Qui no admet aquestes regles econòmiques i laborals queda fora.
S’ha creat la imatge de que la llibertat individual no té res a veure
amb la pertinència social.
CONCLUSIONS
- Cal augmentar les nostres relacions de confiança i la nostra acció
col·lectiva.
- Cal reforçar la democràcia i reduir les desigualtats socials
- Cal potenciar l’enfortiment dels vincles familiars. Corresponsabilitat
en la cura i criança dels fills entre homes i dones. La participació de
les institucions en l’acompanyament a la família a partir de
reconstruir espais comunitaris de relació.
• TAULA RODONA “treballant en xarxa per les
famílies. Ajuntament de L’Hospitalet”.
Presentació de la taula:
El treball amb pares apareix com a demanda de les famílies i preocupació
per part dels serveis socials, sanitaris i educatius.
El tema de la taula és “l’afrontament del treball amb els pares des del
treball en xarxa”. És necessari apropar-nos als altres serveis i centrar el
nostre treball junts.
Es veuran propostes de serveis específics, tallers i grups de pares.
Requereixen d’una complicitat i d’un ús i l’intercanvi dels serveis i dels casos
entre nosaltres mateixos.
• 1ª EXPERIÈNCIA. PROJECTE SATEF “SERVEI
D’ACOMPANYAMENT EDUCATIU I TERAPÈUTIC A LES
FAMÍLIES”

6. Neus Camps. Psicòloga, terapeuta familiar. Vinculada
cooperativa EDUVIC i treballa en el projecte SATEF
www.eduvic.coop
www.itinere.coop
SATEF: Serveis d’acompanyament educatiu i terapèutic a les famílies.
Vinculat a la cooperativa EDUVIC. Model d’intervenció de la teràpia familiar
socioeducativa. Base teòrica. Perspectiva sistèmica.
Model que integra a les famílies en els processos de desenvolupament dels
nens que fan al centre. Treball conjunt des de la proximitat relacional,
l’afecte i la paraula que permeten reelaborar la dinàmica relacional i
disminuir els riscos de fracàs de retorn a l’entorn familiar.
D’aquí va néixer la plataforma cruïlla, per treballar amb famílies que es
troben en situació de risc social.
Des del SATEF es proposa un model de proximitat relacional. Només la
poden oferir treballant en xarxa. La proposta de relació ha de ser clara i
propera. Treballar la motivació i la demanda de la família, s’ha de fer un ús
terapèutic que capaciti a la família, per fer emergir la seves potencialitats.
Quan la família té una bona vinculació amb el professional referent, esperen
la trucada i la reben de manera positiva, és doncs més fàcil construir el
treball terapèutic.
Quan hi ha una bona coordinació la família ho rep positivament. En cas
contrari, la família pot sentir-se com una pilota, derivada d’un servei a un
altre. Treball en xarxa, rau en la prevenció.
En el pla pràctic el treball en xarxa es concreta: el circuit de derivació
seguiment del procés, fitxa de sol·licitud de servei, comunicacions
telefòniques, per correu o presencials amb els professionals, Jornada anual
de valoració del servei (jornada d’avaluació i reflexió del servei. Punts forts i
punts dèbils)
• 2ª EXPERIÈNCIA. “ESPAI FAMILIAR SOCIOEDUCATIU BADIA
DEL VALLÈS”
Sara Pascual. Psicòloga i tècnica de família i primera infància en
l’Ajuntament de Badia del Vallès. Coordinadora de l’equip.
Basat en el treball de les competències parentals des del principi d’una
metodologia de treball basada en grups universals per a tota la població i
gratuïts.

7. La paternitat i la maternitat requereixen del suport entre iguals. Els
professionals no han de ser percebuts com a figures de control, sinó
d’acompanyament.
Ser pares i mares és difícil per a tothom.
Necessitat de treballar des de la demanda de les famílies, no caure en el
parany de les contraprestacions. Facilitar que els pares i mares puguin
situar l’exercici de la seva parentalitat. Focalitzar en les capacitats de la
família.
Fugir de models que intenten crear serveis específics per a famílies.
3ª EXPERIÈNCIA. “TALLERS DIRIGITS A PARES I MARES”
Lídia Ramírez. Psicòloga y psicoanalista. Adjunta al programa
d’interxarxes
Van sorgir com a modalitat de treball per posar les condicions necessàries
perque els pares puguin conversar sobre les preguntes que es fan en relació
als seus fills. Els pares saben o no saben? Escoltem “no sé què fer amb ell i
amb ella!”. La nostra aposta és que hi ha un saber i es tracta de que
emergeixi. Donar un lloc a les preguntes dels pares, ja que és el més proper
a les seves experiències. Experiència de treball per a trobar el saber fer com
a pares. El treball amb els pares és treballar amb l’altre del nen.
És un taller està format per un grup de 15 a 20 pares i/o mares. Són sis
sessions de freqüència setmanal. Hi ha dificultats per mantenir la regularitat
a les sis sessions. El motiu d’assistència al taller és no saber com respondre
les seves pròpies qüestions.
Es planteja com un taller per a treballar conjuntament. En un primer temps
els pares es plantegen les preguntes entorn aspectes del dia a dia en les
relacions amb els fills. S’utilitzen materials de la cultura com són contes,
vídeos, escenes de pel.lícules. Finalment, hi ha un temps de concloure, a
partir de les qüestions inicials que s’han plantejat.
UN CAS.
Una mare pregunta: Per què si a mi m’agrada dormir amb la meva filla i a
ella li agrada dormir amb mi, no haig de fer-ho??
La mare explicava que tenia molts problemes perque la nena es quedés a
l’escola sense plorar o amb la cangur que s’ocupava dels fills mentre els
pares estaven en el taller. La nena passava gran part de l’estona plorant. El
que la mare va poder trobar, és que hi havia una relació entre el fet de
dormir amb la filla i que ho passés malament quan es separava d’ella. Es va

8. poder arribar a la conclusió de que si s’ajudava a que la filla pogués dormir
sola també li ajudaria en l’altra aspecte.
Hi ha una doble exigència en la funció parental, la demanda de complir amb
un ideal de paternidad/maternitat, ser un bon pare i/o bona mare i tenir
una bona relació amb els fills, i la pròpia demanda dels fills.
Barcelona, 26 d’Octubre de 2012