1. MALALTIES
ENDOCRINES, NUTRICIONALS I
METABÒLIQUES
Patricia Guasch, Evelyn
Torrico i Mariuxi Arias
1er Batx. CMC Grup B

2. ÍNDEX
1.-INTRODUCCIÓ.
2.-ANÈMIA.
2.1.-Definició i aspectes fisiològics.
2.2.-Causes i tipus.
2.3.-Símptomes.
2.4.-Diagnosi.
2.5.-Tractament.
3.-BULÍMIA.
3.1.-Definició i aspectes fisiològics.
3.2.-Causes i tipus.
3.3.-Símptomes.
3.4.-Diagnosi.
3.5.-Tractament.

3. 4.-ANORÈXIA.
4.1.-Definició i aspectes fisiològics.
4.2.-Causes i tipus.
4.3.-Símptomes
4.4.-Diagnosi.
4.5.-Tractament.
5.-DIABETIS.
5.1.-Definició i aspectes fisiològics.
5.2.-Causes i tipus.
5.3.-Símptomes.
5.4.-Diagnosi.
5.5.-Tractament.
6.-FENILCETONÚRIA
6.1.-Definició i aspectes fisiològics.
6.2.-Causes i tipus.
6.3.-Símptomes.
6.4.-Diagnosi.
6.5.-Tractament

4. 7.-OBESITAT
7.1.-Definició i aspectes fisiològics.
7.2.-Causes i tipus.
7.3.-Símptomes
7.4.-Diagnosi.
7.5.-Tractament.
8.-CONCLUSIONS (Mesures preventives)
9.-BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

5. 1. Introducció
En aquesta presentació parlarem de malalties endocrines,
nutricionals i metabòliques.
Malalties endocrines: Tot i que les patologies d'aquest sistema
poden ser moltes, en general aquestes tenen l'origen en una
excessiva o deficient funció de la glàndula.
Malalties nutricionals: Són provocades per ingerir aliments que
afecta el nostre sistema o, per contra, pot ser causat per la falta de
nutrients.
Malalties metabòliques: Són totes aquelles que estan relacionades
amb la pertorbació del metabolisme (poden ser hereditàries o
adquirides).

6. 2. ANÈMIA
2.1. Definició i aspectes fisiològics
Def: L'anèmia és una malaltia en la qual la
sang té menys glòbuls vermells del normal
i hi ha manca de ferro al cos.
Aspectes fisiológics:
-Fatiga o disfunció cardiaca
- Sentiment de irritabilitat o mal humor
- Sensació de cansanci excessiu.
-Tenir son amb freqüència

7. 2.2. Causes i tipus
CAUSES:
-L'anèmia apareix quan el nivell d'hemoglobina és insuficient. En aquest cas
l'organisme es debilita. És la causa més freqüent d'aquesta malaltia.
-Alimentació baixa en ferro.Algunes vegades té lloc en dieta d'aprimament massa
estrictes.
-Pèrdua de sang. Circumstàncies com les de mestruacions excessives o els
problemes de les vies digestives (com l'úlcera duodenal, les hemorroides, les
malalties inflamatòries intestinals, etc.)

8. TIPUS: A més de l'anemia produïda per falta de ferro (ferropènica), hi ha molts
altres tipus.
-Aplàstica:Es produeix quan la medul·la òssia genera menys cèl·lules i com a
conseqüència, disminueixen els glòbuls vermells. Es tracta amb medicació i, en
casos greus, realitzant un transplant de moll d'os.
-Falciforme: D'origen hereditari, és més freqüent en persones de raça negra.
-Es deu a la presència d'una hemoglobina defectuosa. En els casos greus, cal
fer transfusions.
-Hemolítica:Els glòbuls vermells es destrueixen abans d'hora, a causa,
generalment, a malalties auto-immunes. Es tracta amb medicació
-Perniciosa:Està causada per un defecte en l'absorció de vitamina B12.El
tractament consisteix a administrar injeccions d'aquesta vitamina un cop al mes.

9. 2.3. Símptomes

10. 2.4. Diagnosi
Per a la diagnosi s'han d'estudiar a fons les característiques dels glòbuls vermells, dels reticulòcits,
leucocits i plaquetes que circulen en la sang mitjançant un hemograma ocitometria hemàtica,
verificant l'hematòcrit, i les característiques de les sèries hematopoètiques mitjançant un mielograma.
Generalment surten blaus al maluc, també coneguda com peltre.

11. 2.5. Tractament
Depen de la causa / gravetat de l'anemia. Si es tracta d'una anèmia d'origen nutricional, s'intentarà
eliminar la causa prenent aliments rics en ferro.Pel que fa als fàrmacs, en 1er lloc, s'empren
preparats de ferro per via oral, i queda reservada la via parenteral per a casos determinants.Els
tractaments solen ser prolongats i es mantenen de 6 a 8 setmanes, després d'haver normalitzar la
xifra de hemoglobina. Per altra banda,, si per exemple l'anèmia és lleu i es troba relacionada amb
nivells molt baixos de ferro, a continuació, s'administraran els suplements de ferro corresponents
pot administrar al mateix temps una major investigació per determinar la causa de la deficiència de
fero es porta a terme. Si es relaciona amb la pèrdua de sang, a continuació es realitzarà una
hospitalització i transfusió de glòbuls vermells,aquest procediment és necessari per alleujar els
símptomes i reemplaçar la sang perduda. La transfusió de sang pot ser necessària en casos de
molta pèrdua de sang.

12. 3. BULÍMIA
3.1. Definició i aspectes fisiològics
Def: Trastorn del comportament alimentari, d'origen neuròtic o orgànic,
que es manifesta per la ingestió no provocada per la fam de grans
quantitats d'aliments.
ASPECTES FISIOLÒGICS
-Irritació crònica de la gola i/o pèrdua de les dents provocades per
l'autoinducció repetida de vòmits.
-Dolor muscular i fatiga.
-Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg amunt o avall en poc temps).
-Petites ruptures vasculars sota els ulls.
-Inflamació de les paròtides.

13. 3.2. Causes i tipus
CAUSES BIOLÒGIQUES
-Desordres hormonals (en l'etapa de l'adolescència).
-Predisposició genètica.
-Persones amb sobrepès que davant la necessitat de perdre pes, fan
dietes rigoroses, que porten encara més ansietat.
CAUSES PSICOLÒGIQUES
-Menyspreu dels altres o d'ells mateixos.
-Depressió i angoixa, necessitat d'aprovació per part dels seus parells i
adults.
-Problemes afectius dins el si familiar.
CAUSES SOCIALS
-Necessitat de pertinença a un grup.
-Associen l'èxit i la perfecció a la primesa, a causa dels models a seguir
a través de la publicitat en els mitjans de comunicació.

14. -Tipus purgatiu: S'utilitza com a conducta compensatòria el vòmit, laxants,
diürètics, ènemes, etc per eliminar el més aviat possible l'aliment de l'organisme.
-Tipus no purgatiu: Entre el 6% i el 8% dels casos de bulímia es duen a terme
altres conductes compensatòries, com l'exercici físic intens, o fer molt dejuni, és
un mètode menys efectiu per contrarestar i desfer-se de les calories.

15. 3.3. Símptomes
-Episodis recurrents d'atipaments de menjar.
-Sensació de pèrdua de l'autodomini durant aquests episodis.
-Ús regular de laxants o diürètics, dieta estricta o dejuni, o exercici molt
energètic per evitar l'augment de pes.
-Un mínim de dos episodis d' atipaments de menjar a la setmana durant
almenys tres mesos.
-Preocupació exagerada per la figura i el pes corporal.
-Símptomes de depressió.
-Excessiu por a engreixar.
-Menjar en secret o el més inadvertit possible.
-Manteniment d'almenys un estàndard normal mínim de pes.

16. 3.4. Diagnosi
A. Presència d'atipaments recurrents.
-ingesta d'aliment en un curt espai de temps en quantitat superior a la que
la majoria de les persones ingeririen en les mateixes circumstàncies.
-sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment.
B. Conductes compensatòries inapropiades, de manera repetida, amb la
finalitat de no guanyar pes. (ex: provocació del vòmit; ús excessiu de
laxants, diürètics o altres fàrmacs; dejuni, i exercici excessiu).
C. Els atipaments i les conductes compensatòries inapropiades tenen
lloc, almenys dues vegades a la setmana durant un període de 3 mesos.
D. L'autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta
corporal.

17. 3.5. Tractament
D'acord a la gravetat de la situació, es pot recórrer a un tractament
ambulatori o a l'hospitalització.
Una vegada que la bulímia s'ha detectat:
-Evitar els vòmits.
-Normalitzar el funcionament metabòlic del malalt.
-Imposar una dieta equilibrada i nous hàbits alimentaris.
-Corregir la percepció errònia (del seu propi cos).

18. 4. L' ANORÈXIA
4.1 Definició i aspectes psicològics
Def: L' anorèxia paraula d' origen grec que significa "sense apetit" és
una malaltia caracteritzada principalment per la pèrdua constant del
pes, acompanyada de una distorsió de l' imatge corporal, aquesta
malaltia por tenir conseqüències molt greus en qui la pateix.
Aspectes fisiològics
a.Distorsió del cos.
b.Pràctica d' exercici excesiu
c.Dietes
d.Obsessió amb baixar de pes ràpidament.

19. 4.2 CAUSES I TIPUS
CAUSES:
La principal causa d' aquesta malaltia es la pressió del estatus de la bellesa, ja
que posen com a exemple de la bellesa a dones altes primes, que fa que gent
molt influenciable l caigui en una obsessió de voler canviar el seu aspecte físic.
Però el seu origen es fonamentalment en la combinació de factors biològic
(canvis físics), psicològics i socials.
Els mes habituals són:
-L' obesitat
-L' obesitat materna
-La mort o malaltia d' un familiar
-Separació del pares
-Fracàs escolar
-Traumes

20. TIPUS D' ANORÈXIA
-. Anorèxia nerviosa: Es bàsicament la por de pujar de pes.
Aquest tipus d' anorèxia es pot dividir en dues:
-Nerviosa restrictiva: El malat utilitza l' dejuni, els laxants , dietes però sense
vomitar.
-Nerviosa secundaria: En aquest tipus es conseqüència psiquiàtrica,
pareguda a la depressió
-.Bulimarexia: El malalt pot passar per fases de dejuni o de menjar
compulsivament, però desprès es provoca el vomito.

21.
4.3 SÍMPTOMES
-. Pèrdua de pes excessiu
-.Por a engreixar
-.Obsessió amb el estatus de bellesa
-. Distroció del cos
-.Menjar poc o arribar a no menjar res.
-.Presentes distintes dificultats, com caries, pèrdua de dents, desgarrament de l'
estómac , pèrdua del reflex , en dones es habitual que el cicle menstrual
desaparegui.

22. 4.4 DIAGNOSI
A: Rebuig a mantenir el pes per damunt del pes mínim
B: Per intens a pujar de pes, per de fer-se obès, donant com a resultat un pes
inferior al 85% del pes mínim .
C:Alteració en la percepció del pes o la silueta corporals, exageració de la
importància en l' autoavaluació o negació del perfil que comporta el baix pes
corporal. Això fa que es veuen greixos quan en realitat estan primes.
D:En les dones, presencia de amenorrea es a dir desaparició dels cicles
menstruals.

23. 4.5 TRACTAMENT
Hi ha diversos tractaments per a la cura de l' anorèxia , les alternatives
són: psicoteràpia, teràpia comportamental, teràpia medicamentosa,
familiar, etc
Els objectius d' aquests tractaments és reguralitzar l' alimentació del
malalt i tractar que l' entorn familiar solucioni les seves disfuncions, ja
que el paper de la família és fonamental per a la recuperació

24. 5.Diabetis
5.1. Definició
Def: Malaltia crònica que es produeix per la deficiència total o parcial
d'insulina, una hormona que controla la concentració de la glucosa a la
sang.
Aspectes fisiològics
Aparició de trastorns d'ansietat
Dèficit en el control glucèmic
Inestabilitat emocional i metabòlica
Episodes hipoglucèmics
Disfunció psicosocial
Malestar i alteracions psicosocials

25. 5.2. Causes i tipus
CAUSES
- Factors hereditaris
- Hàbits alimentaris
- Alteracions pancreàtiques, com inflamacions
o intervencions quirúrgiques
- Processos infecciosos
- Autoimmunes
- Estrès
- Obesitat, causa predominant en la diabetis tipus II.
TIPUS
- Diabetis tipus I: El pàncrees deixa de produir totalment la insulina.
- Diabetis tipus II: La producció d'insulina del pàncrees pot ser fins i tot major
del normal, i l'organisme desenvolupa resistència a ella.
-Diabetis gestacional: Es diagnostica per primera vegada durant l'embaràs.Els
factors de risc per a la diabetis gestacional són l'obesitat i els antecedents
familiars.

26. 5.3. Símptomes
-Hiperglucèmia: Excés de glucosa a la sang.
- Polifàgia: Les cèl·lules en no absorbir els hidrats de carboni, queden
desnodrides i això produeix una gana continua, anomenada "fam
tissular".
- Poliúria: Excés d'orina, ja que l'organisme intenta desfer l'excés de
sucre.
- Polidípsia: A causa de la poliúria el cos perd molts líquids. Per això
apareix una set intensa, consumint-se una gran quantitat d'aigua.
- Astènia: Cansament excessiu. Aquest provocat per la mala utilització
de la glucosa en els músculs.
- Aprimament
- Pruïja: Picor localitzat per l'acumulació de glucosa a la pell.

27. 5.4. Diagnosi
Es porta a terme tres proves
fonamentals:
- Anàlisi de sang
- Anàlisi d'orina, ambdós per determinar
la quantitat de sucre.
- Corba de glucèmia: Determina les
variacions de la quantitat de sucre en la
sang després de la ingestió d'una
quantitat fixa de sucre.

28. 5.5. Tractament
-Mesures alimentàries correctes.
- Exercici físic compensant-lo amb una dieta.
- Tractament farmacològic.
Encara que en l'actualitat, hi ha uns processos experimentals:
- Trasplantament de cèl·lules mare embrionàries en el pàncrees malalt.
- Trasplantament d'illots de Langerhans, de donants morts.
- Bomba externa de percussió d'insulina.

29. 6. FENILCETONÚRIA
6.1 Definició i aspectes psicològics
DEF: Lafenilcetonúria és una rara afecció en la qual un nadó
neix sense la capacitat de descompondre apropiadament un
aminoàcid anomenat fenilalanina
ASPECTES PSICOLÒGICS
a.Produeix transtorns en alguns organs
b.Retràs mental irreversible
c.Sufreixen mutacions en l' ADN

30. 6.2 CAUSES I TIPUS
CAUSES
La fenilcetonúria és una malaltia hereditària, o sigui que es
transfereix de pares a fills .Ambdós pares han de transmetre el gen
defectuós perquè el nadó pateixi la malaltia. el que s' anomena un
tret autosòmic recessiu.
Els nadons amb fenilcetonúria no tenen un enzim anomenat
fenilalalina hidroxilasa, essencial per descompondre un aminoàcid
essencial, anomenat fenilalanina, que es troben en aliments amb
proteïnes.
Sense l' enzim, els nivell de fenilalanina i dos substàncies
estretament relacionades s' acumulen en el cos.Aquestes
substàncies son perjudicials per al sistema nerviós central i
ocasionen dany cerebral.
NO HI HA TIPUS D' AQUESTA MALALTIA

31. 6.3 SÍMPTOMES
-. Retard de les habilitats mentals i socials
-. Mida del cap considerablement per sota del normal
-. Hiperactivitat
-.Moviments espasmodics de braços i cames
-. Retard mental
-.Convulsions
-.Erupció cutània
-.Tremolors
-. Postures inusuals de les mans

32. 6.4 DIAGNOSI
La fenilcetonúria es pot detectar fàcilment amb un simple examen de sang.La
majoria dels estats dels Estats Units i altres països exigeix una prova de detecció d'
aquesta malaltia per a tots els nadons, la qual generalment es fa amb una punció al
taló després del naixement.
Si la prova de detecció inicial és positiva, es requereixen exàmens posteriors de
sang i orina per poder confirmar el diagnòstic.
El diagnòstic de la malaltia es fa,pràcticament sempre, amb ajuda de la posivitat de
la prova del clour fèrric en l' orina.

33. 6.5 TRACTAMENT
El tractament comprèn una dieta extremadament baixa en fenilalanina,
espelcialment quan el nen està creixent . La dieta s'ha de seguir en forma
estricta, la qual cosa requereix la supervisió exhaustiva per part del metge o del
dietista certificat i la cooperació dels pares i el nen. Aquells pacients que continuïn
amb la dieta fons a la vida adulta tindran millor salut física i mental
La fenilalanina es troba en quantitats significatives en aliments com la llet, els ous
i altres aliments comuns. A més, es troba en el edulcorant artificial Nutrasweet
(asparant), raó per la qual qualsevol producte que contingui aspartam s'ha d'
evitar.

34. 7.OBESITAT
7.1Definició i aspectes psicològics
DEF:L'obesitat és l'excés de pes donat per l'augment del greix corporal.Fins fa
poc va adquirir una gran transcendència en els nostres dies per la seva elevada
prevalença tant en els països desenvolupats com els que estan en vies de ser-
ho.
ASPECTES FISIOLÒGICS
a.Imatge corporal distorsionada.
b.afartament alimentari.
c.ansietat.
d.depressió.
e.transtornos de la sexualitatat.

35. 7.2 CAUSES I TIPUS
CAUSES:Les causes de l'obesitat encara no són del tot clares. No hi ha
respostes simples. El pujar o perdre pes depèn d'un gran nombre de actors.
Entre ells es poden esmentar:
-deixar de fumar
-embaràs
-inactivitat
-mala dieta
-problemes mèdics
-remeis
TIPUS: Obesitat mòrbida i obesitat infantil.

36. 7.3 SIMPTOMES
-Pressió en els pulmons, provocant dificultat per respirar i ofec, fins i tot amb un
esforç mínim.
-La dificultat en la espiració pot interferir greument en el somni,provocant la
parada monetari de la respiració.
-Problemes ortopèdics,(dolor a la zona inferior de l'esquena i agreujament de
l'artrosi, especialment en malucs, genolls i turmells.)
-Els trastorns cutanis.Es freqüent així mateix la inflor dels peus i els turmells,
causada per l'acumulació de petites a moderades quantitats de líquid.

37. 7.4 DIAGNOSI
Es realitza utilitzant mètodes simples.Tot pacient s'ha de mesurar en pes i talla,
valorant pel que fa a les taules de la població a la qual pertany.
a) I.M.C(índex de massa corporal:Es defineix com el pes en kg dividit per la talla
en metres al quadrat.Un augment del mateix indica augment en la massa grassa
I.M.C superiors a 25 parlen de sobrepès i majors a 30, obesitat.
b)Plecs cutanis: Es mesuren els diferents plecs que es poden observar quan una
persona té sobrepès y es diagnostica el seu índex de massa corporal.
c) Índex cintura/maluc:Defineix la distribució
de l'obesitat.Índexs majors a 0,90 en dones
i majors a 1 en homes es correlacionen
amb major rics cardiovasculars.

38. 7.5 TRACTAMENT
Es pot tractar segons el tipus de obesitat que sigui:
Obesitat mòrbida: Per tractar-la es necessari l'ús de la cirurgia, ja que les dietes
no tenen cap tipus d'efecte. hi ha dues tècniques per reduir-la: restrictives o
reseccionistes. Aquesta última és l única forma de que el malalt perdi pes en molts
casos d'obesitat mòrbida. Ademés hi ha 3 tècniques quirúrgiques per tracta aquest
tipus d'obesitat: la gastroplàstia vertical, amb banda gàstrica o el bypass gàstric.
Obesitat infantil: Per tractar aquest tipus es recomana una dieta variada y elàstica
acompanyada d'exercisi físic.També hi ha que reduir els greixos del menjar
industrial en general que el nin abans menjava en quantitat.

39. 8. Conclusions
Mesures preventives
La prevenció en l' edat infantil és un factor clau que ha de ser
especialment atès entre els professionals de pediatria, ja que
un cop instaurats, aquests problemes són especialment
difícils d' afrontar amb èxit.
Si no son prevenides a temps les malalties com l' obesitat
infantil poden comportar unes greus conseqüències per l'
individu, com transports emocionals, alteracions ortopèdiques,
trastorns metabòlics, major freqüència de diabetis o un
augment de la freqüència del càncer.

40. 9. Bibliografia i pàgines web
http://www.educared.org/global/anavegar6/podium/b/1035/bulimiasintomas.htm
http://www.aperderpeso.com/causas-de-la-bulimia/
http://www.biox.com.mx/articulos/diabetes.htm
http://saludbio.com/articulo/enfermedades/diabetes-causas-sintomas
http://www.dmedicina.com/enfermedades/digestivas/diabetes
http://bulimianorexia.galeon.com/criterios.htm
http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/4031535/fenilcetonuria_-enfermedad-de-
origen-congenita--_-ECM.html
http://www.biox.com.mx/articulos/definiendo-obesidad.htm
http://www.cuidadosalud.com/articles/que-es-la-obesidad/causas-de-la-obesidad