1. Reforma de la plaça més important a
Santa Eulària.
El novembre passat començava la reforma de la plaça més
important i emblemàtica del rústic i turístic poble de Santa Eulària
des Riu. Aquestes obres tenen prevista la seva finalització per
començaments de l'època turística, en juny.
El càncer pulmonar de la
Mediterrània són totes
aquelles
persones que volen fer
desapareixer la posidònia.
El ball com a llenguatge universal.
Diferents centres escolars d'Eivissa estan treballant amb
professionals de la música per crear danses i balls creatius i
originals. Els participants seran nens i nenes des dels tres anys
fins adults. Un espectacle musical està a punt de començar!
Un ascens extraordinari
de la Penya de Santa
Eulària des Riu
Un partit decisiu per guanyar el títol.

2. Medioambiente. Página 1
­ I què passa amb els fems ja reciclats? On s’enduen i què es fa amb ells?
Javi: Totes les fraccions es porten des dels ajuntaments a la planta de transferència al
costat de GESA on es dipositen tant vidre com envasos i paper. D’allí, el consells els envia
per els sistemes integrals de gestió, que son Ecoembes, Ecovidrio... Ho envien a les
recicladores, fàbriques on es recuperen. El paper va a Mallorca a una fàbrica que es diu
“Vaersa”, el vidre va a Saragossa i els envasos també van a la península, però varia molt
depenent de, per exemple, quina fàbrica paga més sous.
Pilar: A Eivissa no hi ha fàbriques, per això s’han d’enviar fora.
­ És més fàcil parlar amb la gent jove sobre aquest tema que amb la major?
Javi: És veritat que a vegades et trobes amb dificultats a partir d’una certa edat ja que és
més difícil explicar­los com ho han de fer i, sobre tot, per què. Però hi ha excepcions.
­ Esteu preparant més a la gent més jove?
Javi: Sí, clar. De la nostra generació depèn el futur immediat, però de la gent que va a
pàrvuls ara, depèn el futur dels nostres fills. Han de estar conscienciats de la realitat.
­ Durant el temps que heu estat al càrrec, heu notat canvi en el número de gent que
recicla?
Javi: Sí, i tant. No només la gent ha reciclat més sinó que els ajuntaments han agafat més
consciència. Quan vaig començar a treballar a l’ajuntament, havia 23 contenidors d’envasos
per tot el municipi. Avui en tenim casi 400. Si dones facilitat als ciutadans, respondran.
Quan vaig començar, es recollia menys del 1% i ara hem arribat gairebé al 18%. Això ha
passat perquè hi ha controls, es fa molta educació ambiental, sobre tot a les escoles,
donem facilitat...
­ Les bosses de reciclatge que vareu repartir han ajudat en això?
Javi: Sí, això va ser una proposta que es va fer per fomentar la reculla selectiva. En el 2005,
vàrem aconseguir fer un conveni amb el consell: com eren molt cares, la primera vegada
que varem comprar­ne, les varem pagar entre l’ajuntament i el consell. Com va funcionar
tan bé, el consell va seguir comprant­ne i la gent les fa servir molt.
­ Els hotels participen en el reciclatge activament?
Javi: Cada vegada mes, perquè els gestors dels hotels s’adonen de que és un avantatge
no només ambiental, sinó també económic. A més, hotels tenen unes empreses que porten
els turistes als hotels i sempre busquen lo de més qualitat. Ara mateix, això es equivalent
amb beneficiar el medi ambient, per tant, busquen hotels que fan les coses d’una forma
ambientalment sostenible. Per tant, cada vegada col·laboren més. Ho controlam molt. Si un
hotel diu “jo faig recollida selectiva del paper i cartró” i nosaltres, quan feim una inspecció
detectam que no és cert i en el contenidor que posa paper i cartró hi ha altres fems, els
sancionem. Per les inspeccions de l’any passat ens hem adonat que ho fan bastant bé en
comparació a l’anys anteriors. Potser abans pensaven que econòmicament és més rentable
fer­ho malament que de la forma correcta. A veure què ens trobem enguany.
Els residus separats
no es tornen a juntar i
són sempre reciclats.
15.04.13. Varem fer una entrevista a Javier
Gómez, tècnic de medi ambient, i a Pilar
Escandell, la consultora ambiental sobre la
gestió de residus. A més, varem fer un
estudi sobre la gent que recicla.
­ Què passa si en un contenidor de reciclatge cau un
objecte que no és del material indicat per les
instruccions?
Javi: ja s’assumeix que dins dels contenidors de reciclatge
n’hi ha un tant per cent impropi. A la planta es fa una tria i
tot el que no sigui paper es rebutja, encara que genera
problemes a la cadena de reciclatge. A més de tenir que
retirar aquest material impropi, per el ajuntament, que rep
un petit percentatge de tot el paper recollit, suposa una
pèrdua de diners de la assignació que correspon. Per tant,
com millor es faci aquesta reculla selectiva, més recuperem
dels objectes que reciclem.
­ Doncs és millor retirar, per exemple, la cinta adhesiva
abans de reciclar una caixa de cartró?
Pilar: Quan més separem nosaltres a casa, més fàcil i més
beneficiós serà el procés de reciclatge.
Javi: Totes les feines que feim abans d’anar al contenidor
ajuden a adequar tots els residus a les necessitats del
sistema de recollida, per exemple, una caixa de cartó convé
plegar­la, perquè pesa molt poc i ocupa molt d’espai i, si no
ho fem, molt d’espai està ocupat per aire. Així no recuperem
res: costa molt transportar aire, per tant com més ben
col·locat estiga, millor.
Pilar: Perquè cabrà dins molt més.
­ És veritat que al final tots els fems són juntats?
Javi: Aquest mite ja l’hem aconseguit trencar, com podeu
llegir al diari d’Eivissa d’avui (15.04.13). N’hi ha una gran
notícia amb estadístiques de reciclatge. Potser que anys
enrere hagi anat tot al mateix lloc ja que la recollida
selectiva encara no estava prou avançada, n’hi havia pocs
llocs amb contenidors específics per a cada material... però
des de fa exactament 10 anys, quan jo vaig començar, no ha
anat cap camió de paper, envasos o vidre allò on no tenia
que anar. Si passara això, l’empresa que ho hagi dut no
només deixaria de treballar amb l’ajuntament, sinó que
s’asseguraria una sanció molt gran a més de sortir en el
diari, és a dir, quedaria en evidencia. Però això no es la raó
principal, per cada tonelada de envasos de plàstic, llaunes i
vidre, l’ajuntament recupera una part, a causa de la llei
d’envasos: els ajuntaments estan obligats a recolzar la
recollida de residus i els fabricants estan obligats a pagar
una part de lo que costa aquesta. Per exemple, quan només
tenies una bossa de fems, pagaves el camió, la recollida...
ara no has de tenir un camió sinó quatre i això produeix
sobrecosts que han de pagar els fabricants a través dels
ajuntaments. Per tant, la llauna de Coca­cola, en lloc de
costar 10 cèntims passarà a costar 11 per pagar amb
aquest cèntim els costs que suposa la reculla selectiva. Per
cada quilo recuperat, l’ajuntament cobra una part que ajuda
a pagar aquests camions. Com feim molt bona recollida
selectiva, recuperam gran part del que ens costa. La part
ambiental és una altra: per exemple, una bossa ocupa 10
litres. Aquesta bossa va a l’abocador, que és un forat molt
gran on es van acumulant els residus i on només caben uns
litres determinats. Per això, hem de fer que aquesta bossa
ocupi 7 litres i no 10, treient­li llaunes, vidre i paper.
Guanyam espai a l’abocador i aquest ens durarà molt més
anys. Aquest és el factor més important perquè quan s’acabi
aquest espai, haurem de buscar alternatives, com eliminació,
transport a Mallorca... molt més cares totes. L’abocador ha
de durar el màxim temps possible.
­ Tots els fems que arriben a la planta de reciclatge són
reciclats?
Javi: Sí. La tecnologia de reciclatge està molt avançada. Per
exemple, les ampolles de vidre s’han de dipositar sense el
tap, ja que el primer que fa la màquina és triturar­ho tot,
però molta gent no ho fa. Per això, les màquines han de
saber què es pot reciclar i què no. Llavors, es passa un
aimant i casi tots els taps queden aferrats. Són impropis que
s’assumeixen però s’intenten minvar i en el reciclatge de
paper, intervé molt l’industria química. També s’intenta
traure tot el que no sigui paper mitjançant processos
tecnològics. El que es fa per poder reciclar­ho en aquest cas
és dissoldre totes les fibres que estan dins el paper i el

3. Medioambiente. Página 2
El càncer pulmonar de la
Mediterrània són totes
aquelles persones que
volen fer desapareixer la
posidònia, i la principal
causa d'aquest 'càncer'és
la falta d'informació.
En aquest article trobaràs tota mena
d'informació sobre la posidònia, juntament
amb enquestes, entrevistes, fotos i vídeos.
El major propòsit d'aquest article és
informar als lectors sobre la importància
d'aquesta planta marina i així, fer una
espècie de cura al càncer que sofreix la
nostra mar, la Mediterrània.
Què és la posidònia?
La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins
de la mar mediterrània, a 40 metres de profunditat. De cada
tija (que és subterrània), surt un feix de fulles, que són
allargades i acintades. Floreixen a la tardor i a estiu les
fulles (normalment verdes), es tornen brunes. El fruit és verd
i s’assembla a una oliva, de fet, rep el nom d’oliva de mar i
conté la llavor.
Importància de la posidònia.
En l’ecosistema marí i coster, la posidònia té un paper
fonamental per diverses raons com: gràcies al seu
desenvolupament de les fulles, allibera l’ambient fins 20
litres d’oxigen per dia i per m2 de praderia. Produeix i
exporta biomassa tant en els ecosistemes veïns com en
profunditat.
Proporciona refugi i és zona de reproducció per a molts
peixos, cefalèpodes, bivalves, gastròpodes, equinoderms i
tunicats.Consolida els fons de les costes i ajuda a
contrarrestar un excesiu transport de sediments degut a les
corrents costeres
Actua com a barrera, atenuant la força de les corrents i les
ones, prevenint així l’erosió costera; l’amortiguació de
l’onatge provocat per l’estrat de fulles mortes en las platjes
les protegeix de l’erosió, especialment durant el període de
tormentes hivernals.
Beneficis.
­ La Posidònia aporta al medi marí quantitats de matèria
orgànica aprofitable com a aliment.
­ Les praderies enriqueixen la biodiversitat del medi marí i
garanteixen el seu manteniment. Produeixen una elevada
quantitat d'oxigen.
­ La disposició de les praderies evita la pèrdua de sorra de
les platges.
­ Depuren i netegen l'aigua. La presència de restes de fulles
de Posidònia a la platja controla la regressió i pèrdua de
sorra de la platja.
­ S'ha usat per protegir i embalar, en medicina popular, etc.
Amenaces.
La desaparició de les praderies té efectes negatius no
només en l'ecosistema de la posidònia sinó també en altres
ecosistemes. Les causes d'aquesta regressió es poden
trobar en:
­ Contaminació: la posidònia és molt sensible als agents
contaminants.
­ Pesca d'arrossegament.
­ Pràctica d'esports nàutics (danys deguts a les àncores,
vessaments d'hidrocarburs, detergents, pintures, residus
sòlids, etc.)
­ Construcció d'obres costaneres, que impliquen la
instal·lació de desguassos que alliberen les aigües residuals
a la mar, augmentant la terbolesa de l'aigua i dificultant la
fotosíntesi.
­ Construcció de dics i altres barreres que modifiquen la taxa
de sedimentació al mar.
­ Eutrofització de les aigües costaneres, que causa un
creixement anormal d'algues epífites, obstaculitzant així la
fotosíntesis.
Recentment, les praderies també es veuen amenaçades per
la competència de dues algues tropicals alliberades
La protecció del litoral és el nostre pont
a unes platges millors i a més turisme,
descobreix com ajudar i que no has de
fer per assegurar un millor futur a l'illa.
En aquest article trobaràs algunes de les lleis proposades per
protegir el litoral, ben explicades totes , el serveis que
l'ajuntament aporta en la platja i per teriminar una esquesta feta
a persones que circulaven per el passeig maritim. El que volem
que entenguis amb aquest article es que, sabent les normes de
protecció del litoral pugis ajudar a protegir­lo.
Llei de costes
Aquesta llei es concreta en:
­ Mantenir les platges i llocs públics de banys en les degudes condicions de neteja, higiene
i salubritat.
­ Vigilar l'observança de les normes i instruccions dictades per l'Administració de l'Estat
sobre salvament i seguretat de les vides humanes.
Estableix les normes en relació a:
­ Protecció de l'atmosfera davant contaminació.
­ Aigües residuals i abocaments
­ Residus sòlids urbans
­ Protecció de parcs, jardins, arbrat urbà i neteja viària.
­ Protecció d’animals i la seva regulació.
Dotació de serveis a les platjes.
Es imprescindible establir polítiques sostenibles, on s'ha de tenir en compte, el Medi
Ambient, l’Economia i la Societat
Polítiques Sostenibles de platges:
­ Preservar els sistemes naturals litorals
­ Sistema natural platja.
­ Atractiu turístic i motor econòmic.
­ La societat ha de poder gaudir tant d’un medi ambient saludable, així com un estat de
benestar. (Turisme i Medi Ambient=sostenibilitat econòmica).
Cada platja haurà de tenir com a serveis els seguents:
­ Servei de salvament i socorrisme.
­ Les platges disposen de diversa cartelleria de platja, situada en els seus accessos.
­ Cartelleria de socorrisme, normes de conducta i serveis.
­ Cartelleria de Bandera Blava.

4. Sociedad. Página 1
D'illa oblidada a símbol
turístic global.
Quin és el factor d'aquest radical canvi de
terra pagesa i pura a motiu de parla
internacional? Per què no tota la població
de Santa Eulària està a favor? Segueix
llegint per a conèixer i, a més, entendre
millor el brusc moviment amb una tira
còmica.
Eivissa era una petita illa amagada dels pirates berberiscos.
A la seva població només els importava poder sobreviure
pescant i caçant, utilitzant recursos naturals i defensant­se
dels atacs barbars dels otomans, acosadors de mercancies
mediterrànies.
Per aquest motiu, aquests habitants no varen donar
importancia a les belleses de la seva terra fins que varen
saber que no tenien que preocupar­se més. Aixó va passar
fins abans de la Guerra Civil. Després de que s’acabi el
conflicte, a finals dels anys ‘60 el famós grup musical Pink
Floyd va visitar un bar d’Eivissa i li va dedicar una cançó en
el seu tercer àlbum, More. Això va provocar una gran
influència hippie en l’illa i l’increment enormement elevat de
la població gràcies al turisme. Ja que molta gent venia a
Eivissa, molts artistes volien donar concerts a tot aquell
públic i això va produir un efecte en cadena que encara
roman en aquests dies. A continuació, es mostrarán les
conversacions amb la gent entrevistada sobre aquest
aquest increment.
­ Hola, estem fent una enquesta sobre l'increment del
turisme. Ets d'aquí?
­ Sí.
Antifaç i Rodes, un projecte
increïble que va
experimentar l'alumnat de
diversos instituts.
Antifaç i rodes, una nova i increïble
experiència que varen experimentar els
alumnes dels instituts Ies Xarc i Sa
Colomina a Eivissa. Us proporcionarem una
sèrie de fotos, videos i algunes entrevistes
fetes a l'alumnat i al profesorat de l'institut
del Ies Xarc.
El passat mes de gener l'institut Xarc junt amb la ONCE, el
CEIP S'olivera, l'IES Sa Colomina i els Ajuntaments d'Eivissa i
Santa Eulària, varen dur a terme un projecte anomenat
Antifaç i rodes, el qual consistia en que els alumnes i el
professorat tenien que viure una nova experiència com a
persones discapacitades durant unes hores.
En aquest projecte molts alumnes varen viure en les seves
carns com era viure unes hores sense veure res, es a dir,
com una persona cega, en canvi altres anaven en cadira de
rodes i inclós n'hi havien d'alguns que anaven amb
auriculars per experimentar como es sent una persona
sorda. Els alumnes varen contar amb l'ajuda d'una persona
discapacitada, Mariano, que els va mostrar com era el seu
dia a dia amb el seu cà i amb la seva discapacitat i els va fer
recapacitar que malgrat ser una persona discapacitada pots
fer una vida normal com qualsevol altra persona.
Els alumnes del institut Ies Xarc varen contar amb l'ajuda de
l'alumnat de altres instituts i tots es varen mostrar el seu
interés i les seves ganes en participar en aquest increïble
projecte.
Després d'haver parlat amb alguns dels alumnes i
professors, ens van mostrar la dificultat que va ser per
alguns participants aguantar sense veure, sense poder
caminar, sense poder escoltar, aleshores sense poder parlar
també i varen mostrar la seva solidaritat amb totes
aquestes persones discapacitades. De fet, les persones que
passaven per el carrer es paraven i volien ajudar als
alumnes que es feien pasar per discapacitats.
Com a conclusió, aquest projecte creat per la professora
d'educació física de l'institut Xarc, Victòria Alemany, va tenir
molt èxit, fent que tot el món vivès aquesta maravillosa
experiència en les seves pròpies carns. Els alumnes
s'adonaren de les dificult ats que es trova una persona
discapacitada al llarg d'un dia.
­ Sí, estic d'acord perquè
està bé que hi hagi aquest
canvi, ara l'illa s'ha
transformat en un lloc turístic
on hi ha mes treball,
divertiment, oci...
­ Hola, estem fent una
enquesta sobre el turisme i
el seu desenvolupament. Ets
d'aquí?
­ No, no ho sóc.
­ Estàs a favor del turisme i
el desenvolupament que s'ha
provocat?
­ Sí, perquè per això estic
aquí cada estiu passant les
vacances.
­ Bon dia, estem fent un
projecte sobre el turisme, és
vosté d'aquí?
­ No, jo no sóc d'aquí.
­ Està a favor del turisme i el
desenvolupament d'aquest?
­ Bé, més o menys, perquè
per feina, divertiment... sí,
però pel medi ambient, no,
perquè ara hi ha molta més
contaminació.
­ Llavors, vostè hauria
preferit que quedés com
abans?
­ No, però sí que contamina
bastant.
­ Hola, és vosté d'aquí?
­ Sí, ho sóc.
­ Està a favor de l'augment
radical del turisme a Eivissa?
­ No, perquè abans posseïa
molt més terrenys i, a més,
Eivissa ja no és el que era.
Tot va canviar.
* Aquestes conversacions
són només un exemple de
totes les alternatives i varen
ser gravades en vídeo i
transcrites en document.
Les estadístiques ho
mostren: de 43 persones
entrevistades, 32 estan a
favor del turisme i només 11
en contra. Del punt de vista
econòmic, Eivissa sobreviu
gràcies a aquesta gran
quantitat de viatgers,
alquilers d'hotels i ventes de
souvenirs.

5. Sociedad. Página 2
Santa Eulària, el primer
municipi balear reconegut
per l' Unicef
A aquest municipi de l’ illa d’ Eivissa li ha
estat otorgat el títol de “Ciutat Amiga de la
Infància” el passat mes de novembre. Així
es converteix en el primer municipi balear
que aconseguí l’ aprobació del Comité d’
Unicef per l’ obtenció d’ aquest títol.
Mitjançant la presentació d’ un projecte i comprovar que ja
s’estava desenvolupant, es va considerar el municipi de
Santa Eulària candidat per al títol. Tras l’ observació del
Comité d’ Unicef Espanya i l’ estudi del projecte, varen
deliberar en novembre el seu reconeixement, que ha deixat
a la Plaça del Ajuntament una gran placa demostrativa.
El títol 'Ciutat Amiga de l’ Infància' (CAI) implica una plena
atenció als jovens a nivell municipal, és a dir, es garantitza
el dret de l’ infància a influir a les decisions que es prenen al
seu municipi, expressar les seves opinions i suggeriments, i
rebre una salut, educació i protecció totalment assegurades.
El municipi també es compromet amb la protecció en contra
de la explotació infantil, la violència o el abús ­tant a l’ àmbit
privat com a l’ àmbit escolar­, l’ existència d’ espacis d’ oci, i
la fàcil accesibilitat a activitats culturals i socials o tallers als
quals participar.
Tantmateix, el punt clau d’ aquest títol és la visió del menor
com a ciutadà amb plens drets i deures, independentment
de la seva edat u origen.
Segons l’ informació aportada pel Comité, l’ obtenció del títol
es basa sobre nou pilars essencials que han d’ integrar­se a
la política municipal, tal i com han fet en Santa Eulària.
Els més importants són: promoure la participació, escoltar
les opinions dels infants, garantint un marc reglamentari
ferm, i sobre tot, desenvolupar una agenda detallada que
compti amb la Convenció sobre els Drets del Nin. (CDN)
Per altra banda, Unicef ha comunicat que Santa Eulària
rebrà el premi de Buenas Prácticas del VI Certàmen de Drets
de l’ Infància i Política Municipal, concedit per aquesta entitat
junt amb el Ministeri de Serveis Socials, la Federació
Espanyola de Municipis i Províncies i l’ Institut Universitari de
Necessitats i Drets de l’ Infància i l’ Adolescència. Els qui han
dut les mesures a terme, han estat el batlle del municipi
Vicent Marí, i la presidenta del Comité Unicef en les Pitïuses,
Carmen Fano, que conjuntament lluitaren pel títol.
Parlant amb Pedro Aguado
Pedro és un presentador de televisió i ex­jugador de waterpolo
espanyol. Va superar la seva addicció de drogues i escriure el
llibre 'Mañana lo dejo', on explica les seves experiències.
Actualment presenta el programa 'Hermano mayor'. Els
protagonistes són joves entre 18 i 22 anys d'edat que tenen una
forma diferent de relacionar­se amb els seus pares, buscant una
major independència i més temps d'oci. Pere serveix com a 'gran
germà' i intenta ajudar­los canviar. Varem tenir l'oportunitat de
xerrar una estona amb ell i que ens expliques les seves
experiències.
E: Per què has decidit dedicar­te a ajudar als altres?
P: Bona pregunta! Al 2003 em van diagnosticar una malaltia, i des d'allà, després de la
meva recuperació d'aquesta addicció, vaig pensar que seria bo que tot el que havia après
el utilitzes per ajudar els altres i des de llavors jo estic dedicat a ajudar a altres.
E: Quin va ser el problema o el motiu que te va portar a entrar i sortir del món de la droga?
P: El que em va impulsar a entrar no era res en particular. Vaig començar a no a beure o
per prendre altres substàncies per res en particular, només ho feia perquè els meus
col·legues ho feien.
E: Per què creus que els pares arriben a la situació de perdre el control dels seus fills?
P: Crec que aquesta pregunta te la pot contestar Francisco, és un professor d'institut i
tracta amb nens amb problemes diàriament.
F: Crec que és perquè donem als nostres fills tot i no posam límits i quan ens demanen
alguna cosa que no podem donar­los, comença la situació de desordre, i ens trobem amb
els casos que Pedro tracta a “Hermano mayor”.
E: Bé una pregunta que es fa tothom, en el programa és tots real o hi ha ficció?
P: Es real com la vida! No hi ha res fictici, els nens tenen molt poca capacitat d'autocontrol,
no són conscient de que estan gravant­los. Les coses que passen són reals, no hi ha
actors, allà no existeix el guió. Tot el que passa és cert. Iniciem una acció però el que no
sabem és com acabarà.
E: Alguna vegada t'has sentit superat per algun cas?
P: No, però aquest any hi havia moments on he dit 'que em va costar més del que havia
pensat', perquè en els casos que hi ha una addició o que hi ha hagut trastorn,has
d'entendre que aquest noi viu frustrat, senten impotència i el resultat és violència i
agressió. De vegades et trobes nois que es rebel·len contra els pares perquè abans ho
tenien tot i ara amb la crisi no poden consentir­los­ho tot i no els agraeixen tot el que han
fet els pares per ells.
Davant aquestos casos, no sé com ajudar perquè aquesta forma de ser va en contra els
meus principis. Els seus pares li han donat tot, han fet el millor que han estat capaços la
seva feina d'educadors. Tot i així, ells els tracten malament i responen que “així els han
educat”. A les hores, des­educar una persona de 18, 19 i 20 anys no és tan fàcil. Aquestos
casos m'han costat més, però mai he abandonat.
E: Què és per vostè la felicitat?
P: Bona pregunta, ara per a mi, la felicitat té una condició que són els meus fills, és a dir, si
veig als meus fills que surten per endevant, som feliç. I a nivell individual, sé que estic fent
coses bé: deixar aquest món una mica millor ajudant a les persones. Ajudar els altres et fa
bastant feliç, encara que no sempre és gratificant.
E: Quan de temps li dedica a un adolescent?
P: Vostè sap la fórmula de la Coca­Cola? Bé no? Per tant, no vaig el temps que necessita
cada persona. És un secret. (riu)
E: I quan es reforma l'adolescent...?
P: Rehabilitar un nen pren més temps del que es veu. Aconseguim un punt de trobada amb
la família, que és una convivència que va ser destruïda, des de aquest punt has de
construir, però és difícil aconseguir­ho.
E: I tu encara segueixes veient els adolescents que ajudes ? Veus la seva progressió?
P: Sí, en alguns veig progressió en altres veig regressió. Amb alguns ja no tinc contacte
a encara és molt bo perquè
ajuda a la gent, i perquè ha
llançat una realitat social que
existeix, així la gent i els
pares tenen menys por de
demanar ajuda i reconèixer
que el seu fill sa desviat
del camí.
E: Bé, això és tot. Gràcies per
donar­nos l'entrevista i ha
estat un plaer.
P: A vostè per pensar que
podia ser interessant el que
podria dir. Gràcies a
vosaltres.

6. Cultura y Espectáculos. Página 1
El ball com a llenguatge
universal.
Diferents centres escolars d'Eivissa estan
treballant amb professionals de la música
per crear danses i balls creatius i originals.
Els participants seran nens i nenes des dels
tres anys fins adults. Un espectacle musical
està a punt de començar!
És un treball que junta gent de tres a setze anys amb
professionals de la música i de la dansa. Fomenta la
creativitat, que avui en dia és la característica que diferència
la gent. Els participants són nens i nenes de tres anys,
tercer i sisè del CEIP s'Olivera, tercer i quart de Santa
Gertrudis, sisè de Sant Ciriac, tres grups de teatre, primer i
segon de l'ESO, primer A i B de batxillerat, l'alumnat d'
expressió corporal, grups de teatre de persones amb
discapacitat mental ('Va per Vostès'), el grup de metall,
l'escola municipal de música, el grup de viola patronat de
música (nens de vuit anys), Romana (cantant professional),
Mónica Rosel (Ballarina de dansa creativa) i alguns alumnes
de l'IES Xarc (Astrid Friederichs ­ Violinista i pianista, Omar
Lopez ­ Guitarrista, Cristian Exposito ­ Guitarrista, Noel ­
Percussionista, Chus Colomer ­ Saxofonista, Vicent Matoses
­ Trompetista...) S'ha anat organitzant i treballant amb tots
els grups des d'octubre i ara estan començant a barrejar els
grups que es relacionaran. Després tindran dos assajos
generals per juntar totes les parts. El procés s'està
desenvolupant a cada aula, però el projecte final es farà al
Palau de Congressos (l'auditori) de Santa Eulàlia. L'estrena
serà el 29 de maig, amb dues sessions; una a les onze del
matí per col·legis i instituts i una altra a les vuit del vespre
per pares, mares i altres públics. Honorat i Viky, professors
de l'IES Xarc, diuen que 'la dansa i la música igualen a tot
tipus de persones en tots els aspectes'. Ells consideren que
els moviments de la dansa són un element únic en cada
persona, per tant, en cadascuna, serà diferent. Han fet
entendre que volen que la música i la dansa siguin
Diferents balls, diferents èpoques
Comparació de dos èpoques mitjançant dos balls. Eivissa, cultura i
tradició.
Hem entrevistat a dues persones de cada ball. Hem comprovat que són totalment diferents
per les seves èpoques, vestimenta i música. Andrea Maza, alumna de l'IES Xarc és ballarina
moderna i opina que el ball és més que un estil de vida, perquè ho és tot per a ella des de
petita. A més, ens va comentar que hi ha un tipus de ball només, ja que el ball modern és
una de les branques del ball en general. Assagen tres vegades per setmana i normalment,
solen utilitzar roba i calçat còmode. A part, ens va donar informació sobre quan actuen, en
les festes del poble i en l'auditori, normalment, i com s'estructura el ball modern. Aquesta
estructura és bastant senzilla: es divideix en vuit temps, és a dir, cada pas consta de vuit
parts que van per cops de música i es van lligant per compondre la coreografia. Poden
haver­hi també passos lliures, on cada ballarí / na fa un pas, que es pot inventar amb
anteoritat o improvisar en el mateix moment en què es balla.
Parlant amb Juan José Noguera Juan, un ballarí de ball pagès des dels vuit anys, varem
comparar dos cultures diferents que sobreviuen a la nostra ciutat. Amablement ens va
explicar què és el ball pagès i quin significat té. És un ball tradicional que es practica a l'illa
d'Eivissa i consisteix en què l'home convida a ballar la dona amb un cop fort de castanyoles.
Practicar aquest ball és festejar a la dona. Així doncs, ens va dir que el ball pagès
s'acostuma a ballar el dia de Santa Eulària, el primer diumenge de maig, tots els dissabtes
a l'estiu per als turistes i fora de Santa Eulària si hi ha alguna festa amb més gent. A més,
ens va dir que hi ha sis balls: 'Sa curta', 'Sa llarga', 'Ses dos balladores', 'Es cambio de
parella','Sa filera' i 'Ses nou rodades'.
Per finalitzar, la duració del ball depèn del que aguantin els homes saltant, ja que ho fan
per impressionar les dones, però també del temps que tinguin per assajar. El ball més curt
és 'Sa curta' i el més llarg 'Les nou rodades'. Fins i tot ens va parlar de les joies que porten
els homes i dones quan ballen, que són els cascavells de filigrana, els botons de la camisa,
també de filigrana, i el coll de la camisa, que està decorada amb bells brodats. En canvi, la
dona, pot portar moltes depenent del seu vestit (vestit blanc de núvia, 'la gonella antiga' i
el vestit del treball) i les pot combinar de moltes maneres. Per exemple, pot combinar
l'emprendada de corall amb una gustinada de nacre. A les mans porten vint anells, tres en
cada dit, menys al dit gran.
Finalment, ens va dir que una dona triga a vestir hora i mitja, en canvi l'home mitja hora.
Podem creure que aquests balls s'extingiran? No, no podem, ja que està clar que són balls

7. Deportes. Página 1
Entrevista a Vicent Marí, una promesa a
Eivissa.
Vicent Marí, un jove motorista que no té límits.
­ Com obtens patrocinadors per al motocross? Qui et patrocina?
Intentam que se'ns vegi un poc i així ajudem regalant peces i qualsevol tipus de material.
En aquest moment em patrocinen l 'empresa del meu pare que és 'Autos Marí', 'Motoman' i
'Rock Soria', que ens proporcionen material i equipatge per a la moto.
­ Es recomanable portar totes les proteccions per a competir?
Sí, sempre perquè es molt perillós, et pots fer molt de mal.
­ Has tingut molts accidents al llarg de la teva progressió?
Molts sí, però greu cap.
­ Al públic li agrada veure­us patir?
No, el públic si ve es perquè li agraden les motos i l'espectacle.
­ En el teu temps lliure pràctiques altres esports?
Sí, de vegades jugo a tennis i vaig a córrer pel camp.
­ Montes en moto fora dels circuits?
No, perquè no tinc carnet.
­ Ho has passat alguna vegada malament amb la moto?
Sí, les vegades que m he caigut.
­ Als quants anys vares començar a córrer en motocross?
Als set anys, em varen comprar la meva primera moto, una Kawasaki 65.
­ Qui és el teu pilot favorit? Per què?
El meu pilot favorit és en Dani Juan d'Eivissa ja que es el millor pilot que ha tingut la l'illa.
­ Com recordes la teva infància? Parla'ns com va sorgir la teva relació amb les motos, la
teva primera cursa.
A mi no m'agradaven les motos però a través del meu pare em van començar a agradar,
poc a poc he arribat a aquest moment.
­ Què cal fer per atreure el gran públic a aquest espectacular esport?
L'ajuntament ha d'ajudar un poc deixant fer carreres i un circuit ja que el que tenim tan sols
el podem fer servir dues vegades al més.
­ Defineix que es el motocross per a tu.
Diversió i molta bogeria.
­ Com et descriuries?
Com un noi tranquil.
­ Quina és la teva meta per l'any que ve?
Aconseguir entrar en el campionat de Balears.
Moltes gràcies a Vicent per haver­nos donat aquesta enquesta, ens acomiadem i et
desitgem la millor sort.

8. Deportes. Página 2
Un ascens extraordinari de la Penya
Esportiva de Santa Eulària des Riu
Partit decisiu per a guanyar el títol
La Penya Esportiva es campiona de Tercera Divisió. Un gol de Borja Pando en el minut 22 fou suficient per noquear al
Montuïri i sentenciar el campionat de la Lliga a falta de quatre jornades pel final. És el trecer títol en la història del club de
Santa Eulària, que ja havia guanyat abans en les temporades 2003/04 i 2006/07.
La temporada realitzada pel conjunt de Mario Ormaechea ha set casi perfecta. L'equip de la Villa del Rio suma 77 punts, 14
més que el segon clsificat, el Poblense, amb 63. Ha guanyat 24 dels 34 partits, empatant 5 i perdent altres 5, amb 65 gols
a favor i 27 en contra. Nomès el Racing Ferrol(grup 1), el Burgos(grup 8), el Extremadura(grup 14) i el Haro Deportivo(gurp
16) presenten millors números que la Penya en Tercera.
La derrota del dissabte del Poblense en el camp del Mercadal li va donar la primera oportunitat matemàtica de ser campió.
I el líder no la va deixar escapar.
La primera ocasió fou, precisament, per Borja Pando. Raúl Gómez va centrar per la dreta i el jugador va rematar de cap per
que Octavi demostrara la seva qualitat despejant el baló a corner. Da Silva, poc després, també va poder marcar per
partida doble, però el seu remat de cap i el seu tir va ser refusat pel guardameta visitant.
El gol duia temps rondant la porteria mallorquina, i finalment va arribar al minut 22. Ramiro, un dels millors aquesta
temporada amb la Penya, va donar un pase al mig i Pando va rematar de cap de manera increible al fons de la red.
El club va ser fundat l'any
1945 i va aconseguir arribar
al grup balear de la Tercera
Divisió la temporada 1985­
86, després de renunciar a la
seva plaça l'Unió Esportiva
Porreres. Amb Toni Arabí
l'equip aconsegueix disputar
una temporada a la Segona
Divisió B, acabant penúltim i
descendint a la Tercera
Divisió novament. Les
temporades 2003­2004 i
2005­2006 aconsegueix
guanyar el campionat a
Tercera però no l'ascens als
play­offs. La temporada
2007­2008 queda tercer a la
fase regular de Tercera
Divisió i aconsegueix l'ascens
per segona vegada a la
història a la Segona Divisió B
contra el Don Benito.

9. Ciencia y Tecnología. Página 1
Reforma de la plaça més important a
Santa Eulària.
El novembre passat començava la reforma de la plaça més
important i emblemàtica del rústic i turístic poble de Santa Eulària
des Riu. Aquestes obres tenen prevista la seva finalització per
començaments de l'època turística, en juny.
El 20 de novembre de 2012, fa quasi mig any, es començaven les obres de remodelació de
la històrica plaça Espanya, vora l’ajuntament de Santa Eulària des Riu. I es que qualsevol
habitant d’aquest poble ha viscut amb aquesta plaça. Fa uns dies, les obres començaven a
donar els primers fruits , amb la instal·lació de la font. La font consta de diferents tubs
independents entre ells, que expulsen aigua amb jocs lumínics i sonors, resultat d’uns
efectes produïts amb uns il·luminadors de tipus LED instal·lats i amplificadors.
Aquestes obres tenen prevista la seva finalització a mitjans de juny. Òbviament,
l’ajuntament vol que les obres estiguin finalitzades per estiu, ja que es preveu una onada
de turisme, com cada any.
Aquestes obres tenen prevista la seva finalització a mitjans de juny. Òbviament,
l’ajuntament vol que les obres estiguin finalitzades per estiu, ja que es preveu una onada
de turisme, com cada any.
Però, aquestes obres de remodelació de la plaça de l’ajuntament (plaça Espanya) no són
les úniques previstes. Està prevista la segona part de les obres d’un projecte més ampli,
amb la finalitat de peatonalitzar tota la zona, des de l’ajuntament fins el passeig marítim.
Tot el passeig de s’Alamera i voltants quedarà remodelat. La segona part començarà quan
s’hagi acabat l’època de turisme.
Les finalitats generals del gran projecte són modernitzar el centre emblemàtic del poble,
peatonalitzar i pacificar de trànsit tota la zona, millorar l’eficiència energètica i dotar
ent i contribuirà a evitar problemes, de caràcter pluvial, molt puntuals
El projecte final s’està executant en dos temps per evitar interferir negativament amb l’activitat dels negocis i assegurar que els visitants puguin gaudir al
màxim de l’entorn i de la zona en plena temporada turística. La data establerta per la continuació del projecte amb la segona part d’aquest està fixada a
principis d’octubre de 2013.
Els treballs suposaran la peatonalització de l’àrea, que quedarà com un gran espai de reunió, passeig i àmbit cultural, ja que és el punt de sortida de la
ruta que connecta amb el passeig marítim, el riu i l’històric Puig de Missa.
La adaptació de la nova plaça també beneficiarà les persones amb mobilitat reduïda, ja que
inclourà millores pels vianants. Hi haurà també un canvi d’enllumenat i mobiliari urbà a un
més actual i eficient en consum i manteniment i es reduirà el pas de vehicles al mínim
imprescindible dels serveis d’emergència i de subministrament dels negocis de la zona.
En quant a la xarxa de sanejament, la renovació de les canalitzacions d’aigua, recollida de
pluges i clavegueram servirà per oferir un servei més eficient per a tots els veïns. A més,
permetrà reduir les complicacions que sorgeixen en moments de pluges fortes, que
suposen problemes d’entollament en alguns punts de la plaça i passeig de s’Alamera.
La famosa font Es Broll, el nucli del que va sorgir i créixer el nostre poble Santa Eulària des
Riu, es veurà renovada i tomarà un nou protagonisme.
A més, s'ha trobat un refugi de la Guerra Civil mentres es netejava la zona que compren la
reforma.
Es tracta d'una petita excavació en la que la gent del poble trobava amagatall, que ara serà
d'accés públic.
La segona fase comprendrà la peatonalització del passeig de s’Alamera, inclòs el tram
anexe del carrer Sant Jaume. La vessant dreta de la via quedarà tancada al tràfic en
trà mantenir la seva actual posició a la parada de taxis.
El pressupost de la primera meitat del projecte, és a dir, de les reformes de la plaça d’Espanya, és de aproximadament un milió dos cents mil euros.
Com a extra, l’equip de redactors de l’article, hem fet dues enquestes a 20 persones.
La primera enquesta reflecteix l’opinió dels habitants del poble respecte a les obres i el preu en general.
La segona s’ha fet igual, però explicant les finalitats de les reformes abans de enquestar.
La primera enquesta està reflectida a la ‘’Gràfica 1’’, mentre que la segona ho està a la ‘’Gràfica 2’’.

10. Ciencia y Tecnología. Página 2
Les Noves Tecnologies a Eivissa
El Consell Insular d'Eivissa gestiona sistemes informàtics i de comunicacions de veu i dades de la institució amb
l'objectiu de modernitzar i facilitar les gestions dels ciutadans.
El Consell és també l'encarregat d'administrar tots els sistemes d'informació corporatius, així com la coordinació de diverses activitats de promoció de les
noves tecnologies i divulgació de la Societat de la Informació i el Coneixement.
S'encarrega de:
La planificació, coordinació i execució de programes de simplificació administrativa; desenvolupament d'accions corporatives de modernització
administrativa guia de procediments i tràmits.
Manteniment i actualització de continguts de la pàgina web de la Corporació Insular. Desenvolupament de la Seu Electrònica.
Programes i projectes d'Innovació Tecnològica i impuls de la Societat de la Informació. Entre d'altres:
Televisió Digital Terrestre (TDT) i estudis sobre la cobertura a la illa amb la finalitat d'elevar al Govern Balear les propostes de modificació de la mateixa.
Pla de dinamització dels Centres d'Accés Públic a Internet i alfabetització digital (Telecentres).
Política de Protecció de Dades de Caràcter Personal de la Corporació Insular.
Actualment participa en diversos projectes de modernització i administració electrònica a nivell balear:
Plataforma d'Interoperabilitat Interadministrativa: LAPIBA.
A finals de 2009 s'inicia el projecte Plataforma SOA (Arquitectura orientada a serveis) d'Interoperabilitat Tècnica, Semàntica i Organitzativa, que consisteix
en el desenvolupament, adaptació, implantació i posada en funcionament d'una plataforma SOA basada en ESB (Bus de serveis) que permeti interactuar
de manera efectiva a les diferents administracions de Balears i utilitzar de manera coordinada els sistemes de nova creació i els sistemes
existents.Aquesta plataforma ha de possibilitar l'intercanvi de dades entre les administracions públiques de Balears, d'acord amb els esquemes
d'interoperabilitat que defineixi l'Oficina Tècnica d'Administració Electrònica del Govern Balear i utilitzant els mecanismes d'autenticació necessaris. La
finalitat de tot es agilitzar els intercanvis entre administracions de Balears i evitar la itinerància dels ciutadans entre diverses administracions no demanant
documents al ciutadà que ja obrin en poder d'alguna d'aquelles.
Pla ANIBAL: El pla d'actuació per a la implantació de l'Administració Electrònica a les Illes Balears, conegut com el Pla ANIBAL, incorpora la possibilitat
d'efectuar tràmits amb qualsevol administració per mitjans electrònics i la possibilitat d'escollir el canal per accedir als serveis públics . Garantint, a més,
l'efectivitat de les tramitacions al llarg dels set dies de la setmana i durant 24 hores.
Aquest projecte, que compta amb finançament del Pla Avanza estatal, es preveu que estigui plenament aplicat a mitjans de l'exercici, la qual cosa
suposarà la total adaptació dels organismes al ciutadà, i no al revés.
Projecte de Modernització dels ajuntaments de l'illa d'Eivissa: PROMOEIV
​ L'objectiu d'aquest projecte és establir i anivellar tècnicament tots els ajuntaments de l'illa d'Eivissa, aconseguint una Plataforma Tecnològica homogènia
per emprendre amb èxit les actuacions que es deriven de l'Administració Electrònica a l'illa d'Eivissa.

11. Créditos
PROFESORES
Ana Planells Ivars
Salvador Llopis Moreno
Carmen Salas Vidal
ALUMNOS
Iker Alvarez Valle
Jacobo Moral Buendía
Daniel Muñoz Andreu
Nina Schmitz A
Claudia Palomo Rodríguez
Fran Villaú Sandoval
Lourdes Martín Marí
Lalka Tsoneva Georgieva
Alba Patiño Noguera
Arancha Rramon Calle
Jordi Garcia Ferrer
David Garcia Moya
Andrea Maza Soler
Francisco javier Palma Palma
Alexandra García Moreno
Omar López Rubio
Ciprian Strachinariu A
Edward cristian Frasineanu ----
Marcos Campos Mate
Sara Laghdassi Zamamra
Erick Maldonado Bermudez
Samuel Ortiz Barnes
Carini Rosa Zancheta
Astrid Canales Friederichs
Elena García García
Créditos